HISTÒRIAA

La invenció de la ceràmica es va produir durant la revolució neolítica, quan es van fer necessaris recipients per emmagatzemar l’excedent de les collites.Els primers totxos de què es té noticia pertanyien a un d’aquets dos tipus: una pasta d’ argila amb palla secats al sol, i la massa d’argila cuita al foc. El segon era més difícil de fabricar i més car, per aquesta raó s’utilitzava preferentment per construccions de santuaris.

Son els àrabs els que revaloritzen aquet material combinant-los en les infinites formes que donen caràcter a la seva ornamentació. La dominació musulmana va deixar a Espanya nombroses mostres d’exquisida tècnica del maó: Mesquita de Còrdova, Giralda de Sevilla, Alcassaba de Granada etc.

Hem passat del emmotllament a ma dels totxos amb el seu assecament a l’aire i la posterior cocció en un forn, fins les actuals màquines de emmotllament amb un rendiment de varis milers de peces per hora, el següent assecament en assecadors artificials i la posterior cocció en forns continus.

OBTENCIÓ

Tècniques de fabricació dels materials ceràmics

Procés de confor-mació del vidre

Procés de conformació de particules

Cimentació

Premsat

Bufat

Estirat

Conformat de fibres

Premsat de pols Conformat hidroplàstic

Moldejat en barbotina

Calent Uniaxial Isostàtic

Secat

Cocció

1. eliminar una capa superior no apte per la fabricació de ceràmiques, es tracta de terra vegetal, sorra etc.

2. extracció, be a mà o mecànicament.

3. el material es transporta a la fabrica mitjançant via fixa o lliure .

4. Es prepara l’argila afegint-li d’altres materials. La substancia així obtinguda es barreja amb aigua i es homogeneïtza .

5. Desprès de deixar reposar la massa, es procedeix al emmotllament, per obtenir les peces desitjades.

6. Si la peça així obtinguda la posem directament al foc, es tranca, per això primer se li ha d’ extreure l’ aigua, mitjançant l’assecament.

7. Per últim arriba la cocció a alta temperatura, indispensable per donar-li a la peça una forma duradora.

PROPIETATSEls materials ceràmics: són materials inorgànics no

metàl·lics, constituïts per elements metàl·lics i no metàl·lics enllaçats principalment mitjançant enllaços iònics i/o covalents.

El terme “ceràmica” prové de la paraula grega “Keramikos”, que significa “cosa cremada”, indicant d’aquesta manera que les propietats d’aquests materials generalment s’obtenen després d’un tractament tèrmic a altes temperatures que s’anomena cocció.

Les propietats dels materials ceràmics varien molt a causa de diferències en els enllaços. En general, els materials ceràmics són típicament durs i fràgils amb baixa tenacitat i ductilitat.

Els materials ceràmics es comporten usualment com bons aïllants elèctrics i tèrmics a causa de l'absència d'electrons conductors, normalment posseeixen temperatures de fusió relativament altes i, així mateix, una estabilitat relativament alta en la majoria dels mitjans més agressius a causa de l'estabilitat dels seus forts enllaços.

De la propietat de la plasticitat se’n deriva la ductilitat que permet la deformació permanent en forma de fils o barnilles quan alguns materials són sotmesos a una força de tracció.

La duresa és la propietat que indica la resistència que oposen els materials a ésser ratllats o penetrats per altres.

La tenacitat és la propietat que tenen els materials de resistir esforços i deformar-se considerablement abans de trencar-se. La propietat contrària és la fragilitat; un material és fràgil quan es trenca abans de deformar-se.

APLICACIONS

Rajola

Teula

Els materials ceràmics són indispensables per a molts dels dissenys en enginyeria i poden classificar-se en dos grups: materials ceràmics tradicionals i materials ceràmics d'ús específics en enginyeria. Normalment els materials ceràmics tradicionals estan constituïts per tres components bàsics: argila, sílice i feldspat. Exemples de ceràmics tradicionals són les rajoles i teules utilitzats en les indústries de la construcció i les porcellanes elèctriques d'ús en la indústria elèctrica. Les ceràmiques de l'enginyeria, per contra, estan constituïdes, típicament, per compostos purs o quasi purs tals com òxid d'alumini (ALO3), carbur de silici (SiC), i nitrur de silici (Si3N4).  

GEMMA GIBERT

GONZÁLEZ

GRUP:11

1BATX

TECNOLOGIA

MATER

IALS

CER

ÀM

ICS