41-maig-2010

7/29/2019 41-maig-2010

1/28

1

nm. 41 -maig- 2010

Editorial

La Pedrera del Mas Blanc

Notcia destacada a la plana sis del diari EL PUNT del dia 30 de mar passat: El jutjatclausura la pedrera del Mas Blanc dUll, al Montgr, i obliga a restaurar-la.En saber-se la notcia, membres esforats i valents del GDM varen collocar adiversos punts de Torroella i Ull pancartes amb aquest escrit: HEM GUANYAT.PEDRERA PROU!!!La sentncia emesa per la jutgessa Isabel Hernndez Pascual deia el segent:

7/29/2019 41-maig-2010

2/28

2

FALLO

Estimo el recurso contencioso-administrativo interpuesto por la representacin deGrup de Defensa del Montgr i del Baix Ter:

Anulo los actos administrativos recurridos por no ser conformes a derecho, yordeno la clausura de las actividades de extraccin de recursos mineros, fabricacinde mortero y de hormign, y despsito controlado de residuos que se ejercen en lacantera del Mas Blanc, del trmino municipal de Ull, la incoacin de expedientesancionador por el ejercicio de actividades sin licencia, as como la restauracin delterreno al estado que tenan en el momento del inicio de esas actividades. (Diguem, de passada, que ens hauria agradat llegir aquesta sentncia en la nostrallengua).

Escampada arreu la bona nova, es desferma leufria. Feia 6 anys(!) que shaviapresentat el contencis administratiu.

Desprs daquest encapalament, fem una mica de recordatori.

La primera envestida contra la pedrera es va fer lany 1987. El dia 31-7- 1987 esconstitueix el Grup de Defensa de la muntanya dUll. Es dugueren a terme diversesaccions: escrits als diaris, assemblees, pancartes, recollida de signatures... Per ni

lAjuntament dUll ni la Generalitat van tenir cap inters a tancar la pedrera.Desanimat, el Grup de Defensa de la muntanya dUll plega veles.

Per de cop es produ un fet important que cal esmentar: sestableixen negociacionsentre la propietat de la muntanya dUll i lAjuntament de Torroella. Arriben a bonterme: per una quantitat assequible la muntanya dUll es ven a lAjuntament deTorroella. A partir daquesta compra, com que lAjuntament de Torroella ja erapropietari de laltra part de la muntanya, aquesta faria una unitat de la que en seria

propietari nic i com que tenia veritable inters que es clausurs la pedrera jatindrem la muntanya salvada per sempre. Sestableix dia i hora per signar els acords.Per, oh! decepci! La nit abans del dia assenyalat, la propietat comunica alAjuntament de Torroella que es desdiu dels tractes i que queden trencades lesnegociacions. Al cap de poc temps la propietat ven la muntanya dUll a lempresaPREBESEC, que est en lrbita dUNILAND, per un preu extraordinriament superioral pactat amb lAjuntament de Torroella. Tot plegat, trist, lamentable, decebedor.

7/29/2019 41-maig-2010

3/28

3

Lany 2004, un bon grup de persones entristides per la magnitud del forat a lamuntanya dUll i per limpacte visual que provoca es proposa reiniciar la lluita perfer tancar la pedrera. Es constitueix en GDM (GRUP DE DEFENSA DEL MONTGR) i esposa a treballar. Recollida de signatures (sen recullen 3.814), escrits als diaris,reunions, actes reivindicatius,etc. Es pren la decisi de presentar el contencis-

administratiu. Es busca un advocat, el Sr.Llus Toldr, que prepara la documentaciper presentar el contencis, fonamentat sobretot en el fet que lAjuntament dUll nopot donar la llicncia ambiental perqu les activitats es feien en sl catalogat com aparc natural, segons les normes subsidiries del municipi de lany 2000. Les tresactivitats (extracci drids, fabricaci de morter i dipsit controlat de residus) snincompatibles amb les normes del planejament.

Remarquem que en aquesta represa de la lluita lAjuntament dUll sha posicionat alcostat de lempresa i no ha fet costat a lacci popular per fer tancar la pedrera. Perqu?

Tampoc la Generalitat ha canviat la forma de fer. No shi ha vist cap voluntat de volertancar la pedrera.

Estem contents, molt contents de la sentncia , per no cantem victria. Es potpresentar recurs. Pel que sembla, lempresa ho far i corren veus que lAjuntamentdUll tamb.

Esperem, desitgem, anhelem que el recurs sigui rebutjat, que la sentncia sigui fermai puguem dir definitivament: HEM GUANYAT!

Consell de redacci

La Pedrera dUll al MontgrEl Jutjat Contencis Administratiu

nmero 2 de Girona

ha dictat la sentnciaque ordena laclausura de lesactivitats de lapedrera del mas Blanc d'Ull, al masssdel Montgr, que es sancioni l'empresaper falta de llicncia i que deixi la fincaen el seu estat original. I dna la ra alcontencis presentat fa sis anys pel Grup
http://localhost/emporionou/images/num41/01-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/01-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/01-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/01-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/01-noticies.jpg

7/29/2019 41-maig-2010

4/28

4

de Defensa del Montgr contra l'acordmunicipal d'atorgar llicncia ambiental al'empresa Prebesec, del grup Uniland,per continuar-hi les activitats.La clausura afecta lextracci, la

fabricaci de morter i el dipsit deresidus. Les tres activitats snincompatibles amb les normes deplanejament; per aquest motiu, lajutgessa anulla els actesadministratius contra els quals s'haviapresentat recurs perqu no snconformes a dret.

El Tribunal Constitucional i lEstatutcatal

Els magistrats del TribunalConstitucional han tornat aser incapaos de posar-sedacord. El sector ms durconsidera la propostainsuficient i imposa el seu

criteri, tot i que deixava sense valorquinze articles i anullava preceptesbsics de lEstatut.-Naci. El terme desapareix. Equiparatotes les comunitats i reconeix com anics governs previs el del Pas Basc iNavarra. Espanya s lnica naci, iindivisible.-Llengua. Considera inconstitucional que

el catal hagi dutilitzar-se com avehicular i d'aprenentatge enl'ensenyament".-Consell de Garanties Estatutries iSndic de Greuges. Els deixava com asimples rgans de consulta, sota el TC iel Defensor del Pueblo.-Vegueries. Noms quan coincideixinamb les provncies.

-Poder Judicial. La seva descentralitzaciquedava reduda al no-res, s'anullava lafigura del Consell de Justcia deCatalunya i qestionava la capacitat delTribunal Superior de Justcia de

Catalunya com a ltima instnciajurisdiccional dels processos iniciats enterritori catal.-Competncies. La potestat legislativa,reglamentria i executiva, deixa semprela porta oberta a la intervenci superiorde l'Estat, deixant-li un ampli margeexecutiu.- Finanament. El duns serveis bsics

equiparables, sempre que les comunitats"portin a terme un esfor fiscal similar".Es considera inconstitucional i esdesestima que les comunitats queaporten ms recursos al fons com norebin menys, com s el cas de Catalunya.Ara el vicepresident, Guillermo Jimnez,del sector conservador, amb el seu

mandat expirat des de 2007, redactar elprxim, el sis, esborrany de sentncia.El president Montilla demana larenovaci del tribunal, que legitimaZapatero.La pregunta que hom es formula s: lasentncia que es produeixi ser millorque la proposta no acceptada?

Un diari mesura la qualitat democrticaQuan ja han passat setanys, set!, han estatabsolts els responsablesdel diari basc Egunkaria,

que havia fet tancar per suposadavinculaci amb ETA, el jutge Juan delOlmo, lany 2003.
http://localhost/emporionou/images/num41/03-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/02-noticies.jpg

7/29/2019 41-maig-2010

5/28

5

Fa set anys es criminalitzava elsnacionalismes basc i catal i ms encaraper les llenges en qu sexpressaven.Ara lAudincia Nacional diu a lasentncia que la publicaci no feia cap

actuaci ni apologia del terrorisme, nicalumniava, ni injuriava ning. Tancar unmitj de comunicaci en democrcia sun escndol, i el mal que sha fet sirreparable. Ho diem des dunapublicaci torroellenca modesta que vaser tancada dues vegades per la forabruta (dictadura de 1923 i guerra de1936). I ho diem, tamb, pensant en les

tenebroses piruetes del TribunalConstitucional.

