Bloc Metodològic

FEDERACIÓ CATALANA DEL VOLUNTARIAT SOCIAL

Núria Alart (nalart@xtec.cat / www.xtec.cat/~nalart )

14 de MAIG DE 2009

Núria Alart 2

Què, com, quan ensenyar i avaluar

Programació de l’activitat formativa

Avaluació de la formació

Metodologies a treballar

HO FAREM MITJANÇANT UNES DINÀMIQUES GRUPALS

Núria Alart 3

Presentacions

Disparar qualitats.

Es tracte d’enumerar un adjectiu positiu d’un mateix que comenci per la primera lletra del nom de pila.

Exemple: Anna: alegre

Eduard: emocional

DINÀMICA D’AUTOESTIMA

Núria Alart 4

DINÀMICA DE PRESENTACIÓ

Cadena de noms.

El primer alumne diu el seu nom. El que està situat al seu costat diu el nom anterior i el seu, i així successivament fins que s’acaba la cadena.

Núria Alart 5

VARIABLES COM LES CARACTERITZEM?

Seqüències didàctiques

En fases que van des de la identificació de l’objecte d’estudi fins l’aplicació de l’esquema d’actuació en situacions diverses

Relació interactiva

profes/alumnat

Un professorat que afavoreixi la construcció del coneixement partint de l’alumnat, que adapti la tasca docent a les necessitats de l’alumnat, que els proposi nous reptes, que promogui la reflexió sobre l’aprenentatge, que potenciï l’autonomia i l’autoregulació i incentivi l’autoavaluació.

L’organització social de l’aula

Mobilitat en els esquemes organitzatius dins de l’aula. Individual, parelles, grups homogenis, grups heterogenis, grups flexibles, gran grup, professorat de suport, etc.

El tempsLes activitats d’una seqüència didàctica poden excedir d’ una hora. Sovint serà necessari tractar-les sense interrupció.

L’espaiLa distribució física dels elements dins de l’aula s’haurà d’ajustar a les necessitats derivades de les mateixes activitats de la seqüència didàctica. També contemplem la necessitat d’utilitzar altres zones.

L’organització dels continguts

L’enfocament globalitzador dels continguts disciplinaris de cada àrea. El professorat de cada disciplina seguiria un esquema similar de seqüència didàctica partint, sempre que sigui possible, de la realitat que envolta a l’alumnat o que interessa a l’alumnat. Diversitat de mètodes globalitzadors.

Els materials curriculars

Seran variats i diversificats. Hauran de contenir activitats ben seqüenciades i flexibilitat per adaptar-se als diversos ritmes d’aprenentatge. També, hauran de constituir una ajuda perquè el professorat pugui elaborar el seu projecte d’intervenció adaptat a les necessitats educatives.

L’avaluació Avaluació de processos en la resolució de situacions problemàtiques en què l’alumnat ha de mobilitzar els recursos i els procediments apresos per aplicar-los en la resolució del problema. Avaluació per ajudar l’alumnat a millorar una competència determinada. Autoavaluació del procés.

Tipus de metodologies

Treball cooperatiu/col·laboratiu. Treball per racons/àmbits. Treball per projectes. Aprenentatge basat en problemes. Treball a través de les TIC. Treball a través de portafolis.

Quines metodologies?

Núria Alart 6

ETAPES PER LES QUALS PASSA UN GRUP

1. ETAPA DE DESCOBRIR: Coneixement mutu dels integrants del grup.

2. ETAPA DE CONFIAR: crear entre els integrants dels grup un clima de confiança.

3. ETAPA DE COL·LABORAR: tècniques que afavoreixin la cooperació del grup.

4. ETAPA D’ESTRUCTURAR: per a establir una bona organització del grup

Núria Alart 7

DINÀMIQUES DE GRUP. CLASSIFICACIONS

1. DINÀMICA DE PRESENTACIÓ

2. DINÀMICA D’AUTOESTIMA

3. DINÀMICA DE RELACIÓ

4. DINÀMICA DE COL·LABORACIÓ

5. DINÀMICA DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ

6. DINÀMICA DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

7. DINÀMICA DE CREATIVITAT.

8. DINÀMICA DE CONCENTRACIÓ

9. DINÀMICA D’OPINIÓ

10.DINÀMICA D’ESTRUCTURAR

Núria Alart 8

Cal aconseguir una atmosfera de confiança dins del grup i així reduir la intimidació que produeix el propi GRUP

DINÀMIQUES DE GRUP

Núria Alart 9

DINÀMICA DE PRESENTACIÓ

La teranyina. Primer cal que el grup estigui força junt.

