núm. 223 la marinaGENER14ANY XX

www.lamarinadigital.cat

Robatoris a la Marina En tan sols un mes i mig s’han produïtdiversos assalts a comerços, locals iequipaments del barri, entre els qualshi ha el Bar la Granja, el CentreParroquial de Sant Cristòfol o l’IESMontjuïc. A banda de diners, els lla-dres també han robat coure. Pàg.7

20 anysfent barri

Líders... en aturLa Marina de Prat Vermell

- Zona Franca 19,7%Sants - Montjuïc 10,6%

Mitjana de Barcelona 10,4%

Segons les últimes dades delConsell Econòmic i Social deBarcelona (CESB), el barri amb

més atur a la ciutat de Barcelona és LaMarina del Prat Vermell- Zona Francaamb un 19,7%. Aquesta xifra quadrupli-ca al barri que menys nombre d’aturats

té: el conjunt que formen Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, amb un 4,4% d’a-tur. La mitjana del conjunt de la ciutat deBarcelona és del 10, 4% i es mesura perdistrictes. Sants-Montjuïc (10,6%),Horta-Guinardó (11,4%), Sant Martí(11,5%), Sant Andreu (11,6%), Ciutat

Vella (11,8%) i Nou Barris (14,2%) tenenun percentatge d’atur per sobre de lamitjana de la ciutat, mentre que Gràcia(9,2%), l’Eixample (8,6%), Les Corts(8,4%) i Sarrià- Sant Gervasi (5,9%) pre-senten un percentatge per sota de lamitjana. Pàg. 3

FONT: CESB / GRÀFIC: ELABORACIÓ PRÒPIA

El diari LA MARINAcelebra 20 anysEl gener de 1994 sortia el primernúmero de LA MARINA. A partir d’a-quest mes, i durant l’any, recordaremalguns capítols de la història delsbarris de la Marina que s’han publicatal llarg d’aquestes dues dècades d’in-formació local. Pàg.16

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina // Gener 2014MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

“Riquesa vs atur”. Amb aquest titularobríem aquest mateix espai fa prop d’unany (a LA MARINA de febrer de 2013).Ja llavors alertàvem del ritme preocu-pant que la destrucció d’ocupació estavaprenent als nostres barris i com el riscd’exclusió social ja era per a molts delsnostres veïns i veïnes una realitat.

Malauradament –i malgrat que en elsseus discursos de Nadal molts dels nos-tres representants polítics s’han atrevit aanunciar que aquest 2014 serà el de lasortida definitiva de la crisi- els númerosens donen la raó: i és que, un any des-prés, la situació al nostre territori no hafet més que empitjorar.

Al desembre, sabíem que els barris dela Marina són els que registren la taxad’atur més elevada de tota la ciutat (enparlem a la p. 3). Concretament, segonsdades del Consell Econòmic i Social deBarcelona, tenim un 19,7% de desocu-pació, xifra que quadruplica el percentat-ge del barri que en té menys (Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, amb un 4,4%).

Fa un any contraposàvem la paraula“atur” a “riquesa” per la posició estratègi-ca que suposadament tenen els nostresbarris respecte a d’altres punts deBarcelona. La Fira, el Port, el ParcLogístic... Ningú no dubta que sónautèntics motors de creiexement econò-mic. Curiós, però, que aquest creiexe-ment no repercuteixi en el seu entornmés immediat.

La pregunta que ens fèiem llavors –ique ens tornem a fer ara- és evident: perquè no? I un cop més és difícil obteniruna resposta. Mentre l’esperem d’a-quells que ens governen i administren,són molts els que ja han passat a l’acció.I és que en solidaritat també som unbarri de rècord: l’Assemblea d’aturats dela Marina (vinculada a l’Assemblea del15M) ja porta un any duent a termeaccions de suport al col·lectiu de des-ocupats. Càritas i les parròquies de Port,Sant Bartomeu i Sant Cristòfol són, comsempre i més que mai, al costat de quimés ho necessita.

Però amb això no n’hi prou: és urgenti necessari que els nostres polítics per-cebin com a prioritari l’augment de lesinversions en programes de formació, enprojectes socials que promoguin la dina-mització econòmica, la inserció laboral il’ocupació juvenil. I és necessari i urgentperquè, com és evident, a més atur méspobresa, i allò que ja advertíem fa unany: ja no podem parlar de risc de frac-tura social, perquè a la Marina hem pas-sat de risc a realitat.

La cantonada dels carrers Ferrocarrils Catalans amb Foneria compleix totes les caracte-rístiques per ser considerada de perill públic, una forta pendent per pujar al barri dePolvorí, la pendent des dels edificis cap a la carretera, les quatre terrasses amb rajolesmal posades o inexistents, els dos furats dels arbres que ja no hi són, la escala en estatpèssim de conservació i els bancs com si fossin un vagó de tren. Total un cúmul de des-encerts que fan d'aquest racó un lloc digne de ser estudiat per estudiants d'urbanisme.

Atur ipobresa: derisc a realitat

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catFacebook: diarilamarinaTwitter: @lamarinacatC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

DirectorJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Carla Genís, JordiGispert, Sònia Maza, RaquelMartínez, Martí Molina, NataliaMorales, Sergi Palacios,Meritxell Suárez, SaraTorremocha, Miquel Vera, RafelVidal, Iris Vieiros, Araitz Pippers

Col·laboradorsFelipe Ayala, BellezaActiva,Julio Baños, David Bellón, JuanBibián, Salvador Cuevas,Agustín Forteza, MireiaGargallo, Marc Gispert, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Gemma Roig, XavierSanz, Guillermo Segador, PaulaStanislavsky i M. Jesús Valderas

Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comín

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

la marina // Gener 2014 TEMA DEL MES 3

SARA TORREMOCHA

El passat mes de desembre elConsell Econòmic i Social deBarcelona (CESB) va fer públiques

les dades d'atur registrades el mes denovembre a Barcelona i ho va fer desglos-sant les xifres per barri. Els nous indica-dors posen de manifest la complexa situa-ció socioeconòmica que envolta laMarina, en comparació amb els altresbarris que formen la ciutat comtal. LaMarina del Prat Vermell - La Marina delPort és el barri barceloní amb més atur,amb 19,7%, una taxa que quadruplica laque presenta Vallvidrera - Tibidabo - LesPlanes, el barri de Barcelona amb menysaturats. A més, la xifra de La Marina ésgairebé el doble de la mitjana de la capi-tal catalana, que es troba al 10'4%.

Però parem atenció en els resultats delnostre barri. Per què el nombre d’aturatsés tan alt a la Marina? Per què hi ha tantadiferència amb altres indrets? Pel JoanMestres, membre de l’Assemblead’Aturats de la Zona Franca i del’Assemblea del 15 M de la Marina- ZF, laresposta és clara: “la taxa d’atur del nos-tre barri reflecteix un cop més la desigual-tat de poder entre diferents indrets”. I ensexplica que el fet que el nivell de rentacoincideixi amb el d’atur posa de manifestla manca d’una igualtat en la distribucióde recursos i llocs de treballs pel territori.Així doncs, aquest desequilibri de poderempobreix la Marina ja que les rendessón més baixes que a altres zones deBarcelona i l’atur és més alt.

Joan Montero, integrant de les duesassemblees, comenta que el desmante-llament de la zona industrial, molt prota-gonista en èpoques passades, ha estat unimportant desencadenant. “La ZonaFranca era un gran motor industrial idonava treball a milers i milers de perso-nes, la fallida d’algunes empreses o el fetque hagin reduït molt la plantilla, ens haprivat d’aquests salaris”, ens comenta. Elseu company, el Joan Mestres, afegeixque, davant de la desintegració del sectorindustrial, els serveis, ara molt privatit-zats, només pensen en abaratir costosreduint el nombre de treballadors, i pertant, no promouen la inserció laboral.

En conseqüència, la xifra d’atur a la

Marina ha continuat la seva tendència increscendo des que es va iniciar la crisieconòmica, amb un fort impacte en lafranja de joves. “No hem registrat unamillora notable en cap etapa; nomésalgun estancament temporal, de moltcurta durada i sempre sota treball precari,així que, de cap manera, podem parlar demillora”, ens explica el Joan Mestres.

