03.520 – DRET D’INTERNET

Semestre feb 13 – jun 13 Mòdul 1

Guia d’estudi – GES 1

GES1Serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic

Itinerari d’aprenentatge

Presentació i objectius

Continguts

Conceptes més importants

Bibliografia i webs d’interès

Actualització del mòdul

Fe d’errates

DRET D’INTERNETGES 1

Itinerari d’aprenentatge

A l’apartat de metodologia del Pla docent es fa referència a que l’assignatura s’estructura en unitats d’aprenentatge. Aquestes unitats estan integrades per materials docents, recursos de l’aula, guies d’estudi i proves d’avaluació contínua. Per a la unitat d’aprenentatge 1, s’estableix el següent itinerari d’aprenentatge, que convé seguir per al correcte seguiment de l’assignatura, tenint en compte que en qualsevol moment es poden plantejar dubtes al consultor.

Lectura del plan docent. Identificar i familirialitzar-se amb els diferents materials i recursos de l’aula. Lectura de la GES 1, així com els diferents missatges de presentació i orientació de la

mateixa en el tauler del professorat. Estudi del mòdul 1 dels materials docents. Consulta de la normativa corresponent. Realització de la Prova d’Avaluació Contínua (PAC) 1. Formular al consultor els dubtes que es vagin plantejant. Lectura de les solucions de la PAC 1. Contrastar les respostes pròpies amb les solucions de la PAC 1 i amb els comentaris del

consultor.

Presentació i objectius

La present Guia d’estudi del primer mòdul de l’assignatura pretén aportar per una part, una visió ràpida del contingut del mòdul i per una altra una major concreció de certs aspectes desenvolupats als materials.

El mòdul analitza els aspectes més rellevants de la Llei 34/2002, d’11 de juliol de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, la famosa LSSI, que va entrar en vigor el 12 d’octubre de 2002, i ha estat modificada en diverses ocasions, en particular, mitjançant la Correcció d’errada en BOE n. 187, de 6 d’agost de 2002; la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions; la Llei 25/2007, de 18 d’octubre, de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques i a les xarxes pùbliques de comunicacions; la Llei 56/2007, de 28 de Desembre de Mesures de Impuls de la Societat de la Informació; la Llei 2/2011, de 4 de març d’Economia Sostenible i la Llei 26/2011, de 1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció Internacional de Drets de les persones amb discapacitat i el Reial decret-llei 13/2012, de 30 de març, pel qual es traslladen directives en matèria de mercats interiors d'electricitat i gas i en matèria de comunicacions electròniques, i pel qual s'adopten mesures per a la correcció de les desviacions per desajustaments entre els costos i ingressos dels sectors elèctrics i gasista.

Aquesta llei pretén regular determinats aspectes de la prestació de serveis a la xarxa i en particular del comerç electrònic. El seu estudi no s’ha de concebre de manera aïllada, sinó que ve a completar la legislació existent sobre comerç minorista, condicions generals de contractació, publicitat, protecció de dades, etc. Aquesta Llei suposa l’adaptació a la normativa espanyola de la Directiva 2000/31/CE del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2000 relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la Societat de la Informació, en particular el comerç electrònic en el mercat interior, anomenada també Directiva sobre el comerç electrònic. També, incorpora parcialment la Directiva 1998/27/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de maig, relativa a les accions de cessació en matèria de protecció dels interessos dels consumidors.

Semestre feb 13 – jun 13 2

DRET D’INTERNETGES 1

Els objectius del present mòdul didàctic són:

Conèixer les obligacions dels prestadors de serveis en la societat de la informació i la seva responsabilitat.

Conèixer la regulació dels contractes electrònics i els requisits per a la seva validesa. Conèixer el procés de contractació electrònica: obligacions d’informació prèvia, informació

condicions generals de contractació, tractament errors, perfecció contracte (oferta - acceptació) i justificant de recepció.

Rellevància del deure d’informació en el procés de contractació electrònica. Estudi de la normativa del consumidor, així com de la incidència que suposa la nova Llei de millora de protecció del consumidor.

Identificar altres aspectes rellevants de la LSSI, com ara la regulació de la tramesa de publicitat o les mesures provisionals del procediment sancionador.

Continguts

Analitzarem els següents continguts:

1. Els serveis de la societat de la informació:

És necessari determinar què s’entén per serveis de la societat de la informació i com els regula la Directiva sobre el Comerç Electrònic i sobretot, la LSSI, l’annex de la qual conté una sèrie de definicions que són molt útils per aclarir conceptes. La realitat és que la majoria de prestacions de serveis a través de la xarxa són regulats per aquesta Llei: publicacions, comerç electrònic, subministrament d’informació, etc., sempre i quan els serveis constitueixin una activitat econòmica (encara que s’ofereixin sense contraprestació econòmica).

