TEMA 10.

FRANQUISME I IIa RESTAURACIÓ

A ESPANYA (des del1939)

Salvador Vila Esteve

Història

4t d’ESO

TEMA 10.- FRANQUISME I IIa

RESTAURACIÓ A ESPANYA (des del1939)

1. La dictadura franquista (I): característiques.

2. La dictadura franquista (II): l’autarquia (1939-59).

3. La dictadura franquista (III): desenvolupisme i canvi social

(1959-73).

4. L’oposició al franquisme.

5. La crisi del franquisme i la transició (1973-78).

6. El sistema polític de la IIa Restauració i els governs d’UCD.

7. L’alternança en el poder del PSOE i el PP (des del 1982).

8. Evolució econòmica i social des del 1982.

En guanyar la guerra, Franco instaura una dictadura militar de caràcter feixista

(anticomunista, antidemocràtica i antiliberal) assentada en el militarisme, el

clericalisme (fort pes de l’Església catòlica) i l’ultranacionalisme espanyol

1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.

Franco concentra tots els poders baix el títol de “Caudillo”: cap del govern i

l’estat, cap del partit únic FET y de las JONS (únic permès) i cap de l’exèrcit

1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.

Prohibeix els sindicats dels treballadors i els obliga a integrar-se, junt

als burgesos, en el sindicat vertical franquista, prohibint les vagues

Acaba amb la IIa Republica i totes les seues reformes i institucions, incloent les autonomies

En lloc d’una Constitució, hi haurà una sèrie de “Lleis Fonamentals” sobre el treball,

els suposats drets dels espanyols i la celebració de referenda (consultes populars que

eren realment plebiscits) o la successió (decreta que Espanya és una monarquia, però

sense rei mentre ell mane, i nomenarà com al seu successor a Joan Carles de Borbó)

La Trinca.

Califa

(1973)

1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.

Socialment, la dictadura franquista la recolzen l’alta burgesia industrial i terratinent,

l’exèrcit i l’Església catòlica, que acaben així amb les reformes de la IIa República

que els perjudicaven i tornen a tindre tot el poder polític, econòmic i social

1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.

Política

exterior

1939-45: recolza a les potències de l’Eix en la IIa Guerra Mundial, però sense

enviar tropes directament (sí indirectament amb la División Azul), encara que

es declara neutral quan veu que l’Eix comença a perdre la guerra (1943)

1945-53: Espanya és aïllada internacionalment pels aliats quan acaba

la guerra, però no és ocupada ni s’obliga a Franco a deixar el poder

1953-75: aprofitant amb la Guerra Freda l’anticomunisme franquista, Espanya

signa acords de col·laboració amb Estats Units i un nou concordat amb

la Santa Seu (Església catòlica), acabant-se l’aïllament anterior amb

el reconeixement del govern de Franco pels països capitalistes

Exercicis punt 1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I):

CARACTERÍSTIQUES.1.- A partir del text, respon:

a) Classificació.

b) Tema.

c) Quin títol s’atorga Franco? Resumeix els poders que tenia segons el text.

d) Com s’organitza políticament la dictadura franquista?

e) Quins recolzaments socials té aquesta dictadura? Per què?

2.- Explica les etapes en la política internacional del franquisme.

2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).La guerra deixa Espanya amb més de mig milió de persones menys (morts i

exiliats) i destrossada econòmicament (agricultura, indústria, infraestructures,...)

La postguerra s’allargarà fins els anys ’50 i és una època

de misèria per a la majoria: suposa manca d’aliments,

fam, salaris baixos i pobresa

Hi havia racionament: cada família té una cartilla per a comprar

els productes bàsics a preu fixat, però eren totalment insuficients

“Colilleros”

2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).

Però uns pocs, la burgesia que recolzava Franco, s’enriqueixen molt gràcies als baixos

salaris, la prohibició de vagues i sindicats i l’especulació per l’escassetat de tot, venent

productes al mercat negre a preus molt alts (estraperlo)

Les diferències entre els pocs rics i els molts pobres que passen fam són cada vegada majors

2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).

