Unitat 6

Pedagogia 1

Organització del Organització del poder i interacciópoder i interacció

Pedagogia 2

1. L’aportació de la Pedagogia

2. Alguns enfocaments des de la Sociologia

3. La vida a l’aula

4. Democràcia i participació

Sumari

Pedagogia 3


“Les teories generals, en la mesura que serveixen per a totes les escoles, no poden explicar el que passa a cap d’elles.”

M. A. Santos Guerra

Pedagogia 4


• L’organització de l’escola és, també, una construcció ideològica i social que té a veure més amb imperatius de caire ètic que no pas d’ordre tècnic i pedagògic.

• La forma en què s’organitza un centre expressa una visió de:

• la qualitat de vida• la convivència• la democràcia• la homogeneïtat – diversitat cultural.• la priorització de determinats valors

educatius• Les institucions escolars són extraordinàriament

complexes, diverses i contradictòries.

Pedagogia 5


• Cada escola té la seva pròpia cultura:• Coneixements• Valors i creences• Símbols i rituals• Tradicions• Expectatives

• En bona part aquesta cultura determina l’estructura i dinàmiques de funcionament de cada centre

Pedagogia 6


• El centre escolar s’ha considerat sovint un ecosistema ja que en comparteix algunes característiques com ara:

• Importància determinant del context• Èmfasi en les relacions i els intercanvis

psicosocials• Existència de normes i regles de joc• Especial interés per la interpretació i el

significat de tot el que succeeix dins del centre

• ...

Pedagogia 7


• Molts autors parlen del centre escolar com a institució en crisi, ja que:

• No s’han sabut adaptar a les exigències de les organitzacions modernes

• No està preparada per atendre les demandes socials cada cop més complexes

• Ha relaxat el seu règim disciplinari i els rols d’autoritat

• S’ha debilitat la direcció escolar• Incapacitat per determinar els objectius

específics a assolir• Sovint el remei que es proposa és incrementar el

control administratiu i burocràtic

Pedagogia 8


• Al llarg de la història, des de la Pedagogia s’han determinat 4 models organitzatius:

1. Model tradicional i disciplinari2. Model espontaneista3. Model col·lectivista4. Model democràtic integrat

Pedagogia 9


1. Model tradicional disciplinari• És el model més antic• Els seus referents són: clausura, mestre i

disciplina.• Internat. Món a part, al marge de la vida.

Preservada de les temptacions. • Cal una vigilància constant de l’alumne• Es fomenta la competitivitat• Premis i càstigs• Relació poder-submissió entre mestre i

alumnes• L’autoritat del mestre es converteix en el

centre del procés educatiu

Pedagogia 10


1. Model tradicional disciplinari• No hi ha lloc per l’autonomia de l’alumne, ni

pel treball en equip.• És l’escola del silenci, del no-diàleg• Promou els valors del conformisme, la

docilitat, la competitivitat, l’autoritarisme, ...

• L’alumne o s’adapta o es rebel·la.

Pedagogia 11


2. Model espontaneista• És el que adopta l’Escola Nova• Es fonamenta en l’antiautoritarisme• Es fonamenta en Rousseau: la bondat

natural del nen• Es respecta al màxim l’individualitat de

l’alumne• L’escola ha de respondre a les necessitats

del nen• Ha d’afavorir relacions plaents• Ha d’afavorir el treball en equip, la

col·laboració• Una relació propera entre méstre i alumne

Pedagogia 12


2. Model espontaneista• Es valoren més les actituds que els

coneixements adquirits• El fonamental és que el nen s’hi trobi a gust

i s’hi senti estimat• Moltes escoles es construeixen enmig de la

natura per afavorir l’assoliment de les seves finalitats

• Tendeix a idealitzar l’infant. • Menysprea l’exigència i l’esforç• Ignora la influència de l’entorn• Exemple: Summerhill

Pedagogia 13


3. Model col·lectivista• La col·lectivitat és converteix en el nucli del

procés educatiu• Exemple: Makarenko• Són mes importants les necessitats del grup

que de l’individu• S’ha experimentat a la URSS, Cuba,

Nicaragua, Israel, ...• Es fonamenta en una disciplina rígida.• Assumir la disciplina és un objectiu, no

només un procediment• Aquesta disciplina requereix responsabilitat

i compromís.