2. El principi de control en origen:

La Directiva 2000/31/CE estableix la uniformitat en tota la Unió Europea per regular els Serveis de la Societat de la Informació (SSI d’ara endavant) de forma conjunta. És l’anomenat àmbit normatiu coordinat. El control per complir aquesta normativa s’assigna a l’estat membre on estigui establert el prestador de serveis. Així ho estableix l’art. 2 de la LSSI junt amb les excepcions de l’art. 3 i les restriccions de l’art. 8. És convenient conèixer aquestes excepcions. D’altra banda, la LSSI estableix que la legislació aplicable al prestador de serveis serà la del lloc en el qual estigui establert, és a dir, on tingui la seva residència o domicili social, sempre que coincideixi amb el lloc on es desenvolupin les funcions administratives i la direcció dels seusnegocis. Tot això es troba establert a l’art. 2 de la LSSI.

3. Règim jurídic dels serveis de la Societat de la Informació

El Títol II de la LSSI regula la prestació de serveis a través de la xarxa. És de lectura obligatòria i fàcil comprensió. Com a norma general, regeix la lliure prestació de serveis a través de la xarxa, sense que sigui necessària cap autorització prèvia, tret que la naturalesa de l’activitat la requereixi. Com sempre, el legislador ha introduït uns límits a aquesta llibertat, que s’enumeren a l’art. 8. Bàsicament la LSSI imposa diverses obligacions al prestador de serveis:

• Informació general (art. 10 LSSI): Aquest art. 10 conté tots els extrems que han de constar a les pàgines web.

Semestre feb 13 – jun 13 3

DRET D’INTERNETGES 1

• Deure de col.laboració dels prestadors de serveis d’intermediació (art. 11 LSSI): s’estableix l’obligatorietat d’interrupció d’una prestació de serveis o bé la retirada de determinats continguts sempre que sigui ordenat per una autoritat judicial. Aquest article ha estat modificat per la Llei 56/2007 ja que anteriorment s’autoritzava que fos una autoritat administrativa la que pogués ordenar el tancament o suspensió d’un servei i havia rebut nombroses crítiques com a conseqüència de la seva dubtosa constitucionalitat.• Obligació d’informar als usuaris dels mitjans tècnics que permetin la protecció enfront de virus informàtics i programes espia, la restricció dels correus electrònics no sol·licitats i la restricció o selecció de l’accés a determinats continguts i serveis no desitjats o nocius per a la joventut i la infància. S’ha incorporat un nou article 12 bis per la Llei 56/2007.

4. Responsabilitat dels intermediaris

La secció segona del Títol II de la LSSI estableix una sèrie d’exclusions de responsabilitat dels diferents agents que intervenen en la prestació de serveis a la xarxa. La Llei s’encarrega de recordar que a més de a la pròpia LSSI, estaran subjectes a la responsabilitat civil, penal i administrativa establerta amb caràcter general en l’ordenament jurídic (art. 13 LSSI). Les exclusions de responsabilitat es refereixen a la prestació dels serveis següents:- Transmissió de dades i accés a la xarxa (art. 14)- Caching (còpia en memòria cau al servidor) (art. 15)- Allotjament (art. 16)- Provisió d’enllaços i d’instruments de cerca (art. 17)També és necessari esmentar els codis de conducta (art. 18). La Llei insta les administracions públiques a impulsar la creació de codis de conducta per part de corporacions, associacions i organitzacions comercials, professionals, i de consumidors. Aquests codis podrien contenir procediments de detecció i retirada de continguts il·lícits, protecció dels destinataris davant del spam o sistemes extrajudicials de resolució de conflictes.

5. Règim de les comunicacions comercials realitzades per via electrònica:

La LSSI, que regula la tramesa de comunicacions comercials en els seus arts. 19, 20, 21 i 22, estableix clarament la prohibició d’enviar comunicacions comercials no sol·licitades al seu art. 21, tret que el destinatari les hagi autoritzat de forma expressa. S’aplica per tant, la fórmula del “opt-in”. Tanmateix, com a conseqüència de la transposició al dret espanyol de la Directiva 2002/58/CE de 12 de juliol sobre el tractament de les dades personals i la protecció de la intimitat al sector de les comunicacions electròniques, l’art. 21 preveu igualment la possibilitat d’enviar comunicacions comercials electròniques no sol·licitades en cas que existeixi una relació contractual prèvia entre el remitent de la comunicació i el receptor. D’aquesta forma, les empreses podran remetre lliurement comunicacions als seus clients (actuals o antics), les quals només podran ser relatives als seus productes o serveis. En cas contrari, hauran de comptar amb el consentiment inequívoc del destinatari.