La política econòmica del franquisme es caracteritza per un gran

intervencionisme de l’Estat (fixa preus, controla els sectors clau, dóna

permisos per a comerciar,...) i una política proteccionista d’autarquia,

produint tot el possible dins del país (en part per l’aïllament exterior)

L’economia es va estancar i es va tardar molt en recuperar els nivells anteriors

a la guerra: escàs comerç exterior, poc creixement de l’agricultura i la

indústria, augment dels preus molt per damunt dels salaris,...

Sabina. De

purísima y

oro (3’32’’)

2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).

Societat molt masclista: les dones perden tots els drets i són

considerades inferiors i dependents de l’home (com si foren

menors d’edat): desigualtat legal, treball, educació, vida social,...

“Las mujeres nunca descubren nada; les falta,

desde luego, el talento creador, reservado por

Dios para inteligencias varoniles; nosotras no

podemos hacer más que interpretar, mejor o

peor, lo que los hombres nos dan hecho”.

(Pilar Primo de Rivera, 1942)

“La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o

disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse.

La dependencia voluntaria, la ofrenda de todos los minutos, de todos los

deseos y las ilusiones, es el estado más hermoso, porque es la absorción

de todos los malos gérmenes -vanidad, egoísmo, frivolidades- por el

amor”.

(’Medina’, revista de la Sección Femenina, 13 de agosto de 1944)

“El destí de la dona és ser esposa i companya de

l’home, formar amb ell una família i educar i cuidar

bé als seus fills. El lloc on la dona desenvolupa les

seues activitats és la casa, perquè és on viu la seua

família.

Però la seua missió no només és material; els seus

deures no són només cuidar els fills i el marit

corporalment, sinó que d’aquest ha de ser la

companya, i dels fills, la primera educadora. Per

això s’ha de preparar moralment i materialment, per

a ser capaç de fer el que s’espera d’ella”

Enciclopedia Elemental de la Sección Femenina,

1957.

Classe pràctica d’”Hogar”Anunci

Soberano

Exercicis punt 2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II):

L’AUTARQUIA (1939-59).

1.- Comenta el següent document:

Durant els primers anys de la invasió franquista va ser molt difícil aconseguir un poc de menjar. A les

tendes de comestibles i als forns de pa, on sempre acostumàvem a comprar, no despatxaven res. Els escaparates

estaven totalment buits. Sols es notava un poc de moviment cada primer de mes, quan ens donàvem el racionament.

Aquest racionament l’organitzaven de la següent manera: a cada habitant en tota Espanya ens controlaven i ens

donaven l’anomenada “Llibreta de racionament”. Aquesta tenia diversos segells que posaven: “Vale pan”; “Vale

arroz, azucar, aceite, patatas”; i altres segell que posava “Varios”. Aquest últim era per si donaven alguna cosa durant

el mes que no estaguera programada, com carn, fessols o bacallà. El pa sí que el donaven diàriament, però era un

panet tan xicotet que no t’arribava ni per al desdejuni. Al principi, aquest pa era de farina de blat, però quan s’acaba

van utilitzar farina de dacsa. Era malíssim, però com no teníem altra cosa, ens el menjàvem. (...)

Es va fer impossible esperar a que et donaren el racionament, perquè nosaltres els majors encara

aguantàvem un poc, però els nostres fills eren xicotets i ens demanaven pa. Però pa sí que hi havia; hi havia de tot

perquè començava l’estraperlo. Si tenies diners, aconseguies tota classe de menjar, encara que havies de disposar de

molts diners i nosaltres, els treballadors, en quant a diners, amb el que guanyàvem de vegades no teníem ni per a

pagar el racionament.

G. MONSERRATE: “La postguerra, la fam i l’estraperlo” en Vivències. La Barcelona que vaig viure (1931-45),

Barcelona, 2006.

3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):

DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).

A finals de la dècada dels ’50, i a punt de fer fallida l’economia, Franco

accepta canviar la política econòmica, fica a ministres tecnòcrates ultra-

catòlics (de l’Opus Dei) al govern i fan un pla d’estabilització de l’economia

Pla d’Esta-

bilització

(1959)

Els tecnòcrates obrin l’economia espanyola a l’exterior per atraure

la inversió d’empreses estrangeres (aprofitant els baixos salaris i la

manca de drets sindicals) i el turisme i afavorir les exportacions

Així, s’aconsegueix estabilitzar l’economia, liberalitzar els mercats

interior (ja no hi ha preus fixats ni permisos) i exterior

(s’afavoreixen les exportacions i l’entrada de capitals)

Els posteriors plans de desenvolupament van

fomentar el desenvolupament industrial

INVERSIONS ESTRANGERES

3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):

DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).

