JOCS OCI / DIVERTI-MENTS / INVENTS / IDE-ES PRÀCTIQUES / SUG-GERIMENTS

UN ESTIUCALENT

Una bona manera d’acabar la lectu-ra del nostre diari és donant- l i unaaltra uti l . l i tat. Aprofitant que ve l ’estiuhem pensat en un element fonamentalper aquel ls moments que ets al parc,hi ha una font, d’aquel les tant cómo-des perquè els nens beguin aigua iells, evidentment deseperats per acon-seguir-ne una mica.

Seguiu les següents instruccions aju-dats pel dibuix i sorpreneu-los:

1-Retalla el full en format quadrat.2-Doblega’l per la meitat. (Obtens un

triangle rectangle)3-Desplaça les 2 puntes del segment

més l larg f ins que toquin el segmentoposat.

4-Doblega les dues puntes que etqueden lliures i…ja ho tens!

RADIOGRAFIA ANALISISEXAUSTIVA D’UNA PARTDE LA NOSTRA ESCOLA,DEL SEU FUNCIONA-

MENT, ORGANITZACIÓ, ETC.

COM FUNCIONALA NOSTRAESCOLA?

L’escola té un Director , un cap d’es-tudis i un secretari.

A més a més, hi ha el CLAUSTRE DEPROFESSORS i el CONSELL ESCO-LAR.

Aquests òrgans de govern, per l lei ,han de vet l lar perquè les activi tats esdesenvolupin segons la l lei i pels dretsde tots els seus membres. També afa-voriran la part icipació efectiva de totsels membres de la comunitat en lavida, la gestió i l’avaluació del centre.

El CLAUSTRE DE PROFESSORS ésl ’òrgan propi de part icipació dels pro-fessors en el centre i té la responsabili-tat de planif icar, coordinar, decidir id’ informar sobre tots els aspectesdocents. El claustre està presidit peldirector i el componen tots els profes-sors del centre.

El CONSELL ESCOLAR és l ’òrganmàxim de govern de l ’escola. El nostreconsell escolar està format per 18 per-sones amb 17 vots ( ja que el secretaridisposa de veu però no de vot).

1 Director (Montserrat Marquet)1 Cap d’estudis ( Roser Bassedas)1 Secretari (sense vot) (Josep Lluís

Favà)1 Representant de l ’Ajuntament (Mª

Jesús Sanz)1 Representant dels trebal ladors

administrat ius del centre (RaquelCànovas)

6 Representants dels pares (Al iciaMarzo, Mar Cardoner, Àlex Engel,Rosa Bassedas, Crist ina Val l ,Mireia Cornudella)

1 Representant de l ’AMPA (AlfredoVázquez)

6 Representant dels professors(Angel ina Tebé, Lluís Segura, Mª

Àngels Costa, El isabet González,Anna Villarreal, Teresa Comas)

Cada dos anys es renoven la meitatdels representants dels mestres i delspares mitjançant eleccions.Els escollitst indran una permanéncia de quatreanys.

Les atr ibucions del Consel l Escolarsón:

- Establir les directrius del PROJECTEEDUCATIU, aprovar-lo i avaluar-lo.

- Escollir el director del centre.- Decidir sobre l’admissió d’alumnes.- Aprovar el règim interior del centre.- Resoldre confl ictes i imposar cor-

reccions sobre conductes d’alum-nes.

- Aprovar el pressupost i executar-lo.- Promoure la renovació d’ instal-

lacions, equipament escolar i v igi-lar-ne la conservació.

- Col. laboració amb f inal i tats cultu-rals i educatives, amb altres cen-tres o organismes.

- Anal i tzar i valorar el funcionamentgeneral del centre, l ’evolució delrendiment escolar i també els re-sultats de l ’avaluació que real i tzal’administració educativa.

El nostre consel l escolar es reuneixnormalment cada mes de manera ordi-naria.

