Tarraco

Ada Navarro Galofré

Sala IICapitell Corinti

• L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

• El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant.

• L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme.

Sala IICap del Deu Dionís (Bacus)

• En la mitologia grega, Dionís és el déu del vi, del teatre, del desenfrenament i de les festes, banquets i orgies.

• Dionís és fill del déu Hèrcules i Shamanta, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes.

• Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabessin amb la vida del petit Dionís.

• Un cop mort, Gea, reconstrueix amb els trossos del seu cos Dionís.

L’amfiteatre

• L' Amfiteatre, és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques: la pista o arena, el soterrani o fossae i la graderia.

• Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. El més famós és l'amfiteatre Flavi.

• Se celebraven: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d'arreu del món conegut, lluites d'homes desarmats amb feres i, més rarament, imitacions de combats navals.

El Circ: cursa de carros

• Era un edifici d'oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdrigues).

• S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses): que es feien curses (cursus) generalment de carros o quadrigues

• Ludus trojae, una forma de lluita.

• Pugna equestris et pedestris, la representació d'una batalla

• Certamen gymnicum, probes atlètiques

• Venatio, exhibició de feres. • Naumachia, representació de

batalles navals.

La Via Augusta: Mil·liaris que proven el pas de la Via Augusta

• Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l'Imperi).

• Als Països Catalans han estat trobats diversos mil·liaris, la majoria a la Via Augusta: (a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar de Mar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes i València.

Sala III: El mosaic romà

• Opus Tessellatum: es trobava a la casa d’un ric( vir dives) o una domus.

• Opus signium:(maó triturat, calç barreja de pedra i ceràmica), era trobat al port.

• Opus sectile: mosaic de peces tallades uniformement, d’un sol color o de varis, (fragments de ceràmica).Es trobava en domus.

Sala IVPassat comercial de Tàrraco

• En el passat comercial de Tàrraco es comerciava amb àmfores, que portaven gra, oli, vi, garum, mel, olives, altres productes agrícoles o salaons.

• Literalment, pa i jocs del circ, és una locució llatina que descriu la pràctica d'un govern que per mantenir tranquil·la a la població proveïen aliments i entreteniments de baixa qualitat.

Signes apotropaics: Príap

• El príap és una divinitat grega que simbolitza l'instin sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura. Era fill de Dionís i Afrodita. Del seu nom deriva l'actual problema mèdic del priapisme. Un símbol per exemple era fer la botifarra.

Sala V: sarcòfag amb representació del mite d’Hipòlit

• Hipòlit era molt bon caçador i auriga. Menyspreava a totes les dones, i quan la seva madrastra, Fedra, se'n va enamorar, ell rebutjà les seves insinuacions. Desesperada per això, Fedra es va suïcidar, i deixà una nota en la que acusava a Hipòlit d'haver volgut violar-la. Teseu, que cregué que el seu fill era culpable, invocà a son pare: Posidó, deu del mar, per que castigués a Hipòlit. Posidó envià un monstre marí que espantà als cavalls d’Hipòlit, que corregueren desbocats, per la qual cosa el carro s'estavellà i es va fer bocins. Ferit mortalment fou dut a son pare, qui havia sabut per Àrtemis que el seu fill era innocent. Quan Hipòlit morí s'havia reconciliat amb son pare.

Piso IISala VI: Júpiter, Venus, Mart, Juno, Minerva

o Diana i Ariadna.• Júpiter:En la mitologia romana

Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó.

• Venus: Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa.

• Mart: és el déu de la guerra.• Juno: esposa de Júpiter i

deessa del naixement i de la prole

• Minerva o Diana: deesa de la caça i dels boscos.

• Ariadna: princesa de Creta.

Venus

Minerva

Fotos de divinitats

Ariadna

Minerva

Júpiter

Juno

Què era el “Collegium fabrum”

• En el món Romà, eren els obrers de la construcció del món Romà encarregats d’apagar el foc a la ciutat.

Reconeixeu deu peixos o mariscs

• Hi ha: un calamar, una llagosta, un escamarla, un pop, una anguila, un dofí, un llenguado, un peix manta, una medusa i un peix espasa.