Impul

s de la

lectura

PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A L’ASSOLIMENT DE LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

Departament/Seminari de

Matemàtiques

Curs 2017 - 2018

2 / 4

1. Objectius

En el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raonaments i argumentacions, i en concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. El llenguatge verbal, vehicle fonamental en la comunicació que també requerirà el coneixement de termes propis i la seva utilització en situacions pertinents són llenguatges bàsics en la societat d’avui en dia, però també necessaris en el mateix procés d’aprenentatge. A més, es pretén incorporar el llenguatge matemàtic i la precisió del seu ús en l’expressió habitual per millorar les destreses comunicatives; i descriure verbalment raonaments i processos de resolució propis i escoltar explicacions dels altres per a fomentar la comprensió i l’esperit crític. Pel que fa a la comunicació, és clar que el desenvolupament del llenguatge és una característica dels humans i que sabem que hi ha un lligam entre les capacitats cognitives i les lingüístiques, però també cal tenir en compte que les matemàtiques han desenvolupat uns llenguatges característics que serveixen tant per fer matemàtiques com per comunicar-les als altres, en definitiva, per poder compartir allò que fem. El mateix NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) afirma, que la resolució de problemes és part integral de tota activitat matemàtica. La solució de problemes requereix que els estudiants investiguin preguntes, tasques i situacions que tant ells com el docent podrien suggerir. Els estudiants generen i apliquen estratègies per treballar i resoldre'ls. Els estudiants necessiten moltes oportunitats d'emprar el llenguatge per comunicar idees matemàtiques: discutir, escriure, llegir i escoltar idees matemàtiques aprofundeix l'enteniment en aquesta àrea. L’alumnat aprèn a comunicar-se de diferents maneres: relacionant activament materials físics, imatges i diagrames amb idees matemàtiques; reflexionant sobre elles i clarificant el seu propi pensament; establint relacions entre el llenguatge quotidià amb idees i símbols matemàtics; i discutint idees matemàtiques amb els seus companys. En el projecte PISA (Programme for International Student Assessment) de l'OCDE, s'adopta per a la competència lectora la següent definició:

La competència lectora consisteix en la comprensió i l'ús de textos escrits i en la reflexió personal a partir d'ells amb la finalitat d'assolir les metes pròpies, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la

societat". La definició va més enllà de la simple descodificació i comprensió literal i implica la comprensió i l'ús de la informació escrita, així com la reflexió sobre ella, per a una gran varietat de fins. Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com una àrea d'expressió que utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per això, en totes les relacions d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i en particular en la resolució de problemes, adquireix especial importància l'expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic és, en si mateix, un vehicle de comunicació d'idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seva gran capacitat per transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi. El llenguatge natural, oral i escrit és un instrument d'aprenentatge, de comunicació i de saber sense el qual difícilment es progressa en cap àrea. Cal que els estudiants aprenguin a verbalitzar els conceptes, a fer explícita una idea, a redactar un escrit o exposar un argument, en situacions i contextos de comunicació diversos. Un d'aquests contextos és el que proporciona l'àrea de matemàtiques. La comunicació lingüística en l'àrea de matemàtiques té característiques pròpies com són la precisió, concisió i falta d'ambigüitat, i el disposar de símbols propis i de diferents registres de llenguatge (numèric, algebraic, gràfic...) que estan destinats a aconseguir extreure, expressar, transformar, produir i transferir informació en activitats relacionades amb la vida quotidiana. Les matemàtiques disposen, a més, del seu propi llenguatge, el qual està lògicament estructurat i té una justificació pròpia. Es caracteritza per l'ús d'una simbologia específica, per la precisió i el rigor en l'expressió, la qual cosa, li permet contribuir a la formulació i resolució de problemes en els més diversos àmbits científics i quotidians. El llenguatge en matemàtiques és una barreja d'expressions gràfiques i simbòliques específiques i d'expressions orals i escrites coincidents amb el llenguatge verbal habitual. Com codi específic utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. En el treball matemàtic l'ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i procediments, expressar raonaments, argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. Les converses matemàtiques són un recurs que permet centrar l'atenció i aprofundir en la comprensió de les idees que hi ha a sota la tasca que s'està realitzant. La comprensió d'un enunciat en la resolució de problemes, la discussió d'estratègies, la formulació verbal i escrita de forma clara, precisa i ordenada del raonament seguit i del