La part icipació mit ja dels pares enles darreres eleccions de Novembre de2004 en els CEIP del districte de SarriàSant Gervasi va ser del 31%; la mésalta de Barcelona i cada vegada hi hamés mares en els consells escolars: un82% en el nostre barri.

En el proper curs escolar hi hauràeleccions per escol l i r 3 dels represen-tants dels pares. ANIMEU-VOS!!

EDITORIAL LA LOLA ÉS I PRETÉN SERUN DIN A2 PLE D’IL·LUSIÓ, PLEGATAMB EL MATEIX AFECTE AMB EL QUEESPEREM LA DESPLEGUEU VOSAL-TRES. NEIX AMB L’ESPERIT DE MILLO-RAR LA COMUNICACIÓ, LA INFORMA-CIÓ I LA PARTICIPACIÓ DE TOTA LACOMUNITAT EDUCATIVA. ÉS UNAREVISTA DE PARES PER A PARES,OBERTA A TOTS. A LA LOLA HI CABEN

TOTES LES IDEES, LLENGÜES, OPI-NIONS, ELOGIS I CRÍTIQUES SOTALA ÚNICA LLEI DEL RESPECTE.EL NOM ÉS LA SUMA DE L’AFECTECAP A UNA PART DEL NOM DE LANOSTRA ESCOLA I DEL TRIBUT QUELES MARES MEREIXEN.DE TOTS NOSALTRES EN DEPÈN ELSEU FUTUR.ÀNIM LOLA!

A M PA A S S O C I A C I Ó D E M A R E S I PA R E S D ’ A L U M N E SE S C O L A D O L O R S M O N S E R D À - S A N TA PA U

N ° 0 0 1 / B I M E S T R A L / J U L I O L 2 0 0 6

COL.LABORACIONSNECESSITEM EL TEUAJUT I COL.LABORACIÓ

PARTICIPA-HI!!!El que va començar com una idea

esbojarrada des de l ’ampa s’ha anatconsolidant i ha esdevingut la publica-ció que teniu entre les mans.

La revista de l ’AMPA de l ’escolaDolors Monserdà Santa Pau té comobjectiu principal esdevenir un mitjà decomunicació entre l ’escola i els pares imares de l’escola.

Els que hem fet possible aquest pri-mer numero de LA LOLA creiem en elprojecte i us cridem a part icipar i

col. laborar en l ’el. laboració del propernúmero. Fem una crida a les noves ide-es i a la creativitat.

Poseu-vos en contacte amb nosaltresi veniu a la propera reunió de la revis-ta. No es requereix gens d’experiència,ni domini d’ idiomes, ni faci l i tat deparaula, ni mecanografia, ni una espe-cial bona presència, ni vehicle propi.Horari f lexible, capacitat de trebal l enequip, bon ambient de trebal l , cobroanual amb les felicitacions dels lectors,promoció continua, interessats contac-tar-nos a:

93 280 62 00 o 93 203 12 78 http://ampadms.blogspot.com ampadms@gmail.com

MERCALOLA ESPAI D’IN-TERCANVI OBERT ATOTES LES PERSONESVINCULADES AL DOLORS

MONSERDÀ SANTA-PAU QUE TINGUINQUELCOM PER OFERIR O DEMANAR.ESPEREM ELS VOSTRES ANUNCIS ALA BUSTIA DE L’AMPA DE L’ESCOLA.