I es que l’atur està molt lligat al treballprecari. “Tot i que l’alta taxa d’atur és unadada lletja per un estat, perquè denotaque el sistema econòmic no funciona deforma òptima, realment li és molt útil algovern; és l’arma que els hi legitima perinstaurar la precarietat laboral”, ens asse-gura el Joan Mestres. Així, les personesque es troben en una situació límit acce-deixen a treballs que no reuneixen lescondicions dignes, perquè és l’únicaforma que tenen d’obtenir uns recursos,tot i que siguin pocs i sense cap garantia.

“Entenc perfectament que hi hagi perso-nes que duguin a terme aquests treballsper necessitat, però si treballem així seràcomplicat exigir unes condicions laboralsmillors, estem entrant en el seu joc”, ensconfessa el Joan Montero.

Per ells, hi ha una alternativa clara aaquest sistema: la lluita. “La única soluciódavant d’aquest sistema capitalista putre-facte és la col·lectivitat; només canviaremla societat quan deixem de veure l’atur iles dificultats socials com un problemapersonal i ho comencem a veure com unassumpte col·lectiu, de tota la societat”,assegura el Joan Mestres. “Hem d’acabaramb la competència i l’individualisme queha instaurat el capitalisme, on els llocs detreballs estan totalment deshumanitzats, inomés es parla en termes econòmics,oblidant que som persones”, declara.

Per això, la demanda principal que fandes de l’assemblea és la reducció dràsti-

ca de la jornada laboral sense retalladessalarials, garantint que tothom puguiaccedir a un treball, i suprimint les horesextres. “El sistema capitalista és tan irra-cional que els aturats no troben feina i elstreballadors fan moltes més hores de lesque han de fer. Si no hi ha treball suficient,l’única opció és repartir el que hi ha”, enscomenta el Joan Montero. “El capitalismeens separa i ens enfronta, hem de tenirfortalesa ideològica suficient com per exi-gir unes condicions dignes, sinó és pa peravui, gana per demà”.

L’assemblea d’Aturats de la ZonaFranca i l’Assemblea del 15- M La Marina-ZF es reuneixen cada dimarts a les deudel matí a la casa del rellotge, al passeigZona Franca, 116. Molts dels membresd’aquestes organitzacions estan presentstambé a l’assemblea de Barcelona, quees concentra els dijous a les 10 del matí alcarrer, Sant Pere més baix, 70.

La Marina és el barri ambmés atur de BarcelonaAnalitzem el problema amb Joan Mestres i Joan Montero, membres de

l’Assemblea del 15-M La Marina-ZF i de l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca

Joan Mestres i Joan Montero, membres de l’Assemblea del 15-M La Marina-ZF i de l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca

RAFEL VIDAL

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Considera que es pot viure amb un salari mínim de 654,30 euros?

SilviaAntón

Administrativa

“No se puede vivir con este suel-do, con la hipoteca, manuten-ción, etc.”

NoemiSalvat

Aturada

“Es imposible, colegio de losniños, la hipoteca, gastos de lacasa”

FernandoCalero

Aturat

“Me parece irrisorio, con estedinero no se puede vivir, imposi-ble"

JuanCarrero

Jubilat

“Trabajar 8 o 10 horas diariaspor un sueldo con el cual no sepuede vivir”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

la marina // Gener 2014OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

Un somriure al pauperisme

M'agrada veure com comencem cada any amb festa, alegria i desig per a queel nou any faci desaparèixer tots els nostres errors i desgràcies de l'any ante-rior. Suposo que a Bárcenas, Millet, Pujol i ara la infanta, segurament haurandesitjat això.

No obstant, m'agradaria parlar aquest cop sobre la precària situació queens trobem: puja el preu de la llum; l'aigua ho ha fet ara el 5%, però amb l'apli-cació dels pressupostos de la Generalitat s'espera incrementar 2% més a l'à-rea metropolitana; i com no els meus indesitjables amics de TransportsMetropolitans que ja ha superat els 10 euros el bitllet de deu viatges (10,30€).

Sobre aquest últim crec que mereixen una consideració especial, vosaltresque ens voleu anar eliminant totes les línies de bus útils per aquestes que sónridícules, penseu que la bona manera és acumular un deute. Tots sabem queun servei sí o sí tendeix a acumular deute, perquè no és un una activitat eco-nòmica que hagi de recollir beneficis, sinó que la seva feina és ajudar-nos aanar de casa a la feina o a classe.

TMB té un deute declarat el 24 de desembre del passat any de 500 milionsd'euros (Font: El Periòdico - 24/12/2013), però tranquils que estrenem xarxesoctogonals de bus i paralitzem unes obres que han costat una millonada per-què no és rendible un metro al nostre barri, MOLT INTEL·LIGENT!

El més divertit de tot, és que mentre paguem el servei a través d'impostos,paguem més en bitllet, TMB decideix gastar 1, 5 millions més per a adaptar elscarrils bus a la nova xarxa de bus (Font: El País - 5/03/2013). La Zona FrancaNO TÉ METRO, però si tele per amenitzar els autobusos, dos parades bastantridícules a banda i banda de la Gran Via - suposo per si algú no vol creuar pelpas de vianants que hi ha tot just davant de la ciutat de la justícia...- i tenim elMouTv al metro per a gaudir de sentir-se enllaunat a hores puntes.

Apreciats senyors/es de TMB em declaro oficialment en vaga de transports,no penso pagar ni un euro més per a les vostres activitats i idees absurdes,quan torneu a pensar amb un cert raonament em pensaré si agafo el vostretransport, fins aleshores faré cames i agafaré el cotxe que em surt més baratala benzina.

Atentament, un ciutadà cabrejat.

Isabel Cascón La Marina @

Taxis més cars, si us plau

Encetem l'any 2014 i, com no podia ser d'altra manera, gairebé tots els preuspugen. També el dels taxis, un transport (públic?) necessari a una ciutat comBarcelona, i important en uns barris com els de la Marina, sobretot a la nit.

No deixa de sorprendre'm el preu excessiu d'aquest transport, i encara mésla necessitat que tenen alguns d'apujar-lo encara més. Que no veuen els taxis-tes que, si el preu és tan elevat, ningú no agafarà el taxi? Diuen que hi hamassa poca gent que agafa aquest servei i que per això els preus han de serelevats, que pugen els altres costos com els de la gasolina, etc. I, en bonapart, estic d'acord amb aquest argument. Però jo m'ho miro per la mevabanda, la del client que ha de pagar quantitats molt elevades per anar d'un lloca un altre de la ciutat.

El taxi hauria de ser un transport públic, potser més car que un bus o unmetro (et deixa davant de casa) però accessible per a tots. I no ho és.

Els taxistes es queixen que tenen pocs clients. I jo em pregunto: si elspreus fossin més baixos, no hi hauria més gent que accediria a agafar un taxi?Vull dir, a banda de quan és urgent i imprescindible, si l'import fos més asse-quible per als ciutadans es faria servir molt més sovint. Dit d'una altra manera,hi hauria més clients per hora (a un preu una mica més assequible) i al finalels taxistes hi sortirien guanyant. Almenys, jo ho veig així. És evident quemolts, no.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Man Hoh Tang Les Corts @ David M. Pérez Pg. Zona Franca @

On són els prejudicis?

Aquest mes passat vaig poder llegir la carta d'Albert Torras Corbella, enquè es preguntava per què els barris de la Marina estaven envoltats detants prejudicis. I, certament, m'afegeixo a la seva pregunta. Per què?

Ja fa gairebé una dècada que visc al passeig de la Zona Franca i mai,absolutament mai, he tingut cap problema. No només això. Aquests dies,passejant per la plaça de la Marina, he pogut comprovar com s'organitzavauna campanya solidària per recollir joguines i material escolar (amb moltd'èxit, per cert).

Estic orgullós de viure a la Marina. Pels veïns, pels paisatges i perquèsom solidaris, ajudant-nos quan fa falta.

