Divendres, 24 de gener de 2014núm. 2.465

www.diarimes.com

TARRAGONA

Cepta obre un nou servei per col·laborar en la creació d’empresesPotenciarà l’impuls de col·lectius com joves i aturats. P4

REUS

El Sant Joan dóna material al Banc d’Ajudes TècniquesPrové de l’antic hospital i es tracta d’una seixantena de peces. P10

El jutge del cas Innova pregunta al Govern si ha pagat la defensa de PratREUS A petició de la Fiscalia s’ha requerit al departament de Salut si va pagar honoraris a l’advocat de l’exdirector general del hòlding. P8

TARRAGONA

Gas Natural farà arribar el servei fins els veïns de la MóraDetina 200.000 euros per a dur a terme la canalització. P2

ESPORTS

El porter Manolo Reina podria acabar fitxant per L’EibarL’equip de Segona Divisió ha mostrar interés pel meta. P24

TARRAGONAAugmenten les veus crítiques contra l’actuació al bosc de l’antiga pedrera del Mèdol. P6-7

REUSL’alimentació i l’estrès influeixen en l’augment de pes dels psicòtics, segons un estudi. P11

CAMP DE TARRAGONAOnze organitzacions es reparteixen el 0,7% de la casella solidària de l’IRPF de la Renda.P12

Detenen dues persones a Salou i Vila-seca per pertànyer a un grup que robava camions.P13

La Costa Daurada repesca el turisme nacional a Fitur.P14

CATALUNYALa Generalitat pagarà en tres anys els Fons de Cooperació Local P22

ERC no s’aliarà amb CiU a les europees. P23

AVUI

S’inaugura la restrospectiva de Tapiró amb les aquarel·les de l’artista reusencCULTURA La mostra «Tapiró (Reus, 1863 - Tànger, 1913)» s’exhibeix al Museu de Reus fins al maig i exposa 64 obres del pintor. P9

La inauguració es va celebrar ahir al vespre i va comptar amb representants de tots els àmbits de la societat reusenca.

OLÍVIA MOLET

2 diarimés 24/01/2014 TARRAGONA

SUCCESSOS

Al voltant de les onze del matí d’ahir dijous, s’originava un incendi al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. L’incident es iniciar amb la crema d’un magatzem de cotxes situat prop del

Bloc San Tadeu i va afectar 8 m2. Quatre dotaci-ons van aconseguir extingir el foc. Tot i la pre-sència d’esquerdes, un arquitecte municipal va assegurar que no hi havia perill d’esfondrament.

Crema una cotxera a Sant Pere i Sant Pau sense ferits

CRISTINA AGUILAR

RedaccióDes de la Universitat Rovira i Virgili, es dóna el tret de sortida a un nou centre de recerca mul-tidisciplinari en antropologia mèdica. Aquest es presentava en societat aquest dimecres sota el nom de MARC (Medical Anthropology Research Centre). Sorgeix a partir de la iniciativa del Departament d’Antropo-logia, Filosofia i Treball Social i agrupa investigadors dels de-partaments de Comunicació, Infermeria, Economia i Empre-sa, Filologia Catalana, Història i Història de l’Art i Medicina i Cirurgia. A partir de les aliances internes el nou centre de recerca farà més competitiva la recerca i la transferència en antropologia

i reforçarà la visibilització i la internacionalització de l’oferta formativa d’aquest àmbit.

La trajectòria de la URV en formació i recerca en antropo-logia mèdica han estat les claus i la base de la creació del Cen-tre de Recerca en Antropologia Mèdica que acull professionals de diferents disciplines. Sota la denominació de MARC es cons-titueix un espai de col·laboració que vol reforçar la presència dels estudis i la recerca en aquest camp. La intenció es marca a curt termini per tal de mostrar i internacionalitzar l’oferta for-mativa –tant de màster com de doctorat– i posar en relleu la preparació i la disponibilitat de participar en accions de recerca

a escala global. En una segona fase es busca convertir en una plataforma per a optar i presen-tar projectes competitius. «No es tracta d’una suma d’investi-gadors de cada àmbit», desta-cava el seu director, Josep Maria Comelles, «sinó que la nova es-tructura ha de proporcionar un valor diferencial» que li donarà sentit.

Un altre dels objectius és el de posicionar la URV i Tarrago-na com a referent en antropolo-gia mèdica. En aquest sentit, el MARC vol servir per obrir noves sortides als investigadors en an-tropologia mèdica, més enllà de la recerca clàssica, com són la comunicació o el desenvolupa-ment de nous productes.

La URV impulsa un nou centre de recerca en antropologia mèdica

UNIVERSITAT

La iniciativa agrupa investigadors de diverses branques universitàries

Rafa MarraséL’única part del municipi de Tar-ragona que encara no disposa de gas natural podria tenir-ne aquest mateix any si l’empresa Gas Natural rep els permisos corresponents de la Generalitat de Catalunya el proper mes de febrer. El projecte, que suposa-ria una inversió d’uns 200.000 euros, podria arribar a subminis-trar gas a uns 100 veïns d’aques-ta zona del municipi, segons les previsions de l’empresa, per un total de 700 clients potencials més endavant. «És un projecte que ens interessa molt i si la Ge-neralitat ens denega els permi-sos, tornarem a insistir», va dir Francesc Xavier Olivé, delegat a Tarragona de Gas Natural Distri-bución. Segons Olivé el gas pro-cederia d’Altafulla, d’on ja s’han construït un total de 500 metres de canalitzacions. «Ja tenim una part de l’antena [nom que fan servir al sector per referir-se a les canalitzacions] feta i estem pendents de quina de les tres opcions farem servir per arribar a la Móra. En tot cas, sempre provindria d’Altafulla», va dir Olivé. Així, segons l’empresa, es plantegen tres vies per fer arribar el gas: una canalització paral·lela a la via del tren, una altra també paral·lela però a la carretera i la tercera, per un camí sobre el riu Gaià. Amb tot, des de l’Associa-ció de veïns de la Móra - Tamarit

s’assegura que l’única via pequè el gas pugui arribar a la seva zona és per sobre del riu Gaià perquè Adif no vol que la canalització vagi en paral·lel a la via del tren. Tampoc seria viable una cana-

lització al costat de la carretera perquè això suposaria, segons els veïns, algunes expropiacions que encaririen el projecte. Els permisos estan pedents del de-partament de Medi Ambient de

la Generalitat que primer els va aturar per, segons l’Associació, «les tortuges» i ara està pendent d’un assumpte de nivells freàtics. «Fa més de set anys que esperem que arribi el gas aquí. Vivim a

onze quilòmetres de Tarragona i això fa que estiguem mancats de serveis», explica Francesc Gar-cia, president de l’Associació. Els veïns de La Móra utilitzen bom-bones de gas butà i, en les zones altes, hi han dipòsits de propà. El total de veïns censats és de 1.800, tot i que també hi ha molta gent que està censada a Tarragona ciutat però viu o té una casa a La Móra.

L’arribada el gas natural a la Móra és un dels projectes que Gas Natural farà a la demarcació de Tarragona on té previst inver-tir aquest 2014 un total d’11,6 milions d’euros. Aquests diners permetran incorporar gairebé 5.600 punts de subministrament a les comarques de Tarragona durant aquest any i la construc-ció de 54,5 nous quilòmetres.

Els projectes més destacats es centren al Baix Ebre, on es podrà disposar de Gas Natural a la Sè-nia i l’Ampolla, en el que supo-sarà una inversió de prop d’1,3

milions d’euros entre els dos. A la Sènia, es preveu que el gas ar-ribi el mes de març mentre que l’Ampolla serà al juny. «La polí-tica de l’empresa a Tarragona és seguir creixent. Es demostra que la comercialització de gas natu-ral no s’atura i millora en relació a d’altres combustibles», va afir-mar Olivé. Amb tot, el delegat de l’empresa a la demarcació va ad-metre que la Terra Alta era l’úni-ca comarca que no té gas natural hores d’ara. De fet, la xarxa de distribució encara té molt marge de creixement a les comarques de Tarragona perquè el seu índex de penetració en els domicilis és del 30%, per sobre de la mitjana de l’Estat, del 27%, però molt per sota de la mitjana de Catalunya, del 54% i, encara més lluny, dels països nòrdics, del 80%. Segons Olivé, això és perquè hi ha molta segona residència a la demarca-ció de Tarragona, a banda que hi han comarques amb poca pre-sència de gas.

Bon balanç del 2013Gas Natural va invertir 13,7 mili-ons d’euros durant l’any 2013 a la demarcació de Tarragona. Entre les actuacions més importants cal destacar la finalització de la canalització a l’Ametlla de Mar i l’arribada del gas a Falset, sent el primer municipi del Priorat en fer-ho. El 2013 ja es va començar a fer la canalització del gas cap a l’Ampolla i la Sènia i la construc-ció d’una planta de gas natural lí-quid (GNL) – el gas es trasllada en estat líquid fins la planta i allí es gasifica–. Actualment hi han un total de 52 municipis amb sub-ministrament a la demarcació de Tarragona, 15 al Tarragonès, 7 al Baix Penedès, 8 al Baix Camp, 7 a l’Alt Camp, 4 al Baix Ebre, 4 al Montsià, 4 a la Ribera d’Ebre, 2 a la Conca de Barberà i 1 al Priorat.

ECONOMIA

Els veïns de la Móra podrien tenir gas natural aquest mateix anyL’empresa Gas Natural està pendent de l’aprovació de la Generalitat per portar les canalitzacions des d’Altafulla

L’índex de penetració del gas natural en domicilis de la demarcació és de 27% per 54 de Catalunya

La inversió prevista per aquest barri tarragoní és de 200.000 euros en tota la canalització

CEDIDA

El gràfic de la xarxa de transport de Gas Natural a la demarcació.

324/01/2014 diarimés TARRAGONA

Anna FortunyAquest 2014 el Centre de Norma-lització Lingüística de Tarragona celebrarà el seu 25è aniversari. Amb aquest fet, el centre es mos-tra satisfet pel volum d’alumnes que han passat en els darrers anys i preveuen que 985 estudi-ants, repartits entre les quatre comarques que integren el con-sorci, aprenguin i millorin el ca-talà aquest segon trimestre.

Des del 1989, el centre ha re-but entre 20.000 i 30.000 alum-nes adults, repartits en cursos trimestrals. Durant el primer trimestre del curs 2013-2014, de setembre a desembre, la ciu-tat de Tarragona ha acollit 454 alumnes. L’oferta educativa del

centre –que s’esten a les co-marques de l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès– es dirigeix a per-sones que entren en contacte per primera vegada amb la llengua catalana, a coneixedors passius o a catalanoparlants que volen perfeccionar els seus coneixe-ments. La directora del centre, Rosa Maria Ibarz, explica que prop d’un 60% dels estudiants correspon a persones nouvingu-des que entren en contacte amb el català per primera vegada. Ibarz destaca que la majoria són persones provinents de països com el Nord d’Àfrica i l’Amèri-ca del Sud. A més, destaca que el tercer grup amb major repre-

sentació a les aules correspon a persones provinents de la resta de l’estat espanyol. En aquesta línia, en els darrers mesos han detectat un elevat augment en la gent que acudeix al programa de Voluntariat per la llengua. El

perfil se centra en persones que van arribar a terres tarragonines amb la primera immigració dels anys 60. La directora destaca que «aquests tenen un coneixement passiu de la llengua i acudeixen

al centre per acabar d’adquirir fluïdesa». El perfil també in-clouria els fills i descendents, procedents de les ones de mi-gració dintre de l’estat. D’aquesta manera, ha crescut el nombre de parelles lingüístiques.

Augment del reconeixementDes del centre, també han detec-tat un increment de la valoració del català entre la població. Rosa Maria Ibarz assegura que en els darrers anys s’ha estès el mis-satge «el que compta és sumar». Ibarz considera que s’ha reforçat la idea que, com a llengua, «el ca-talà és una porta oberta al món» i «com més llengües coneguis mi-llor et valoraran». Per altra ban-

da, des del centre recorden que és «sintomàtic» que la meitat de la població de Tarragona sigui de parla castellana. Per entendre aquest fet, comparen el cas de Tarragona amb el d’altres ciutats de costa com el Vendrell, Salou o Torredembarra. Totes aquestes van rebre les tres onades migra-tòries. També afegeixen que, en tot aquest temps, els nouvinguts no han necessitat saber català a l’hora de treballar. El cas tarra-goní, però, s’allunya de situaci-ons com Salou, localitat en què gairebé el 60% de la població és de fora.

Pel que fa a nivells avançats, s’ofereixen quatre cursos del nivell D, ja sigui de forma pre-sencial o via online. El centre ha detectat una dismnució de la seva demanda. Aquest fet es po-dria explicar per l’elevat cost del curs i per la manca d’obertura d’oposicions. Tanmateix, durant el 2014 s’oferiran diversos cursos monogràfics, d’entre deu i vint hores, dedicats a millorar aspec-tes concrets de la llengua.

Els grups d’estudiants amb major representació arriben del Nord d’Àfrica i d’Amèrica del Sud

LLENGUA

El 60% dels alumnes del CNL de Tarragona són estrangers residentsEls centres de les comarques tarragonines acolliran prop de 1.000 alumnes aquest segon trimestre

Obert el termini d’inscripció per a les rues de Carnaval 2014

CULTURA

Quan falta poc per l’arribada del Carnaval de Tarragona 2014, s’obre el termini d’inscripció per participar a la Rua de l’Arte-sania i a la Rua de Lluïment. Les entitats interessades en parti-cipar a la Rua d’Artesania del Carnaval de Tarragona 2014, que se celebrarà el dissabte 1 de març, es poden inscriure en-guany únicament per Internet a la webtramits.tarragona.cat o bé a carnaval.tarragona.cat i s’ha de fer abans del proper di-

vendres 14 de febrer. Respecte a les inscripcions a la Rua de Llu-ïment, que se celebrarà el diu-menge 2 de març, en el moment de formalitzar la inscripció, les 15 comparses que van assolir la millor puntuació en el Concurs de Carnaval de 2013 han de confirmar la seva participació mitjançant la mateixa fitxa. Les bases també preveuen la parti-cipació a la rua de dissabte dels grups de mascarots de menys de vint persones.

Els Amics de l’òpera de Tarragona estrenen temporada amb quatre conferències

Els amants de l’òpera tenen una cita obligada amb les conferències que organitzen Els Amics de l’òpera de Tar-ragona. El grup presenta la temporada del 2014 farcida de conferències que repassen les obres més representatives del gènere. El proper dimecres 29 la xerrada sobre La son-nambula, de Vincenzo Bellini, donarà el tret de sortida a la temporada. L’acte tindrà anirà a càrrec de l’especialista Josep Mª Rota Aleu, a les 19.30 h., al vestíbul del Teatre Metropol. Durant els mesos de febrer, març i maig, també es duran a terme tres conferències a la zona del Fòrum Metropol. Així es parlarà d’obres com Tosca, de Giacomo Puccini, Nor-ma, de Vincenzo Bellini i Die Walküre, de Richard Wagner. Els Amics de l’òpera de Tarra-gona continuen col·laborant amb l’Ajuntament amb motiu de les representacions d’òpera que tindran lloc al Teatre Tar-ragona. Norma de Vincenzo Bellini està programada pel divendres 14 de març a les 21 h., i el diumenge 18 de maig, es podrà escoltar La bohème, de Giacomo Puccini.

La Zero recupera les ‘Swing Jams’ dels dimecres i ofereix una classe de Lindy Hop

Les Swing Jams dels dimecres al vespre tornen a la Sala Zero. Aquesta setmana es reprenien les sessions de ball amb l’es-trena d’una nova superfície de ball feta de parquet. A més, aquest dissabte la Sala Zero i el Cafè La Cantonada organitzen una activitat conjunta per pre-sentar la temporada de Swing Jams a la ciutat. L’acte, obert a tots els públics, consistirà en una classe de Lindy Hop. Aquesta tarda de Swing tindrà lloc a La Cantonada, a partir de les set de la tarda i anirà a càr-rec de Ruth Bartolomé i Àlex Estéllez. D’altra banda, avui di-vendres arriba el concert dels Teràpia de Shock. L’actuació dels nois de la Garrotxa tindrà lloc a les 21.30 h. i l’entrada es podrà adquirir anticipada per sis euros o per deu a taquilla.

4 diarimés 24/01/2014 TARRAGONA

Anna FortunyLa Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEP-TA) aposta per donar suport a l’emprenedoria de les comar-ques de Tarragona amb l’ober-tura d’una oficina que atendrà a joves emprenedors i empreses.

Les instal·lacions de la CEP-TA –situades a la Rambla Nova–, inauguren aquesta setmana un nou servei d’atenció gratuït i a disposició dels emprenedors. El projecte es crea amb una previ-sió d’un any de durada, que es podria allargar si compta amb una resposta positiva. El servei es desenvolupa en cooperació amb Foment del Treball i l’Associació de Federacions i Associacions Empresàries de la Mediterrània (AFAEMME), en el marc d’un projecte que abasta tot el terri-tori català. L’objectiu del projec-

te busca ajudar al llarg de tot el procés de creació d’una empresa, des de la seva creació, fins l’es-tabliment de l’empresa amb el volum de tràmits i coneixements específics que comporta.

La directora de l’oficina d’Ini-ciatives Laborals i Creació d’Em-preses de Foment del Treball, Maria Mora, explicava en la pre-sentació del conveni d’ahir di-jous, que «no només ens interes-sa ajudar a crear empreses sinó, ampliar-ne la supervivència». El conveni es centra en quatre ac-cions. En primer lloc, busquen donar informació i orientació a totes les persones, de manera que s’oferiran accions d’asses-sorament personalitzat per a cadascun dels casos. Així, des de CEPTA estudiaran la viabilitat dels projectes que es volen tirar endavant, ja que els interessa

apostar per empreses «més com-petitives». També duran a terme un seguiment tècnic dels projec-tes i promouran càpsules infor-matives. Mora afegia que «també volem potenciar l’intercanvi de

les empreses amb experiència i el de nous emprenedors». A més, el programa focalitzarà l’acció en els col·lectius més necessitats d’assessorament, com poden ser joves, aturats i dones.

Perspectiva positiva pel 2014El president de la CEPTA, An-tonio Belmonte, destaca que en comparació amb l’inici de l’any anterior, aquest 2014 ha registrat

un major nombre de consultes en matèria d’emprenedoria que el 2013. Belmonte situa el sector serveis com a primer en l’escala de creixement, i detalla que el sector del comerç es troba «es-tancat». La tècnica de l’oficina de Creació d’Empreses de Foment del Treball a Tarragona, Mont-serrat Vendrell, afegeix que du-rant el 2013 va es va crear un 7% més d’empreses que el 2012.

LABORAL

CEPTA obre una oficina per ajudar en la creació de noves empresesEl servei és gratuït i potenciarà l’impuls de col·lectius com els joves, gent aturada i les dones

CEDIDA

D’esquerra a dreta, Esther de Frutos, Antoni Belmonte, Maria Mora i Montserrat Vendrell.

En el darrer any ha crescut la emprenedoria en un 7% a la ciutat de Tarragona envers el 2012

500 voluntaris participen en les xerrades informatives de Tarragona 2017

Des de mitjans de l’any passat els Jocs han programat al vol-tant d’una dotzena de xerra-des en les quals han participat més de 500 persones. Seguint el calendari previst en matèria de voluntariat de Tarragona 2017, aquest cap de setmana s’han programat dues noves xerrades informatives dirigi-des a les persones ja inscrites a la borsa de voluntariat dels Jocs del Mediterrani. En total hi participaran uns 100 vo-luntaris, que completen totes les places disponibles. La pri-mera xerrada tindrà lloc avui divendres de 19 a 21 hores i la segona serà dissabte de 10 a 12 del migdia. Totes elles es donaran a la segona planta de l’Espai Tabacalera (Avinguda Vidal i Barraquer s/n). L’ob-jectiu d’aquestes reunions és informar sobre els compromi-sos que cal adquirir per acabar sent voluntari o voluntària durant els Jocs, el procés for-matiu que es durà a terme i el compromís de participació des d’ara fins el 2017. Per als propers mesos ja hi ha convo-cades noves dates de reunions, tant a la ciutat com en alguns dels municipis seu.

524/01/2014 diarimés TARRAGONA

RedaccióFa 28 anys que l’acadèmia d’an-glès Celtic House porta ado-lescents tarragonins a Irlanda i Escòcia per tal de practicar i mi-llorar la vessant oral de l’idioma alhora que s’allotgen en famíli-es locals. The Family Experience és el nom que porta aquest curs immersió total d’anglès.L’acadèmia farà la presentació del vídeo dels cursos de 2013 en una reunió que tindrà lloc demà dissabte, a partir de les cinc de la tarda al cèntric Hotel Ciutat de Tarragona , situat a la plaça Imperial TarracoAquest petit acte, que ja és ha-

bitual cada any, constitueix en l’epíleg del curs; així doncs men-tre els nois reviuran una mica l’experiència a través del vídeo, els pares podran comprovar com s’ho han passat els seus fills, tant en els aspectes més seriosos (es-cenes de classe, famílies, etc.) com en el vessant més divertit (esports, aniversaris, etc ).

Tot i que pot semblar una mica prematur que en ple hi-vern s’estigui pensant ja en les activitats d’un llunyà estiu, els organitzadors de Celtic House ja han obert la matrícula per al curs de 2014, perquè es necessi-ta una meticulosa planificació.

Els directors del curs, Dermot i Fay McGrath desitgen tancar la matrícula per Setmana San-ta perquè puguin centrar-se en els detalls de la programació del curs, per tal de poder oferir l’alt nivell d’èxit de sempre.

Els directors del curs dema-nen als interessats que confir-min, si no ho han fet ja, la seva assistència i quantes persones d’una mateixa família partici-paran en els cursos. Es pot fer a través dels telèfons 977231310 o 609762562 o avisar per email celtichouse@telefonica.net .

Així mateix, la reunió servirà perquè els qui vulguin repetir l’experiència informin de les seves intencions per enguany. A la reunió estan convidats qualsevol altre familiar o amic a qui li pot interessar el curs. Les altres persones poden trucar per telèfon.

Encara que la majoria dels alumnes estudien en el propi centre que té Celtic House a Tarragona , a l’avinguda Pau Ca-sals 6; no és imprescindible ser alumne de l’acadèmia per poder apuntar-se a aquests cursos.

FORMACIÓcedida

La reunió ‘The Family Experince 2013’ serà demà a l’Hotel Ciutat de TarragonaCeltic House porta 28 anys organitzant cursos a Escòcia i Irlanda

Rafa MarraséLes manifestacions tenen re-sultats. Almenys les que fan els membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La mobilització que van fer la set-mana passada a tot Catalunya, amb especial incidència a Tarra-gona, a la plaça Imperial Tarraco, davant una oficina de Bankia que, finalment, van ocupar, ha obligat a l’entitat financera a acceptar les condicions impo-sades pels manifestants. El punt més important va ser, sense cap dubte, la condonació del deute, és a dir, els diners que deuen les persones que van contractar una hipoteca després de perdre el pis per falta de pagament. Bankia ha acordat, per escrit, que perdona-rà aquests diners, però amb un matís: només en aquells casos que els individus o les famílies es trobin en risc d’exclusió social. Així, en aquest grup s’inclourien

les persones que no tenen cap tipus d’ingrès però que tenen deutes amb el banc. «És un pas molt important, però de cap ma-nera hem tancat la negociació perquè volem que la condonació del deute sigui per a tothom», diu José Antonio Garcia, mem-bre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. «Hi han famílies que potser guanyen 600 o 1.000 euros, però que són molts i, per tant, tampoc poden sobreviure. És per això que demanem que la condonació sigui universal. És un procés negociable i hi estem treballant», afegeix Garcia.

Dimecres, dia les les negocia-cions del recuperador de l’entitat de Madrid a Barcelona, els mem-bres de la PAH es van manifes-tar a l’exterior de les oficines de Banki a la plaça Imperial Tarraco i de la Rambla Nova. L’entitat va decidir tancar les portes per evitar una possible ocupació,

tal i com ja va passar la setmana passada. «L’acció era Pressiona a Bankia i de cap manera teníem previst entrar a les oficines. Era una manera de pressionar a l’en-titat mentre s’estava negociant a Barcelona. Ells, però, van decidir tancar les oficines», afirma Joan Bel, un dels portaveus de la PAH. Uns quants membres de la pla-taforma, amb les ja típiques sa-marretes verdes i pancartes van ser fora de les oficines pacífica-ment mentre un dels seus repre-sentants de Tarragona, Wilmar González, negociava a Barcelona amb el recuperador principal.

El 15 de febrer, el recuperador de Barcelona, Pedro Luis, nego-ciarà a Tarragona amb els mem-bres de la PAH, que esperen tan-car tots els punts. Actualment hi ha una 20 de persones afectades només a la ciutat de Tarragona sobre la condonació del deute amb Bankia.

