77-maig-13

7/30/2019 77-maig-13

1/19

Peridic digital - nm. 77 -maig- 2013 - Tercera poca

7/30/2019 77-maig-13

2/19

Emporionnm. 77 maig 2013 pg. 2

Editorial

Fa 100 anys mossn Viver va arribar a TorroellaPensem que s prou conegut dels nostres lectors que la publicaci dEmporion (1915) va serruit de la presncia aqu de dos personatges excepcionals, vinguts de ora, el mestre PereBlasi i el capell mossn Francesc Viver. Tamb s sabut que a Torroella varen trobar-hi per-sones com Josep Castells, Eduard Vias, Joaquim de Camps i Arboix, i daltres, que hi varenajudar decisivament, per Blasi i Viver en van ser els capdavanters. Larribada de Pere Blasi (nata Puigcerd lany 1885) va tenir lloc lany 1911, i a dos anys en vrem celebrar el centenariamb diversos actes commemoratius, com sesqueia. Francesc Viver (nat a Torell lany 1876)va venir a Torroella lany 1913, i doncs, aquest any sen compleixen els cent anys. Tamb envolem er memria com mereix.

Tanmateix, potser sha et un parallelisme excessiu entre els dos personatges illustres: lun va

ser un mestre progressista i innovador, laltre un capell poeta, amarat de lesperit tradiciona-lista de la Renaixena. I cal tenir en compte, a ms, la dierncia dedat, i per tant, de trajectriavital: Blasi arribava als 26 anys dedat i comenava aqu la seva tasca com a mestre renovador,dinamitzador de la cultura local, pedagog ms enll del municipi, implicat en lassociacionis-me dels mestres, i al nal, poltic actiu que marxa a Barcelona (1933); Viver, en canvi, ja t 37anys quan arriba, onze ms que Blasi, i ja ha et molta tasca cultural, complicada sovint pelseu pas per diverses parrquies, per que pot reprendre amb ms serenor quan es quedaper sempre a Torroella, tret del parntesi de la guerra. I aix, per b que els dos personatgesorasters ossin dierents en ormaci, edat i creences, la seva coincidncia i bona avinena enuna orientaci bsicament catalanista i noucentista va signicar una empenta cultural extra-ordinria per a la vila.

En ser destinat a Torroella, mossn Viver porta un considerable currculum cultural al darrere,

iniciat al seminari. Sha relacionat amb els joves intellectuals del moment (a Girona els Mas,Gay de Montell, Bertrana... a Barcelona, Carner...), ha iniciat amb ells el moviment que EugenidOrs anomenaria ms tard noucentisme, nima de la cultura catalana de comenaments delsegle XX, i ha creat i s nima de la revista gironina Vida. Daquella poca s la descripci queen va er Prudenci Bertrana, recollida al monument que Torroella li va aixecar anys desprs alpasseig de lEsglsia:

Un exemplar de capellanet, secard, vibrant, idealista, bellics. Lardor de cristi i de patriotasemblava haver-li liquidat el greix i la carn i convertit en brases el seu cor. (...) Semblava dbil,per per deensar Du i Catalunya els seus pulmons rugien, el seu bra zigzaguejava i els seusulls llampaven.

El seu ministeri el va dur a diverses poblacions, i mentrestant va escriure, va er poesia, va

publicar en innitat de revistes... Destinat nalment a la nostra vila com a capell de lHospi-tal, va er sentir de seguida el seu impuls imparable. Lany 1914 unda la revista quinzenal ElMontgr, que es publica ns que es usiona amb Mont-Gris, la revista de l Ateneu i del mestreBlasi, i aix neix Emporion el gener de 1915. Viver hi escriu sota el pseudnim de Lucianus nsa lltim nmero, de juliol de 1936. Als seus escrits deixa clara la seva ideologia, republicana,independentista i cristiana de pedra picada.

Sembla increble que aquell home savi i bo hagus de ugir quan es va desermar la bogeriade matar capellans els primers dies de la guerra civil. Quan va tornar, Torroella ja no era la ma-teixa, per el va rebre amb els braos oberts. Els grans admiraven el seu tarann senzill, la sevaconversa aguda i el seu humor ; la mainada el seguia perqu els es riure, i li eia lamistat i lidemanava caramels. Els que el varen conixer encara el deuen recordar a doctrina i a lescuela,rient i jugant amb la quitxalla, explicant contes, regalant versets de primera Comuni. Com si

es honor al seu nom de Francesc, Viver estimava les persones, els nens, els pobres, la natura...i es eia estimar de tothom.

Aquest va ser el nostre mossn Viver, el undador dEmporion, el bon capell que va arribarper primer cop a la vila ara a cent anys.

sumari

Editorial

Noticies

Quinosapescriureen

catal?(34)

AmbWert,noanemb.

Ocells,pardals.

PropostespelParcNatural

ElVerdaguerdAlfaro:

Repblica

quantlaxocolataesdev

ART

elPapaportenyiel

populisme

Divinusdraco

Europanecessitacanvis

Poblessostenibles(I)

Memriadelagentde

Torroella

Torroella,espaid'art

Al'aguaitdelnostre

patrimoni

LacuinadelaCatrina

Gotesd'humor

Motsencreu

Cinemaiespectacles

7/30/2019 77-maig-13

3/19


NoticiesEspai Ter. Shan iniciat els treballs per condi-cionar-lo acsticament.

No de lequip de govern a la sobirania s-cal de Torroella. ERC, UPM i la COET van de-ensar al ple la moci per la sobirania scal(ingrs dels tributs directament a lAgnciaTributria de Catalunya). Lalcalde va assenya-lar que era un gest simblic, ja que lendemels diners passen a la Hisenda espanyola.

Millores en transport. Territori i Mobilitat

de la Generalitat ha conrmat que el Depar-tament est enllestint el projecte de la novaestaci dautobusos. Daltra banda, pel quea a la Costa Brava, es preveu que aquestestiu es doblaran el nombre dexpedicionsdanada i tornada entre lEstartit-Torroella iBarcelona-Aeroport del Prat.Estaci dautobusos. El secretari de Terri-tori i Mobilitat de la Generalitat diu a lAjun-tament que disposar ja del nou projecte el

juny.

Cantada de caramelles. El dilluns dia 1 nhi

va haver a crrec del cor Anselm Viola pelscarrers de la vila.

Joan Margarit a Torroella. El dijous 4 el po-eta va ser a la llibreria Cucut.

Mirades - 3r. Festival de Fotograa: Na-tura. Es va presentar el dissabte 6 al claustrede lHospital, organitzat per Amics de la Fo-tograa de Torroella de Montgr.

Projecte INDI. Es va presentar el dissabte6 al Museu de la Mediterrnia.

Concert al Cine Petit. Organitzat per joven-tuts Musicals va tenir lloc el dissabte 6, ambactuaci del cor Kantika: Euskadi al mn.

Visites guiades al Parc Natural del Mont-gr, Illes Medes i Baix Ter:

Torroella de Montgr, 1000 anys dhistriai de llegenda, es va er el dissabte 6, orga-nitzada pel Museu de la Mediterrnia.Els arrossars de Pals, el diumenge 7, ambsortida des de Pals, la va organitzar lrea de

Turisme.Plantes medicinals i aromtiques de len-torn, el dissabte 13, amb sortida des delEstartit, tamb la va organitzar lrea deTurisme.Un mar docells, el diumenge 14, a bord del

Corsari Negre, a lEstartit, la va organitzar lEs-pai Ino-Natura (Alauda).El castell del Montgr. Es va er una excursiel dissabte 20, des del Museu de la Mediter-rnia.Penya-segats, una mirada arran del mar,el diumenge 21, organitzada pel Parc Natu-ral.

XII Talaia del Ter. A Puig Segalar el diumen-ge 7. La va organitzar Gent del Ter.

Viatgem amb els mites. El diumenge 7 es

va er una matinal de mitologia per a inantsVa dherois i monstres al Museu de la Me-diterrnia.

Jornada Turisme i Patrimoni. Es va er alMuseu de la Mediterrnia el dijous 11 sota ellema El paper dels destins turstics litorals.

Llavor de llum de lAssociaci Comps,es va presentar el divendres 12 al CinemaMontgr.

Torroella a Escena: Backwards es va pre-

sentar el divendres 12 a La Sala amb orga-nitzaci de lrea de Cultura.

Excursi al MNAC (Museu Nacional dArtde Catalunya) i a la Catedral de Barcelo-na. La va organitzar el diumenge 14 lAuladArts Plstiques.

Deslada de moda a la plaa de la VilaEl diumenge 14 la va organitzar Ingrid ambcollaboraci de lAjuntament.

Giraconcert. Organitzat per lEscola Munici-pal de Msica, va tenir lloc al Cine Petit el di-vendres 19.

Torroella a escena. El divendres 19 a LaSala es va presentar el llibre Negre, semprenegre de David Casadell.

Actes de Presentaci del Drac de Torroe-lla. Es varen celebrar el dissabte 20, amb lacollaboraci dels grallers del Montgr, lAs-sociaci SardanistaContinutat, els Ducsdel Foc, elsMussolets, les Xatis, els Xan-quers, elsAmics de la Fotograa, i lAjun-tament.

Al vespre es va er a can Quintana la Con-erncia de Presentaci a crrec de DolorsSans i Xavier Cordom. Es va destacar la im-portncia dels nostres gegants, equiparableals ms importants del pas (Gegant del Pi,Gegant de la Ciutat), que a la nostra tradiciestiva ja hi havia hagut Drac, i que ns es po-dria pensar en una liga, que noms tenenles ciutats, per la nostra condici de Vila reial.A dos quarts de deu es va er el sopar decolles convidades a la plaa de la Muralla.Poc desprs de les deu, amb una gran gen-tada a plaa i molta expectaci, el Drac (ns

aleshores amagat al seu catau articial al cimdun empostissat, al costat de can Mascort),va er la seva primera sortida pblica, en-mig de oc i um, i es situ al mig de la plaa,amb balls, encarament amb altres dracs, iamb grans espetecs de oc i guspires.Seguidament va comenar la cercavila pelscarrers i al passeig de lEsglsia amb tam-borinada i acompanyament dels dracs con-vidats: la Vbria de Barcelona, el Cabrotdel Vendrell, la Bstia de Parets, el Drac deDracs de la Bisbal i el Drac de Figueres.A mitjanit va comenar el Concert de pre-

sentaci amb els Stukat del Bolet, a la plaade la Muralla.