En qualsevol cas, tota comunicació comercial efectuada per via electrònica haurà de complir els requisits de l’art. 20: ser clarament identificable precisament com a “comunicació comercial”, indicar la persona física o jurídica que l’envia i incloure la paraula “publicidad” al principi del missatge o bé “publi”. També quan el contingut de la tramesa es refereixi a ofertes, concursos, promocions, premis, regals o altres promocions, haurà d’expressar de forma clara les condicions. En tot cas, queda prohibit l'enviament de comunicacions comercials en les quals es dissimuli o s'oculti la identitat del remitent per compte de qui s'efectua la comunicació o que contravinguin el que es disposa en aquest article, així com aquelles en les quals s'inciti als destinataris a visitar pàgines d'Internet que contravinguin el que es disposa en aquest article.

Semestre feb 13 – jun 13 4

DRET D’INTERNETGES 1

En tan els drets dels destinataris dels serveis, l’art. 22 estableix la possibilitat que el receptor revoqui el consentiment en qualsevol moment mitjançant un procediment senzill i gratuït. Per altra banda, els prestadors de serveis podran utilitzar dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades en equips terminals dels destinataris, a condició que els mateixos hagin donat el seu consentiment després que se'ls hagi facilitat informació clara i completa sobre la seva utilització. Quan sigui tècnicament possible i eficaç, el consentiment del destinatari per acceptar el tractament de les dades podrà facilitar-se mitjançant l'ús dels paràmetres adequats del navegador o d'altres aplicacions, sempre que aquell hagi de procedir a la seva configuració durant la seva instal·lació o actualització mitjançant una acció expressa a aquest efecte. L'anterior no impedirà el possible emmagatzematge o accés d'índole tècnica a la sola fi d'efectuar la transmissió d'una comunicació per una xarxa de comunicacions electròniques o, en la mesura que resulti estrictament necessari, per a la prestació d'un servei de la societat de la informació expressament sol·licitat pel destinatari.

6. Comerç i contractació electrònica:

La utilització de la xarxa pot donar-se de formes molt diverses. El comerç electrònic serà directe quan el lliurament del bé o la prestació del servei es realitza a través de la xarxa i indirecte quan s’utilitzin altres mitjans. En tot cas, quan hi ha oferta i acceptació a la xarxa estem davant de comerç electrònic. També es distingeixen dos grans tipus de plataformes de comerç electrònic: el B2C (Business to Consumer), on els serveis es dirigeixen a tots els potencials consumidors i el B2B (Business to Business) on els serveis es presten entre empreses. Per exemple, qualsevol portal de supermercat on-line és un portal B2C, i un portal d’una associació empresarial és B2B. És molt important destacar que el comerç, sigui o no electrònic, té la seva regulació en el Codi de Comerç, Codi Civil i lleis específiques. La LSSI ve a regular les particularitats d’un comerç que s’efectua a través de la xarxa, però per analitzar un cas hem de tenir en compte tota la normativa que el pugui afectar.

Com en qualsevol contracte, hauran de concórrer sempre els elements essencials del contracte: consentiment, objecte i causa (art. 23 LSSI). A més, per la naturalesa jurídica de determinats contractes, s’exigirà en alguns casos formes específiques que impediran que puguin realitzar-se per mitjans electrònics, la qual cosa sempre haurem de tenir en compte.

La LSSI distingeix dos moments en la contractació electrònica: l’inici del procediment de contractació o fase prèvia (art. 27 LSSI), modificat per la Llei 56/2007, i la fase posterior (art. 28 LSSI). En la fase prèvia s’exigeix, bàsicament, que el prestador del servei o venedor del producte informi de forma clara l’altra part d’una sèrie d’extrems, que s’enumeren a l’art. 27. Es preveuen dues excepcions a aquest deure d’informar: quan les parts així ho acordin (sempre que la contractació no afecti a consumidors) i quan s’utilitzi exclusivament el correu electrònic o comunicació electrònica equivalent.