Pedagogia 14


3. Model col·lectivista• L’altre element clau en aquest model és el

petit grup.• El petit grup fomenta els valors de

cooperació i solidaritat• A Catalunya, per exemple, l’escoltisme s’hi

ha fonamentat• No es reconeix en dret a la diferència de

cada individu• El nen queda diluït en el grup

Pedagogia 15


4. Model democràtic integrat• Intenta donar resposta equilibrada al

binomi individu – grup.• Dewey i Freinet en són dos representants

d’aquesta proposta• Es fonamenta en la connexió entre l’escola i

el seu entorn.• També es busca construir comunitats

democràtiques• La creativitat serà també un referent• El mestre promou l’autoorganització dels

alumnes

Pedagogia 16


4. Model democràtic integrat• Moltes de les escoles catalanes dels anys

20, responen aquest model (Pere Vergés, Artur Martorell, Rosa Sensat, ...)

• Les normes de l’escola es reelaboren permanentment

• La relació família-escola esdevé fonamental.

• Els espais escolars han de facilitar l’aprenentatge dels alumnes

• L’autoregulació de l’alumne n’és la finalitat• Les assemblees de classe són un

instruments que hi és present.

Pedagogia 17





Sumari

Pedagogia 18


“L’èxit del poder disciplinari es deu, sens dubte, a l’ús d’instruments simples: la inspecció jeràrquica, la sanció normalitzadora i la seva combinació en un procediment que li és específic: l’examen.”

M. Foucault

“Els mestres són uns éssers encantadors que treballen en uns llocs horribles.”

T. Popkewitz

Pedagogia 19


• Des de la sociologia també s’ha intentat interpretar l’organització escolar.

• Presentem 5 enfocaments o perspectives:1. Model funcionalista2. Model flexible autònom3. Model interaccionista4. Model estructuralista5. Model micropolític

Pedagogia 20


1. Model funcionalista• És el model més dominant• Parteix de Durkheim: visió armònica i

determinista de la societat• Parteix també del taylorisme: Control de la

producció per part de l’empresari• Finalment, de Weber extreu la visió

jeràrquica i burocràtica fonamentada en normes

• Una bona escola és aquella que compleix perfectament la normativa.

• Es preocupen més de l’organigrama que de la vida a l’escola

Pedagogia 21


1. Model funcionalista• Sovint ho dissenyen persones allunyades de

la realitat escolar• Expressa la visió dominant de

l’Administració• No s’accepta positivament el conflicte• Tota l’estructura organitzativa es considera

neutra• La racionalització n’és la inspiradora de la

tasca educativa• Els espais i els temps solen ser rígids, poc

flexibles, poc adaptables.

Pedagogia 22


2. Model flexible autònom• Neix com a reacció a l’anterior• Parteix de que l’escola és una institució

amb objectius problemàtics, ambigus i que s’articulen de manera dèbil i imprecisa

• Aposta per una organització flexible, versàtil i diversificada de:

» El funcionament» Les formes d’ensenyament -

aprenentatge» Temps» Espais

• Afavoreix els processos d’autonomia i participació

Pedagogia 23


3. Model interaccionista• Posa l’èmfasi en les relacions interpersonals• És com una obra de teatre on no hi ha guió

i on tothom va improvitzant.• L’escola es construeix a partir dels

intercanvis, negociacions, acords, desacords, conflictes, ...

• Així, doncs, el docent en funció de la situació fa d’orientador, instructor, transmissor de valors, company, assistent social, guàrdia, substitut del pare o mare, mediador, ...

Pedagogia 24


3. Model interaccionista• El comportament dels alumnes és el

resultat de la interpretació que fa el docent del seu rol i del seu estil d’ensenyament.

• S’adapten amb mes facilitat els alumnes al docent... que no pas els docents als alumnes.

Pedagogia 25


4. Model estructuralista• Parteix de les idees de Foucault• Per aquest autor la societat disposa de

mecanismes per aconseguir individus dòcils i útils.

• Per a Foucault l’objectiu del poder i la disciplina no és la repressió, sinó la comparació, la diferenciació, el mesurament, la jerarquització, l’homogenització i l’exclusió.

• Per això, l’examen està al servei d’aquestes finalitats.

• Cal analitzar els mecanismes ocults de l’organització.

Pedagogia 26


4. Model estructuralista• Segons aquest model, l’individu té poques

possibilitats d’exercir la seva autonomia i la seva creativitat.

• Bernstein o Baudelot-Establet han aprofundit en aquest model.

Pedagogia 27


5. Model micropolític• Es fonamenta en els estudis de S. Ball• Es centra en l’estudi de les estratègies per

les quals els individus aprofiten el poder, autoritat o influència per tal d’imposar o mantenir els seus interessos dins dels contextos organitzatius.

• Parteix d’estudis etnogràfics concrets, no generals o abstractes

• Tracta d’estudiar les tensions, conflictes i lluites entre docents, Administració, tècnics, polítics, alumnes, ...

