PRÀCTICA nº 1: Construcció d'un model de tòrax

Els músculs de les costelles no arriben a obrir suficientment la caixa toràcica per a deixar que l’aire infli els pulmons. Els ajudarà algun múscul amagat?

L’EXPERIMENT:

Material 1 globus petit 1 globus gran

Tisores

Una ampolla de plàstic llisa de cola o de gasosa tallada pel mig

Procediment1. Posem el globus petit a la boca de l'ampolla, per dins. 2. Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat. 3. Col·loquem el globus gran a la part de sota de l'ampolla de forma que quedi ben

agafat.

4. Estirem el globus gran cap a baix (enfora) i cap a dalt (endins) i veiem què passa.

Què fa el globus petit?. Raona la desposta.

Observacions

Quan estirem el globus gran cap a baix el globus petit s'infla. Quan pugem el globus gran cap a dalt el globus petit es desinfla.

L’explicació: Quan s’estira la “membrana” (globus gran), el globus petit (bomba) s’infla. Si l’empenyem, el globus (bomba ) es desinfla. Al estirar la “membrana”, aquesta deixa lloc en l’ampolla i l’aire exterior entra. Com que l’entrada està bloquejada amb el globus petit ( bomba), l’aire l’infla.

L’ampolla representa la caixa toràcica rígida; el globus petit, el pulmó, l’obertura del globus , la boca i el globus gran el diafragma.

El diafragma és una banda muscular que separa els postres pulmons de l’estómac i dels intestins.

El globus petit representa un pulmó i el globus gran representa el diafragma. Quan el diafragma s'estira el pulmó inspira i quan el diafragma es contreu el pulmó espira.

DIBUIXO EL QUE HE EXPERIMENTAT I COL·LOCO LES PARTS QUE REPRESENTEN:

Inspiració: estirem el globus gran cap avall, el globus petit s'infla

Espiració: estirem el globus gran cap amunt, el globus petit es desinfla

Sabries dir si el singlot té que veure amb la respiració?

PRÀCTICA nº 2: La respiració humana i vegetal

 

Material Planta

Mirall

5. Bossa de plàstic

6. Goma elàstica o cordillProcediment

Posem el mirall sota el nas i observem què passa.

Posem la planta o una branca grossa dins la bossa de plàstic i la lliguem amb la goma elàstica. Esperem uns dies.

ObservacionsQuan respirem el mirall s'entela (s'humiteja) perquè l'aire que surt de la respiració és humit.

Al cap d'uns dies la bossa de plàstic està humida per dins. Això vol dir que la planta ha perdut aigua quan respirava.

Una planta necessita respirar per viure.

La respiració

Acostem el mirall al nas El mirall s’entela

Hem esperat una setmana La bossa s’ha entelat per dins

PRÀCTICA nº 3: Per què ens ruboritzem?

La sang surt del cor i circula per tot el cos. És igual de fàcil anar cap amunt que cap avall?

Material

Un llapis. Pasta adhesiva

Una ampolla de plàstic buida

7. Aigua8. Dues canyes “pajitas”

9. Un compàsProcediment

Amb la punta del compàs fes un forat a la part alta de l’ampolla i un altre a part baixa. Amb l’ajuda d’un llapis fes el forat una mica més gran per a que encaixi la canya

Tapa l’espai que envolta a les canyes amb cinta adhesiva. Doblega la canya de dalt cap amunt i la de sota cap a avall.

Omple la ampolla d’aigua i tapa-la

Observa com surt l’aigua per les canyes.

Pressiona l’ampolla. I ara què observes?

L’explicació

L’aigua només surt per la canya de dalt sí pressiones l’ampolla. I aleshores el raig que surt per sota augmenta una mica.

1 2 3

L’aplicació:

La sang, igual que l’aigua ,baixa naturalment des del cor cap als peus. Per pujar cap a les espatlles i el cap cal que l’empenyi una bomba com el cor.

Quan et poses cap avall, el cor continua impulsant la sang cap al cap però a més a més actua sobre ella l’atracció de la Terra. El cap rep encara més sang, i la pell de la cara es torna vermella.

També ens ruboritzem quan fem un esforç. Els músculs necessiten oxigen i sucres per a funcionar. La sang transporta el oxigen i els sucres des dels pulmons i el sistema digestiu.

Sí l’esforç és més gran, la sang ha de circular més depressa i amb més força. El cor s’encarrega d’accelerar la circulació. Totes les parts del cos reben més sang i per això es posen vermelles.