CADIRA DE COTXE per infant. Enperfecte estat. Colors blau i groc, mar-ca chicco. 0 . Interessats truqueu al93 280 03 08 MONNERAT BATLLORI

LLIT per infant (0-2anys). De fusta.Color blanc.0 . Interessats truqueu al93 280 03 08 MONNERAT BATLLORI

TRONA per infant (0-3anys). De fus-ta. Color blanc.0 . In te ressats truqueual 93 280 12 18 VIDAL SOLANES

BUSCO:PIS a prop de l ’escola, amb jardí,

amb piscina, amb pista de tennis, ambplaça de parquing, l luminós, tot exte-r ior, ben comunicat, mínim 200m2, sipot ser per reformar. 675 34 44 65

EL LLIBRE DE LA SELVA 1 (DVD)646 08 35 40PETER PAN 1 (DVD)646 08 35 40

CIFRAS Y LETRAS el joc de taula639 72 00 53

ELS PROTAGONISTESSON ELS QUE HANCOMENÇAT I ELS QUEHAN ACABAT AQUESTCURS 2005-2006

ELS PETITS iELS GRANS

CALENDARI LA SISENA HORA ÉS LA PROTAGONISTA DEL NOUCURS ESCOLAR 2006-2007. EL DIA 6 DE MAIG ES VA APROVAR ALCONCELL ESCOLAR EL NOU HORARI: DE 3/4 DE 9H00 A 3/4 DE 17H00

CURS 2006-200712 Setembre 06 (PRINCIPI DE CURS)20 Juny 07 (FI DE CURS)

22 Desembre -7 Gener (VACANCES NADAL, ambdos inclosos)31 Març - 9 Abril (VACANCES DE SETMANA SANTA, ambdos inclosos)

DIES FESTIUS:DURANT EL 200612 Octubre13 Octubre (lliure elecció)1 Novembre6 Desembre7 Desembre (lliure elecció)8 Desembre

DURANT EL 20071 MaigLa 2ª pasqua…i algun més, encara no definit

CONILLS I GATS P3. 2 DE JUNY 2006, FESTA DE FI DE CURS. ELS DE SISÈ, DURANT LES COLÓNIES.

PROTAGONISTA LA PURIFA ATRACTIU UN NOMTANT POC INSPIRADORCOM LUDOTECA. NO HI

HA DUBTE QUE ‘QUEDAT A LA PURI’SONA MOLT MILLOR QUE ‘QUEDAT ALA LUDOTECA’.

LA PURI

Fa temps que la Puri és molt mésque una persona. La Puri, a banda deser una dona entranyable, amb el som-riure sempre posat i plena de vital i tat,és un oasi d’esbarjo creatiu, un espaion trobar-se bé quan cal allargar la jor-nada escolar per davant i per darrera.

La Puri es diu Puri Expósito Cervera iva néixer a Andújar al 1948, un poblegran de la província de Jaen, a la val ldel riu Jàndula, amb molta agricultura iramaderia. Andújar va ser musulmàfins el primer terç del segle XIII.

La Puri tenia només deu anys quanels seus pares decidiren emigrar aCatalunya. Milers i milers de famíl iescom la seva sort iren en aquel la èpocad’Andalusia i al tres regions d’Espanyaper guanyer-se la vida a casa nostra.Catalunya no seria un país ric i avançatcom és sense la feina feta per gentcom la Puri.

Capallades, un poble prop d’Igualadava ser el escol l i t pels pares de la Puri.On va anar a l ’escola i en acabar elsestudis, entrà a treballar de dependen-ta als coneguts Sepu. “Sempre m’haagradat el tracte amb la gent i una boti-ga de roba és un bon l loc per conèixer

tothom, sobre tot a un poble petit”.La Puri es va casar i amb el seu marit

decidiren traslladar-se a Barcelona. Vatenir dos f i l ls, un nen i una nena, queavui tenen 28 i 25 anys. El gran ésingenier informàtic i la petita és filòlogad’anglès.

La Puri viu amb el seu marit i el seufi l l gran a Esplugues. Es l leva cada diaa tres quarts de set del matí i el seu

marit la deixa a la porta del ’escola deu minuts abansde les vuit. Quaranta cincnens i nenes l’esperen cadamatí, més o menys, elsmateixos que seran amb ellacada tarda després delcol·legi.