Pedagogia 28


5. Model micropolític• Analitza per tant, els processos de presa de

decisions. • Son temes propis d’estudi des d’aquest

model:» Disputes entre docents» Assignació de recursos» Defensa d’status» Resistències a la innovació» Estratègies directives de control» Relacions informals» ...

Pedagogia 29


• Segons la OCDE, hi ha 6 factors que determinen una bona escola:

1. Estructuració dels cicles i articulació entre els diferents nivells, amb especial atenció al pas entre primària i secundària.

2. La grandària del centre i la ràtio alumnes/aula/professor

3. El temps invertit per l’alumnat en l’aprenentatge

4. La jornada i el calendari escolar5. Les estructures i estils de direcció i gestió6. La introducció de tecnologies de la

informació.

Pedagogia 30


• Per tot això, avui hi ha acord en admetre que un bon centre requereix d’un projecte educatiu integral i consensuat.

• El projecte educatiu ha de respondre a:• Quins valors es prioritzen• Com selecciona, organitza i transmet els

continguts d’aprenentatge• Com es treballa l’interculturalitat, la

coeducació, ...• Com es concreta el projecte lingüístic• Com es resolen els conflictes• Com s’avaluen els alumnes i la institució

escolar• ...

Pedagogia 31





Sumari

Pedagogia 32


• Podem arribar a la realitat de l’aula gràcies a la recerca etnogràfica.

• L’etnografia no pretén només ser un retrat, sinó que aprofundeix en les causes, interpretacions, conseqüències dels fenòmens que s’hi observen.

• Les tècniques que s’utilitzen en l’etnografia són bàsicament l’observació participant, l’entrevista i l’anàlisi de la documentació escrita.

• Suposa un pont entre la teoria i la pràctica• Es parteix del procés d’investigació - acció.

Pedagogia 33


• Molts autors veuen en l’aula una microsocietat, amb tots els processos que s’hi donen fora: imposicions, negociacions, intercanvis, ....

• A l’aula també es configura la cultura del grup, la seva estructura i el seu comportament.

• Aquesta cultura d’aula inclou:• Un sistema de relacions internes• Unes activitats d’aula• Uns interessos i uns rols• Unes relacions amb l’entorn• El desenvolupament moral i afectiu, ..

Pedagogia 34


• Al final, tot grup té una identitat, fruit d’un difícil equilibri entre la homogenització (ser semblants als altres) i diferenciació (ser únic).

• Els grups tendeixen a reproduir les desigualtats socials que hi ha fora l’aula

• Cada nen es socialitza en el grup a partir de les situacions que va vivint.

• Decidir sobre la jerarquia i/o cooperació és clau per entendre les relacions que s’estableixen a l’aula.

• Avui s’entén que l’aula hauria de ser un espai de diàleg, de recerca, de convivència democràtica, de confrontació i integració d’històries personal i cultures diverses, i d’interaccions riques i diversificades.

Pedagogia 35





Sumari

Pedagogia 36


• Podem distingir 2 tipus de democràcia:1. Formal: Relacionada amb els mecanismes

de representativitat, el sufragi universal, la presència de poders fàctics, el control burocràtic, la representació formalista, ...

2. Participativa: Autonomia i intercanvi d’idees, capacitat d’autogovern dels individus, participació directa, ...

• A l’escola la democràcia requereix d’un control dels acords per assegurar la participació lliure i responsable

• Si la democràcia és participativa, la pràctica del diàleg i debat afavoreix la innovació

Pedagogia 37


• A Espanya, la transició del franquisme a la democràcia ha permès incrementar les quotes de participació i democratització de les escoles.

• Venim d’una història on titulars de centres i Administració eren els qui decidien sobre l’escola.

• La LODE (1985) obre les escoles a la participació de tota la comunitat educativa (alumnes, pares, mestres, ...) Es poden constituir Associacions. Cal constituir Consell Escolar.

• El funcionament dels Consells Escolars és una qüestió controvertida, ja que hi ha autors que consideren aquest organisme pura democràcia formal.

Pedagogia 38


• L’exercici de democràcia participativa, òbviament també està en relació al grau d’autonomia de què disposen els centres educatius.

• També el disseny de la funció directiva és clau per a l’exercici de la democràcia en els centres educatius.

• Un equip directiu que animi una integració participativa, tot estimulant la cooperació, la solidaritat i la resolució negociada de conflictes, farà avançar el centre cap a aquesta democràcia participativa.

• Actualment hi ha un debat sobre com han de ser els equips directius. A Europa hi ha diferents models d’exercici de la funció directiva.

Travel

Unitat 6