Uns poemes de Joan Vinyoli inspirenimatges als Amics de la Fotografia

Es va inaugurar a laCapella de Sant Antonilexposici fotogrfica La

copa dels somnis, queest inspirada en poemes de Joan Vinyolii Pladevall (1914-1984).Lautoria de les fotografies s dels Amicsde la Fotografia, de Torroella deMontgr, que aquest any commemorenamb aquesta exposici el des aniversaride la seva fundaci.

Torroella a escenaOrganitzades per lrea de Cultura,Joventut i Festes, varen tenir lloc quatreactuacions:-Teatre, En Pere i el capitEs va representar al Cine Petit aquestaobra de Mario Benedeti , traduda perprimera vegada al catal i interpretadaper la companyia Cascai Teatre, amb

Jordi Subir i Marcel Toms, sota ladirecci del mateix Marcel Toms. s undileg a dues bandes entre un detingut,linterrogat, i el seu interrogador.

-Concert, Bread & BreakfastEl conjunt Amics de les Arts, integrat perJoan Enric Barcel, Eduard Costa, FerranPiqu i Dani Alegret, varen interpretar ala Sala aquest concert amb dotzecanons, un retrat irnic de la societatactual vista des del prisma delabsurditat.-Teatre, No ploris, ximplet

La companyia La Planeta de teatreinfantil la va posar en escena, amb M.ngels Buisa, Jordi Subir i Romi Yanes, i

textos i direcci dePere Puig. Una obraencarada al pblicinfantil i als adults

amb ganes de traslladar-se a un mn

mgic. Explica la histria de la Molly, laseva mare i una germana; el rei Boris,avaricis i rondinaire, i d'un geganthortol, en Ximplet el Terrible.-Concert, grup de funk Path FredFormaci integrada per Arecio Smith,Gaspar St. Charles, Dave Wilkinson i TitoBonacera. La seva actuaci a la Sala vaser una veritable descrrega de temes

propis i alguna versi de temes clssicsdel Funk.Homenatge a la gegrafa YvetteBarbaza, pionera en l'estudi de la CostaBravaAl Museu de la Mediterrnia, tingu lloclhomenatge a Yvette Barbaza, mortalany passat. Francesa i pionera enlestudi de la Costa Brava, que descobr

7/29/2019 41-maig-2010

6/28

6

els anys seixanta i va ser lobjecte de laseva tesi doctoral El paisatge hum de laCosta Brava (1966).Fou la primera tesi doctoral en tractar latemtica humana i paisatgstica de la

nostra Costa Brava.Antoni Mart va fer un curs relat sobrela persona i la seva visi del nostre pas iproject dos documentals dels quals ns

autor: El retorn delNmesi?, de lany 1990, iEls lmits de la CostaBrava, del 2003, en el

qual la prpia Barbaza va participar de

forma destacada, exposant la seva visi iles seves recomanacions per a laconservaci del litoral i del prelitoral.Seguidament, la gegrafa Carolina Mart,de la Universitat de Girona, vadesenvolupar la seva conferncia sobrela Costa Brava que Barbaza va descobrirals anys seixanta i va reviure a principis

del segle XXI, aix com la seva prpiavisi del present i el futur de la nostracosta.

Setmana Cultural de lEscola de Msica iTrobada dorquestres i grupsinstrumentals descoles de msica de laprovncia de GironaLEscola de Msica de Torroella de

Montgr, ubicada en un dels edificishistrics de la vila, el convent delsAgustins, s un centre obert a tothomque desitgi aprendre msica i gaudirduna formaci musical de qualitat.Actualment, el cens dalumnes superaels 360 i compta amb un programadestudis dirigit cap a la msica clssicai/o moderna.

Per tal denriquir la formaci pedaggicadels alumnes, realitza diverses activitats,entre elles la Setmana Cultural delEscola de Msica, que es va portar aterme del dotze al disset del mes dabril,

aix com la Trobada dorquestres i grupsinstrumentals descoles de la nostraprovncia, el 24 del mateix mes.

Segona trobada de mediadors desecundria de lEmpordEl 15 dabril es va fer la segona trobadade mediadors de centres de secundriade lEmpord a Can Quintana Museu de

la Mediterrnia.Hi van participar un totalde vuit centres desecundria: Palafrugell,Sant Antoni de Calonge,

Sant Feliu de Guxols, Palams, Figueres,Vilafant, Castell dEmpries i Torroellade Montgr. La participaci va ser a nivell

dalumnat, professorat i AMPAs.Es tractava de compartir les diferentsexperincies dels centres de secundriaque tenen el Servei de Mediaci deConflictes.La jornada es va iniciar amb unaponncia sobre La mediaci en el dia adia dels centres, a crrec del Sr. MiquelPrez, responsable del Programa de

Convivncia i Mediaci del DepartamentdEducaci. I va continuar amb lapresentaci dexperincies per part delsalumnes dalguns dels institutsparticipants.A la tarda es va fer un taller de Terpiadel riure per a tot lalumnat, mentre elprofessorat aprofundia sobre el Pla deconvivncia dels centres i el

7/29/2019 41-maig-2010

7/28

7

funcionament del Servei de Mediaciamb el Responsable del Programa deConvivncia i Mediaci, Sr. Miquel Prez,amb ladjunta de direcci dels ServeisTerritorials de Girona, Sra. Marta Carlos,

i amb el responsable del Programa a laprovncia de Girona, Sr. Joaquim Mart.Per part del tots els participants se nhafet una valoraci molt positiva.

Obres a la carretera GI-641 entreTorroella i l'EstartitSestan fent obres de conservaci enaquesta carretera, que obligaran a fer

restriccions en el trnsit, ja qus'ocupar un dels carrils de la via.Carretera que en el seu moment foudeclarada com la que separava lEstartitde Torroella, necessita que es porti aterme la seva conservaci i sacabi alms aviat possible, totalmentimprescindible donada la quantitat de

vehicles que hi circulen als mesosdestiu.7 Cicle dHistria i Humanitats.Investigaci forense de la mort i les

seves circumstncies

Dintre del 7 Cicle dHistria iHumanitats, organitzat per Fundaci VilaCasas i lrea de Cultura, Joventut iFestes, al palau Solterra, el metge

forense Narcs Bardalet desenvolup unaconferncia en la qual, pas a pas, va anardesgranant les diverses condicions ivariades circumstncies en qu esdesenvolupa una tasca dinvestigaci, lesautpsies, a crrec del metge forense.

El valor de la transmissi. L'ajudant delmetge

A Can Quintana Museu dela Mediterrnia es vapresentar aquesta primeranovella de la torroellencaMerc Font. Amb la seva

lectura, farem un pas en el temps queens permetr viure a la Torroella delsegle XVIII, amb els nostresavantpassats, amb el seu llenguatge i elsseus costums.Va iniciar la presentaci Jaume Huch,editor, la varen prosseguir lescriptorVicen Pags i M. Teresa Calabs, delCucut, i la va concloure la prpia Merc

Font.Lautora coment la gnesi de lobra,que fou fruit de la lectura dun text breude Joan Pericot, recollit per MarcellAudivert i publicat al Llibre de la FestaMajor de lany 1961. Quant alllenguatge, no ha volgut fer-ne un sarcatzant, s preservar paraules i

expressions de les seves vies, mares ities, i que, de triar un personatge, seriasens dubte na Gaspara, una dona forta,lliure i svia que coneix les herbesremeieres.

