1. Els plstics =)

• Qu sn els plstics

Els plstics sn materials orgnics polimrics d'alta massa molecular. Sn molcules gegants formades per toms de carboni juntament amb d'altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. 2. Tipus de plstics Termoplstics Un termoplstic s un plstic el qual, a temperatura ambient s plstic o deformable, es fon a un lquid quan s escalfat i s'endureix en un estat vitri quan s prou refredat. La majoria dels termoplstics sn polmers d'alt pes molecular, els que posseeixen cadenes associades per mitj de febles ; fortes i enlla d'hidrogen; o fins i tot anells aromtics apilats. Els polmers termoplstics difereixen dels polmers termostables en qu desprs d'escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la seva forma desprs de refredar no canvia i aquest prefereix incendia. 3. Tipus de plstics Termostables Elsplstics termostables sn materials que una vegada que han patit el procs d'escalfament-fusi i formaci-solidificaci, es converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's. Generalment, per a la seva obtenci es parteix d'un aldehid. Els plstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment. 4. Tipus de plstics

Elastmers

Els elastmersSn aquells polmers que mostren un comportament elsti c. El terme, que prov de polmer elstic, s a vegades intercanviable amb terme goma, que sms adequat per referir-se a vulcanitzats. Cadascun dels monmers que s'uneixen entre si performar el polmer est normalment compost de carboni, hidrogen, oxigen i / o silici. Els elastmers sn aquells polmers que mostren uncomportament elstic. 5. Processos de fabricaci dels plstics

2) Emmotllament per extrusi Al emmotllament per extrusi s'utilitza un transportador de cargol helicodal. El polmer s transportat des de la tremuja, a travs de la cmera d'escalfament, fins a la boca de descrrega, en un corrent continu. A partir de grnuls slids, el polmer emergeix de la matriu d'extrusi en un estat tou. Com l'obertura de la boca de la matriu t la forma del producte que es vol obtenir, el procs s continu. Posteriorment es talla en la mesura adequada

6. Processos de fabricaci del plstics

Un mbol o pist d'injecci es mou rpidament cap endavant i cap enrere per empnyer el plstic estovat per la calor a travs de l'espai existent entre les parets del cilindre i una pea reescalfada i situada al centre d'aquell. Aquesta pea central s'empra, donada la petita conductivitat trmica dels plstics, de manera que la superfcie de calefacci del cilindre s gran i el gruix de la capa plstica escalfada s petit. Sota l'acci combinada de la calor i la pressi exercida pel pist d'injecci, el polmer s prou fluid com per arribar al motlle fred on pren forma la pea en qesti. El polmer estar prou fluid com per omplir el motlle fred. Passat un temps breu dins del motlle tancat, el plstic solidifica, el motlle s'obre i la pea s remoguda. El ritme de producci s molt rpid, d'escassos segons

7. Processos de fabricaci dels plstics

El termoconformat s un procs de fabricaci de lmines o pel lcule termoplstiques. Concretament, s ms que un procs de manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic adopta la forma del motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel lcula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, desprs s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generaci de mquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacci que es troben en els forns elctrics de cuina convencionals. Aquests encara es fan servir, per la majoria dels equips moderns usen freqentment escalfadors de quars o escalfadors de panell radiant, per a major eficincia en l'escalfament de la lmina i facilitat de control per zones. El material ms com per el motlle s alumini fos o mecanitzat, encara epoxi, fusta i escuma estructural es fan servir de vegades per prototips, mostres, i tirades curtes.

8. Processos de fabricaci dels plstics

Prensat El taller de prensado de plsticos se dedica al prensado y montaje de productos de plstico. El taller de prensado de plsticos se orienta a la inyeccin de plsticos ( piezas prensadas tcnicas y de adorno, productos contorneados al vaco, embalajes, accesorio para el hogar ). El taller de prensado de plsticos ofrece el enchapado ( metalizado ) de plsticos al vaco.

9. Processos de fabricaci dels plstics

Calandratge El calandrat S'utilitza per a revestir materials txtils, paper, cartr o planxes metl.liques i per produir fulles o pel lcules de termoplstic de fins a 10 mil.lsimes de polzada de gruix i les lmines amb gruixos superiors. Al calandrat de pel lcules i lmines el compost plstic es passa a travs de tres o quatre corrons giratoris i amb caldeu, que estrenyen el material en forma de lmines o pel lcules, el gruix final de del producte es determina mitjanant el espai entre corrons .

10. Procs de reciclatge dels plstics

El plstic s un dels materials que en ser rebutjat ocupa el major volum en els abocadors. Per aix, s molt important que aquest material sigui reciclat, evitant d'aquesta manera la seva disposici final. Hi ha diferents tipus de plstics: PET, PEAD, PVC, PEBD, PP, PS i altres i s per aix que la separaci s el primer pas en el procs de reciclatge (primari). Desprs, es procedeix al granulat on el plstic es mol. El tercer pas s la neteja i finalment el peletizado on el plstic granulat s fos i es passa a travs d'un tub prim on pren forma d'tubet en refredar en un bany d'aigua. Un cop fred, s tallat en trossets anomenats pellets.