Mostra de Caramelles. Es va er el matdel diumenge 21 pels carrers amb participa-ci de la Coral Anselm Viola i caramellairesde diverses poblacions catalanes.Concert de Caramelles. A la tarda del ma-teix diumenge 21, va tenir lloc a la plaa dela Vila, tamb a crrec del Cor Anselm Viola.Revetlla de Sant Jordi. Llegim? El dilluns22 a la Biblioteca Pere Blasi es va er un Es-

pecial Salvador Espriu a crrec de la nostracompanya del Consell de Redacci dEm-porion, Roser Benet.

Setmana cultural. La va organitzar lEscolaMunicipal de Msica dels dies 22 a 27.

7/30/2019 77-maig-13

4/19


Festa de Sant Jordi, 23 dabril.

Gegants, capgrossos, dracs i altres bsti-es. Varen ser al mat, al pati de can Quintana.Escoles. Tamb al mat, es van presentar elstreballs dalumnes de primer a sis de prim-ria de totes les escoles. Varen visitar la Biblio-teca amb motiu del centenari de la poetessaJoana Raspall.

Fira de llibres, roses i entitats. Com s tra-dicional es va er a la plaa de la Vila, ambparticipaci de diverses entitats.Temps de llibres! Com cada any, i amb untemps magnc, els torroellencs varen cele-brar la gran esta del llibre, acudint a les lli-breries de Torroella a adquirir els seus llibres.Per a ells i per regalar, juntament amb la rosa.

Latac del Drac. A la plaa dels Dolors, tam-b al mat i adreat als nens, va presentaraquest espectacle la companyia Al Caral.Simultnies dEscacs. Tamb, com s tra-dici, va tenir lloc a la tarda a la plaa PereRigau.Playback amb Argent Viu. El Recer el va or-

ganitzar al Cine Petit.Vine a menjar-te drac de xocolata. A la pla-a de la Vila el va repartir la pastisseria Mas-vidal.Premis I Concurs de Microrelats. Va tenirlloc al vespre a la Biblioteca Municipal.Bibliomsica. Concert dels grups de fau-tes de lEscola Municipal de Municipal deMsica de Torroella (EMMT). Es va er el di-vendres 26 a la Biblioteca Pere Blasi.Histria de lEsglsia. El divendres 26 es vacelebrar una conerncia a Casa Pastors dins

del Cicle organitzat per la Conraria del Roser.

LESTARTIT

Restauraci ambiental de la zona de laPletera. LAjuntament i la Ctedra dEcosis-

temes Litorals Mediterranis de la Universitatde Girona (UdG) presentaran un projecte a laconvocatria Lie 2013 de la Uni Europea.El Molinet desvinculat de la Pletera. A lapetici de subvenci del projecte Lie, el go-vern del municipi va descartar dincloure-hila rehabilitaci del Molinet.Passeig dels Griells. El servei de Costes de

lEstat construeix una escullera per protegirel passeig dels Griells. El cap del servei va co-municar que s lnica actuaci que shi poter de moment.

Mirades - 3r. Festival de Fotograa: Na-tura. Es va inaugurar al Consell Municipal delEstartit el divendres 5, organitzat per Amicsde la Fotograa de Torroella de Montgr.El caminant davant el congost, de Jor-di Pujol. Lautor va presentar el seu llibre alConsell Municipal de lEstartit, el divendres12, amb organitzaci de llibreria Elias.Visites guiades al Parc Natural del Mont-gr, Illes Medes i Baix Ter (dies 13, 14 i21). Es varen er amb sortida des de lEstartit

les ja citades a Notcies de Torroella: Plantesmedicinals i aromtiques de lentorn (dis-sabte 13), Un mar docells (diumenge 14),iPenya-segats, una mirada arran delmar (diumenge 21).Primera matinal Kustom Kulture LEstar-tit. Va tenir lloc el diumenge 14: Msica enviu, mercat biker, stands, etc.Mostra de Caramelles. Es va er el matdel diumenge 21 pels carrers amb participa-ci de la Coral Anselm Viola i caramellaires dediverses poblacions catalanes.Festa de Sant Jordi, 23 dabril.

Fira de llibres, roses i entitats. A lEstartit esva er a la plaa de lEsglsia.Premis Jocs Florals 2013. Tamb a la plaade lEsglsia es va er el lliurament a alumnesde lEscola El Portitxol.Bingo amb llibres. A la mateixa plaa, el vaorganitzar la Llar de jubilats Bell Rac.Bernat el Pescador. Havent dinat, va pre-sentar aquesta obra inantil la companyiaGaliot Teatre.Berenar de Sant Jordi. El va patrocinar laPastisseria Brugus a la plaa de lEsglsia.Premis de gastronomia Umami. Convocats

a Riudellots per Friselva i el Foodlab, MarcCalvo, de lhotel Medes II, de lEstartit en vaser el guanyador en la categoria de ploma.

CATALUNYA

Carretera NII. A partir del divendres 19, perla pressi de les poblacions aectades, entreMaanet i La Jonquera els camions sn obli-gats a passar per lAP-7. Mobilitzacions encontra dels camioners.Pressupost 2013. Artur Mas reclama elsuport de totes les orces poltiques parla-mentries davant dels reptes i la complicada

situaci que viu el pas, que qualica demer-gncia nacional. Negativa dERC i del PSC.Constitut el Consell per a la Transici. Elseu objectiu, dissenyar les estructures, pro-cessos i nances de lestat catal.Dcit. LEstat xa en 1,2% el de les autono-mies. Catalunya vol que sapliqui de ormaasimtrica.Petita empresa catalana. Catalunya liderael rnquing dinspeccions dHisenda 2004-2011.Reunions secretes a Madrid. Mas es reuneixsuccessivament amb Rajoy i desprs amb

Rubalcaba i Navarro. Exposa la greu situacide Catalunya, per no renuncia a la Consulta,la qual rebutgen tant Rajoy com Rubalcaba.Nou atac a lescola en catal. Interlocutriadel TSJC: tota la classe sha de er en espanyolsi un sol alumne ho demana.Mor Bigas Luna. El mn del cinema catalva perdre un dels seus noms ms clebres.Tenia 67 anys.Empresaris que encara demanen. La Patro-nal Foment del Treball insisteix a reclamar aMadrid un nou pacte scal i canviar la Cons-tituci.

Sant Jordi 2013. Bona venda de llibres a totel pas, amb carrers plens, petici de signatu-res i alegria malgrat la crisi. Triom de Victus,dAlbert Snchez Piol, en catal i en castell.

ESPANYA

Fracs econmic del govern central. Sapu-jaran els impostos, se superen els 6 milionsdaturats i lendeutament de lEstat es a cadacop ms alt.Dcit. El de lEstat es xa en 6,3%, el de lesautonomies en 1,2%. Catalunya reclama un

tractament asimtric.Cas Nos. La Inanta Cristina imputada.La CE renya Espanya. Li retreu lendarreri-ment de les reormes i els desequilibris ex-cessius.Els tres diputats dERC, expulsats del Con-grs. Hi traslladen la interlocutria del TSJC iinsten els diputats a parlar en catal si un soldiputat ho demana.Llei hipotecria. El PP no escolta el clam perla daci en pagament i aprova sol la reor-ma de la llei. Les altres orces poltiques laconsideren insucient.

MN

Itlia. Reelegit president Giorgio Napolita-no.Enrico Letta anuncia la ormaci del nougovern.

7/30/2019 77-maig-13

5/19


Corea del Nord. Lagncia ocial sud-corea-na avisa de la collocaci de mssils de llargabast.Mor Margaret Thatcher. La dama de erro iRonald Reagan van impulsar al mn les pol-tiques ultraconservadores.Estats Units. A Boston, tres morts i ms decent erits per lexplosi de dues bombes en

la lnia de meta de la marat. A Texas, unagran explosi en una brica de ertilitzants,ocasionada segurament per accident, deixams de 25 morts, desenes de erits i moltescases destrudes.Eleccions a Venezuela. Nicols Maduro pro-clamat vencedor i president, per amb alda-rulls i morts.Terratrmol dintensitat 7,8 a lIran i Pakis-tan. Va provocar centenars de morts.Terratrmol a Xina. A Yaan, a la provnciade Sichuan, a linterior de Xina, va ocasionartamb uns dos-cents morts.

ESPORTS

Rugbi. Els Senglars sasseguren la perma-nncia. El diumenge 7, al camp desports deTorroella, Els Senglars varen aconseguir so-bre el Sant Cugat una victria antstica da-vant un pblic exultant. El resultat de 21 a 17els assegura la permanncia a la categoria de1a Catalana. Un partit vibrant i atractiu queva commoure el pblic assistent al camp, plede gom a gom.

Tennis de taula. El Torroella retorna a la 1adivisi. Una gran lliga de Franc Pi, Josep Ma-ria Gmez, Jordi Ribas i Joaquim Creixell.Tercera 4h BTT LKu Resist-Ter. Torroellaen va ser lescenari el diumenge 14 a la tar-da, amb 175 participants. Al mat, en la miniResist-Ter, hi van participar 65 nens i nenes.

Copa Catalunya de utbol. Dimecres 17:Nstic 0 - Bara 1 i Espanyol 3 - Llagostera 0A la Champions, deseta del Bara. Cau alcamp del Bayern per 4 0. El Madrid tambperd per 4-1 davant el Borussia Dortmund.

Qui no sap escriure en catal? (34)per Jaume Bassa

Regla 22 (10) - Lletres i grups de lletres

V (ve o ve baixa)

Ja vrem parlar de la V conjuntament amb la B el mes dagost de 2012.Recordem que en catal la V es diu ve o ve baixa, per no uve:TV3 s Te-Ve-Tres (no Te-Uve-Tres !) ITV s I-Te-Ve (no I-Te-Uve !)

