T2. Societat i natura: desigualtat socioambiental, crisi ecològica i tendències actuals

ESTRUCTURA SOCIAL I EDUCACIÓ

2

Introducció [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 698]

Cavi social “L'alteració en les estructures bàsiques d'un grup social o la societat. El canvi social és un fenomen sempre present en la vida social, però s'ha tornat especialment intensa en l'era moderna. Els orígens de la sociologia moderna es remunten a intents de comprendre els canvis dramàtics que transformen el món tradicional i la promoció de noves formes d'ordre social” (p. 698).

Creixement poblacional

Ciutats i espais urbans

Crisis ecològica

3

Creixement poblacional

http://www.asianoffbeat.com/OddNews/Tokyo-World-Biggest-Megacity-6.jpg

4

5

Thomas Robert Malthus (1798)

Warren S. Thompson (1929) Model de la transició demogràfica

Teories

Creixement poblacional: teories [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 602-609]

6 www.coolgeography.co.uk

7

"Population growth rate world 2005-2010 UN" by ClaudioMB - en.wikipedia. Via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Population_growth_rate_world_2005-2010_UN.PNG#mediaviewer/File:Population_growth_rate_world_2005-2010_UN.PNG

Taxes de creixement poblacional

8

Densitat poblacional (I)

9

Densitat poblacional (II)

10

Population pyramid of the Europe of Twenty-Five, 1 January 2003

http://www.cairn-int.info/article-E_POPU_402_0361--the-european-union-at-the-time-of-enlarg.htm

Piràmides poblacionals

11

Envelliment: Percentatge de la població > 65 anys a Europa

12

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/ChicagovanafSearsTower.jpg

Ciutats i espais urbans

13

Urbanització: un procés global

14

Deforestation

Urbanització: densitat (I)

15

Urbanització: densitat (II)

16

Conurbacions i megalòpolis a USA

17 http://www.eea.europa.eu/data-and-maps/explore-interactive-maps/urban-atlas-for-europe

… a la EU

18

Robert E. Park

Ecologia urbana la ubicació dels principals assentaments urbans i la distribució de diferents tipus de barris entesos com a espècies en el món natural per mitjà de la competència, la invasió i successió.

The Chicago School

Ciutats i espais urbans: teories de l'urbanisme [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 573-579]

Ernest W. Burgess

http://cronodon.com/images/Burgess2.jpg

Amos Hawley, anys desprès, preferí parlar d'interdependència causada per la diferenciació

19

Urbanisme com una forma de vida l'urbanisme és una forma d'existència social i influeix en la naturalesa del sistema social, no és només una part de la societat. Es caracteritza per la proximitat i al mateix temps el desconeixement (ja que les interaccions es fan com a mitjà per a altres fins) gran mobilitat però lligams febles, ritme vital més ràpid, i prevalença de la competència sobre la cooperació.

The Chicago School

Louis Wirth

Coit Tower Mural, “City Life” By Victor Arnautoff

Photo: Harvey Smith

Critiques a l’Escola de Chicago per estar basat principalment en les observacions de les ciutats americanes no vàlides per a tots els temps i llocs. Encara hi ha comunitats dins de les ciutats que podrien impedir la diversitat subcultural al nivel individual (Claude Fischer, 1984). O la “pela dur de rosegar” de “l’ou urbà” (Edward Krupat, 1985: 36)

Ciutats i espais urbans: teories de l'urbanisme [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 573-579]

20

David Harvey

La city com una part integral dels processos de consum col·lectiu. El disseny i les característiques arquitectòniques de les ciutats i barris expressen les lluites i conflictes entre els diferents grups de la societat (manifestacions simbòliques i espacials de les forces socials més àmplies) les forces del mercat, el govern i els moviments socials.

Contribucions recents

Manuel Castells

Medi ambient creat provocat per l'expansió del capitalisme industrial que desdibuixa la diferència entre el rural i l'urbà. Espai es reestructura contínuament per (1) les grans empreses, (2) els controls dels governs sobre la terra i la producció industrial, i (3) els inversors privats que compren i venen cases i terrenys.

Ciutats i espais urbans: teories de l'urbanisme [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 573-579]

21

La suburbanització: abans al Regne Unit que als EUA . Als EUA ¾ de front blanc ¼ d'afroamericans viuen als suburbis en 1990 ara canvia per esdevenir una qüestió de classe. Decadència interior de la ciutat: el cicle de deteriorament de ‘vol als suburbis' significa una pèrdua d'ingressos fiscals locals, es deteriora la qualitat dels espais construïts i edificis, augmenten els índexs de criminalitat i de desocupació. Per tant més s’ha de ser gastat en serveis d'assistència social, escoles, edificis, la policia i els bombers. Conflicte urbà: a causa de la pobresa; divisió i antagonisme ètnic; la delinqüència; i les inseguretats derivades d'allò. Renovació urbana: la reactivació de les zones interiors de la ciutat i el desenvolupament sostenible de les regions perifèriques han de succeir a causa de la revolució tecnològica, les amenaces ecològiques, i la transformació social, i han d'incloure la terra i el reciclatge d’edificis, millorar el medi ambient urbà, l'excel·lència en la gestió d'àrees locals (participació democràtica dels ciutadans), facilitant la regeneració. Reciclatge urbà: gentrificació ‘la transformació d'una àrea obrera o buida de la ciutat central per una classe mitjana / o l'ús residencial i comercial’ *

Ciutats i espais urbans: tendències de desenvolupament urbà [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 579-587]

* Lees, Loretta, Tom Slater, and Elvin K. Wyly. Gentrification. New York: Routledge/Taylor & Francis Group, 2008.