Ara que ve el bon temps,a la Puri l i agrada d’anar ala plat ja de bon matí, aprendre el sol, l legir el diarii fer un cafetó. La toval lolaacostuma a estendre-la a LaMar Bella. Hi ha dies que, amés a més, l i agrada que-

dar-se a dinar a la platja. Llavors prefe-reix Sitges.

Cada est iu agafa el cotxe i se’n va alpoble, a Andújar, amb la seva mare, de83 anys. “Està perfectament. Encaraviu sola. Els estius l ’agafem i la portemquinze dies al poble. Al l í v iuen encarales seves germanes.”

A la Puri l i agrada el viatge en cotxeamb la seva mare. Costa imaginar algu-na cosa que la Puri no faci de gust.

Quan es va casar va deixar de treba-l lar per poder dedicar-se als f i l ls. Elsnens varen créixer i el la va trovar unafeina fent una de les primeres rutes del’autocar escolar. Era l ’any 1988 i l ’au-tobús sort ia l lavors del Paral. lel. Unsvuit anys després, cap al 1996, vacomençar un servei de guarderia ambnomés quatre nens. També s’encarre-gava de portar- los a la piscina. Aquestservei va ser la l lavor de la qual, al1999, va néixer la ludoteca, es a dir, laPuri. “M’ho paso tant bé amb els nens im’agraden tant que soc molt feliç”.

DISSABTE ECOLÒGICCOM CADA ANY LA PRI-MAVERA COMENÇA AMBUN DIA MOLT ESPECIAL.

EL DISSABTEL’entrada de la primavera és la perfectaexcusa per disfrutar d’un dissabteespecial. Hem il.luminat el nostre boscde flors i de plantes. Els de sisè handeixat un magnoli perquè segueixi crei-xent com ells. A més, aquest any, s’harealitzat un circuit per bicicletes queha servit per batejar el nou tram decamí escolar que gaudim des del mesde gener. I tots junts hem disfrutat d’unaperitiu sa i innovador de fruita fresca iseca. L’any que vé hi tornarem.

LA IRENE I LA SEVA FAMÍLIA FAGAIREBÉ UN ANY QUE LLUITEN

CONTRA UN CANCER: UNESCÈL.LULES S’HAN TORNAT BOGES

EN EL SEU CAPARRÓ. LA SEVALLUITA ÉS UNA LLIÇÓ DE VIDA.PODEM AJUDAR-LOS, ANIMAR-LOS, FER-LOS SOMRIURE I QUESENTIN QUE ESTEM AMB ELLS,

AMB MISSATGES A LA SEVA WEBWWW.IRENEPALAOMORA.COMO ENVIANT-LOS UNA CARTA.

LA IRENE US HO AGRAIRÀSEMPRE.

IRENE PALAO MORAPTGE HERCEGOVINA 4 ÀTIC

08006 BARCELONA

1 2

3 4

AMPA_ru 14/6/06 13:24 Página 1

REPORTATGE L’ESCOLAES CONVERTÍ EN UNAAUTÈNTICA SELVA,BALLÀREM AL SO DEL

TAMBORS, VOLÀREM ENTRE ELSCEDRES, ELS MÉS MENUTS FERENEQUILIBRIS ENTRE CORDES, PINTA-REN I FEREN CABANES, I A MÉS TOTSES PINTAREN I DISFRESSAREN D’ANI-MALS FEROTGES.MENJÀREM, BEBÉREM…BALLÀREM.ALEGRIA, BON AMBIENT I UN MAGNÍ-FIC DIA PER RECORDAR.

AGRAÏMENTS: A TOTS ELS PARES DE SEGON, LES SECRETÀRIES DE L’AM-PA I L’EUGENI PER FER POSSIBLE L’ÈXIT DE LA FESTA DE LA SELVA. TAM-BÉ AL AJUNTAMENT DE BARCELONA DISTRICTE SARRIÀ-SANT GERVASI,EDITORIAL CASALS, DIBAR CAFÉ, LA CAIXA, FARGGI, ASPIC, ARTESANIESCAREM PIQUET, PANRICO I KELLOGS.

