FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

III) EL PROGRAMA DE GRICE

0. NOCIONS PRÈVIES

Significat natural/no natural

- Cas de significat natural: es dóna quan hi ha una relació no arbitrària amb allò que es significa (relació

causal). No depèn de les intencions de ningú.

1. Aquestes taques vermelles volen dir que el nen té el xarampió.

2. Aquest fum vol dir que hi ha combustió.

- Cas de significat no natural: Relació arbitrària amb allò que es significa. Per exemple, llenguatge o

codi de circulació.

3. Aquest timbre vol dir que és l‟hora del pati.

4. Aquest senyal vol dir que ara ve un revolt a l‟esquerra.

5. El comentari del president “ens haurem d‟estrènyer el cinturó” vol dir que haurem de reduir les

despeses.

Test: Adequació de “x vol dir que p, però no p” (* vol dir que l’enunciat és inadequat)

1a. Aquestes taques vermelles volen dir que el nen té el xarampió. * Però no el té.

2a. Aquest fum vol dir que hi ha combustió. * Però no hi ha combustió.

3a. Aquest timbre vol dir que és l‟hora del pati. Però no ho és.

4a. Aquest senyal vol dir que ara ve un revolt a l‟esquerra. Però no ve cap revolt a l‟esquerra, sinó a la dreta.

5a. El comentari del president “Ens haurem d‟estrènyer el cinturó” vol dir que haurem de reduir les despeses

–però realment no caldrà que reduïm les despeses.

El que es demana és que mirem si semblen adequades: 1a sembla que no (les taques vermelles són

característiques del xarampió amb la primera part de la frase ja estem excloent les altres possibilitats, de

manera que la segona part sembla contradictòria1), i 3a que sí (potser s‟han equivocat amb l‟hora). Aquí es

mostra la relació de causa necessària i arbitrària entre els signes i els significats natural i no natural,

respectivament.

1 Quan són inadequades es marca amb un „*‟.

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

L’acció racional (proposta de Donald Davidson)

Les accions racionals més bàsiques són moviments corporals, però no tots els moviments corporals són

accions racionals. Hi ha accions que es fan sense voler o inconscientment o els reflexos, que tenen caues

merament neurofisiològiques. Els moviments corporals que són accions racionals tenen causes que no són

només neurofisiològiques (com aixecar la mà per intervenir). Així doncs, podríem dir que una acció racional

és, en els casos bàsics, un moviment corporal causat per creences i desitjos del subjecte que el

racionalitzen (el fan intel·ligible).

Exemple de la corda. Dos alpinistes en una muntanya. A te una creença: „si deixo la corda B es matarà‟ i

desitja que B es mori. Passa que a la mà de A s‟ha obert de tant aguantar la corda B ha caigut i s‟ha mort.

Acció racional: moviment corporal causat per creences i destijos del subjecte que el fan intel·ligible.

Sobre el cas de l‟alpinista:

- Intuïcions de sentit comú, prèvies a tota teoria: és racional l‟acció de A? Intuïtivament sembla que no.

És una cosa que li passa sense voler.

- Ens avala la proposta de Davidson (com a mínim hauria d‟estar d‟acord amb les nostres intuïcions)?

Hauria de dir que no és racional no hauria de passar la definició. Però perquè no és racional?

Perquè el moviment no ha estat causat per les creences (malgrat les tingui, no han estat les causes).

Hem utilitzat la noció d‟acció racional per incloure-la a la proposta de Grice: hem d‟analitzar què significa que

les paraules tingui significat en termes d‟acció racional.

1. EL SIGNIFICAT OCASIONAL DEL PARLANT

Segons certs filòsofs, la comprensió del significat en el marc d‟una teoria general de l‟acció racional no

requereix necessàriament que les accions en les que es produeixen significats estiguin governades per

convencions: segons ells, no centrem l‟atenció als aspectes essencials del significat quan pensem

exclusivament en accions lingüístiques convencionals.

El programa de Grice consisteix en oferir primer una explicació de la naturalesa de els que ell

considerava casos bàsics d’accions en les que es produeixen significats: aqueles que no són

necessàriament part de cap pràctica convencional; y després, ampliar aquesta aplicació per mostrar

les pràctiques lingüístiques convencionals.

Cal distingir, així, dos conceptes bàsics:

- Significat ocasional del parlant: cas bàsic, en què un parlant utilitza una senyal que no

necessàriament té un us convencional previ per dir quelcom, per portar a terme un determinat tipus

d‟acció de significació.