3 / 4

procediment utilitzat, juntament amb la comunicació oral i escrita dels resultats obtinguts, són característiques importants en l'activitat matemàtica que contribueixen a la consecució de la competència en comunicació lingüística. L'ensenyament de les matemàtiques proporciona els recursos necessaris per jutjar de manera crítica les informacions dels mitjans de comunicació en què s'utilitzen dades numèriques o gràfics, permetent als alumnes interpretar i comprendre missatges que contenen informacions sobre diversos elements o relacions espacials. En definitiva, les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com una matèria d'expressió que utilitza contínuament la comunicació tant oral com escrita en la formulació i expressió de les idees. Els objectius que ens proposem amb aquest pla de lectura són:

1. Millorar la lectura (tan en veu baixa com en en veu alta) dels nostres alumnes 2. Millorar la seva comprensió dels problemes. Amb aquest propòsit, cal treballar la Competència 1 de l'àmbit lingüístic: Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre'ls (CBL 1). Aquesta competència està estretament relacionada amb la Competència Matemàtica 1 de la dimensió de la resolució de problemes: traduir un

problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats. 3. Millorar la seva expressió oral quan treballen els conceptes i els raonament matemàtics. Es treballarà molt especialment l'expressió oral i ens centrarem en la Competència 8 de l'àmbit lingüístic, competència que ha estat fixada pel centre a treballar en totes les matèries, concretament ens proposem que els alumnes siguin capaços de produir textos orals organitzats i enllaçats, amb registre, lèxic, morfosintaxi o prosòdia suficientment acceptables. (CBL 8.1)

2. Proposta d’activitats del departament/seminari Sobre les activitats d’ensenyament que facilitarem per assolir un aprenentatge que incideixi en l’assoliment de la competència lingüística cal destacar dos grans eixos. Per una banda aquelles activitats que en una sessió de classe ocupen un temps aproximat de quinze vint minuts, específicament dedicades a la lectura, comprensió i discussió de textos. Per altra banda aquelles activitats que en cada sessió de classe ocupen la gran part de la hora de classe i que, tot i que no focalitzen l’atenció directament o exclusivament en la lectura, sí que participen de l’assoliment de les competències lingüístiques. Donat que un dels eixos ocupa molt més temps que l’altra, és rellevant, i cal ser atès per tant amb tanta o més dedicació. Curt i ras, en la concreció de les activitats que es mostra després d’aquesta primera introducció s’aborden els dos apartats següents: 1. Activitats que incideixen indirectament en l’assoliment de la competència lingüística (50 minuts/sessió aproximadament). Amb les diferents activitats que es poden realitzar a classe de matemàtiques i fonamentalment mitjançant la resolució de problemes, podem contribuir al desenvolupament de destreses en l'àmbit lingüístic. A continuació, mostrem una sèrie d'activitats tipus, d’un nivell que s’adapta a la classe segons les particularitats dels grups i dels individus, que proposem als alumnes i les alumnes a classe de matemàtiques. Aquestes activitats contribueixen a l'adquisició de la competència matemàtica i afavoreixen el desenvolupament de competències d'expressió oral i escrita. Les activitats mostrades son exemples senzills que únicament pretenen comunicar al lector d’aquest text la intenció que rau en el més profund d’aquesta proposta.

a) Resolució de problemes, que posen de manifest si els alumnes i les alumnes realitzen una lectura comprensiva de l'enunciat.

Activitat: Marta gasta un dissabte a la tarda al cinema la meitat dels diners que portava, i a la sortida gasta un terç del que li queda en un entrepà, torna a casa amb 4 euros. Lourdes gasta un dissabte a la tarda a la compra d'un llibre la meitat dels diners que portava i un terç en una pizza, torna a casa amb 3 euros. Qui portava més diners en sortir de casa? Quina és la diferència?

b) Plantejar problemes (de vegades sense dades numèriques), convidant els estudiants a explicar al grup els raonaments seguits, els procediments utilitzats i els resultats obtinguts durant el procés de resolució del problema.

Activitat: La Conselleria de Salut vol construir un hospital comarcal de manera que quedi a la mateixa distància de tres pobles A, B i C. És sempre possible? En quin punt han de construir l'hospital?

c) Traslladar informacions gràfiques a llenguatge oral i escrit, utilitzant per a això gràfics i diagrames recollits en premsa, Internet o qualsevol altre mitjà de comunicació d'actualitat.