Esmenes al projecte de Llei del ParcNatural del MontgrLa ponncia comenar a estudiar les

143 esmenes presentades al projecte deLlei del Parc Natural del Montgr.De loposici, CiU nha presentat, 52; elPP, 38; i Ciutadans, 13. Per la seva part,les tres formacions que composen elgovern, 40.Els punts ms conflictius sn:-La no inclusi, en una primera etapa,dels arrossars.
http://localhost/emporionou/images/num41/14-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/14-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/14-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/14-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/14-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/14-noticies.jpg

7/29/2019 41-maig-2010

8/28

8

-El grau de protecci de la zonaemergida de les illes i dels aiguamolls.-Lexclusi de la primera lnea de laplatja, entre el Ter Vell i la platja de Pals,que tamb demana lAjuntament de

Torroella de Montgr.-Les demandes dUni de Pagesos.-Que les modificacions de lmits no espuguin fer en el futur sense la sevaaprovaci mitjanant una llei i no perdecret, com est previst en el projecte.

L'Abans. Torroella de Montgr i l'EstartitCoincidint amb la festa de Sant Jordi es

va posar la venda el primer lliuramentdel llibre L'Abans.Torroella de Montgr i

l'Estartit. Recull grfic

1890-1975. Aquest, amb carcter gratut.Un treball publicat per l'Editorial Efadsamb la collaboraci del nostreAjuntament i del Museu de la

Mediterrnia.El volum tindr 824 pgines en formatDIN A4 i unes 900 fotografies. S'editaren fascicles setmanals durant un any aun preu de 2,80 euros cada un. El recullgrfic lha fet Jordi Casadevall i els textossn dEnric Torrent, i sha disposat dunConsell Assessor integrat per MiquelGraells, Sabina Plaja, Antoni Roviras,

Jordi Reyns i Gerard Cruset.

Renovaci del servei bsic del'enllumenat pblic

L'Ajuntament de Torroella deMontgr t previst invertir360.000 euros en la millorade l'enllumenat pblic atravs del segon Fons Estatal,

i va decidir destinar-hi 263.000 euros aaconseguir l'estalvi energtic i la millorade la qualitat lumnica; 25.000 euros enla seguretat dels passos de vianants, i aincrementar la millora de l'enllumenat

amb un projecte per a l'Estartit, 71.000euros, per canviar l'enllumenat de laplaa de l'Oficina de Turisme, el passeigMartim, el carrer del Port, la pujada deTorre Ponsa i els carrers Cap de la Barra iPins.

Inauguraci de lexposici Un beso tecerrar la boca

Organitzada per CanQuintana Museu de laMediterrnia, tingulloc la inauguraci delexposici dobres de Clara Sull, dinsdel cicle Ponts.Es va fer en un nou espai expositiuubicat a la planta baixa de ledifici, amb

una portalada tancada amb vidre que laconverteix en un vertader aparadorobert al carrer dUll.Lobra exposada trenca la catalogaci als, al presentar-se amb diferentsformats, audiovisual, objectes escultricsque utilitzen peces de vestir, quadres deformes estructurals, teixits de qualitatdiferent...

I el ttol, com va exposar la prpiaautora, correspon al dun grafiti quereprodua sense laccent a la a, unafrase de Pablo Neruda en una de lesseves obres de poesia.

El meu pas, lectura de poemes darreu

del mn
http://localhost/emporionou/images/num41/19-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/19-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/19-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/18-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/19-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/16-noticies.jpg

7/29/2019 41-maig-2010

9/28

9

Al sal dactes de Can Quintana tingulloc, en la diada de Sant Jordi, la sevalectura. Lacte organitzat per CanQuintana Museu de la Mediterrnia, laBiblioteca Municipal Pere Blasi, lOficina

de Catal de Torroella de Montgr ilEscola Municipal d'Adults va consistiren la lectura en la llengua prpia delsparticipants, que parlen, a travs delsseus poetes, de les emocions, delssentiments i de lenyorana cap a unaterra que han deixat enrere.Es varen poder sentir textos procedentsde Rssia, Marroc, Regne Unit,

Argentina, Colmbia, RepblicaDominicana, Pasos Baixos, Frana,Ucrana, Per, Gmbia, Txquia, Polnia,Guinea Conakry, Alemanya, Dinamarca,Bulgria, entre daltres.Finalitzada la lectura, es va poderdegustar a la biblioteca Pere Blasi unasrie de plats tpics dels seus pasos

dorigen, elaborats pels mateixosparticipants.Amb aquesta activitat es pretn fer unacte de reconeixement i respecte per atotes i cadascuna de les llenges queconviuen al municipi i mostrar que, tot ique la llengua que ha de vehicular lesnostres relacions s el catal, ladiversitat de llenges suposa un

enriquiment per a tothom.

Les consultes del 25-A. La participacien aquesta tercera onada de consultes,tot i les ciutats grans, es mant alvoltant del 20%La tercera de les consultes ha permsconstatar que com ms habitants t unmunicipi, menys participaci registra. El

dret a participar-hi inclou a tota personacensada, major de 16 anys, sigui quinasigui la seva nacionalitat.No obstant, es va aconseguir mantenirun 20,2% de participaci, amb un 75%

dels vots escrutats.El s va ser aclaparador,un 92,16%, enfront dunno que va superar el 5%.La coordinadora ho veucom el pas definitiu

per a la consulta de Barcelona, d'aqu aun any.

V Trobades de Msica Mediterrnia De Mallorca a Tunsia i MediterrniaMar ObertAnselm Turmeda un Mediterrani entre

Mallorca i Tunsia

A Can Quintana Museu de laMediterrnia tingu lloc la confernciainaugural de les Trobades de Msica

Mediterrnia, que an a crrec de GlriaSabat, sota el ttol dAnselm Turmedaun Mediterrani entre Mallorca i Tunsia

SANT JORDI a Torroella i lEstartit

El plugim que caigu no va impedir lacelebraci dels actes programats per sla ubicaci inicialment prevista.

A TorroellaAny Massagran2010 Centenari den Massagran,

El personatge creat perJosep M. Folch i Torreslany 1910 i publicat a EnPatufet.A la sala dactes de Can

7/29/2019 41-maig-2010

10/28

10

Quintana i a la Biblioteca Pere Blasi esvaren desenvolupar les diferentsactivitats per a nens i nenes de 1r a 6de primria.-Posada en com dels treballs fets a

lescola sobre en Massagran,-El Gran Dictat den Massagran-Els tallers relacionats amb les sevesaventures.-Espectacle de Teatre La llegenda deSant Jordiamb la companyia LEvocadorTeatre.Fira de llibres, roses i entitats a la plaade la Vila

Tot i el plugim que vacaure al mat, va ser,com cada any, moltanimada.Simultnies descacsa la plaa del Mestre Pere RigauEspectacle deplaybacka crrec del grupArgent Viu

Organitzat per la Llar de Jubilats elRecer, al Cine Petit, que sompltotalment.Inauguraci a la Capella de Sant Antonide lexposici de fotografia de QuimArqusUn acte dins de la diada deSant Jordi. Unes fotografiestreballades amb les

tcniques modernes de laconfecci i impressi digitalsobre grans formats, quedestaquen per seu treballpost-fotogrfic i la seva qualitat icaracterstiques, utilitzades per QuimArqus, que ha desenvolupat tasques enuna impremta de la nostra vila.

Repartiment de la mona de lapastisseria MasvidalObsequi de la pastisseria Masvidal per atota la quitxalla torroellenca.Al palau Solterra i organitzat per la

Fundaci Vila Casas, recital potic...pel carrerUn any ms al palau Solterra ha tingutlloc una meravellosa lectura potica,acompanyada per la msica, no menysmeravellosa, de larpa. Poesia i msicaen la diada de Sant Jordi.

I a lEstartit

Fira de llibres, roses i entitatsAmb la collaboraci de diferentsentitats i collectius de la poblaci.Sant Jordi a l'escola:2010, Any MassagranActivitats amb nens i nenes de 1r a 6 deprimria.