22

Implicacions econòmiques: alta rellevància de l'economia informal, que és lliure d'impostos, no regulada i menys productius que economia formal. Reptes mediambientals: contaminació, escassetat d'habitatge, el sanejament inadequat i subministrament d'aigua insalubre. (“viure a la Ciutat de Mèxic equival a fumar 40 cigarrets al dia", pp. 589) Efectes socials: amuntegament i amb escassos recursos. La pobresa generalitzada que demanda serveis de salut, consells de planificació familiar i educació i formació pera una població molt jove que veu satisfetes les seues demandes d'accés a una escolaritat restringida.

Ciutats i espais urbans: reptes d’urbanització al mon en desenvolupament [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 587-590]

23

Les ciutats globals: com Nova York, Londres o Tòquio (Saskia Sassen) que es caracteritzen per: ser "llocs de comandament" de l'economia mundial; llocs clau per a les empreses de serveis financers i especialitzats; llocs de producció i innovació d'aquestes indústries recentment ampliats; són també els mercats on comprar, vendre i disposar-ne d'eixos serveis. La ciutat i perifèria: les ciutats a mesura que es tornen més globals també es desconnecten de les seves regions perifèriques i nacions.

La desigualtat i la ciutat global: "Els sectors de creixement de la" nova economia "- els serveis financers, la comercialització, l'alta tecnologia - estan recollint beneficis molt més grans que qualsevol dels trobats dins dels sectors econòmics tradicionals. Com els salaris i bonificacions dels molt rics continuen pujant, els salaris dels empleats que netegen o protegí les seves oficines estan caient".

Ciutats i espais urbans: ciutats i globalització [Giddens, A. 2001Sociology, pp. 591-593]

24

25

Crisis ecològica

26

Crisis ecològica: límits al creixement

http://www.worldwatch.org/brain/features/timeline/timeline.htm

The Limits to Growth ”És un llibre 1972 sobre la simulació per ordinador del creixement exponencial econòmic i de població amb els subministraments de recursos finits, encarregat pel Club de Roma. El llibre utilitza el model World3 per simular les conseqüències de les interaccions entre la Terra i els sistemes humans. Es van examinar 5 variables en el model original: la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments, i l'esgotament de recursos.” http://en.wikipedia.org/wiki/The_Limits_to_Growth

27

Crisis ecològica: creixement sostenible Our Common Future, també conegut com Informe Brundtland, de la Comissió Mundial de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (WCED) es va publicar en 1987. Els seus objectius eren el multilateralisme i la interdependència de les nacions en la recerca d'un camí de desenvolupament sostenible (tractat de recuperar l'esperit de la Conferència d'Estocolm - que havia introduït les preocupacions ambientals a l'esfera formal de desenvolupament polític). El nostre futur comú col·locat les qüestions ambientals en l'agenda política; el seu objectiu era discutir el medi ambient i el desenvolupament com un sol tema. http://en.wikipedia.org/wiki/Our_Common_Future

"desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats"

28

Crisis ecològica: consum, pobresa i medi ambient

29

Nitrogen (agriculture)

Biodiversity (urbanization, agriculture)

Crisis ecològica: més enllà dels límits [Rockstrom et al., 2009. A safe operating space for humanity. Nature. 461, 472-475]

30

(contaminació i deixalles)

31 Air pollution kills 60.000 people a year

Contaminació de l'aire

32

Percentage of urban population resident in areas where pollutant concentrations are

higher than selected limit or target values, 2000-2012 (EU-28)

33

http://www.xtec.cat/~ocasella/apunts/basica/dossier_archivos/image043.jpg

34

35

http://www.theguardian.com/environment/2013/feb/21/chinese-official-swim-polluted-river

Contaminació de l'aigua

36

37 http://visual.merriam-webster.com/images/earth/environment/water-pollution.jpg

38

Residus sòlids

39 http://www.terutalk.com/images/LA_County-waste_management_paradigm-lg.JPG

40

41

(esgotament dels recursos)

42

Aigua

43

Degradació del sòl i desertificació

44

Desertificació

45

Desforestació Aerial view of deforestation on a vast scale

in the Dry Chaco region of Paraguay

46

47

(risc i el medi ambient)

48

Escalfament global

49

50

Global warming

51

Cultius genèticament modificats

52

Global warming

53

Tema 2: Societat i natura: desigualtat socioambiental y crisi ecològica 1. Explicar les formes d’estructuració social mitjançant l'accés diferencial als recursos ambientals i el repartiment de els residus, riscos i perills. 2. Els conflictes socioambientals.

Pràctica