Es tracta de presentar-nos a la resta de persones dient el nom i alguna característica positiva que un té, tret personal … En acabat, llença la corda enrotllada a un altre del grup, qui haurà de presentar-se també i llençar el fil a un altre company, i així successivament.

Núria Alart 10

DINÀMICA D’AUTOESTIMAL’HOME/DONA ANUNCI

Cada membre del grup es col·locarà un foli enganxat a la part de davant del seu cos, amb clips o qualsevol altre cosa que li permeti fixar-se el paper a la roba sense que caigui, i un altre foli a l’espatlla.

S’escriurà al foli del davant:1. Un atribut físic que t’agradi de tu mateix.2. Una qualitat de la teva personalitat que t’agradi de tu mateix.3. Un “slogan” publicitari que serveix per què et coneguin i et valorin.

Quan tots/es heu acabat d’escriure, en silenci sense parlar, passegeu per la sala mostrant-se uns als altres i llegint allò que heu escrit.

Escriureu uns als altres en el foli que porteu a l’espatlla valoracions positives d’allò que penseu o sentiu sobre aquesta persona.

Quan s’hagi escrit alguna cosa a l’espatlla de tots/es, es convida al grup a seure i llegir allò que els han posat en el paper. El grup comenta els sentiments i vivències que l’experiència els ha provocat.

Núria Alart 11

DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ

LA TARGETA DE VISITA Omplir la targeta de visita (veure fotocòpia) Un cop feta la targeta de visita, es

demana als alumnes que treguin un full qualsevol i que hi apuntin alguna cosa que els cridi l’atenció de les targetes dels companys/es de classe. Es pot passar la targeta al company assegut a la dreta que la llegirà i apuntarà quelcom en el seu full.

Núria Alart 12

DINÀMIQUES DE RELACIÓ

Anem coneixent els companys (veure full annex). QUINTO. Jo sé fer ...... (IM)

Intenta respondre aquestes preguntes, sense repetir cap nom, amb els companys i signa el full.

Núria Alart 13

LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Què sabeu de les IM?

Núria Alart 14

Intel.ligències

Estils i ritmesInteressos

Cultures

Situació social

TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.

Núria Alart 15

Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat

Ritme Coneixements previs

Input/ output preferències Autonomia

Persistència/esforç Agrupament

Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció

Núria Alart 16

LA INTEL·LIGÈNCIAPrincipis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument

Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS

UnaInvariable

QuantificableInnata/heredada

Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

Núria Alart 17

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page

Núria Alart 18

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARAÉs múltiple

És educableÉs una capacitat

Es pot desenvoluparPot variar segons les experiències

Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat

Núria Alart 19

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?

MÚLTIPLE ORGÀNICA

RESOLDRE, GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.

Núria Alart 20

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents

graus de desenvolupament.

Núria Alart 21

MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL

INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA

Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

Capacitat de reconèixeri manipular espais.

Sensibilitat als patronslògics o numèrics.

Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Capacitat d’identificació del llenguatge natural.

Capacitat d’autoestimai automotivació.

Capacitat de percebre i comprendre als altres

Núria Alart 22

Activitat 1 Classifiquem Intel·ligències

Activitat 2 Classifiquem oficis segons intel·ligències

Núria Alart 23

I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)

- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions

Núria Alart 24

Què entenem per competència?

Què És la capacitat o habilitat

Per a què D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses

De quina manera De forma eficaç

A on En un context determinat

Per mitjà de Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements

Com Al mateix temps i de forma interrelacionada Ref: A. Zabala

Núria Alart 25

QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ?