ECONOMIA

Bankia es compromet a condonar el deute a les famílies en risc d’exclusióLa PAH aconsegueix que l’entitat financera accepti 11 dels 13 punts que li van presentar en la mobilització de dijous passat a tot Catalunya

L’alcalde de Tarragona, Jo-sep Fèlix Ballesteros, signava ahir dijous un conveni de col-laboració amb Renfe Viajeros. L’acord ofereix avantatges als usuaris de la línia d’Alta Velo-citat entre Madrid i el Camp de Tarragona i s’emmarca en la campanya d’aposta pel tu-risme de negocis amb la qual està treballant el Tarragona Convention Bureau (TCB). La firma contempla l’aplicació de descomptes de fins a un 30% per als congressistes que viat-gin en AVE, Avant o Àlvia amb destinació a Tarragona per tal de participar en algun congrés o esdeveniment de negocis. Per altra banda, els paràmetres del

conveni també defineixen que el TCB es compromet a promo-cionar i publicitar els serveis de Renfe com a mitjà de transport, en totes les activitats que es du-guin a terme a través de l’ofici-na de Congressos. D’altra banda, aprofitant la bona entesa entre Renfe i el Pa-tronat de Turisme, s’ha obert una nova línia de col·laboració per impulsar paquets d’escapa-des de cap de setmana amb per-noctacions a Tarragona (city-breaks) i, alhora, promocionar els viatges coincidint amb les principals activitats culturals que se celebren a Tarragona, com el Tarraco Viva o Tarrago-na Ciutat de Castells.

Els congressistes tindran un 30% de descompte en la línia d’alta velocitat

TRANSPORT

L’acord ajuda aquells que viatgin a Tarragona

Josep Poblet es reuneix amb el nou cònsol general del Marroc a Tarragona

El Cònsol General del Marroc a Tarragona, Abdelafattah Lebbar, va visitar ahir a la tar-da al president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, qui el va rebre a la seu de la insti-tució supramunicipal. La reu-nió va servir per intercanviar impressions sobre el territori, en relació a aspectes generals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. A més, la trobada s’ha emmarcat en la realitat econòmica actual per tal d’apropar línies de treball. Josep Poblet, ha aprofundit en la importància del sector tu-rístic per al teixit econòmic del territori, i, precisament el nou Cònsol General del Marroc a Tarragona ha ressaltat la vo-luntat del seu país de fer créi-xer aquest sector, tenint molt en compte el model turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Abdelafattah Lebbar és un diplomàtic amb més de vint anys d’experiència, que ha estat destinat a Polònia, Argentina, Màlaga i Mallorca. Amb aquest càrrec, el cònsol es situa dins del relleu cata-là, ja que no només delega de Tarragona, sinó que tambés és cònsol de Lleida i Aragó.

6 diarimés 24/01/2014 TARRAGONA

Rafa MarraséJa ha començat el rosari de persones que han decidit anar a la pedrera del Mèdol a comprovar, in situ, l’actuació que el propietari de l’indret, l’empresa d’autopistes Abertis, ha fet per ade-quar-ho als visitants que vulguin gaudir d’un monument que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Els treballs fets per Abertis, que han suposat un de-semborsament d’un milió i mig d’euros, han consistit en situar uns miradors a la part superior del clot de la pedrera i, per tal de no dificultar la visió de la matei-xa, desbrossar la vegetació que hi havia i que li donava aquell magnífic ambient incomparable, com de volta vegetal i natural quan el visitant era a dins, al clot, des d’on s’havia de gaudir de la visita. «La mescla de l’arqueologia i de la natura era un tot, era el monument», diu Joan Manel Olivella, president de l’organització ecologista L’Escurçó. Les

veus crítiques s’han sumat a una actu-ació feta per una entitat privada amb el beneplàcit de la Generalitat de Catalu-nya i dels tècnics, que consideren que el monument en si mateix és la pedrera romana pura i dura, obviant que la part natural de la mateixa, el bosc, era ja per sí mateix una meravella que la ciutada-nia de Tarragona no volia perdre. «És un desastre de proporcions incalculables i

una vergonya», afirma Francesc Garcia, president de l’Associació de Veïns de La Móra - Tamarit i que diu expressar els sentiments de tots els ciutadans de la seva entitat. «Allò era una meravella, no sé com s’han atrevit a fer el que han fet», diu mentre assegura que Abertis no va voler talar una sèrie de pins a la vora de l’autopista i que van ser víctima de les flames després d’un accident i, en

canvi, ara ha decidit destrossar el bosc del Mèdol. «Els hi vam enviar una carta perquè aquells pins es van incendiar un parell de vegades en accidents a l’estiu i ens van dir que no podia ser i ara es carreguen la pedrera del Mèdol. Estem indignats», diu Garcia.

Des d’Abertis i, més concretament, del grup de professionals que van su-pervisar i dissenyar les accions botà-

niques, defensen la seva postura. Pel biòleg Martí Boada, doctor en ciències ambientals per la Universitat Autòno-ma de Barcelona, patró de la Fundació Abertis i habitual en programes de te-levisió i ràdio, «els criteris que s’han seguit han estat de molt respecte amb l’entorn». Boada, que admet que el valor del clot és arqueològic i botànic, afirma que a primer cop d’ull sempre sorprén i que és bo que hi hagin opinions diver-gents: «La màquia? Si es surt del clot n’hi ha tanta com en vulguis. La pedrera era com un camp de conreu abandonat, on creixia la bardissa. Crec que es miti-fica el fet que certes coses no es puguin tocar». Boada va reconèixer que ell no havia estat en persona el que havia su-pervisat tot el projecte, sinó una perso-na del seu equip i de la «màxima confi-ança»: «Ja havien signes de colonització per part de rodó i esbarzers. Si el criteri és arqueològic, cal posar-ho al servei

FOTOGRAFIES CEDIDDES

D’esquerra a dreta: portada del diari ABC del 29 de setembre de 1930; Francesc Macià i Ventura Gassol a la tribuna d’autoritats al clot de la pedrera del Mèdol; imatge del mateix concert amb les autoritats al marge dret; a sota: fotografia més antiga, del 1879, amb poca vegetació; a l’extrem dret: l’agulla del Mèdol durant els anys 30.

PATRIMONI

Un espai deliberadament deixat

en mans de la natUraPlouen les crítiques sobre l’actuació al bosc de la pedrera del Mèdol

724/01/2014 diarimés TARRAGONA

del públic». Segurament, molta de la gent no entendrà perquè els tarragonins volen que un monu-ment estigui cobert de vegetació, un fet que sembla del tot incon-gruent, però la realitat és que així és. «Això seria com si deixéssim abandonat el castell de Montjuïc», diu Badia, alié al sentiment de la ciutat envers la pedrera del Mèdol. El biòleg va voler posar un exemple per explicar el perquè de l’actuació: «A Sícilia hi ha un cas molt similar al del Mèdol i allí seria impensable deixar avançar l’alzinar».

L’organització ecologista l’Escur-çó va més enllà en la seva crítica a allò que s’ha fet a la pedrera i apunta directament a la Unesco. «Això és un monument Patrimoni de la Humani-tat i no sabem com pot reaccionar la Unesco. Han canviat tot el valor fau-nístic i paisatgístic de la zona. Podrien haver adequat l’indret però respectant el bosc», diu Olivella.

L’Auditori natural de CatalunyaLa bellesa i la magnífica acústica del clot de la pedrera del Mèdol van fer que fos triat per ser la seu d’una iniciativa que encara és viva entre els estudiosos de l’indret i de la qual encara es troba ma-terial gràfic. El clot va servir com audi-

tori natural per a diferents concerts, un dels quals va comptar amb la presència de l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Fran-cesc Macià. El 29 de juny de 1932 es va celebrar el que llavors s’anomenava Concert-Natura i, amb Macià, i va as-sistir també el polític i poeta nascut a la Selva del Camp Ventura Gassol. En aquell concert, fet per l’Orfeó Tarragoní, es van diposar, segons les informacions de l’època, unes 800 cadires, enmig de d’un entorn únic en uns anys en què es

va voler consagrar l’espai oficialment com a Auditori Natural de Catalunya. Segons les cròniques d’aleshores, el concert va servir per fer una reinvindi-cació nacionalista.

El primer concert es va dur a terme,

també per part de l’Orfeó Tar-ragoní, el 27 de maig de 1912. Més tard, tot reemprenent la idea, es va fer el primer reci-tal com a Concert-Natura el 1930, amb la idea de donar oportunitat a joves músics a l’hora que servia per recap-tar fons per la junta anti-tuberculosa. Els concerts es van fer fins el 1933, tot i que

molt distanciats en el temps els uns dels altres, però sempre enmig de la vege-tació que ja aleshores cobria la zona i que li donava aquell aspecte romàntic. La música no va ser l’única art que va trobar en la pedrera del Mèdol una font

d’inspiració, sinó també la poesia, amb autors com Mossèn Ramon Pinyes i An-toni Rovira i Virgili. Hi van haver altres tipus d’activitats, com l’escalada, un fet que podia malmetre la roca d’on s’ha-vien extret les pedres romanes i que no està permesa però de la qual encara es poden trobar algunes fotografies d’es-caladors a les parets.

L’actuació feta al Mèdol farà molt difícil tornar a veure l’entorn tal i com les últimes generacions el van conèixer (hi ha una fotografia del 1879 on la ve-getació no és massa abundant, tot i que superior a la que hi ha actualment al Clot). «Eren pins que tenien més de 70 o 80 anys, alguns centenaris, això només es pot regenerar amb el pas del temps», diu Toni Bara, membre del GEPEC. «Allò que la gent volia, el que feia màgic l’entorn era la seva vegetació», diu Oli-vella. Doncs la màgia, de moment, com en un truc d’un il·lusionista, s’ha esvaït. Caldrà esperar uns altres cent anys.

El president de la Generalitat, Francesc Macià, i Ventura Gassol van assistir a un dels concerts fets a la pedrera

El primer es va fer el 1912 i en algun es van arribar a col·locar unes 800 cadires pels espectadors

8 diarimés 24/01/2014 REUS

Antoni, moltes felicitats en el dia del teu aniversari!

FELICITACIONS

Nerea, has hecho 9 años, y te deseamos ¡¡¡muchas felicida-des!!!. Un beso muy fuerte de tus yayos, titos, Edgar, Erik, Oriol y la mama, te queremos mucho.

Moltes felicitats Yago!!! De part dels teus avis, pare i germà.

Cuki feliç cumple i que els teus somnis es facin realitat cari, la ma i el pa.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Susanna CasesEl jutge del cas Innova estreny el cercle sobre la Generalitat. A pe-tició de la Fiscalia, el titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus requereix al Departament de Salut de la Generalitat de Ca-talunya que informi si Xavier Melero, advocat de l’exdirector general d’Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, va rebre alguna retri-bució derivada de la defensa de l’exalt càrrec de la sanitat cata-lana, imputat per diversos delic-tes relacionats amb presumptes irregularitats al si del hòlding d’empreses municipals. En cas d’haver-se realitzat aquests pa-gaments, també s’exigeix que s’informi per quin import i quan es van fer.

La Guàrdia Civil, que porta el cas juntament amb el Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus i la Fiscalia, investiga si la defensa de Prat s’ha pagat amb diners pú-blics. Una sospita arran de diver-sos correus intervinguts durant el registre al domicili de Prat, ara farà un any, i el secret de sumari dels quals es va aixecar el passat mes de desembre.

Correus intervingutsEl 4 de setembre de 2012, l’advo-cat de Prat va enviar el següent correu a l’actual conseller de Sa-lut, Boi Ruiz: «Benvolgut Conse-ller: En relació amb el tema d’en Josep Prat, lamento molestar-te però t’haig de fer saber que enca-ra no tinc cap notícia sobre el pa-gament dels dictàmens que vam haver d’encarregar per presentar a Fiscalia de Reus i Tarragona. El cost d’aquests informes el va abonar el nostre despatx el pas-sat mes de maig i, francament, el tema ens comença a preocupar [...]».

Uns dies més tard, el 25 de se-tembre, Melero torna a enviar un correu a Prat: «[...] Del tema euros, de moment, res de res». I, tres dies més tard, l’advocat enviar el següent correu a Boi Ruiz, amb còpia a Prat i Germà Gordó, ac-tual conseller de Justícia i llavors secretari del Govern de la Ge-neralitat: «Benvolgut Conseller: Ningú ha contactat amb mi per resoldre aquest tema. Prego algu-na solució. Mai no em podia ima-ginar que això acabés d’aquesta manera: jo pagant per compte de l’Administració i sense cobrar

després d’haver-me passejat per totes les Fiscalies de Catalunya...Quedo a l’espera». Tres minuts més tard, Gordó va contestar: «Boi, no em vares dir que estava resolt?».

Per tot això, la Guàrdia Civil creu que, de confirmar-se que la defensa de Prat s’ha pagat amb fons públics, es podria derivar un presumpte delicte de malversa-ció per part dels ordenants dels pagaments i pels receptors. En el seu informe, la Guàrdia Civil recorda que, quan van ser envi-ats aquests correus, Prat estava

denunciat als jutjats de Reus «ex-clusivament» pels pagaments de més de 800.000 euros presump-tament irregulars d’Innova, a tra-vés de l’Hospital, a Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), denunciats per Ara Reus. Per tant, la Guàrdia Ci-vil conclou que «no hi ha en curs cap procediment judicial penal de la defensa del qual se’n tingui que fer càrrec l’administració pú-blica».

Diverses peces separades Fonts del Departament de Sa-lut asseguren que col·laboraran, «com sempre», amb tot el que demani la justícia i neguen haver pagat la defensa de l’expresident de l’ICS.

El cas Innova, en la fase de

diligències prèvies, investiga pre-sumptes irregularitats comeses en els darrers anys al si del hòl-ding d’empreses municipals, que també ha denunciat públicament la CUP, i està dividit en diferents peces sota secret de sumari.

Més imputatsLa setmana passada, el cas ja va saltar a les Terres de l’Ebre, on Innova, a través del grup Sagessa, té una forta presència. En el marc de la peça separada número 7, el jutge va detenir Bernardo Cos-lado, propietari d’Ambulàncies Baix Ebre, proveïdora del servei de transport del Sistema d’Emer-gències Mèdiques (SEM) del Departament de Salut. Coslado, president de la Federació Nacio-nal d’Empreses d’Ambulàncies estatal, va sortir amb llibertat després de declarar, imputat pels presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències i delicte soci-etari per contractacions entre Sa-gessa i la seva empresa. La policia també va registrar les oficines de l’empresa, a Roquetes, d’on es va endur informació i diners en metàl·lic.

En relació a aquest tema, Josep Prat va haver de tornar a declarar divendres passat, imputat per suborn, tràfic d’influències, alte-ració del preu de concurs públics i també blanqueig de capitals, delictes que suma a d’altres en altres peces del cas. Per la seva banda, els quatre fills de Prat, que també van declarar divendres, estan imputats per presumptes delictes de blanqueig de capitals i falsedat documental. El cas In-nova suma ja desenes d’imputats, entre els què hi ha exalts càrrecs de la sanitat catalana, l’exalcalde i els regidors de l’antic tripartit de Reus i tècnics del hòlding d’em-preses municipals.

El cas ja ha saltat a les Terres de l’Ebre, amb la detenció i imputació de Bernardo Coslado

Fonts del Departament de Salut neguen que la Generalitat hagi pagat la defensa de Prat

JUDICIAL

El jutge del cas Innova demana a la Generalitat si paga l’advocat de PratEs requereix al Departament de Salut que, en cas d’haver-se realitzat aquests pagaments, per quin import es van fer i quan

OLÍVIA MOLET

Imatge d’arxiu de Josep Prat (d.), acompanyat del seu advocat, entrant als Jutjats de Reus.

La CUP destina les dietes dels consellers d’empreses municipals a l’entitat Bicicamp

La CUP de Reus ha destinat les dietes dels seus dos consellers en empreses municipals per finançar un projecte social, a través de la campanya Ger-minem, que entrega els fons a Coop57, una cooperativa financera que els administra. Els consellers de la CUP van cobrar 1.775 euros en dietes el 2013, que sumat al romanent del 2012 fa que hi hagin dis-ponibles més de 2.900 euros. Així, Germinem col·laborarà amb la Coordinadora Bicicamp en el projecte «La bicicleta so-lidària», que repara bicis velles per vendre-les i recaptar així fons per a fins socials. El 2012, es van destinar 5.125 euros a l’Associació de Familiars de Malalts Mentals Dr. Francesc Tosquelles i a l’Associació de Jugadors de Rol. EFE

La Fundació Privada Reddis dóna el fons sonor digitalitzat de Ràdio Reus

El proper dimarts s’enceta-rà l’Any de la Ràdio, amb un programa especial de Ràdio Reus-Cadena Ser des del Cen-tre de Lectura, on es recordarà l’esdeveniment i es parlarà de com la ràdio ha esdevingut al-taveu de la ciutat i la seva gent des d’aleshores i fins el dia d’avui. La Fundació Privada Reddis ha fet possible la digi-talització i catalogació del fons sonor de Ràdio Reus i, coinci-dint amb aquesta efemèride, el lliurarà a l’alcalde de Reus, perquè pugui ser consultat a l’Arxiu Municipal. El fons digi-talitzat recull més de 280 ho-res de ràdio en 750 documents perfectament catalogats, des dels inicis de la ràdio fins a l’època actual. En el transcurs del programa es podrà escoltar part d’aquest material.

924/01/2014 diarimésREUS

Susanna Cases«Aconseguir que Tapiró ocupi el lloc que li correspon dins els annals de la Història de l’Art». El professor de la URV, Jordi Àngel Carbonell, resumeix amb aques-ta idea tan clara l’objectiu de l’exposició «Tapiró (Reus, 1863 - Tànger, 1913)», que ell mateix ha comissariat i que, fins al mes de maig, mostrarà 64 aquarel·les de l’artista reusenc al Museu de Reus del raval Santa Anna.

Cent anys després de la seva mort, Reus homenatja i reivin-dica, amb aquesta mostra, un dels seus fills més il·lustres i, a la vegada, oblidats: Josep Tapiró, el gran pintor de l’orientalisme.

La retrospectiva es dividirà en dos cicles temporals. D’una banda, un primer bloc, des d’ahir i fins el 5 d’abril, amb obres re-presentatives de tota la seva tra-jectòria. D’altra banda, un segon cicle expositiu, del 9 d’abril al 31 de maig, repassarà sobretot l’eta-pa romana de Tapiró. La mostra de Reus es complementarà tam-bé amb una altra al Museu Naci-onal d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, que se centrarà en l’època orientalista de l’artista.

Recorregut cronològicEn total, al Museu de Reus es po-dran admirar 64 obres de Tapiró, moltes de les quals pertanyen a col·leccions privades de la zona, així com d’institucions, com les tres peces dels fons de l’Institut Municipal de Museus de Reus («Núvia», «Gnawi» i «Nens sota la porxada»), o «Núvia berber», cedida pel MNAC, i una de les aquarel·les estrella de la mostra.

El muntatge, produït pel Mu-seu de Reus, compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. «És un cas únic: els reusencs, des de fa anys, s’han

dedicat a recollir les obres de Tapiró, escampades per tot el món», explica el comissari de l’exposició.

Així, la mostra es planteja a través d’un recorregut cronò-logic, partint de l’etapa de for-mació de Tapiró, passant per la seva estada a Roma i acabant a Tànger.

Tal com detalla Carbonell, la primera part de l’exposició recull obres de l’etapa de formació de l’artista reusenc: des de la seva

a l’escola d’instrucció elemen-tal de Reus, el seu pas pel taller del pintor Domènec Soberano –d’on va aprendre els primers rudiments de la pintura–, la seva estada a l’Escola Llotja de Bar-celona o el seu pas per Madrid, a partir de 1858, on es va matri-cular a l’Escuela Superior de Pin-tura y Grabado i assistia a l’aca-dèmia particular de Federico Madrazo, futur sogre de l’il·lustre pintor reusenc Marià Fortuny, gran amic també de Tapiró.

Ja al 1862, Tapiró es trasllada a Roma –que centra el segon àmbit de la mostra–, on s’especialitza ja amb la tècnica de l’aquarel·-la. «Les obres d’aquesta època són de temàtica costumista i d’ambient popular: hi apareixen camperols, indigents...», explica el comissari, afegint que «moltes es venien a turistes, que tenien llavors un alt poder adquisitiu i compraven obres d’art».

L’esclatDesprés de la mort de Fortuny, que va ser qui li va descobrir el nord d’Àfrica, Tapiró hi estableix allà la seva residència a partir del 1877, quan la seva obra se centra en descriure la vida i l’aspecte

dels tangerins, amb gran èxit i reconeixement.

«Continua el costumisme però en un ambient més exòtic i cridaner. Fins llavors, el gènere era irreal, perquè hi havia una vi-sió occidental, i Tapiró mostra el món islàmic de debò, d’una ma-nera precisa», detalla Carbonell,

remarcant que Tapiró esdevé un dels artistes europeus més re-coneguts d’aquell període, amb gran èxit a Anglaterra i el món anglosaxó.

Les obres orientalistes li dó-nen prestigi a Tapiró que, tal com recorda el comissari de la mos-tra, sempre es va plantejar la seva obra des d’una vessant profes-sional, per vendre-la. En aquest sentit, la retrospectiva de Reus ofereix obres de personatges po-pulars tangerins, com núvies o els Gnawa, descendents d’antics esclaus especialitzats en curar malalties i mals d’ull mitjançant música i ball.

Vincle amb ReusA diferència d’altres pintors com Fortuny, que van trencar el vincle amb Reus, Tapiró tornava cada estiu a la capital del Baix Camp, on s’hi estava fins les festes de Misericòrdia. «Sempre intentava passar l’estiu a Reus i venia les obres que no havia venut», expli-ca el comissari.

Precisament, Tapiró i Fortuny, dos anys més jove, van ser grans amics, coincidint des de ben pe-tits ja al taller del pintor reusenc Domènec Soberano i a les dife-rents ciutats on va viure. De fet, la retrospectiva de Reus, a més de dedicar a Tapiró un petit es-pai amb objectes seus recopilats, mostra també, en dos quadres, la mateixa escena interpretada per Fortuny i Tapiró.

Oblidat des de la seva mort, tan a Catalunya –pel seu allu-nyament durant 40 anys– com a Tànger –que va oblidar el seu passat recent amb l’entrada al Marroc–, «Tapiró (Reus, 1836 - Tànger, 1913)» és l’oportunitat d’or dels reusencs i de la ciutat per homenatjar i reivindicar un dels seus personatges més il-lustres.

CULTURA

Reus homenatja i reivindica Tapiró, el pintor oblidat de l’orientalisme La retrospectiva «Tapiró (Reus, 1863 - Tànger, 1913)» recull 64 aquarel·les de l’artista reusenc al Museu de Reus fins al maig

La majoria d’obres són de col·leccions privades i el MNAC ha cedit la «Núvia berber»

La mostra es divideix en tres àmbits: la seva formació, l’estada a Roma i l’estada a Tànger

OLÍVIA MOLET

L’exposició, inaugurada ahir, es dividirà en dos cicles: fins el 5 d’abril i del 9 d’abril al 31 de maig.

Una unitat didàctica elaborada a partir d’un conte solidari

La Regidoria de Participació i Ciutadania i la Universitat Ro-vira i Virgili conviden a la pre-sentació de la unitat didàctica elaborada a partir del conte solidari «Un món esberlat, un món apedaçat», el dilluns 27 de gener a les sis de la tarda al Centre Cívic Llevant de la capital del Baix Camp. L’acte comptarà amb la presència de la periodista Rita Marzoa, presentadora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio.

10 diarimés 24/01/2014 REUS

Susanna CasesEl Banc d’Ajudes Tècniques (BAT), que busca millorar l’au-tonomia de les persones amb dependència al seu domicili i, per tant, la seva qualitat de vida i la de les seves famílies, comença a caminar amb un bon impuls. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha donat més de 60 pe-ces de material de l’antic hospi-tal que empentaran la posada en marxa del projecte, que preveu arribar enguany a unes 200 per-sones.

En total, l’Hospital ha donat 21 llits elèctrics amb comanda-ment, 11 llits articulats manuals amb maneta, 1 llitera, 30 mata-lassos d’escuma i 3 tamborets per a plat de dutxa. «Ho cedim a la regidoria de Benestar Social per posar-lo en mans de les per-sones que ho necessitin, via un

lloguer simbòlic. Tot el que te-nim, com més aviat li donem joc, millor, perquè és reaprofitable», va explicar ahir la presidenta del Grup Salut, Teresa Gomis.