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

- Significat d’expressió: concepte que recull l‟extensió subsegüent de l‟anàlisi, donant a entendre que

en aquest cas ja són les paraules mateixes les que, gràcies a l‟existència de convencions, han

adquirit un significat relativament independent de l‟ús concret sotmès pels parlant.

Prioritat lògica o conceptual (no temporal) del significat ocasional sobre el significat d‟expressió.

Grice proposa una definició del significat ocasional del parlant en el seu article “Meaning” (1957), mitjançant

tres condicions, cada una d‟elles necessària i les tres conjuntament suficients. Grice pensa que l‟existència

de significat requereix només l‟existència de certs estats mentals, com els necessàries per justificar l‟acció

racional; es a dir, certes creences i certs desitjos. La seva presència permet distingir els signes no naturals

dels signes naturals A diferència dels no naturals, els signes naturals són un cert tipus d‟acció racional:

successos causats i racionalitzats per intencions comunicatives; accions racionals l‟objectiu de l‟agent de les

quals és produir, a través d‟un procediment característic (procediment griceà) altres estats mentals en la seva

audiència.

Cal distingir en els signes entre contingut i força en els casos bàsics:

Contingut proposicional: Contingut de l‟estat mental que l‟agent intenta produir en la seva

audiència.

Dos tipus de força il·locutiva, segons els objectius de l‟agent:

Força informacional (la dels signes anomenats „informes‟): en els signes que la posseeixen

l‟objectiu e l‟agent és produir un estat doxàstic en la seva audiència, un judici.

Força de les demandes (la dels signes anomenats „peticions‟): l‟objectiu de l‟agent és

produir un estat conatiu, una intenció, en la seva audiència.

El que farà que l‟acció de l‟agent sigui un signe serà que l‟agent pretengui arribar al seu objectiu (produir un

cert estat mental a l‟audiència) a traves d‟un cert procediment Procediment griceà: Raonament que

l’agent espera que la seva audiència porti a terme i que involucra essencialment el reconeixement per

part de l’audiència de la intenció de l’agent de produir en ella cert estat mental.

Exemple paradigmàtic de signe bàsic no convencional

- S (signe): Encendre els quatre intermitents

- P (parlant, agent): Cotxe del davant

- A (audiència): Cotxe del darrere

i. P (jo) volia produir un cert estat mental en A, el judici que P es disposava a parar el seu vehicle.

ii. P pensava que portar a terme S (4i en marxa) podia ser un mitjà per aconseguir el seu objecte expressat

en (i).

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

iii. El pla de P per a aconseguir el seu objectiu expressat en (i) a través del mitjà expressat en (ii) és que A,

a qui suposa racional, porti a terme un petit raonament teòric, la conclusió del qual serà precisament la

veritat de la proposició que P vol que A cregui; i que acceptant A la veritat de les premisses del seu

argument, accepti també la conclusió, formant així el judici que P vol produir en ell.

El raonament que P planteja que A porti a terme seria alguna cosa com aquesta:

1. Força informacional L‟objectiu del parlant és produir un judici a l‟audiència, i el procediment griceà per

això és un raonament teòric (amb elements deductius i inductius) per part de l‟audiència la conclusió del qual

és precisament la proposició que s‟espera que l‟audiència creï.

a. El conductor que va davant ha posat en funcionament els 4i, mentre circula a gran velocitat per l‟autopista

i al mateix temps que frena.

b. Tal acció no té cap sentit contemplat en el codi de circulació, i suposo que ell ho sap. Podria tractar-se de

quelcom que ha fet „sense voler‟. Una altra possibilitat, important, és que es tracti d‟una acció seva.

c. En aquest cas, és més probable que sàpiga que hi ha una altra persona darrere seu, capaç d‟apreciar (a)

i (b), així que el propòsit de la seva acció pot ser precisament produir en aquesta altra persona la

perplexitat expressada en (a) i (b) i a través d‟això, un raonament com el que estic iniciant.

d. En tal cas, el que deu estar intentant aconseguir és quelcom com el que els raonaments provoquen, un

judici o una intenció. I, en aquest context, donat el que vol dir de fet posar els 4i i donat que ho fa mentre

frena, el que està intentant aconseguir és que jo m‟adoni que ell vol que jo jutgi que es disposa a parar el

seu cotxe.

e. L‟única raó sensata per tal que vulgui que jo adverteixi la seva intenció de que jo formi el judici que va a

parar el cotxe, en aquest cotxe, és que de fet va a fer-ho i vol evitar una col·lisió (interès dels dos) fent

que jo pensi que va a fer-ho.