Em dibuixo cap amunt Em dibuixo cap per avall

L’aigua surt per la canya de sota L’aigua surt per la canya de dalt quan pressiones

PRÀCTICA nº 4: Una xarxa per a coagular

Quan caus al pati pots fer-te mal, i fins i tot pots sagnar. Saps què passa per a que deixi de sortir sang?  

Material

Un got. Un mitjó molt fi. Un quadrat de paper bàsic. Una safata de plàstic o una

galleda.

10.Una goma elàstica.

11.Una ampolla amb aigua per omplir el got.

Procediment

Posa el mitjó molt tens en la boca del got i aguanta’l amb la goma elàstica. Omple el got amb aigua a través del mitjó. Posa el quadrat de paper en la superfície. Gira el got ràpidament a sobre d’una safata de plàstic mantenint el paper. Després

retira’l.

Què fa l’aigua? Què observes?

L’explicació

L’aigua no cau encara que va passar sense problemes a través del mitjó.

El que reté l’aigua no són els fils del mitjó, sinó la pròpia aigua, o més aviat la seva superfície. En mig del got, las parts petites d’aigua (molècules) estan envoltades per molècules d’aigua veïnes, però a la superfície estan envoltades per aigua i també per molècules d’aire, amb les que no acostuma a trobar-se. Les molècules d’aigua s’estrenyen contra l’interior del got. La força que reté l’aigua és tant gran que impedeix que caigui per la malla.

1 2 3

L’aplicació:

La sang té molts elements que tapen la “sortida” causada per una rascada. Un d’ells són les fibrines, unes proteïnes que fabriquen una xarxa fina que impedeix que la sang surti com en el mitjó de l’experiment amb l’aigua del got.

Després les plaquetes de la sang s’uneixen i formen un coàgul, mentre que els glòbuls blancs destrueixen els microbis que van aprofitar la ferida per penetrar en la sang.

.

Dibuixo el got cap per avall i les molécules d’aigua.

PRÀCTICA nº 5:

Plastilina casera – 1:

La plastilina es una massa per a modelar molt flexible y manejable. No es tòxica y és de diferents colors. Tot aixó el podrem fer nosaltres mateixos.

Materials:

- ½ kg de farina- colorants naturals- 5-6 cullerades de sal- 1-2 cullerades d’oli- aigua (poca, per a que quedi consistència de plastilina)- 1-2 culleradetes de sabó (s’ afegeix al final)

Procediment:

Barregem primer la farina amb la sal, després l’ aigua, l’oli i finalment el sabó. Quan tenim una massa llisa, afegim el sabó líquid. I ja està llesta per fer-la servir.

Es guarda en un tap amb tapa de rosca.

1 2

PRÀCTICA nº 6:

Plastilina casera – 2:

Materials:

- 2 tasses de farina- 1 tassa de sal- 2 cullerades d’oli .- colorant natural de cuina.- aigua bullint (la necessària)

Procediment:

Barrejar bé tots els ingredients l’ aigua, fins que tingui la consistència necessària. Podem conservar-la uns dies embolicada en film i dintre d’ un tap amb tapa a la nevera.

1 2

PRÀCTICA nº 7:

Baba casera:

Materials:

- midó líquid (dissolem ¼ tassa de midó en aigua bullint)- colorant de menjar de color verd- ¼ tassa de goma aràbiga (de la transparent )- bossa de plàstic

Procediment:

Dissolem el midó en una tassa amb l’ aigua bullint. Col·loquem el midó líquid a la bossa plàstica, afegim 3 gotes de colorant verd. Després la goma aràbiga.

Barregem bé dintre de la bossa, fins que prengui consistència viscosa. Si queda líquid sense barrejar-se, el llencem.Ja tenim la nostra baba casera llesta.

1 2

PRÀCTICA nº 8: El got que succiona l’aigua

Material

Un got de vidre transparent. Una espelma. Un plat. Aigua. Encenedor.

Procediment

Afegeix una certa quantitat d’aigua en un plat. Col·loca l’espelma al mig del plat i encén-la. Tapa ràpidament l’espelma amb el got de vidre transparent.

Què observes?

L’aigua puja dintre del got

Al tapar l’espelma encesa amb el got, l’oxigen s’ esgota i la flama s’apaga. L’aire calent de l’interior es refreda ràpidament produint una disminució de la pressió interna. Com que la pressió externa és major que la interior, l’aigua es empesa cap a dintre del got per a equilibrar pressions

1 2 3