HISTORIA DES DE L’AM-PA PENSEM QUE ÉSIMPORTANT CONÈIXEREL CONJUNT DELS FETS

MEMORABLES DEL NOSTRE PASSAT.

UN CASTELLDALT D’UN TURÓ

La nostra escola està dalt d’un turó ial costat d’un vell camí, dos condicionsfonamentals per tenir un paper impor-tant al llarg dels segles.

Tothom sap que la història transitapels camins i s ’atura dalt dels turons,tot esperant que el temps obri la boca itot quedi escrit o oblidat.

És per això que l’ indret on es troba lanostra escola té un passat tan r ic i tanantic com la Història de Catalunya.

Van ser els romans els primers quevaren obrir el camí que avui s’enfi lamuntanya amunt per un carrer encaraempedrat i que porta el nom d’unsbanquers, els Vidal i Quadras, dels quedesprès en parlarem.

Aquest camí es va dir de la SantaCreu d’Olorda i els romans el feien ser-vir per anar a l ’actual Molins de Rei. All larg de l ’Edat Mitjana va ser molt tran-sitat, sobretot quan el Llobregat creixiai ho empantanegava tot. Cal ia pujar lamuntanya de Col lserola per anar acreuar el r iu més amunt, pel pont delDiable de Molins.

Un turó, encara que sigui peti t comel nostre, és un bon l loc per aturar-se,sobretot si és frondós i té bona vista.Algú hauria d’aturar-se tant que decidíquedar-se a viure. Les terres erenbones pel conreu doncs rebien lesaigües que baixaven de Col lserola. Hihavia pous pel rec i per beure.

Can Lladó va ser un mas important.Construït dalt del nostre turó hauriaestat una edificació impressionant vistades de Barcelona. Alta i senyorial, enri-quida per l ’agricultura i el trànsit delsque anaven i venien de Barcelona.Entre els seus propietaris f iguraven elmarqués de Barberà i el comte de laSolterra.

Un dia, a la tardor del 1705, el viat-ger que demanà hostalatge a Can Lladóes deia Carles Habsburg. Havia creuattota la península des de Lisboa, i arr i-bava a Barcelona per prendre la coronad’Espanya. Eren temps de guerres itraïcions. A Madrid hi havia un jovefrancès que quatre anys enrera ja esfeia dir Fel ip V, rei d’Espanya. Carles,però, tenia el suport d’Àustria i la GranBretanya i confiava en derrotar les tro-pes de Fel ip V. Catalunya l i va donarsuport i Carles, a qui tothom coneixiacom l ’Arxiduc Carles, va ser proclamatrei d’Espanya, Catalunya i Aragó el 7de novembre de 1705 a Barcelona.

Les coses no varen anar pas bé pelnostre amic Carles. Barcelona va caurel ’11 de Setembre del 1714 davant lestropes espanyoles i franceses. Fel ip Vno tr igà gaire en trucar a la porta deCan Lladó per hostat jar-se. Des d’al làdalt veia perfectament les runes deBarcelona, encerclada pel seu exèrcit.

La Història, sempre tant obstinada,tenia Can Lladó com a hotel dels què,per bé o per malament, agafaven eldestí de Barcelona a les seves mans.

Passaren els anys i Barcelona mante-nia la seva rebeldia vers l ’Estat espan-yol, que no la deixava créixer fora deles muralles. La situació empitjorà moltal 1842. El general Espartero, l ’homefort a Madrid, no protegia el comerç deCatalunya, vol ia reclutar soldats per laforça i no respectava les l l ibertats. Elsbarcelonins s’aixecaren en contra sevael 13 de novembre. Dues setmanesdesprès, però, amb Espartero ben ins-tal· lat a Can Lladó, la ciutat fou bom-bardejada.