W (ve doble)En catal la W noms s utilitzada en mots dorigen estranger: waterpolo web whisky wolramiLa seva pronunciaci depn de la llengua dorigen. Per exemple:-- si procedeix de langls es pronuncia com una U (Maxwel = maxuel)

-- si procedeix de lalemany es pronuncia com una V (Wagner = vagner)

X (ics tamb rep el nom molt menys usat de xeix) - Dgras IX, TXEn parlar de la C el mes de setembre de 2012 ja vrem dir que:

El grup de dues lletres (dgra) CH castell, en catal no existeix.Alguns mots amb CH en castell tenen dues possibles versions en catal:1) amb una X: xocolata, xoc, xacra...2) amb el dgraTX: cotxe, despatx, batxillerat...

El so de la X catalana pot ser com CS o com SH en angls.1 So com CSAquest so de la X es pot trobar al mig o al nal duna paraula: taxi relaxat ax refex fux2 - So com SH angls (de sh) (aquest so en castell no existeix)-- Sescriu amb X al comenament de les paraules:

xacra xefa ximple xocolata xut-- Sescriu amb X darrere consonant:

marxa porxo panxa torxa-- Sescriu IX darrere a e o u :

caixa eixista moixa peix cuixa3 - Darrere i pot tenir els dos sons dierents:Com SH angls (de sh) per exemple a mixa (gata) pronunciat mishaCom CS per exemple a xa (immbil) = pronunciat csaY (i grega)Ja en vrem parlar en exposar les vocals, concretament la vocal I, i el dgraNY.El diccionari de lInstitut dEstudis Catalans (DIEC) noms duu una paraula que comenaamb Y: yperita (tamb iperita), un compost usat com a gas de guerra.Les altres sn dorigen estranger: keynesi playback royalty Yvonne...Z (zeta)Ja vrem parlar de la Z conjuntament amb S i SS.

DGRAFS CATALANSHem parlat dels dgras en exposar les lletres. Sn els segents:RR SS LL TX IX TJ TG(exemples: arribar pissarra - collegi - cotxe, caixera platja - ormatge)LL NY GU QU(exemples: colla banya amigues - paquet)Els posem en dos grups perqu en escriure les sllabes els primers es poden separar, els altresno:1 - Es poden separar: RR SS LL TX IX TJ TG

/ ar ri bar / pis sar - ra / col le gi / cot xe /cai xe ra / plat ja / or mat ge /

No es poden separar: LL NY GU QU

/ co lla / ba nya / a mi gues / pa quet /

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

7/30/2019 77-maig-13

6/19


Amb Wert, no anem b.Per Joan Surroca I Sens

El meu amic i jo estvem cercant no recordo quin monu-ment a la ciutat del Caire. Per acabar amb els dubtes delcam a seguir, vam decidir preguntar a un policia que persort xampurrejava langls.

Com s costum en aquests casos, ens va indicar la direcciamb tot tipus de detalls: Segueixin per aquesta avingudai, quan trobin una plaa, agan el carrer de m dreta, vaginavall ns a la cinquena crulla; desprs hauran de trencar am esquerra, caminin i veuran un passeig, baixin ns al -nal i trenquin a m dreta per enlar el segon a m esquer-ra [...]. Vam iniciar aquesta peregrinaci urbana i, quan eiauna mitja hora llarga que caminvem, vam optar, per msseguretat, per tornar a preguntar a un altre policia que vei-rem prop nostre. Oh, sorpresa!, era el mateix que ens haviaats i que no shavia mogut de lloc! Va resultar que havemcaminat molt per acabar en el mateix punt de partida!

Aquesta ancdota em serveix de metora. La histria no esrepeteix, per rima, segons Mark Twain. Res no torna a pas-sar exactament igual; no obstant aix, els cicles segueixenun ordre invariable de crisi-creativitat-crisi. Quan un cicle

sacaba (que s la crisi que estem vivint ara), la humanitattorna a un punt de partida i, encara que sembli que res noha servit de res, no s veritat. No som ms virtuosos queels nostres rebesavis, cert, per tenim millors lleis que limi-ten els despropsits; gaudim de ms oportunitats i de mspossibilitats dexercir les llibertats. Malgrat alguns evidentsretrocessos, les societats sn ms justes que no pas a unssegles. Queda un gran cam a crrer, per em aria basardaretrocedir a temps passats.

El ministre Wert s dels que creuen que noms podem sor-

tir de la crisi ormant treballadors competitius. Segons ell,els estudis humanstics noms porten gent a latur i no calensenyar a raonar, la vida espavila. Respecto el seu punt devista, per els perodes de creativitat sempre tenen el puntde partida grcies a lembranzida per ser, no tant per er.

Per tant, en aquests moments, ms que no pas saberuts es-pecialistes, necessitem tcnics i cientques amb una bonabase humanstica. Necessitem mestres en humanitat, mes-

tres que acompanyin els joves cap a viatges transormadors.Els clssics grecs entenien lestudi de les matemtiques, las-tronomia, la geometria i la msica com alguna cosa msque matries per conixer el mn sic, lestudi importavasobretot pel que aportava en el creixement personal, en latransormaci de lestudis. Limportant era el combat inte-rior. Per aix, Scrates es denia com un tvec que picavales conscincies massa tranquilles i conormistes.

Per sortir de la crisi i entrar en el proper perode creatiu caldeixar les velles ormes agressives, noms preocupades perdestruir ladversari. Scrates deia que, com la seva mare, ell

era una partera que ajudava els seus interlocutors a engen-drar un nou jo. Educar, del llateducere, signica treure. Sa-ber treure de dins les qualitats dels joves. A mi sempre mhaet molta pena sentir a parlar de racs escolar. Cap joveha de racassar. No hi ha ning intil per tot. Tots som tilsper a alguna cosa. El bon educador s el que sap descobrirel tresor amagat que tot inant i jove porta dins seu. Ell aju-da a extreure aquest tresor, lensenya a leducand i lanima,lentusiasma per all que ella o ell s nic. A poc a poc lesnoies i els nois sabran ser ells mateixos i er la seva vo -

caci en b de la societat. Aleshores tindran la satisaccigarantida.

Les escoles redes, sense humanitats, sense humanitat, quevol Wert, estan renyides amb el mateix signicat de la parau-la escola, del grec skhol, que precisament vol dir contem-placi, oci, tranquillitat... Sense aquests ingredients decalma s ben dicil pensar. Sense pensar, els nostres estu-diants mai no sorientaran, mai sabran discernir, matisar, i noarribaran a la mxima aspiraci de lsser hum: esdevenirsavi. Saviesa ve de sapere, la paraula llatina que la podem tra-duir per paladejar, assaborir. Savi no s qui sap moltes

coses. El meu ordinador seria molt savi. Savi s qui t la gr-cia de viure poticament. Noms els savis gaudeixen de totsels matisos de la vida. No podem deixar daspirar a ormarsavis. Amb Wert, no anem b.

7/30/2019 77-maig-13

7/19


Ocells, pardals.Per Merc Pags

Un mat, mentre esmorzvem el meu marit i jo -ho em en unataula al costat d'un nestral que dna al nostre petit jard-, ens vavisitar un simptic i atraegat pardal.

Ens mirava insistent, tot ent petits saltirons, amb moviments con-tinus, picotejant el terra de la lleixa de la nestra, a dreta i esquer-ra, com per cridar-nos l'atenci. En pocs moments es va guanyarla nostra simpatia, la nostra admiraci.

Aix es va repetir durant uns dies. El meu marit, en veure'l picote-jar amb tanta energia, amb tanta insistncia, va suposar que teniagana i no va dubtar a posar-li un platet amb engrunes de pa... I s,ho va encertar! L'ocell tenia gana! Tot seguit es va posar a picote-jar les engrunes amb una llestesa envejable. S'anava movent a uncostat i altre ent enrgics moviments de cap i de cua, aixecantles petites potetes, netejant-se el bec contnuament en el seu mi-nscul pitet. Segur que agraa el suculent esmorzar. "Alguna adabona ha volgut er-me un regal", devia pensar el pardal mentre escruspia el pa torrat que li havem esmicolat generosament.

Uns dies desprs vam adonar-nos que un altre pardal es posavaal seu costat amb clara intenci de participar del banquet, per,com va deensar el seu territori el propietari! El pardal s'havia ado-nat de les intencions del visitant i li barrava el pas contnuament.

Era tot un espectacle veure'l moure's d'un costat a l'altre del pla-tet, picotejant i donant enrgics i precisos cops de cua per prote-gir el seu bac i esquivar l'inoport visitant.

Un dies desprs ens sorprengu veure els dos pardals menjantamigablement del mateix plat. Qu havia passat? Quins tractespodien haver tingut els dos ocells per arribar a un acord aix?Potser Cupido hi havia intervingut i havia sorgit un eli enamo-rament... Mai no ho podrem saber, per vam celebrar el resultat,qualsevol que hagus estat el motiu.

Tamb ens a goig de veure'ls tan amics, alimentar-se en el mateix

plat, jugar i er cridadisses pel jard saltant d'una planta a l'altrai reunir-se amb altres ocells. S'han et el amos del nostre jard, isegur que aran el niu a la paret d'una vella pallissa que hi tenim ique cada any dna aixopluc a ms d'una parella d'aquests ocells.Faran el seu niu i la emella hi posar ous, i al cap de poc naixeranels nous ocellets, veurem tres o quatre boquetes amb el pic de co-

A l'aguait del nostre patrimoni

Una altra pedra antiga del patrimoni torroellenc.Aquesta, a la plaa del pintor Jos Ma. Mascort.

lor groc, ben obertes, reclamant el seu aliment que de ben segurque no els altar. Crec que tenen la vida cil, els pardals.