Activitat: Es demanarà als alumnes que redactin un text amb 20 línies com a mínim (en tres paràgrafs com a mínim), explicant la informació que proporciona la gràfica i relacionant-la amb l'evolució del poder adquisitiu de les famílies en aquest període de temps. Posteriorment es pot obrir un debat on s'analitzi la informació fonamental que proporciona la gràfica.

4 / 4

d) Resoldre problemes amb enunciats on hi hagi dades numèriques que no afectin la resolució. D'aquesta manera, els alumnes i les alumnes s'han d'esforçar a fer una lectura comprensiva.

Activitat: El nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges al febrer en el conjunt del territori nacional, va ser de 51.827, el 36,7% menys que en el mateix mes del 2008, mentre que el capital prestat per a aquestes operacions va caure el 47,5 %, fins els 6.408 milions d'euros, essent la quantitat mitjana de les hipoteques constituïdes sobre habitatges 123.643 euros, de manera que ja suma tretze mesos consecutius de caigudes interanuals. Quin va ser el capital prestat al febrer de 2008 per a la compra d'habitatges?

e) Plantejar problemes amb dades errònies. Evitarem que els alumnes s'acostumin a fer ús de les dades de forma automàtica sense analitzar l'enunciat.

Activitat: Marta, Maria, Teresa, Carlos i Alberto compren en un supermercat mig quilo de pernil per fer-se uns entrepans. Marta utilitza 22% del pernil comprat, Carles el 18%, Maria el 19%, Teresa el 23% i Alberto el 21%. Calcula els grams de pernil que té l'entrepà de Teresa.

2. Activitats que incideixen directament en l’assoliment de la competència lingüística (10 minuts/sessió aproximadament).

a) Lectura de textos obtinguts preferentment d'Internet, però també de la proposta editorial escollida, que facin referència a les aportacions a la ciència i a les circumstàncies personals de diversos matemàtics rellevants en la gestació des coneixements que gradualment han anat assolint els estudiants: 1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_matem%C3%A0tiques 2. http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/historia/historia.html 3. http://blocmat.ub.edu/category/historia-de-les-matematiques/ 4. http://blocs.xtec.cat/secallets2/category/curiositats-i-historia-de-la-matematica/ 5. http://amart537.wordpress.com/category/historia-de-les-matematiques/ 6. http://www.xtec.es/~jjareno%20/llibres/llib_hist.htm 7. http://www.mallorcaweb.net/mamaguena/arabs/index.html 8. http://www.euclides.org/menu/articles/historiageometria.htm 9. http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/ 10. http://www.xtec.net/~jcanadil/imatges/personatges/personatges.htm b) Lectura de llibres de matemàtica recreativa i/o divulgativa per part dels estudiants. c) Debats a classe. Quan es consideri convenient, es poden fer una sèrie de preguntes a determinats estudiants o bé a tot el grup, plantejant qüestions de detecció de coneixements previs, utilitzant la tècnica de retroalimentació. També podem iniciar les discussions matemàtiques aprofitant els errors i encerts, evitant una valoració immediata dels mateixos per part nostra. Els debats matemàtics permeten als alumnes exterioritzar les seves idees de forma crítica. Els professors i professores moderem aquests debats afavorint reflexions sobre la importància d'expressar de forma oral amb precisió i rigor.

3. Temporització Durant aquest curs 2017/2018 aquest pla de lectura es portarà a terme en la matèria de Matemàtiques en tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria i en tots els trimestres. Els objectius d'aquest pla de lectura formaran part dels objectius de les programacions d'aula, en especial obtenir el nivell 1 en la competència lingüística 8.

4. Coordinació i treball en equip La coordinació d'aquest pla de lectura es farà a 3 nivells:

1. Interdepartamental: en les reunions de departament es reflexionarà de com es porta a la pràctica, es faran noves formulacions en cas que sigui necessari, es proposaran lectures adequades. 2. Per nivells: els professors de cada nivell treballaran en equip alhora d'adequar les activitats de lectura a cada nivell. 3. Per equip docent: en casos que es detectin mancances fortes es posarà en coneixement de l'equip docent per trobar eines adequades i adaptar les activitats col·laborant estretament amb els altres departaments.

5. Criteris d’avaluació aplicables a les activitats proposades per a l’assoliment de la competència lingüística Els objectius del pla de lectura estaran inclosos en els objectius de la competència lingüística de la matèria comuna de matemàtiques de tots els cursos de l'educació secundària i per tant el seu assoliment serà avaluat i formarà part dels instruments d'avaluació, de forma específica enguany es continuarà fent un seguiment de la competència lingüística 8, inclosa dins les competències bàsiques.