Espectacle de teatre Marcel Sol de lacompanyia Marcel GrosMarcel Gros, de professi clown, buf,showman... es presenta en lespectacleMarcel Sol, un pallasso que no vol estarsol agafa la msica, la mgia i el mim perconvertir-los en un joc ple dalegria per axics i grans.Berenar de Sant Jordi

Ofert per la pastisseria Brugus.Projecci d'un documental sobre JosepMaria Folch i Torres i episodis en cmicde la srie que va produir TV3 sobreMassagranA la sala d'exposicions del Centre deServeis de l'Estartit
http://localhost/emporionou/images/num41/23-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/23-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/23-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/25-noticies.jpghttp://localhost/emporionou/images/num41/23-noticies.jpg

7/29/2019 41-maig-2010

11/28

11

Llegendes torroellenquesCopacabana

Fins i tot aquells que mai no fan turisme

deuen saber que Copacabana s unaplatja de Rio de Janeiro mundialmentfamosa. Que jo avui en parli en relaciamb Torroella deu semblar una micaestrambtic, i crec que cal dir-ne lacausa. Moltes llegendes relacionadesamb la nostra vila sn fora conegudes,per daltres que he recollit a Emporionmhan estat contades, i jo normalment

he citat les persones de la vila que meles han explicades. Per la hipotticahistria davui lhe trobada casualment aInternet, escrita per un Carles Camp aqui no conec, i espero que sho agafarb si sap que lhi he presa.Diu Carles Camp que el nom Copacabanaprov duna advocaci mariana, la Marede Du de Copacabana, i que hi hadiverses versions sobre un seu suposatorigen bolivi. Una llegenda latribueix auna aparici a un jove pescador del llacTiticaca, que va esculpir-ne una imatge,vestida de daurat, damunt duna mitjalluna. Una altra diu que, en temps de laconquesta, una tempesta va sorprendreuns espanyols en aquest llac, que varen

pregar auxili a la Mare de Du de

Copacabana, i que un cop salvats li varendedicar una esglsia. Sha debatut sobreel nom, que podria venir de les llengesindgenes qutxua o aimara, com els dosmots aimara, qhupax (blau) i qhawanya

(observar), mirar el blau, o quta (llac) iqhawanya (observar), mirar el llac.Per no sha contemplat que lorigen delmot fos castell ni portugus. I si fostorroellenc?Diu Camp que est demostradalexistncia, a Torroella de Montgr, lany1669, duna capella consagrada a NostraSenyora de Copacabana, segons un

document que es troba a lArxiu Histricde Protocols de Barcelona, on sexplicaque un habitant de Barcelona originaride Torroella de Montgr, Pere VicenPags, va encarregar a un orfebrebarcelon, Francesc Mas, de daurar, jodit Mas, lo retaule de la capella dita delSant Cristo y de Nostra Senyora de

Copacabana de la iglsia parroquial dedita vila (Torroella de Montgr).

Die martis .ii. mensis iulli. Anno aNativitate Domini M.DC.LXVIIIIEgo Franciscus Mas, daurator, civisBarcinone, gratis, etc. Confiteor etreognosco vobis honorabili PetroVincencio Pags, civi Barcinone, oriundo

vero ville de Torroella de Montgri,gerundensis dicesis, presenti, quodnumerando, realiter et de facto, innotarii et testium infrascriptorumpresencia, ex solvistis, mihi centumsexaginta quinqu libras moneteBarcinone.Et sunt ad bonum computumquingentum librarum dicte monete, et

7/29/2019 41-maig-2010

12/28

12

pro secunda solucione carum, scilicet,del concert fet entre nosaltres, ditesparts, de daurar, jo dit Mas, lo retaulede la capella dita del Sant Cristo y deNostra Senyora de Copacabana de la

iglsia parroquial de dita vila, proutlarge continetur ininstrumento dicticoncert, recepto apud notariuminfrascriptum undecimo die.februariiproxime preteriti.Et ideo renunciando, etc. Presentem dedictis centum et sexaginta quinqu librisfacio vobis apocam de soluto.Testes sunt: honorabiles Bonaventura

Bosch, mercator, civis et Martinus Ricart,scriptor Barcinone.

Carles Camp cita lexistncia duna sriede pintures dAntoni Viladomat i Manalt,realitzades entre 1728 i 1745, tituladaCatorze misteris del Roser, procedentde la Capella del Santssim Sagrament i

de la Verge de la Copacabana delesglsia parroquial de Torroella deMontgr, que es van poder salvar delsestralls de la Guerra del 1936-1939perqu es van amagar al mas de CanQuintana de Colomers. Per les raons quesigui, noms una est localitzada, alMuseu Dioces de Girona, nmerodinventari 491 i dipositada al Seminari

Episcopal de Girona des del 1988.Completem la llegenda. Moltes nausespanyoles dels ports de Colmbia i Perduien imatges daquesta Mare de Du iuna delles va anar a parar al litoralbrasiler, on es va fundar lesglsia deCopacabana. Un cas semblant el trobemamb la introducci del culte a la Mare de

Du de Montserrat a Santos i altres llocsdel Brasil.Per tot plegat, seria lcit pensar en unpossible origen torroellenc deladvocaci mariana, que va donar nom a

la zona i a la desprs famosa platja deCopacabana.

Vermont III

Lestada de tres setmanes a Vermont vaser divina, i ms coincidint amb el mesde setembre, quan els maples (arcers)ofereixen una varietat cromticafulgurant. Els paisatges de boscosreflectits a les aiges dels llacs s unespectacle que atrau molts viatgersdarreu del mn. Reconec que va serlatzar que em va jugar una malapassada, en coincidir algunesequivocacions, despistades i situacionscmiques. Vaig acabar dient als meus

alumnes que em vigilessin!

Tot el que s bo sacaba aviat i ens vamacomiadar de les persones que enshavien acollit. El trajecte de tornadatenia similitud amb el danada.Arribvem a Madrid via Nova York, i allun autobs ens portava a Barcelona. Alestaci de Sants, i desprs de les

7/29/2019 41-maig-2010

13/28

13

abraades i petons per a tothom, lAnnaMaria, la meva dona, em va proposarrecollir lequipatge de lautobs itraslladar-lo al nostre cotxe. Miro elportaequipatges i all no hi quedava cap

maleta; entro a dins de lautocar, i res deres. Mentalment vaig anar refent el meuviatge de tornada i recapitulant imatgesque mindicaven que les maletes haviensortit de Vermont; sabia que a Nova Yorkles havia facturat... A Madrid es perdia lapista. Sn a Madrid, les he deixat alaeroport. Els pares i mares que havienvingut a recollir els seus fills observaren

la meva preocupaci. Perdre les maletesem sabia greu perqu hi tenia unequipatge per passar les tres setmanes,tamb records, per res em recava tantcom una petita bossa de m on hiportava les fitxes duna bibliografiacomentada sobre Torroella que estavaescrivint. Aprofitava les estones lliures a

Vermont per acabar el treball. Erentemps sense ordinador i aquelles fitxeseren la feina danys, tot a punt deditar!Una catstrofe.

El tinent coronel de la Gurdia Civil (dequi vaig parlar al meu escrit publicat fados mesos), en saber el contratemps, emva voler encoratjar: Surroca, no t

preocupes, esto lo arreglo yo. No hihavia mbils, per va telefonar sensedemora a les altes instncies del cuerpoa Madrid i rpidament es mobilitzaren,com en casos de risc immediat.Efectivament, van trobar el carrocarregat amb el meu equipatge, quehavia deixat feia ms de dotze hores,just davant la porta de sortida de

laeroport. Vaig tornar a tenir sort. Quipodia deixar un carro carregat demaletes a laeroport de Barajas que nofos un perills terrorista? La Gurdia Civilva explicar al seu collega de Girona que

les maletes havien portat pel cam delamargura a molts efectius.Intervingueren cossos especialitzats endesactivar bombes, gossos ensinistrats icalgu establir mesures de seguretat,acordonar espais, que afectarenparcialment la llibertat de moviment delaeroport. En descobrir-se que lesmaletes no tenien cap risc per a la

seguretat i no contenien res ms que elque una persona com jo pot portardequipatge, decidiren emmagatzemar-les i confiar que alg les reclamaria.