No m'havia interessat mai per aquests ocells, per ara, en tenir-los

tan a la vora, ho he et! M'he connectat a la Viquipdia per veurequ hi trobava: "Fan entre 13 i 15 centmetres. El mascle s de co-lor terrs jaspiat en el tors, les ales i la cua. El pili (plomissol) s gris,el bec osc, la nuca s de color castany, el ventre i les galtes snblanques i a la gorja porta un pitet negre. A les ales duu una ranjablanca. La emella, en canvi, s tota de color terrs griss sensetaques, amb el pit i el ventre ms clars que els del mascle . En lli-bertat, viuen uns 13 anys ,en captiveri, menys. s un animal ques'ha adaptat molt a la vida de l'sser hum, amb qui conviu des dea millennis. s onamentalment granvor, per tamb consumeixgran quantitat d'aliments d'origen animal, com ara larves".

Acabo l'article amb un bonic i curt poema de Josep Carner titulatEl pardal:

Ocell alegre i gosat / de plomatge bru, clapatMs xerraire cada dia, /jamai poruc ni mesellEts dels inants alegria / i lleu recana del vell.

7/30/2019 77-maig-13

8/19


Propostes pel Parc Natu-ralPer Albert Llauss I Pascual

A poc a poc, molt a poc a poc, el Parc Natural del Montgr, les IllesMedes i el Baix Ter va agaant orma i corregint el retard amb elqual es desplega. Fa poques setmanes va sortir a exposici pbli-ca el decret de constituci de la Junta Rectora del Parc1, que comel mateix document deneix:

La Junta Rectora [...] vetlla pel compliment de la normativa re-guladora del Parc Natural, proposa normes i actuacions per a unaeca deensa dels valors ecolgics i per al desenvolupament sos-tenible en lmbit del Parc Natural.

Per er-ho possible, la Junta assumeix diverses uncions, entre lesquals:

Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor pro-tecci del Parc Natural, per al oment del coneixement i el gaudiordenat dels seus valors, per a laavoriment de les activitats tra-dicionals, entre elles, les agrcoles, ramaderes i orestals, i per al

desenvolupament local sostenible.

Aix doncs, com s lgic, la Junta Rectora del Parc ha de vetllarper la protecci dels valors del Parc Natural. Aix no ho discuteixning. En un altre dels punts del decret, en canvi, es concreta lacomposici daquesta junta, amb tres blocs de representants: Ge-neralitat de Catalunya, ajuntaments i representants dorganitzaci-ons i entitats de lmbit territorial. I s aqu on comena el debat.Els grups ecologistes han denunciat la poca representaci que elsdna la proposta, mentre que organitzacions agrries volen as-segurar-se que la seva representaci dominant a la Junta Rectoratamb sestengui a la Junta Permanent, molt ms reduda i de un-

ci ms executiva.

Fins aqu res de destacable, doncs: aquells que tenen una posiciprivilegiada lluiten per mantenir-la, mentre que els sectors menys-tinguts lluiten per guanyar pes. Malgrat que, tenint en compte launci dun parc natural i que costa de trobar massa cohernciaen aquesta correlaci de orces, el que ms mha cridat latencide la proposta sn dues altres qestions.

En primer lloc, sorprn el et que no hi hagi cap entitat representa-tiva del patrimoni histric i cultural del Parc Natural tret de lAsso-ciaci de Masos, que es pot considerar que cobreix parcialment el

buit. Aquests valors estan especcament reconeguts a la Llei dedeclaraci del Parc i encara ms mpliament a la seva memria.Sobta que els responsables de redactar el decret, de ben segurocupats a assegurar-se dincorporar totes les veus que es van ersentir en el debat per a la constituci de la gura, hagin oms una

dimensi tan important dun parc com el nostre, potser perqumai ning ha discutit la idonetat de protegir-la. En aquest sentit,val la pena suggerir que entitats de reconegut prestigi com ara elsAmics de la Unesco de Girona, el Museu de la Mediterrnia, lIns-titut dEstudis Empordanesos o la mateixa Associaci Emporionque edita aquest peridic digital, puguin ormar part i tenir veu enles decisions relatives a la gesti del Parc Natural.

La segona gran sorpresa de la proposta de composici de la Jun-ta Rectora s la incorporaci dentitats com Plataorma DeensemCatalunya i el sindicat dels autodenominats empresaris agraris,lInstitut Sant Isidre. Aquestes dues organitzacions, amb un recor-regut histric i base social ben dierents, han lluitat des del seuanunci contra lestabliment del Parc Natural, i des del 2010 perabolir-lo en considerar que aecta negativament els interessosparticulars dels seus associats. Es tracta duna reivindicaci benlegtima en una democrcia i coherent per a la minoria a qui re-presenten. Ara b, el que sembla un contrasentit s que es propo-si a aquestes organitzacions assumir la responsabilitat de vetllar

per la protecci i el bon uncionament del parc. Seria desperar,dacord amb les idees que deensen, que ambdues entitats de-clinessin ormar part duna Junta Rectora en la missi de la qualno creuen i no poden compartir. Hi ha el temor, per, que vegin lapossibilitat dentrar a la Junta Rectora com una oportunitat per eroposici al Parc des de dins, dicultant-ne la planicaci i gestisocial i econmica, evitant, en denitiva, la realitzaci de la sevaunci amb xit. Per esvair aquests temors i no deixar-ho tot enmans de la coherncia dambdues entitats en relaci amb el seudiscurs, s necessari que les organitzacions a qui sha proposat deormar part de la Junta Rectora, totes elles, maniestin solemne-ment la seva voluntat de deensar el Parc Natural i les responsabili-tats associades que el decret del Parlament de Catalunya, el poblede Catalunya, els atorga. s natural i recomanable que dierentsorganitzacions tinguin dierents punts de vista sobre les prioritatsde gesti, i de ben segur que el debat en el si duna Junta diversapot enriquir enormement la seva tasca, per cal no conondre eldebat i la dissensi amb la simple voluntat danihilaci. Si no senretiren voluntriament i opten per er la seva oposici per altresvies disponibles, ms apropiades; o si no muten sobtadament elseu ethos per passar a deensar el Parc Natural, seria un greu errorincorporar les veus daquests grups a la Junta Rectora. No semblauna idea brillant posar el llop a guardar el ramat que es vol cruspir.

1La documentaci relativa a la constituci de la Junta Rectora delParc Natural del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter es pot con-sultar a travs del segent enlla: http://www20.gencat.cat/

7/30/2019 77-maig-13

9/19


El Verdaguer dAlfaro:Per Adri Arboix

Un bon motiu per homenatjar escultor i poeta

Enmig duna plana de cingles reclosa,com reina que guarden de dia i de nitels braos de laspre Montseny i del Tossa,desperta somnia la ciutat de VicJacint Verdaguer (Folgueroles,1845-Vallvidrera,1902)

Andreu Alaro: Torsimany de metallsRaimon, cantautor i historiador (Xtiva, 1940)

Lobra Les quatre columnes, a lentrada del campus de la Univer-sitat Autnoma de Barcelona, simbolitzen la identitat cultural, lavoluntat de coneixement, la solidaritat i la llibertat dexpressi.Andreu Alaro (Valncia, 1929-2012)

I si Verdaguer va ser el primer congurador modern de la llenguacatalana, Carner ha estat el miracle de la llengua del segle XX.Narcs Comadira, escriptor i pintor (Girona, 1942)

Oh la llengua amb el pebre de la parla!Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Salm en lloana de lhome, dinsEl Pedestal sn les sabates (1955).

Lescultor valenci Andreu Alaro s un dels artistes de reerncia de

la segona meitat del segle XX, i est considerat pels experts com undels escultors contemporanis ms importants. Alaro, que va morirel passat 14 de desembre a Valncia, a ledat de 83 anys, ha realitzataproximadament uns dos milers descultures i s autor dobres expo-sades a museus de tot el mn i obres pbliques installades, entredaltres ciutats i poblacions, a: Nova Yok, Colnia, Munic, Magncia,Barcelona, Terrassa, Alacant, Borriana, Palma, Tortosa, Aldaia, Girona,Trrega, Castell de la Plana, el Puig de Santa Maria, Gandia, Andorra,

Alcoi, Paterna, Maanet de la Selva, Benicssim, Benidorm, Cullera,Sueca, Manises, Llan, Vic o Calp.

Alaro sempre ha estat un artista comproms amb el pas i els idealsde llibertat, democrcia i illustraci sn una constant en la seva obra.Est considerat un dels renovadors de lart catal contemporani. Elseu aany innovador el va portar, a nals de la dcada dels seixanta, a

experimentar amb elements metllics com lacer i lalumini.Una de les seves monumentals obres, encrrec de lalcalde vigatJacint Codina, s una esttua dacer de 26 metres daltura i ms deset tones de pes, que reprodueix la silueta del poeta de Folgueroles,Jacint Verdaguer, que est situada al campus de la Torre dels Fraresde Vic. Hi va ser installada lany 2002 arran de la commemoraci delscent anys de la mort del poeta osonenc (gura 1).

Val la pena comparar levoluci artstica existent entre aquesta em-blemtica i contempornia obra dAlaro amb el clssic monumenta Jacint Verdaguer de la ciutat comtal, que es troba a la crulla entreel passeig de Sant Joan i la Diagonal (gura 2). Lany 1912, deu anysdesprs de la mort del poeta, es va convocar un concurs per decidirqui havia de projectar-ne el monument a Barcelona. El guanyador va

ser lequip ormat per larquitecte Josep M. Pericas i lescultor JoanBorrell, tot i que nalment hi van participar tamb els germans Osl,que havien presentat un projecte alternatiu. De Borrell s lesttua debronze de mossn Cinto i les de pedra, allegriques a la poesia, quehi ha a la base. Lluci i Miquel Osl sn els autors dels relleus que con-ormen el ris que envolta el monument, allusius a diversos poemes

7/30/2019 77-maig-13

10/19


quant la xocolata esdev ARTPer Josep Fuster

Narcs Masvidal i Grau va arribar a aquest mn al poble de Ca-net de Mar; de jovenet, atret per l'oci de pastisser, va comenarl'aprenentatge al seu poble natal. Assolida aquesta primera etapa,els segents catorze anys va exercir com a ocial pastisser en unareconeguda pastisseria de la Bisbal d'Empord, on va consolidar ipereccionar l'oci.