Aprofitant el creixement econòmic general, l’economia espanyola creix

molt entre 1960 i 1973: es mecanitza el camp, s’industrialitza el país,

augmenta el comerç i comença a arribar molt de turisme

3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):

DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).

Aquest creixement és molt important, però té coses negatives: no hi ha treball per a tots i

molts espanyols han d’emigrar cap a altres països europeus, l’economia depèn molt de

l’exterior (inversions estrangeres, turisme, tecnologia i emigrants) i l’activitat industrial i

la riquesa es concentren en poques regions (Madrid, Catalunya, País Basc, Comunitat

Valenciana,...) → quan Europa entre en crisi (1973), també Espanya ho farà

3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):

DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).

Amb l’obertura del país, l’emigració a Europa i l’arribada de turistes, el franquisme no pot evitar

una transformació de la societat: el nivell de vida millora (augmenta la classe mitjana), la majoria

de la població passa a viure a les ciutats, es consumeixen més i nous béns de consum

(electrodomèstics, cotxes,...) i es demanen més llibertats i democràcia (augmenta l’oposició)

Exercicis punt 3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):

DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).

1.- A partir del següent document, respon:

a) Tipus.

b) Tema.

c) Analitza l’evolució o idees de la gràfica.

d) Explica per què es va produir el creixement econòmic a partir del 1959, les seues característiques i els

seus límits.

e) Explica què va provocar en la societat espanyola eixe creixement econòmic.

4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.

En acabar la guerra, la repressió per part del franquisme continua

amb persecucions, empresonaments i afusellaments

Fins 1952 continua la lluita armada de guerrillers comunistes i

anarquistes a les muntanyes (maquis), amb una duríssima repressió

A partir del 1955 els partits i sindicats i d’esquerres s’organitzen clandestinament

(PCE, PSOE, UGT, CCOO i CNT), especialment entre obrers i estudiants

Vídeo

Repressió

4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.

Aquestes organitzacions demanen llibertats democràtiques i sindicals i millores

en els salaris i condicions de vida dels treballadors, organitzen les primeres

vagues (que estaven prohibides) i pateixen la repressió per part del franquisme

En 1962 tota l’oposició a la dictadura (de dretes i d’esquerres) es reuneix a

Munic, plantejant la necessitat d’una democràcia per a entrar en la CEE

També es reorganitzen els partits nacionalistes bascos (PNB i

ETA) i catalans (agrupats en l’Assemblea de Catalunya)

Reunits els delegats de diverses empreses (...) es va acordar:

1. Que el sindicat al qual se’ns obliga a pertànyer (CNS) no té la

confiança obrera ni defensa els interessos dels treballadors (...).

3. (...) Concretar un pla reivindicatiu amb els punts següents:

· Salari mínim de 200 pessetes per huit hores de treball.

· Llibertat sindical, el dret de tenir sindicats obrers.

· Que siga reconegut (...) el dret de vaga.

Comissió Obrera de Barcelona, 1965.

4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.

Els conflictes laborals (manifestacions i vagues) seran importants a partir del 1962,

especialment a les zones industrials (País Basc, Catalunya, Astúries) i Andalusia

Les protestes d’estudiants universitaris reclamant democràcia també són importants

Fins i tot part de l’església comença a criticar el franquisme

i a reclamar llibertats i millores per a la població

Exercicis punt 4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.

1.- Com va ser l’oposició al franquisme en un principi? Quins canvis es van produir a la dècada dels

’50?

2.- Explica l’oposició política i social al franquisme a partir dels anys ’60.

5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).

La crisi econòmica dels anys ’70 (comença en 1973) afecta greument a Espanya:

caiguda del turisme i les inversions estrangeres i fort augment de l’atur i els preus

El president del govern Carrero Blanco és assassinat per ETA en 1973 i s’enceta una lluita,

amb Franco malalt, entre immobilistes (partidaris de continuar amb el franquisme tal qual)

i oberturistes (partidaris de fer reformes que portaren a una democràcia)

A Carrero Blanco el substitueix Arias Navarro, qui promet reformes, però a penes les fa

Atemptat

Carrero

5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).