Barcelona i Catalunya entraren en undecliu del que no sortirien fins al 1888,amb l ’Exposició Universal. El Noucen-t isme i la Renaixença tornaren la dig-nitat a un poble que buscava a Europai a les Amèriques les claus de progrésque no trobava a Castella.

Va ser dins d’aquest nou clima que alnostre turó arribà un indià, es a dir, uncatalà que havia fet fortuna a Cuba. Esdeia Aleix Vidal-Quadras i al 1900 vacomprar a Miquel Campanyà i a AntoniBrosa els terrenys de l’antiga Can Lladó.

Vidal-Quadras era un home ric, nas-cut a Santiago de Cuba, ciutat on lesfortunes sol ien fer-se traf icant ambesclaus. Havia tornat a Barcelona ambla intenció de fundar una banca espe-cial i tzada en l letres de canvi, objectiuque assol í sense despentinar-se gaire.La banca Vidal-Quadras era la primeraen el ram de les l letres de canvi, es adir, en préstecs a persones que notenien els diners que necessitaven percomprar allò que volien.

La burgesia barcelonina vivia alesho-res a l ’Eixample i passava els est ius aHorta, Sarr ià i al tres poblacions a lavora de Barcelona. Fou amb aquestaintenció que, al 1904, l ’Aleix Vidal-Quadras encarregà construir la casaque avui nosaltres diem el castel l del ’escola Dolors Monserdà Santa Pau.L’arquitecte escol l i t es deia MiquelMadorell i Rius. Era l ’època del Moder-nisme, un nou est i l de fer les coses,especialment les vivendes.

Madorel l dibuixà, doncs, una casamodernista, però d’est i l historicista,amb inf luències del nord d’Europa ivoluntat de rescatar el romanticisme del ’Edat Mit jana. Per això nosaltres laveiem com un castel l , amb una torrerodona de punxa al largada i una altraquadrada amb forma de torre de vigi-lància.

És per això que el nostre castell s’as-sembla una mica a un dels edificis mésemblemàtics de Barcelona, la Casa deles Punxes, que Josep Puig i Cadafalchva construir al 1905.

Al 1908, l ’Aleix Vidal-Quadras vavendre el castel l al seu germà Carles ila casa ha estat coneguda des de l la-vors com Casa Vidal-Quadras.

L’arribada del automòbil possibil i tà al ’al ta burgesia d’anar més l luny a pas-sar els est ius. Els Vidal-Quadras varenvendre la casa. La famíl ia Boada fou ladarrera propietària abans que es desti-nés a col·legi.

Primer va ser una escola de nenesque es deia Escola Nacional de Noies.Després canvià el nom pel de InfantaBeatr iz. Més tard es digué Inst i tutMaragall. L’escriptora i feminista DolorsMonserdà rebé l ’honor de donar nom al ’escola que, al 1988, es fusionà ambl’escola Santa Pau de Sarrià.

El castel l , tal com el coneixem avui,és fruit d’una profunda remodelació al1991 que l ’ha permès entrar al segleXXI amb ganes de seguir dalt del turóesperant que la Història es trobi amb eltemps i tot quedi escrit o oblidat.

ALIMENTACIÓ ENAQUEST PRIMER NÚME-RO DE LA LOLA FAREMUNA PETITA INTRODUC-

CIÓ DE LA SECCIÓ D’ALIMENTACIÓ DELA REVISTA. PRETENEM ACOSTAR-NOS A L’ALIMENTACIÓ DELS NOS-TRES FILLS, I PERQUE NO, A LA NOS-TRA. AIXÍ COM FER PARTICIPAR APARES MARES ALUMNES I MESTRESDE L’ESCOLA EN LA PUBLICACIÓ DERECEPTES ORIGINALS, SANES,FÀCILS DE FER I DIVERTIDES.