P.D. Només ens falta tenir metro per ser el millor barri de Barcelona

FE D’ERRATESEn el número anterior (222) vam publicar una fotografia, a l'apartat deMirada Crítica, denunciant un vehicle presumtament abandonat. Volemrectificar dient que no es tracta d'una furgoneta sense propietari, ja que LAMARINA va poder parlar directament amb ell, sinó únicament un vehicleque s'utilitza per al treball diari, i que en cap cas està abandonat

la marina // Gener 2014 OPINIÓ 5

la m

arin

ani

com

parte

ix n

i es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns d

els

seus

col

·labo

rado

rs

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Resulta que estàvem equivocats i la dona no té proudiscerniment: les dones no poden oficiar missa . Lesdones del cristianisme són una miqueta menys perso-

nes que els homes i les de l’ islamisme i el judaisme. De lesaltres no en sabem prou però sospitem que també. I aques-ta debilitat tenen en comú les senyores patidores de la reli-gió, per tant podrien associar-se les cristianes, musulmanes ijueves per defensar els seus drets encara que el millor quepoden fer és plantar-se i anar-se'n. El sentit religiós no té resa veure amb això.

Ara tornem-hi amb el tema de l'avortament. La dona elsimporta un rave i el pitjor no és això sinó que moltíssimesestan d'acord en aquesta afirmació. Fins i tot hi haurà donesorgulloses de prendre les seves pròpies decisions, però quetambé estiguin d'acord en què no puguin prendre de algu-nes. És una contradicció absurda. Posats a tornar al passathauríem d’implantar una altra vegada el permís del marit perobrir comptes corrents o per fer-se el passaport ja que estemd'acord que no té seny. O millor podem tornar més enrere itreure tota llibertat de decidir excepte de fer el dinar i fregarel terra. ¿Avortament? Només és una excusa. Els caverníco-les volen seguir manant.

El moviment associatiu a Catalunya ha estat i és unacorrent ciutadana organitzada molt potent que ha pro-tagonitzat capítols notables a la història del nostre

país. Només cal recordar les lluites veïnals dels anys 70 i 80a Barcelona i l’àrea metropolitana per aconseguir barris dig-nes; la defensa de la llengua i cultura catalana al llarg delfosc túnel de la dictadura, la plataforma en defensa de l’Ebreque canalitza la defensa de l’aigua i el territori a la Catalunyasud o el paper de denuncia i resposta que, en l’actualitat, fala Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Però, més enllà de les grans fites, l’associacionisme actuaals nostres dies com una veritable xarxa de contenció socialper tal d’arribar on les administracions públiques i la iniciativaprivada no ho fan. Són pulmons verds en el desert de pobre-sa i marginalitat que la crisi econòmica està convertint mol-tes llars catalanes. Sovint, aquestes legions de voluntaris imilitants socials han estat menystinguts per la seva mancade professionalitat compensada per les ganes i la il·lusió d’a-portar temps i esforços a la societat sense esperar capretorn. Sort tenim, en les actuals circumstàncies, de totaaquesta gent, que són el millor regal que podem tenir com asocietat. A tots ells moltes gràcies per la seva feina!

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

2014: L’any que viurem intensament

La ciutadania de Catalunya viurà unany que representarà una cita ambla història. A partir d’ara veurem fluir

un gran corrent d’arguments i contraarguments que ens podrien angoixar,perquè el que ens hi juguem és moltimportant. Asserenem-nos, procuremescoltar-nos els uns als altres, analitzemles opinions i els comentaris amb el cap ino amb el cor i confiem que la majorial’encerti. Provem-ho:

Uns diran que la consulta dividirà lapoblació i produirà crispació entre elspartidaris de la secessió i els de la unió;d’altres que l’autèntica divisió ja existeixentre banquers i desnonats, corruptes ienredats, avortistes i antiavortistes.

Uns afirmaran que la consulta és anti-constitucional, que cal respectar la legali-tat vigent; d’altres, que la desobediènciacivil ha permès el progrés de la societatal llarg de la història.

Uns argumentaran que l’únic poblesubjecte de drets polítics és l’espanyol, ique tot el que l’afecta ho han de decidirentre tots; d’altres, que existeix el poblecatalà, amb una llengua, una cultura i untarannà propis i una voluntat de decidir elseu futur.

Uns sostindran que el dèficit fiscalcatalà és raonable, propi de la solidaritatentre territoris amb diferents nivells derecursos; d’altres, que la magnitud d’a-quest dèficit el converteix en un espolicontinuat que capgira els nivells debenestar.

Uns vaticinaran una Catalunya inde-pendent aïllada i empobrida fora de laUE; d’altres, que la gestió dels recursospropis i la capacitat d’emprenedoria,innovació i exportació faran possible una

Catalunya pròspera iben connectada.

Uns advocaran quees tendeix a la unió depaïsos i nacions performar entitats méspotents, amb méscapacitat de decisió enun món globalitzat; d’al-tres, que cada vegadahi ha més estats almón, i que els que gau-deixen de més qualitatde vida són els méspetits, amb menyscorrupció i governsmés controlables pelsciutadans.

Des de la nostraposició d’independen-tistes i demòcrates,estem disposats adebatre aquestes ialtres opinions sobre labase del respecte mutu, sense crispacióni desqualificacions, sense insults, pacífi-cament. Seguint un joc dialèctic que res-pecti normes bàsiques, on tothom pre-senti opinions i faci suposicions fonamen-tades en arguments sòlids. Perquè en totdebat democràtic no hi tenen cabuda lesafirmacions gratuïtes i, sobretot, les men-tides.

El triomf democràtic serà que ho deci-dirà l’opinió de la majoria, expressadalliurement a les urnes. Perquè les solu-cions repressives ja no tenen lloc al’Europa del segle XXI: en una societatdemocràtica, a diferència d’una dictadu-ra, la llei no determina la voluntat de laciutadania, sinó que és aquesta la que

crea i modifica la legitimitat quan cal. Hosabem la majoria de gent que vivim aCatalunya, pensem com pensem i vin-guem d’on vinguem. Perquè SOM UNSOL POBLE, contràriament a allò quealguns afirmen, la societat catalana esti-ma la convivència i el respecte mutu.Expressem els arguments, i parlem-ne,amb familiars, amics i coneguts. Amb elsque pensen semblant I amb els que pen-sen diferent.

I disposem-nos a viure-ho intensa-ment!

Equip de Coordinació de Sants-Montjuïc per la IndependènciaAssemblea Territorial de l’ANC

“Hola! Sóc analista política a les tertú-lies de ràdio i televisió, i escriccolumnes d’opinió a publicacions

locals i a blocs. També redacto esqueles, car-tes de presentació, discursos, agraïments…”.Així és com es va presentar en encaixar-me lamà. Jo no vaig poder reprimir un gest de sor-presa i curiositat. M’havien parlat d’ella comd’una dona segura de sí mateixa, una personaatractiva, motivadora, seductora i magnètica adiferents nivells. Una persona carismàtica quepodia comunicar-se amb altres persones, engeneral, mantenint l’interès i despertant l’aten-ció tant pel contingut com per les formes.Amfitriona perfecta per a qualsevol vetllada.Ella estava davant meu amb el seu elegantvestit gris i el seu perfecte somriure, com a unanunci de bombó i model. Sí sí, amb un airede comercial d’alt standin, a punt d’iniciar unviatge a un país desconegut. I sense més (araés quan a les pel·lis una música de fons des-perta un sentiment de complicitat amb els per-sonatges) ella va seure al meu costat. Es vaposar còmoda i va dir: “Estic apuntada a unaagència de “troba la teva mitja taronja” onlinedes de fa diversos mesos i mai fins a aquestdijous s’havia disparat l’alarma vermella de“sol·liciten invitació per a xat” al meu ordina-dor”. Va respirar profundament i va començar acantar Resistiré. La sala d’espera de l'INEM vaesclatar en aplaudiments. A les persones quepensen el que s’ha de pensar però ni tan solss’han parat a pensar el que estan pensant.

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Doce años de esclavitud de Steve Mc Queenestá basada en un hecho real ocurrido en 1850.Solomon, un culto músico negro, descubre tras

compartir una copa con dos desconocidos que ha sidodrogado y secuestrado para ser vendido como escla-vo. Renunciando a abandonar la esperanza, Solomoncontempla cómo todos a su alrededor sucumben a laviolencia, al abuso emocional y a la desesperanza.Entonces decide correr riesgos increíbles para intentarrecuperar su libertad y reunirse con su familia.