A qualsevol contracte hi ha d’haver oferta i acceptació. La LSSI només regula, amb relació a l’oferta en Internet, que l’oferta serà vàlida durant el temps que assenyali l’oferent o bé mentre es mantingui en la pàgina web (article 27.3 LSSI). L’oferta haurà de presentar els requisits de tota oferta amb les especialitats que li són exigides a l’oferta de compravenda a distància en la Llei d’Ordenació del Comerç Minorista. Com aspecte rellevant a destacar és la modificació operada per la LSSI (Disposició addicional 4a) amb relació al criteri de moment de perfecció del contracte a distància mitjançant una nova redacció de l’article 1262 del Codi Civil i 54 del Codi de Comerç, unificant el criteri en contractació civil i mercantil. La LSSI disposa que hi ha consentiment des que l’oferent coneix l’acceptació, o bé des que l’acceptant l’ha remès a l’oferent i aquest no pot desconèixer-la sinó faltar a la bona fe.

Semestre feb 13 – jun 13 5

DRET D’INTERNETGES 1

A més a més, la LSSI exigeix una informació clara sobre l’existència de condicions generals de contractació als efectes d’assegurar que el destinatari del servei tingui coneixement de les mateixes i pugui accedir al seu contingut. La llei regula que les condicions generals de contractació s’hauran de posar a disposició del destinatari de manera que aquest pugui descarregar-les i imprimir-les o emmagatzemar-les. És important assenyalar que sempre s’hauran de facilitar amb caràcter previ a l’inici del procediment (art. 27.4).

Pel que fa a la fase posterior, una vegada finalitzat el procés de contractació la LSSI exigeix que es confirmi la recepció de l’acceptació (art. 28), mitjançant justificant de recepció o confirmació de la comanda. El justificant de recepció de l’acceptació del contracte s’instrumenta com a mitjà probatori de l’existència del contracte ja perfeccionat. El justificant de recepció pot materialitzar-se mitjançant tramesa de correu electrònic i es considera que el destinatari del missatge l’ha rebut quan aquest s’hagi emmagatzemat al servidor on té el seu compte de correu electrònic; o bé mitjançant confirmació a través de la pròpia pàgina web, es considera rebut quan el missatge s’emmagatzema en el dispositiu específic que s’utilitzi als esmentats efectes. En l’actualitat molts prestadors de serveis empren ambdós mitjans, la remissió de correu electrònic acusant recepció de la comanda mitjançant remetre correu a l’usuari al correu electrònic de l’usuari i la confirmació de la comanda a través de la pròpia pàgina web.

Quant al lloc de celebració del contracte, l’art. 29 estableix que si una part és un consumidor, s’entendrà celebrat al lloc de la seva residència habitual. En cas contrari, s’estarà a allò que determinin les parts; a falta de pacte, el lloc on hi hagi establert el prestador de serveis. El comerç electrònic és objecte de regulació especial en la LSSI, però ja que estem davant d’una contractació a distància, la majoria de les vegades celebrada amb consumidors, seran d’aplicació a més del Codi Civil i Codi de Comerç, i en el seu cas, la Llei 7/1996 d’Ordenació del comerç minorista (reformada en diferents ocasions), la Llei de condicions generals de la contractació, el Text Refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal i la Llei 59/2003 de 19 de desembre de signatura electrònica.

7. Solució de conflictes:

L’art. 30 LSSI estableix la possibilitat d’exercir una acció de cessació quan es lesionin interessos col·lectius dels consumidors. Aquesta acció de cessació es tramitarà d’acord amb el que s’estableix a la LEC (Llei d’Enjudiciament civil). D’altra banda la LSSI (art. 32) regula la utilització sistemes extrajudicials de resolució de conflictes que s’estableixin en codis de conducta o altres instruments d’autoregulació.

8. Sistema de sancions administratives:

La LSSI estableix un règim sancionador per l’incompliment del que s’estableix en la Llei, diferenciant infraccions lleus, greus o molt greus. També s’han introduït, amb certa polèmica, unes mesures provisionals en els procediments sancionadors, que es recullen a l’art. 41 LSSI. Aquestes mesures provisionals són molt importants a la pràctica ja que poden suspendre temporalment l’activitat del prestador de serveis i fins i tot tancar el seu establiment i precintar, dipositar i confiscar documents en qualsevol suport fins i tot els equips informàtics. D’altra banda també es pot advertir al públic de la incoació del procediment sancionador i de les possibles conductes infractores. Aquestes mesures provisionals es desenvoluparan sempre en el marc de les garanties que ofereix l’ordenació jurídica i la Constitució. Es fa menció expressa del principi de proporcionalitat la qual cosa és una garantia, però també s’estableix que en casos d’urgència es podran establir mesures provisionals sense que s’hagi iniciat el procediment sancionador.