2. Força petitòria L‟objectiu del parlant és produir un estat mental en l‟audiència que sigui una intenció, en

comptes d‟un judici; i que el raonament a través del qual esperi produir-la és un raonament pràctic.

i‟. P (jo, en aquest cas) volia produir un cert estat mental en A, a saber, la intenció de parar el seu vehicle.

ii‟. P pensava que portant a terme S (4i) podia ser un mitjà per aconseguir el seu objectiu, expressat en (i‟),

de produir una certa intenció en A, la de parar el seu propi vehicle.

iii‟. El pla de P per aconseguir el seu objectiu expressat en (i‟) a través del mitjà expressat en (ii‟) és que A,

a qui suposa racional, porti a terme un petit raonament pràctic, la conclusió del qual serà precisament la

bondat de l‟acció que P vol que A tracti de posar per obra; i que, acceptant A la veritat de les premisses

teòriques del seu raonament i la bondat de les premisses pràctiques del seu raonament, accepti també la

conclusió, formant així la intenció que P vulgui produir en ell.

Les tres primeres premisses del raonament que P planeja que A porti a terme són iguals que les d‟abans

(a,b,c); les diferències es troben en les dues següents i en les conclusions:

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

d‟. En tal cas, el que ha d‟estar intentant aconseguir és quelcom com el que els raonaments produeixen,

judicis o intencions. I en aquest context, donat que encendre els quatre intermitents ordinàriament significa i

donat que ho fa mentre frena, el que està intentant aconseguir és que jo me n‟adoni que ell vol que jo formi la

intenció de parar el meu propi vehicle; vol, en altres paraules, que jo me n‟adoni del seu desig de que jo formi

la intenció de parar el meu vehicle.

e‟. L‟única raó sensata perquè vulgui que jo me n‟adoni del seu desig de que jo formi la intenció de parar el

meu vehicle, en aquest cas, és que ell va a parar immediatament el seu, i vulgui evitar una col·lisió fent que jo

pari el meu. Però evitar una col·lisió està, efectivament, tant en el seu interès com en el meu. La millor cosa

que jo puc fer en aquesta situació és parar el meu vehicle.

Anàlisi de Grice

Anàlisi de Grice de „signe (ocasional) total, en la situació total de significació (ocasional)‟. Suposarem que les

úniques forces il∙locutives a explicar són la informacional i la de demanda.

Mitjançant S, P {informa de /demana} que p a A sii:

(1) P creu que portant a terme S és un mitjà per a produir {el judici/la intenció} de que p en A i P vol produir

{el judici/la intenció} de que p en A

(2) P vol que la seva intenció de produir {el judici/ la intenció} de que p en A sigui reconeguda per A

(3) P vol que el reconeixement per part de A de la seva intenció de produir en ell {el judici /la intenció} de que

p sigui per a A una raó, i no merament una causa, per a la satisfacció de la seva intenció, és a dir, per tal que

A formi {el judici/ la intenció} de que p.

La tesi de Grice és que cada una de les tres condicions de l‟anàlisi és necessària, i juntament són suficients.

La primera condició serveix per distingir entre significat no natural del significat natural Perquè hi

hagi significat no natural hi ha d‟haver una acció racional. D‟altra banda, la justificació més important de la

necessitat de la segona condició és la seva invocació en la tercera: aquesta tercera condició és la

més característica de la concepció del llenguatge de Grice. El que diu és que per què es pugui parlar

d‟un signe, el parlant no ha de voler que la seva intenció sigui satisfeta de qualsevol manera, sinó

precisament a través del procediment griceà, es a dir, d’una forma racional, mitjanant una

argumentació teòrica o pràctica per part de l’audiència, la conclusió de la qual porti la producció de

l’efecte esperat, i una de les premisses de la qual essencialment sigui justament el reconeixement per

part de l’audiència de la intenció significativa del parlant expressada en la segona condició.

