Teatre dEpidaure (330 aC, Polclet el Jove)

Ttol: teatre dEpidaure.Autor: Policlet el Jove (Argos, segles V-IV a. C.)Cronologia: 350 a. C.Tipologia: teatreMaterials: pedraEstil: Grec clssicLocalitzaci: Epidaure, al Pelopons (Grcia).

Obra de la mateixa poca: Teatre de Dions de lAcrpoli dAtenes (segle IV a. C.)

Biografia de lautorSegons lhistoriador grec PAUSNIES, larquitecte que va construir el fams teatre dEpidaure va ser POLICLET EL JOVE, que probablement era nt del fams escultor del mateix nom.Malgrat que es t molt poca informaci histrica de la seva vida, diverses fonts escrites apunten que va nixer a Argos, probablement al segle V a. C. Entre altres construccions, tamb va ser lartfex del temple circular o tholos dEpidaure, temple admirat per les seves innovadores columnes cornties. Sel considera tamb autor d'esttues.

Context histric i culturalLa ciutat dEpidaure al Pelopons es va fer famosa perqu hi havia el santuari dAsclepi, du de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el culte va crixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts.

ANLISI FORMALElements de suport i suportatsEls grecs aprofitaven el pendent natural dels turons propers a la ciutat per construir-hi les graderies dels teatres. Les dimensions del teatre dEpidaure van fer necessari construir-hi murs laterals de 24m per sostenir la graderia.

Espai interior i exteriorEl teatre grec estava organitzat entorn de lorquestra, de forma circular (20m dimetre). La cvea (graderia) envoltava 2/3 parts de lorquestra i la part restant era tancada per ledifici que formava lescena.El cor cantava i ballava a lorquestra. All tamb shi trobava laltar, avui desaparegut, consagrat al Du Dions.

http://www.e-spaces.com/portfolio/unesco/ep_perspect.jpg

S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un prtic d'ordre jnic que feia 4 m d'alada per 2 m de fondria.Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els actors-, al qual s'hi accedia a travs de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part hi ha una estructura de columnes jniques i arquitravats on no hi havia frescos ni mosaics.

http://www.e-spaces.com/portfolio/unesco/ep_stage2.jpg

L'escena possea un rudimentari mecanisme de tel per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats; aquest mecanisme, al revs del dels telons actuals, sobria del terra i s'hi amagava a travs d'unes obertures practicades al paviment situat davant de l'escenari. Al teatre s'hi entrava a travs de dos accessos laterals que donaven a un passads situat entre l'orquestra i l'escena.

La cvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien a l'orquestra i que permetien la rpida circulaci del pblic. A ms hi ha una perfecta visi i acstica de l'escenari des de qualsevol punt de la cvea.

La cvea ocupa gaireb les dues terceres parts de la circumferncia de lorquestra. La cvea fa 120 m de dimetre i puja pel vessant de la muntanya fins a una alada de 24 m.Un passads perimetral anomenat diazona separa la cvea o espai dels espectadors en dues seccions. La part inferior est, al seu torn, dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales radials que permeten el desplaament per les 34 grades. La part superior est dividida en 22 sectors de 20 grades delimitats per 24 escales.

El teatre dEpidaure t la cvea situada al vessant dun pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de lactual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a lextrem sud-est de la pennsula del Pelopons. Tant per la ubicaci com per les caracterstiques, la integraci a lentorn paisatgstic s excellent i demostra lestreta relaci que hi havia entre art i natura en el mn grec.

koilon o cvea

segon nivell

passads o diathoma

orchestra prosknion

skenePassads (prodoi)

trenta grades

primer nivell

auditori (theatron)

Espai de carcter religis, pedaggic i ldic.

EstilLa construcci de teatres es basava en una srie de clculs matemtics precisos. Els arquitectes grecs destacaren per la grandiositat en la concepci dels espais i pel gran virtuosisme que aconseguiren unint lesculturai larquitectura, per mai ho vanfer per les sevesinnovacionstcniques. Es vanlimitara reproduir velles estructures basadesen larquitravat i deixaren per els romans la tasca dexplorar els arcs, la volta i, mstard, la cpula;i tamb la detreballar amb materials com els maonsi elformig-molt ms malleables que nopaslapedra. Els teatres romans segueixen lestructura dels teatres grecs.

INTERPRETACIContingut i significaciLes obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dions, el du del vi i de la gresca. En principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era a on es feien les ofrenes el du de la festa.A les primeres obres dramtiques lacci lexplicava el cor, mentre que els actors tenien un paper secundari; per aix, lespai de lorquestra era tant important i el prosceni ocupava un lloc menys preeminent. Aleshores els actors tamb eren a lorquestra, per a mesura que van anar adquirint importncia els van posar en un lloc ms elevat, el prosceni.

Amb el temps els teatres grecs sanaren adaptant les noves formes teatrals, que culminaren en obres en qu el cor prcticament havia desaparegut (comenament del segle IV aC). El teatre dEpidaure s considerat un dels millors que es van construir; lacstica s immillorable, perqu des de la fila ms allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a lescenari. A ms, la vista s magnfica des de qualsevol seient del teatre.Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els destinats a ledil i altres prohoms. Els reservats a les persones importants tenien braos i respatllers.

FunciLa ciutat dEpidaure es va fer famosa perqu hi havia el santuari dAsclepi, du de la medicina que guaria els malalts. A lpoca hellenstica el seu culte va crixer i aquest santuari era visitat per molts malalts de tota lHllade. Per aix shi va construir el teatre ms gran de Grcia.Va ser destrut pels brbars dAlaric al 267 dC. Va ser reconstrut. A finals del S.IVdC lemperador rom Teodosi va prohibir els cultes pagans i amb ells, les representacions dEpidaure. En lactualitat encara es fan representacions degut al bon estat de conservaci i magnfica acstica.

23/09/15