FuncionamentAmb un pressupost d’uns 40.000 euros, el Banc d’Ajudes Tècni-ques, impulsat per Benestar So-cial a través de la Fundació Pere Mata, funcionarà de la següent manera: els professionals de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus que detectin necessitats d’un usuari amb dependència, pel que fa a les adequacions del seu domicili, enviaran una sol-licitud a la terapeuta ocupacional de la Fundació Pere Mata –que ja gestiona el servei a les Terres de l’Ebre–, que es desplaçarà als do-micilis que li proposen per fer la valoració personalitzada de l’ha-

bitatge i del sol·licitant. La pròpia terapeuta s’encarregarà dels en-trenaments amb el material llo-gat, realitzant una segona visita al domicili i donant les indicaci-ons pertinents als membres de la família i/o persones cuidadores per l’ús i el manteniment del ma-terial.

La regidoria de Benestar Soci-al, Montserrat Vilella, preveu que el BAT entri en funcionament en unes setmanes. «Esperem que en un moment donat, una perso-na que passa a ser depenent, es pugui adreçar al Banc», explica Vilella.

DonacionsAixí, a banda de les donacions que puguin fer els centres sani-taris, també es recorda la impor-tància de donacions particulars, ja que molts usuaris de les ajudes

tècniques són persones que les utilitzen per un temps deter-minat. En aquest sentit, l’Àrea de Benestar Social treballarà en xarxa amb els serveis sanitaris i sociosanitaris de la ciutat per es-tablir un circuit perquè totes les persones que necessitin ajudes tècniques se’n puguin beneficiar.

Les ajudes tècniques que s’ofereixen són, entre altres, llits articulats, grues per a la mobi-lització de persones, matalassos antiescares, crosses, cadires de rodes, etc.

SALUT

El Banc d’Ajudes Tècniques preveu ajudar enguany a 200 personesEl Sant Joan de Reus dóna material de l’antic hospital per posar en marxa el projecte

OLÍVIA MOLET

La Fundació Pere Mata va recollir ahir els llits elèctrics donats i altres peces.

L’objectiu és ajudar a les persones depenents que accediran al material per un lloguer simbòlic

Un total de 27 infants reusencs participen en un programa de reforç escolar

Un grup de 27 infants de Reus han començat, aquest curs, el Programa d’Acompanyament per a l’Èxit Educatiu de la Fun-dació Catalunya – La Pedrera. Aquesta iniciativa, que enceta enguany el seu segon trimes-tre, té la voluntat de contribuir a l’èxit educatiu de nens i ne-nes de primària mitjançant ac-tivitats que s’orienten a educar infants creatius i amb iniciati-va, i dotant-los d’habilitats i competències que els ajudin a ser més autònoms. El pro-grama es duu a terme a l’Espai Social de la localitat de Reus, situat a la cruïlla dels carrers de Sant Joan i Vapor Nou. Du-rant dues tardes a la setmana, un equip de 13 educadors, 11 dels quals són voluntaris, or-ganitza i dinamitza les activi-tats del programa. El Programa s’estructura en dues activitats complementàries. D’una ban-da, «Fem els deures» i, d’altra banda, «Tallers Creatius», amb propostes lúdico-formatives que es realitzen després de fer els deures, a través de les quals s’estimula la creativitat dels infants alhora que experimen-ten amb diferents disciplines artístiques. La proposta pretén atendre a aquells infants que, o bé necessiten un suport i ori-entació en la realització de les tasques escolars, o bé no dis-posen d’un acompanyament extraescolar regular per part de la família (principalment a causa de les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar). Les quotes a assumir per part de les famílies són re-duïdes, gràcies a què el recurs compta amb el finançament de la Fundació. D’aquesta ma-nera es facilita el servei a tots els infants que el necessitin i es fa possible l’accés a famí-lies amb recursos limitats. La finalitat és la creació d’entorns que facin avançar la societat i aportin noves solucions estra-tègiques que sumin.

RedaccióAmb l’objectiu d’escollir el qua-dre que presidirà la seva sala al futur Museu del Vermut de Reus, l’empresa Vermuts Miró convoca un concurs de pintura, que es va presentar ahir a Cal Massó, amb el suport del regi-dor de Cultura, Joaquim Sorio, i l’empresari Joan Tapias, impul-sor del projecte.

La marca Miró, Modernisme, vermut i Reus són els quatre eixos entorn als quals ha de gi-rar l’obra. Els participants, que hauran de presentar les obres, en petit format, abans del 10 de febrer, optaran a premis de 1.500 euros, 750 i 500. El guanyador sortirà d’un jurat professional i també per votació popular.

El Museu del Vermut de Reus,

que obrirà a l’abril en un edifici del carrer Vallroquetes, és una iniciativa del reusenc Joan Ta-pias que mostrarà la col·lecció particular d’aquest empresari local L’entrada al futur museu, que es promocionarà dins les rutes turístiques que ofereix la ciutat, serà gratuïta i es podran admirar més de 1.800 marques de 56 països diferents.

Miró convoca un concurs de pintura per la seva sala del Museu del Vermut

CIUTAT

S’ubicarà en un edifici del carrer Vallroquetes i l’entrada serà gratuïta

OLÍVIA MOLET

El regidor de Cultura, Joan Tapias i un representant de Miró.

1124/01/2014 diarimésREUS

RedaccióEl Grup de Recerca en Psico-neuroendocrinologia i Estrès de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), format per investigadors de l’Hospital Uni-versitari Institut Pere Mata, ha fet un estudi que posa de mani-fest que en l’increment de pes de les persones amb psicosi no no-més és influenciat per l’ús d’an-tipsicòtics, sinó també per altres factors com la dieta.

El treball de recerca publicat a la revista Psychoneuroendo-crinology també determina que una dieta poc saludable en les primeres etapes de la malaltia es veu influenciada per l’estrès, per la qual cosa proposa que en la intervenció sanitària en aquests pacients s’inclogui tam-bé l’orientació sobre els hàbits alimentaris. La millora dels hà-bits saludables, entre els quals s’inclou una dieta equilibrada,

de persones afectades per psicosi hauria de reduir les possibilitats que pateixin una síndrome me-tabòlica (obesitat, hipertensió, hiperglucèmia, disminució del colesterol bo, entre altres), ja que aquests pacients tenen entre un 40 i un 50 % de possibilitats de patir-la.

Hi han participat 122 personesL’estudi s’ha realitzat sobre 122 persones: 81 amb psicosi incipi-ent (de les quals 65 presentaven un trastorn psicòtic) i menys de 5 anys de malaltia; 16 perso-nes amb alt risc de psicosi i 25 persones sanes de grup de con-trol. A cada participant se li va avaluar els hàbits alimentaris per part d’una dietista, així com l’activitat física i l’estrès de la vida. De l’estudi d’aquestes da-des obtingudes ha resultat que el grup amb trastorn psicòtic i el grup que presenta un alt risc

de patir psicosi porten un estil de vida menys saludable amb més tabaquisme, activitat física reduïda i els hàbits dietètics po-bres. A més, el grup que té un alt risc de patir psicosi presenta un increment de la ingesta de calo-ries i d’àcids grassos saturats, i un menor consum de proteïnes en comparació amb el grup de control. Es dedueix, per tant, que l’estrès és un predictor d’aquests comportaments negatius.

En canvi, no s’ha demostrat l’altra hipòtesi sobre el paper que podia tenir l’hormona corti-sol, que es secreta en situacions d’estrès, en el risc d’obesitat i de patir síndrome metabòlica en els grups estudiats. La conclusió del treball també apunta a què les futures intervencions pre-ventives en la psicosi es poden orientar als hàbits alimentaris, sobretot per a aquelles persones que estan en risc de psicosi.

RECERCA

La medicació no és l’única causa de l’increment de pes a pacients psicòticsUn estudi realitzat des de l’Institut Pere Mata determina que l’estrès influencia una dieta poc saludable durant els primers episodis de psicosi

RedaccióAhir al matí, representants de les Federacions d’Associacions de Veïns de Reus i Tarragona es van reunir amb Cèsar Puig, Delegat Territorial de Departa-ment de Territori i Sostenibil-tat, i amb Pere Padrosa, director de l’ATM. Durant la reunió, els representants de la Generali-tat van explicar i proporcionar documentació sobre el nou sistema de tarifes que s’està estudiant instaurar al Camp de Tarragona, i sobre la polèmica entorn a la supressió de la T-10. Les parts van acordar continuar estudiant el tema de cara a que cap usuari habitual del trans-port públic sigui perjudicat pel nou sistema tarifari. En aquest sentit s’obre un termini fins a l’1 de març per presentar posi-bles propostes quan ens reuni-rem de nou.

L’altre tema plantejat va ser la connexió entre Reus i Tar-ragona i més concretament la línia d’autobusos entre les dos ciutats. Malgrat que s’ha cons-

tatat una millora del servei i del seu funcionament, resten pen-dent alguns temes, com ara la millora de les parades i posibles canvis de les ubicacions d’algu-nes. En aquest sentit les entitats veïnals facilitaran un llistat de l’estat de les parades de cara al seu arranjament i millora, tot considerant que encara hi ha obres a la T-11 i que això distor-siona el servei. La Generalitat s’ha compromés a la millora de la informació a les parades, de bus, la millora de la freqüèn-cia dels serveis, tant ferrovi-aris com de bus entre Reus i Tarragona i la implantació del Bus-express entre les dos ciu-tats de cara a reduir el temps del recorregut. Des de Reus s’ha insistit en la necessitat de mi-llora la connexió de la zona sud de la ciutat (Mas Iglesias, Mas Pellicer, Campus Bellisens de la URV) amb Tarragona. Pel que fa al tema de l’abaixador de Mas Iglesias, es va tornar a plante-jar i el director ha pres nota del tema.

Els veïns demanen millores en la connexió amb Tarragona

TRANSPORTS

La FAVR es reuneix amb el Delegat de Territori

ECONOMIA

La Jove Cambra de Reus, en conveni amb el Grup d’Advocats Joves de l’Il·ltre Col·legi d’Advocats de Reus, ha decidit impulsar col-laboració entre ambdues entitats per tal de realitzar formació i assessorament entre els seus membres. Per això, ahir es va signar l’acord entre ambdós ens en matèria de formació i asses-sorament, amb la presència de membres de les dues bandes.

Conveni de la JCI per la formació

CEDIDA

Màrius Serra i La Colònia, a la 45 Renovació de la Flama Catalana

El grup reusenc La Colònia va actuar ahir al Pavelló de Bàs-quet del Reus Deportiu en el marc dels actes de celebració de la 45a Renovació de la Fla-ma de la Llengua Catalana. En aquest concert gratuït, La Colònia va presentar els temes del seu EP Capítol 1, un bon grapat de cançons d’aire bal-cànic i flaire mediterrani amb tocs de cabaret. La proposta, organitzada per la Secció Ex-cursionista del Reus Deportiu, va començar a dos quarts de nou de la nit amb l’actuació musical de l’Orfeó Reusenc. La vetllada també va comptar amb la presència de Màrius Serra, escriptor i periodista, qui va pronunciar la conferèn-cia Català a l’atac (esport, pa-raules i joc). La Colònia acaba de realitzar una petita gira ar-reu del territori que els ha por-tat fins a la Fira Mediterrània de Manresa. El conjunt també ha clausurat els concerts de celebració del 25è aniversari de l’Associació per a la Música Creativa i Actual, recentment. El primer enregistrament de La Colònia pot trobar-se tant en plataformes digitals com en format físic.

12 diarimés 24/01/2014 CAMP DE TARRAGONA

S. JiménezUn total d’onze entitats de ca-ràcter social son beneficiàries de subvencions en la convocatòria a càrrec de l’assignació tributària del IRPF, el 0,7%. Dit d’una altra manera, aquestes organitzacions percebran les aportacions per part del Govern de l’Estat del di-ners recaptats dels contribuents que realitzen la declaració de la renda i que marquen amb un «X» la casella que destina un 0,7% de la quota íntegra de l’IRPF a «fina-litats socials».

En total, el Govern retornarà 1.548.084 euros de la campanya de la renda de l’any passat. La major aportació la percep Creu

Roja Española (870.411 euros), mitjançant els 22 projectes que va presentar a la convocatòria i que desenvolupa a tota la de-marcació.

La segona institució que rep més diners és la Residencia d’an-cianes Santa Teresa de Valls, de les Misioneres Teresianes i que pertany a Centros Socios Sanitarios Catòlicos de Cata-luña. Aquesta residència percep 430.000 euros de la casella del 0,7% solidari. En tercer lloc –darrera d’aquesta institució soci-al, però vinculada a l’Església– la segueix Cáritas Española, que rebrà 139.609 euros repartits en set projectes que desenvolupa a

cavall entre Amposta, Tarragona i La Secuita. La Fundació per a la lluita de l’escleròsi múltiple, l’As-sociació de Paràlisi Cerebral de Tarragona, Aurora o la Lliga con-tra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre o la Fundació pel suport social so-lidari –entre altres– segueixen de lluny a les tres primeres instituci-ons que reben majors quantitats econòmiques.

El contribuent té diferents

opcions per decidir amb què col·laborar destinant un percen-tatge de la seva quota íntegra de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Si marquen únicament la casella de l’Esglé-sia (casella 105) contribueixen a col·laborar amb el «sosteniment econòmic de l’Esglèsia Catòlica». Si marquen la casella de «Fins socials» (106), el 0,7% anirà a parar a les agrupacions que hi opten amb caràcter social. El contribuent també té l’opció de marcar ambdues caselles, de tal manera que s’hi destinarà un 0,7% a cada una de les dues op-cions. Tanmateix, pot deixar en blanc ambdues caselles.

SOLIDARITAT

Tarragona rep 1,5 MEUR de la casella solidària de la declaració de la rendaLes majors aportacions les percep Creu Roja i la residència de les Teresianes de Valls

Els set projectes presentats per Càritas a Tarragona es reparteixen 139.609 euros

RedaccióL’Escola d’Art i Disseny de la Di-putació de Tarragona a Tortosa i l’Ajuntament de Valls han for-malitzat l’acord per al projecte d’investigació i intervenció del Gegantó Lladrefaves de Valls, una de la peces més caracterís-tiques del patrimoni immaterial no sols de Valls sinó del conjunt de Catalunya. El projecte con-sisteix en l’estudi i revisió crí-tica de la història material de la peça i una petita actuació res-tauradora per part dels Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals de l’Escola.

El Lladrevafes és un gegantó de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. Representa un home de raça negra, construït amb escaio-la i carcassa interior de fusta. Aquesta morfologia de mig cos és un dels indicadors que per-met vincular la peça amb els gegantons més primitius que realitzaven funcions d’obrir el pas a imatgeria més complexa i de majors dimensions tant

gegants com bestiari. Segons la tradició oral vallenca, el bust del Lladrevafes és el mateix que esculpí l’any 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó (Valls, 1730 - 1786). El ge-gantó vallenc serà un dels pocs supervivents amb la primitiva estructura dels gegants, i les investigacions etnogràfiques el consideren el més antic dels conservats. L’objectiu d’aquest estudi és obtenir un millor co-neixement del bé patrimonial que s’intervé i la seva història material per a realitzar una in-terpretació i valoració del ma-teix. La metodologia de treball es basarà en tres vies d’aproxi-mació al coneixement del bé et-nològic. La primera és la localit-zació i interpretació de les fonts bibliogràfiques i documentals relacionades amb la peça a fi d’analitzar el seu historial ma-terial. Després es procedirà a l’estudi directe de l’element. I finalment, l’Escola continuarà amb la interpretació dels resul-tats obtinguts.

Acord per estudiar i restaurar el Gegantó Lladrefaves de Valls

TRADICIÓ

L’han signat l’Escola d’Art i l’Ajuntament

Valls celebrarà el Tricentenari dels fets del 1714

EFEMÈRIDE

Valls celebrarà el dissabte 1 de febrer la inauguració oficial de la commemoració del Tricen-tenari dels fets del 1714. L’acte es farà al Teatre Principal a les sis de la tarda i comptarà amb la presència del conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs i del comissari nacional de la commemoració, Miquel Calça-da. Després que el passat 11 de gener es dugués a terme l’acte central de la inauguració del

Tricentenari a nivell nacional a la Seu Vella de Lleida, ara, Valls, celebrarà la inauguració de la seva commemoració ciu-tadana a nivell local, en el marc de la qual està previst que, a banda dels parlaments, hi hagi algunes escenificacions i actu-acions musicals relacionades amb l’efemèride. Precisament, per organitzar els diferents ac-tes que s’aniran duent a terme s’ha creat una comissió que té com a comissari Jaume Pros.

Reducció de la taxa d’escombreries a la Torre

MUNICIPAL

El proper 28 de febrer finalitza el termini perquè ciutadans i establiments comercials de Torredembarra que compleixin els requisits puguin sol·licitar la reducció de la taxa d’escom-braries, tal com ha explicat la regidora de Serveis, Francisca Felguera. Per aquest motiu, la Regidoria de Serveis ha emès una circular informativa per recordar als interessats la tra-mitació corresponent. La cir-cular recorda que els habitatges

que es troben dins de l’àmbit de la recollida selectiva Porta a Porta podran gaudir d’una bo-nificació del 10% de la quota si efectuen una selecció correc-ta de la brossa. D’altra banda, els establiments comercials que hagin signat l’acord de col-laboració amb l’Ajuntament de Torredembarra per a la recolli-da selectiva de cartró, de vidre o de matèria orgànica podran sol·licitar la reducció del 10% de l’import de la taxa.

RedaccióLa Policia Local de Calafell ha gestionat la destrucció dels productes decomissats durant el 2013, en el marc de la cam-panya contra el Top Manta al municipi. En total es tracta de 4.880 productes, que ahir, un camió de l’empresa comarcal de serveis mediambientals del Baix Penedès va traslladar a la planta incineradora del polígon de Riu Clar de Tarragona per a la seva destrucció definitiva. Durant el 2013 es van aixecar a Calafell un total de 98 actes, amb decomís d’un total de 4.880 productes de venda il·legal. La majoria d’aquests productes són imi-

tacions d’importants marques comercials, entre els quals des-taquen rellotges, bosses de mà, samarretes, jerseis, roba interi-or, ulleres de sol, roba esportiva de clubs de futbol, material au-diovisual, perfums, auriculars i bijuteria. La major part de les in-tervencions es van produir du-rant l’estiu a les zones de platja, tot i què la Policia Local també ha realitzat actuacions a la zona del mercat setmanal de Segur de Calafell al llarg de l’any. Els dis-positius policials han combinat actuacions amb agents de paisà i uniformats en els llocs de ven-da, i el control de les estacions de tren de manera coordinada

amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Local del Vendrell, se-gons informava l’Ajuntament. Durant l’època estival la Policia Local va dissenyar una estratè-gia més preventiva que reactiva i va fer una ocupació extensiva

del Passeig Marítim. D’aquesta manera l’activitat dels manters al Passeig Marítim va quedar reduïda a la mínima expressió i es va aconseguir eliminar tots els conflictes entre venedors i policies.

CEDIDA

Tot el material va ser traslladat ahir a la incineradora.

La policia local de Calafell va decomissar 4.880 articles ‘top manta’

POLICIAL

Ahir van ser destruïts a la incineradora

Entitat Núm. Àmbit EurosFundación para la lucha contra esclerosis múltiple (1) Reus 24.000Associació Paràlisi Cerebral (APPC) (1) Tarragona 7.500

AFMMT (3) Reus 13.025Aurora (2) Tarragona 12.025Asociación de integración gitana (3) Tortosa, Reus, Tarragona 6.900Residencia ancianas Santa Teresa (Misioneras Teresianas) (1) Valls 430.000Fundació pel suport social solidari (1) Tarragona 4.891Liga contra el càncer de las comarcas de Tarragona i Terres de l’Ebre (1) Provincial 10.000AEC-Gris: Grup de reinserció i inserció social (1) Reus 29.619Creu Roja Española (22) Provincial 870.411Caritas Española (7) Tarragona, Amposta, La Secuita 139.609TOTAL 1.548.084

Entitats beneficiàries de subvencions a càrrec de l’assignació tributària de l’IRPF, el 0.7%

1324/01/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

ACNLa Guàrdia Civil ha detingut tres persones a Salou, Vila-seca i Cer-vera i una quarta a Vila-real que pertanyien a una banda que ro-bava tractors a França i els venia en altres països de la Unió Euro-pea, concretament 42 vehicles valorats en 3,2 milions d’euros.

En total, s’han arrestat vuit persones –tres més a Romania i una a França– i s’han registrat deu registres domiciliaris en una operació en què també hi han participat la gendarmeria francesa i les policies alemanya, romanesa i austríaca. Els detin-guts a Catalunya i el País Valen-cià són els qui presumptament cometien el robatori i quedaven amb conductors de camió ti-pus «gòndola» que s’enduien el tractor a Romania i altres països limítrofes.

La investigació es va iniciar els primers mesos del 2012 quan la Gendarmeria va detectar un considerable increment de roba-toris de tractors en concessiona-ris francesos.

La policia francesa va sospi-tar que es tractava de ciutadans romanesos que residien a l’Estat que es desplaçaven per cometre el robatori en connivència amb compatriotes seus. Posterior-ment, els detinguts canviaven els números de bastidor i subs-tituïen la pintura, entre d’altres operacions de maquillatge, i els posaven a la venda per un valor del 50% respecte al peu de mer-cat en altres països de la Unió Europea.

Després de reconèixer els con-cessionaris on podien perpetrar el robatori i les mesures de segu-retat, les vies d’accés i com fugir,

quedaven amb compatriotes seus que es traslladaven amb un camió tipus «gòndola».

Els detinguts a Catalunya i el País Valencià accedien a l’interi-or dels concessionaris i posaven

els vehicles en marxa amb una clau mestra i un cop a l’exterior, l’altre grup els carregava al seu camió per endur-se’ls i vendre’ls al seu país o en algun altre país de la Unió Europea.

A més dels quatre detinguts a Catalunya i el País Valencià, s’han arrestat tres persones més a Romania i una altra a França i s’han practicat deu registres do-miciliaris, en què s’han intervin-gut armes de foc amb munició, armes simulades, documentació falsificada, telèfons mòbils, gran quantitat de documents relaci-onats amb els fets investigats i inhibidors de freqüència.

POLICIAL

Detinguts a Salou i Vila-seca per pertànyer a un grup que robava tractorsVan sostraure 42 vehicles a França i els venien a altres països de la Unió Europea

cedida

Un agent de la Guàrdia Civil registrant documentació trobada.

Accedien a l’interior dels concessionaris i posaven els vehicles en marxa amb una clau mestra

S’han arrestat també tres persones més a Romania i una altra França i s’han fet dos registres

RedaccióL’Ajuntament de Salou, amb la col·laboració de l’Open Energy Institue (OEI), i amb el suport de Sirusa i Urbaser, organitzen el proper 28 de gener el Semi-nari Energia i la regidoria de Salut Pública i Qualitat Ambi-ental. Aquesta és una iniciativa de caire tècnic i totalment gra-

tuïta que pretén posar a debat l’eficiència energètica, la sos-tenibilitat i el medi ambient, així com la generació d’energia a partir dels residus urbans. La trobada s’estructura al voltant d’una taula rodona en la que hi intervindran tres conferen-ciants. A continuació, serà el torn d’Elvira Carles, directora

de la Fundació Empresa i Clima, experta a nivell internacional dels efectes del canvi climàtic i que recentment ha participat a la cimera mundial del Clima de Varsòvia. Tot seguit prendrà la paraula Ramon Nadal, llicenciat en química i gerent del consorci Sirusa, que dóna tractament als residus urbans. Per últim, serà

el torn d’un destacat expert en la temàtica energètica i, en con-cret sobre el canvi climàtic, com és José M. Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la UPC i director de l’Àrea de Ci-ències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC). El Seminari començarà a les sis de la tarda i tindrà lloc a la Sala Costa Daurada de l’Ajuntament de Salou.

Està obert a tot el públic i el seminari serà gratuït, però cal que els interessats s’incriguin prèviament a través del correu info@openenergyinstitute o bé trucant al telèfon 977 24 44 78 per reservar.

Salou organitza el primer Seminari d’Energia i Medi Ambient

MUNICIPAL

Se celebrarà el proper 28 de gener, a les sis, a la Sala Costa Daurada

ACNEl subdelegat del govern espa-nyol a Tarragona, Jordi Sierra, i la cap provincial de Trànsit, Carmen Padial, han traslladat aquest dijous als representants de l’Associació d’Autoescoles de Terres de l’Ebre la voluntat que, a partir del mes de març, es pugui estudiar un increment de les jornades d’examinació de les pràctiques de cotxe a Torto-sa. Des del mes de juliol de l’any passat, els examinadors de la Prefectura de Trànsit de Tarra-gona es traslladen a la capital del Baix Ebre un únic cop per setmana, la qual cosa ha portat les autoescoles ebrenques a una

situació de «col·lapse» amb més de 200 alumnes en llista d’es-pera per examinar-se de la part pràctica del carnet de conduir. El subdelegat del govern espa-nyol i la cap provincial de Tràn-sit han mantingut aquest dijous una reunió de treball amb tres representants de l’Associació d’Autoescoles de les Terres de l’Ebre per tractar la situació que viu el sistema d’examina-ció de les pràctiques de cotxe a Tortosa. El govern ha expressat la seva «voluntat de trobar, en el marc econòmic actual, una solució que permeti donar sor-tida a la demanda d’exàmens de conduir que es dóna a Tortosa».