“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de

la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o

oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

H. Gardner

Núria Alart 26

Núria Alart 27

Principis competencials

Coneixements previs.

Motivació.

Contextualització

La creativitat en els aprenentatges.

Conflicte cognitiu

Les intel·ligències Múltiples

Zona de desenvolupament proper.(Vigotsky ZPD)

Núria Alart 28

MOTIVACIÓ

INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU

ENSENYAR ÉS MOTIVAR

1. Captar l’atenció de l’alumnat.

2. Fer que l’alumnat s’interessi de veritat

3. Despertar la seva curiositat

4. Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol com en petit grup cooperatiu)

MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.

Núria Alart 29

Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?

Quines estratègies utilitza?

DOCENT

MOTIVACIÓ

ALUMNAT

Quines habilitats utilitza?

A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR:

1. Tasques variades: treball per projectes

2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat

3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo

4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació

5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals.

6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

Núria Alart 30

LA MENT CREATIVASer creatius per no ser substituïts per ordinadors

La creativitat es busca, es cultiva i s’elogia

Mihaly Csikszentmihalyi ens diu que en la creativitat intervenen 3 elements

1. Una persona crea

2. L’àmbit cultural, regles, models,…

3. El camp social, jutgen el mèrit

Ment creativa Insatisfet amb el treball

Gaudeix sent diferents als demés No s’esfonsa amb els obstacles

Persona enègica

Inmune a les crítiques

Núria Alart 31

CREATIVITAT

El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses.

La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització

Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu

Ken Robinson (2006)

EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ

FUTURNOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA

Núria Alart 32

PROGRAMAR SEGONS:

La seva significativitat.

La seva complexitat.

La importància de l’entorn físic.

El seu vessant pràctic.

La transversalitat del coneixements.

La selecció dels continguts.

La seva importància social.

La creativitat

Núria Alart 33

“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors, habilitats, experiència…”

Ref. C. Timoneda

Núria Alart 34

És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …)

L’emoció i la cognició treballen juntes

Núria Alart 35

Núria Alart 36

Ens ajuden a aconseguir un treball:

Activitats relacionades en fets reals o problemes quotidians

Activitats basades en fer, en experimentar o manipular.

Treballs de camp.

Simulacions.

Dramatitzacions.

Notícies d’actualitat.

Problemes d’interès per l’alumnat.

Lectura d’imatges, de sons, músiques, gràfics, icones.

Activitats on es vivenciïn comportaments i actituds observables i avaluables.

Activitats a la xarxa com les WebQuest, blocs, Caceres del Tresor, Wiki,...

Activitats de la web 2.0

Activitats diverses per als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat i que tinguin en compte la multiplicitat d’intel·ligències

Núria Alart 37

Metodologies

Treball individual

Transmissió i reproducció del

coneixement

Contestar

Escoltar

Copiar

Núria Alart 38

Discutir

Treball cooperatiuPreguntar

Parlar

Reconstrucció compartida del

coneixement

Núria Alart 39

DINÀMIQUES DE COL·LABORACIÓ

• Seguir el conte. Full i llapis. Agrupament per parelles. Teniu un minut per començar o seguir el conte dels teus companys. En acabar aquest temps passa el full als companys del costat. Es comença la història amb… “Hi havia una vegada… “ L’última parella acaba el conte. Finalment es llegeixen els contes resultants.

Núria Alart 40

DINÀMIQUES DE COL·LABORACIÓ

Joc dels quadrats. Grups de 5.

Cal realitzar els 4 quadrats entre tots sense dir res. Et pots comunicar utilitzant el mim. Hi haurà un coordinador amb les solucions i anirà indicant els quadrats que no estiguin bé. Finalment, el coordinador explica a tots la manera com el grup ha realitzat la tasca.

Núria Alart 41

DINÀMIQUES DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ

• Els dòminos són un dels jocs més coneguts arreu. Anem a fer-ne uns quants!

• Juguem amb el Barça

• Juguem amb les fonts d’energia

• Juguem amb els mitjans de transport

• Juguem amb els dibuixos animats

Núria Alart 42

DINÀMIQUES DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ

• El dibuix a cegues. Fer parelles.