L’oposició no para de protestar al carrer demanant democràcia i llibertat, a més d’augmentar

l’acció terrorista de grups com ETA, el GRAPO o les FRAP contra el règim franquista

Mobilització

obrera

Execució

Puig Antich

J. Mercé

“Al Alba”

(Aute)

5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).

En mig del conflicte del Sàhara i la seua mala descolonització, Franco

mor el 20 de novembre del 1975 i és substituït pel rei Joan Carles I

Arias Navarro és incapaç de fer les reformes que el rei li havia

suggerit i és obligat a dimitir, sent substituït per Adolfo Suárez

Proclamació

Joan Carles I

Anunci mort

de Franco

J. Sabina.

Adivina,

adivinanza

5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).

Suárez porta a terme la transició o reforma pactada: s’introdueixen canvis (Llei de Reforma

Política i altres) que permeten acabar amb el franquisme, legalitzar partits polítics i sindicats,

amnistiar presos polítics i convocar eleccions democràtiques (1977), a canvi de contindre els

salaris i les vagues (pau social) i no investigar el que havia passat durant el franquisme

Article 1r. 1) La democràcia a l’Estat espanyol es basa en la supremacia de la

llei, expressió de la voluntat sobirana del poble (...). 2) La potestat d’elaborar

i d’aprovar les lleis la tenen les Corts. El rei sanciona i promulga les lleis.

Article 2n. 1) Les Corts es componen del Congrés dels Diputats i del Senat.

2) El Congrés dels Diputats serà elegit per sufragi universal, directe i secret

dels espanyols majors d’edat. 3) Els senadors seran elegits en representació

de les entitats territorials (...).

Article 3r. 1) La iniciativa de la reforma constitucional correspondrà: a) al

govern; b) al Congrés dels Diputats. (...).

Disposicions transitòries. 1) El govern regularà les primeres eleccions a les

Corts per constituir un Congrés de 350 diputats i elegir 207 senadors a raó de

quatre per província i un més per cada província insular, dos per Ceuta i dos

per Melilla. Els senadors seran elegits per sufragi universal. (...).

Disposició final. La present llei tindrà rang de llei fonamental.

Llei per a la Reforma Política (1976).

Primeres

eleccions

democràtiques

Legalització

PCE i tornada

exiliats

PACTES DE LA MONCLOA

Exercicis punt 5.- LA CRISI DEL FRANQUISME

I LA TRANSICIÓ (1973-78).

1. Comenta el document següent:

Hoy comienza una nueva etapa de la Historia de España. Esta etapa, que hemos de recorrer juntos, se inicia en la paz, el

trabajo y la prosperidad fruto del esfuerzo común y de la decidida voluntad colectiva.

La institución que personifico integra a todos los españoles y hoy, en esta hora tan trascendental, os convoco porque a

todos nos incumbe por igual el deber de servir a España.(...)

La Patria es una empresa colectiva que a todos nos compete. Su fortaleza y su grandeza deben de apoyarse por ello en la

voluntad manifiesta de cuantos la integramos.(...)

Insistamos en la construcción de un orden justo. Un orden justo, igual para todos, permite reconocer dentro de la unidad

del Reino y del Estado las peculiaridades regionales, como expresión de la diversidad de pueblos que constituyen la

sagrada realidad de España. El Rey quiere serlo de todos a un tiempo y de cada uno en su cultura, en su historia y en su

tradición.(...)

La Corona entiende, también, como deber fundamental el reconocimiento de los derechos sociales y económicos, cuyo

fin es asegurar a todos los españoles las condiciones de carácter material que les permitan el efectivo ejercicio de todas

sus libertades.(...)

Una sociedad libre y moderna requiere la participación de todos en los foros de decisión, en los medios de información,

en los diversos niveles educativos y en el control de la riqueza nacional. Hacer cada día más cierta y eficaz esa

participación debe ser una empresa comunitaria y una tarea de Gobierno.(...)

Europa deberá contar con España y los españoles somos europeos. Que ambas partes así lo entiendan y que todos

extraigamos las consecuencias que se derivan es una necesidad del momento.

Primer mensaje del rey Juan Carlos en las Cortes; 22 de noviembre de 1975.