Con este film puede que Hollywood haga justicia altema de la esclavitud negra de una vez por todas por-que el asunto está de moda y más después de que unnegro haya alcanzado la presidencia. Después de queTarantino lo mostrase en Django desencadenado enversión pulp, ahora toca ponerse serio y congraciarsecon la raza negra.Por eso creo que no se trata sola-mente de una cuestión de racismo sino de algo implí-cito en la naturaleza humana que lleva al hombre aquerer explotar a sus semejantes

Película necesaria para entender la raza humana ylos límites a los que puede llegar, la influencia delmarco social sobre el individuo y los derechos univer-sales. Dos aspectos muy destacables del film: la psi-cología de los personajes y la ambientación. Se agra-dece también la valentía del director, que recurre a laviolencia explícita que requiere el argumento.Soberbia actuación de Michael Fassbender yChiwetel Ejiofor. Seguramente la película del año.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

PAULA STANISLAVSKYCAP Carles Ribas

La salut oral és un tema bastant oblidat,tant per la població general com pelpropi sector sanitari. M'agradaria per-

suadir, en aquestes breus línies, de laimportància de la prevenció i de la deteccióprecoç dels problemes bucodentals.

De manera molt esquemàtica, podríemdir que les dents es veuen afectats per dosgrans grups de malalties: la càries (queafecta la seva estructura mineral) i les malal-ties de les genives (que afecten a les sevesestructures de suport). En ambdós casos,es tracta de malalties cròniques i infeccio-ses. Els bacteris que les provoquen sóndiferents (molt concretes en el cas de lacàries, i molt diverses en les malalties de lesgenives). No podem eliminar-les totes, peròsí que podem controlar-les. En aquest puntés on intervenen els bons hàbits higiènics idietètics que hem d'adquirir i mantenir.

La càries és una malaltia bacteriana, dellarga evolució i multifactorial. Hi participenquatre elements moduladors: higiene, dieta,susceptibilitat individual i temps. Controlar lamalaltia suposa controlar cada un d'aquestsfactors.

Les malalties de les genives són méscomplexes, per la varietat de bacteris queles provoquen i per l'existència d'un factorhereditari o familiar de base. Estan estreta-ment lligades a l'hàbit tabàquic. La perio-dontitis crònica o "piorrea" és una de les

principals causes de pèrdua dedents en població adulta, per mobili-tat.

Es calcula que 8 de cada 10espanyols majors de 35 anys patei-xen problemes de genives. Lamalaltia periodontal comença ambuna fase reversible de gingivitis, enla qual hi sagnat i inflamació gingi-val. Pot progressar a una forma mésgreu de periodontitis, amb pèrduad'os de suport i mobilitat de lesdents.

Se sap actualment que la curad'aquest tipus de malalties ajuda aprevenir problemes cardiovasculars.La seva relació amb la diabetis estàmolt estudiada. La periodontitis ésmés present en els diabètics. El malcontrol d'aquestes patologies pro-dueix un efecte perjudicial bidirec-cional (un mal control de la diabetis agreujala malaltia periodontal, una periodontitis enfase activa empitjora les xifres de glucèmia).La periodontitis s'associa també a parts pre-maturs i al naixement de nens amb baixpes.

Per tot això és indispensable la higieneoral. Un simple raspall i una pasta de dentsusats amb regularitat poden evitar- moltesmalalties (no només de les dents, sinótambé, de l'organisme en general). No hemd'esperar a l'aparició del dolor com a signed'alarma per consultar amb el nostre odon-

tòleg. El dolor dental és ja un símptoma molttardà per al diagnòstic de càries.Normalment indica que el nervi ja ha afectati cal desvitalitzar la dent ("matar el nervi").D'altra banda, hi ha malalties molt greus,com el càncer oral, que no provoquen símp-tomes fins a fases molt avançades.Tinguem o no símptomes, hem de fer unavisita de revisió odontològica un cop l'any.Els tractaments reparadors són molt méscars i complexos com més deteriorada estàla situació bucodental.

Els animo a preocupar uns minuts al dia

la marina // Gener 2014SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

Aquests dies festius de Nadalsolem descuidar l’alimentacióequilibrada del regim laboral

habitual i la substituïm per ingestesdesmesurades amb un contingut ennutrients poc saludable. Per a com-pensar aquests excessos us donem lasolució en forma de recomanacionsdietètiques que us permetin mantenirl'equilibri de nutrients necessaris per albon funcionament de l’organisme:

-No deixeu de menjar si feu un àpatabundant, manteniu les 4-5 ingestesdiàries, reduint la quantitat d’alimentsen la resta d’apats del dia.-Feu una alimentació lleugera elsàpats no abundants i els dies no fes-tius, utilitzant coccions tipus planxa,papillote, vapor, bullit i saltejat.-Esmorzeu lleuger i escollint alimentsmes proteics(gall d’indi o pernil curatsense greix) i incloent hortalisses enporció crua enlloc de fruites(les qualsaporten més sucres), com la pastana-ga o el tomàquet i l’enciam. Si preneucafè, que sigui amb edulcorant.Aquesta estrategia permet augmentarla mobilització de greixos.-Berenar i sopar lleuger, incorporantaliments d’origen vegetal(verdures ihortalisses) ja que amb el seu alt con-tingut en fitoesterols, ens ajudaran acontrolar els nivells de colesteroldolent. També es bo afegir proteïnasuau i baixa en greix com la del peixblanc(bacallà, rap, llenguado ...)-Beveu molta aigua (2 litres al dia) oinfusions o brous vegetals per eliminartoxines.-Per últim, feu exercici físic molt suau,en forma de passejada a la tarda perajudar a digerir millor.

MARC GISPERT GIRÓNFisioterapeuta i estudiant de nutrició

Com compensarels àpats de les

festes?

4 factors a tenir en compte

La higiene després de cada àpat permet un escombrat de bacteris i de res-tes d'aliments. La pasta de dents aporta, a més, substàncies com el fluor,que endureix l'esmaltLa dieta molt rica en sucres refinats alimenta els bacteris i acidifica el pH,de manera que s'afavoreix la desmineralització de l' esmalt i la producciódel forat de càries.La susceptibilitat individual pot ser degut a un esmalt mal mineralitzat debase o uns bacteris molt agressives que hagin colonitzat aviat les superfí-cies dentals.El temps que deixem actuar als bacteris és un altre element fonamental.Després de dinar, hem raspallar-nos les dents abans que passin 20 minuts.El pica-pica entre hores dóna lloc a un pH sempre àcid, de manera que s'a-favoreix de forma permanent el procés de desmineralització de l'esmalt.

Prevenció en odontologia

El dia 16 de desembre s'inauguro en elsjardins de la Casa del Rellotge, un nouespai amb aparells preparats per poderrealitzar exercici fisic a l'aire lliure.

Felicitem al districte de Sants -Montjuichper haver dut a terme aquestes magnifi-ques i senzilles instal·lacions que l'Equipd'Atenció Primària del CAP. Dr.CarlesRibas va sol·licitar a traves del Consell deSalut del Districte. És un dels objectius del'Equip promocionar l'activitat física i utilit-zar aquest lloc, entre uns altres perquè lapoblació millori la seva salut a traves demillorar aquests habits.

Nou espai públic perrealitzar activitat física

la marina // Gener 2014 ACTUALITAT 7

>> Manifestació peltancament dels CIE

Els fets ocorreguts al Centre d’Inter-nament d’Estrangers (CIE) de la ZonaFranca han desencadenat en unencreuament d’acusacions que ha indig-nat una part de la ciutadania. En elsdarrers dies, una Comissió independentde Drets Humans, integrada per met-gesses i advocades, s’hi han personatper corroborar l’existència de lesions enalguns dels interns i la manca d’assis-tència mèdica proporcionada, tal i comhavien denunciat els usuaris. Sotaaquestes premisses, s’ha convocat unamanifestació el proper dissabte 11 degener, a les 16.30 h, a la plaça Espanyai, a les 17 h. al CIE de la Zona Franca.Amb aquestes mobilitzacions, i el recol-zament de la Comissió de DretsHumans de la Campanya Tanquem elsCIE, es vol mostrar el desacord amb laopacitat que s’ha mostrat pel què fa alfuncionament d’aquests centres.