El dia segent les maletes van arribar aGirona i el tinent coronel me les va ferportar, amb el seu cotxe oficial, bandera

espanyola inclosa, fins a linstitut onaleshores treballava. Tot plegat va deixarben sorpresos els meus collegues ialumnes, que ignoraven la facetadespistada dun professor en la sevaaventura americana.

Elogi de la primavera

7/29/2019 41-maig-2010

14/28

14

Quan escric aquest article, fa poc que hacomenat la primavera, i no puc estar-men de dedicar-li aquestes reflexions.Avui, quan hem sortit a passejar, feia undia esplndid, i tot indicava que havia

arribat la primavera! El sol ja es fa sentir,els arbres treuen els seus tendres brots,com les vinyes. Les flors neixen per totsels racons, i les silvestres no es quedenenrere, tendres, formoses, exuberantsper la favorable meteorologia daquestsdies, sobretot les que han sobreviscut alensurt de la nevada del 8 de mar. Elssembrats semblen extensos jardins

coberts de tendra gespa; els camps denaps mostren boniques flors groguescom grans catifes naturals, i els margestamb sn plens de flors de tots colors ide totes mides. All lluny, les muntanyesdels Pirineus encara estanemblanquinades de la generosa neu queens ha caigut aquest hivern. Lespectacle

s encisador! Engresca de veure elsocells: les trtores, els coloms, elspardals, alguna cardina, les orenetes idaltres espcies que no conec. Volenduna branca darbre a laltra, contents,enjogassats, felios, festejant-se, fent-selamor. Senten la primavera! Els seuscants i saltirons ho demostren. Tota lanatura s un esclat de vida, de joia,

desperana... Jo, que sc molt sensible,mhe deixat seduir per aquesta alegriaencomanadissa que transmet aquestaestaci de lany, per aquest panorama. Sino hi posem resistncia, no hi hamedecina ms efica, i no s cara.Proveu-ho!

Ja hem deixat lhivern, la llargatemporada de reps per als arbres, lesplantes i els animals. Les persones tambexperimentem un canvi ms o menysacusat en entrar a la primavera. Ens

agrada canviar els nostres vestits, ambcolors ms clars, ms frescos, msvistosos, i assaborir menjars mslleugers. Ens agrada sortir al carrer,passejar, trobar-nos amb amics, sentir lacarcia agradable del sol, del vent.

La primavera, per, com a jovenetabonica i capriciosa, s inconstant ivariable, t sorpreses, a vegadesdesagradables. Tant mostra una alegriaincontrolable i ens obsequia amb un diacom avui, assolellat, clar, llumins, comapareix trista i inconsolable, i ens deixacaure una fina pluja de llgrimes que bendosificades sn un b excellent per alnostre entorn. En ocasions, est irritada,

contrariada, i ens envia un vent fred,antiptic, desagradable, que pot anaracompanyat de fortes pluges idesastroses pedregades capaces demalmetre les collites, les boniques florsdels cirerers, ara ja ben florits, elsabundants pomerars o les hortalissesque amb tanta dedicaci i sacrificiconreen els nostres hortolans, els quals,

sigui dit de passada, cada vegada snmenys a Torroella.

La primavera tamb s lescenari de lesincmodes allrgies, un trastorn delorganisme que pateix i incomoda foragent. En sn la causa una bona quantitatdarbres i plantes que ens semblen

inofensius: el xiprer, lolivera, el pi,

7/29/2019 41-maig-2010

15/28

15

larbre blanc, algunes herbes igramnies... Per, ben mirat, no hi ha,que jo spiga, cap plaer, cap illusi, capbona nova que no ens porti algunacontrarietat, i de ben segur que est

decidit aix per al nostre b, no fos casque ens agafs un empatx amb les cosesdolces i agradables que, si per nosaltresfos, escollirem a tothora. Ens hem de ferforts per encarar els contratemps queanem trobant al llarg de la nostra vidaperqu, tal com diu el refrany, no hi haroses sense espines.

LAlt i el Baix Empordcomencen a treballarconjuntament en eldesenvolupament turstic

El director general de Turisme de laGeneralitat, Joan Carles Vilalta, va

reflexionar davant els alcaldes irepresentants del sector turstic de lAlt iel Baix Empord, reunits el passat 5 demar a la sala dactes del Museu de laMediterrnia de Torroella de Montgr,sobre la importncia de treballar junts alhora de fer front al futur del sectorturstic. Si ens falla el turisme, falla undels motor econmics de Catalunya.

LEmpord s una de les primeresdestinacions turstiques del pas, a lhorade fer vacances. Per tant, aquestainiciativa de voler treballar junts, posanten valor tot all que es pot oferir al

visitant, s una iniciativa molt positiva.Entre el centenar de persones assistentsa lacte hi havia una vintena dalcaldes -ms del Baix Empord que de lAlt, totsigui dit-, per sobretot destacava lapresncia de representants del sectorturstic, tant empresaris privats comgremials, de les dues comarques. Lainiciativa va agradar, tot i que sespera

que les administracions concretin lesaccions a emprendre. La teoria s moltmaca, per cal portar-la a la prctica irpid, assenyala un veter hoteler.

Ricard Herrero, president del ConsellComarcal del Baix Empord i alcalde deSanta Cristina dAro, va manifestar que

la nostra marca s una de les identitatsms antigues del pas. Tot i ser duescomarques som un territori nic quesovint sassocia a la qualitat. Ens hem dedistingir per un paisatge hum,gastronmic, cultural i natural perpresentar-lo com un producte tursticconjunt.

Consol Cantenys, presidenta del ConsellComarcal de lAlt Empord va reconixerque aquest s un projecte que feiafalta. Posem em com les nostresexperincies turstiques i a partir daqutreballarem en millorar loferta i,sobretot, allargar la temporada,desestacionalitzar-la que s una vella

aspiraci del sector. Les administracions

7/29/2019 41-maig-2010

16/28

16

tenim lobligaci de posar-nos alcapdavant diniciatives daquest tipusque en moments de crisi econmica comlactual tenen ms ra de ser que mai.

Lalcalde de Torroella de Montgr idiputat provincial, Josep Maria Ruf, queva actuar damfitri de la trobada, vaassenyalar que el nostre s el municipixarnera entre les dues comarques, unacircumstncia que es posa en evidnciapel fet que moltes activitats comercials,culturals i fins i tot en lmbit educatiu osanitari sn realitzades de formacompartida, entres els seus vens, a unacomarca o altra. En aquest cas s msque evident que el cim del Montgrserveix ms de nexe duni que no pasde frontera.

LES CARACTERSTIQUES

El consultor turstic Josep Capell haestat lencarregat delaborar lEstratgiaper a la valoritzaci dels recursos

territorials de lEmpord, un documentque representa el punt de partida perendegar un conjunt daccions turstiquesentre lAlt i el Baix Empord que haurandimplicar les institucions -des dels dosconsells comarcals, promotors de lainiciativa, fins a la Generalitat, que hadecidir donar-hi suport- fins a lesassociacions patronals i els empresarisprivats de tot aquest espai geogrfic.