Entre els dos s’ha de fer un dibuix d’una cara. El que dibuixi ho farà amb els ulls tancats i l’altre l’ajudarà amb indicacions.

Núria Alart 43

DINÀNIQUES DE CREATIVITAT

• Conte per paraules. Per parelles. Cal inventar-se un conte o una història basant-se en 7 paraules que entre tots hem escollit. Al final es veu com els contes elaborats són diferents.

Exemple: noia, família, casa, ...

Núria Alart 44

DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ

• Paraules encadenades. Grups de 4-5 en rotllana.

Es comença dient una paraula i s’ha de seguir amb una altra que comenci per l’última lletra de l’anterior. Ex. selva-amic-camí-indi-imaginació-…

Núria Alart 45

DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ

• La frase maleïda. El grup es posa en rotllana. Cada integrant té una cartolina petita amb una paraula de la frase i ha de dir la paraula que li toca recordant les que han dit els companys que l’han precedit. Ex.: un diu … “la”, el següent diu … “la casa”, el següent diu … “la casa de”, el següent … “la casa de l’avi”; i així successivament fins que l’últim acaba amb la frase.

Núria Alart 46

DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ

• LA CLÍNICA DEL RUMOR (veure full annex) Quatre alumnes surten al passadís. Entraran d’un en un

i escoltaran un missatge que hauran de repetir, tan fidelment com sàpiguen, al company que entri a continuació. Caldrà tenir un text a punt per llegir a tota la classe i també un alumne que faci d’observador amb una escala de control que reculli les informacions més importants del missatge.

Importància d’estar atent/a Malfiar-se dels rumors que han passat per diverses

persones. Adonar-se de la importància de la informació en la

cooperació grupal i de les tres parts del tractament de la informació: 1. recepció, 2. comprensió i 3. transmissió.

Núria Alart 47

Clínica del rumor.Història d’un ferrer

Un ferrer de l’oest de Badalona col·locà una teulada prima i metàl·lica sobre el seu magatzem. Poc després, un vent la feu volar, quan el ferrer la trobà a quatre-cents metres, estava doblegada i encongida, d’impossible reparació.Un amic i el seu veí li digueren que la Companyia Derbi de motos li pagaria un bon preu per la ferralla; i el ferrer decidí d’enviar la teulada a la Companyia Derbi per veure quants diners en podria treure. L’embalà en una gran caixa de fusta i l’envià a Mollet, posant clarament el remitent perquè la Companyia sabés on enviar el xec.Passades onze setmanes, el ferrer no en sabia res de la Companyia Derbi. Finalment, quan estava a punt d’escriure’ls per esbrinar el que passava, rebé un telegrama d’ells. Deia això:“No sabem què dimonis xocà contra la seva moto, però la tindrem reparada per al dia vint del mes vinent”

Núria Alart 48

DINÀMIQUES D’OPINIÓ

El debat. Discussió entre vàries persones per aprofundir sobre un tema determinat. Al debat hi ha d’haver un coordinador que introduix el tema, un secretari que anota les intervencions i el temps d’intervenció de cadascú, els participants que parlen del tema debatut i un moderador que s’encarrega que el debat sigui tranquil, dóna els torns de paraules i centra el tema si algú se surt d’ell. Aquesta dinàmica afavoreix l’ordre i el respecte pel qui parla.

Núria Alart 49

DINÀMIQUES D’OPINIÓ

• Discussió en petit grup. En grups de 4-5 persones s’analitza un tema proposat intercanviant idees i opinions sobre ell. Al final cada grup exposa el que creu que és més important en gran grup.