>> L’Ass. de Disminuïts iOleguer Forcades, premisSants-Montjuïc 2013Els premis Sants-Montjuïc tenen com aobjectiu el reconeixement d’accionsrellevants, i d’interés de persones i d’en-titats del districte. El regidor, Jordi Martí,va ser l’encarregat de lliurar els guar-dons d’aquesta edició, celebrada el des-embre. Enguany, el premi al reconeixe-ment personal va atorgar-se a OleguerForcades, fundador i actual director deSants 3 Ràdio, i sotsdirector del portal denotícies El3.cat. Amb la seva dedicació iaportació, aquest veí de la Bordeta hacontribuït a millorar la vida col·lectiva deldistricte. El premi al reconeixementcol·lectiu va ser per a l’Associació deDisminuïts Sants-Montjuïc, per les sevestasques d’ajuda a les persones amb dis-capacitat i la lluita pels drets i una vidaamb normalitat d’aquest col·lectiu.

breus

IRIS VIEIROS

La solidaritat ciutada-na de La Marinatorna per Nadal amb

la convocatòria d’una novacampanya de recollidad’aliments per ajudar alsmés necessitats del barri.Ja es va engegar una aljuliol i ara, amb motiu deles festes, se n’ha iniciatuna altra del 17 al 29 dedesembre. En el tempsque va ser vigent es vanrecollir prop de 700 kg demenjar, gairebé el doblede la quantitat aconsegui-da en l’anterior edició.

Manel Coronado, res-ponsable de la comissió d’educació i solida-ritat de la Unió d’Entitats de La Marina, juntamb la xarxa d’AMPAS, ha estat l’encarre-gat de convocar la recapta d’aliments ambuna finalitat clara: ajudar la gent més afecta-da per les conseqüències de la crisi. “Volemomplir les taules dels nostres veïns mésnecessitats”, assegura.

El funcionament de la campanya és pos-sible gràcies a la col·locació de contenidorsal vestíbul dels centres educatius públics del

barri, perquè la gent faci les seves aporta-cions. Els participants d’aqueta edició hanestat les tres escoles Bressol (el Niu, elCotxet i el Collserola), els cinc col·legis dePrimària (el Bàrkeno, l’Enric Granados, elRamon Casas, el Polvorí i el Can Clos), i elstres instituts de La Marina (la Mercè, elDomènech i Montaner i el Montjuïc). Unavegada plens, els contenidors es lliuren algrup solidari del Port i a Càritas de LaMarina, entitats que s’encarreguen poste-riorment de distribuir els aliments entre elsveïns més necessitats.

Els productes més sol·licitats d’aquestaedició han sigut tomàquets, sucre i galetes,encara que també s’han recollit altres comllet, conserves de peix o arròs. “Fins i tot, hiha gent que ha portat menjar per nadons,com llet en pols”, afirma en Manel.

Aquesta iniciativa va sorgir a arrel de laconscienciació que hi ha per part de les enti-tats de La Marina de les greus conseqüèn-cies que porta la crisi. D’altra banda, tambéperquè la Comunitat Europea ha reduït elnombre d’aliments que cada any dóna al'església de Mare de Deu del Port.

Tal i com diu el Manel Coronado estancontents però no gaire satisfets amb larecapta d’aquest Nadal, ja que “donada l’en-vergadura de la campanya, es podria haverrecollit més”. Igualment agraeix a totes lespersones que han fet la seva aportació, per-què gràcies a la seva solidaritat han pogutajudar a moltes famílies a omplir les sevestaules per Nadal. Així mateix l’agraïment ésextensiu a les AMPAS i direccions dels onzecentres educatius que han participat i ajudaten l'organització de la recollida.

Solidaritat amb elsmés febles per Nadal

RAQUEL M. MARTÍNEZ

El bar La Granja va ser assaltat lapassada matinada. Una banda delladres va rebentar la tanca

metàl·lica que protegeix l’entrada del barper accedir-hi. Un cop dintre, van des-trossar les dues màquines de jocs que hiha i van endur-se els diners de la caixa.El propietari ens comenta que no era unbotí molt gran, i que a més no van tocarels productes (licors, cafè…) ni la restadel mobiliari del bar.

En tan sols un mes i mig ja és el segoncop que entren a robar al bar La Granja,que es troba al carrer Foneria, a l’alçadade la plaça de la Marina. Havien entrat amb

anterioritat a principis de novembre, durantun pont. En tots dos casos els lladres hanactuat de nit. Per això l’encarregat del barLa Granja, així com altres veïns del barridemanen més presencia policial a la zona.

Cal dir que aquest no ha sigut l’únicrobatori comés als nostres barris aquestanit. Els assaltants han entrat també a doslocals més, utilitzant la mateixa tècnica.Pel que sembla es tracta d’una banda queactua molt ràpidament i sense fer moltd’aldarull. Aquesta nit la policia ha detin-gut un dels seus membres, un home d’origen magrebí; però es desconeix laidentitat de la resta, que serien unes altrestres persones.

Es remarcable la quantitat de fets d’a-quest tipus que es venen produint als nos-tres barris. Fa només unes setmanesl’institut Montjuïc va patir també un roba-tori. Uns lladres van saltar al pati i vanrobar el coure dels fanals. Aquesta setma-na ha estat el torn del bar La Granja ialtres locals.

Nit de robatoris a la Marina

Imatge del robatori al Bar la Granja

Imatge dels aliments recollits i delsresponsables de la campanya solidària

Oi que també t’hi has fixat?Doncs què esperes a posar-hi

PUBLICITAT603 27 34 25 - 93 296 50 07

MANEL CORONADO

la marina // Gener 2014ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

La intervenció en drogodependències a ABDcomença des de la fase de consum actiu. Els pro-grames de reducció de danys són la porta d’entra-

da a la xarxa social i sanitària. Posem a disposició d’unapoblació drogodependent que, normalment no té contac-te amb la xarxa, una sèrie de serveis orientats en un pri-mer moment a millorar la qualitat de vida, a promourehàbits de salut i d'higiene i a fomentar l'ús respectuósdels espais públics, així com el respecte a un mateix.Busquem la vinculació amb el servei per tal que aquestapoblació comenci un tractament de recuperació quan sesenti preparada.

És aleshores que es treballa la deshabituació i s’iniciael tractament a nivell sanitari, personal i social. La varietatde perfils professionals permeten una intervenció integrali integradora, on estracten els aspectesmèdics però senseoblidar les qüestionspsicològiques isocials. En l’àmbit del’habitatge, disposemde llars alternatives i temporals, dedicades sobretot a lespersones que conviuen amb el VIH/Sida i que estan ensituacions d’extrema vulnerabilitat. Tot això, juntamentamb la relació amb la comunitat i la inserció social a tra-vés de la formació, la recerca de feina i l’ocupació deltemps lliure, faciliten el procés de recuperació. Per a lespersones ateses, el pas per l’itinerari de drogues d’ABDés part d’un procés, que caldrà sostenir i continuar.

La família Els familiars també són incorporats a l’itinerari. AABDorganitzem sessions a nivell individual i grupal, on treba-llem la recerca de solucions a problemes quotidians i elconfort amb altres famílies per tirar endavant en el pro-cés de rehabilitació.

Des de l’inici…al començament

ABDAssociació Benestar i Desenvolupament

ABD treballa un itineraride drogodependènciesrespectuós amb elsritmes vitals

TEXT: ‘El Carrer’ (FAVB)

Els diferents projectes realitzats o pre-vistos a l'àrea portuària de Barcelonacomporten diverses repercussions

sobre la ciutat en el seu conjunt i, molt espe-cialment, sobre elsbarris immediats a leszones de transformació.

Aquests efectes posen de manifest lanecessitat de reflexionar sobra el caràcter ievolució que es desitja per a la ciutat. Aixòimplica decidir el per a qui, el que i el com,és a dir, quines activitats es durien a terme icom es relacionarien la ciutat i la ciutadaniaamb el mar.Els projectes plantejats a lazona portuària no es regeixen pels instru-ments legals que regulen el sòl urbà- plani-ficació urbana, Llei de Costes; no obstantaixò, afecten directament a l'estructura dela ciutat per la seva magnitud, els usos queproposen i l'impacte paisatgístic.