COCA DE IOGURTAMB FRUITA

Com tots hem pogut experimentar,en el primer any de vida, els pediatresens marquen totalment l ’al imentaciódels nostres f i l ls, ens indiquen quan iquè han de menjar. És a part ir quecomencen a menjar de tot i sobretot, apart ir dels 3 anys, que ja saben per-fectament el què els agrada, quanpoden començar els problemes; nensque no mengen, altres mengen massa,altres que piquen tot el dia. I si no s’e-duca, a l ’adolescència i cada vegadamés aviat, tenim problemes d’obesitat,d’anorèxia i bulimia.

Tot això no treu que menjar és unplaer i com a tal cal que en disfrutem,per tant anirem parlant de com alimen-tar-nos de manera sana i variada,donant idees d’esmorzars, dinars, be-renars i sopars que puguin agradar anens i adults i que es puguin fer fàci l-ment i conjuntament.

Avui parlarem de l ’esmorzar un àpatsúper important i que no es poden sal-tar. Cada vegada hi ha més gent que noesmorza i arr iba a l ’hora de dinar amb

tanta gana que mengen molta quantitato es passen mig mati picant, per tanthem d’educar als f i l ls a esmorzar sem-pre i s i cal dues vegades. Com ja totsmés o menys sabem, l ’esmorzar mésidoni pels nens és la l let amb cereals,un peti t entrepà de melmelada o for-matge fresc, pernil dolç i un got de l leto un iogurt i a mig mati una fruita ofruits secs. Avui en dia abusem moltd’actimels, sucs, galetes, pastes indus-tr ials etc…, ja que pels pares és moltmés fàci l per no discutir. La receptad’avui és molt fàci l de fer i molts ja laconeixereu, però te una peti ta varietatque és la combinació de pastís ambfruita per fer-la més temptadora.

COCA DE IOGURT AMB FRUITA1 IOGURT NATURAL3 OUSMIG POT IOGURT D’OLI2 RACIONS POT IOGURT DE SUCRE 3 RACIONS DEL POT DE IOGURT DE FARINA1 SOBRE LLEVAT EN POLFRUITA TALLADA (POMA, PERA, PLÀTAN,PINYA, FRUITS SECS…)

1.ESCALFEU EL FORN AL MÀXIM. EN ELMOMENT DE POSAR EL PASTÍS BAIXEU-LO A180 ºC.2.BARREGEU TOTS ELS INGREDIENTS EN UNBOL, els nens us poden ajudar, I UNAVEGADA TOT BEN MESCLAT AFEGIU-HI LAFRUITA TALLADA. Jo de vegades ho torno abarrejar tot i ho passo al motlle i a vega-des deixo la fruita a la part de dalt comsurant, una vegada el pastís ja està en elmotlle. Vosaltres mateixos, aneu-ho pro-vant i si pot ser amb l’ajuda dels nens3.DEIXEU EL PASTÍS AL FORN UNS 35-40MINUTS A 180 ºC I A UNA POSICIÓ DE LASAFATA INTERMITJA.

RECOMANACIONSPEL.LÍCULES / ESPECTA-CLES / LLIBRES / DVD’S /CD’S / EXPOSICIONS /

RACONS / SORTIDES / BIBLIOTÈQUES.

LE ROI ET L’OISEAU 1979, 87min(El rei i l ’ocel l , magníf ic l largmetratged’animació francès real i tzat per PaulGrimault, amb texts de Jacques Pré-vert). Després de la Segona GuerraMundial, JP proposa a PG una adapta-ció del celebre conte d’Andersen, “lapastora i l’escuraxemeneies”.

El projecte inicial no sortirà fins tren-ta anys després; quan Grimault elreprèn i el modif ica. El rei esdevé elsímbol de l’opressió i l ’ocell representala l l ibertat. El fi lm apareix en ple perío-de d’antitotalitarisme i portant formida-bles valors, aconsegueix un gran èxit.

Aquesta pel. l ícula és una joia que nopodeu mancar, ni grans ni petits.