En Narcs, home inquiet i innovador, no es conormava a ser unbon ocial pastisser; en tot el que abasta el seu oci, volia poderdesenvolupar lliurement el potencial creador que portava dintre;per aix, l'any 1989, va decidir establir-se per compte propi i va tri-ar Torroella per er-ho, et que va comportar el trasllat de la amliaa la nostra vila, per installar-s'hi i regentar la prpia pastisseria alpasseig de Catalunya, n. 63. Anys ms tard, amb el negoci conso-lidat i un reconegut prestigi, es trasllad a un local ms espais,al n. 49-51 del mateix passeig Catalunya, on a ms de pastisseriaoeria tamb serveis de caeteria, i s on continua a dia d'avui.

Des de a uns quants anys, quan encara el primer al de la Set-mana Santa s'endevina en un utur no immediat, en Narcs, moltabans d'exposar les mones tradicionals destinades a la venda,com volent ser un pregoner avanat de la Pasqua, ens sorprn iposa a l'aparador de la pastisseria una mona gegantina, realitzadaamb una pulcritud i un luxe de detalls que noms poden sortir deles mans, de l'enginy i el saber er dels creadors que dominen lesmatries amb les quals treballen. Aquesta mona, com les de totsels anys anteriors, s un obsequi de la pastisseria Masvidal a lagent de Torroella en particular, i en general a tothom que li agradila xocolata i sigui al lloc, el dia i l'hora que es repartir entre elsassistents.

Des que va comenar a posar en prctica les seves dots per mo-delar amb xocolata aquestes descomunals mones, cada any hatrobat idees amb motius locals, de cci o d'actualitat, tocats ambunes notes de esta i d'alegria prpies d'aquesta obra i de la dia-da, on per les boques de petits i grans, la mona acabar la seva

dola vida. Al llarg dels anys, amb aquestes mones ha representatgures tan diverses i variades com poden ser el Duc, mascota dela Biblioteca Pere Blasi; en Massagran; el Titnic; l'Astrix i l'Oblix;els Gegants de Torroella, i aix podrem seguir ns a comptar-nevint-i-una de dierents que correspondrien als vint-i-un anys quehan passat des que va comenar amb aquesta iniciativa.

El material emprat per a la seva realitzaci noms s un, xocolataa dojo de totes les varietats, colors i textures -aix ho va remarcarmolt. A la mona no hi ha res ms que xocolata. Una vegada acaba-da l'obra, se li dna vida i es reala al conjunt, amb un colorit -etamb colorants alimentaris-, que li dar el toc d'alegria i antasiaapropiats, perqu tot plegat esdevingui molt ms que una espec-tacular mona de Pasqua, i passi a convertir-se en una veritableobra d'art de xocolata, que al mateix temps de delectar la vistaa qui la contempli, satisar el gust del paladar als aortunats quepodran assaborir els ms de setanta quilos que pesa la criatura.

Enguany, ha volgut representar amb la seva obra el drac que esva presentar i va er la primera cercavila pels carrers de Torroella elpassat 20 d'abril, i que a partir d'ara, juntament amb els gegants icapgrossos, dar, si cap, un aire ms alegre i animat a les estes onaci acte de presncia.

Seguint la tradici de cada any, la mona de Pasqua, com tota obrad'art comestible i de vida emera, el dia de Sant Jordi, a les 17.30h, va ser trossejada, repartida i assaborida, ent les delcies de pe-tits i grans que en aquells moments es trobaven a la esta organit-zada a la plaa de la Vila de Torroella.

De ben segur que, hores d'ara, el cap d'en Narcs ja deu estar bar-

rinant amb quina obra ens tornar a sorprendre el proper any. Noen tinc cap dubte que ser aix, perqu a les seves mans qualsevolmotiu, idea o personatge que modeli amb xocolata esdevindruna obra digna d'admiraci.

de Verdaguer. La primera pedra es va posar lany 1914, per les obreses van allargar ns al 1924.

Cal remarcar que cap altre poeta catal disposa dunes esculturescommemoratives de tanta rellevncia monumental i artstica.

Amb el record viu per la mort recent de lescultor Alaro, autordaquest Verdaguer inconusible, majestus i titnic, serveixi aques-ta refexi a manera dhomenatge.

Agrament: a lAlba per les otografes que illustren aquesta collabo-raci.

Bibliograa

Maceda, V. Andreu Alaro: una vida monumental. A: El Temps, nmero1489, 28 de desembre de 2012, pgines 3-7.

Comadira, N. Verdaguer i Carner. A: Marques de foc. Els poemes i els dies. AraLlibres, 2012, Badalona, pgines 199-218.

http://www.324.cat/noticia/14250/ociicultura/Lescultor-An-dreu-Alfaro-presenta-lescultura-commemorativa-de-lAny-Verda-

guer

7/30/2019 77-maig-13

11/19


RepblicaPer Jordi Bellapart

El 14 dabril ou el Dia de la Repblica. El dia que lany 1931 ou pro-clamada la Segona Repblica Espanyola i el dia que el President Ma-ci proclamava la Repblica Catalana dins de la Federaci de Rep-bliques Ibriques.

Una eemride que el poeta Mn. Francesc Viver anunciava solemne-ment amb els versos: El rei s ora, el rei ara soc jo. Tot i que hi hanhagut algunes concentracions de republicans, sobretot a les grans

ciutats, avui aquesta commemoraci passa ora desapercebuda,tant a Catalunya com a la resta dEspanya. Temps enrere, desprs dela dictadura, a Torroella no hi altava loneig de la bandera republica-na a dues balconades, al balc del Dr. Re i al de ca la Pilar Cabrato-sa. Avui, noms oneja el de ca la Pilarn.

s oport parlar ara de repblica? Fixeu-vos que ni els lders polticsindependentistes catalans ms radicals en parlen massa. No s siaquest selecte Consell Assessor per a la Transici Nacional, promogutpel President Mas, gosar er-ho, i si en les seves directrius hi gura-r clarament que una Catalunya independent ha de ser republicana.Seria bo que aix os per tal devitar que, amb lexcusa de acilitar pac-

tes que tothom reclama, a alg li passs pel cap proposar la inantaCristina com a reina del nou regne de Catalunya i aix trobar en laCorona un bon aliat cap a la independncia i acilitar desprs la conti-nutat de les bones relacions diplomtiques amb el Regne dEspanya.Sortosament, els escndols que envolten la lla de rei dEspanya anque aquesta, irnicament suposada proposta, quedi totalment des-cartada. Deixeu-me apuntar, per, que no a pas gaires anys, no calanar als temps dels vkings, simplement a principis del segle XX, elsnoruecs iniciaren el procs per aconseguir la seva independncia delRegne de Sucia, i en aquest procs varen proposar al monarca suecscar II que el seu ll ms jove es es crrec de tro de Noruega. Loer-ta ou rebutjada pels suecs. Aleshores, abans de pensar en la creaciduna repblica, loerta es va presentar al prncep Carl de Dinamar-

ca. Aquest prncep estava casat amb Marvel de Galles, lla dEduardVII, rei del Regne Unit. El prncep va acceptar ser el primer monarcadel nou Regne de Noruega i aix, tal com segurament estava previst,va proporcionar excellents relacions amiliars i diplomtiques entreels dos pasos, que van propiciar el suport dun poders aliat cap ala independncia de Noruega, aconseguida lany 1905 i que encaracontinua vigent. Aix s histria i al recordar-la no ho em per posarexemples a seguir.

Estem en crisi. s una realitat inqestionable. La crisi social est arri-bant a uns lmits insostenibles per les classes socials dels ms eblesi ens a la sensaci que ens arrossega tamb cap a una crisi poltica.Apareixen moviments, noves orces amb propostes ms extremistes,

cap a un i altre costat, sovint dun populisme cil que atrau seguidorsen desacord amb lactual sistema i vids de canvi.

El que va produir la crisi que va conduir lany 1931 a la II Repblicaou una enorme debilitat de la instituci monrquica. Alons XIII vaabusar dels seus privilegis i es va posar clarament en poltica de ma-

nera partidista. Avui el seu successor, el rei Joan Carles I, encara no hadonat cap pas en als que el delati dhaver sortit de les seves uncionsinstitucionals, per actuacions privades i un munt descndols en elseu entorn amiliar han et decaure el seu prestigi als nivells ms bai-xos del seu regnat i s un actor que incrementa la crisi.

La Constituci declara la monarquia, el rei, smbol de la unitat i per-manncia de lEstat. s evident que en el cam cap a aconseguir un

estat catal sobir, aquest pot ser un entrebanc de pes. Smbol quees transmet per via amiliar, cosa que a que, encara que sorgeixintmides veus que pretenen obrir el debat de la successi, aix no mi-noraria legalment el problema.

Amb la monarquia pel mig ser dicil trobar camins que permetinun pacte que suposi el trencament de lestat amb la seva concepciactual. La reconeguda unci del monarca en el moment de la tran-sici ja est caducada. Amb la monarquia no tots som iguals davantla llei i en aquests moments dicils aquest s un actor daugment dela crisi que a reclamar una reundaci de lestat. Una reundaci quede orma pactada pogus ormular un nou concepte de la realitat delEstat espanyol i que reconegus el dret a decidir dels seus pobles.

Aix no s cil, no es a en quatre dies, i amb la correlaci de orces alEstat en el moment actual ens atrevim a qualicar com una quimera.Com deia Joan Maj a uns dies en una entrevista, a la independn-cia, noms shi arriba per un procs pactat o a travs duna guerra. Elpacte s molt dicil i el de la guerra (Mas es va aanyar a claricarque no es reeria a una guerra de les armes, sin a una guerra en elsentit modern), ja ha comenat (recursos que no arriben, atacs a lallengua i a persones representatives dinstitucions catalanes, postu-res intransigents). Una guerra sotil, no declarada, que pot allargar lacrisi ns a un punt que no sigui assumible per gran part de la pobla-ci que la patir.