Vida residencial i activitat turística La Modificació del Pla d’Usos de Ciutat

Vella, aprovada al juliol de 2013, permetdescongelar les llicències i obrir noushotels, en un centre que ja compta amb el40% dels hotels de laciutat. L'increment dela compra d'edificis per grans corpora-cions i inversors augmenta el preu de l'ha-bitatge, la qual cosa deixa en una situacióde desigualtat en termes d'accés a l'habitat-geo, directament, obliga als residents aabandonar el lloc on sempre hanviscut.Finalment el canvi d'ús, és a dir, deles activitats que es poden realitzar, tambégenera un efecte negatiu en la vida residen-cial, a mesura que es converteixen espaishistòrics en espaistemàtics, freturosos deveïns i de les activitats que solien tenir lloc.

Urbanisme i estratègia Un dels reptes de l'urbanisme és comorganitzar de la millor manera les activitats-de les persones a la ciutat. Si els PlansEstratègics tenien com a objectiu agilitarcerts processos puntuals de reconversió

de la ciutat, avui estan sent utilitzats percrear millors condicions per desenvoluparprojectes que requereixen de quantiosesinversions públiques per urbanitzar elsseus entorns immediats.

D'aquesta manera, semblen estar ínti-mament relacionats els projectes en la líniade mar amb la modificació de plans localsals barris immediats per permetre el seudesenvolupament, com són el Pla de millo-ra i revitalització del Paral·lel, la modificaciódel PERI de la Barceloneta i la modifica-ció del Pla d’Usos de Ciutat Vella,

Privatització del Patrimoni CulturalPer a les corporacions, les inversions rea-litzades sobre patrimoni històric són espe-cialment rendibles; ja que certs edificisresulten particularment atractius.Als barrisimmediats al mar es donen aquestes con-dicions, amb edificis i zonesde valor histò-ric-cultural. No obstant això, el nivell de pro-tecció és mínim: nivell D -Béns d'interèsdocumental: edificis que poden desaparèi-xer o edificis traslladables –el que implicaque si es derroca, s'ha d'elaborar un infor-me històric documental de la finca.

Entorn de la franja urbana, immediata almar, una part important del patrimoni éspúblic i tampoc està adequadament prote-git. Els usos i la propietat formen part delvalor culturalde l'edifici, per la qual cosa bui-dar-los representa desvirtuar els seus valorsintrínsecsi el seu significat cultural.Existeixen en aquesta àrea diversos edificispúblics susceptiblesde canviar, perquè estroben amb una baixa protecció patrimonialcom: la Duana Vella, elsPorxos d’en Xifré,l'edifici de Correus, la Capitania General, elGovern Militar, l'Antiga Foneria, laComandància de Marina, la Duana Nova,l'edifici d'Obres del Port i finalment, la recentposada en venda de l'edifici de la Facultatde Nàutica.Donada la magnitud dels projec-tes proposats en el port cal preguntar-se aquin cost es realitzen i si és sostenibleaquest model.

El port i la ciutaten transformació

la marina // Gener 2014 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

REDACCIÓ ACLM

Aquest any, l’Associació de Comerciants LaMarina ha estat afortunada amb un pèssic dela loteria de Nadal del dia 22 de desembre.

El número 52.365 es va vendre amb participa-cions de tres euros als comerços associats delbarri i va estar premiat a la pedrea.

Aquest premi ha estat molt repartit pel barri, lamajoria dels afortunats són clients i amics delscomerciants associats de La Marina. Des de quees va conèixer la notícia es pot trobar un cartellinformatiu als comerços on es mostra el númeropremiat i s’informa on i quan es pot cobrar el premi.

(Ofina del Banc de Sabadell del Pg. ZonaFranca,116 a partir del 10 de gener i en horari de 9a 11h).

Bar Restaurant La Masia365.cafè -1365.cafè -4

Admón. Loteria 137 CostaAlimentación Ruiz

Art i DecoracióAsesoria Empresarial Anna

Mª MadridAutoescola Zona F

Ballester Perruquers UnisexBayot-Collado, S.L.

Bricolage Zona FrancaBugaderia-Tintoreria Mari

Cafè i MésCarnisseria Angel

Celler PeñaCentre d' Infermeria i

PodologiaCermasa, S.L.

Charcuteria SantyComercial Alvarez SCP

Condis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoración Mari CarmenDrogueria Feli

ElectroutletEscola Bressol El gall i la

gallinaEspai per Vestir

(Confecciones Ray)Estanc de la Zona FrancaEstanco y Papelería Lage

Exit Dona Home i ComplementsFarmacia Cuscó

Farmacia Forns-GiróFotosistema

I.T.C. SystemIcali, Correduria de Seguros

Joyeria LuraKia A. R. Motors

La patatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsMacarro, materiales de

construcciónMacMobles Zona Franca

MacMobles Zona Franca-2Món Animal

Muebles El CisneMultiòptiques Josa

Pa de CarpesProyecta

Quiosc El AbueloRellotgeria-Joieria Ramon Carné

Talleres J.F.Talleres Pérez Alonso

Tocineria Charcuteria Plus UltraToldos Duran

Tucerrajeria.comVista Òptica

Wala

Alts Forns, 61Mare de Déu de Port, 271Mare de Déu de Port, 379Mare de Déu de Port, 379-381Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1

Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Déu de Port, 413 local EMare de Déu de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Alts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15

Minería, 17 bga. 2Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Déu de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Alts Forns, 78

Mare de Déu de Port, 355, local

Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72

Mare de Déu de Port, 337Pg. Zona Franca, 162Mare de Déu de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179Mare de Déu de Port, 305-319, local 15Mare de Déu de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4aEnergía, 10, b.

Ferrocarrils Catalans, 87-89Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321Foneria, 23Energia, 7Aviador Ruiz de Alda, 8Mare de Déu de Port, 279, pati int.Mare de Déu de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24Mare de Déu de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Déu de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

L’Associació deComerciants reparteix sortamb la loteria de Nadal

Amb lacol·laboració

FES-TE’N SOCI!Mare de Déu de Port 389-395 Tel. i fax 93 421 23 86 a.c.lamarina@gmail.com

la marina // Gener 2014INICIATIVES CÍVIQUES CIUTADANES10 // www.lamarinadigital.cat

IMPULSORS DE LA PLATAFORMAEli Rolando Álvarez FernándezM. Isabel Álvarez Fernández

Mª del Carmen Álvarez FernándezNúria Barrachina Varón

Elnur BayramzadeAntonio Bonat Cabezas

Mª Josefa Bonilla AlmanzaCarmen Bosch

Antonio Casanovas OlivaCarolina Corbella Ferraz

Manuel Coronado LozanoMº Carmen Espinosa Pino

Antonia FernándezArgentina Fernández Pérez

Àlex GallegoGemma Gallego

Juan García MárquezAdoración García VecinoAntonio Guillen Martínez

Yaiza Janeiero GarcíaJorge López Carrillo

Carlos Lucena FreixesRamón Marin Arias

Montse Martinez RodríguezLuis Martínez Tortosa

Carlos MateoPedro Molo Acón

Jose Olivé TorralbaCarlos Pañero ÁlvarezJuan A. Pañero CiprianEsther Recocha Castro

Sergi Revilla LópezCarmelo Rodríguez

Clara Rodriguez BonillaPablo Rodríguez Bonilla

Miriam RonceroPedro Sánchez Alfonso

Mª Isabel Sanchez LozanManuela Sanjuan Muñoz

Rosa Sielva TijerasPatricia SierraBorja Sierra

Abel Sierra MolineBlas Gabriel Valera Pitarch

Edurne Zaballos Muñoz

ENTITATS QUE DONEN SUPORTAVV Can Clos

AVV Eduard AunósAVV Illa Metalco

AVV La ViñaAVV Plus UltraAVV Polvorín

AVV Sant CristòfolAssociació de Comerciants de la Marina Z.F

AMPA Can ClosAMPA El polvorín

AMPA Escola BarkenaAMPA Escola Ramon Casas

AMPA IES Domènech i MontanerAMPA IES Montjuïc

Associació Amics de la Marina Z.FAssociació de disminuïts de Sants Montjuïc

Associació Esclat MarinaAssociació Mitjans de Comunicació Local

Centre Cultural Estrellas AltrasCentro Cultural Àncora

Club Esportiu La MarinaDiables i Espurnes del Port

Marina BikesUnió d'entitats de la Marina

la m

arin

ano

es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns e

xpre

ssad

es e

n aq

uest

arti

cle

la marina // Gener 2014 PUBLICITAT 11

la marina // Gener 2014CULTURA12 // www.lamarinadigital.cat

El Nadal va arribar als barris de laMarina amb l’encesa dels llums el22 de novembre. Per tal de cele-

brar-lo com cal, s’han dut a terme diver-ses activitats per a tots els públics.