Trànsit traslladarà més examinadors de cotxe a Tortosa

TERRES DE L’EBRE

Les autoescoles pateixen «col·lapse»

Dues persones resulten ferides de gravetat en un accident a l’Arboç

Dues persones van resultar ferides ahir de gravetat en un accident de trànsit que va tenir lloc, cap a dos quarts de qua-tre de la tarda, a la carretera N-340. Per causes que s’in-vestiguen, un cotxe i un camió van xocar frontalment al qui-lòmetre 1.202 d’aquesta via, en terme municipal de l’Arboç (Baix Penedès). Un dels ferits va ser traslladat en helicòpter a l’hospital de Sant Pau, men-tre que a l’altre el van portar en ambulància a l’hospital de Be-llvitge de Barcelona. El sinis-tre va obligar a tallar la via en ambdós sentits en un primer moment. Després es va donar pas alternatiu al trànsit per un dels carrils afectats, i pos-teriorment va caldre tornar a tallar la via completament. A un quart de sis de la tarda, la carretera seguia presen-tant afectacions de trànsit, en concret, algunes retencions. Mossos d’Esquadra, tres dota-cions de Bombers, dues am-bulàncies del Sistema d’Emer-gències Mèdiques (SEM) i un helicòpter medicalitzat també del Servei d’Emergències Mè-diques van actuar al lloc dels fets.

14 diarimés 24/01/2014 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióRecuperar el turisme nacional i augmentar els visitants dels mercats internacionals tradicio-nals, aquest són dels principals objectius que s’ha marcat l’alian-ça turística formada pels princi-pals municipis de la Costa Dau-rada central –Salou, Cambrils i Vila-seca– i PortAventura en la Feria Internacional de Turismo que se celebra a Ifema, Madrid, durant tot el cap de setmana.

La representació dels tres muni-cipis té com a principal objectiu recuperar el percentatge de tu-ristes de l’Estat Espanyol per a la pròxima temporada i en aug-mentar la internacionalització, prioritzant el creixement en els mercats tradicionals de la Costa Daurada (Regne Unit, França i Rússia) i treballant-ne d’altres amb gran potencial de desen-volupament. Durant els tres pri-mers dies de fira, els equips de

promoció de PortAventura, dels quatre patronats de turisme i altres operadors dels municipis, principalment agents de viat-ges, hotelers, representants dels

càmpings del territori, realit-zaran entre 300 i 400 reunions amb touroperadors, agents de vi-atge, portals on line i altres ope-radors del sector. L’estand de la

Costa Daurada central ocupa 150 metres quadrats dins de l’estand general de Catalunya, on estan representats Vila-seca, Reus, Sa-lou i Cambrils i PortAventura.

PROMOCIÓ

L’aliança turística de la Costa Daurada intenta recuperar el turisme nacionalÉs un dels principals objectius amb els que es treballa a Fitur, a Madrid

CEDIDA

Els representants dels tres municipis de la Costa Daurada que composen l’aliança turística.

‘Plantant una llavor’ es projecta avui a l’Alt Camp

ENOTURISME

Plantant una llavor, és el títol del documental que es projec-tarà avui, per primera vegada a la comarca de l’Alt Camp sobre l’enoturisme i el món del vi. El documental es podrà visionar a l’Institut d’Estudis Vallencs, al carrer Jaume Huguet, a dos quarts de vuit del vespre. Plan-tant una llavor, recull les opini-ons de gent molt diferent, de di-verses procedències i edats, que pertanyen tant al sector privat com a les administracions. El

seu testimoni és ben present en els 50 minuts de durada del documental, que vol ser un document útil per a la promo-ció, l’anàlisi, el coneixement i la reflexió entorn a la comarca i molts altres aspectes del fun-cionament de l’economia, el desenvolupament local, el tu-risme o l’empresa. El documen-tal s’estructura en cinc parts que volen reflectir el camí que marquen els testimonis que hi apareixen.

‘3/4 de Circ’ de la companyia Ganyotes al Casal de Perafort, diumenge

El Casal de Perafort acollirà, el proper diumenge, dia 26, l’es-pectacle 3/4 de Circ de la Com-panyia Ganyotes. Aquest grup de teatre amateur treballa per a la normalització d’actors i actrius que tenen alguna dis-capacitat psíquica. L’entrada a l’acte tindrà un preu de dos eu-ros, destinats íntegrament al Club Vaixell i que permetran a l’espectador ser solidari. El circ estimula el desenvolupament de les persones i té particu-lar eficàcia sobre aquells que es troben en risc d’exclusió social. Sota aquest precepte, la companyia Ganyotes, que pertany al centre d’oci i lleure el Club Vaixell, desenvolupa l’activitat amb la voluntat de treballar per la normalització d’actors i actrius amb discapa-citat psíquica.

Tarragona tanca el 2013 amb una taxa d’atur de 27,03 per cent i 113.000 desocupats

La demarcació de Tarragona ha tancat el 2013 amb una taxa d’atur del 27,03% i un total de 113.000 desocupats, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre que va publicar l’INE ahir dijous. Aquesta xifra representa que, a finals de 2013, les comarques tarragonines han registrat 8.200 aturats més que durant l’últim trimestre de l’any an-terior, segons l’EPA. A nivell trimestral, la desocupació ha augmentat en 7.200 persones a Tarragona entre el tercer i el quart trimestre de 2013. A Ca-talunya, la taxa d’atur ha que-dat fixada en el 22,26%, amb un total de 820.400 persones aturades al tancament de 2013, el que equival a 64.700 desocupats menys que a finals de l’any anterior.

Concert a Vilallgona del Camp, el proper diumenge

El proper diumenge, 26 de ge-ner, a dos quarts de set de la tarda, el Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp acollirà el Concert a càrrec de formaci-ons musicals del Conservatori de Música de Vila-seca. Par-ticiparan un duo de guitarra i cant, un quartet de corda, un quartet de cant, corda i clavecí i el cor de contraveus. Està or-ganitzat pel Consell Comarcal del Tarragonès, dins del cicle El Tarragonès amb la Cultura.

SANT SEBASTIÀ

Les Vespres Solemnes de Sant Sebastià van tancar el passat dilluns el conjunt d’actes celebrats a Puigdelfíamb motiu de la Festa Major del poble. Prop d’una quin-zena d’actes han tingut lloc des del passat divendres, quan la lectura del pregó va donar el tret de sortida d’aquesta Festa Major. El gruix dels actes més tradi-cionals de la celebració de Sant Sebastià es va celebrar diumenge.

Finalitza la festa major de Puigdelfí

CEDIDA

Aquest cap de setmana arriba una de les cites gastronòmiques anuals més importants d’arreu de Catalunya. La ciutat de Valls celebra un any més la seva tradicional Gran Festa de la Calçotada, l’acte que dóna el tret de sortida oficial a la temporada de calçotades. Enguany, hi ha novetats com que s’organitzen més activitats durant el cap de setmana per complementar les propostes de diumenge. No faltaran tampoc els concursos, demostracions de coure calçots i les degustacions, que són l’essència de la Festa.

FOTO

: CRI

STIN

A AG

UIL

AR

16 diarimés 24/01/2014 FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS

RedaccióMalgrat que ja fa molts dies que les calçotades estan a l’ordre del dia en diversos restaurants de la comarca de l’Alt Camp com arreu del Camp de Tarragona i també de Catalunya, aquest cap de setmana es dóna el tret oficial de la temporada de calçots amb la celebració de la 33a edició de la Festa de la Calçotada de Valls.

Un any més els organitzadors d’aquesta trobada gastronòmica, que va guanyant adeptes de fora de les fronteres, han preparat un farcit programa d’actes que, com a novetat, s’ha ampliat amb activitats també el dissabte amb la voluntat de complementar la festa del diumenge i que els vi-sitants que s’apropin a Valls pu-guin gaudir de la ciutat i de tots els actes que s’hi faran.

Durant la presentació de la 33a edició s’ha explicat que des de l’organització es posaran a la venda 5.000 bosses de degusta-ció de calçots a un preu de 8 eu-ros, per a què tothom qui vulgui pugui tastar l’autèntica calçota-da de Valls, que és un dels princi-pals actius de promoció de la ca-pital de la comarca de l’Alt Camp.

Les degustacions, on s’inclo-uen 12 calçots, terrina amb salsa, vi de Valls, pa, pitet de roba i una taronja, es podran portar a terme a les places de l’Oli de la Zeta on hi haurà graelles preparades per a les persones que desitgin coure

la carn. En aquest sentit, des de l’organització es preveu que no-més a la ciutat de Valls es consu-miran un total de 60.000 calçots.

Després de l’èxit de l’any pas-sat, enguany el Mercat de la Cal-çotada s’amplia i restarà obert el dissabte, de deu del matí a vuit

del vespre, i el diumenge de deu a quatre de la tarda, on està hi par-ticiparan un centenar de parades d’alimentació i artesania que estaran ubicades al Passeig de l’Estació; a més també es podrà visitar la Fira del Marxandatge Català al carrer Jaume Mercader, i la Fira d’Artistes i Brocanters de Valls, amb unes 26 parades a la

plaça dels Quarters. Així mateix, una altra de les novetats d’aques-ta edició és que una quinzena de restauradors locals mostran a tots els qui s’apropin la gastro-nomia relacionada amb els cal-çots a través de diferents tapes. Els restauradors estaran ubicats al carrer Germans Sant Gabriel. Juntament amb aquests mercats

i fires, també s’ha programat una trobada de vehicles de dos cavalls de la marca Citroën que restaran exposats el dissabte a la tarda i diumenge al matí al carrer Teatre.

Un aniversari molt especialLa Festa de la Calçotada de Valls té un altre fet destacat i és que el Gegant del Calçot, que encapçala any rere any la Gran Cercavila de la Calçotada, celebra el seu 25è aniversari. Per aquesta raó, la Unió Anelles de la Flama traurà el Gegant restaurat. A més, en-guany la temàtica de la cercavila serà una mostra de folklore del Camp de Tarragona. En aquesta hi participaran a banda del Ge-gant del Calçot, el Ball de la Pri-mera, Ball de Bastons de Valls, Colla Gegantera El Calçot de Valls-AAEET, Gegant Bandoler La Pera, els Gegants de Valls, La Mulassa petita i la Mulassa de Valls acompanyats de grallers i carros amb feixos de llenya, ca-valls, etc...

D’altra banda es podrà gaudir i adquirir vins de la DO Tarragona, ja que en l’espai que estarà ubicat a la plaça del Pati hi haurà els ce-llers i productors d’aquesta DO; i durant tot el matí de diumenge, a la Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls, al pàrquing de la cooperativa, acollirà la mostra de maquinària agrícola pel cultiu dels calçots.

CULTURA I GASTRONOMIA

La 33a Festa de la Calçotada amplia la seva oferta d’activitats durant el cap de setmanaL’organització posarà a la venda 5.000 degustacions a un preu de 8 euros i preveu que es consumeixin només a Valls uns 60.000 calçots

Una quinzena de restauradors oferiran tapes relacionades amb la gastronomia del calçot

El Gegant del Calçot celebra aquest any el seu 25è aniversari, i sortirà restaurat

CRISTINA AGUILAR

Imatge de la plaça de l’Oli de Valls on es fa una demostració de coure calçots a la graella.

DISSABTE, 25 DE GENER

A la tarda. Trobada de 2CV (Citroën 2 cavalls). Restaran exposats a la plaça del Quar-ter- Carrer Teatre.

De les 10 a les 20 h. Al Passeig de l’Estació.

Mercat de la Calçotada, alimentació i artesania.

De les 10 a les 20 h. A la Plaça del Quarters.

Trobada de Brocanters de Valls.

De les 10 a les 20 h. Al carrer Jaume Mercadé.

Fira del Marxandatge Català.

De les 10 a les 20 h. Germans Sant Gabriel.

Restauradors.

DIUMENGE, 26 DE GENER

A la tarda. Trobada de 2CV (Citroën 2 cavalls). Restaran exposats a la plaça del Quar-ter- Carrer Teatre.

De les 10 a les 20 h. Al Passeig de l’Estació.

Mercat de la Calçotada, alimentació i artesania.

De les 10 a les 20 h. A la Plaça del Quarters.

Trobada de Brocanters de Valls.

De les 10 a les 20 h. Al carrer Jaume Mercadé.

Fira del Marxandatge Català.

De les 10 a les 20 h. Germans Sant Gabriel.

Restauradors.

A les 10:30 h. A la plaça del Blat.XXVI Concurs de cultivadors de calçots.Premis als manats de calçots millors i més regulars i a la mota amb major nombre de calçots.XXII Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls.Demostracions de l’elaboració de la salsa de la Calçotada de Valls.

A les 11 h. A la plaça de l’Oli.Demostracions de coure calçots a la graella.

A les 12 h. Des de la plaça del Blat al passeig dels Caputxins.

La Crida a la Festa amb el Gegant del Calçot, Gegants Agrupació del Calçot i Gegants de la ciutat de La

Calçotada. I també a les 12 h. al Passeig dels Caput-xins, plantada dels elements folklòrics participants a la Cercavila de La Calço-tada.

A les 12:30 h.Mostra del Folklore del Camp de Tarragona. Gran Cercavila de la Calçotada.Gegants del Calçot de Valls, Flabiolaires de Vallmoll, Ball de la Primera, Bisgarris

(grallers), Ball de Bastons de Valls amb els seus grallers, Colla Gegantera El Calçots de Valls -AAEET Gegant Ban-doler La Pera amb els seus grallers, Ge-gants de Valls, grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Mulassa Petita de Valls, Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls, Mulassa de Valls, Gegants de la colla La Pessigolla de Valls. Carros amb feixos de llenya, graelles, calçots, bocois, diligències, carros de pagès, xarrets, cavalls muntats... Itinerari:

passeig dels Caputxins, plaça Font de la Manxa, C. Jaume Huguet, Muralla del Castell, C. Jaume Mercadé, tomb al Pati, C. d’en Bosc, C. Sant Antoni, C. Major, Pl. del Blat, C. de La Cort, El Pati on es farà la ballada conjunta de tots els ele-ments folklòrics.

A les 13 h. A la plaça El Pati.XXVIII Concurs de menjar calçot.Durant el concurs, les colles Vella i Jo-ves dels Xiquets de Valls enlairaran els

seus pilars.

A les places de l’Oli i de la Zeta.Degustació popular de la calçotada.Hi haurà graelles preparades per a les persones que vulguin coure carn, llon-ganissa, botifarra de Valls... La plaça de l’Oli estarà ambientada amb parades i elements al·legòrics a la Calçotada. A les places de l’Oli, dels Alls, de les Gar-rofes i de la Zeta i a la Societat Agrícola de Valls hi haurà servei de taules per a la degustació. Es vendran manats de calçots tendres.

A les 14 h. A la plaça ElPati.Ballada conjunta de tots els elements folklòrics participants a la festa. Lliurament de Premis del XXVII Concurs de Cultivadors de Calçots, XXIII Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls i XXIX Concurs de Menjar Calçots.

De 10 a 14 h. A la plaça El Pati.«L’espai del Vi de la DO Tarragona». Espai de venda i degustació de vins de la DO Tarragona.

Al matí. A la Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls

Exposició de maquinària agrícola pel cultiu dels calçots.

PROPOSTES LÚDIQUES

Un dels moments de la Gran Cercavila La Calçotada.

CRISTINA AGUILAR

1724/01/2014 diarimésFESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS

Laura Gómez—Arriba un any més una de les cites més importants del calendari festiu de la ciutat, la Festa de la Calçotada de Valls. Què suposa per a la localitat aquesta celebració?—La Gran Festa de la Calçotada compleix 33 edicions i, actual-ment, té un gran arrelament... i el millor és que va a més. És una celebració que, per multitudinà-ria, popular i singular, s’ha con-solidat com tot un referent, per mi, la festa gastronòmica més important del nostre país. El que l’ha convertit en un model d’èxit i el que a la vegada li dóna més mèrit i més valor és que en l’or-ganització hi ha implicada mol-ta gent, molts vallencs que hi dediquen el seu temps i els seus esforços perquè tot funcioni i això és d’agrair. L’Ajuntament sempre hi dóna suport, hi posa el seu granet d’arena perquè al final, l’èxit de la ciutat i l’èxit de la Festa de la Calçotada és un

mèrit de tots.—Hem vist que any rere any va prenent més ressò internacio-nal. Segons la seva opinió a què es deu aquest interès? —Certament, però no només l’abast de la Festa, sinó del què és la calçotada en general, ha traspassat fronteres. Com a ciu-tat, i per als vallencs i vallenques, representa tot un motiu d’orgull comprovar com tradicions cen-tenàries que han nascut a Valls, com són els castells i la calçota-da, han acabat convertint-se en icones molt potents de la imatge de Catalunya arreu del món. Són dues tradicions, una cultural i l’altra gastronòmica, que des de Valls, com a Km 0 del fet caste-ller i com a ciutat d’origen de la calçotada, són patrimoni de tots i que volem compartir amb tot-hom.—En aquest sentit del ressò in-ternacional, enguany l’artista audiovisual japonesa Atsuko Arai organitza una Festa de

la Calçotada a la localitat de Ooya. Quina opinió li mereix aquest tipus d’iniciativa que internacionalitzen els calçots i també la localitat de Valls, com a capital del calçot? —Suma en el que li deia d’in-ternacionalitzar un patrimoni. Miri, el fet casteller és patrimoni immaterial de la Humanitat en una part molt important perquè es una mostra plena de bons va-lors, de valors universals com la solidaritat, l’esperit de supera-ció o el fer pinya. I la calçotada, gaudir d’una calçotada, vol dir compartir... compartir taula i un àpat, però sobretot compartir un lloc de trobada, una festa amb la que poder gaudir de l’amis-tat. Són tradicions que uneixen i això les fa úniques. Per això, el que més interès desperta i el que fa que la calçotada traspas-si fronteres, no és només que es tracti d’un menjar molt especial, sinó tot el que ho acompanya. Vostè em comenta aquest cas,

però hi podríem afegir el gran nombre de mitjans de comuni-cació o cuiners que s’acosten a Valls, que descobreixen la cal-çotada, en queden meravellats i fan d’ambaixadors de Valls i de Catalunya.—Segons les previsions, quants visitants rebrà Valls durant aquest proper cap de setmana amb motiu de la Cal-çotada? —La Comissió Organitzadora està treballant de valent perquè sigui, de nou, tot un èxit. Les es-timacions situen que participen de la festa unes 30.000 persones i això representa un esforç molt important. A més, cada any es van introduïnt novetats. Sense anar més lluny, s’han consoli-dat i ampliat activitats perquè no només els que ens visitin puguin gaudir de la festa el diu-menge, sinó que puguin viure Valls en tot un cap de setmana dedicat a la calçotada i amb la col·laboració de molta gent, per

exemple dels restauradors que oferiran tapes relacionades amb la cuina del calçot. —Econòmicament, quina és la repercussió que hi ha en el municipi? —La temporada de calçota-des té una repercussió directa i indirecta molt important que beneficia a tota la ciutat i que representa un puntal econòmic. El nombre de visitants que en aquests mesos visita Valls o la comarca és molt important, té una repercussió directa en el

sector turístic i de la restaura-ció, però a la vegada s’estén al comercial i a molts altres àmbits que, de manera indirecta, hi par-ticipen. Per tant, és un exemple de com el turisme contribueix a la dinamització econòmica, a la generació de riquesa o a la crea-ció d’ocupació. Per això, una de les nostres prioritats es concen-tra en la promoció de la ciutat, tant en l’àmbit cultural, gastro-nòmic o de les nostres festes, perquè tenen una repercussió molt directa en l’economia.

«Les calçotades beneficien a tota la ciutat i són un puntal econòmic»

CEDIDA

Albert Batet.Alcalde de Valls.

Per als vallencs és un motiu d’orgull comprovar com tradicions centenàries nascudes a Valls s’han convertit en icones molt potents de la imatge de Catalunya arreu del món

Per a Albert Batet, la Festa de la Calçotada és la festagastronòmica més important del país..

18 diarimés 24/01/2014 FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS

Laura Gómez—La Gran Festa de la Calçotada és un esdeveniment que acull molts curiosos. De quina mane-ra es treballa la festa en termes de la seva organització?—La Gran Festa de la Calçotada és el resultat de la suma del tre·ball, els esforços i les il·lusions de moltes persones, entitats, em·preses i institucions que hi col·laboren, cadascú des de la seva competència i professionalitat, per muntar cada any ·des de fa 33 anys· un esdeveniment singular i festiu com aquest.—Quina és la participació i im-plicació de les diferents entitats i associacions de la ciutat? —Una implicació i una partici·pació molt important. Pensi que sense la suma de tantes i tantes persones, aquesta festa no seria possible. Des de la coordina·ció que exerceix la Cambra de Comerç fins als 60 voluntaris a

títol personal que hi participen, podem afirmar que gairebé tot el teixit associatiu de la ciutat, com la Unió Anelles de la Flama, les colles castelleres, etc., participen d’alguna manera en l’èxit de cada convocatòria.—Quines novetats incorpora la programació d’actes per aques-ta Festa que arriba a la seva 33a edició? —El nucli de la festa, els con·cursos, les demostracions i les degustacions de calçots i salsa, es mantenen com sempre ja que són l’ànima de la festa. La novetat és l’ampliació en superfície, en oferta i en varietat del Mercat de la Calçotada. Enguany es conso·lida la celebració d’aquest mercat en dos dies, començant el dissab·te, com a avantsala de la festa del diumenge. Tant el dissabte com el diumenge, els visitants del Mercat de la Calçotada podran gaudir d’estands d’alimentació

tradicional i productes naturals, d’artesania, d’artistes i brocan·ters, de marxandatge català i un espai de cuina del calçot organit·zat per l’Associació de Restaura·dors de Valls.—La incorporació d’incloure la fira de Marxandatge Cata-là, el Mercat de la Calçotada i aquestes novetats és per dina-mitzar més el consum durant un dia que Valls s’omple de gom a gom? —La Fira del Marxandatge Cata·là és degut a una demanda crei·xent d’aquest tipus de productes per participar en la festa d’una especialitat gastronòmica que s’ha convertit en un dels signes d’identitat del nostre país. La calçotada i els calçots, ens pot agradar més o menys, ocupa un lloc important entre els símbols d’identitat de Catalunya que el marxandatge català fa servir, jun·tament amb altres especialitats

gastronòmiques i altres símbols com els castells, el porró, les qua·tre barres o el burro català.—Un dels atractius de la festa són els concursos que es rea-litzen durant el matí de diu-menge, quina és la valoració des de l’organització d’aquests concursos. Hi tenen molta par-ticipació?—Tots els concursos tenen mol·ta participació. Pensi que aquest any el concurs de menjar calçots té una llista d’espera de 6 perso·nes, per si una de les 20 inscrites falla al darrer moment. El con·curs de salsa de calçotada i el de cultivadors de calçot també te·nen molta participació, tant per

part dels que opten a un premi, com per part dels espectadors i aficionats que van a veure’ls.—Un altra de les activitats és la Mostra de Folklore. Enguany el Gegant del Calçot està d’aniver-sari, fa 25 anys que encapçala la cercavila de la Calçotada. S’ha previst quelcom per comme-morar aquesta efemèride? —Està previst que en aquesta edició de la festa balli a totes les places per reforçar així el seu protagonisme i la seva presència. També, una forma de celebrar aquest aniversari ha estat la res·tauració que s’ha fet del gegant perquè llueixi ben maco aquest diumenge quan surti a la cerca·

«Enguany consolidem i ampliem el Mercat de la

Calçotada»

Joan Carles Solé i Estil·les.Regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Valls. President de l’Institut Municipal de Desenvolupament Local -Vallsgenera

Els concursos, demostracions i degustacions són l’ànima de la festa

vila i es barregi amb els milers de visitants que vindran a Valls.—Pel que fa en termes de res-tauració, quin és el nivell d’ocu-pació dels restaurants de Valls i els de la comarca de l’Alt Camp durant el cap de setmana? —El nivell d’ocupació dels res·taurants durant la temporada de la calçotada, de novembre a abril, acostuma a ser molt important durant el cap de setmana i entre setmana també, tot i que una mica menys plens, com és nor·mal. Els restaurants de la ciutat de la comarca segueixen tenint molta tirada entre els amants de la bona cuina, malgrat que de calçotades ara se’n fan arreu de Catalunya, i és perquè encara hi ha molta gent que vol degustar l’autèntica calçotada de Valls, feta com sempre, i amb ingredi·ents tradicionals i de qualitat.—En termes generals, quants visitants poden passar per Valls i per la comarca durant la tem-porada de calçots? —No hi ha estudis recents al res·pecte. Però hi ha estimacions que xifren en més de 300 mil visitants entre novembre i abril. L’impacte econòmic és important ja que representa un gran volum de per·sones que es desplacen només per menjar la calçotada de veritat des de tota Catalunya, Aragó, País Valencià i del Sud de França, feta seguint la recepta i seguint el ri·tual tradicional.