Arribat aquest punt, tornem al principi: recuperem un debat seris ipausat sobre monarquia o repblica, sobre les contradiccions de lamonarquia envers els drets i les llibertats de les persones i sobre elreconeixement de la realitat dEspanya. Tenen sentit encara avui lesparaules del President Maci aquell 11 dabril de 1931?:

En proclamar la nostra Repblica, em arribar la nostra veu a tots elspobles d'Espanya i del mn, demanant-los que espiritualment es-tiguin al nostre costat, enront de la monarquia borbnica que hemabatut, i els oerim aportar-los tot el nostre esor i tota lemoci delnostre poble renaixent per aermar la pau internacional. Per Catalun-ya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la raternitat de tots

els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu er-vos dignes deCatalunya.

7/30/2019 77-maig-13

12/19


el Papa porteny i el po-pulismePer Javier Zuloaga

Veneuela sempre ha tingut espais destacats en el meu blog aInternet. Pot ser que tingui quelcom a veure que una part de lameva amlia paterna va emigrar a aquell pas desprs de la guerracivil -el germ gran del meu pare est enterrat a Caraques- i elnostre cognom sona gaireb ms all que aqu i coincideixen els

noms de qui va ser governador de la colnia de Veneuela en elsegle XVIII, Gabriel Zuloaga i Moya, amb el de l'editor de Globo-visin, que a pocs dies va tirar la tovallola de la inormaci davantl'empenta, millor anomenar-la coacci, de la revoluci populistacreada pel desaparegut Hugo Chvez.

La gran temptaci, que vaig publicar el passat mes d'octubre,cont les meves opinions sobre el que ha passat a Veneuela desque Chvez va entrar en escena, incloses les responsabilitats delsque el van precedir i van deixar que tot es corromps, ns al puntque el messianisme es pogus palanquejar en un sistema poltic alqual encara queda recorregut. No m'estendr ms.

Avui la meva refexi ve animada per la rpida successi, imme-

diata en el temps, de la mort del lder veneol i l'elecci, com aPapa, de l'argent Jorge Mario Bergoglio. s el primer pontex noeuropeu i ns a la seva elecci estava al capdavant de la diceside Buenos Aires. Jesuta i per aix company d'alguns membres dela Companyia de Jess que no van dubtar a deensar un paper del'Esglsia ms comproms socialment.

T el verb cil i espontani, que pot signicar que diu el que pensa.El papa Francisco viatjar al juliol al Brasil per presidir la JornadaMundial de la Joventut i al Vatic es dna com a probable ques'apropi tamb a Buenos Aires.

Segur que en les democrcies populistes d'Amrica van amb la

mosca al nas perqu els seus dirigents saben ben b la bona colli-ta que sol produir la manipulaci dels sentiments, ja siguin tnicscom a Bolvia o revolucionaris de tipus historicista com a Veneue-la. A l'Argentina tamb saben, potser els que ms, com un poblesegueix un lder i de quina manera els seus hereus treuen bon pro-t de la nostlgia, com si la vida os un tango.

Haurien preerit un Papa itali, alemany o del Quebec? Doncs se-gurament que s, de la mateixa manera que l'elecci de Karol Wo-jtyla, al qual vaig tenir l'oportunitat de conixer en 1972 quan eraarquebisbe de Cracvia, va er tremolar els onaments de l'Europade l'Est.

Amb Francisco com a pontex, les multituds llatinoamericanesposaran ms atenci al que digui a Roma, on ll d'emigrants ita-lians arribats a Buenos Aires a poc ms d'un segle, un dels seus,es convertir en reerent tic dels catlics d'Amrica i dels seusgovernants. s a dir, de gaireb tots, per no dir de tots.

La mort de Chvez, que l'aparell bolivari va embolcar en religi

La cuina de la CatrinaPer Caterina Bosch

Ous trencats

Ingredients: 6 ous 100 gr. de pernil salat 750 gr. de patates Oli Sal

Preparaci:Talleu les patates a rodones nes, coeu-les a la paella ambmolt d'oli i el oc molt baix. Quan estiguin cuites i escorregu-des, poseu-les en una plata. Talleu el pernil molt i a tallets,poseu-lo per sobre. Fregiu els ous "errats" i colloqueu-los asobre el pernil i les patates. Amb dos ganivets talleu-ho tot,

que quedi molt barrejat i serviu-ho.

Pollastre amb llimonaIngredients:

Pollastre 1 Llimona Oli Herbes provenals Brandy

Preparaci:

Talleu el pollastre a trossos no gaire grans. Poseu-lo a la pa-ella amb una mica d'oli, una llimona sencera, ben punxada, iunes herbes. Deixeu-ho coure molt a poc a poc. Quan li altamolt poc per estar cuit, tireu-hi unes gotes de brandy.

per donar-li una ptina que convertia el president en una mena desant o apstol dels pobres, ho t ara una mica ms dicil, ja quens als habitatges ms marginals de Caracas, amb televisi segur,van arribant els gestos d'autenticitat social en qu l'Esglsia nos'havia prodigat en els ltims temps. Els populistes poden perdreun espai que havien envat subtilment o de orma descarada i l'Es-glsia recuperar-lo.

I potser per aix, embalsamar el cos del diunt i exposar-lo al cos-tat del llibertador Bolvar com a llegat per a les segents gene-racions, sembla que va perdent ora, encara que segur que enaquesta evoluci cap a la normalitat pot haver-hi infut el sentitcom de no pocs chavistes, un cop l'intellecte hagi comenat asobreposar-se a les seves emocions.

No, Chvez no s'assembla en res a Gandhi... que a ms ou incine-rat.

7/30/2019 77-maig-13

13/19


Divinus dracoPer Sofa Borrego I Moreno

Comer el corazn del dragn aumenta la valenta; quien lo come,vence a los animales. Si se ata su piel a un enamorado, decaer supasin. El estado de cualquier lugar en el que se entierre su cabeza sevolver agradable. Nuzhat, Bestiario medieval

El passat 20 dabril es va organitzar a la vila una gran esta amb mo-tiu de larribada duna nova gura gegantera: el Drac de Torroella. Elsorgens daquesta imatge que avui tenim com a bstia abulosa ser-pentiorme, cal retrobar-los a laparena dun petit saure procedent

de les costes asitiques. El nom prov del grec drakon, del verb derkomai,que vol dir el que et mira xament. Per aquesta ra, sel consideravaguardi de tresors i paradisos inaccessibles, com ara el vigilant del

jard de les Hesprides. Per la seva semblana a la serp del mal delGnesi li va atribuir una nova qualitat vinculada al mn de Satans, alApocalipsi de sant Joan. Als textos el descriu de color vermell, ambset caps amb corones, que llenava amb ora estels del cel sobre laterra, mentre esperava pacient la criatura duna pobra dona a punt deparir per devorar-la. Contrriament i pel que a a Orient, el drac sem-pre ha simbolitzat la idea sagrada del b, del beneactor, protector detotes les criatures del mn i vinculat a les dinasties dels emperadorsYan i Huang, progenitors del poble xins.

Ledat mitjana va suposar la consagraci del drac com a animal su-prem. En els comenaments daquest poca, es representava comlhidra del Nil, un drac petit, algunes vegades alat. Parallelamentexistia la creena, relacionada a la concepci dels textos clssics, queexistien uns dracs propers als humans que provenien de lAntic i Pr-xim Orient, i que Suetoni, historiador rom, ja li havia atorgat certa es-sncia divina, divinus draco. Tanmateix, duna banda, corrien per boquesdapotecaris remeis coneguts com la sang de drac que curava les eri-des dels cavallers i caadors, i que al s. XVII es va descobrir que tal curaprovenia de la resina dun arbre del gol Prsic, Calamus draco. Daltra, lagura del drac es va vincular a lherldica nobiliria medieval i a lartdel blas. Es considerava un element de bada i puixana, criatura quesorgia de les muntanyes amb un gran poder i un al de oc que abra-sava el cel.

No obstant tot aix, el pensament ms corrent dels cristians era queel drac represents lesperit del mal, Satans, dacord amb els bestiarismedievals. La literatura hagiogrca, del drac com a esperit del malvenut per sants i santes, ens ha deixat moltes recreacions, com arasant Jordi, armat com un cavaller, o santa Marta de Tarascon, que ambles seves virtuts va vncer la tarasca. En les velles ciutats en les qualssexplicaven tals llegendes, es portaven les imatges de les bsties der-rotades en processons. Aquestes gures que venien immediatamentdesprs de la Creu simbolitzaven Satans venut, i seguien el vence-dor; igual que les cerimnies dels csars victoriosos.

La estivitat catlica del Corpus Christi, instituda pel papa Urb IV en1263, va anant aegint a la process escenes de paisatges bblics i de

la vida dels sants amb nalitats didctiques i altres celebracions, comles rebudes reials. Daquesta orma es van anar incorporant les lle-gendes de sant Jordi i el drac, santa Marta i la tarasca, i altres tipus debsties durant els segles XIV i XV. Aix va implicar la construcci i/ohabilitaci despais per emmagatzemar les bsties i altres elementsestius. La incursi daquest paganisme a les estes eclesistiques va

generar que el 1473, a travs del Concili de Toledo, es prohibs len-trada de les imatges i representacions deshonestes als temples; laReial Cdula de 1780 va acabar per prohibir denitivament les gurespopulars en la process de Corpus.

A Torroella de Montgr, el document ms antic que coneixem queens mostra lexistncia dun drac data de 1608 i corresponia a la visitapastoral del bisbe Zuazo a la capella de Sant Antoni, on demanavaal beneciat que tragus o es treure el gegant, el drac i els altres

daquest lloc sota la pena de 5 lliures. Un altre document de 1666menciona la esta del Corpus, els balls dels gegants i lacompanya-ment dun drac. Posteriorment, la gura de la bstia desapareix delimaginari popular i, ara com ara, no en tenim ms constncia.