El 14 de desembre vam poder gaudirdel pessebre vivent, representat als jar-dins dels Drets Humans. Rere el Nadal vaarribar el 2014. Per començar l’any, vapreparar-se la campanya de recollida dejoguines Un Nadal, un somriure. La vanorganitzar la parròquia de Sant Cristòfol,el Diari La Marina, Sants-Montjuïc ràdio il’Associació de veïns de Sant Cristòfol.Hi va col·laborar Imagina ser feliz. Lacampanya es va dur a terme del 3 al 5 degener, de 17 a 21h a la plaça de la Marina;amb el suport d’una programació espe-cial a Sants-Montjuïc ràdio. La tarda del 4de gener, els patges reials van visitar lamateixa plaça per recollir les cartes delsinfants, que van gaudir també d’unaxocolatada, i que podien fer les sevesaportacions per la recollida de materialescolar que va organitzar La Marina Vivai la Unió d’Entitats de la Marina. Per aca-bar, el dia 5 el barri es va omplir de gres-ca amb la cavalcada de Reis, que va por-tar ses majestats des de la plaça de lesMatemàtiques fins a la plaça de laMarina.

TEXT: RAQUEL M. MARTÍNEZFOTOS: CARLOS REYES

A la Marina és Nadali estem contents

la marina // Gener 2014 CULTURA 13A

GEN

DA

Diumenge 2 de febrerEspectacle infantil, titelles: Roda el mónEn Lau, ja coneix tots els països del món i ara espregunta què pot fer amb el seu desig de viatjarGràcies a la seva mare, s'adonarà que els països fan-tàstics encara li poden mostrar un món desconegutOrganitza: Centre Cívic Casa del Rellotge i SalaPepita CasanellasEdat: A partir dels tres anys. Hora: 12hPreu: 2,30 €

>> Espai musical la Bàscula

Dijous 9 de generCicle Hivernacle: Queralt SabaterHora: 20.30 hPreu: gratuït

Dijous 16 de generCicle Hivernacle: Sam DestralHora: 20.30 hPreu: gratuït

Dijous 23 de generCicle Hivernacle: Ual·laHora: 20.30 hPreu: gratuït

>> CC Casa del Rellotge

Dijous dies 16 de gener, 6 i 20 de febrer Fem memòria: “Gent de Can Farrero”Primera de les trobades del programa “Gent deCan Ferrero”Visites dirigides als veïns que vulguin aportar qual-sevol testimoni oral, gràfic o material sobre la fàbri-ca de Can Farrero, que va desenvolupar la sevaactivitat de 1920 a 1965. Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge i Centred'Estudis de Montjuïc. Hora: 19 h

>> Sala Pepita Casanellas

Diumenge 19 de gener Espectacle: AcordeLa companyia Sebas arriba amb una barreja decirc i teatre on les andròmines, la ferralla elec-trònica i altres objectes cobren vidaAmb un muntatge transparent i un espectacle íntim,els elements inanimats són els grans protagonistes. Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge i SalaPepita Casanellas. Edat: Per a tota la família.Hora: 12h - 12.45.Preu: 2, 30 €.

Nous cursosd’Internet

La biblioteca Francesc Candel estrenal'any 2014 amb una nova programa-ció en els cursos d'internet i noves

tecnologies. Els itineraris que oferimaquest mes de gener són els següents:

Iinerari 5. Aprendre, compartir i treba-llar a la xarxaInternet us ofereix infinitespossibilitats de formació i de recerca defeina. En aquest itinerari aprendreu comus podeu formar per internet: de quineseines disposeu, els recursos d'aprenen-tatge especialitzats que us ofereix laxarxa, com gestionar i personalitzar lainformació i quina és la millor manera decercar feina per internet.

Itinerari 6. Gestions, serveis i compresen líniaÉs segur comprar per internet?Puc estalviar fent les compres per inter-net? Quines gestions puc fer còmoda-

ment des de casa? En aquest itinerari des-cobrireu que amb les noves modalitats deconsum per internet podeu estalviartemps i diners d'una manera fàcil i segura.També us ensenyarem com podeu feralguns tràmits amb les entitats bancàriesen línia.

Cada mes els itineraris aniran can-viant i oferiran noves possibilitats de for-mació com la iniciació digital, la iniciació aInternet, el coneixement d'eines multi-mèdia i com podem participar en les xar-xes. Reocrdeu que per inscriure's als cur-sos i tallers, cal tenir el carnet de

Biblioteques. Les inscripcions es podenfer per internet o a la mateixa biblioteca.Apunteu-vos, i no deixeu escapar l'oportu-nitat d'aprendre internet de manera gratuï-ta. Recordeu que les places a cada curssón limitades.

Per qualsevol consultapodeu adreçar-vos al personalde la biblioteca.

El far

Dijous 30 de generCicle Hivernacle: Mundo GuerreroHora: 20.30 hPreu: gratuït.

>> Punt multimèdia

Dimecres 15 de generEntrega de premis Creative 2013A banda de premiar els guanyadors, a l’acte essortejarà, entre tots els participants, cursosespecialitzats a les escoles de renom deBarcelona.Passejant entre les imatges dels finalistes, elsassistents gaudiran d’un aperitiu i de tota l’emocióde l’entrega de premis. Organitza: Punt Multimèdia, l’IEFC i GrisArt.Hora: 19,30 h

>> Centre Cívic La Cadena

Dimarts, de 17.30 a 18.30 hManualitats per a nensFins al març, els més petits podran desenvolupar laseva imaginació, creant diferents tipus de manuali-tats, com màscares, figures i elements decoratius.El taller dura 11 setmanes i costa 47 euros

la marina // Gener 2014ESPORTS14 // www.lamarinadigital.cat

JORDI GISPERT

El juliol del 2012 va deixar de compe-tir, però mai no ha deixat de ser. Ésl’equip de tot un barri, el que acapa-

ra un sentiment indescriptible. La passióper uns colors que va convertir en orfe elcor d’una majoria d’aficionats de la Marinael curs passat. Una energia vermella iblava que comptava 65 anys d’història, ique gràcies a l’esforç d’exjugadors i exdi-rectius, només haurà aturat el seu camídurant aquest curt període, de 12 mesos,dolorós, però ja superat. Un transcurs d’i-nactivitat futbolística, però de reunionsd’amics, del que era una família, que par-laven de batalles i de les seves novesvides, però que mai no van abandonar l’i-deal de pertinença, l’ideal de tornar acrear el que mai no hauria d’haver-se des-truit. L’empenta necessària que ha dut ala Gimnàstica Iberiana, d’ençà d’aquestpassat mes d’agost, a figurar de nou entreels clubs inscrits dins la FederacióCatalana de Futbol; amb la mateixa indu-mentària, amb els mateixos referents, araperò amb jugadors nous i des d’una novacategoria, la més modesta de casa nos-tra, la 4ª Catalana.

En Rafa Padilla i en Jordi Langa n’hanassumit la responsabilitat i en són ara elsentrenadors. Ells dos i uns altres excom-panys principalment, tenen la major partde culpa que l’engranatge torni a funcio-nar. La plantilla de futbolistes que vaaconseguir una cosa històrica, conduir l’e-quip a Primera Catalana en poques tem-porades i situar-lo entre els clubs capda-vanters (10ens el 2012), ja havien passatla seva edat de plenitut, així que s’hahagut de donar pas a un nou relleu. Es vafer una crida, s’han agafat jugadors joves,alguns sense experiència. I mica en mica,l’heterogènia barreja va quallant. S’hapres el mateix sistema de joc, més omenys amb quatre defenses, quatre mig-campistes i dos davanters. Es parla de lesmateixes idees de pressió i de molta

intensitat al mig del camp, els punts fortsd’un conjunt que amb “Picolo” d’entrena-dor imposava gran respecte als rivals. Esmira d’explicar sobretot però, i per damuntde qualsevol cosa, què significa, tan anivell històric, com social i esportiu, vestirla samarreta vermella i blava i l’escut de laGimnàstica.