Núria Alart 50

DINÀMIQUES D’OPINIÓ

• Grups de confrontació. Dinàmica que consisteix en dividir l’auditori en dos grups: un està a favor del tema plantejat i l’altre està en contra. Per ex.: “Portàtils si – portàtils no a les aules”

Núria Alart 51

DINÀMICA D’ESTRUCTURACIÓ

SIMULACIÓ D’UNA REUNIÓROLS:

XERRAIRE: parlaràs de qualsevol tema, llevat del de la reunió. Has d’intervenir un mínim de 5 cops

CONTRERES: et mostraràs contrari a tot allò que es proposiLÍDER: has de posar tot l’interès a assolir l’objectiu previst.COL·LABORADOR: disposat a ajudar a tot allò que es proposiSECRETARI: has de prendre notes, fer síntesi de les opinionsMUT VOLUNTARI: no hi participaràs, llevat que algú et preguntiGENI: el grup espera les teves idees genials.SAVI: ho saps tot de qualsevol tema que es proposi i ho poses de

manifest

Núria Alart 52

APRENENTATGE COOPERATIU

L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització

de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen

conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en

el seu propi aprenentatge

J. Domingo (2007)

Núria Alart 53

Han definit l’ AC: com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels

participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir

els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".

Els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials

Núria Alart 54

Treball per projectes

Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge. Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització.

Un projecte es pot organitzar a partir d’un concepte, un problema, un conjunt de preguntes interrelacionades, una temàtica,...

Destaca el principi de l’aprenentage per descobriment.

Núria Alart 55

Treball per racons/àmbits

1. És un espai de treball

2. És una organització de l’aula i de les tasques amb moltes possibilitats. Treball autònom, segons ritmes i nivells d’aprenentatge, cooperativament,…

3. És pot treballar individualment o bé en equip.

4. És un lloc adequat per a facilitr l’activitat lúdica.

5. És un espai de socialització.

6. És un espai lliure però ben planificat.

7. És una metodologia que ensenya a aprendre dels propis errors.

8. Molts tipus: lectura, biblioteca, pintura, matemàtiques, laboratori, manipulació i experimentació, construcció, modelatge, música, prensa, joc, .

Àmbits de treball creats en diferents indrets acotats de l’aula, per on l’alumnat passa successivament. Fomenta l’autonomia.

Núria Alart 56

Treball basat en problemesL'aprenentatge basat en problemes és una estratègia d'ensenyament que inverteix l'organització tradicional dels processos d'aprenentatge . Habitualment, en primer lloc i de forma molt diversa, s'exposen els objectius; tot seguit, a través d'un conjunt heterogeni d'activitats, es presenta la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l'aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d'un problema.

En canvi, en l'aprenentatge basat en problemes, primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix i d'allò que no se sap, s'estableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d'actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l'aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema.

Núria Alart 57

Treball per portafolis

1. És un instrument d’avaluació.

2. És una avaluació basada en capacitats i competències

3. És una possibilitat d’autoreflexió.

4. És un canvi en els sentit d’avaluació.

5. És una tècnica que té moltes avantatges en el procès d’ensenyament aprenentatge, l’autoavaluació, l’atenció a la diversitat, …

“Col·lecció de materials seleccionats amb la intenció d’explicar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar sobre aquest i avaluar-ho”

Núria Alart 58

PORTAFOLI

Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una determinada manera, compleixen la funció de potenciar lareflexió sobre cadascuna de les pràctiques”

Barberà, 2005

Núria Alart 59

Treball per contractes

1. És una programació compartida i personalitzada.

2. És un instrument de desenvolupament personal.

3. És una font de motivació.

4. És un instrument de socialització.

5. És un instrument d’ajut metodològic.

6. És un instrument d’ajuda psicopedagògica.

7. Tipus: contracte didàctic: organitzar tasques escolars. Contracte d’èxit: tenir èxit en algún aspecte acadèmic concret. Contracte de resolució de conflictes. Trobar solucions dels conflictes.

Document que permet negociar amb l’alumnat el treball que cal fer en un temps determinat i anotar els compromisos adquirits. Serveix per totes les àrees i per modificar aspectes actitudinals.

Núria Alart 60

Treball amb TIC

1. Són un reflexe d’una nova societat. Societat del coneixement, globalització, obsolència, ...

2. Són generadors de capacitats.

3. Són un mitjà, no un fi.

4. Són facilitadoes de l’organització i desenvolupament de processos d’aprenentatge de naturalesa socioconstructivista: Piaget, Vigotsky, Brunner, ...