6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa RESTAURACIÓ

I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).

Amb les reformes del govern Suárez pactades entre el franquisme i l’oposició, es celebren

eleccions en 1977: guanya l’UCD de Suárez (sense majoria absoluta), seguida del PSOE

i el Partit Comunista (PCE), mentre al País Basc i Catalunya guanyen els nacionalistes

El govern d’UCD propiciarà pactes amb l’oposició per aprovar la Constitució del 1978, una

amnistia per als presos polítics, una reforma fiscal progressiva i els Pactes de la Moncloa per

a moderar el creixement dels salaris a canvi de polítiques socials i acceptació del capitalisme

Artículo primero. I. Quedan amnistiados:

a) Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su

resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad

al día quince de diciembre de mil novecientos setenta y seis.

b) Todos los actos de la misma naturaleza realizados entre el quince de

diciembre de mil novecientos setenta y seis y el quince de junio de mil

novecientos setenta y siete, cuando en la intencionalidad política se aprecie

además un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de

reivindicación de autonomías de los pueblos de España.

c) Todos los actos de idéntica naturaleza e intencionalidad a los

contemplados en el párrafo anterior realizados hasta el seis de octubre de

mil novecientos setenta y siete, siempre que no hayan supuesto violencia

grave contra la vida o la integridad de las personas.

Ley de Amnistía, 15 de octubre de 1977

Primeres

eleccions

generals

6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa RESTAURACIÓ

I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).

La Constitu-

ció del 1978

La forma d’estat és una monarquia parlamentària,

amb un estat democràtic i social

Descentralització de l’estat: es reconeixen primer les

tres nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i

Galícia) i posteriorment la resta fins les dèsset actuals

Sobirania nacional i sufragi universal

Igualtat de tots davant la llei i amplis drets

civils (obligatoris) i socials (orientatius)

Divisió de poders: legislatiu en les Corts bicamerals (Congrés dels Diputats

i Senat), executiu en el govern i judicial en els tribunals de justícia

6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa RESTAURACIÓ

I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).

El fet de no tindre majoria absoluta, les dificultats econòmiques

(crisi) i socials i les lluites internes dins de l’UCD faran que Suárez

dimiteisca en 1981 i siga substituït per Calvo Sotelo (UCD)

El 23 de febrer del 1981, alguns militars, amb Tejero i Milans del Bosch

com a figures visibles, intenten un colp d’estat que acaba fracassant (23-F)

El curt govern de Calvo Sotelo aprovarà la llei del divorci

Tejero I

(rtve.es)

Tejero II

(rtve.es)

Tancs

València

Missatge

rei rtve.es

La Trinca.

Dansa del

Sabre

Exercicis punt 6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa

RESTAURACIÓ I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).

1.- Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques? Quin partit les va guanyar? Quins

presidents del govern d’aquest partit va haver? Què va caracteritzar cadascun d’aquests governs?

2.- Quin any es va aprovar la Constitució actual? Quines són les seues característiques?

3.- Explica què va passar el 23-F del 1981. Pregunta a alguna persona que visquera aquest fet què va fer

eixe dia i explica-ho.

7.- L’ALTERNANÇA EN EL PODER DEL PSOE I EL PP.

- Des del 1982 fins l’actualitat, s’ha instaurat un bipartidisme, alternant-se en el govern un partit

progressista (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE) i altre de conservador (Partit Popular, PP),

amb quatre presidents: Felipe González (PSOE, 1982-96), José María Aznar (PP, 1996-2004),

José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE, 2004-2011) i Mariano Rajoy (PP, des del 2011)

7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).

7.2.- El govern conservador de José María Aznar (1996-2004).

7.3.- El govern socialista de José Luis R. Zapatero (2004-2011).

7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).

En els primers anys predomina la lluita contra la crisi econòmica, l’ampliació dels serveis

socials públics i prestacions socials (atur, jubilacions,...) i les obres públiques

Es porta a terme una reconversió industrial amb tancaments d’empreses públiques (atur) i una

reforma laboral que empitjorava la situació dels treballadors (li fan una enorme vaga general)

Vaga

general

1988

7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).