Capell va deixar clar que a lEmpordhi ha qualitat de vida i t una densitat derecursos paisatgstics, culturals i turstics

excepcionals. El que fa falta s donar-hi

un impuls definitiu i vendre la marcaEmpord per s mateixa. Hi ha uns puntsdbils perqu loferta turstica dels anys60 ja est superada i ens hem dadaptaral segle XXI. Per aix cal lesfor i la

dedicaci de poltic i empresaris.Prviament a la seva intervenci elspresidents dels consells comarcals delAlt i el Baix Empord, Consol Cantenys iRicard Herrero, van deixar clara la sevadecidida implicaci en aquesta iniciativaconjunta de promoure una polticaturstica conjunta. En el mateix sentit esva expressar el director general de

Turisme, Joan Carles Vilalta, donant aixsuport explcit a la iniciativa.

Desprs de recordar que no shaviadobviar el fet que el nom de lEmpordest unit al de la Costa Brava i, per tant,al del sol i la platja, proclam que aqutenim la mateixa qualitat que la Costa

Blava francesa i hem de ser capaosdoferir el mateix. En el seu estudi,Capell compara lEmpord en ones comles regions franceses del Llenguadoc-Rossell i la Provena-Alps-Costa Blava,la Toscana italiana o Andalusia. Hi haunes caracterstiques semblants alcombinar oferta de sol i platja amb la depatrimoni i natura. En definitiva, costa i

interior, assenyal. Com a mercatspotencials, assenyal que es mantenenels ja clssics dAlemanya, Blgica,Espanya, Frana, Pasos Baixos iAnglaterra.

Com a full de ruta, per desenvolupar enels propers anys, Josep Capell va

sintetitzar-ho en dues paraules: gaudir i

7/29/2019 41-maig-2010

17/28

17

descobrir. Per una banda considera quecal posar en valor lextraordinriaoferta cultural (festivals de msica, fires,activitats), patrimonial, cultural ipaisatgstica. El que podem oferir s

immillorable. Va recordar que a la CostaBlava es promocionen, amb la imatge dePicasso, com un lloc on es pot viurecom en una obra dart. I s que aqupodem dir exactament el mateix,proclam. Pel que fa a lapartat de lesdescobertes, el consultor assenyal quecalia aprofundir en la lnia doferirturisme actiu, des de senderisme i

cicloturisme fins a touring -rutes per aseguir en cotxe- i la descoberta del medimar aix com dels productes naturalsque shi ofereixen (oli, vi, marca degarantia).

Xavier Vinader, pensamentssobre el seu periodisme de

comproms

A lacte de presentaci del llibre XavierVinader, periodisme i comproms,celebrat a Can Quintana el passat dia 6de mar, en Xavier Vinader no va poderassistir-hi pel seu feble estat de salut,per a travs duna inoblidable conversa

que vrem gravar en DVD les imatges del

qual es van passar al final de lacte, ensva expressar alguns dels seuspensaments sobre la seva vida i obra:

Jo arribo al periodisme no duna forma

casual. Quan jo comeno a ferperiodisme, ja milito en la clandestinitati faig periodisme perqu considero queen un moment determinat una ploma ouna mquina descriure pot ser tan tilcom una arma per enfonsar unadictadura.

Jo adquireixo aquest comproms moltaviat. Jo sc alumne dels claretians deSabadell i un dels profes que msrecordo i que em marca en unadeterminada edat fou en PereCasaldliga, que llavors era un jovemissioner que desprs ha arribat a serbisbe al Brasil i un dels pals de paller dela teologia de la lliberaci. El pare

Casaldliga es va envoltar duna colla denois, jo entre daltres, als quals vacomenar a inculcar les idees de la lluitacontra la injustcia, la solidaritat, unadeterminada actitud de lluita, i aquellgrupet daquella generaci vrempassar del missalet als llibres demarxisme.

A mi magrada molt poc rellegir-me isc un mal crtic, per penso que algunsdels reportatges que vaig fer els anyssetanta i vuitanta van marcar elperiodisme daquella poca. Elsreportatges que vaig fer a Irlanda amembres de lIRA, reportatges que vaigfer a la Xina, voltant per aquest immens

pas, a totes les minories nacionals

7/29/2019 41-maig-2010

18/28

18

xineses. Sn treballs que a mi encara ara,amb la distncia, magraden molt.

Perill. Jo ni ho s, el que s el perill. Enaquesta tasca sempre ests caminant

pel damunt de la fulla dun ganivet. Unavegada em van explicar que els GALhavien muntat una operaci persegrestar-me, quan jo estava exiliat aPars. A casa dels meus pares, unavegada hi van posar una bomba; un grupdextrema dreta va assaltar a casa meva.Per penso que quan fas aquest tipus deperiodisme, per exemple com a enviatespecial en una zona de conflicte enguerra, et preguntes: tens por? No, notens por, perqu si tens por no hi vas ono hi fiques el nas en determinatassumpte. Si thi fiques, s un risc quecorres, per sempre penses que ambaquest risc ja shi compta, va amb aquesttipus despecialitat periodstica.

Si tinc enemics, els desconec. Heprocurat anar per la vida fent amics i elque s s s que tinc molts amics. Fins itot, et dir ms, en el camp contrari, a latrinxera contrria, si s que podemdividir avui dia en trinxeres, tinc amicsincls en el camp de lextrema dreta,que s un camp que jo he tocat molt i he

denunciat molt.

Sc un mica escptic, ledat i els anysde professi thi tornen. Per mai cnic ino estic desencisat. Si ho estigus, noacceptaria aquesta estupendaentrevista. Continuo treballant ambillusi.

La meva opini den Joan Pujol Garbo,que vaig conixer i entrevistar lany1984, s que, en el bon sentit de laparaula, era un pinta. Era un excellentvenedor. Avui, com a venedor, hauria

triomfat, encara que els negocis mai livan anar b.

En Jaume Busqu, amb aquest llibre,mha fet, amb molta habilitat, reconduirla meva vida. Mha fet veure a mi mateixamb una certa distncia. Fins avui josempre mhe negat a escriure les mevesmemries, per en Jaume ha tingutmolta habilitat a fer-me passar davantmeu el vdeo de la meva vida i li donariales grcies perqu mha ajudat asuperar un fals pudor que dalgunamanera mimpedia posar per escritdeterminades coses de la meva vidaprofessional.

De la nostra part, tamb, moltes grcies,Xavier.

La nova C-31 al Baix Ter:l'elecci del traat

Quan es van sotmetre a exposicipblica els plans de l'administraci per a

la construcci de la C-31 al seu pas per

7/29/2019 41-maig-2010

19/28

19

Torroella de Montgr, les autoritatscompetents es van esmerar a remarcarel consens que el Departament dePoltica Territorial i Obres Pbliques(DPTOP) havia trobat per recolzar

l'alternativa de traat que s'obria pas pelmig de la plana i travessava el Ter per unespai d'alt valor agrcola i natural. Aldarrer nmero de l'Emporion vamanalitzar les caracterstiques d'aquestaopci i es van exposar raons de tipustcnic per les quals l'elecci del traatproposat s, com a mnim, qestionable.Ara toca repassar com s que es va

arribar a aquest anunciat consens iquines mancances s'hi detecten.

El criteri de l'Ajuntament de Torroella hatingut un pes decisiu en l'elecci. De fet,des d'un principi l'equip de govern vadefensar una opci que fes passar lacarretera el ms lluny possible del nucli

urb i amb una mnima afectaci deterrenys del terme, tot oblidant moltsaltres factors que haurien d'intervenir enla presa de decisions (accessibilitat al vialper part dels vens, impacte ambiental,ordenaci del territori, etc.). La resta demunicipis, amb molt menys pesdemogrfic, van haver de jugar les sevescartes de la millor manera possible, de

tal manera que a canvi d'acceptar laposici torroellenca se'ls va acabarprometent en molts casos la millorad'accessos als nuclis o la reformad'algunes vies i carrers.

Recordem, tot aix passava en unmoment previ a l'exposici pblica del'obra, el perode en el qual se suposa

que els ciutadans podem dir-hi la nostra.Quina utilitat t, per, cedir la paraula ala ciutadania en un moment en el quall'obra ja est consensuada per partd'aquells que tenen la que aparentment

s l'nica opini vlida?