CEDIDA

RedaccióD’entre el gran ventall de pro·postes lúdiques i festives que es realitzen en el marc de la Festa de la Calçotada de Valls destaquen de manera molt important els tres concursos que s’hi porten a terme i que desperten molt d’in·terès en el públic. Enguany, el concurs de menjar calçots que és el que més aten·ció rep arriba a la 29a edició i es realitza amb l’objectiu de conèi·xer la xifra màxima de degus·tació de calçots en un temps de 45 minuts. El concurs de calçots començarà diumenge a les onze del migdia a la tribuna que està ubicada a la plaça del Pati.

Hi ha un nombre màxim de 20 participants i per forma·hi part cal que se sigui major de 18 anys i participar sense guants. S’estableix el guanyador a través del pes consumit que s’obté de la diferència entre el pes brut dels calçots assignats a cada concur·sant a l’inici de la prova i les res·tes deixades al final.

L’organització atorga els tres primers premis, que s’han de

recollit amb el pitet posat. Els guardons s’entreguen juntament amb un lot de cafè, gentilesa de Cafés Brasilia, un lot de vins de la Denominació d’origen Tar·ragona, un lot de Vermut Miró i un record de la participació per a tots els concursants, juntament amb un paquet de Cafè Brasilia i una ampolla de Vermut Miró.

A banda del concurs de cal·çots també hi ha el 27è Concurs de Cultivadors de Calçots IGP «Calçot de Valls». Per participar en aquest certamen els cultiva·dors hauran d’estar inscrits a la IGP Calçot de Valls i diumenge, durant el concurs que es portarà a terme a la plaça del Blat, cada cultivador haurà de presentar 3 manats de calçots —un de 50 calçots, i dos de 25 calçots. Els presentats hauran d’estar calçats degudament i la cama de blanc del calçot haurà de tenir una llar·gada d’entre 15 i 25 centímetres i un diàmetre de bruix d’entre 1,7 i 2,5 centímetres, segons establei·xen les normes de la IGP.

Pel que fa als guardons en aquesta secció, s’atorgaran pre·

mis als tres millors cultivadors i el guanyador s’emportarà l’es·tada d’un cap de setmana per a dues persones a una casa de tu·risme rural. Així mateix, també hi haurà un premi especial per a la mota amb major nombre de calçots que reuneixin els nivells de qualitat exigits i que complei·xin, per tant, les mides que es demanen.

La millor salsa artesanalI el tercer concurs que se celebra en el marc de la Festa de la Cal·çotada de Valls és el de salsa de la Calçotada de Valls, que enguany arriba a la dotzena edició. Aquest certamen es porta a terme amb la finalitat d’estimular l’elabo·ració artesanal de la salsa per a calçots d’acord amb els cànons i costums tradicionals de Valls. La participació és lliure i els con·cursants hauran de presentar mig litre de salsa ja feta, envasa·da en un pot de vidre i s’haurà de donar de deu a dotze del matí a l’indret destinat del concurs a la plaça de Blat. S’atorguen també premis als tres millors.

CRISTINA AGUILAR

Els participants en plena acció durant el concurs de menjar calçots de l’any passat.

Una jornada gastronòmica i festiva, plena de concursos

CERTÀMENS

El certamen de menjar calçots arriba a la seva 29a edició aquest diumenge

Joan Carles Solé explica les novetats d’aquesta edició.

1924/01/2014 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

TRIBUNA

Les societats que estimen i projecten la seva cul-tura refermen la seva identitat com a poble. La ciutat de Reus posa en pràctica aquesta màxima tot sovint, mitjançant l’organització d’actes que tenen com a objectiu la reivindicació dels seus artistes més il·lustres, la trajectòria dels quals depassa l’abast estrictament local. Després de l’èxit de l’Any Fortuny, arriba l’any dedicat a Jo-sep Tapiró i Baró, autor que va brillar amb llum

pròpia en el camp de la pintura orientalista del segle XIX.

El virtuosisme que va demostrar en les se-ves aquarel·les va convertir Tapiró en un pintor elogiat internacionalment, si bé avui és un dels autors menys coneguts a casa nostra. Per això, l’Ajuntament de la seva ciutat nadiua el recorda amb una magna exposició antològica que pre-tén fer justícia amb la figura i l’obra d’un autor de dimensió universal.

Una vegada més, la Diputació de Tarragona fa costat a la cultura, donant suport econòmic a les diferents iniciatives de l’Any Tapiró i cedint una de les obres per a l’exposició, que també es nodreix de peces del Museu de Reus, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de col·leccions particulars. En aquest sentit, la mostra dedicada

al mestre Tapiró posa de manifest la importàn-cia de la col·laboració entre institucions pel que fa a la difusió del patrimoni, i facilita el camí per tal que tothom pugui contemplar les obres més importants dels nostres autors en un mateix dis-curs narratiu. La qualitat de totes les obres expo-sades, i el caràcter inèdit de moltes d’aquestes, augura un èxit rotund d’aquesta mostra histò-rica.

L’Any Tapiró, amb què es commemora el cen-tenari de la mort de l’autor, coincideix amb el se-tantè aniversari de la instauració del Premi Ta-piró de pintura, mitjançant el qual la Diputació fomenta la creació artística més actual, al mateix temps que difon arreu el nom de l’emblemàtic pintor reusenc. Aquest guardó biennal esdevé un exemple més de l’afany de la nostra institu-ció per impulsar les arts plàstiques, en aquest cas les que tenen com a protagonistes a artistes emergents de dins i de fora del nostre territori.

JOSEP POBLETPresident de la Diputació de Tarragona

Atrinxerats a la línia Maginot...TRIBUNA

La línia Maginot era un sistema de fortificacions de més de 150 quilometres que recorria tota la frontera alemanya des dels Alps fins a la zona boscosa de les Ardenes. El ministre francès An-dré Maginot, un veterà de la guerra de trinxeres de la primera guerra mundial, va gastar milers de milions de francs als anys 30 del segle passat en construir un sistema fortificat que esdevingués –pensava ell- un mur infranquejable per frenar una nova invasió alemanya. Atrinxerats a la línia Maginot, dins dels seus bunkers fortificats, amb els recursos provinents del seu imperi colonial, aliats poderosos com els britànics i amb l’exèrcit més nombrós de l’època, els francesos miraven confiats –sense fer absolutament res- l’expansió i creixement del poder militar alemany. Posici-ons estàtiques, tàctiques fixes, conviccions ba-sades en càlculs irreals (quan no directament en il·lusions) i una auto-confiança cega en les seves posicions «inexpugnables».

Com tots sabem, fruït de molts factors (la gravíssima crisi econòmica, la sentència del Tri-bunal Constitucional sobre l’Estatut, la mateixa campanya de l’extrema dreta mediàtica contra l’Estatut, etc.) s’ha produït un creixement, inne-gable, de la necessitat d’augmentar l’autogovern de Catalunya. La sensació de què així no podem continuar i de què cal modificar l’status quo fixat per la Constitució del 1978 és molt majoritari a Catalunya, ja sigui en posicions federalistes o bé de ruptura directa amb Espanya. Per part de tot-hom? No. Situats en els seus bunkers dogmàtics de la seva línia Maginot ideològica particular, PP i Ciutadans es neguen, fins i tot, en reconèixer l’existència de cap problema. El seu argument ve a ser, més o menys, el següent: “és igual si

hi ha un, dos, tres o quatre milions de catalans que vulguin canviar les coses. Encara que fos el 100% dels catalans que estiguessin en aquesta reivindicació això no implica res perquè el marc de convivència inamovible el fixa la Constitució de 1978 que diu que Espanya és una i indivisible. I així serà pels segles dels segles... A més això és «democràcia» i la resta són «órdagos a los que hay que responder con la ley en la mano». I això ho diuen aquells que van atiar l’anticatalanisme recollint signatures contra l’Estatut per carrers i places, van editar falques publicitàries advertint «de la eliminación del castellano en Cataluña» i es van passar quatre anys cridant «España se rompe!» per intentar desgastar al Govern soci-alista.

Situats al davant, en trinxeres de la seva línia Maginot edificada en un temps record, hi ha el bloc independentista format per CiU, ERC, ICV i la CUP. Deixant de banda la contradicció que suposa, per exemple, que CiU hagi abraçat un independentisme del que va abjurar Jordi Pujol durant els seus 23 anys de presidència i que ICV s’empassi, aparentment sense fissu-res, un discurs nacionalista que els seus avis del PSUC haguessin considerat una «pijada petit-burgesa», la lògica política és semblant a la del bloc PP-Ciutadans però canviant els subjectes. Vindria a ser quelcom similar a això: «La inde-pendència és la solució de tots els problemes de Catalunya (el dret a decidir és la sortida de la crisi, va arribar a dir Artur Mas), Espanya ens roba, per tant, en el moment en què ens lliurem d’Espanya les coses aniran de faula: s’acabarà l’atur, la Generalitat nedarà en l’abundància, tindrem l’Estat del benestar més fort d’Euro-pa....no hi haurà incendis forestals, ni accidents de trànsit i cada dia lluirà el sol.» Si PP i Ciuta-dans amenacen amb la nèmesis econòmica en cas de canviar una coma de la Constitució, el

bloc independentista promet l’arcàdia feliç el dia D+1 posterior al 9 de novembre de 2014. I això ho diuen aquells que acaben d’aprovar uns pressupostos de la Generalitat farcits de noves retallades en serveis i prestacions socials... Al mig d’aquestes dues aparentment sòlides línies fortificades que s’amenacen mútuament hi ha una terra de ningú ignorada per tothom, però no per això inexistent. Un ampli espai on es diu que amb el «xoc de trens» tan sols aconseguirem prendre mal tots com a societat i que entre no fer res i saltar per la finestra encara que aques-ta estigui tancada ha d’haver-hi un marge per al diàleg, la comprensió, l’acord i el pacte –una tradició catalanista actualment abduïda per l’in-dependentisme-. No només això, des d’aquesta terra on ningú està cavant trinxeres per fortifi-car-se s’adverteix que mentre es posen tots els esforços en organitzar simposis històrics i parlar dels colors de les banderes l’atur, la desigualtat i la pobresa creixen a un ritme absolutament in-tolerable i que l’objectiu número 1 hauria de ser eradicar aquesta situació. És la posició del tan mediàticament denostat PSC, expulsat a les te-nebres exteriors pels “patriotes” d’una trinxera i de l’altre. (Mentre escric aquest article repasso els principals mitjans de comunicació i veig que es dóna més importància al lloc on seuen tres diputats al Parlament que als pressupostos de la Generalitat per enguany que afectaran nega-tivament a tots els ciutadans d’aquest país). Un darrer apunt. A l’hora de la veritat la línia Magi-not no va servir per a res. Els alemanys van sal-var l’obstacle envaint França pels Països Baixos i obligant a la rendició atacant per la reraguarda. Ha quedat, en la història, com un monument grotesc de la insensatesa de les posicions rígides i apriorísticament inamovibles. M’ha semblat interessant recordar-ho ara en el debat «mono-tema» que vivim a Catalunya.

SaLvaDó FErréDiputat del PSC a la Diputació

ALS QUATRE VENTS

Hi ha una bonica història a l’origen de la Jornada de la Infància Missionera que se celebra aquest diumenge 26 de gener.

Comença a França i té com a protagonista en Charles Auguste Forbin-Janson, un jove d’origen noble que ho tenia tot per a triomfar en la vida. Als 21 anys Napoleó el va nomenar auditor del Consell d’Estat, però ell va anteposar als honors la vocació de sacerdot. Va ser ordenat als 33 anys i després va ser nomenat bisbe.

Des del primer moment va emprar la seva for-

tuna a ajudar els nens pobres, però la seva passió, alimentada per notícies horribles que li arriba-ven, va ser evangelitzar la Xina i ajudar la infàn-cia d’aquell país també en les seves necessitats materials.

Li va passar com a sant Francesc Xavier: tenia el pensament posat a la Xina, però mai no va po-der-hi anar. Déu li va inspirar, però, una obra de gran transcendència: la Infància Missionera. Va començar demanant als nens que tenia al seu voltant que resessin una avemaria diària i oferis-sin una almoina mensual.

La Jornada de la Infància Missionera se cele-bra avui a molts països arreu del món. Però no es redueix a un dia a l’any. A Tarragona els grups d’Infància Missionera es reuneixen quinzenal-ment en horari extraescolar. El formen alumnes de quart, cinquè i sisè de primària, fan activitats, jocs, excursions i participen en iniciatives com

«Sembradors d’estels», amb repercussió ciuta-dana.

Es tracta que treballin valors com la pau, la so-lidaritat, la cura de la creació, i tot això en el marc del creixement de la fe, com un do de Déu, des de l’alegria que és pròpia d’aquesta edat. La mentali-tat missionera els ajuda a obrir-se a les necessitats d’altres nens que viuen en països llunyans, amb els quals volen compartir el millor amic: Jesús.

Joan Pau II anomenava els nens de la Infància Missionera «els petits grans col·laboradors de l’Església i del Papa», i l’actual papa Francesc els posa la Mare de Déu com a model. En un mis-satge recorda els paràgrafs de l’Evangeli en què es narra que Maria va anar de pressa a ajudar la seva cosina Elisabet quan va saber que esperava un nen. No va pensar —diu el Papa— que segu-rament ja devia tenir amigues més a prop que se’n cuidaven. Va sentir la necessitat d’anar-hi, i aviat. Amb aquesta promptitud amb què els nens fan les coses. L’experiència ens mostra que mentre els grans anem caminant, els nens van corrent.

JaUME PUJOLarquebisbe de Tarragona

Nens que ajuden altres nens

Reivindicar Tapiró

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, anunciava ahir que la Generalitat pagarà en tres anys els 52 milions d’euros que apro-ximadament deu a alguns ajuntaments en concepte del Fons de Cooperació del 2013. L’any passat, aquest fons va patir una reduc-ció del 60% i el Govern va decidir destinar els 37 milions d’euros restants als municipis petits, ja que els grans, segons argumenta-va Ortega, van rebre importants bestretes de l’Estat, «de fet supe-riors al que havien de rebre per part de la Generalitat». D’aquesta manera, el Govern ha volgut donar solució a una mesura que va deixar una vintena de municipis de la demarcació de Tarragona sense aquests fons amb l’agreujant que es va comunicar amb poc temps de reacció. Aquest era el cas de dinou municipis de la demarcació de Tarragona:Altafulla, Ampolla, Amposta, Arboç, Calafell, Cambrils, La Canonja, Constantí, Montbrió del Camp, Mont-roig, Reus, Salou, La Selva del Camp, Tarragona, Torredem-barra, Tortosa, Vandellòs-L’Hospitalet de l’Infant, el Vendrell i Vila-seca. Aquests seran els que hauran de rebre aquests Fons de Cooperació Local de 2013 en tres anys, tal i com anunciava ahir la ministra Joana Ortega. Alguns havien recorregut la mesura i, d’altres, podien portar-ho al tribunals.

El Govern pagarà en tres anys els Fons de Cooperació Local

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Els racons inesperats on arriba la crisiDe conseqüències de la crisi econòmica, a aquestes alçades, n’hem vist ja de tots colors. Una de les potser més inesperades, es deixa llegir també als lavabos dels jutjats socials de Tarrago-na, on un troba temps per reflexionar sobre les qüestions més importants de la vida. A cadascun d’ells, un cartell informatiu avisa l’usuari que no faci servir paper higiènic per eixugar-se les mans –una opció força habitual per evitar la lentitud i la ineficà-cia dels assecadors–, donat que «la crisi també arriba aquí i aviat ens l’haurem d’emportar de casa». Si l’Administració ha arribat a aquest punt, a qui passa per allà no li queda més que solida-ritzar-s’hi i, si de cas, sentir-se potser també una mica identifi-cat. Encara caldrà alegrar-se si és que, com a mínim, un en té a casa per poder-se’l emportar! Segur que, a l’hora de rentar-se les mans, més d’un hi pensa, ho sospesa, i acaba passant deu minuts davant de l’assecador. Una nova conseqüència d’aquesta crisi econòmica.

20 diarimés 24/01/2014

RedaccióLa Pobla celebra la seva Festa Major d’hivern, amb motiu de la qual s’han organitzat més d’una vintena d’actes que es repartiran entre aquest i el cap de setmana vinent. El conjunt d’actes inclou des de representacions teatrals, fins a concerts o activitats po-

pulars, com per exemple, les activitats destinades als nens o els actes més tradicionals que se celebren des de fa anys.

En aquest primer cap de set-mana de les festes del Lledó, tindrà lloc la tradicional visita al Monòlit de la Mare de Déu del Lledó, el qual està ubicat dins les

instal·lacions de Dow Chemical Ibérica. Aquesta visita es realitza de manera periòdica des de l’any 1982, quan la companyia va ad-quirir els terrenys on es trobava ubicada l’església de Sant Joan del Lledó. En el punt exacte on estava aquesta església, es man-té un monòlit en el seu record, i degut a la gran devoció dels ve-ïns i veïnes de La Pobla de Ma-fumet pel seu patró, cada any se celebra una entrega de diferents ofrenes i es realitzen diverses pregàries.

A banda d’aquest destacat acte del programa, altres activi-tats que tindran lloc aquest cap de setmana són la representació de l’obra Pararapapà, amb Fer-

mí Fernández entre el reparti-ment, o la celebració de la gala de màgia Abraca Pobla!. Aquest festival d’il·lusionisme i màgia es torna a realitzar enguany des-

prés que la primera edició, que va tenir lloc l’any passat, tingués molt bona acollida entre el pú-blic familiar.

Ja de cara al cap de setmana

vinent, se celebrarà el primer Campionat de Tennis taula, FIFA de Playstation i futbolí, que s’ha organitzat per augmentar l’ofer-ta d’activitats per als més joves. Un jovent que, per cert, és el principal destinatari del concert que oferirà la formació catalana Gossos el dissabte dia 1 de febrer.

Els actes més solemnesLa Festa Major de la Mare de Déu del Lledó clourà el diu-menge dia 2 de febrer, després que tinguin lloc els actes més tradicionals d’aquesta celebra-ció. Ens referim, d’una banda, a la solemne Missa que se cele-brarà a l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista i a la Solemne Processó en honor a la Mare de Déu del Lledó que tindrà lloc pels carrers del poble i que anirà acompanyada per la música de la Banda Musical d’Onda. Final-ment, a l’esplanada del costat del Parc dels Pobles, es posa-rà punt i final a la festa amb la Mascletà que anirà a càrrec de la Pirotècnia Tomàs.

LA POBLA DE MAFUMET

Redacció—La Pobla celebra aquest dis-sabte un dels actes més desta-cats de la seva festa d’hivern, la visita al Monòlit de la Mare de Déu del Lledó.—Aquest és un dels actes més esperats pels veïns i veïnes del nostre poble. El Monòlit es tro-ba dins les instal·lacions de Dow Chemical Ibérica, en el mateix punt on antigament hi havia si-tuada l’ermita de Sant Joan del Lledó. Com marca la tradició, anirem a visitar aquesta part de la nostra història i s’hi farà una ofrena floral. —El programa de festes inclou més d’una vintena d’actes, què hi trobarem en termes gene-rals?—Com sempre, hem intentat que sigui un programa molt va-riat amb propostes que satisfa-cin des dels més petits i fins als més grans de la casa. Volem que tothom que assisteixi a la nostra festa hi trobi activitats o espec-tacles del seu gust. Per tant, tin-drem des d’espectacles infantils, com la gala de màgia Abraca Po-

bla!, fins als actes tradicionals de la festa passant per representaci-ons teatrals o concerts. —En aquest sentit, enguany a La Pobla han preparat dues propostes de nivell, el concert de Gossos i l’obra Pararapapà, amb Fermí Fernández, entre d’altres actors. —Aquests podríem dir que són els plats forts de la nostra festa d’enguany. Amb Pararapapà segur que el públic passa una molt bona estona perquè és una obra de teatre on es parla, en clau d’humor, de l’experiència de ser pare per primera vegada. D’altra banda, sempre ens agrada que hi hagi una proposta musical de qualitat per als joves, per això altres anys, havíem tingut les actuacions de Mishima, Manel o els Catarres. Enguany, la nostra aposta ha estat per la formació catalana Gossos, que ens vindrà a presentar el seu darrer disc «Batecs». —Fora de les festes, en quins projectes està treballant l’Ajun-tament de La Pobla?—Actualment estem centrats

en el projecte del nou edifici del CEIP Mare de Déu del Lledó. Te-nim un conveni de col·laboració amb el Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat en el qual se senten les bases per a la crea-ció del nou centre. Aquest futur edifici ha de substituir l’actual, ja que aquest últim no és ampliable i s’ha quedat petit. D’altra banda, a nivell de serveis, enguany se-guirem treballant en la línia dels anys anteriors. Volem que els veïns i veïnes de La Pobla conti-nuïn gaudint dels millors serveis que els podem oferir, així que mantindrem algunes iniciatives com per exemple el xec nadó i, a més, tenim previst iniciar altres projectes com són la construcció del tanatori, la remodelació del casc antic, o també la inaugura-ció de la coberta de la pista del Complex Poliesportiu, que estre-narem en unes setmanes.—Enguany, mantenen també les beques a l’estudi?—I tant! De fet el termini per sol·licitar aquestes beques està obert fins al proper 15 de febrer. Aquests ajuts representen un

compromís ferm amb les fa-mílies de La Pobla. En l’edició del curs passat, perquè es facin una idea, vam repartir prop de 244.000 euros a través d’aquest programa de beques i ajudes a l’estudi de La Pobla de Mafumet. Per al curs escolar actual, aques-

ta iniciativa inclou una novetat i és que també es premiarà als estudiants del municipi que ob-tinguin les millors notes acadè-miques. Tot plegat, pretén donar una empenta a les famílies per fer front a les despeses acadèmi-ques que els comporta l’escola-rització dels seus fills. —L’altre col·lectiu amb què l’Ajuntament està fortament compromès és amb la gent gran. De fet, en el marc de la Festa Major del Lledó inaugu-raran unes pistes de petanca que han construït al Casal de la

Gent Gran.—Sí, per a nosaltres és impor-tant que la gent gran de La Pobla disposi de totes les comoditats possibles. És per això que ara hem optat per fer aquesta pista que inaugurarem el proper dia 1 de febrer, en el marc de les fes-tes de la Mare de Déu del Lledó. Ja veu que aquesta Festa Major serà molt completa així que per-meti’m aprofitar per convidar tothom que vulgui passar una bona estona a venir a La Pobla durant aquest i el proper cap de setmana.

«Enguany mantindrem els serveis als ciutadans i treballarem en el projecte del nou edifici del CEIP»

CEDIDA

Joan Maria Sardà.Alcalde de La Pobla de Mafumet

La voluntat del consistori és que tots els veïns i visitants de La Pobla trobin propostes del seu gust en la programació d’actes de la Festa Major

L’alcalde de La Pobla de Mafumet explica les línies directrius del seu mandat per aquest 2014.

La visita al Monòlit del Lledó és un dels actes més tradicional.

La Pobla organitza més d’una vintena d’actes amb motiu de la Festa Major de la Mare de Déu del Lledó

ACTIVITATS

La visita al Monòlit, la representació de l’obra ‘Pararapapà’ i la gala de màgia ‘Abraca Pobla!’ són alguns dels actes previstos

Les beques estudi representen un compromís ferm amb les famílies de La Pobla de Mafumet

CEDIDA

2124/01/2014 diarimésLA POBLA DE MAFUMET

22 diarimés 24/01/2014 CATALUNYA-ESPANYA-MÓNSalut recomana que els afectats de grip vagin al CAP abans que a urgències

La incidència de la grip s’ha duplicat durant l’última set-mana i ja afecta a 273 casos per 100.000 habitants segons les últimes dades del Pla d’infor-mació de les infeccions agudes a Catalunya (PIDIRAC). Cata-lunya va entrar en epidèmia la setmana passada, quan es va superar el llindar de 109 casos.El passat dimecres 15 de ge-ner, la incidència estava en els 127 casos de cada 100.000 habitants. . Davant d’aquest increment, Salut preveu que la incidència anirà en augment durant les pròximes setma-nes i, és per això, que ha re-comanat als ciutadans que si comencen a notar que patei-xen algun símptoma de grip, truquin al CatSalut Respon o s’adrecin a l’tenció primària abans d’anar a urgències amb l’objectiu de no col·lapsar aquest servei. Salut va assegu-rar els centres sanitaris estan assumint adequadament l’in-crement de demanda que es produint aquestes setmanes i, en la darrera setmana, que s’ha mantingut l’activitat de l’atenció primària i les urgèn-cies hospitalàries a tot Cata-lunya.