Actualment, les gures de dracs han retornat amb personalitat prpiaa les cercaviles estives i als correocs. El nou Drac de Torroella, inici-ativa de la colla Amics dels Gegants i Capgrossos de la vila, ha sigutdissenyat i construt per lescultora i restauradora Dolors Sans. Es trac-ta duna gura de bra de vidre, estructura dalumini amb punts deocs i per a un portador. A dierncia daltres bsties, el drac es portadret com un gegant, cosa que ens indica la gran popularitat dels ge-gants a Torroella. A ms a ms, lanimal s una recreaci idealitzadade les representacions de dracs als escuts herldics medievals que elsrelacionaven amb les amlies dels nobles catalans i europeus. Segonslautora, tamb va imitar els capitells romnics i gtics. Al llom portareprodut el perl geogrc ms conegut del paisatge del Baix Ter: elmasss del Montgr, amb el castell i les illes Medes. La cua, serpente-

jant com el riu Ter, envolta les aldilles que recorden les pedres dunaorticaci, el castell de Montgr; el seu signicat s que el drac pro-tegeix la vila. El resultat s una gura antstica, gust de lautora perlanimal en plena acci, que protegeix la torre abans de lluitar amb elseu adversari. El Drac de Torroella ja sha convertit en el beneactor iguardi de la vila, ara com ara, parads inabordable.

Bibliograa

ADG. Visites pastorals, p-8, . 254vAlcoy i Pedrs, Rosa. San Jorge y la princesa. Dilogos de la pintura en Cata-lua y Aragn del siglo XV. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Univer-sitat de Barcelona, 2004.

Charbonneau Lassay, Louis. El bestiario de Cristo. El simbolismo animal en la An-tigedad y la Edad Media. Barcelona: Editorial Sophia Perennis, 1997.

Li, Xiaohong. Cleste Dragon. Gense de liconographie du dragon chinois. Pars: You-Feng, 1999.

Malaxecheverra, Ignacio. Bestiario medieval. Madrid: Ediciones Siruela,2008.

Sans, Dolors. Projecte de construcci dun drac per a Torroella de Montgr. 2008.

Snchez i Beltrn, Juan Pablo.Apuntes al estudio del dragn como elemento festivo enOriente y Occidente: China y Espaa. Revista HMIC, nmero VI, 2008.

[Consulta: 7 dabril de 2013]

Viver, Francesc. Els gegants de Torroella de Montgr. Lleu estudi per allur histria i psicologia. Llibre de les Festa Major. 1930.

7/30/2019 77-maig-13

14/19


Pobles sostenibles (I)Per Norbert Botella I Ventura

En aquest primer quart de segle, Catalunya t una tasca urgent a acom-plir: la preservaci del nostre medi ambient. I aix signica comprome-tre's en un nou paradigma social, poltic i econmic que ha de er ront ala greu crisi mediambiental.

D'ara endavant totes les poltiques que els catalans endeguem tant enl'mbit nacional com en l'mbit local s'haurien d'emmarcar sota els cri-teris de sostenibilitat. Aquest s el mot clau, el rovell de l'ou d'un noullenguatge, d'una nova manera de ser i estar en el mn. Una manera

d'encarar les incerteses del utur des de una perspectiva ms racional ipositiva. Ara b, qu entenem realment per sostenibilitat? Segons l'inor-me Brundtland, aquest concepte es basa en la satisacci de les nostresnecessitats actuals, sense comprometre la capacitat de satisacci de lesgeneracions utures. s a dir, es tracta de deixar la casa neta i ben endre-ada, abans d'apagar el llum.

En aquests darrers anys hem avanat molt en la recerca d'una concepciprctica de la sostenibilitat, hi ha ciutats i pobles que ja viuen en entornscent per cent sostenibles. Parlem de pobles alemanys que han vist elsestralls de la pluja cida en els seus boscos. Aquests municipis han reac-cionat davant la catstroe i s'han posat a treballar. Curiosament, aquestspobles sn avui econmicament prspers, perqu la nova economia quepromou la sostenibilitat crea treball i riquesa.

Durant aquest mes d'abril, a Ginebra, es ar la setena conerncia deciutats i pobles sostenibles. Durant tres dies els municipis debatran lesexperincies que genera aquest nou paradigma social, cultural i vital.Torroella hauria de ser present en aquests congressos, perqu seria unindicador clar que la vila ha et el pas denitiu cap a la via verda.

Assenyalem que desenvolupament sostenible ha de ser sinnim de ri-quesa econmica, de viabilitat social (arrelament i dinamitzaci de la po-blaci) i de manteniment ecolgic dels camps de conreus, boscos i zonesmarines, sense aectar ni l'atmosera ni les aiges supercials i subterr-nies. Si no es donen aquestes tres premisses, no estem parlant d'un pobleverament sostenible.

Els indicadors essencials, que arien de Torroella un poble sostenible, i,per tant, amb la possibilitat d'entrar en aquesta xarxa de pobles euro-peus, serien:

1. L'autosucincia energtica amb onts d'energies alternatives i ne-tes;

2. La reutilitzaci de les aiges residuals;

3. La minimitzaci de la producci de residus;

4. El consum de productes locals i reciclats.

El tema de l'energia alternativa no s cap caprici; ans al contrari, s unanecessitat peremptria. Recordem que el Departament d'Energia delsEUA considera, en un inorme escrit el 2005, que ja hem sobrepassat glo-balment la ase del Peak Oil (mxima extracci possible de petroli), i aixvol dir, en conseqncia, que el cru ha entrat ja en una ase d'inestabi-litat i volatilitat del preu, ats que cada cop s ms dicil de poder serextret. Aquest mateix inorme concloa que estvem davant les portes

d'una gran crisi energtica mundial, i instava al govern dels Estats Units agenerar noves ormes d'energia.

Volem que els pobles catalans i els seus paisatges tinguin un model decreixement sostenible, i per aix, en els propers articles, intentarem ana-litzar diversos aspectes d'aquest nou canvi de paradigma.

Europa necessita canvisPer Xavier Ferrer

Com sabem, avui en dia, la situaci real de l'economia i la

percepci de la ciutadania vers Europa, han empitjorat, comevidencien les dades econmiques de l'atur a l'estat espanyol

o la mala soluci i gesti de la crisi de Xipre i les dicultats,excepte poques excepcions, perqu els estats membres de la

UE surtin de la recessi.

I, pel que a a la ciutadania, especialment a la dels estats pe-

rirics, est latent un evident desencs cap a Europa, motivat

per la realitat de la crisis i per la poca sintonia amb les mesurespreses, les quals, sovint, s'interpreten com imposades per les

pressions i el poder dels estats rics o pels organismes inter-

nacionals.

Davant aquesta situaci, es a evident i necessari que calenreormes proundes en la construcci europea. Aix no vol dirque el que s'ha et ns ara no val, hi tant que val i molt, tenim

un mercat nic de cinc-cents milions de ciutadans, una mone-

da nica per tres-cents milions, un producte interior brut que,sumant tots els dels estats membres, s el primer del mn, su-

perant incls al dels EUA, de manera que tenim l'rea econ-

mica ms important del planeta, tenim un estat del benestar

que no hi s a cap altra part del mn i que s l'enveja de moltsciutadans no europeus i que, naturalment, hem de preservar,

tenim un espai de llibertat collectiva i individual que no te-

nen en lloc, tenim un marc de convivncia envejable, basat

en valors com la pau, el no a la pena de mort, la tolerncia, lasolidaritat, el respecte a les minories i la voluntat de soluci

pacca dels confictes, que hem de er evidents i aplicar-los,

pel be dels europeus i del mn. Tot aix no ha caigut del cel,tot s'ha construt amb consens, tamb amb dicultats, com

s natural per posar d'acord a tots els estats membres, que a

partir d'aquest juliol, amb l'entrada de Crocia, ja serem vint-i-vuit.

Per tant, res de res de tirar enrere, per tampoc podem tancarels ulls a la realitat actual, amb una crisi econmica galopant

i amb crisi institucional i poltica en el s de la UE per gestion-

ar-ne la sortida i el utur d'Europa. A la ciutadania europea se

li han de donar arguments perqu cregui amb Europa, comeia a anys, i de la manera que es prenen les decisions, sovint

amb manca de legitimitat, de solidaritat, de lideratge i tambde capacitat comunicadora, no anem b. s evident tamb

que, amb l'estructura institucional actual, no s cil er-ho,

perqu moltes decisions s'han de prendre en consens i, quan

ho han de decidir vint-i-set o disset,quan es tracta de l'eurozona, el conficte d'interessos est servit i molt ms en temps

de crisi. El que cal ara s un cop de tim i consolidar la inte-

graci econmica (uni bancria i coordinaci de poltiquespressupostaries i scals) i la integraci poltica, amb la nalitat

de que la ciutadania europea vegi, palpi, noti i observi que

hi ha un govern slit que es preocupa pels seus problemes ique ho a deixant de banda els interessos estatals, per tant, en

clau europea.

7/30/2019 77-maig-13

15/19


Memria de la gent de Torroella

Per Jaume Bassa Pasqual

En Josep Borrat i Mart, del Mas Calaat

En Josep Borrat sest en una de les primeres cases del carrer de Fi-gueres. El vaig a veure per xerrar una estona. Truco, pujo per una es-cala molt dreta, ell mespera a dalt i em rep amb cordialitat.

- Com va la vida, Josep?

- La vida va b si te la saps agaar b.

En Josep viu sol en un pis gran i agradable, on aviat veig que hi ha detot i que tot s senzill. Em a passar per un corredor i em mostra les es-tances. Serien molts metres quadrats per a una persona inactiva, per

no s el seu cas, pels passadissos vaig veient llibres, revistes, televisi,biblioteques, i al nal el ms espectacular: entro en una sala plenadaparells electrnics, lordinador, el monitor, la impressora, lescner,un munt de ulls impresos amb imatges a tot color...

- s per al Recer, els ajudo a er algunes cosetes impreses i les en-quaderno...

En Josep ha et 93 anys. Mimpressiona la seva claredat mental, lacapacitat dadaptar-se als temps, el dinamisme. Em a seure davantduna taula on sacumulen tot de llibres, lbums, quaderns, otos...

- Una vida de 93 anys ha destar carregada de records.

- Bons i dolents. Si noms pensessis en els dolents acabaries mala-ment. Fa sis anys vaig perdre la meva dona, va ser un temps pens.