Aquest fet illustra, en primer lloc, unmalbaratament de recursos pblics, enhaver encarregat un estudi de duesalternatives quan en realitat ja s'haviapres la decisi de contemplar-ne nomsuna. No t cap sentit encarregar l'estudid'una via propera a Torroella i Ull si ja

s'havia acordat que aquests municipis larebutjaven a favor d'una nova via benallunyada dels nuclis, passant pel mig dela plana.

En segon lloc, el que s ms greu s eltractament donat als ciutadans de lazona. Conv recordar que el perode

d'exposici pblica serveix per recollirles aportacions que la societat civil tinguia fer en relaci al projecte. L'evidnciaque les administracions decideixind'antuvi les caracterstiques del projecte,sense ni tan sols dissimular-ho ianunciant pblicament les sevesintencions, s del tot deplorable.Aquesta forma de prendre decisions a

l'ombra contrav els compromisosadquirits per les nostres administracionsen desenvolupar les Agendes 21 locals,regides per all acordat a la Cartad'Aalborg, un document que remarca laimportncia d'obrir les decisions al'escrutini pblic i a prendre enconsideraci les aportacions que la gents'esfora a fer. Inrcies com aquesta,

7/29/2019 41-maig-2010

20/28

20

d'una manera de fer que ja hauremd'haver superat, evidencien el llarg camque resta per recrrer a la democrciad'aquest pas abans no s'hagi posat alnivell de la resta de pasos europeus.

s comprensible que amb l'antecedentque ha suposat el debat al voltant de lavariant de la Bisbal d'Empord, enaquesta ocasi el DPTOP hagi vetllat peraconseguir una imatge d'unitat abans depresentar el projecte a lopini pblica.s comprensible, per en cap cas s elque s'havia d'haver fet. s una precauci

que ens allunya, un cop ms, de lesdirectrius europees, molt sensibles enrelaci a qestions de participacipblica i democrcia participativa.Hagus estat feixuc reproduir-lo, peramb els seus defectes, el procs que s'haseguit a la Bisbal s molt ms just itransparent que el fals consens que s'ha

comprat al Baix Ter.

La forma en la qual s'ha negociat eltraat de la variant de Torroella, sensecomptar amb la participaci de lapoblaci del Baix Ter, mina la confianaque la ciutadania tenim en la nostraclasse poltica. Tots els qui, legtimamenti en defensa dels seus interessos,

recolzaven qualsevol de les opcionspresentades saben que la seva opini noha estat presa en consideraci per partd'aquells que, per llei i per ticademocrtica, hi estan obligats.

Arribat el dia de comenar a tirarendavant les obres, es buscar emparaen l'inters general de l'obra per tal de

justificar les expropiacions de terrenysagrcoles. Veient com s'ha esquivat elsciutadans a l'hora de decidir quin sl'inters general i quin no i veient com eltraat escollit no respon a exigncies

tcniques sin poltiques, el ms sensatpotser seria comenar de nou el debat,mirant de legitimar les decisions quese'n puguin derivar a travs de l'oberturai la transparncia i no pas utilitzant elpoder poltic i econmic que esconcentra en unes poques mans.

La Barcelona acomplexada

Barcelona s una ciutat potent iatractiva, la capital de Catalunya i potserla primera ciutat cultural i econmica dela Mediterrnia. De tota manera, laprojecci de la identitat de la nostraciutat des de fa uns quants anys sambigua i ambivalent. El projectemunicipal socialista se sent cridat adefensar lespanyolitat de Barcelona,per, sense dir-ho, perqu no queda bexplicitar-ho; no fora correcte. Aleshoresapareixen invents com elcosmopolitisme, ents no pas com unarelaci amb el mn, sin, com unarelaci amb el castell. Els governantsmunicipals fan aix mateix una defensa,

amb la boca petita, de les corrides de

7/29/2019 41-maig-2010

21/28

21

toros (perqu s un fet espanyol) amblexcusa que prohibir fa lleig, com si laconvivncia no fos el resultat dacordarqu es prohibeix i qu no, sense volerrecordar o plantejar-se el qu va dir

Mahatma Gandhi(1859-1948) Un pas,una civilitzaci, es pot jutjar per la

manera com tracta els seus animals.

Es pregunta Patrcia Gabancho si enlactual urbanisme errtic de la ciutat, enla desfeta gradual del comer histric, enlesborrament de la textura dels barris,en la sobreexplotaci turstica, en elsarbres eliminats, i en definitiva, en larenncia a la capitalitat, no hi ha unaprofunda indiferncia per la identitat dela ciutat. O qui sap si unes ganesdafeblir-la, perqu la identitat deBarcelona s inseparable de la identitatde Catalunya i la identitat de Catalunyat conseqncies poltiques.

La identitat catalana de lAjuntament deBarcelona ve defensada amb largumentque tot el que neix a Barcelona scultura catalana, de manera que lanostra cultura finalment esdev quasiinvisible. La Merc s el parads del popespanyol, el Grec s el parads deltalonari, i tot deriva en aquell fams

barcelonisme com a identitat alternativa,que pretn ser cosmopolita i acaba sentprovinci i frvol. I deixar-ho com estsense superar aquest immobilisme s lamanera millor de repartir-se el poder iels silencis. La cultura s alguna cosams que diversi i consum. scomproms, s talent.

LAjuntament de BCN amb el Nadal,com a paradigma, es retrata amb arbresciclistes i galets que criden latenci elprimer cop que els veus -abans que shipixin els gossos-. Illuminaci tan

apagada que s trista. Incompetnciaamb els rtols multicultis nadalencsmal escrits -ja que aquest any shanutilitzat malament lalemany i lrab ambfaltes dortografia i errors tipogrfics-,cosa que demostra, tal com diu JordiPalmer, que lexcellncia en qestionsnadalenques est discutida amb aquestconsistori.

Avui a Barcelona i a Catalunya elprogressisme institucional representaparadoxalment lordre conservador. Talcom va dir desprs de la recent consultasobiranista dArenys de Munt la ministraCarmen Chacn, Catalunya s un pasdordre, sense adonar-se que aquesta

frase ha estat tota la vida leslganreaccionari per excellncia. Els impulsosprogressistes segons Edgar Illas han anata parar a uns partits corporatius fets dellistes tancades, a uns sindicatsjerarquitzats i a tota menadorganitzacions que abans eren civils ique dels anys vuitanta en han estancooptades a travs dajudes i de

subvencions. El progressisme shaconvertit en mera gesti de leraripblic.

I nosaltres que hi podem fer? Doncs sercrtics i emprenedors, constructius ilcids i lluitar contra el relativismeabstencionista i castigar amb democrcia

7/29/2019 41-maig-2010

22/28

22

aquesta mandra intellectualdarguments.

Bibliografia

1. Edgar Illas. La crosta progressista.El Punt, 30 de setembre de 2009, pgina14.

2. Patrcia Gabancho. Una ciutatintelligent.Avui, 30 de desembre 2009,pgina 20.

El valor de lensenyament

reflexions

La passada Setmana Santa em vaigentretenir amb la lectura dun parell dellibres relacionats amb temes cientfics(de vulgaritzaci, si en voleu dir aix). Un

dells tractava de partcules elementals(toms, electrons, protons, neutrons,quarks...) i de la histria del seudescobriment per dos caminscomplementaris: el clcul teric basat enles dades de qu es disposava en cadamoment i lexperimentaci mitjanantacceleradors semblants al sincrotr totjust inaugurat a Cerdanyola del Valls,

per molt ms potents. Laltre llibreexplicava la histria dels extraordinarisprogressos matemtics del segle passatque han perms en els ltims tempsestudiar la forma de lunivers.