Núria Alart 61

4. LES TIC/TAC I LES IM: MODELS DE RECURSOS COMPETENCIALS

Nadius digitals. “Una visió de l’alumnat fins als 12”anys

Immigrant digitals

Les eines tecnològiques són efímeres però no les metodologies

M. Prensky (2006)

Núria Alart 62

WEBQUESTUna proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques i la multiplicitat d’intel·ligències. Contempla el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomia de l’alumnat. Prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte. Inclou una avaluació directe del procés dels resultats.

1. Portada.

2. Introducció

3. Tasca

4. Procès

5. Avaluació

6. Conclusió

7. Crèdits

8. Guia didàctica

Consta de vuit parts:

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm

Núria Alart 63

CACERES DEL TRESORUna Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats didàctiques, competèncials i es poden treballar totes les intel·ligències. Permeten treballar diferents continguts segons els ritme d’aprenentatge de l’alumnat.

Consta de cinc parts:

1. Títol.

2. Introducció.

3. Preguntes.

4. La gran pregunta.

5. Recursos

http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1

Núria Alart 64

BLOC

Bloc (bitàcores): lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualització freqüent. Llistat de tasques, enllaços, diari, escriptura reflexiva, comentaris, exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està preparada per organitzar i emmagatzemar informació. És un diari personal en línea.

http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda

Diari Portafoli

Núria Alart 65

VÍDEO

Utilització didàctica del vídeo:

Transmissor d’informació. Instrument: motivador, d’avaluació, de comunicació, de producció i creativitat, d’anàlisi del context proper, ....

Vídeo didàctic: La primavera

Dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats i/o activitats i afavorir l’aprenentatge de l’alumnat

La Primavera 1La Primavera 2

Núria Alart 66

EINES WEB 2.O

Trencaclosques: (Jigwplanet)

Fotografies: (Animoto) Vídeo clip

Còmics: (Toondo)

Presentacions: Slideshare

Jocs Kalidoscopi Jocs

Àlbums virtuals: Bubbeshare,

Picasa

Trencaclosques sonors

…

Música cantar: Karaoke Explicar:

Audacity

Mapes: Google-maps

Georeferenciació: fmatlas

Núria Alart, nalart@xtec.cat / www.xtec.cat/~nalart Castelldefels 7 maig de 2009

Vídeos: Youtube

Tim O’Reilly és qui introdueix aquest concepte, una nova manera d’utilitzar internet, més personal, participativa, col·laborativa, … L’usuari és protagonista, decideix, crea, etiqueta, organitza, selecciona, comparteix, … La xarxa és una plataforma de treball

Núria Alart 67

QUÈ PODEM FER?Partir de situacions-problema que simulen contextos reals.

Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,

Canviar l’avaluació

Exemples:Apunts de classe.Dossier de treball.AutoavaluacionsDiaris de classe.Observacions.Rúbriques.Portfoli ….

Núria Alart 68

Programació plantilla

ÀREA: ETAPA i NIVELL UNITAT DIDÀCTICA:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS INTEGRATS

1.Comunicació lingüística

2. Matemàtica

3. Interacció món físic

4. Tractament informació digital(TIC)

5. Social i ciutadana

6. Cultural i artística

7. Aprendre a aprendre

8. Autonomia personal

Núria Alart 69

ACTIVITATS D’APRENENTATGE AGRUPA

MENT

ESPAI

TEMPS

RECURSOS

METODOLOGIA

CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Núria Alart 70

Estratègies didàctiques més adientsLingüística Logicomatemàtica Musical Cinestèsicacorporal

La narració.

Debats.

Relatar contes, novel·la

Presentacions

Programa de ràdio.

Redactar un prospecte.

Inventar eslògans.

Realitzar entrevistes.

Escriure una carta.

Activitats de biblioteca.

Diaris

Acudits

Embarbussaments

Revistes.

Recuros tecnològics per a escriure

Crear situacions problemàtiques.

Traduir …a una fòrmula

Crear una línea del temps.