Govern i oposició d’UcraÏna es donen una treva i obren negociacions

Els dos bàndols enfrontats a Ucraïna, manifestants i an-tiavalots, es van donar ahir una primera treva després de quatre dies d’enfrontaments violents , el que va permetre a l’oposició obrir negociacions amb el president, Víktor Ia-nukóvitx. El dirigent opositor Vitali Klitschko es va acostar ahir a la línia de front de l’es-tadi del Dinamo de Kíev per exhortar els grups més belico-sos que deixessin de desafiar la policia fins a les 20.00 hora local (18.00 GMT ). «Us dema-no que respecteu la pau . Con-trolar- . Ni un sol atac . Evitem un nou vessament de sang», va dir el popular boxejador i líder del partit UDAR (Cop), un dels dirigents de l’oposició que protesta contra l’allunyament del país de la Unió Europea i denuncia el creixent autorita-risme de Ianukóvitx. Klitschko va assegurar als manifestants més desconfiats que els Ber-kut, el temut destacament especial antiavalots, també s’havia compromès a cessar les hostilitats, en particular pel que fa al llançament de grana-des atordidores, tal i com ha fet aquests dies.

ACNLa vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va anunciar que la Generalitat pagarà en tres anys els 52 milions d’euros que apro-ximadament deu a alguns ajun-taments en concepte del Fons de Cooperació del 2013. L’any passat, aquest fons va patir una reducció del 60% i el Govern va decidir destinar els 37 milions restants als municipis petits, ja que els grans, segons ha argu-mentat Ortega, van rebre impor-tants bestretes de l’Estat, de fet superiors al que havien de rebre per part de la Generalitat. L’al-calde de Castelldefels, Manuel Reyes (PPC), va recriminar que el Govern comuniqués a alguns ajuntaments només quatre dies abans d’acabar l’any que no re-brien res del Fons de Cooperació Local.

En lloc de fer una retallada line-al del 60% en les aportacions a tots els municipis, el govern va decidir prioritzar els ajunta-ments més petits i que tenen una dependència més gran d’aquest fons en els seus pressupostos, deixant a zero als consistoris més grans, ja que aquests havien rebut recursos per part de l’Estat, en alguns casos amb quantitats molt superiors al que havien de rebre de la Generalitat. I va posar l’exemple de Badalona, que tenia pressupostada una aportació del Fons de Cooperació Local d’un 700.000 euros, però ha rebut aquest 2013 uns ingressos per valor de 5,6 milions per part de l’Estat.

La vicepresidenta va anunciar que aquests recursos que han deixat de cobrar alguns ajunta-ments, els més grans, els rebran

en els propers tres anys. Ortega va reconèixer que aquests ajun-taments comptaven amb els re-cursos de la Generalitat, perquè els havien pressupostat, però han rebut ingressos extra que compensen de sobres el que han deixat de percebre de la Gene-ralitat. «Aquest és el criteri que vostè en diu innovador, però jo li dic de justícia, de tenir una visió global del paí», va dir la vicepre-

sidenta a Reyes, a qui va pre-guntar si preferia que el Govern donés 200.000 euros a Badalo-na quan ja ha rebut més de cinc milions de l’Estat, deixant sense recursos els consistoris petits. «Vostè m’està demanant que amb aquesta nul·la disposició de recursos, el que hauríem de fer és prendre compromisos que no podem complir? O m’està dema-nant que reduïm linealment el

60% de tots els ingressos a tots els ajuntaments? Hem de deixar de donar fons a municipis que han vist reduïda la seva partici-pació en els ingressos de l’Estat? No ho faré», li va dir.

Prèviament, Reyes, que és al-calde de Castelldefels i per tant part afectada, va recriminar a Ortega que hagin deixat alguns municipis a zero, canviant els criteris de repartició.

ECONOMIA

El govern pagarà el que deu als ajuntaments els propers tres anysSón 53 milions d’euros que es deuen del Fons de Cooperació Local de 2013

ACN

La vicepresidenta Joana Ortega ahir al Parlament.

ACNEl ministre de Justícia, Alber-to Ruiz Gallardón, va aprofitar aquest dijous l’acte d’imposició de la Gran Creu Raimon de Pe-nyafort a sis expresidents del Tribunal Constitucional per ad-vertir als independentistes que «Espanya disposa dels instru-

ments necessaris per defensar -des del més estricte respecte a la Constitució i als drets que reconeix- la sobirania nacional que resideix al conjunt dels seus ciutadans». Segons Gallardón, que ha lloat la tasca del Tri-bunal Constitucional com un d’aquests instruments, «Espa-

nya és una gran nació que val la pena viure i estimar, i per la que mereix la pena lluitar».

El ministre va destacar la tas-ca del Tribunal Constitucional com a element amb capacitat «d’expulsar de l’ordenament jurídic tot precepte que contra-vingui» la Carta Magna, un text

que va ser «fruit de la generosi-tat i consens entre espanyols de molt diverses procedències ide-ològiques i que regeix la nostra convivència». Per aquest motiu va voler recordar que tots els ciutadans «som Estat» i han de respectar el «principi de lleialtat constitucional», però «especi-

alment els poders públics que emanen de la pròpia Constitu-ció». També va afirmar que el TC és «una de les pedres angu-lars que sostenen l’arquitectura de l’Estat social i de dret, i ha recordat que cap amenaça ha fet que cap dels seus president claudiqués davant els nombro-sos desafiaments als què al llarg d’aquests anys s’ha enfrontat l’Estat de Dret».

Segons el ministre, la fortale-sa de les institucions espanyoles «és la millor garantia del futur amb què compta Espanya, que és una gran nació que val la pena viure i estimar, i per la que me-reix la pena lluitar».

ACNCoca-Cola Iberian Partners, filial de Coca-Cola, va presen-tar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que preveu acomiadar 197 treballadors al País Valencià i el tancament de la planta de producció a Alacant, segons que van confirmar els

sindicats. La reestructuració de les plantes embotelladores i les delegacions comercials afecta un total de 1.200 treballadors, un 30% d’una plantilla de 4.270 empleats. L’empresa va anunci-ar que oferirà la recol·locació a 500 treballadors i preveu incre-mentar la producció a la planta

de Martorelles (Vallès Oriental), un dels centres que potenciarà. Els sindicats rebutgen el procés i assenyalen que Coca-Cola té uns beneficis de 900 milions d’euros i factura més de 3.000 milions.

Segons fonts sindicals, la pro-posta de l’empresa suposaria

l’acomiadament de 111 treballa-dors a Alacant, d’una plantilla de 153 persones, amb el tanca-ment de la planta de producció. A València, els acomiadaments ascendirien a unes 87 persones, principalment de l’àrea comer-cial. Les mateixes fonts van pre-cisar que alguns dels acomiadats

a Alacant es podrien reincorpo-rar a la planta de València, una de les què reforça la seva pro-ducció. Coca-Cola va anunciar que incrementaria la producció a altres plantes com La Coru-nya, Bilbao, Barcelona, Màlaga, Sevilla o Santa Cruz de Teneri-fe. L’empresa preveu tancar, a més de la planta d’Alacant, les de Colloto (Astúries), Palma de Mallorca i Fuenlabrada. CC.OO va anunciar que el sindicat farà una convocatòria d’aturades ge-nerals durant tot el període de consultes de l’ERO. Les protestes preveuen aturades de dues ho-res per torn i treballador, primer, i durant tota la jornada després.

Gallardón avisa que Espanya té els instruments per defensar la sobirania

Coca-Cola preveu acomiadar un total de 197 treballadors al País Valencià

POLÍTICA

ECONOMIA

Es tracta d’una advertència als independentistes catalans en referència a la consulta

La companyia també tancarà la planta de producció que es troba ubicada a la ciutat d’Alacant

2324/01/2014 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

RedaccióEn els darrers 30 anys els casos de persones que pateixen la pell atòpica s’ha multiplicat per 3 i és que actualment el 12,3% de la població europea pateix aquesta infecció de la dermis.

Sequedat cutània, irritació i incomoditat són les principals manifestacions de la pell atò-pica, a les quals s’uneix un gran risc de sobreinfecció a causa de l’alteració de la barrera cutània. Aquests símptomes, que varien d’una persona a l’altra, es ma-nifesten en major grau als nens petits poden comportar alte-racions del son amb les reper-cussions familiars i personals pertinents.

La pell atòpica es tracta d’una malaltia inflamatòria que es fa patent a través de lesions ecze-matoses, prutaginoses, és a dir, que provoquen picor, i localit-zades. Així mateix, té una major incidència en àrees urbanes, famílies petites amb un nivell sociocultural alt i països freds. En el 95% dels casos, la pell atòpica afecta als infants abans dels 5 anys i en el 85% durant el primer any de vida.

Els factors ambientals i les diferents estacions de l’any també afecten a l’estat de les lesions de la pell atòpica. En aquest sentit, la malaltia empit-jora a la tardor quan la humitat ambiental és més baixa i la pell

es resseca amb més facilitat, així doncs no són bons al·liats de la pell atòpica la humitat en nivells baixos, la sudoració a causa de la calor, el contacte de la pell amb substància irritants i un bany i higienen inadequa-

des. Així mateix, alguns estudis han demostrat que l’estrès tam-poc no ajuda.

El tractament cosmètic és

el que ajuda a pal·liar els seus efectes, ara bé controlar l’ali-mentació, evitar gratar-se les lesions, l’excés de calor, venti-lar les habitacions, assecar-se la pell amb la tovallola sense fregar-se, vigilar la higiene i uti-litzar teixits naturals ajudaran a reduir les molèsties.

SALUT I BELLESA

El nombre de casos de pell atòpica s’ha multiplicat per tres en 30 anys

Sequedat cutània, irritació i incomoditat, principals manifestacions d’aquesta infecció dèrmica

El 95% dels casos apareixen en infants ambs dels 5 anys i en el 85% durant el primer any

La pell atòpica i els seus símptomes afecten principalment als infants.

CEDIDA

ACNEl Gremi d’Editors de Catalunya rebia amb «sorpresa i desacord» l’anunci fet per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ahir dijous. La representant anunciava que la setmana que ve es reunirà amb els represen-tants del sector editorial per traslladar-los que no caldrà mo-dificar els llibres de text actuals de cara el curs que ve, quan està previst que es comenci a aplicar la LOMCE. Segons ha explicat a l’ACN, el secretari general del gremi, Segimon Borràs, les editorials ja han començat a preparar els llibres de text de-dicant «temps, esforç i diners».

A més, Borràs ha lamentat que el Departament no es posés di-rectament en contacte amb ells abans d’anunciar-ho als mit-jans de comunicació i recorda que tot això es dona després de «preguntar i demanar» a la con-selleria què pensaven fer amb els continguts curriculars i «no rebre resposta».

Tot i la sorpresa, el gremi també avançava que no prendrà cap decisió abans de la reunió amb la consellera, però deixen clar que es mostren en desa-cord amb la mesura que vol dur a terme el departament d’En-senyament de la Generalitat de cara al nou curs.

Irene Rigau traslladarà als editors que no canviïn els llibres de text

ENSENYAMENT

El Gremi es mostra sorprès per la declaracióACNEl president d’ERC, Oriol Jun-queras, anunciava ahir al vespre que no hi haurà una candidatura conjunta amb CiU a les elecci-ons europees per no trencar la «transversalitat i la pluralitat»” de l’acord que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van pactar sobre la consulta.

Per Junqueras, «no es bo fer una candidatura d’uns quants respecte els altres que no hi vo-lien ser», en referència als eco-socialistes i a la CUP. A més, ha argumentat que si cada partit firmant de l’acord es presen-ta per separat es podrà arribar «millor» als que tenen dubtes i «s’ampliarà la base social a favor

de la consulta». En aquesta línia també afegia que «és important que després sapiguem treballar junts com ho hem fet en aquesta passada legislatura». En el marc d’una conferència des de Torre-lles de Llobregat, Junqueras s’ha marcat com a objectiu «conser-var tant com sigui possible la transversalitat i la pluralitat del procés». Amb aquest argument ha explicat que el seu partit, després de «donar moltes voltes i parlar-ne molt» ha decidit no

presentar-se conjuntament amb CiU i membres de la societat ci-vil a les eleccions europees del maig. Segons Oriol Junqueras, han arribar a la conclusió que la «millor opció» és que cada partit signant de l’acord sobre la data i la pregunta de la consulta del passat 12 de desembre es presen-ti per separat perquè, d’aques-ta manera, «s’ampliarà la base social dels que estan a favor de la consulta». Així mateix, argu-menta que «cadascú per separat

pot arribar millor als que dubten i és important ampliar la base social que dóna suport a un re-ferèndum i a la independència». Tot i que no hi hagi candidatura unitària amb CiU, Junqueras ha defensat la importància que, un cop passin les eleccions, els par-tits treballin junts com s’ha fet en aquesta passada legislatura al Parlament europeu. El candi-dat d’ERC a les europees, Josep Maria Terricabras, ja va mani-festar en una entrevista a l’ACN d’aquest cap de setmana que preferia presentar-se per separat de CiU per evitar tensions amb ICV-EUiA i la CUP, els altres dos partits amb qui han acordat els termes de la consulta.

POLÍTICA

Junqueras descarta una coalició amb CiU a les eleccions europeesEl líder d’ERC defensa que és la millor manera de mantenir la transversalitat per la consulta

Des d’Esquerra creuen que per separat es podrà arribar millor als votants que tenen dubtes

El candidat Josep Maria Terricabras ja havia manifestat que preferia presentar-se per separat

24 diarimés 24/01/2014 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoManolo Reina, porter del Gim-nàstic de Tarrago-na, podria tenir les hores compta-des al club grana.

Segons ha pogut saber aquest di-ari, el futbolista podria signar per l’Eibar en els propers dies, en una operació que resultaria satisfac-tòria per a les tres parts implica-des.

El conjunt basc està buscant un porter de garanties i s’ha fixat en el del Nàstic, el qual està qua-llant una excel·lent temporada, en la que ha aconseguit guanyar-li la partida de la titularitat al també extraordinari Tomeu Na-dal. L’interès és molt gran, motiu pel qual l’Eibar està disposat a pagar un traspàs pel futbolista. De fet, aquest és l’únic impedi-ment pel qual Reina no vesteix ja de blaugrana, ja que el Nàstic no té la intenció de barrar la projec-ció del porter.

Els dos clubs estan negociant les quantitats de l’operació, men-tre que entre el jugador i l’Eibar està ja pràcticament tot tancat. Reina, de 28 anys, signaria per una temporada i mitja per un equip que està resultant una de les grans revelacions d’aques-ta temporada a la categoria de bronze, situant-se en la tercera posició de la taula de classifica-ció en zona de promoció d’as-cens a Primera Divisió, i a només un punt del lideratge i, per tant, de l’ascens directe a la categoria reina.

El jugador vol canviar d’aires i marxar a l’Eibar, ja que sap que és una gran oportunitat per rellan-çar una carrera després d’haver fitxat aquest estiu pel Nàstic pro-cedent de l’Atromitos grec. Cal recordar que el de Villanueva del Trabuco va començar la tempo-rada veient els partits des de la banqueta, però li va guanyar la

partida a Tomeu Nadal després d’una gran actuació a la Copa del Rei davant del Burgos. Des de llavors, el porter malagueny ha disputat tots els minuts sota pals regalant múltiples grans atura-des i salvant alguns gols per al conjunt grana.

La marxa de Reina, que està

molt més a prop de produir-se que de trencar-se, provocaria que Tomeu Nadal, que ha espe-rat amb gran paciència la seva oportunitat, passaria a ser el por-ter titular. Segons ha pogut saber aquest rotatiu, en cap cas el club li faria fitxa a Rubén Pérez, ja que no compta amb el porter, al qual

li rescindirà el contracte si no troba cap equip abans del tanca-ment d’aquest mercat d’hivern encara en marxa.

El substitut de Reina, doncs, seria un porter que es convertiria en un nou fitxatge grana. Seria un futbolista que provindria, amb gairebé tota seguretat, ce-dit d’un altre club, de forma que el Nàstic no hauria de buscar un porter a corre-cuita, que estigués a l’atur i que, probablement, no estaria en condicions d’oferir al club grana el rendiment esperat a la seva posició.

L’ALINEACIÓ (Diumenge, 12h)

Sant Andreu

Gimnàstic

Lago Júnior

Javi Martínez

David Rocha

Jesús Rubio

David Sánchez

De la Espada

Jordi Calavera

Xavi Molina

Xisco Campos

Ferran Giner

Reina

Josu

Xavi Jiménez

Ibón

Mouriño

Quin AraujoFerron

Xapi Arnau

Rubén

Melo

Carroza

Morales

El futbolista vol progressar i espera que pugui materialitzar-se l’operació

FUTBOL

Manolo Reina, a prop de fitxar per l’EibarEl club de Segona A s’ha interessat pel porter i li ofereix temporada i mitja de contracte; el Nàstic, obert a negociar sempre que hi hagi un bon traspàs

Reina està quallant una molt bona temporada amb el Nàstic i pot donar el salt en breu.

CRISTINA AGUILAR

El club no faria fitxa, en cap cas, a Rubén Pérez, sinó que n’arribaria un porter cedit Vicente M. Izquierdo/Mónica Pérez

Des de la novena plaça i a cinc punts del play-off, el Nàstic rep diumenge la visita d’un Sant Andreu que trepitjarà el Nou Estadi després d’haver passat per sobre del Badalona la set-mana anterior (3-1). Als homes de Vicente Moreno no els val res més que una victòria si vo-len començar assegurar-se el desenllaç de temporada dins

les quatre places de privilegi. Sota la seva direcció, els grana han sortit victoriosos de tres dels quatre partits disputats al seu feu i han empatat al quart, al derbi disputat davant el CF Reus. El tècnic no podrà comp-tar per a la cita amb Jean-Luc, lesionat durant l’entrenament d’ahir. El porter Manolo Reina, a més, es posarà sota pals aper-cebut.

A sumar la quarta de Moreno al Nou EstadiEl Nàstic rep el Sant Andreu sense Jean-Luc

Peragón i el Nàstic arriben a un acord que evita el judici per l’acomiadamentAmbdues parts acudien ahir als jutjats predisposades a consensuar una alternativa al plet

Mónica PérezL’exjugador del Nàstic Roberto Peragón i el club grana van ar-ribar ahir a un acord que evita el judici per la reducció salarial al madrileny arran del descens a Segona Divisió B i un acomia-dament que el davanter consi-derava improcedent. Ambdues parts havien estat citades ahir al jutjat social número 3 de Tar-

ragona, després que un primer judici previst per a l’octubre se suspengués. Abans d’accedir a la sala, però, jugador i entitat es van asseure per donar lloc a una negociació que es va estendre durant més de tres hores i que va desembocar en un acord «sa-tisfactori» pel Nàstic i per Pera-gón, que evita un altre plet i més reclamacions.

El jugador cobrarà una quan-titat en diversos terminis que permet donar definitivament per tancat el capítol del seu acomiadament i resol un dels conflictes que mantenia l’en-titat grana als jutjats. Les dues parts ja hi acudien predisposa-des a l’acord. De fet, el jugador hi anava sense testimonis. Vora les dues del migdia, ambdós acon-

seguien unificar els tres proce-diments que els havien portat als jutjats sota un mateix text que signaven per enllestir l’as-sumpte i arxivar el cas. La pre-visió és que el Nàstic faci front també en els propers dies a la sentència judicial que exigeix el pagament de 65.000 euros a un altre jugador, Rodi, igualment pel seu acomiadament.

CRISTINA AGUILAR

Roberto Peragón, a la seva entrada al jutjat social número 3.

2524/01/2014 diarimésESPORTS

Mónica PérezLa visita del direc-tor esportiu i ma-nager general del València, Joaquín Rufete, a l’Estadi aquest dimarts, podria haver posat

les bases per a la signatura d’un nou conveni de col·laboració en-tre el CF Reus i el club ché. L’enti-tat que presideix Amadeo Salvo s’ha interessat per la gran quali-tat de la base roig-i-negra, que ja ha deixat jugadors a Llevant, Bar-ça i el propi València. Fruit d’aquest interès sorgeix una pri-mera presa de contacte que po-dria portar el conjunt reusenc, ja de cara a la propera campanya, a desvincular-se del FC Barcelona i establir noves relacions amb els de la capital del Túria.

El president roig-i-negre Xa-vier Llastarri va estrenar l’any 2008 conveni amb els blaugrana, que consistia en un acord mit-jançant el qual el CF Reus rebia uns ingressos fixos a canvi de cedir al Barça el dret preferencial sobre jugadors de la base en què el club s’interessès. Tot plegat va desembocar en l’arribada a Reus de diverses peces blaugrana i en la participació d’alguns dels roig-i-negres en la disciplina del Bar-ça. L’estiu passat, en la primera pretemporada de la segona etapa de Llastarri a la presidència, es va anunciar en un primer moment que el vincle amb el Barça podria portar alguna cessió, i més tard que l’intercanvi de peces hauria de potposar-se. La trobada amb Rufete podria suposar ara una dissolució del conveni amb els blaugrana, per establir-ne d’al-tres amb el València.

Les converses van iniciar-se a mitjans de la primera volta, en la visita del CF Reus al feu del Va-lència Mestalla. «El dia que vam

coincidir en el partit vam anar a dinar junts i ens van fer saber que estan interessats en el con-

veni que fins ara teníem firmat amb el Barça», explica Llastarri, i diu que «van veure tota la feina

que es feia aquí amb la base i co-neixien la nostra manera de tre-ballar, i estan interessats en que a partir d’ara ho fem amb ells». Per al president roig-i-negre, l’interès del València és una més que molt bona notícia i un reco-neixement a la forma de treballar del CF Reus: «estic content que equips de primera divisió ens co-neguin i estiguin interessats en el nostre.». El club haurà de sospe-sar ara, després d’aquest primer intercanvi d’opinions, si vol o no fixar aquestes noves relacions amb el València.

Cal tornar a sumarEl primer objectiu del CF Reus no està més lluny que aquest diu-menge. Els roig-i-negres volen tornar a sumar després de quatre derrotes consecutives i cinc jor-nade sense triomf que els man-tenen encara buscant els primers punts d’aquest 2014. Els visita un Espanyol B que tot just acaba de viure la destitució del fins ara entrenador Manolo Márquez, a qui ha rellevat ara a la banqueta el que fos el seu ajudant, Sergi González.

Els de la capital del Baix Camp acudiran a l’encontre, en princi-pi, amb tots els efectius disponi-bles, llevat de Carlos Castarnado. Álex reapareix de la sanció. Asier, que havia tornat a sentir molès-ties conseqüència de l’operació que no el va permetre debutar fins fa dues jornades, s’exercita-va aquesta setmana de la mà del readaptador Daniel Colell per mirar de culminar la posada a apunt. Per la resta, Ángel Blasco, Jaume Sobregrau, Ñoño, Quesa-da, Marqués i Agudo es despla-çaran apercebuts. Per a evitar una allau de baixes, la plantilla s’ha reforçat els darrers dies amb David Medina, Jorge Giménez i Edgar Badia.

FUTBOL

El CF Reus estudia signar un conveni de col·laboració amb el ValènciaL’entitat roig-i-negra deixaria de tenir-lo amb el FC Barcelona, a què portava sis anys vinculat

Rufete, a la sortida de la reunió amb el president Llastarri.

GERARD REYES

CF Reus

Espanyol B

Masqué

Cuéllar

Folch

Álex

Colorado

Agudo

Sobregrau

Quesada

Socías

Ñoño

Ángel Blasco

Clerc

Marc Caballé

Canario

Mamadou

Joan

Borja

Pere Martínez

Ferran

Raíllo

Duarte

Pau López

L’ALINEACIÓ (Diumenge, 17h) RedaccióLes derrotes de la passada ajornada obligaran Vendrell i Calafell a oferir la seva millor cara, ara en pugna per ocupar la tercera posició en què s’ha instal·lat el Voltregà. Tornar a la zona més alta de la taula és l’objectiu en aquesta cinquena jornada d’OK Liga que servirà per consumar el pas d’equador de la temporada, ja amb l’accés a Copa del Rei segellat per a ambdós equips.

Els homes que dirigeix Ale-jandro Domínguez reben al Palau d’Esports la visita preci-sament del tercer, el Voltregà, dissabte a les vuit del vespre. El Reus Deportiu va caure el passat cap de setmana davant el complicat VIc i troben en aquest la millor possibilitat de recuperar-se d’aquell resultat

desfavorable i tornar a brillar, també a l’electrònic. Els de Guillem Cabestany, per la seva banda visiten el feu del segon classificat Liceo, dissabte a les vuit del vespre. Ho fan després de cedir la setmana passada da-vant el Barcelona (3-8).