Les condicions econòmiques sóndures, però la il·lusió ho pot vèncer tot. Es

parteix de la base de nous carnets desoci, amb moltes contribucions voluntà-ries i amb la idea d’unificar-los tots a unstestimonials 10 euros anuals perquè no hiresti gairebé ningú al barri que no hi con-tribueixi, o almenys, tot sigui dit, que nopugui fer-ho. Se sorteja rifa, per Nadal itambé als diversos partits. I es busquenpublicitats i col·laboracions. Són aquestesles úniques fonts de finançament d’una

història que es reescriu també gràcies al’esforç dels nous membres, a qui es vademanar que paguessin les seves fitxesfederatives. I així poc a poc s’assumeixenels costos principals, que són bàsicamentels arbitratges i el lloguer d’un camp d’en-trenament i de partit. I així també es reem-prèn el camí amb èxit, fent més unió i pro-vocant que els resultats esportius esvagin donant, fins a fer alçar l’equip delsdarrers llocs fins als capdavanters de lataula a aquestes altures de campionat.

Un problema crònic però segueix sentel del camp. Sabem que la Gimnàstica noen té de propi des que l’Ajuntament vadecidir expropiar el solar on s’estenia elseu, el d’Eduard Aunós. Sabem a mésque no hi va haver cap compensació ni hiha hagut cap pronunciament per cons-truir-ne un altre ni preocupació institucio-nal al respecte. Així que de moment, i comla majoria de conjunts de la Marina, laIberiana ha de maldar on pot, bàsicamenton el lloguer surt més econòmic. I aramateix és el Camp de l’Ibèria, el Municipalde Mare de Déu de Port, el que surt mésrendible, que vol dir uns 2.500 eurosanuals. Per fi l’Ajuntament ha deciditposar-hi gespa artificial, així que tots elsconjunts que hi jugaven ho fan ara provi-sionalment al Julià de Capmany. S’esperaque ja al març les obres estiguin enllesti-des. Malgrat tot, el club només hi potentrenar un dia a la setmana, a causa dedificultats d’espai i preu, perquè cal tenirpresent que amb el nou paviment l’ajunta-ment apujarà el lloguer. Un lloguer que, amés, és limitat i tancat quan l’Ajuntamentho decideix, com aquests dies de Nadalen què el club ha hagut d’exercitar-se alcarrer. Tanmateix, sigui al camp o en unsolar, l’important és que el somni, unavegada més, ha superat tots els obsta-cles, ha renascut, i segueix ben viu. Laflama segueix encesa i és fàcil doncs araque nous projectes vinguin a la ment, ique novament, flueixin.

Torna la passióLa Gimnàstica Iberiana reneix de les

cendres i comença de nou un any desprésd'anunciar la seva desaparició

Imatge d’arxiu d’un partit de la Gimnàstica Iberiana, el 2011

GIMNASTICAIBERIANA.BLOGSPOT.COM

la marina // Gener 2014 COMUNICACIÓ 15

REDACCIÓ

El passat diumenge dia 5 deGener es va donar per con-closa la primera edició de la

campanya solidària “Un Nadal, unsomriure”, organitzada per laparròquia i l'Associació de Veïnsde Sant Cristòfol, El Diari LaMarina i Sants-Montjuïc Ràdio; ien la que també van col·laborar lacampanya solidària Imagina SerFelíz i la Joia de Montjuïc, que varealitzar una passada per animarla gent a fer aportacions.L’iniciativa ha tingut com a objectiurecollir joguines noves per a nensde famílies en situació desfavora-ble, per tal de que aquest any, capd’ells es quedés sense joguina perreis. La campanya va durar tresdies; el 3, 4 i 5 de Gener i va fina-litzar amb unes xifres més quepositives: es van recollir 300 jogui-nes noves, que aniran destinadesa més de 60 famílies del barri ambfills menors d’onze anys. Entre totsels qui van participar es va sortejarun un sopar per a dues personesal restaurant Mamma Mia.

Les jornades de recollida vanser cobertes per una programacióespecial de l’emissora del barri;Sants-Montjuïc Ràdio, que va ofe-rir un programa presentat perManhon Tang i Juan Carlos

Rodríguez, que van amenitzaraquestes entranyables tardes desolidaritat. Des de les ones de l'e-missora s'animava a participar,alhora que s'establia comunicaciódirecta amb els punts de recollidade joguines, així com amb lescavalcades de Ses Majestats Elsreis d'Orient , tant del barri de laMarina, com de la ciutat deBarcelona.

La campanya ha estat impulsa-da, un any més, per l’AVV de SantCristòfol, que encapçala el presi-

dent Fernando Abad i ha servit perposar de manifest la gran solidari-tat de la gent del barri, com es fapalès en el gran nombre de perso-nes que van acostar-se a la Plaçade Marina o a la parròquia de SantCristòfol per fer la seva aportació.Tenint en compte l’èxit d’enguany,ja s’ha començat a treballar perrepetir l’experiència l’any que ve.Joan Barutel, president de l’AMCLi un dels voluntaris de la recollidaens recorda que “coses comaquestes ajuden a vertebrar elterritori i a ajudar als qui més honecessiten, que és una funció quetambé han de realitzar els mitjansde comunicació de proximitat”.

Des de la Parròquia de SantCristòfol, una de les entitats impul-sores de iniciativa, el nouSacerdot; Jordi Carreter es mostramolt satisfet i il·lusionat amb l’èxitde la campanya: “ Quan els nensvan rebre als voluntaris vestits dereis mags amb les joguines, se’lsva il·luminar la mirada, hem com-plert els objectius, i d’ara en enda-vant toca seguir treballant perreduir la bossa de pobresa delbarri amb iniciatives com aquesta,que permetin a diverses institu-cions, persones i mitjans del dis-tricte col·laborar per uns finscomuns”.

Èxit de la campanya derecollida de joguines per reis

Més de 60 famílies es beneficien de la crida feta per la Parròquia il’Associació de Veïns de Sant Cristòfol i dels mitjans de l’AMCL

Celebració de l’aniversari deSants-Montjuïc Ràdio i La Marina

REDACCIÓ

El sopar de Nadal de l'Associació de Mtjans de ComunicacióLocal (AMCL) servia el passat 14 de desembre, al restaurantMai Ona per donar el tret de sortida als actes de celebració dels

aniversaris de Sants- Montjuïc Ràdio 102.5 FM i el diari La Marina.L'emissora iniciava les emissions el 1988 i la publicació treia al carrerel seu primer número el gener de 1994.

La trobada va reunir un total de 150 persones: col·laboradors iexcol·laboradors del diari i la ràdio, representants del teixit associatiudel territori i responsables politics. En aquest sentit, el regidor del dis-tricte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, aprofitava el seu discurs per feli-citar l'AMCL per la tasca que duu a terme alhora que asegurava ungran futur per Sants-Montjuïc Ràdio i La Marina. També van pronun-ciar els seus discursos l'expresidenta de l'AMCL, Maria del MarAlegret, l'actual president de l'associació, Joan Barutel, el director mul-timèdia de Sants-Montjuïc Ràdio i La Marina, Aran Comín, i la cap deredacció del diari, Eva Albiol. Tots ells van coïncidir en agrair la feina atots els que fan i han fet possible el bon funcionament dels mitjans del'AMCL, uns mitjans que treballen dia a dia per oferir informació veraçi de proximitat a tots els veïns dels barris de la Marina.

Cal remarcar que el 2014 el diari La Marina complirà vint anys sor-tint al carrer de manera mensual. A més, Sants-Montjuïc Ràdio cele-brarà els seus vint-i-cinc anys en antena. Així, l'AMCL prepara un 2014amb multiples actes de celebració i convida a tots els lectors i oientsa formar-hi part.

Imatge de la recollida de joguines

CARLOS REYES

La celebració va reunir 150 persones al restaurant Mai Ona

CARLOS REYES

la marina // Gener 201420 ANYS DE LA MARINA16 // www.lamarinadigital.cat