Semestre feb 13 – jun 13 6

DRET D’INTERNETGES 1

Conceptes més importants

- LSSI: La Llei 34/2002, de 12 de juliol de Serveis de la Societat de la Informació i de comerç electrònic va entrar en vigor el 12 d’octubre del 2002. Pretén regular alguns aspectes d’Internet però no és una llei que reguli Internet com a tal. Incorpora en l’ordenació jurídica espanyola la Directiva 2000/31/CE de comerç electrònic. Aquesta Llei afavoreix la celebració de contractes electrònics ja que els dota de plena validesa i eficàcia jurídica, regulant les especialitats del consentiment i del moment i lloc de la celebració del contracte.- Contracte celebrat per via electrònica o contracte electrònic: tot contracte en el qual l’oferta i l’acceptació es transmeten per mitjà d’equips electrònics de tractament i arxiu de dades, connectats a una xarxa de telecomunicacions.- Spam: Tramesa massiva, indiscriminada i no sol·licitada de publicitat a través del correu electrònic. La voluntat d’arribar de forma ràpida a molta gent topa amb el dret dels destinataris que es respecti la seva esfera de privacitat. Està terminantment prohibit per la LSSI.- Serveis de la societat de la informació: tot servei prestat normalment a títol onerós, a distància, per via electrònica i a petició individual del destinatari. El concepte de servei de la societat de la informació comprèn també els serveis no remunerats pels seus destinataris, en la mesura que constitueixin una activitat econòmica per al prestador de serveis.- Activitat econòmica del prestador de serveis: la Llei considera servei de la societat de la informació tota activitat que generi ingressos directes o indirectes (com per exemple, la promoció dels productes o serveis de l’empresa titular de la pàgina web), sigui a través de serveis remunerats sigui a través de publicitat, patrocini, etc. Per tant, si la pàgina web té aquesta activitat estarà subjecta a la Llei, independentment que sigui personal o bé d’una empresa, institució o associació.- Condicions generals de contractació: Clàusula redactada de forma unilateral per una de les parts de la contractació, de manera que s’ha incorporat a una pluralitat de contractes (sense que suposi una clàusula abusiva).- Prestador de serveis o prestador: persona física o jurídica que proporciona un servei de la societat de la informació.- Servei d’intermediació: servei de la societat de la informació pel qual es facilita la prestació o utilització d’altres serveis de la societat de la informació o l’accés a la informació.Són serveis d’intermediació la provisió de serveis d’accés a Internet, la transmissió de dades per xarxes de telecomunicacions, la realització de còpia temporal de les pàgines d’Internet sol·licitades pels usuaris, l’allotjament als propis servidors de dades, aplicacions o serveis subministrats per altres i la provisió d’instruments de recerca, accés i recopilació de dades o d’enllaços a altres llocs d’Internet.- Destinatari del servei o destinatari: persona física o jurídica que utilitza, sigui o no per motius professionals, un servei de la societat de la informació.- Consumidor: persona física o jurídica en els termes establerts a l’article 3 del Reial Decret Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.

Bibliografia i webs d’interès

Camacho Clavijo, S; Partes Intervinientes, formación y prueba del contrato electrónico, Editorial Reus, Madrid, 2005.- “El derecho de desistimiento unilateral en la contratación electrónica (Ley 47/2002 de 19 de diciembre de reforma de la Ley de Ordenación del Comercio Minorista”, Diario La Ley, número6466, pp 11-15.- “Breves comentarios al borrador anteproyecto de Ley de impulso de la Sociedad de la información”, Diario La Ley, nº 6672, marzo 2007.Illescas, Rafael: Derecho de la contratación electrónica, Civitas, Madrid, 2009

Semestre feb 13 – jun 13 7

DRET D’INTERNETGES 1

Miguel Asensio, Pedro Alberto de: Derecho Privado de Internet, Civitas, Madrid, 2011Peguera Poch, Miquel (Coordinador): Principios de Derecho de la Sociedad de la Información, Aranzadi, Pamplona2010Peguera Poch, Miquel: La exclusión de responsabilidad de los intermediarios de Internet.Comares, Granada, 2007

Pàgines Web:- Normativa sobre comerç electrònic: http://www.mityc.es/telecomunicaciones/lssi/normativa/Paginas/normativa.aspx- Aspectos jurídicos de las tecnologías de la información: http://www.onnet.es- Boletín Oficial del Estado: http://www.boe.es

Semestre feb 13 – jun 13 8