L’ORACIÓ SIMPLE

3R D’ESO

DEFINIM

L’ORACIÓ ÉS UNA UNITAT: SEMÀNTICA: dotada de significació

PROSÒDICA: situada entre dues pauses tot formant una

corba d’entonació.

Enunciatives

Interrogatives

Exhortatives

Exclamatives

SINTÀCTICA: organitzada en funcions, s'estableix un ordre

jeràrquic. Constituïda per dos elements bàsics el subjecte

(SN i el predicat (SV)

Segons el verb: Predicatives i Copulatives

Segons el nombre de verbs: simples i compostes

ELS ELEMENTS QUE FORMEN L'ORACIÓ ES RELACIONEN

SEGUINT TRES PRINCIPIS BÀSICS :

JERARQUIA:

els elements que constitueixen l'oració no es troben en el

mateix nivell sintàctic. Hi ha elements més importants que

altres.

CONCORDANÇA:

El nucli d'un SN regeix la concordança en gènere i

nombre

El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en

nombre

RECURSIVITAT:

Possibilitat d'afegir informació de manera il·limitada. L'únic

límit és la comprensió.

EL SINTAGMA

El sintagma: paraula o conjunt de paraules que

presenten coherència interna. És una unitat

funcional dins l'oració. Tipus de sintagma:

SN: el nucli és un nom

SV: el nucli és un verb

SAdj: el nucli és un adjectiu

SAdv: el nucli és un adverbi

SPrep: s'inicia el sintagma amb una

preposició

EL SUBJECTE

Indica de qui es parla o de què es parla. La funció de subjecte es pot realitzar amb estructures ben diferenciades: SN

N

Det+N

Det+N+Adj

Det+N+CN Sprep

SN (ap)

Sub.Adjectiva

Sub Subst. (ap)

Oració. Per identificar-la caldrà: Reconèixer el verb de la principal: Qui no treballi suspendrà. Fer-me la

punyeta és la teva especialitat

Reconèixer de qui o de què parla el verb: Qui no treballi suspendrà. Fer-me la punyeta és la teva especialitat

Substituir l'oració per un pronom: Ell (qui no treballi) suspendrà. Això (Fer-me la punyeta) és la teva especialitat

Prova de la concordança: Ell suspendrà i no ells suspendrà. Aquesta cosa és i no aquestes coses és

EL SUBJECTE

Posició del subjecte dins l'oració:

generalment se situa al principi de l'oració.

Hi ha moments en què es desplaça a una posició

diferent: No sap encara què ha de fer, en Joan

Hi ha verbs i construccions que solen portar el subjecte

al darrere:

Agradar: M'agraden les cireres

Interessar: No m'interessa gens sentir tantes queixes

Resultar: Resulta difícil aquest problema

Venir: Vénen temps difícils

Ser+Adjectiu: És difícil de creure. És cert que sóc un problema.

EL SUBJECTE

Hi ha llengües que tenen la possibilitat d'elidir el

subjecte, és el cas del castellà i del català. Cal

remarcar que la tercera persona del singular i del

plural dels verbs es poden referir a elements

personals (Ell, ella, ells, elles) o impersonals (allò,

això, aquestes coses, aquells fets...)

EL PREDICAT

Informa amb relació a l’activitat, estat, situació del

subjecte.

La seva estructura és un SV que té com a nucli un

verb que pot portar o no complements• SV------------- V(+CV+CC)

Els CCVV més pròxims a l’acció verbal,

complementen la significació verbal.

Els CCCC afegeixen circumstàcies a l’acció

verbal. Situen temps, lloc, manera, quantitat, causa, finalitat…

EL PREDICAT El verb és l’element dominant del predicat i com a

nucli regeix tota la complementació verbal: El verb decideix la presència o absència de complements

El verb decideix segons les característiques semàntiques i sintàctiques el tipus de complement

Classificació dels verbs segons la seva naturalesa: Predicatius: Informen, prediquen, amb relació amb el subjecte

Copulatius: fan la funció de còpula entre el subjecte i els seusatributs. Qui informa, predica, no és pas el verb, que fa la funciód’enllaç, sinó els complements que solen ser nominals.

Predicat Verbal-----Verb predicatiu-------complements: CD, CI, Cpred. C.prep

Predicat nominal----Verb Copulatiu------complements: Atributiu

Tots dos predicats poden portar complementscircumstancials. El C. Agent és propi de la passiva