Espanya entre en l’OTAN (1982) i en la Comunitat Econòmica Europea (actual

Unió Europea) en 1986, beneficiant-se en aquesta època de les nombroses ajudes

europees per a construir infraestructures i fomentar el desenvolupament del país

Es fa una nova llei d’ensenyament que el fa obligatori fins els 16 anys

S’avança en la lluita contra el terrorisme d’ETA, però també s’utilitzen

grups armats clandestins contra ella (terrorisme d’estat dels GAL)

J. Krahe

Cuervo

Ingenuo

Entrada

Espanya

CEE

Els GAL

(ETB)

7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).

En 1992 es celebren a Espanya els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició

Universal de Sevilla (major importància d’Espanya en el món)

Els múltiples casos de corrupció i la crisi posterior al 1992 marquen l’última

etapa dels governs González, que perdrà el govern en les eleccions del 1996

Inaugura-

ció JJ.OO.

(rtve.es)

7.2.- El govern conservador de José María Aznar (1996-2004).

La primera etapa està marcada per la reducció del dèficit de l’Estat

amb privatitzacions d’empreses públiques i reducció de despeses,

amb disminució de l’atur i acords amb els sindicats

S’aboleix el servei militar obligatori (“mili”) i es fa un exèrcit professional

En 2002 Espanya entra en l’Europa de l’euro

Adiós a la

Mili

L’arribada

de l’euro

7.2.- El govern conservador de José María Aznar (1996-2004).

Es fa una reforma laboral que lleva drets als treballadors

En política exterior s’apropa als Estats Units i intervé en la guerra d’Iraq

Com a venjança es produeixen els atemptats islamistes en Madrid del 11 de març

del 2004, tres dies abans de les eleccions guanyades novament pel PSOE

Informe

Semanal

11M

(rtve.es)

7.3.- El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-11).

Zapatero retira les tropes d’Iraq i amplia els drets socials: matrimoni homosexual, igualtat

entre homes i dones, ajudes a les persones dependents i regularització d’immigrants

Però l’arribada de la crisi econòmica mundial i la mala gestió de la mateixa,

va fer que acabaren pagant-ho els més necessitats amb les retallades en

educació, sanitat, dependència,... posant en perill l’Estat del benestar

En 2011 ETA va decretar un alto el foc permanent que arriba fins hui

MESURES DEL GOVERN ESPANYOL PER A PAGAR EL DEUTE:

- Reducció del salari dels funcionaris en un 5% de mitjana.

- Congelació de les pensions.

- Eliminació del règim transitori de la jubilació parcial.

- Restriccions en les jubilacions anticipades.

- Eliminació de la prestació de 2.500 euros per cada naixement.

- Reducció en el pagaments de medicaments i adequació dels envasos

a les unitats necessàries.

- Eliminació de la retroactivitat en les sol·licituds d’ajuda per

dependència.

- Reducció de 600 milions d’euros en ajuda al desenvolupament dels

països pobres.

- Reducció de 6.045 milions d’euros en inversió pública estatal.

- Estalvi addicional de 1.200 milions d’euros per part de Comunitats

Autònomes i ajuntaments.

- Augment de l’IVA (18%)

- Reforma laboral: acomiadament més barat, condicions laborals

més dures per als per als treballadors.

- Reforma en les pensions: l’edat de jubilació passa dels 65 als 67 anys,

es baixen les pensions, es calculen sobre 25 anys (en lloc de 15),...

Alto el foc

ETA

7.3.- El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-11).

També en 2011 les protestes contra la política de retallades i el bipartidisme

a Espanya es fan generals amb l’15-M o Moviment dels Indignats

A les eleccions del 2011 guanya el Partit Popular i el nou president és Mariano Rajoy

Exercicis punt 7.- L’ALTERNANÇA EN EL PODER

DEL PSOE I EL PP.

1.- Elabora un eix cronològic amb tots els presidents democràtics de la IIa Restauració Borbònica i

posa baix de cadascun d’ells els fets que consideres més importants del seu govern.

8.- EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DES DEL 1982.

8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.

8.2.- La crisi actual (des del 2008).

8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.

Amb la fi de la crisi del 1973 i l’entrada en la Comunitat Econòmica Europea, Espanya viu

un període de creixement econòmic important entre 1986 i 1992, una breu crisi entre 1992 i

1996 i un període de nou creixement entre 1996 i 2008

El creixement econòmic va acompanyat d’una terciarització de

l’economia: més del 70% de la població es dedica al sector terciari

Recepcions i aportacions d’Espanya a la UE

8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.