A per la permanènciaEl Calafell tanca la primera vol-ta amb un desplaçament que les tres derrotes consecutives li han complicat molt. El Vila-franca havia de ser un rival as-sequible, però el calendari ha posat els ver-i-blancs altre cop en la lluita per la permanència, després d’unes setmanes de mirar cap amunt. Els tres punts de dissabte a les vuit del vespre són, doncs, vitals per no passar angoixes i començar la segona volta amb certa tranquil·litat.

Vendrell i Reus Deportiu lluitaran per accedir a la tercera plaça a la taula

HOQUEI PATINS

El Calafell rep el Vilafranca, rival directe

OLÍVIA MOLET

Els calafellencs lluiten ara per assegurar-se la categoria.

Els homes que dirigeix Berni Álvarez s’enfrontaran aquest dissabte al Montgat. Ho faran a domicili, a partir de les vuit del vespre, per recuperar les bones sensacions després de l’enso-pegada que patir l’equip la dar-rera jornada, en la recepció del líder Collblanc (75-89), en la tornara després de la jornada de descans que els deparava el calendari del grup C de la Lliga EBA. El CBT afronta l’encontre des de la setena posició que

actualment ocupa. Del líder al cuer, els blaus viatjaran per me-surar forces amb un Montgat que arriba instal·lat a la darrera posició de la taula classificatò-ria, amb sis punts i sense haver aconseguit encara cap victòria aquesta temporada. Tres són les que atresora fins ara un CBT que mirarà de rubricar-ne la quarta aprofitant les febleses d’un rival, en plena lluita per deixar enrere el fons de la clas-sificació.

El CBT vol recuperar les bones sensacions davant el cuer

BÀSQUET

26 diarimés 24/01/2014 ESPORTS

RedaccióLa Pobla ha incorporat a les se-ves files el davanter Javi Pazos, que arriba de la Tercera Divisió Gallega, procedent del Choco. El nou fitxatge del filial del Nàstic té 20 anys, i anteriorment havia mi-litat a les categories inferiors del Pontevedra. Pazos ja va exerci-tar-se ahir a les ordres del tècnic dels pobletans Iván Moreno, i la seva fitxa està en procès de tra-mitació per tal que l’entrenador pugui comptar amb ell aquest

mateix cap de setmana. De moment, i després de veu-

re’l per primer cop de prop so-bre el terreny de joc, Moreno el qualifica com «un davanter jove, amb projecció, que ha vingut a sumar i a veure si amb ell també som capaços de canviar aquesta dificultat que tenim de cara a porteria». Solucionar les man-cances golejadores és el primer objectiu d’un Pazos que arribava ahir al filial del Nàstic «amb mol-tes ganes, està molt il·lusionat,

se li veuen bones coses. Estarem pendents per acabar-li de tra-mitar la fitxa a veure si podem comptar amb ell».

Mentrestant, La Pobla con-tinua en el seu particular peri-ple per aquesta segona volta de competició en què s’ha proposat continuar creixent en lliga des-prés de redreçar els errors que no li van permetre demostrar tot el seu potencial a la primera. De fet, els grana afronten el partit d ela jornada, que els posa davant

del Masnou, amb el regust dolç de les dues darreres victòries re-collides davant Rapitenca i Ter-rassa. Moreno espera l’encontre

com «un partit com els altres dos que havíem fet, intentant no repetir els errors que van fer que marxessin punts en la primera

volta, ho vam aconseguir i ara hem de tornar a donar la volta al resultat de l’anada». L’entre-nador dels pobletans preveu tro-bar-se a domicili amb un conjunt que «està molt ben posicionat en el camp, té el seu moment i farà un partit molt complicat però els nostres jugadors estan treballant també molt bé. El Terrassa ens ha donat encara un puntet més d’il·lusió».

Quan a les coses que cal can-viar d’aquella anada que va aca-bar en 01, Moreno recorda que «va ser un partit molt imprecís a nivell tècnic i no vam saber su-perar la seva pressió a nivell de pilota. Però, hem estat treballant i esperem poder fer-ho millor ara i progressar». La cita tindrà lloc diumenge, a les 12 del migdia i al camp del Masnou.

L’entitat accelera els tràmits per tal que Pazos pugui estra disponible per debutar diumenge

FUTBOL

L’atacant Javi Pazos, vestint la samarreta de La Pobla, ahir.

CEDIDA

La Pobla fitxa el davanter Javi Pazos, que arriba procedent del Choco gallecEl filial grana vol confirmar la bona dinàmica en la visita al feu del Masnou, després d’encadenar dues victòries davant Rapitenca i Terrassa

Quatre nedadors del Cambrils CN, a l’Open Masters de Portugal

NATACIÓ

Renuncien al d’Espanya per motius econòmics

RedaccióUn equip de quatre nedadors màsters del Cambrils Club Na-tació participarà per segon any consecutiu a l’Open Master de Natació de Portugal. Aquesta competició internacional es ce-lebrarà aquest cap de setmana a localitat de Meahalda al costat de Coimbra on participaran més de 459 nedadors que pertanyen a 59 clubs de diferents països. El Cambrils Club Natació estarà re-presentat per Fernando Vaque-ro, Gerard Gómez, Eduard Mi-ralpeix i Toni Pérez-Portabella.

Els quatre han decidit, al igual que ho van fer l’any passat a títol personal, participar al Campi-

onat Nacional de Portugal i no competir al d’Espanya que es ce-lebrarà al febrer a Palma de Ma-llorca per raons principalment econòmiques. La Federació Por-tuguesa de Natació al igual que la d’altres països com la francesa o italiana, sí reconeixen la par-ticipació d’esportistes amb lli-cencia de la federació catalana. En canvi, la federació espanyola exigeix als nedadors de la cate-goria màster que vulguin par-ticipar al campionat nacional, federar-se també en l’estatal. A aquest pagament, s’ha de sumar, a més, els costos de participació de proves individuals i relleus que tripliquen els de Portugal.

L’equip de màsters del Cam-brils esperen millorar els bon re-sultats de l’any passat on Eduard Miralpeix va aconseguir una pla-ta als 400 lliures i la resta de ne-dadors, tres quarts llocs.Aquesta edició, les proves on participen són: Gerard Gómez (cat.+ 35 anys) nedarà els 50 esquena, els 100 i 200 lliures i els 100 estils;

Eduard Miralpeix (cat.+ 40 anys) competirà als 400m lliures, 100 estils, 100 lliures i els 50 i 100 papallona. Fernando Vaquero (cat.+ 35anys), i Toni Pérez-Por-tabella (cat.+ 45 anys), nedaran tots dos els 400m lliures, els 100 estils, 100m i els 200 lliures. Els quatre participaran en el relleu 4x50 lliures.

CEDIDA

És el segon any que no hi participen per l’elevat cost.

El 360ball arriba aquest dissab-te al Club Esportiu Tarragona Pádel Indoor. Per als amants del tennis, pàdel, esquaix, ping-pong, o qualsevol altre esport de raqueta, ara ha arribat el 360ball al TPI. Es tracta de l’únic esport de raqueta que es juga en un cercle i que permet la participació de múltiples juga-dors. Aquest dissabte es podrà viure per primer cop l’emoció d’aquest esport durant la porta-da a terme de la primera matinal

que ha preparat el Tarragona Pádel Indoor per a tots els socis i amics de l’entitat que vulguin gaudir de la jornada esportiva que serà tot un descobriment d’una nova forma de practicar amb la raqueta. A més, durant el dia, s’oferirà també una cal-çotada. El preu de l’activitat és de 25 euros per tot plegat i tres euror per jugar als socis. Per a la resta, els preus són de 28 euros i quatre euros per a cada cosa, respectivament.

Matinal de ‘360ball’ al Tarragona Pádel Indoor

PÀDELCEDIDA

Es tracta d’una forma diferent de practicar esport de raqueta.

El Torredembarra serà aquest cap de setmana l’encarregat d’obrir una nova jornada de Primera Catalana al Camp de Tarragona. Els de la Torre re-bran la visita del Jesús si Maria, dissabte a dos quarts de sis de la tarda. El conjunt torrenc ocupa actualment la cinquena posició a la taula, amb 29 punts i una plaça per sota del Torreforta. Per la seva banda, els del barri de Ponent, s’enfrontaran diu-menge a les dotze del migdia al

Marianao Poblet, equip immers de ple en la lluita per no assolir el desenllaç de temporada dins les places de descens. L’encon-tre no hauria de complicar-se massa per a un Torreforta que hi acudeix des de la quarta posi-ció i amb 31 punt, només a cinc del segon classificat Viladecans i a set del líder Martinenc. Tam-bé el Catllar jugarà diumenge, a domicili contra el Tecnofutbol i igualment a les dotze del mig-dia.

El Torreforta vol apropar-se més a dalt vencent el Marianao

FUTBOL

RedaccióEl Palau Municipal d’Esport de Cambrils acollirà demà la pri-mera fase comarcal de tennis taula individual en el marc dels Jocs Esportius Escolars de Ca-talunya (JEEC), un programa de promoció esportiva establerta pel Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. El campionat de tennis escolar tornarà al pavelló de Cambrils el 8 de març a partir de les 9 hores amb la celebració de la tercera fase comarcal. A més, també tindran lloc a la ciutat partits puntuables de bitlles catalanes, escacs i bàdminton i una jornada d’entrenaments

de karate. Les quatre fases co-marcals de bitlles catalanes es disputaran els diumenges 16 de febrer, 9 i 23 de març i 27 d’abril, de deu del matí a dues del mig-dia, al Parc del Pescador. La classificació individual servirà de base per participar a la final de Catalunya. Per altra banda, la tercera fase comarcal d’escacs es va jugar el passat dissabte el 18 de gener a la Unió Escacs de Cambrils. I el proper 23 de març se celebrarà una de les fases de bàdminton al Palau Municipal d’Esports. Finalment, l’1 de juny s’ha programat un entrenament de karate a la platja del Regueral de Cambrils.

Cambrils acull demà la fase comarcal dels Jocs Esportius Escolars

TENNIS TAULA

També se celebren competicions de bàdminton

2724/01/2014 diarimés

TarragonaAsunción Pérez Sanjorge. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Sebastià de La Canonja.José Garcia Delgado. Ha mort als 41 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Feliu de Constantí.Crescencia Rodríguez Higue-ras. Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Santa Maria.

ReusPedro Romero Ríos. Ha mort a l’edat de 93 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 16h a l’Es-glésia de Sant Joan.Raquel Mas Segarra. Ha mort a l’edat de 49 anys. El seu fune-ral se celebrarà avui a les 12.30h al Crematori.Pere Ferré Arqué. Ha mort a l’edat de 92 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 10.30h a l’Església de la Puríssima Sang.Xavi Sumalla Recasens. Ha mort a l’edat de 52 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 9h al Tanatori.

CambrilsLourdes Font Mora. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Pere.

Vila-secaGloria Pla Gomis. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Esteve.

DEFUNCIONSDEFUNCIONS

28 diarimés 24/01/2014 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Francesc de Sales i Felicià.

REUS. Inauguració de l’exposició de pintures de Frank Jensen i escultures de Kubach&Kropp. A les 20.00 hores a la Galeria d’Art Anquin’s.

TARRAGONA. Teatre. ‘Lo indestructible’, de Pau Nut. A les 21.00 hores a la Sala Trono.

TARRAGONA. Concert de Mambo Jambo. A les 22.00 hores a La Vaqueria.

VALLS. Concert de Pelo Mono. A les 22.00 hores a la Sala Dune.

TARRAGONA. Concert de Taverna Republicana. A les 23.00 hores a l’Antiga Tabacalera.

AGENDA

TARRAGONA:

- Ciutat, R. i Molero, H. - Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta) - 977.54.31.89 (Diürn)

- Domingo Saigi, Pere - Rambla Nova, 54 - 977.22.81.20 (24 hores)

REUS:

-Peidro Jordà, Mª Victoria - Escultor Rocamora, 1 - 977.75.73.01 (Diürn)

- Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 Frozen: el regne del gel - català dg: 12.001 Nymphomaniac 16.45 - 19.30 - 22.15 / dv i ds: 00.402 Caminando entre dinosaurios 16.25 / dg: 12.002 Hércules 18.15 - 20.30 - 22.40 / dg: 12.15 / dv i ds: 00.453 Pluja de mandonguilles dg: 12.153 El hobbit 2: la desolación de Smaug - 3D 17.004 La ladrona de libros 17.00 - 19.45 - 22.15 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.405 Qué hacemos con Maisie 16.00 - 18.10 - 20.15 - 22.30 / dg: 12.005 El único superviviente dv i ds: 00.306 Frozen: el reino del hielo 16.15 - 18.15 / dg: 12.156 Tres bodas de más 20.156 EL hobbit 2: la desolación de Smaug 22.157 Capintan Philips 16.30 (menys ds)7 La gran belleza 19.15 / dg: 12.007 Gravity - 3D 22.008 Futbolín 16.00 / dg: 12.008 Caminando entre dinosaurios - 3D 18.008 Mandela 19.45 - 22.309 Agosto 16.00 - 18.15 - 20.00 - 22.309 La gran revancha 20.309 La leyenda del samurai: 47 Ronin 22.30 / dv i ds: 00.4510 Doce años de esclavitud 16.45 - 19.30 / dg: 12.0010 Paranormal activity 22.15 / dv i ds: 00.4511 La gran familia española dg: 12.0011 El médico 16.00 - 19.00 - 22.00 / dv i ds: 00.0012 Lluvia de albóndigas 2 16.30 - 18.30 / dg: 12.0012 La vida secreta de Walter Mitty 20.30 - 22.40 / dv i ds: 00.4513 El lobo de Wall Street 16.00 - 19.20 - (només dv i ds) 22.4514 Hércules - 3D (menys ds) 16.1514 Turbo - català ds: 161.514 El lobo de Wall Street 18.15 - 22.0014 Ballet: Giselle - en directe des del Royal Opera House de Londres dl: 20.1515 Mindscape 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40 / dv i ds: 00.4515 Turbo - català ds: 16.1516 El lobo de Wall Street 17.00 - 20.30 / dv i ds: 23.50

YELMO PARC CENTRALEl Médico 19.45Frozen: el reino del hielo 15.45 - 18.00 / dg 12.15Mandela: del mito al hombre (menys dl) 21.45Ballet en directo: Giselle dl: 21.45EL lobo de Wall Street 18.00 - 20.15 - 21.30 / dg: 12.00Paranormal activity: los señalados dv i ds: 00.55A propósito de Llewyn Davis dv i ds: 23.40Mindscape 16.25 - 18.30 - 20.35 - 22.40 / dg: 12.35 / dv i ds: 00.45Lluvia de albóndigas 2 15.45 - 17.45 / dg: 12.30Tres bodas de más 16.00La leyenda del samurai: 47 Ronin 16.45 / dg: 12.10 / dv i ds: 00.25Agosto - català (menys dl) 19.15La vida secreta de Walter Mitty 22.30 / dv i s: 00.40La ladrona de libros 16.15 - 18.50 - 21.45 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.20

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 El médico 16.00 (només ds i dg) - 19.00 - 22.002 Lluvia de albóndigas 2 ds i dg: 17.002 El lobo de Wall Street 19.002 El hobbit 2: la desolación de Smaug 22.303 Agost - català 17.30 - 20.00 - 22.30 / dv i ds: 00.454 El lobo de Wall Street dv: 20.00 / ds i dg: 16.30 - 20.00 / dv i ds: 23.305 Caminando entre dinosaurios dg: 16.005 El lobo de Wall Street 18.00 - 21.305 Turbo - català ds: 16.156 Futbolín dl a dj: 17.30 / dg: 16.006 Mandela dl a dj: 19.30 - 22.30 / dv a dg: 18.10 - 21.00 / dv i ds: 00.006 Turbo ds: 16.157 La leyenda del samurai: 47 Ronin 16.00 (només ds i dg) - 18.157 La vida secreta de Walter Mitty 20.307 Paranormal activity: los señalados 22.40 / dv i ds: 00.308 Hércules: el origen de la leyenda 16.30 (ds i dg) - 18.30 - 20.30 - 22.30 / dv i ds: 00.409 Frozen: el reino del hielo 16.00 (ds i dg) - 18.009 Dotze anys d’esclavitut - català 20.00El único superviviente 22.30 / dv i ds: 00.4510 La ladrona de libros 16.30 (ds i dg) - 19.15 - 22.00 / dv i ds: 00.30

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978)1 El lobo de Wall Street 18.15 - 22.002 Futbolín 16.00 - 18.152 El único superviviente 20.00 - 22.153 La leyenda del samurai: 47 Ronin 16.00 - 18.30 - 22.154 Tres bodas de más 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.305 Retornados 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.307 Frozen 16.00 - 18.157 La vida secreta de Walter Mitty 20.30 - 22.308 Lluvia de albóndigas 2 16.00 - 18.158 El hobbit 2: la desolación de Smaug 20.30

LAUREN REUS MULTICINES (www.laurencinemas.net)1 La vida secreta de Walter Mitty 16.30 - 19.15 - 22.152 A propósito de Llewin Davis 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.303 Frozen, el reino del hielo ds i dg: 16.00 - 18.053 Tres bodas de más (menjs ds i dg) 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.153 Tres bodas de más ds i dg: 20.15 - 22.154 Presentimientos 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.305 El único superviviente 16.30 - 19.10 - 22.106 La ladrona de libros 16.15 - 19.15 - 22.007 Paranormal activity: los señalados 16.20 - 18.20 - 20.20 - 22.208 La leyenda del samurai: 47 Ronin 16.20 - 19.30 - 22.309 The collector 22.459 El lobo de Wall Street 16.15 - 19.30

EL VENDRELL / OCINE (OCINE: 902 170 831 / 977 660 778)La ladrona de libros 16.30 - 19.10 - 22.00 / dg: 11.50 / dv i ds: 00.30Futbolín dg: 12.05EL hobbit 2: la desolcaión de Smaug 15.50 (menys ds)El Lobo de Wall Street 19.00 - 22.30El médico 15.50 - 18.50 - 21.45 / dg: 11.40 / dv i ds: 00.40Caminando entre dinosaurios dg: 12.10El único superviviente 15.45 (menys ds)La vida secreta de Walter Mitty 18.10La leyenda del samurai: 47 Ronin 20.30Paranormal activity: los señalados 22.45 ( dv i ds: 00.35Frozen: el reino del hielo 16.00 / dg: 12.00Lluvia de albóndigas 2 18.05Mandela 20.05 - 22.45Mindscape 16.10 - 18.15 - 20.20 - 22.25 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.30El lobo de Wall Street 17.00 - 20.30 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.10Hércules: el origen de la leyenda 16.00 - 18.05 - 20.10 - 22.15 / dg: 12.05 / dv i ds: 00.20

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre RecreatiuBlue Jasmine 19.30 (diumenge 26 de gener)

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:20 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:48 La Riera 16:34 Divendres 18:45 Els misteris d’en Murdoch 19:37 Espai Terra 20:13 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:51 Zona zàping 22:23 La gran pel·lícula: Buried (Enterrat)00:08 Pel·lícula: Joc de dones02:02 Ventdelplà 02:54 Cava de Blues 03:39 Fusió i swing a l’estudi 04:24 Blues a l’estudi

TV311:10 Cultures vives 12:01 ExperiMental 12:26 Obres d’enginy12:50 Rutes per Euskal Herria 13:39 La veritat sobre el menjar 14:30 Catalunya des del mar 15:20 El món des de l’aire 15:55 Éssers de sang freda 16:45 Amb els teus ulls 17:37 El museu de la vida 18:35 Xarxa Natura 18:41 Parcs per a totes les

estacions 19:28 X-Games 2014 20:00 Esport Club 20:29 Bàsquet Eurolliga 22:14 X-Games 2014 00:05 Tot l’esport 00:28 Zona zàping 00:44 X-Games 2014

ESPORT 314:34 La lliga dels supermalvats 15:21 Bola de drac Z 16:12 El llibre de la selva 16:56 mic 3 17:49 Una mà de contes 18:01 L’Spirou petit 18:18 Geronimo Stilton 18:45 Els pingüins de Madagascar 19:30 Info k 19:45 La casa d’Anubis 20:13 Tom i Jerry 20:55 Bola de drac Z

CANAL 3321:25 La Riera 22:03 Riu avall 22:59 Cronos 00:43 Catmúsica 02:22 Waterloo Road 03:14 Cava de Blues

CANAL SUPER3

03:45 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 España directo20:30 Corazón21:00 Telediario 222:15 El tiempo22:30 Se hace saber23:10 Cine: Hermanos por pelotas00:40 Los Tudor01:30 La noche en 24H03:20 TVE es música06:00 Noticias 24H

TVE106:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:30 Deportes21:40 La previsión de las 922:10 Los mayores gamberros22:30 Me resbala02:15 Campeonato Europeo de

Póquer

ANTENA311:50 Para todos La 213:40 Una ventana al mundo15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales16:45 Patrimonio de la

Humanidad17:25 Patrimonio de la

Humanidad18:00 Jara y sedal18:20 El escarabajo verde18:55 Para todos La 219:30 Fiesta Suprema20:00 ¡Atención Obras!20:55 Capitulares21:00 Imprescindibles22:00 La suerte en tus manos22:20 El cine de La 2: Si yo fuera

rico00:00 La mafia01:40 Héroes de la Ilustración

TV2

07:00 El zapping de Surferos08:30 Encuentros peligrosos09:30 Alerta Cobra10:30 El último poli duro11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:45 Deportes Cuatro15:55 Castle16:45 Castle17:45 Castle18:30 Hawai 5.019:15 Hawai 5.020:00 Noticias Cuatro21:00 Deportes Cuatro21:30 El Método Osmin22:30 Cine Cuatro: Star Wars:

Episodio III01:00 Diario de...03:00 La línea de la vida

CUATRO06:00 laSexta en concierto07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Informe criminal11:30 Historias Criminales12:20 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:30 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:45 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 laSexta Columna22:30 Equipo de investigación23:30 Equipo de investigación00:30 Equipo de investigación01:30 Equipo de investigación02:45 Minutos musicales

LA SEXTA02:30 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario20:15 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco22:00 Deluxe02:30 Premier casino05:00 En concierto05:15 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:45 Médium07:20 Médium

TELECINCO

13:30 Avui per demà. Redifusió14:00 Notícies. Edició migdia14:30 El temps oportú. Redifusió 15:00 Notícies15:30 La setmana16:00 Notícies16:30 Extraradi17:00 Notícies17:30 Gaudeix la festa18:00 Notícies18:30 Avui Cambrils 19:00 Notícies19:30 Extraradi20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Extraradi22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui Cambrils23:00 Notícies

CANAL REUS TV04:55 Me gustas06:00 Impacto Total07:00 Zoorprendente07:30 Best of tv08:00 Teletienda11:00 Impacto Total12:00 Walker Texas Ranger12:45 Walker Texas Ranger13:30 El equipo A14:20 El equipo A15:15 Cine: 600 kilos de oro puro17:20 Ley y Orden18:40 Walker Texas Ranger19:30 Walker Texas Ranger20:20 Sin rastro21:20 Sin rastro22:10 Escudo humano23:05 Escudo humano00:00 El chiringuito de jugones02:30 Ganing Casino

NITRO14:30 Auditori 15:00 Gaudeix la Festa 15:30 El Cercle Virtuós 16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 18:00 Notícies 12 18:30 Gaudeix la Festa 19:00 Auditori 19:30 Esports en xarxa 20:00 Resum Informatiu Setmanal 20:30 La 7mana Camp de

Tarragona 21:00 El Temps Oportú 21:30 Fanzivid 22:00 Notícies 12 22:30 La 7mana Camp de

Tarragona 23:00 El Temps Oportú 23:30 Fanzivid 00:00 Notícies 12

TAC 12

L’HORÒSCOP

És molt possi-ble que avui vis-quis una jornada moguda i plena de petits esdeve-niments socials. Mart et demanarà acció.

21/03 al 20/04

La teva relació de parella et posarà a prova. De vega-des el cansament que sents prové de la teva indo-lència i de la falta d’exercici.

21/04 al 21/05

Entres en una prometedora fase sentimental, si estàs sol o sola obriràs el cor a noves relacions. Et trobaràs bé fí-sicament.

22/05 al 21/06

Tindràs més ca-pacitat creativa per saber què és el que vols i com poder afrontar-ho. Pots tenir ex-periències que t’estimulin molt.

22/06 al 23/07

Si tens parella estable no és el moment de córrer riscos, però si no la tens no has de tenir por de tirar-te com més aviat a la piscina.

23/11 al 21/12

La sort et vindrà de cara, però has de creure més en tu mateix gene-rant i materialit-zant les teves prò-pies il·lusions en l’amor.

22/12 al 20/01

Les circumstàn-cies et permetran prendre la dis-tància oportuna per comprendre els últims succes-sos que has viscut amb la parella.

21/01 al 19/02

Hauràs d’aplicar amb constància i no abandonar cap responsabilitat amb tu mateix, la salut és la salut i no es poden fer ximpleries.