Dissenyar i realitzar un experiment.

Inventar un joc d’estratègia.

Crear silogismes per a demostrar.

Preguntes socràtiques

Dissenyar un codi.

Classificar dades.

Descriure models o simetries.

Organitzadors gràfics

Recursos tecnològics per a calcular

Presentacions amb acompanyaments musicals.

Escriure la lletra d’una cançó.

Cantar una cançó que expliqui ...

Reconèixer patrons rítmics

Relacionar la lletra d’una cançó amb ...

Semblances entre una obra musical i ...

Presentació d’un breu espectacle musical

Fabricar un instrument

Recopilar i presentar cançons.

Crear un collage musical

Recursos tecnològics musicals

Activitat de role playing o simulacre.

Crear moviments per a explicar ...

Crear una coreografia

Inventar un joc de taula

Fabricar fitxes o trencaclosques

Construcció

Gimcanas

Material de rebuig

Dissenyar un producte

Fabricació de materials

Expressió corporal

“Aprendre fent”, actuant,construint, tocant i sentint

Recursos tecnològics per a jugar.

Núria Alart 71

Estratègies didàctiquesNaturalista Visualespacial Intrapersonal Interpersonal

Col·leccionar i classificar informació

Confeccionar un diari d’observacions

Comparar fenòmens meteorològics

Semblances d’una especie vegetal o animal

Crear un taxonomia

Microscopis, lupes, telescopis, ...

Observació directe

Relacions entre,...

Cura de plantes o animals

Descriure els cicles

Sortides a la natura

Recursos tecnològics per a explorar

Dissenyar mapes, associacions, gràfics,...

Crear presentacions amb diapositives, vídeos, àlbum de fotografies,...

Sistemes mnemotècnics per a aprendre

Crear objectes artísitcis

Dibuixos arquitectònics

Crear anuncis publicitaris

Variar la forma i el tamany

Utilitzar un codi de colors per a il·lustrar un procès

Inventar un joc per a demostrar

Il·lustrar, pintar, escolpir, construir,...

El retroprojector per ensenyar

Recursos tecnològics per a dibuixar

Descriure els teus sentiments

Crear una analogia personal

Explicar la teva filosofia

Desriure els valors personals

Estratègies d’aprenentatge autodirigides

Diari personal

Motivacions per a l’estudi

Dur a terme projectes

Rebre feedbak per part d’una altre persona

Autoavaluacions

Recursos tecnològics personals

Coordinar reunions

Debats entre companys

Dramatitzacions

Integració un grup

Aplicació d’habilitats socials

Projectes de treballs socials

Tutoria entre iguals

Treballs grupals.

Crear un cultugrama o roda de sistemes

Manipulacions.Mim.Fabricació material

Recursos tecnològics per a interactuar

Núria Alart 72

GRAELLA D’AVALUACIÓ

VALORACIONS Gens Poc Força Molt

1. Organització, aula, equipament, material.

2. Assoliment dels objectius

3. Competència de la professora

4. Metodologia emprada en relació als objectius definits.

5. Adequació dels continguts a les teves expectatives inicials.

6. Utilitat i qualitat dels recursos proposats (bibliografia, documentació, activitats, etc)

7. Participació del grup i ambient de treball

8. Incidència de l’activitat en la teva pràctica professional (nous coneixements, intercanvi d’experiències)

9. Aquesta activitat t’ha generat altres necessitats de formació/ continuïtat/ aprofundiment temàtiques relacionades?

10. Valoració global

Què és el què més t’ha agradat?Quès és el què has trobat a faltar?

Núria Alart 73

MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ!

Professora de secundària IES Olorda

Formadora del Departament d’Eduació

Formadora de l’ICE de la Universitat de Barcelona

Coordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIM

Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest

Membre de l’equip de treball en pràctica reflexiva per a la tutoria: EPRAT

Col·laboradora i formadora del Projecte Espurn@

NÚRIA ALART I GUASCHwww.xtec.cat/~nalart

nalart@xtec.cat

“Compartim les experiències exitoses i les que no ho són també, perquè aprenem dels errors” (nalart)