No us perdeu, al DVD: “Paul Gri-mault, image par image”; Un marave-l lós exercici que permet entendre alsmés petits què és l ’animació en el móntan abstracte del cinema o televisió.

GIRAVIU Nens i nenes canten unconte radicalment ecologista ple d’ani-mals, per mit jà de dotze cançons ple-nes de ritme. Cantata infantil estrenadael 26 de jul iol de 2006 al nou auditoride Girona en motiu de la seva inaugu-ració i com a cloenda de l ’act iv i tat“Tots junts a cantar” de les escoles deGirona i Salt.

Composada per Bernat Romaní i Car-l inhos Pitera. Podeu trobar el disc al ’Abacus i a la l l ibreria El petit Príncep(Barcelona).

A la muntanya de Montjuïc hi pas-sen coses a l’estiu…

CINEMA A L’AIRE LLIURE ASALA MONTJUÏC(WWW.SALAMONTJUIC.COM) Per anar amb nens pre-adolescents,

adolescents o inclús sense nens…podeu anar a veure el divendres 14 dejuliol la pel.lícula El castillo ambulan-te, (Hayao Miyazaki), Japó, 2004

Sinopsi: La Sophie té 18 anys. Treba-l la sense parar a la botiga de barretsque era del seu pare. Mentre passejadistretament per la ciutat coneix elmàgic Howl. Aquest és un jove ambpoders fascinants i extraordinàriamentseductor. Tot i així a la Sophie li semblaque amaga alguna cosa…

Nova i meravel losa faula de HayaoMiyazaki nominada a l’Oscar a la millor

pel·lícula d’animació del 2006.A la mateixa muntanya, el Marc Ros

va muntar fa uns anys LA CASETA DELMIGDIA (WWW.LACASETA.ORG) : ésun secret a Barcelona, està situada enel Mirador del Migdia a Montjuïc, ambunes vistes suggerents sobre el portindustrial. Hi podeu anar a fer l ’ aperi-t iu el dissabte (de 11h a 2:30 h) o diu-menge (de 11h a 1:30 h), a menjar unabarbacoa, uns pintxos o uns “asadosargentinos”.

També és un dels pocs l locs de laciutat on es pot contemplar la posta desol, els di jous amb música amb viu apartir de les 20:30 h.

Reserves per dinar: tel. 617956572

COL.LABORACIONS DESDEL CURS 2004-2005GRÀCIES AL BON USDELS LLIBRES PELS

NOSTRES NENS, DE L’AJUT D’AL-GUNS PARES I DE LA SUBVENCIÓ DELA GENERALITAT, GAUDIM DEL PRO-JECTE LIBRIS.

28 i 29 DE JUNYS'acaba el curs escolar i des de la

COMISSIÓ DE LIBRIS volem convo-car-vos els dies 28 i 29 de juny apartir de les tres de la tarda per pre-parar els l l ibres dels nostres fi l ls perl'any vinent.

Gràcies a la col· laboració de tots elsnens i nenes de l 'escola el projecte vaendavant. Els l l ibres estan ben cuidats

i poden passar d'un curs a un altresense, gairebé, sense cap esforç derestauració.

També comptem, en un principi, ambla subvenció que dona el Departamentd'Ensenyament per la reuti l i tzació delsl l ibres escolars. De totes maneresenguany s'han de canviar tots els l l i -bres d'alguns cursos per canvi detemari o d'edició. Així doncs, la quotaper l 'any vinent us la direm el dia quevingueu a recollir els informes dels vos-tres f i l ls i es cobrarà a primers dejuliol a tots els pares de l'escola.

Ens veiem els dies 28 i 29 de junyde 2006, segons la vostra disposició.Moltes gracies a tots

LA VINYETA DE LA LOLA

aquí estic, sóc la lola,la mare d’en pau.Tinc moltes cosesper explicar-vos…

AMPA_ru 14/6/06 13:25 Página 3