20/02 al 20/03

Tens l’opció de crear noves vies de trobada. Sor-tirà beneficiada la teva vida soci-al. No confonguis fantasia amb re-alitat.

24/07 al 23/08

És possible que avui tinguis un contacte direc-te amb algú que no t’esperes, un acostament ple d’energia i sensu-alitat.

24/08 al 23/09

No et resulta-rà fàcil negociar amb la parella. Potser et posis una mica nerviós i projectis la teva part més agres-siva.

24/09 al 23/10

La teva ment es reactivarà, es po-tenciarà el teu interès per comu-nicar-te amb els altres. Venus in-dica una expansió en la vida social.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

2924/01/2014 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteli-gente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, come-dor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, gri-ferías de diseño, mucha luz. 130.000€ Tel.977.25.09.93

OcAsióN. cAllE AlguER, 92 m2. 4 habitaciones, salón comedor, baño completo, aseo, cocina amplia equipa-da, terracita a la calle, aire acondcionado, calefacción. 107.000€. Tel.977.25.09.93

¡¡¡ OFERTON!!! AV. PAïsOs cATAlANs, 3 habitaciones, 2 baños, exterior, soleado, + par-king + trastero, zona comuni-taria con piscina, zona infantil y zona deportiva 125.000€. 4 habitaciones 135.000€. Tel.977.25.09.93

Altres poblacions

sAlOu ZONA EsTiVAl Y PuE-BlO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para construir 1 o 2 casas. Desde 135.000€ Tel; 977.25.09.93

POR sEPARAciON MATRi-MONiAl uRgE VENdER en SALOU magnifico piso, nue-vo a estrenar, 3 dormitorios, salón-comedor, cocina, 2 ba-ños completos, amplia terraza, ascensor, parking en conjunto residencial cerrado con gran-des zonas comunitarias, por

tan solo 325.-€/mes. Informa-ción 689 222 000. Abstenerse Agencias.

PAllAREsOs JuNTO Al PuE-BlO, casa con jardín. De 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para varios coches con puerta auto-mática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena ca-lidad y diseño. 250.000€ Tel: 977.25.09.93

• Lloguer

RAMóN Y cAJAl, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vi-tro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TARRAgONA. AlQuilO PisO amueblado. Tel: 608.775.935

sP i sP – PPCC, estudi semi-nou, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, calefacció, a/condicio-nat, amb mobles i comunitat inclosa. 325 €/mes pk opcional nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sP i sP– BlOc st. Mateu, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, ex-terior, assolellat, semi-moblat. Comunitat inclosa. 400 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

AugusT, Pis cèNTRic refor-mat de 2 dormitoris, sala-men-jador, cuina americana amb vitro, 1 bany , ascensor, exte-rior, moblat, molt lluminós, comunitat inclosa, 550 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

P. RAFEl dE cAsANOVAs, pis de 3 dormitoris, sala-men-jador, cuina, 1 bany, calefacció de gas, moblat, comunitat in-closa. 450 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

BARó iV TORREs, pis total-ment reformat de 3 dormito-ris, sala menjador, cuina amb vitro, 2 banys, calefacció, aire/condicionat, sol, exterior, as-censor i comunitat inclosa. 475 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ROViRA i ViRgili, Pis re-format de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa , cuina amb vitro, 1 bany, calefacció a gas, comunitat inclosa. 400 €/ mes. nouhabitatconfort.

com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

disPONEMOs dE PisOs EN AlQuilER con y sin muebles a partir de 400€ tel.977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

VENdO PARQuiNg MEdiA-NO Av. Andorra, 20.000€. Tel. 977 54.71.42

Altres poblacions

lA PiNEdA. PisOs NuEVOs Con muebles. Preciosos. Mo-dernos. De calidad. 2 habita-ciones. 2 baños. Cocina inde-pendiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 550 € con posibilidad de par-king. Te: 977 25 09 93

sAlOu-EMPRius sud, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatcon-fort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

2118.- VilA-sEcA-ERA dEl dElME, c/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

El VENdREll-El PèlAg, c/ Narcís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus VElòdROM, PisOs sEMi-NOus de 1 dormitori, sala-menjador, cuina america-na amb vitro, 1 bany, ascensor i pàrquing. Zona comunitària amb piscina. Comunitat inclo-sa 350 €/ mes. Opció mobles. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus. Llogo habitació. Tel: 678.919.461

REus-Màs iglEsiAs, c/ BER-NAT Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menja-dor, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabitatcon-fort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

El ROuREll. Magnifico adosado en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 habitaciones dobles con armarios empotrados, co-cina equipada, amplio salón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de di-seño, aire acondicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y trastero en planta baja. 155.000€. tel. 977 25 09 93

AlFORJA, Pis s/NOu de 2 dormitoris, sala-menjador, cui-na amb vitro, 1 bany, calefac-ció, ascensor, pk i comunitat inclosa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus. PAssEig PRiM. Pis de 4 habitacions, 2 banys, amb mobles i electrodomèstics. To-talment reformat. Amb ascen-sor. Lloguer: 450€/ mes comu-nitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAgONA. sANT PERE i sANT PAu. Local en C/ Blanca d´Anjou /Violant D´Hongria. Superficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-21-79-50.

sE AlQuilA BAR-REsTAu-RANTE. Polígono Vilaseca. A porcentaje. Tel: 667.646.464

AlQuilO PARQuiNg Mar-quès de Montoliu, 4. Coche grande. 70€. Tel: 977- 22.28.77

TARRAgONA. c/ sAlVAdOR EsPRiu., Local de 204 m2. Instalación eléctrica. Aire acon-dicionado, Lavabo. Persiana a motor. 1000 €/mes. Telf. 977-21-79-50

sE AlQuilAN TRAsTEROs. TEl. 665.398.602

TARRAgONA. AlQuilO dOs PARkiNgs grandes: Avda. Andorra, Jaime I, 70e. Noches . Tel. 629.824.236

AlQuilO PARkiNg 70€ ZONA Joan XXiii. Tel. 646.155.689 / 977 21.58.54

TARRAgONA. EN AV. ROMA, Local de 275 m2. Totalmente equipado. Des-pachos. Sala de reuniones y archivo. Lavabos. A/A. Te-lecomunicaciones. Telf. 977-21-79-50.

lOcAl cOMERciAl EN TA-RRAgONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de super-fície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs

TiENdA dE cigARRillOs ElécTRóNicOs en centro co-mercial de Tarragona por moti-vos familiares. Tel. 669.377.825

REus. ZONA cAP, Horts de

Miró bar de 60m2 en plé funcio-

nament i equipat, terrassa davant

plaça. Traspás; 9.500€ i lloguer;

550€ al mes. Telf.; 615.620.161-

977.32.64.94

REus, c / MONTEROls, clínica

medicina estètica en funcionament,

completament equipada. Tel. 977

12.75.88 / clinicareus@gmail.com

TREBALL

TREBAllA cOM A TècNic Professional en Tanatopràxia-Tanatoestètica i Operari Funerari. Pràctiques en tana-toris i gestió de feina. Tel: 977 27.32.57

iNgREsOs EXTRAs. TEl. 91 101.81.59

uRgE iNcORPORAR PERsO-NAl para empresa en Tarrago-na. Tel. 650.223.233

Es NEcEssiTA MOdisTA amb experiència en vestits de festa. Tel. 977 080.148

sE NEcEsiTAN cOMERciA-lEs Y TElEOPERAdORAs para oficina de GAS NATURAL (Tarragona). Contacto 977 79.46.07

sEÑORiTA BuscA TRABAJO JORNAdA media/completa, por horas. Tel: 698.415.100

“NEcEsiTAMOs VENdEdO-REs dEl EuROBOlETO”, INTERESADOS . Tel: 977 235 812 / 630 851 423

NEcEssiTEM cOMERciAls, sou fix + comissió. SANDRA. Tel. 678.627.626

REUS. AVGDA. DOC-TOR VILA-SECA. Àtic de 120m2 de 4 habi-tacions, 2 banys com-plets, menjador amb sortida a terrassa de 10m2, molt assole-jat, ascensor, Opció a plaça d’aparcament al mateix edifici. Lloguer; 650€ comunitat inclo-sa. Telf: 615.620.161- 977.32.64.94

MASPUJOLS. A 50m del poble, terreny rústic encerclat de 2900m2, enjardinat amb masia rústica reconstruïda de 80m2, en 2 plan-tes (1 tipus golfes) piscina, aigua i llum per plaques solars. Possibilitat de am-pliació. Preu, 99.500€ Telf; 977.32.64.94-615.620.161

SE ALQUILA CASA CHALET En TARRAGOnA II, de OBRA nUEVA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. Opción a compra si se desea. Más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAn PISOS nUEVOS En TARRAGOnA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

S E A L Q U I L A D E S P A C H O -OFICInA en el vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero d ispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio d e c o w o r k i n g para autónomos. S i n c o s te s d e a l t a . P a r k i n g incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150€/mes. 977.21.47.13

REUS. PASSEIG SUn-YER. Pis alt de 98m2 amb 3 habitacions dobles, 1 bany, cui-na office, calefacció, ascensor. Balcó amb vistes al Passeig. Preu; 124.500€ Telf: 977.32.64.94-652.960.787

MOnTBRIO DEL CAMP. Casa arranglarada de pocs anys, 170m2 amb 4 habitacions dobles, cuina-menjador, salá d’estar, 2 banys, calefac-ció. Garatje per 2 cotxes i jardí privat. Consultar co-indicions. Preu, 142.000€ Possibilitat de lloguer amb opció a compra. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. ZOnA CInES REUS LAUREnS. Bar Restaurant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i per-misos vigents. Capa-citat de fins a 200 començals, doble accés. Sense tras-pás. Lloguer; 1500€. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

LLOGUER DE TRAS-TERS I MInIMAGAT-ZEM a mida, alarma, cctv, assegurança. w w w. c o m p a r t i -mespais.com Reca-sens i Mercadé 39. Agro reus (Reus). Tel. 977 12.40.34 / 630.105.540

REUS. PETIT LOCAL/TR ASTER/GUAR-DAMOBLES. 60€. 666.140.989

ES LLOGUEn DES-PATxOS Rambla nova. Tarragona. Tel. 629.268.189

VEnTA DE TRASTEROS Y PARKInGS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IVA y financiables!!. Varios tamaños. 977.21.47.13

EMPRESA En PLEnA ExPAnSIó AL TARRA-GOnèS nECESSITA Administrativa conta-ble amb anglès. Enviar e-mail a infoig2014@gmail.com

30 diarimés 24/01/2014 CLASSIFICATSPROFESSIONALS

Tapicero rápido, econó-mico. clásico profesional. Tel. 691.586.879. Venta mobi-liario hostelería.

REFORMES

reparaciones elecTri-cidad-FonTaneria. Tel. 637.256.992

alBaÑileria. realizamos toda clase de trabajos. Pre-supuestos sin compromiso. Sr.Codina. Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935

persianas-VenTanas-pVc alUminio. ¿QUieres re-pararlas o cambiarlas? Llámanos sin compromiso. Tel. 667.242.199 – Jose – servi-jer@hotmail.com

cocinas, BaÑos, insTala-ciones, pinTUra y manTe-nimienTo de ViViendas. Presupuesto cerrado, sin sorpresas, precio económico. Garantía. Tel: 607.845.902

MOTOR

se Vende VecTra 2.2 DTI, 125 CV del 2003. Buen estado 215.000 km. Luis 606.591.918

Venc coTxe nissan alme-ra diesel. Tel. 660.068.235

AMISTAT

aGencia maisol. VoLS tro-bar la teva parella estable? Club d’amics. Tel.695.410.052. www.maisol.com

COMPRES

TAROT

maesTro ToUrena. solU-ciona Todos proBlemas: amorosos, enfermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡ resUlTados 2 dÍas!! Tel: 610.324.179

TaroT eVa. Cartomancia y videncia. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864. 15 € - 1 h.

ALTRES

inGresos exTras acTiVi-dad independienTe Nom-bre, localidad y teléfono a j.francesc@outlook.com

cerTiFicados enerGÉTi-cos, CÉDULAS HABITABI-LIDAD, PRECIoS ECoNÓ-MICoS. TEL. 977-130.354 – 609.046.146

HipnoTerapia, orienTa-ción psicolóGica, sana-ción espiriTUal. Llamar de 13 a 15h. Tel. 622.625.055

MASSATGES

naTalia cap saloU. Masaje profesional. Todos servicios. Sin prisas. Económico. Discre-to. Salidas. FINAL FELIZ...!!. Tel. 628.892.397

mayKa caTalana. Dulce fusión de terapia y placer. ¡¡De-licioso final!!. Tel: 692.780.087

masaJe en camilla. Prostá-tico, descontracturante. “Final Feliz”. Tel: 628.068.257

RELAX

rUsa morBosa 20 aÑos. 692.426.496 SALoU

18 a. lUisa. FrancÉs com-pleto. Cariñosa. Completo 25€. Tel: 653.613.385

masaJisTa 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y ele-gancia. Reus. Todos los servi-cios. 699.242.637

reUs. nicol y sUs cHicas 30e. Tel. 698.788.062

15€ caTalana, maduri-ta. Delgada. Tarragona. Tel. 680.907.818

Gisela TarraGona. Thailandesa exótica. Tel: 651.045.349

se BUscan cHicas PARA PISo RELAx 60%. TEL. 698.288.952

VicToria TarraGo-na. Rubia, 120 pecho. Tel: 603.170.435

reUs. cHica áraBe. Tel: 602.069.603

orienTal. Solita. 20€. Tel: 667.031.918

casa pili. ¡¡Las mejo-res chicas de Reus...!!. Tel: 633.805.896

TarraGona. lUna. Italiana sensual. Tel: 602.412.828

reUs. mariTxell catalana, madura. Tel: 688 313 590

reUs roser y sus nuevas amigas española y latina, 25€. Tel. 698.483.981

Verónica rUsa económi-co. Reus Tel.625.684.107

mireia caTalana. 25 añitos. Reus. Tel: 605.201.195

ainHoa. massaTGisTa proFessional, catalana, amb molta sensualitat, el mi-llor tracte. Apartament de luxe amb vistes al mar, Cambrils. Tots els serveis...Petons amb llengua Tel: 630.181.163

JoVen, masaJisTa profe-sional. Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También salidas. Tel: 608.996.179

alina iTaliana. Todo de todo. 20€. Tel: 672.833.985

seGUr daniela. Todos ser-vicios. 120 p. naturales. Tel: 604.133.890

piso discreTo. Francesa- caTalana - porTorriQUe-Ña. Todo de todo, sin prisas. Tel: 665.351.193

mariBel madUriTa 130p. Reus. Tel. 647.124.910

seGUr. nUria española. To-dos servicios. Tel. 671.334.346

piso “noVedad Señoritas para elegir”. Tel: 977- 54.20.21

la pineda. espaÑola. Dis-creto. Tel: 689.948.342

crisTina y sUs amiGUiTas. Complacientes a tope. Ven a conocernos...!!!! Tel: 977 21.49.29

sara JoVenciTa, cariño-sa, besucona. Dispuesta a todo. 30€ - Tarragona – Tel. 611.205.293

JoVen polaQUiTa sexy anna 19 añitos. Tel: 650.801.498 - 24 hrs-

cHanTal 688.389.042 Ka-rina 675.190.521. Maduritas. Reus –Tarragona.

soFia. Andaluza, atractiva, Todos servicios. Salou. Tel: 698.371.676

20€ sexo. Rubia-Morena. Tel: 637.078.372

TarraGona sara marroqui-na, madurita. Tel. 685.725.676

VicKy i mireia Germane-Tes de 19 a. Massatgistes de Cambrils, 1ª línea mar. Pur vici i luxe. Discreció. ¡¡ Guapíssi-mes!! Tel: 682.489.776

JoVen BrasileÑa calien-te. mónica 24 años. Tel: 681.065.772 - 24 hrs-

aBUela cacHonda. Todo sí. Tel: 642.740.412

aBUeliTa sUpermimo-sa, cachondísima. Tel. 602.591.791

laTino morBoso en reUs bien dotado busca mujeres solventes. Tel. 633.650.879

relleniTa, madUriTa. Sí a todo… Tel: 693.731.224

TarraGona. rUBia 660.303.476, more-na 672.548.444, lati-na 611.321.994, española 651.045.359, Griego, Francés natural 657.966.004 . “24 hrs”. 977 11.20.90

TarraGona. cHicas JóVe-nes. 24 h. Servicios comple-tos. Tel: 977 .07.99.72

explosiVa pelirroJa. Ser-vicio especial dos polvitos 40€. Tel: 603.127.552

lUcÍa nUeVa 19 a. Su-percariñosa. 30€. Reus. Tel: 634.011.713

madUriTa 47 a. Pechugona, conejito peludo. Reus. Tel: 602.627.628

se BUsca comPaÑEra para piso Relax en Salou. Tel: 611.340.878

mUÑeQUiTa rUmaniTa marisa Vicio caliente. Tel: 638.076.098

saloU. dos amiGas 32–41a .Todos los servicios. Salidas. Tel: 688.488.620

cUrVas calenTiTas. mary Desde 20€ 24h. Tel: 672.821.511.

Bea andalUza desde 25€. Tel. 683.127.568

madUriTa. Recibo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293

pepe, BUen amante para mujeres. Tel. 626.856.386

mireia-Verónica, viciosas, complacientes, catalana y rusa. Reus. Tel. 605.201.195

eriK reUs. Español 19 años. Angel o demonio. Piso priva-do. 24h. Tel. 631.062.146

reciÉn lleGadiTa JÉssi-ca 21 añitos. Vicio a tope.Tel: 638.185.062 – 24 hrs-

adrian reUs. Español 19a, delgado, activo, masaje y sexo cañero. Tel. 631.451.822

daniel cariÑoso, versá-til. Apartamento privado. Tel: 660.851.172

KeVin reUs. Venezolano 22a, activo/pasivo, supercompleto, masajes, 24h. Tel. 631.320.814

meri, rUBia esplendida-mente dulce, masajes espe-ciales. Todos los servicios. Tel. 626.317.701

salVa reUs. Español vicio-so, 25 años, activo/pasivo, varonil, fiestero, 24h. Tel. 603.747.832

seÑora separada de 53 años en La Mora para señores solventes. Recibo sóla. Saray. Tel. 634.690.215

Vendrell. noVedad Ve-rónica. Atractiva, sensual, simpática. Todos los servicios. Piso privado. Tel: 647.254.331

exQUisiTa relleniTa 160 p, besucona, caliente, super-complaciente. Discreción. 24h. Reus. Tel: 633.536.079

2 amiGas aTracTiVas sen-sUales, BesUconas. lÉs-Bico aUTÉnTico. FrancÉs naTUral. 602.682.474

¡¡realmenTe sola y des-nUda!!. 20€ completo. Reus. 24 hrs. Tel: 634.838.843

Karla. sexy, ardiente. Di-viértete conmigo!! Todo sí, a solas. Tel. 602.071.379

TarraGona paUla, espa-ñola, 21a. Tel. 685.725.775

nUria madUreTa catalana, dolça, afectuosa. Pis particular VILANoVA I LA GELTRú. Tel: 610.589.727

seGUr nicole. 130p. Todos servicios. Tel: 672.503.016

“casa ana”. marTa 30, Tere 45 . Todo de todo… Reus. Tel: 659.377.652

VilaForTUny. Urgen chicas piso relax Tel: 692.863.983

me GUsTa el Vicio al naTUral. olGa rusa. Tel: 648.726.243

mUÑeQUiTa FiesTera. crisTina caliente viciosa. 24 h. Tel: 636.737.720

alQUilo HaBiTaciones por Horas en reUs. Suites confortables para relax, es-pecial parejas. Climatizado y discreto. Tel. 615.383.697

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.PAGAMOS AL INS-TANTE. MÁXIMA

VALORACIÓN. (SIN ENGAÑOS)

REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

MADURITA 34 A. Ma-sajes sensuales, pros-táticos. Francés na-tural, Griego. SALOU. 688.488.620

SOFIA. Española 34 a. Masajista sensual, eró-tica. servicios sin lími-te.... Salou. 688.488.620

TAROT AMANDA 806 499 500Sólo mayores 18 añosLeandro Hernández - Urb/el Bosque, 363 (46370) Chiva -. `Precio max: red fija 1,21- red móbil 1,57 €/min. VISA 960 038 896

Consulta cada dia l’edició online

CHICA ÁRABE 29 A. Francés completo -Media hora 30€- . Salou. 646.335.688

ESPAÑOLA DIABLILLA 20 añitos, privado Se-gur. Tel: 653 10 34 91

3124/01/2014 diarimésCLASSIFICATS

32 diarimés 24/01/2014 A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT Napi

16º

Estat del celCel serè o poc ennuvolat amb la circulació de núvols alts i prims, si bé localment quedarà mig ennuvolat per la formació de núvols alts i mitjans a sota-vent del Pirineu i Prepirineu. Malgrat això, la nuvolositat serà més abundant i compacta a l’extrem nord-est a partir de migdia i quedarà entre mig i molt ennuvolat. Independent-ment estarà molt ennuvolat o cobert al Pirineu, sobretot al nord de la serralada.

ELTEMPS Patrocinatper:

9ºMàxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

Carolina MorenoVila-seca torna a te-nir colla castellera. El passat 13 de gener, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va do-nar el vist-i-plau a diversos col·lectius per incorporar-se al grup de colles en formació. Juntament amb els Xiquets de Vila-seca, els agra-ciats amb aquesta notícia van ser els Castellers de Sant-pedor i els Emboi-rats de la Uvic, els quals a partir d’ara disposaran d’un període d’un any aproximada-ment per ser avaluades i acceptades com a for-macions oficials. Així doncs, el nombre de colles en formació ascendeix, amb aquestes noves in-corporacions, a 21.

El projecte dels vilasecans representa la re-presa de la colla que va desaparèixer l’any 1997. Catorze anys després, gràcies a l’empenta de dos nostàlgics, es va prendre la iniciativa de recuperar la formació. L’impuls va venir quan, l’any 2013, els Xiquets de Cambrils van tornar a l’activitat castellera. Els de Vila-seca van decidir organitzar dos assajos per veure quina seria l’as-sistència i valorar si seria factible o no començar amb els tràmits de gestió d’una nova colla. L’aflu-ència a aquestes proves va ser prou esperançado-ra, assistint unes 100 persones el primer dia i 80 el segon. Així doncs, van organitzar la primera assemblea del projecte i es va formar la nova jun-ta directiva, en la qual es va nomenar president a Carlos Lafont i l’antic cap de colla de la formació, Jordi Sasplugues, va tornar a ocupar el mateix càrrec.

El primer assaigDesprés de disset anys i apadrinats pels Xiquets de Tarragona i per la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, ahir els de Vila-seca van fer el seu pri-mer assaig i continuaran practicant cada dijous amb l’objectiu de fer sortides pròximament. Se-gons afirma un membre de la colla, Eloi Alcaide, la intenció que tenen és començar a aparèixer

de cara a Sant Jor-di, «ni que sigui un pilar i un parell de castells», explica. Si més no, el casteller afirma que, com a màxim, començaran a sortir per la festa major d’estiu de la vila. A més, un dels projectes previstos per la junta és fer ta-llers a les set escoles de la localitat per a què els més petits s’animin a formar part de la nova co-lla. Avui ho faran al CEIP Torroja i Miret als nens de primer i

cinquè de primària.Segons explica Alcaide, ara mateix és difícil

saber quanta gent formarà part del grup, però diu que més d’un centenar de persones s’han posat en contacte per demanar informació. És per això que, fins d’aquí a dos o tres setmanes, que no comenci a agafar una certa estabilitat la formació, no sabran amb exactitud quants Xi-quets de Vila-seca són. Tot i això, Alcaide explica que alguns dels participants formaven part de la dissolta Global de Salou, així com d’altres colles encara vigents i, fins i tot, alguns dels de l’antiga etapa dels Xiquets de Vila-Seca.

Proliferació de la cultura castelleraLa tornada de la colla coincideix en un moment de màxima proliferació de la identitat catalana, que implica l’increment de l’interès per la cultura i, en conseqüència, dels castells, entre d’altres. «Els castells estan de moda. No sé si la reaparició de la colla es deu a aquesta circumstància, però sí que ajuda, perquè molta gent que mai s’havia plantejat fer castells, ara ho fan. Això és una fa-cilitat», diu Alcaide. Però, no sempre ha estat així. La colla dels de Vila-seca va desaparèixer fa gairebé dues dècades, tot i haver estat una for-mació de renom, havent participat en la presen-tació dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Per aquella època, els vilasecans van començar la seva activitat castellera —concretament l’any 1991— i una de les seves construccions més im-portants va ser un 4 de 7 amb agulla.

CASTELLS

la nova colla de

vila-seca, en formació

Ahir van fer el seu primer assaig, després de gairebé dues dècades

amb la formació dissolta

Imatge de la primera prova que fan els castellers vilasecans, al local de la Societat Las Vegas.

olÍvia molet