Amb la lectura de llibres com aquests, unes fa crrec de com nha estatdimportant la contribuci dels gransterics de la cincia per entendre el mnen qu vivim i per transformar-lo segonsels nostres designis (no semprefavorables a la Humanitat, tot sha dedir; noms cal pensar en bombes

atmiques i tota mena darmes per fermillor la guerra). Savis de qui hem sentitparlar molt, com Einstein, o molt poc,com Riemann.

La meva reflexi davui gira al voltant delfet que una quantitat elevadssima delsmatemtics i cientfics que varen

estudiar i explicar les lleis que regeixenla fsica o la qumica fins al final de laSegona Guerra Mundial procediendAlemanya, i lexplicaci s lesforrealitzat per aquest pas en el camp delensenyament durant els dos ltimssegles. I amb aquest esfor no solamentla cincia va anar endavant, sin tambla indstria, la qualitat, la productivitat,

leconomia.

Resumir algunes dades histriquesexplicatives tretes dun daquests llibres.I ho faig no tant per parlar del casalemany com per avisar que noms unaactitud semblant ens pot fer avanar anosaltres.

7/29/2019 41-maig-2010

23/28

23

Ara far dos-cents anys, desprs de laderrota de Napole, varen tornar alpoder les velles monarquies iaristocrcies, es varen bandejar les ideesprogressistes que havia escampat la

Revoluci Francesa i Europa varecuperar un equilibri precari. Adiferncia dels altres pasos unificats, aAlemanya es va constituir una Federacide trenta-cinc estats sobirans i quatreciutats lliures. En aquell moment,Alemanya anava per darrere de GranBretanya, de Frana i dEspanya engaireb tots els aspectes, estava

dividida, i ning amb dos dits de front nohauria previst que aviat Berlin oqualsevol altra ciutat alemanyarivalitzaria amb Pars com a centrecientfic.

Per les derrotes sofertes en la lluitacontra Napole havien ajudat a fer

autocrtica. Els prnceps alemanys varenser conscients que calia desenvolupar unsistema educatiu encaminat aproporcionar una bona educaci detotes les classes socials. La desuni i larivalitat entre els estats federats varenser un incentiu, no pas un inconvenient,perqu les universitats progresessin.Cada prncep donava suport a la seva

universitat, i totes elles competien perfitxar els millors professors. LaUniversitat de Berlin va obrir les sevesportes lany 1810 (fa exactament dos-cents anys) amb lobjectiu declaratdesdevenir la millor del mn.

El resultat va ser esplndid. Hi va haverconnexi de joventut i experincia, de

recerca i docncia, i els jovesinconformistes i imaginatius es varenincorporar a lensenyament. I aix,mentre a Frana les places eren vitalciesi sovint un cientfic ocupava un crrec de

professor quan ja havia depassat els seusanys ms imaginatius, a Alemanya espodia ser professor titular a una edatrelativament jove. A Berlin, per exemple,es va donar un clar suport moral ifinancer a joves matemtics, per vahaver de competir amb altresuniversitats, com Gotinga, que vaaconseguir retenir talents de primera

fila.

Els resultats daquesta poltica de suporta lensenyament i a la cincia aviat varenser evidents. Al cap de cinquanta anysles universitats alemanyes no tenienrival en la profunditat i qualitat de lesseves matemtiques, de la seva recerca i

dels seus coneixements, i varen servir demodel a les grans universitats actuals detot el mn, que han estat un factor clauen lexplosi cientfica de la nostrapoca. No s gens estrany que darrere lapetjada dels grans professors alemanys,els grans matemtics, els grans fsics iqumics, terics i prctics, seguissin elsenginyers, els tcnics, les grans

empreses.

Us asseguro que la lectura de les pginesque us he resumit fan nixer unaconsiderable enveja.

7/29/2019 41-maig-2010

24/28

24

A l'aguait del nostrepatrimoni

El pi tallat

Fa pocs dies, els jardiners municipalsvan tallar un dels arbres ms bonics igrans del patrimoni botnic daquestmunicipi. El pi que hi havia al mig delpas, al passatge entre el Passeig delEsglsia i la Plaa de La Muralla. Unmajestus pi que devia tenir unscinquanta anys.

Sembla ser que, com a conseqncia dela nevada del passat mes de mar,algunes branques daquest pi shavienesqueixat i degut a aix els jardiners

municipals no van tenir cap mena deremordiment en tallar el pi arran desoca, a lespera, segurament, queaquesta es podreixi i poder-la aix,arrancar ms fcilment.Sens fa difcil copsar la falta desensibilitat del responsable daquestservei municipal envers els arbres. Lapersona que ha de vetllar pel nostre

patrimoni de jardineria i que s capa de

donar ordres deliminar un arbre comaquest, s un perill. Pot entendreaquesta persona que un arbre s unamic?. Sens fa difcil de creure.Sens ha donat com a justificant que les

ferides que patia aquest pi eren moltgreus i la saba shavia escampat per lesbranques i que segons un expert demedi ambient era difcil quesobrevisqus. s una justificaci que noens arriba a convncer del fet que, tallaraquest pi no fos una precipitaci.

La cuina de la Catrina

GRESALETES DE BACALL

Ingredients:

kg. de bacall esqueixat(Dessalat)

Farina 1 ou 1 paquet de Royal Alls i julivert trinxats Oli Sal Aigua o llet

7/29/2019 41-maig-2010

25/28

25

Preparaci:Fer una pasta amb tots els ingredients.Procurar que quedi una mica espessa.Fregiu-la, a cullerades, amb fora oli.

SARSUELA

Ingredients:

Gambes Escamarlans Calamars Sepietes Rodanxes de rap Rodanxes de escrpora Rodanxes de lluerna Rodanxes d escrita Oli Sal Pebre Farina

Ingredients pel brou:

Cap de rap Caps i peix despina 1 i l. daigua

Ingredients pel sofregit:

8 alls Tomates Cebes Pebrot

Ingredients per la picada:

2 tomates confites Els alls del sofregit Uns brins de safr 1 cullerada de farina Ametlles torrades

Preparaci:En una paella poseu-hi loli, fregiu-hi lesrodanxes de peix, les gambes, elsescamarlans, les spies i el calamars, totsalat i enfarinat. Deixeu-ho a mitjacocci. Colloqueu-ho a tires, en unaplata de forn, uns damunt dels altres.

En el mateix oli sofregiu-hi 8 grans dallsencers, la ceba, el pebrot i la tomata,tirant-hi unes gotes daigua. Quan estconfitat, reserveu els grans dall almorter i el que queda, poseu-ho a lollajuntament amb el peix pel brou. Deixeu-ho reduir a la meitat i passeu-ho pelcolador.

Poseu una paella al foc amb oli i duestomates, deixeu que es confiti, afegiu-hiels alls que hem reservat, el safr, lesametlles i una cullerada de farina, totpicat. Afegiu-ho tamb al brou.

Finalment tireu el brou sobre el peix,

poseu-lo al forn i quan bulli deixeu-locoure 10 minuts.

La sarsuela es pot fer amb diferents tipusde peix.

7/29/2019 41-maig-2010

26/28

26

Rac de poesia

El sol

El sol menlluerna,em fa encegar quan em mira fixament.Jo podria veure la meva ombra tan plenai negra,

Per el sol satura, quiet, quan el sol girai sen va,Els nvols del mn comencen a

enfosquir-se .Tan fosc i negre.jo em meravellaria, em meravellariasi alguna vegada torns.

Tilo

Tilo nya mata maiata akan amalata

ayan nfiki kabiring amalata katilingnyakangnga miniyo jeh nkarata aba tendehrinaning aba finding.

Tilo ka nokeh bare ning atata minayocono dunayeca camace ca dibi

ca dibi aning ca fing

ngan mira ka mira fo aba muran na nangnehbang kotanke.

Recita: Sarjo Bojang

Literatura oral del pais

Cinema i espectacles

7/29/2019 41-maig-2010

27/28

27

7/29/2019 41-maig-2010

28/28

28

Pellcula del mes:El ESCRITOR

Documents

41-maig-2010