Em vaig adonar que, si no canviava, aviat li aniria a er companyia. Vaser llavors que vaig anar sol a Lourdes, hi havia de venir la meva germa-na, per va emmalaltir, pel cam jo ja ho volia deixar, per algunesamigues em van animar. A la Cova, davant la Mare de Du, em vavenir un pensament: Josep, la teva vida ha de continuar. No puc dir siera la Mare de Du, les persones tenim un subconscient, el et s que

vaig er el tomb, vaig comenar de sortir, al cine, al ball, amb amics,al Recer... I ns ara.

- Vas nixer al Mas Calaat...

- De et sn tres masos de costat: Cortades, Calaat i Borrat, totsde la mateixa amlia, els undadors eren tres germans que es varenrepartir la propietat, al meu avi li va tocar el Mas Calaat. El nom li vedel et que antigament si va calaatejar, que s car estopa i quitr ales juntes de les barques per er-les impermeables. El mas era humil,vell, sense electricitat ni bany, ni vter, encenem llums doli, espelmesi carbur, i jo de petit sortia poc, era molt bosquet, lvia em portava alriu a pescar. Delicat de salut, passava molt de temps a casa, per vaiganar canviant, anava a Torroella i vaig estudiar una mica de Comer.Com que el pare era molt treballador, quan jo tenia dotze anys vapoder arreglar el mas, posar electricitat amb un motor i una dinamo,treure aigua corrent dun pou i posar aigua calenta. Ja de ms gran, joajudava al camp i sortia amb joves daltres masos, la nostra esta eracaar esprrecs, bolets, la cacera... i de vegades amb el pare posvemles enles al riu i en pocs moments tenem un ranxo de llises. No enstrobvem pobres perqu tothom ho era, per no ens altava de res. Joera lhereu, al pare li hauria agradat que estudis, tenia plaa possiblea la Caixa, per jo no ho volia, estava b al mas...

- Llavors va esclatar la guerra.

- S, jo tenia setze anys. La guerra s trista, s dolenta! Quan vandemanar la meva lleva (la quinta del bibern) jo no estava b, tenia bron-copneumnia, no vaig marxar, per em varen denunciar. Mhe depresentar a Girona, em posen uns dies en observaci, menvien a San-ta Coloma, dall a Vic, i nalment em porten a la batalla de lEbre. Allera un escorxador! Veies morir la gent al teu costat, un cop que emvaig llanar a terra a causa duna canonada, un company que haviasaltat a sobre meu va morir de la metralla, no sabies on anaves niper qu et movies... vrem travessar lEbre amb barcasses i taulons,el que queia a laigua ja havia begut oli, no el viem ms... Vremcomenar de recular, a Berga em varen erir, va ser una sort, ja ho

veurs. Dall a Ripoll, i tota la columna, en desbandada, arribem aPuigcerd, dormim a lesglsia de Llvia, anem ns a la Tor de Querolets una misria. Frana ens va rebre molt malament, els gendarmescridant: Allez, allez!, vite, vite!, i cap al camp de concentraci. Jo men sal-vo, erit de la m i del costat, em carreguen en un tren militar, i vaiga parar a Saint Illide, uns 300 quilmetres endins de Frana, en unamena dasil, per em poso tan malament que minternen en un au-tntic hospital, voltat de malalts greus i moribunds. Sort en vaig tenirduna monja molt bona persona. Em recupero, passejo... ara recordola gran acollida que em van dispensar una vegada en una caravanade gitanos...

- Com vares poder tornar? Havies lluitat amb els republicans.

- Calia un aval de gent de la conana del rgim. En Mart Vert va dira lavi Clotas que signs. Si no el conec de res... Tu rma i calla!

Vaig passar en tren per Irn. A Hendaia em donen un cigarret -toma, serel ltimo-, el vaig otre al riu.

7/30/2019 77-maig-13

16/19


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego I Moreno

Amb el ttol TORROELLA, ESPAI DART Emporion comena avui unanova secci.

Es tracta duna collaboraci de Soa Borrego, que t com a objectiuer conixer als nostres lectors obres dartistes torroellencs o relacio-nats amb Torroella, actuals o de temps passats.

Passaran doncs per les nostres pgines pintors, escultors, dibuixants,cineastes. Noms com Gimeno, Mir, Mascort, Fuster, Mundet, etc. i en

cada cas saniran presentant obres concretes de cada artista.Avui dediquem aquest espai a Joaquim Mir i a la seva obra Mercatde Torroella

Mercat de Torroella (1935)Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940)

Oli sobre tela

55 X 46 cm

Collecci particular

En ms duna ocasi, Joaquim Mir va recrrer el tema del mercat deTorroella de Montgr a les seves teles. En aquest cas, la pintura ens en-senya un dia qualsevol de mercat a travs dun ragment de la plaade la Vila on estan situats els tpics envelats de les parades de roba, lacapella amb tres campanes i un sant Antoni que soposa a la venedoradaus del primer terme.

Segurament, ens podem imaginar un pintor assegut sota els porxos,al costat del Jutjat de Pau. La seva mirada no s gratuta, ens convidaa observar un punt de vista ugitiu duna plaa emmarcada arquitec-tnicament cap un cel obert inaudible pels vianants. En el rmamentblau, els nvols es belluguen ormant part duna natura vital i carac-terstica dels paisatges de Mir; lluny de la urbanitat de la seva ciutatnatal, Barcelona.

La pinzellada gruixuda de Mir navega hbil i lliure per un dibuix im-precs. La llum alimenta els colors de orma carnosa davant la aanade lantiga casa de la Clara Galibern, amb una balconada plena defors gaireb abstractes.

Mir va ser un enamorat del territori catal. A dierncia daltres coe-

tanis seus no va marxar a Pars, on era cita obligada per a qualsevolartista de lpoca. La seva pintura transmet lestimaci per la vida alspobles i la singularitat de cadascun daquests. En aquest sentit, elmercat de Torroella esdev un dels trets ms identitaris de la vila.

Durant la seva estada a Torroella, de juny a novembre de 1935, vaer altres obres, com ara, a Torroella, Mercat de Torroella; La cuina de lHospital, alEstartit; La desferra; Les Medes, i Paisatge amb les Medes de fons.

Joaquim Mir representa com ning el gegra modern que coneix elterritori a travs de la seva incursi a peu; el otgra que s testimonidocumental que va ser, in situ, en aquest lloc.

Jard, E. (1989). Joaquim Mir. Barcelona: Edicions Polgraa.

Joaquim Mir, ci nquanta anys desprs. Catleg de lexposici organitzada pelBanco Bilbao Vizcaya a Barcelona (1990).

Imatge: http://www.oceansbridge.com

Torno a ser a casa. El mas estava desballestat. No tenem pas gaire ter-ra, unes quaranta vessanes, per anvem tirant. Amb els guanys demolt de treball, i amb la venda duns boscos, aconseguim una bonasituaci, em obres, comprem maquinria, el pare anava a batre, eramolt lluitador, va morir gran.

- Et cases...

- Jo no era gaire llest amb les dones, era bosquet, ja ho he dit, noestava per aventures. Vaig trobar la dona que em convenia i vaig sereli amb la meva estimada. Vrem tenir tres lls, el gran s a Torroe-lla al capdavant del negoci de la Nutica, laltre s a Girona, laltre aBarcelona.

- Com va anar aix de la Nutica?

- El ll gran volia ser mecnic, i no li vaig voler canviar la idea, va anarun any a Figueres, desprs vrem tenir ocasi de comprar el taller del

carrer de Figueres, aqu mateix, i tots vrem canviar de vida. Un pagsem deia daqu a un any ja no tindrs mas, encara s lhora que nosha complert, el mas sha convertit en un bon xalet. Va comenar lacomercialitzaci i reparaci dembarcacions i motors, i ms endavantaixecava la nau del terme de Gualta. Ara s importador exclusiu pera tot Espanya de moltes marques. La meva dona i jo lajudvem enuna botiga a lEscala, vrem pencar molt. Jo sempre he pencat molt.

- Ja era hora de reposar.

- Ara ho passo b. Als 90 anys vaig er un creuer per tot el Medi-terrani, la amlia em va dur en helicpter per sobre Barcelona ns aMontserrat, mhan pujat en globus... Acabo de passar una setmana aCaldes, al Vichy.

- No ens deixem pas res?

- Home, el ms important, que ja tinc dos besnts: un nen i unanena!

7/30/2019 77-maig-13

17/19


MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Nm. 6Horitzontals 1.Ordenaries. 2. Reposaran a la cadira. Lnia corba i gi-rada. 3. Annim. tom amb crrega. Existeixes sense els uts. 4. Tenenper patr un bisbe dUrgell. Explicar rondalles. 5. Roba. Pare dAbra-ham. 6. Davant del rei. Lir sense vocals. Ordre de predicadors. Teixitdur o animal pelut. 7. Patr de errers i argenters. Mes capgirat. 8. Dicel nom. Sense cultivar. 9. Setena sotana sense vocals. Diu no amb lai-

gua al coll. Sigla daviaci. 10. Emperador rus. Naturalesa no danyada.Verticals 1. Volen ser moderns. Pal de rostir. 2. Estats aectius delnim. 3. Pronom que et correspon. Senyor breu. Roba per a tendes

i veles. 4. Un altar enaquest moment. Trosde carn que capgiratqueda xop. Fressa delmotor. 5. Clourien laporta. 6. Fusi. Aquestviu a la inncia. 7. Sm-bol dintensitat. Filsoade lens. 8. Deu egip-ci. Cobreixi. Atmose-

ra. 9. Inventar. Nota. Elprimer. 10. Deixar migobert. 11. La custicadhidrat sdic crema.Dansa brasilera.

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es a responsabledel contingut dels escrits publicats que, en tot cas,exposen el pensament de lautor.

7/30/2019 77-maig-13

18/19


Pellcula del mes:Grandes Esperanzas

Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

7/30/2019 77-maig-13

19/19

Medalla del Montgr2008 sen

ywebirevista:placid.c

at

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- SecretariPlcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

77-maig-13