Així doncs, en els casos prototípics, un signe és el resultat d‟una acció racional portada a terme per l‟agent

amb el fi de produir un cert judici o una intenció en un altre ésser racional per mètode d‟estimular en ell un

procés racional que doni lloc al judici o a la iteció precisament a partir del reconeixement del desig de l‟agent:

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

- “Ell vol que jo m‟adoni del seu desig de que jo jutgi que p, i així ho he fet; però l‟única raó sensata

que pot existir en aquest cas perquè vulgui tal cosa és que p; per tant, p és vertadera”.

- “Ell vol que jo m‟adoni del seu desig de que jo vulgui que p; però l‟única raó que pot existir en aquest

cas perquè vulgui tal cosa és que fer p és bo per a mi; per tant, p és bo”.

Això és el que és característic del que anomenarem intencions comunicatives. Un signe no té per què estar

determinat per convencions, però l‟existència d‟elles possibilita l‟eficient realització de les intencions

comunicatives més complexes.

2. CONVENCIONALITAT

2.1. David Lewis: noció de convenció que no pressuposa el

llenguatge

Convencions = regularitats en l’acció racional d’una comunitat d’individus que sorgeixen per satisfer

interessos que requereixen coordinació entre les accions de diversos individus racionals. Les

característiques més importants d‟aquestes regularitats són:

1. L‟existència de coneixement mutu de la regularitat en l’acció per part dels membres de la

comunitat.

2. Aquest coneixement mutu (juntament amb l‟existència d‟un interès comú) explica la preservació de

la regularitat. Podríem dir que les regularitats convencionals s‟autoperpetuen en virtut del

coneixement mutu entre els que atenen a elles de que cada un d‟ells s‟atengui a elles.

Definició: Una acció R portada a terme de mode regular pels membres de la comunitat C constitueix una

convenció en C sii:

(i) Tot membre de C s‟até a R.

(ii) Tot membre de C creu que tot membre de C s‟até a R.

(iii) La creença de que tot membre de C s‟até a R constitueix per a cada membre de C una raó per a atenir-se

ell mateix a R.

(iv) Tot membre de C prefereix que tot membre de C s‟atingui a R a que tots excepte un (potser ell mateix)

s‟atengui a R. Distinció entre convenció i contracte social: en el contracte social no queda clar si cada

membre de la comunitat voldria que tots, inclús ell, s‟atengui a l‟acció, sinó que més aviat sembla que cada

membre volgués ser l‟únic en saltar-se les regles.

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE II III) El programa de Grice Júlia Blay

Segon de Filosofia

(v) Existeix almenys una regularitat alternativa, R‟, que serviria pel mateix que serveix R. Arbitrarietat de

les regularitats: altres regularitats podrien haver servit per al mateix fi, si hagués existit la mateixa

coordinació.

(vi) Existeix coneixement mutu entre els membres de C del que les clàusules anteriors estableixen.

** Pot haver-hi excepcions compatibles amb la validesa de les condicions de la definició, i per tant amb

l‟existència d‟una convenció en el sentit definit, sempre que les excepcions siguin explicables mostrant que

les circumstàncies en què es donen són „anormals‟ respecte allò usual. EX: trobar-se un dia hospitalitzat, o

tenir diners, etc.

Així doncs, direm que S és un signe indicatiu el significat convencional del qual és ser un informe de que p

Existeix una regularitat tal que:

a) Quan els membres de la comunitat, creient que p, volen que la seva audiència jutgi que p, emeten

per a això S (esperant que la seva audiència, coneixedora d‟aquesta pràctica, reconegui aquesta

intenció de jo jutgi que p, i que ho jutgin com a conseqüència del seu reconeixement)

b) Quan un altre membre emet S això els porta a reconèixer la intenció de l‟emissor de que jutgin que p

i a formar el judici de que p en conseqüència.

En canvi, direm que S és un signe imperatiu si el significat convencional del qual és ser una petició de que p

Exigeix una regularitat tal que:

a) Quan els membres de la comunitat desitgen que un altre formi la intenció de que p, emeten S

(esperant que la seva audiència, donat que coneix la pràctica, reconegui aquesta intenció seva i això

els porti a formar la intenció de que p), mentre que

b) Quan un altre membre emet S, això els porta a reconèixer la intenció de l‟emissor de que formin la

intenció de que p, i a formar la intenció de que p en conseqüència.

I la conformitat amb aquestes regularitats s‟autopreserva pel mecanisme de les convencions: en virtut de

l‟existència d‟un objectiu comú (interès en la comunicació) i del coneixement mutu de l‟existència de la

regularitat.