Aquest creixement econòmic tenia problemes estructurals com el dèficit comercial

(s’importa molt més del que s’exporta), la baixa productivitat industrial, el retard tecnològic,

un atur elevat i, especialment des de l’any 2000, un enorme pes de la construcció i el sector

immobiliari, amb un increment desmesurat del preu de l’habitatge

Junt al creixement econòmic es construeix un Estat del benestar que generalitza

serveis i polítiques assistencials per a tots: prestacions per desocupació, pensions,

atenció sanitària, ensenyament obligatori i gratuït fins els 16 anys, serveis socials

i d’ajuda a les famílies, atenció a les persones dependents,...

Españistán.

Bambolla

immobiliària.

8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.

Demogràficament la població s’envelleix per l’augment de l’esperança de vida i la

caiguda en picat de la taxa de natalitat: sols l’arribada d’immigrants entre 1995 i

2008 feien possible l’augment de la població fins superar els 47 milions d’habitants

Socialment passen a predominar les classes mitjanes i la societat

de consum, a més de produir-se una secularització de la societat

(menor pes de la religió, però continua sent important)

8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.

El model familiar també ha canviat: predominen les famílies nuclears (pare, mare i pocs fills),

però cada vegada hi ha més famílies monoparentals i s’han afegit els matrimonis homosexuals

La situació de la dona ha millorat molt: igualtat legal i menor

discriminació social, però continua patint violència de gènere i els

seus treballs són de pitjor qualitat i pitjor pagats que els dels homesDiferències salarials per gènere

en 2014 (salari mitjà)

Diferència

salarial per

gènere

(rtve.es)

8.2.- La crisi actual (des del 2008).

La crisi global arriba a Espanya en 2008 i l’afecta especialment per l’enorme deute de

les famílies (hipoteques per a comprar habitatges molt sobrevalorats) i l’excessiu pes

de la construcció (s’havia construït en excés, originant una bombolla especulativa)

Els sectors més afectats són la construcció i la indústria

(deslocalització i baixa productivitat), tancant moltes empreses

i pujant moltíssim l’atur (fins a més de sis milions d’aturats)

També els bancs i, especialment, les caixes d’estalvi es veuen afectats i disminueixen

els préstecs que donen, disminuint també el consum, amb la qual cosa s’agreuja la crisi

8.2.- La crisi actual (des del 2008).

L’endeutament de l’Estat també ha fet que es pugen els impostos (com

l’IVA), es gaste menys i es redueisca la inversió, produint-se retallades

importants a l’Estat del benestar: menor inversió en educació i sanitat,

reducció de l’atenció a persones dependents, baixada de salaris,...

Espanya ha deixat de ser un país receptor d’immigrants i

torna a ser un país d’emigrants, perdent població

8.2.- La crisi actual (des del 2008).

El principal efecte de la crisi ha sigut agreujar les diferències econòmiques i socials

entre la població: els rics són més rics, els treballadors treballen més a canvi de salaris

menors i pitjors condicions i cada vegada hi ha més pobres i menys classe mitjana

L’endeutament ha pujat encara més per les immenses ajudes que s’han donat als

bancs per a salvar-los, al mateix temps que es retallava a la resta de la població

8.2.- La crisi actual (des del 2008).

A nivell social, tot l’anterior, més els casos de corrupció (Gurtel, Bárcenas, EREs,...)

han fet sorgir un moviment d’indignats que es va fer present a través del 15-M del 2011

A nivell polític, les retallades practicades pels dos partits més importants (PP i PSOE)

han fet que una important part de la població comence a optar per altres opcions noves

Exercicis punt 8.- EVOLUCIÓ ECONÒMICA

I SOCIAL DES DEL 1982.

1.- Comenta el document següent (a partir del 1982).

ACTIVITATS DE SÍNTESI.1.- Vocabulari:

a) Franquisme:

b) Lleis fonamentals:

c) Autarquia:

d) Racionament:

e) Maquis:

f) Transició:

g) Segona Restauració Borbònica:

h) Colp d’estat:

i) Bipartidisme:

j) Corrupció:

k) 15-M o moviment dels indignats: