Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 4

Clam unànimecontra la guerraEl passat 15 de febrer milions de persones van sortir al carrer arreu del món per donar unaresposta clara i contundent a les ànsies de guerra dels EUA i els seus aliats. Sens dubte estracta de la mobilització més gran de la història de la humanitat; i als Països Catalans, elscentenars de milers de manifestants que ompliren les nostres ciutats, des de Perpinyà aAlacant, protagonitzaren una fita històrica.

La intensa propaganda dels mitjans afins als interessos nord-americans no ha aconseguitamagar els veritables motius de l'agressió imperialista contra Iraq. Ja no és creïble l'eternacantarella d'unes armes de destrucció massiva només vetades per a uns; ni tampoc la supo-sada intenció d'acabar amb una dictadura mentre se sostenen les dels aliats dels EUA comPakistan; tampoc no ho és l’excusa de fer acabar les vulneracions dels drets humans que espermeten als amics dels nord-americans com Israel, o el pretext d’«alliberar» els kurds deljou de Saddam Hussein mentre se silencia la repressió que pateixen a Turquia; i encaramenys creïble resulta el discurs maniqueu de la lluita contra l’invisible però omnipresentenemic «terrorista» islàmic.

No hi ha cap dubte que la magnitud de la protesta farà endarrerir i modificar els plans deguerra. Malgrat tot, l’administració Bush ja ha decidit dur a terme la campanya d’invasiói espoli amb la intenció d’assegurar-se el control de les reserves de petroli, per no depen-dre exclusivament de l’Aràbia Saudita. La política exterior nord-americana dels darrersanys persegueix l’objectiu de reforçar la seva posició estratègica a l’orient mitjà i a tot elsud-oest del continent asiàtic, i Iraq és el pas següent després de la invasió de l’Afganistan.Tanmateix, no és aquesta l’única finalitat de la guerra anunciada. El mateix concepte de"guerra preventiva", així com l’intent de marginació d’un organisme històricament tantdòcil als desitjos nord-americans com el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, res-ponen al disseny d’un nou ordre internacional. A aquest nou ordre, els Estats Units s’a-torguen el paper de jutges i botxins, sense cap mena de control ni contrapès, i destrossenl’estatus i la legalitat internacional vigents des de mitjan segle XX. És en aquest context oncal situar la posició discrepant de països com França, Rússia, la Xina o Alemanya, i caltémer que si finalment els EUA cedeixen a negociar les condicions de la guerra al Consellde Seguretat, acabaran legitimant la intervenció militar.

Al nostre país, una vegada més, com en la lluita contra la globalització neoliberal, la pobla-ció ha deixat enrere la desorientada classe política, encara que després de les manifestacionssón molts els que se’n volen apropiar. Però si vam sortir al carrer va ser contra la políticabel·licista de Bush i Aznar, no per donar suport a un PSOE que ens va imposar l’OTANcontra la nostra voluntat, i que va avalar l’anterior guerra del Golf menyspreant les tambémassives protestes populars; ni tampoc per legitimar els governants d’una Europa cons-truïda d’esquena als drets dels treballadors i dels pobles. El crit unànime de totes les mani-festacions fou contra la guerra, sigui amb o sense l’aprovació del Consell de Seguretat del’ONU.

Solidaritat ambEgunkariaLa Guardia Civil procedia el passat dijous 20 de febrer al tancament de les instal·lacionsdel periòdic Euskaldunon Egunkaria per ordre del jutge de l’Audiència Nacional Juan delOlmo. Els sagnants atacs que la llibertat d’expressió i l’euskera pateixen al poble basc sónuna mostra més del tarannà d’un Estat Espanyol entestat en la seua intenció de silenciarles veus que li són molestes. No és aquesta una imatge nova per als companys i companyesque treballen a la premsa, i no és tampoc la primera vegada que escoltem les reaccions de«col·legues» periodistes. Sabem que els que aplaudeixen la mesura són una peça clau enl’estratègia espanyolista per a l’anihilació d’un poble. Però els pseudoprogressistes quecallen davant d’una situació tan flagrant són encara més culpables. Perquè amb el seu vist-iplau es permet que accions com aquesta comencen a ser habituals. I posats a emmordas-sar, ja veurem quin serà el proper pas.La redacció de L’Accent vol mostrar la seua solidaritat amb les treballadores i els treballa-dors d’Euskaldunon Egunkaria i amb totes les persones que s’han quedat sense el seu dreta estar informades —quin cinisme— en nom de la llibertat. Volem expressar també la nos-tra admiració en veure Egunero al carrer l’endemà mateix de l’operació policíaca. Aquestesrespostes ens demostren el ferm compromís dels veritables professionals de la informació.

Editorial Nova operació policial contra els moviments socialscomandada pel jutge Garzón

Entrevista a un brigadista d’Alacant a Iraq

Contraportada / 8

Noves agressions al Casal Jaume Ide Fraga

Països Catalans / 3

Entrevista a treballadors de ValeoEconomia / 5

25 de febrer de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

En una operació simultània a Viladecans (BaixLlobregat), Almeria i diferents barris deBarcelona, la Brigada d’Informació Provincialde la Policia Nacional va detenir el passat 21 defebrer cinc joves. L’ordre judicial provenia de l’AudiènciaNacional i anava signada pel jutge BaltasarGarzón, que va aplicar als detinguts la llei anti-terrorista, tot permetent la seva incomunicaciódurat tres dies, prorrogables posteriorment finsa cinc, sense poder comptar amb advocats deconfiança, ni informar als familiars del seuestat. En una petita nota informativa, la policiaels acusava de diverses accions contra entitatsbancàries i ETT i avisava que l’operació —altancament d’aquesta edició— encara estavaoberta, i s’esperaven noves detencions. El dies 22 i 23 al vespre, uns 200 amics i fami-liars dels detinguts es van concentrar davant laPrefectura de la Via Laietana a Barcelona enprotesta per l’operació i van manifestar la sevapreocupació per la integritat física i psíquicadels joves. En la pancarta que es va desplegar esllegia «Prou muntatges policials» i es podia per-cebre l’angoixa que han provocat aquests fets.Els concentrats van calificar la situació de novagarzonada, com la que va afectar cinquantaindependentistes el 92. El precedent mésrecent però, és el cas dels tres joves llibertarisvalencians empresonats arran d’un cas sem-blant i que porten qautre mesos a la presó dePicassent.Alguns dels detinguts participen en centressocials okupats i de diferents col·lectius lliber-taris, però, els familiars han destacat amb per-plexitat la manca de relació entre els joves, finsal punt que ni es coneixien entre ells.En roda de premsa, els advocats dels detingutshan denunciat la desproporció entre els danysmaterials dels quals s’ acusa als detinguts, i la

legislació de banda armada que se’ls ha aplicat.A més, han recordat que el Comitè Contra laTortura de la ONU ha constatat en el seuinforme sobre l’Estat espanyol del 2002 que lalegislació antiterrorista espanyola afavoria i per-metia la pràctica de la tortura a comisaries icasernes.Aquestes detencions sota jurisprudència del’Audiència Nacional i amb legislació excepcio-nal a persones acusades de danys contra inte-ressos bancaris o immobiliaris representen unpreocupant salt qualitatiu en les mesuresrepressives de Delegació del Govern alPrincipat contra els moviments populars.Diferents col·lectius i organitzacions estàncoordinant la resposta a les detencions, i hanfet una crida a participar a les properes mobi-lització per la llibertat dels detinguts.Repressió també a ValènciaPer altra banda, la nit del dissabte 22 la repres-sió també es va fer notar al barri de Benimacletde València. Durant la celebració dels tradicio-nals carnestoles del barri, l’arribada de mem-bres de la policia local provocà greus incidents,durant els quals es realitzaren 14 detencions i17 policies acabaren ferits. L’actuació de lapolicia fou especialment dura ja que feren ús deles seues pistoles, i van disparar més de 15 trets.

Detinguts sota lallei antiterrorista a Barcelona

Concentració a Via Laietana contra les detencions

Aure Silvestre, València / JordiSoldevila, Lleida / Sergi Argelés,Palma / Martí Cirici, Barcelona /J.H, Girona.-

Palma:La pluja no va ser un obstacle pera la concentració de milers depersones a Palma, contra la gue-rra del petroli. La mobilitzaciófou una de les més grans que esrecorden a Ciutat, comparable ala convocada pel GOB el 1988per reclamar un urbanisme soste-nible.Encapçalaren la manifestació ungrup de xeremiers i una pancartaamb l´eslògan «No a la guerra im-perialista» La riuada humana vasortir de la «plaça del mal nom»(pl. Espanya) fins al passeig delBorn; segons diverses fonts, unsquaranta mil. Durant el recorre-gut es va cremar una bandera es-panyola i al pas per la delegaciódel Govern estatal un policia es-panyol va resultar ferit pel llança-ment de pedres. A Sóller,Capdepera, Binissalem i moltsd’altres indrets de Mallorcatambé es van realitzar concentra-cions i actes de protesta.

Barcelona:La ciutat de Barcelona fou escenaride la manifestació més multitudi-nària del país, i una de les més con-corregudes d’Europa. Segons l’or-ganització, hi assistiren més d’unmilió de persones. Tot i l’habitualball de xifres, no hi ha dubte que estracta de la manifestació més grande la història. Manifestants de totesles edats, molts provinents de leslocalitats de l’àrea metropilitana,col·lapsaren el centre de la ciutat, ivan desbordar el recorregut previstper a la marxa, tot i que aquesthavia estat ampliat per la platafor-ma convocant pocs dies abans.L’esquerra independentista hi foupresent de forma unitària, i denun-cià tant la guerra contra l’Iraq comla situació d’opressió que viuenmolts altres pobles del món. ElComitè Català de SolidaritatInternacionalista desplegà una es-trelada gegant. Durant la manifestació es va ocu-par l’antiga delegació d’Hisenda delcarrer Avinyó, amb la intenció derealitzar-hi activitats contra la gue-rra, però fou desallotjada el dilluns17. Al final de la multitudionàriamarxa es llegí un comunicat on esdenunciava la guerra i la política se-guidista del govern d’Aznar, i es re-butjà qualsevol agressió a Iraq, ambo sense resolució del consell de se-guretat de l’ONU.

València:La manifestació a València va aple-gar, també segons fonts dels convo-

cants, unes 400.000 persones, i hiferen presència des de col.lectius,organitzacions i moviments socialsd’esquerres, agrupats en la xarxa decol·lectius de l’Horta —en què par-ticipà l’esquerra independentista—, fins als sindicats majoritaris i elspartits parlamentaris.

Lleida:Entre setze i divuit mil persones xi-fren els organismes oficials la mani-festació contra la guerra a les terresde ponent. Una mobilització difícilde veure per aquestes terres pel quefa a participació. La mobilitzacióestava convoca-da per unamunió d’orga-nitzacions, desde partits, pas-sant per sindi-cats, col·lectius,fins a grups dediverses tendèn-cies i dedica-cions. El capda-vant de la mani-festació, a diferència d’altres llocs,era encapçalada per ciutadans anò-nims. Fet que mostra un pes im-portant del conjunt de la ciutada-nia en la mobilització, enfront elspartits i sindicats majoritaris.L’esquerra independentista ponen-tina es trobava repartida arreu delgruix del grup, sense formar unbloc unitari i conjunt. Hi haguétambé manifestacions en altres lo-calitats ponentines com la Seud’Urgell o Mollerussa.

Girona:La manifestació contra la guerra vareunir a Girona unes 40.000 perso-nes segons fonts de la PoliciaMunicipal. Els organitzadors vanconsiderar la jornada com a històri-ca i a causa d’aquesta gran partici-pació va caldre allargar el recorre-gut, aquest havia d’acabar a laSubdelagació del Govern estatal i esva allargar fins a la Devesa. Durantla marxa es van sentir cantics iveure infinitat de pancartes contrala guerra i contra la política delPartido Popular. En el recorregut esvan anar fent diferents accions,

com la realització de dibuixos aterra, tot simbolitzant les siluetesdels morts que pot causar l’atac al’Irak. Tampoc van faltar els cas-tells, els tambors i les gralles quevan acabar de convertir la mobilit-zació en una festa reivindicativa.Cal destacar que la xiulada més im-portant se la va endur laSubdelegacio del Govern estatal,des de l’interior de la qual la policiafilmava als manifestants. En arribara la Devesa un grup de nens i nenesva llegir un manifest en què es cri-ticava el seguidisme d’Aznar respec-te de Bush. L’esquerra independen-

tista va partici-par activamenta la mobilitza-ció en la con-vocatòria de laCUP de Gi-rona. També hi ha-gué manifesta-cions a moltespoblacions gi-ronines; entre

elles destaquen la d’Olot (6.000persones) i la de Figueres (2.500persones). Hi hagué també conco-rreguts actes de protesta al’Empordà i la Selva, amb mobilit-zacions a Santa Coloma de Farners,on es cremà un tanc de cartró, aPalafrugell (300 persones), Lloretde Mar (200), Palamós (500) iMaçanet de la Selva (250).

Tarragona:A Tarragona el rebuig popular per

l’habitual presència al port dels vai-xells de l’armada nordamericanaressonà en una manifestació de lesmés grans de la història de la ciutat:fins a 25.000 persones es manifes-taren contra la guerra. Diferentsautoritats s’acusaren mútuamentd’haver afavorit la presència de laflota de guerra.A Reus, un miler de persones esconcentrà a la plaça Mercadal alvespre, a Falset ho feren unes 400 ala plaça de la Quartera, i la gent deles terres de l’Ebre es manifestà aTortosa (500 persones) i a Mórad’Ebre (800). També ho feren aAmposta, Ulldecona i la Sénia .

Arreu del país:La ciutat d’Alacant també visquéuna manifestació històrica, hi assi-tiren unes 60.000 persones. ACastelló en foren 30.000, mentreque a Elx la manifestació va reunirprop de 15.000 persones. A lamarxa de Xàtiva hi anaren unes5.000 persones, i a Gandia arriba-ren a ser-ne 10.000 provinents detotes les poblacions de la comarcade la Safor. A més, el divendres 14es realitzaren concentracions deprotesta a Crevillent i Ontinyent,entre altres ciutats.Cal esmentar també altres pobla-cions catalanes on es feren mobilit-zacions de tota mena, com aPerpinyà, amb una manifestació demés de 7.000 persones, a Igualada,o a Vic, on es féu l’endemà, diu-menge, i on, al costat de les entitatsi col·lectius osonencs, hi destacàuna bona presència de la comunitatde treballadors immigrants. En aca-bar es féu un concorregut dinar po-pular. A Vilanova (800 persones) iSitges també es feren concentra-cions.A la comarca del Maresme també esvisqueren concentracions contra laguerra a diverses localitats, comVilassar, Arenys, Pineda, Sant Pol oMalgrat.

Centenars de milers de persones sortiren, el passat 15 de febrer, als carrers de pobles iciutats catalanes, per mostrar el rebuig a la guerra que impulsa l'administració nord-americana amb el suport incondicional del govern de l'Estat.

Històriques manifestacions als PaïsosCatalans per a rebutjar la guerra

25 de febrer de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: C/ Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o C/ Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

A Taragona, gent de totes les edats va mostrar la seva oposició a la guerra.

«Durant la marxa es vansentir cantics i veureinfinitat de pancartescontra la guerra i contrala política del PartidoPopular»

A la Franja de Ponent hi ha actual-ment sis Casals Jaume I. Un d'ells, elde Fraga, ha estat objecte de diversesagressions. L’última, aquest mateixmes. Què ha passat aquest cop?Des de l’estiu passat el Casal Jaume Ide Fraga rep les agressions d’uns quantsindividus contraris a la nostra llengua icultura. Ben bé tots els caps de setma-na cau alguna agressió de baixa intensi-tat com ara llançament d’ous o engan-xada d’adhesius espanyolistes o «bla-vers». Després del Correllengua passat,però, alguns atacs s’han endurit. Lamateixa capçalera de la marxa delCorrellengua va ser envestida per unvehicle conduït per un «blaver» d’unaentitat contrària al reconeixement de lanostra llengua a la Franja de Ponent.Els vidres de la façana i el rètol hanestat trencats i les amenaces són per-manents. Tot i això, en tractar-se d’unpetit nucli, la importància de les tren-cadisses és per a nosaltres minsa, noméslamentem la impunitat amb què esmouen. Segons Kale Gorria (novembre 2002),darrere d’aquestes agressions hi hanuclis neofeixistes vinculats al PAR ial PP. Es tracta, doncs, d’un nucli degent protegida per les institucions?Les entitats que formalment agredei-xen la nostra llengua reben instruc-cions i ajuda del PP, com ells mateixosvan reconèixer per error en una roda depremsa. El cas del PAR és singular, jaque es troba dividit entre el PAR ara-

gonès i el PAR, diguem-ne, dels poblesde la Franja, on ha estat un dels partitsque també ha demanat el reconeixe-ment del català i la llei de llengües.Perquè creieu que molesten tant elsCasals?En primer lloc cal diferenciar entreFraga i la resta dels pobles on hi haCasal. Els Casals Jaume I reben unampli recolzament i allà on són fand’impulsors de lesfestes i tradicionsamb la participa-ció de les viles sen-ceres. En algunspobles ben bé totala població éssòcia i sempre sónmajoritàriamentben vistos, comun pas que s’esta-va esguardant. A Fraga, tot i que l’evo-lució ha estat excel·lent, una petita partdels residents ens agredeixen directa-ment. No hem d’oblidar que és la vilad’aquestes comarques amb més pobla-ció i és on trobem més component deprocedència castellana. També hi ha unexacerbat baturrisme espanyolista i latenacitat del nostre projecte els fa por.Des dels Casals, com heu respost i res-pondreu a aquestes agressions?A banda de fer les denúncies i el segui-ment pertinent no hi donem mésimportància. No hi responem i novolem malbaratar el temps. Hi ha unprojecte molt més important que uns

vidres trencats. Continuem treballantcom si no res hagués passat.Aquest tipus d’agressions ens recor-den el que es va viure a algunesregions del País Valencià durant l’ano-menada Batalla de València. És potconsiderar un fenomen paral·lel?Totalment. Els «blavers» de la Franjasón formats a València i pertanyen a ladreta més rància. Utilitzen metodolo-

gies idèntiques ies troben regu-larment en ana-des al PaísValencià. Fins itot presenten ales properes elec-cions una forma-ció política denom UnidadAragonesa amb

lemes de l’estil «no als PaïsosCatalans»o «per l’idioma “xapurreau”»o, el que és el mateix, allò que anome-nen orienaragonès.L’anticatalanisme i el secessionismesón fenòmens comuns a altresregions dels Països Catalans. Elsecessionisme, però, ha assolit a laFranja uns nivells surrealistes. ÀngelHernàndez, president de laFederació d’Associacions Culturalsde l’Aragó Oriental, va arribar a afir-mar que a la Franja es parlaven 27idiomes. Com es pot concebre unacosa així?Són així! Pareix un acudit dolent però

van pel món amb aquest invent.L’objectiu és crear polèmica i confu-sió, i davant el dubte, afavorir el cas-tellà. Ja se sap, allò de què «per a evi-tar problemes millor que parlem totsen castellà». Als seus actes convidengent com la de Convivència CívicaCatalana i parlen de la falsa situaciódels castellanoparlants a Catalunya.No volen l’oficialitat del català a laFranja i juguen a marejar la perdiu.Malgrat tot, l’èxit dels casals semblaevident: el nombre de socis continuacreixent i hi ha altres Casals en pro-jecció. Quines són les vostres pers-pectives de futur?Quan l’octubre de 1999 obríem el deMequinensa no pensàvem pas en totaixò que ha vingut veloçment. Nohan passat ni quatre anys i ja tenimcinc casals oberts, quatre d’ells derecent ampliació i el vinent 20 d’abrilinaugurem el sisè, a la vila de La Valldel Tormo. I darrere d’ell tres mésesperen per a obrir properament.Però a banda dels espais físics tanfonamentals per a dotar la nostra gentd’estructura i mitjans ens sobta saberque ja som l’entitat cultural de laFranja de Ponent amb més socis i l’ú-nica xarxa que treballa a un munt defronts.En vista als propers temps volem con-tinuar enfortint Fraga i anar obrintnous casals allà on la gent dels pobless’organitze i ens ho demane.La resposta de la gent està sent posi-tiva, doncs?Excel·lent. La Franja de Ponent feiaanys que feia una crida per organit-zar-se. Només ha calgut fer el primerpas i la gent ha trobat un camí d’es-perança.Quines mesures pren el govern ara-gonès per a protegir la vostra identi-tat catalana?Cap. Bàsicament hi actua en contra.Si hi ha alguna mesura —fora de lesd’aparador— és per a fer-nos mal.Només l’any passat vàrem patir fetstan greus com la fragmentació i des-feta de les nostres comarques o lareducció del català optatiu alMatarranya, de dues hores setmanalsa una i tot això sense un cèntim ni unsol llibre en català durant anys.L’obertura dels Casals Jaume I haservit per a reivindicar la catalanitatde la Franja versus Aragó, peròtambé per a reivindicar el vostre llocdins dels Països Catalans. És aquestala vostra impressió? Ho hauríeu de dir vosaltres però ensfa il·lusió observar que hi ha un abansi un desprès d’aquesta reviscolada.Arreu ens diuen allò de què «pensà-vem que a la Franja ja estava tot per-dut i darrerament és en tot».Exactament! De fet, crec què l’Aragóencara s’ho mira des de la distància,com quelcom oposat, i són els PaïsosCatalans els que ens retroben. I maimés hi tornarà a haver distàncies.

L’anticatalanisme reacciona amb violència davant el reviscolament del catalanisme a les comarques de la Franja

Noves agressions alCasal Jaume I de Fraga

25 de febrer de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

La Franja que voldeixar de ser-ho

l’apunt

«Els “blavers” de la Franja pertanyen a la dreta més rància, són formats a València i utilitzen metodologiesidèntiques»

A. Ginés i Sànchez, Barcelona.- Des de fa uns quants anys,les comarques de la Franja de Ponent reviscolen. No sola-ment s’han multiplicat els actes i campanyes en defensa dela nostra llengua i identitat a aquestes terres, sinó quetambé la presència dels seus habitants a les diades i mobi-litzacions nacionals va en augment. Un bon exemple delreviscolament és l’obertura de diversos Casals Jaume I a

aquestes comarques catalanes. També n’és una prova el fetque les agressions de sectors espanyolistes són cada cop mésfreqüents. En aquesta entrevista, Guillem Chacon, coordi-nador dels Casals de la Franja, ens explica en què consis-teixen aquestes agressions, tot fent un repàs de la feina delsCasals i apropant-nos a una realitat complexa que, malgrattot, sembla que mira el futur amb optimisme

Les comarques de Ribagorça,Llitera, Baix Cinca i Matarranya nonomés pateixen per a conservar laseua identitat. A més a més, patei-xen una sèrie de problemes socio-econòmics molt semblants als quees donen en altres comarques d'in-terior dels Països Catalans.Amb una població d'uns 5000habitants, les comarques de laFranja pateixen un model de des-envolupament econòmic quepotencia els grans centres urbans iindustrials en prejudici de les zonesmés aïllades i tradicionalment agrí-coles. A la comarca de laRibagorça, per exemple, el 51 %de la població es dedica a l'agricul-tura; a Matarranya, això ocupa el45 % de la població; a la Llitera elsector primari suposa un 40 % dela població activa. Aquesta estruc-tura productiva, juntament amb laprogressiva desvalorització de l’a-gricultura i la manca d’un desen-volupament alternatiu, causa ungreu despoblament de les comar-ques i un progressiu envelliment.Així, per exemple, la Ribagorça téun 22,4 % de la població jubilada,i gran part del jovent que marxa aestudiar a Lleida o Barcelona ja nohi torna. Per altra banda, les comarques de laFranja es troben quasi en una terrade ningú, una zona de pas entreBarcelona-Lleida i Saragossa i, pertant, les infraestructures que hi hasón exclusivament de pas, senseque hi haja vies vertebradores enfunció de les necessitats dels habi-tants. De fet, la Franja de Ponentno es pot considerar una unitat, i ésmés fàcil trobar semblances entrecomarques veïnes de l'altra bandade la frontera administrativa, queentre elles.Per altra banda, el patrimoninatural també està amenaçat denord a sud, des del Montsec alMatarranya. A banda del TGV,que ha comportat una destruc-ció del medi pel seu pas, hi hatota una sèrie de projectes queamenacen aquestes comarques.El més destacat és la projeccióper part del govern d'Aragó dediversos embassaments a lacomarca del Matarranya o deparcs eòlics a l’espai naturald’Aiguabarreig.Amb tot, Guillem Chacon des-taca que el futur a les comarquesde la Franja passa precisamentper deixar de ser una franja i ser«senzillament quatre comarquesretrobades i vigoroses».

El Casal Jaume I de Fraga ha patit nombroses agressions des de la seua obertura

Redacció, València.- La nit delpassat dissabte 8 de febrer unGuàrdia Civil de la caserna deCullera va matar d’un tret al cap alveí de Sueca Llorenç, Alberola. Elsfets van passar després que unsdesconeguts assaltaren una benzi-nera de Cullera, per la qual cosadiferents unitats de la caserna de laGuàrdia Civil d’aquest localitat,conjuntament amb la de la pobla-ció veïna de Sueca muntaren undispositiu per a capturar els atraca-dors.

En un primer moment la GuàrdiaCivil va emetre un comunicat onassegurava que els joves havienemprès la fuga en veure’ls, per laqual cosa prengueren totes lesmesures de seguretat pertinents,referint-se a l’utilització de lesseues armes de foc. Fonts properesals jove mort van assegurar que eltret es va produir quan, en elmoment de l’escorcoll, aquest s’es-tava realitzant amb la pistola totapuntant al cap, per la qual cosal’agent hauria efectuat el tret en el

moment que Llorenç s’hauria giratper demanar explicacions a l’agent.Des d’un primer moment, tant laGuàrdia Civil com els mitjans decomunicació han mantingut ungran obscurantisme sobre aquestcas. De fet, en un primer moment,els serveis de comunicació de laGuàrdia Civil, van filtrar a lapremsa la falsa informació queaquest veí de Sueca tenia relacionsamb el món de la deliquència i lesdrogues, per tal d’intentar reduir lapressió social i mediàtica. Aquest

fet, que els familiars i amics de Llo-renç van negar i que a hores d’ara lapròpia Guàrdia Civil a més de nohaver pogut provar, han hagut derectificar, ha generat un fort males-tar entre els veïns de la comarca dela Ribera, que han promogut unarecolecta de signatures per a com-minar l’Ajuntament de la poblacióa la recuperació de la seua imatge iintegritat. Membres d’aquestcol·lectiu d’amics i familiars hancriticat durament que a hores d’arano hi haja hagut un pronuncia-ment oficial sobre aquest cas perpart del Govern Municipal de Sue-ca (PP i BNV), mentre que, perexemple, en altres casos s’organit-zen rapidament concentracions decondemna a altres fets, al davantmateix de l’Ajuntament i amb lapresència de tots els representantsmunicipals.

El passat dimecres 12 de febrer va seraprovada al Parlament de Catalunya laLlei Catalana d’Universitats amb elsvots de CiU i ERC. Presentada comuna «vella aspiració», segons el conse-ller del DURSI Andreu Mas-Colell, esva començar a gestar arran de l’aprova-ció de la Llei Orgànica d’Universitatsdel desembre de 2001. La substitucióde l’antiga Llei de Reforma Università-ria (LRU) de 1983 per la LOU provo-cà la reacció massiva de la comunitatuniversitària. CiU, donant l’esquena ala societat, recolzà la LOU i plantejàllavors la necessitat imminent de crearuna llei catalana.Tanmateix, la possibilitat d’elaboraruna llei catalana pròpia en matèria d’u-niversitats restava oberta des de l’apro-vació de l’Estatut d’Autonomia, que enels seus articles 9.7 i 15 li donavacobertura jurídica. El poc marge com-petencial que la llei estatal bàsica de1983 donava a les comunitats va ferque la Generalitat es limités a regularnomés certs aspectes —Agència per laQualitat, Consell Interuniversitari deCatalunya, llei dels Consells Socials—,sense dotar el Principat d’una legislacióglobal al marge de l’Estat per a evitar-se un recurs d’inconstitucionalitat queel govern central de ben segur li hauriaplantejat.L’oportunisme polític de CiU, tot des-marcant-se de la comunitat università-ria, fou explicat en el seu moment coma mesura per a obtenir concessions a lesautonomies. És a partir d’aquestesreduïdes escletxes que rectors, professo-rat, PAS i alumnes van començar a rei-vindicar una llei que fa vint anys que éspossible i que en cas d’haver existithauria pal·liat les injerències que laLOU ha imposat. CiU, però, mai noha volgut arriscar-se i ha esperat que lallei bàsica li deixés territori per a enge-gar-la.Mas-Collel ha venut la LUC com afruit del consens i del diàleg, a diferèn-cia del procés de configuració de la llei

espanyola. Convidà al Parlament, coma mostra d’aquest acord global, tots elsrectors de les universitats del Principatque, lligats de mans per la necessitat delfinançament, han participat en la sevaelaboració. A la cambra, però, el con-sens no fou tal. El PSC, tot i haverinte r v ingutinicialment enels acords, aca-bà allunyant-se’n i s’abstin-gué en la vota-ció final. El PP,que consideràla llei com a«bona», no larecolzà per talcom s’haviarealitzat la negociació entre CiU iERC. ICV, que criticà la llei per exces-sivament reglamentarista i intervancio-nista, participà amb CiU i ERC en l’a-cord del model de finançament quegaranteix un increment del 30 % delpressupost de la Generalitat a les uni-versitats públiques fins l’any 2010.Aquest augment continuarà mante-nint l’ensenyament català a la cua delrànquing europeu en inversió pública.Al carrer el consens tampoc és el que elconseller proclama. Els sindicats deprofessors i PAS l’han criticat per serindubtablement hereva de la LOU, tal-

ment com hem fet la majoria de sindi-cats estudiantils.En un comunicat signat per la Plata-forma per la Llengua, CEPC, Alterna-tiva Estel i altres organitzacions estu-diantils recalquem, en el pla de la llen-gua, que s’ha deixat escapar una bona

oportunitat per alegislar al Princi-pat sobre l’ús i elconeixement delcatalà a les uni-versitats. La LUCdefineix el catalàcom a llenguapròpia dels cen-tres en funció dela llei de políticalingüística de

1998, però deixa el camp obert a la dis-paritat de criteris entre universitats al’hora de valorar el nivell mínim exigitper a garantir-ne l’ús. S’ha perdut l’o-casió de legislar a favor del català enun moment clau: el distrito único i lacada vegada més gran mobilitat d’es-tudiants i professors europeus i llati-noamericans, sense un criteri ferm perl’ús d’una llengua encara no normalit-zada són una greu amenaça pel catalàen l’àmbit científic i acadèmic. A aixòs’afegeix el problema de capacitaciódel professorat instaurat amb la LOU:l’«Habilitación Nacional» posa en

perill l’autonomia universitària, i elsistema de tria facilitarà l’arribada alsPaïsos Catalans d’un nombre elevatde professors espanyols. Les universi-tats catalanes poden establir un segonfiltre, i la Generalitat ha creat un cosde professors i doctors contractatsestables com el de la Segona Repúbli-ca, però el català no està per llei asse-gurat.La quasi nul·la implicació en favor dela nostra cultura no és l’únic factorque l’allunya de les reclamacions del’estudiantat. La LUC manifesta lavoluntat expressa de convergir enversa l’anomenat espai europeu d’ensenya-ment superior. La Declaració deBolonya de 1999 i els acords del’OMC per a obrir l’ensenyament alcapital privat, aplicats descaradamentper un conseller del DURSI emmira-llat en l’«Informe Dearing» anglèsdesvirtuen cada cop més la universitatcom a servei públic bàsic i l’aboquen ala liberalització: competència pelfinançament, enduriment de criterisde permanència, ingerència de lesempreses en la presa de decisions.Capitalisme salvatge. En comptes devetllar pel saber i el coneixement, l’en-senyament es converteix en un negocion cal invertir per innovar i consolidarel model de societat neoliberal en quèvivim.La llei impulsada per CiU intenta ren-tar-se la cara davant el retrocès que sig-nificà l’aprovació de la LOU, però lesconcessions que ofereix a les universi-tats públiques queden del tot sotmesesa la línia mercantilista que des d’Euro-pa es demana. La LUC, per excessiva-ment tímida i limitada en els seusmoviments, queda encaixonada entreel centralisme retrògrad imposat per laLOU i la liberalització de l’ensenya-ment promocionat per la UE. Hauremde ser nosaltres els qui lluitem per unauniversitat pública i catalana.

Núria Morell és membre de l’Alternativa Estel de la UB

La universitat pública catalanaperd la seva oportunitat

La Guàrdia Civil mata«per accident»Llorenç Alberola, veí de Sueca, va rebre un tret en un control policial

25 de febrer de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Vista oral de Zigor i Laura iaplaçament de l’extradiciód’en JuanraEl passat 11 de febrer els terrassencsZigor Larredonda i Laura Riera vanser citats a l’Audiència Nacional pera declarar davant el jutge per unaacció d’ETA a Viladecavalls. Aques-ta nova vista fa pensar en la incul-pació dels dos presos polítics cata-lans en aquest procés, i en un aug-ment considerable de les seves peti-cions fiscals que podrien arribar finsa més de vint anys de presó.Per altra banda, el jutge holandès hatornat a ajornar la decisió definitivade l’extradició del barceloní JuanraRodríguez fins al proper 11 demarç.

Sentència contra El Paísper criminalitzarindependetistesEl jutjat 31 de Barcelona ha con-demnat El País a publicar un textamb la rectificació de les informa-cions que va publicar sobre lesdetencions de tres independentistesel setembre de 2002. La jutjessaCarolina Fons considera que el dia-ri va tractar la notícia de forma que«indueix a confusió, és equívoc i nos’ajusta a la veritat». El periodista Pere Rios, autor de lanotícia, va al·legar que habitual-ment publicava els informes poli-cials i que ja considerava rectificadala notícia pel breu publicat almateix diari.Properament es portaràn a terme elsjudicis per les notícies aparegudesaquells dies a La Vanguardia i al ElMundo.

Primer judici alsdefensors del’horta deBenimacletEl dijous 27 de febrer se celebra eljudici contra 6 joves detingutsarran de les protestes per la destruc-ció de l’horta d’aquest barri deValència.Entre el gener i el març de 2001 esproduiren nombroses mobilitza-cions contra la construcció del cin-turó de ronda, que aconseguirenparalitzar l’obra temporalment. Laprotesta més destacada es realitzà el5 de març d’aquell, any quan ungrup de joves s’encadenà a lamaquinària d’obres i, després del’actuació policial, 32 personesforen detingudes i acusades dedanys i desobendiència a l’autori-tat. Més tard el procés s’amplià finsa implicar 50 persones.El judici del dijous, doncs, és el pri-mer d’un procés que s’està allarganten el temps. Per altra banda, per aldia del judici s’han organitzat diver-ses activitats de recolzament alsacusats.

«La llei impulsada per CiUqueda encaixonada entre elcentralisme retrògradimposat per la LOU i laliberalització del’ensenyament promocionatper la UE»

25 de febrer de 2003

Pàgina 5

Economia

Quines són les reivindicacions deles mobilitzacions que heu dut aterme?En un primer moment, l’empresaens va comunicar la seva voluntat detancar la factoria de Sant Esteve deSesrovires, i les úniques sortides queens donaven eren, o traslladar-nosamb la producció a Jaén, o prejubi-lar-nos anticipadament els quecomplíssim els requisits. Però nosal-tres entenem que aquest expedientno només és irregular, sinó que seriaclarament il·legal i recorrible siCCOO no l’hagués signat. La nos-tra factoria ha donat beneficis en elsdarrers anys, i fins i tot el darrer anyva tenir un augment d’un 13 % res-pecte de l’any anterior. Per tant,analitzem aquesta decisió com unreplantejament per raons puramentorganitzatives, i amb una voluntatno declarada d’augmentar els

guanys mirant el futur de moltes fa-mílies. La direcció de l’empresa no ha vol-gut ni atendre les nostres demandesde recol·locar-nosa les altres seusque té a comar-ques properes. Lanegativa és moltmés greu, ja que amoltes d’aquestesfactories conti-nuen avui diacontractant per-sones per ETT.Quina ha estat la forma d’organit-zar-vos?Quan se’ns va notificar la voluntatde Valeo de tancar la factoria, la re-presentació sindical tenia 8 delegatsde CCOO i 5 de la CGT. Però dinsla dinàmica de les mobilitzacions itenint en compte la importància de

la situació, vam fer l’aposta de dei-xar en mans de l’assemblea de treba-lladors les decisions i organitzacióde les protestes. Així, durant aquestsmesos qui ha dut el pes de les con-vocatòries ha estat l’assemblea detreballadors, on es discutien i apro-vaven els passos que calia seguir.Però aquest espai unitari no va serconsiderat per CCOO per a validarla seva proposta de pacte amb l’em-presa, i amb això ha trencat les viesdemocràtiques i obertes d’implica-ció sindical que diuen defensar.Com valoreu les mobilitzacionsd’aquests mesos a Valeo?Crec que és molt important l’esforçque ha fet molta gent per defensar elseu lloc de treball. Des del primerdia s’han realitzat molts actes de tottipus, que han anat des de projec-cions de vídeo a xocolatades o, fins itot, concerts i teatre. Entre les nos-

tres convoca-tòries desta-quen les dife-rents vaguesdels dies 10 i16 de gener,aquesta darreraper poder anara la manifesta-ció unitària

que vam realitzar a Barcelona. I unaltre punt d’unió entre els treballa-dors va ser l’acampada davant lesinstal·lacions, que encara mantenimavui. Com va anar la signatura de l’expe-dient de regulació?El divendres XX, a altes hores de lamatinada, CCOO va signar un

acord amb la direcció de l’empresa,que ens ha intentat vendre com «elmillor dels possibles». Segons afir-men, el tancament de l’empresa sig-nificarà la jubilació d’algunes perso-nes amb el 90 % del sou —encaraque la sorpresa posterior ha estatveure sobre quin sou base es calcu-la—, el trasllat a Martos amb unplus de 9.000 i una indemnitzacióde 45 dies per any treballat per alsque no vulguin. Però el punt important és que l’ex-pedient és fantasma, és del tot irre-gular, ja que hi ha beneficis empre-sarials. Per tant, i així ho confessavafins i tot l’administració autonòmi-ca, no era possible legalment el tan-cament sense l’acord amb els treba-lladors. Per tant, la nostra posturaera exigir que no tanquessin la nos-tra factoria.Però CCOO no ho veia així, i desdel primer dia va iniciar les negocia-cions d’amagatamb l’empresa,mantenint unsuport mera-ment formal ales mobilitza-cions. Finalment, persignar l’acord,van convocar unilateralment unasuposada vaga i van demanar me-diació i negociació per a evitar-la,d’on va sortir per sorpresa a últimahora la signatura conjunta de l’expe-dient de regulació. Posteriorment vaser confirmada en assemblea d’afi-liats de CCOO, on no es deixa en-trar els sindicalistes crítics amb

aquests pactes.Aquest acord va anar acompanyatd’una veritable campanya de crimi-nalització de les assemblees i delstreballadors acampats davant l’em-presa. El punt màxim va arribarquan dues furgonetes dels antiava-lots dels Mossos d’Esquadra es vanpresentar a l’acampada repartint de-núncies per agressions i insults a de-legats de CCOO. La denúncia vapermetre a l’empresa tancar imme-diatament, al·legant incapacitat pera garantir la integritat física de lespersones pels conflictes interns entreels sindicats; i a més ens van mante-nir uns quants dies enfeinats ambadvocats i comissaries, sense poderportar a terme la nostra tasca sindi-cal al 100 %.Una vegada tancada de facto l’em-presa, a CCOO li va ser més fàcil fercampanya casa per casa i desunir laplantilla per guanyar el referèndum

merament consultiuconvocat per validarl’acord. Com enteneu l’ac-tuació de CCOO enaquest cas?No hi ha una altraexplicació que elsinteressos de la bu-

rocràcia de CCOO de mantenir lesseves subvencions i l’estatus de sin-dicat majoritari. I en aquest cas con-cret, estic convençut que hi ha ha-gut beneficis personals per als pro-motors d’aquesta lamentable políti-ca sindical.

Més informació: www.rojoynegro.info

Entrevista a dos membres de CGT de Valeo de Sant Esteve Sesrovires

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Valeo és una empresad'il·luminació que compta amb factories a diverses lo-calitats catalanes, com Olesa de Montserrat, Abrera,Santa Perpètua de la Mogoda i Martorelles, on tambétracta sistemes de seguretat i climatització. A SantEsteve de Sesrovires, Baix Llobregat, es dedicava finsfa uns mesos a la producció de fars per a automòbils icomptava amb una plantilla de 256 persones. El 4 de desembre, la direcció va notificar als treballa-

dors la seva decisió de tancar la factoria de la vila, itraslladar tota la producció a la seu de Martos, prop deJaén. Aquest fet ha provocat que en aquests gairebédos mesos la plantilla hagi protagonitzat múltiplesmobilitzacions i protestes pel manteniment dels llocsde treball a la comarca; però la dinàmica reivindicati-va s’ha vist afectada a principis de febrer pel conflictiuacord d’expedient de regulació entre CCOO i la di-recció de l’empresa.

«CCOO ens ha tancatl’empresa»

«La nostra factoria hadonat beneficis en elsdarrers anys, i fins i tot eldarrer tenir un augmentd'un 13 % respecte del’any anterior»

“el punt important ésque l'expedient ésfantasma, és del totirregular ja que hi habeneficis empresarials”

L’acampada davant l’empresa Valeo a Sant Esteve Sesrovires

Manifestació a Plaça Sant Jaume de la plantilla de Valeo

Darreres actuacions conflictives de CCOO al Principat En els últims mesos la central sindical CCOOha protagonitzat una sèrie d'actuacions en diver-ses empreses de l'àrea metropolitana deBarcelona que poden ser definides, com a mí-nim, de sorprenents. Les irregularitats en les sig-natures de convenis, les denuncies judicials a al-tres sindicalistes o el boicot a algunes mobilitza-cions reivindicatives són difícils d'entendre enun sindicat amb una llarga història de lluita; pe-rò només poden ser analitzades per qui sàpiga latrista realitat de CCOO, caracteritzada per unaestructura burocratitzada, dependent de les sub-vencions de les diferents administracions i ador-

mida en unes dinàmiques de contínua desmobi-lització:Autobusos de Barcelona: CCOO trenca el seucompromís escrit de no signar res sense l'apro-vació de l'assemblea de treballadors, i arriba a unnou conveni amb l'empresa TMB que no com-pleix molts dels punts reivindicatius unitaris.Aquesta decisió que no va retirar-se ni amb lasignatura contrària de 1.200 treballadors ha sig-nificat una important davallada d'afiliació aCCOO a l'empresa i tenses concentracions detreballadors davant la seu sindical a ViaLaietana.

Correus: Un 85 % de la plantilla de les seus bar-celonines porta casi un mes de vagues parcialscontra els acords signats per CCOO, entre d'al-tres, a Madrid. Diversos afiliats de CCOO hanfet arribar a la direcció un escrit on es preguntencom s'han pogut signar aquests acords sense ha-ver fet cap pressió ni mobilització.Valeo de Sant Esteve Ses Rovires: Signatura ensolitari d'un conflictiu acord de tancament del'empresa amb denúncies als Mossos d'Esquadrai qualificacions de borratxos i delinqüents als tre-balladors acampats en defensa dels seus llocs detreball.

Aquest titular també podria serVeneçuela: Sobirania o Colònia;Veneçuela: Nacionalisme o Imperi;Veneçuela: Socialisme o Barbàrie.Però elegim aquest titular i no unaltre, perquè pensem que és el quemillor descriu la idea de procésviu, complex, contradictori i dedifícil pronòstic que travessaaquest país. Al mateix temps esta-bleix les característiques reals dedues forces antagòniques en plenalluita pel control polític de l'estat iles seues conseqüències en elsaltres àmbits de la vida en societat.Des de l'any 1998, amb la candi-datura electoral d'Hugo ChávezFrías, va començar a perfilar-seaquest enfrontament que la pròpiahistòria veneçolana venia acumu-

lant. D'una banda, una bona partdels més de 15 milions de veneço-lans que viuen en condicions depobresa -sent la meitat d'ells total-ment exclosos- se senten interpre-tats pel discurs contra l'oligarquiadel "comandante Chávez" icomencen a organitzar-se per a ferla revolució. Una revolució que esva omplint de continguts a travésdel temps, com a part de la pròpiadinàmica del conflicte històric il'elevació de la consciència de lesmasses en procés d'organització iunitat. D'altra banda, les elits des-plaçades del control polític de lesinstitucions de l'estat intentenacords entre si per a evitar la pèr-dua dels seus privilegis i l'avanç deles masses desposseïdes, i inicienuna ofensiva propagandística quebusca demonitzar aquesta candida-tura. Però la crisi del model, a mésde facilitar l'avanç de les forcespopulars i d'Hugo Chávez a la pre-sidència, comporta en si mateixales contradiccions que eviten els

acords entre les distintes faccionsdel capital.Passat el temps, ja amb Chávez depresident, comença a fer-se cadavegada més evident les formes queprendran les dues forces. Mentreque els sectors populars s'activenen la construcció de la democràciaparticipativa acabada de conquis-tar amb la constitució bolivariana,l'ofensiva del capital i de l'imperia-lisme va dirigida a negar aquestsmateixos drets a la participació i al'autodeterminació del poble vene-çolà, primer a través d'una propa-ganda que intenta soscavar lamoral de les forces socials que

defensen "el procés", i més tard,després del fracàs d'aquesta tàctica,passen a criminalitzar directamentaquestes forces populars. Enaquesta etapa la propaganda vadirigida a les classes mitjanes des-proveïdes històricament de defens-es contra la manipulació exercidapels poderosos. L'estratègia ésconstruir una base social impor-tant que recolze una eixida colpis-ta, la tàctica és la sembra de l'odicontra els sectors populars. L'èxitd'aquesta missió es veu afavorit perla falta d'una política governamen-tal per atraure aquestes classes capa la revolució.

Construïda aquesta base social,arriba el moment de donar el colp.Així, l'11 d'abril, amb l'ús delsmitjans de comunicació social coma arma, l'oligarquia es fa amb elgovern i mostra per primera vega-da el seu programa per a governaral país. Es tracta d'imposar fins ales últimes conseqüències i amb laforça que siga necessària el progra-ma del capitalisme internacionalper als països d'Amèrica Llatina.La repressió que es va desencade-nar aquells dies, l'ús de les forcespolicíaques, l'eliminació de tots elscàrrecs electes i, sobretot, la prop-aganda segregacionista que legiti-

mava la negació dels drets civils,polítics i humans de la gran majo-ria dels veneçolans permeten con-cloure que es tractava d'imposarun model feixista, únic, capaç d'a-cabar amb les forces revolucionà-ries i el moviment de masses des-envolupat en aquests últims anys.Una altra evidència d’això es vamanifestar el 13 d'abril, quanmilions de veneçolans van eixir alscarrers a lluitar per la reconquestadels seus drets i amb la conviccióde la necessitat d'aprofundir en larevolució. Al costat dels sectorsmilitars nacionalistes, constitucio-nalistes i revolucionaris, el pobleva ser capaç de derrotar en menysde 48 hores el govern feixista i tite-lla del president de la patronal.A partir d'aquell moment la revo-lució ha vingut acumulant victòria

rere de victòria, mentre que lesforces oligàrquiques van perdentespais de poder. Cada movimentde la contrarevolució ha significatun salt qualitatiu en les conscièn-cies de les forces populars. De fet,avui, després de l'ofensiva de finalsde l'any passat i inicis d'aquest, larevolució ha sumat a sectors de lesclasses mitjanes que abans se situa-ven amb els colpistes i, el que ésmés important, ha aconseguitnivells d'organització al si de laclasse treballadora que ens permetsuposar que la revolució bolivaria-na ha entrat en una dimensió quepotser fóra millor explicada ambalgun dels altres titulars que ini-cien aquest article.

*Mauricio Rodríguez és membre delCol·lectiu Bolivarià de Solidaritat

amb el Poble de Veneçuela, Cayapa.

Per Mauricio Rodríguez*

Veneçuela:Revolució o

Feixisme

25 de febrer de 2003

Pàgina 6

Internacional

“l'ofensiva del capital ide l'imperialisme vadirigida a negar elsdrets a la participació ia l'autodeterminaciódel poble veneçolà”

“El 13 d'abril milionsde veneçolans van eixirals carrers a lluitar perla reconquesta dels seusdrets i amb la conviccióde la necessitatd'aprofundir en larevolució”

El President Chavez en un acte públic

Redacció València.- El tancamentcautelar del diari EuskaldunonEgunkaria la matinada del 20 defebrer s’afegeix a les operacions judi-cials contra l'independentisme basc.Des de 1998, altres accions nomenys espectaculars han acabat ambla clausura d'altres tres mitjans decomunicació: Egin, Egin Irratia i

Ardi Beltza. Així mateix, han estatdeclarades il·legals KAS, Ekin, Xaki,Segi, Haika, Gestores Pro-Amnistia iAskatasuna. Diferents organitzacionshan comptat detinguts entre els seusmembres o han estat víctimes deregistres: AEK, la Fundació JoxemiZumalabe i Bai Euskal Herriari. Dinsd'aquesta espiral han caigut empreses

amb activitats que van des del móneditorial, com Orain, a una agènciade turisme o una conservera de baca-llà. La imminent il·legalització deBatasuna-Herri Batasuna-EuskalHerritarrok completarà, momentà-niament el cicle.S'ha afegit, a més, la intoxicacióinformativa fins a esborrar-se de

facto la presumpció d'innocència. Enaquest sentit cal subratllar com l'en-demà de les detencions de membresdel diari Egunkaria la premsa espan-yola els identifiqués com la "cúpula"i no com la direcció del diari. En aquesta operació trobem, però,dos matisos importants. Ni ha estatuna ordre de Baltasar Garzón, quihavia descartat amb anterioritatactuar contra el mitjà de comunica-ció en qüestió; ni està dirigida,exclusivament, contra l'esquerra

abertzale. Per tant, assistim a l'entra-da a una fase en l'estratègia de l'estatque, en una fugida cap a endavant,amplia el cercle d'allò anomenat"entorn d'ETA" fins els marges delssimpatitzants de la coalició PNB-EA.En resposta al tancament, desenes demilers de persones es van manifestarel passat 22 de febrer a SantSesbastià, en un mobilització ques’ha qualificat com la més multitudi-nària dels darrers anys.

Colp a la llibertat d’expressió al País BascLa Guardia Civil precintà les seus de Euskaldunon Egunkaria i detingué deu persones

El efecto Iguazú

J.S. Colomer, Barcelona.- Lli-cenciat en dret, història, filosofiai teologia, Miquel Batllori era eljesuïta més vell del Principat (93anys) i va investigar temes coml’exili dels jesuïtes arran de l’ex-pulsió de l’Estat Espanyol al segleXVIII, la seva aportació als proces-sos d’independència a Llatinomè-rica o la relació entre l’Església il’Estat durant la Segona Repúbli-ca. Tots els mitjans n’han desta-cat amb raó la vasta producció —més de dos-cents títols—,

l’erudició i l’enorme varietat detemes —Ramon Llull, Arnau deVilanova, els Borja, la Coronad’Aragó, Jaume Balmes—. Abansde morir, el pare Batllori —entràen el noviciat a Gandia el 1928 ifou ordenat sacerdot a Barcelonael 1940— deixà enllestida la sevaobra completa de vint volums,publicada per Eliseu Climent aTres i Quatre. Com a conseqüència d’una vidallarga i d’una intensa dedicacióintel·lectual, Batllori podia pre-

sumir d’haver estat company deJaume Vicens Vives a la Facultatd’Història, fillol intel·lectual deMartí de Riquer i amic d’Améri-co Castro i Claudio Sánchez Al-bornoz «al mateix temps, cosaque és un veritable acte jesuític».Aquesta trajectòria biogràfica—narrada pel mateix Batllori, re-copilada per les historiadoresGlòria Solé i Cristina Gatell ieditada per Quaderns Cremaamb el títol de Records de quasiun segle—, inclou la vivència de

dues guerres mundials, un perío-de d’exili a Itàlia arran de la dis-solució de l’Ordre de Jesús que vacoincidir amb la Guerra Civil, un

desterrament per ordre dels seussuperiors a Mallorca (1941-1947) i a Roma —on va viure elConcili Vaticà II— fins el 1980.La imatge de liberal catalanistatransmesa pels mitjans no ha d’a-magar el seu recolzament a la po-lítica reaccionària de Joan Pau IIa Polònia ni «un catalanisme ex-clusivament culturalista, res aveure amb el que avui en dia s’a-nomena catalanisme o nacionalis-me».

J.M. Solé.- Irredentas és un llibreque pren, com ja indica el subtítol,Las presas políticas y sus hijos en lascárceles franquistas com a objecte

d’anàlisi. L’estudi de les seves con-dicions de vida realitzat pel profes-sor d’Història de la Universitat deBarcelona Ricard Vinyes, ensil·lustra sobre el tractament dife-renciat que reben, no solament lespersones que són empresonadesper delictes comuns i les que hosón per la seva pràctica política, si-nó també, dins d’aquest segongrup, els homes de les dones.«Precisamente si el MovimientoNacional [...] se puso en marchafue por la necesidad de rectificar elentorno ambiental y recuperar losvalores de la Hispanidad en peli-gro de extinción». Aquesta idea,que es pot extreure del pensamentdel psiquiatra A. Vallejo Nágera, amés de justificar l’aixecament fei-xista contra la República —resd’excepcional entre els vence-dors—, ens dóna una de les clausdel que serà la política penitencià-

ria franquista contra les empreso-nades franquistes: l’ambient de-mocràtic havia iniciat un procésde degeneració que calia tallar desocarrel mitjançant la segregació.D’aquesta manera s’iniciava, em-parats per la ciència, la pràctica deseparar les preses polítiques delsseus infants. Una separació que enla majoria de casos fou per sempremés.Un grup molt important entre elsmés capacitats en la reconstrucciód’espais democraticopopulars,l’entorno ambiental que «s’haviahagut» de rectificar, que podiencrear un contrapoder al feixisme,estaven empresonats. Però moltsd’ells, tard o d’hora, acabarien tor-nant al carrer. És per això que l’al-tre gran objectiu del sistema carce-rari franquista va ser la destruccióde les conviccions polítiques queels havien dut a la presó per tal

que no reprenguessin la lluita uncop fora. Alguns dels mitjans per aassolir-la eren les condicions de vi-da comunes, que afectaven la tota-litat de les recluses i que es mani-festaven en forma de massificació,alimentació insuficient, impedi-ments per al manteniment de lahigiene, i pèssima atenció sanità-ria. Davant aquesta situació, quebuscava la lluita despietada per lasatisfacció de les necessitats primà-ries, les preses polítiques s’organit-zaren i donaren, en la mesura deles seves possibilitats, sortida a lesproblemàtiques diverses. Anarencreant, amb un esforç personaldestinat al bé col·lectiu, una ciutatclandestina dins la presó. Una ciu-tat que, entre d’altres millores,permeté el treball utilitzant, perl’adquisició de les matèries prime-res i la comercialització del pro-ducte, una xarxa autònoma ondesapareixia la plusvàlua que escobraven les monges, dificultà elstrasllats arbitraris d’una presó auna altra gràcies a la participacióen les tasques administratives, or-ganitzà cursos de formació cultu-ral i política, i creà una bibliotecaambulant secreta.

Aquest és un veritable antece-dent de les carmanyoles i la cui-na preparada. Durant la temporada de sega, elsjornalers necessitaven un menjarcomplet, fàcilment transportablei durador, i en les cases els feienpans amb embotits ja incorpo-rats dins abans de coure'l, demanera que en tallar el pa ja apa-reixia directament el tros corres-ponent d’embotit. Els millors embotits es reserva-ven, guardats en oli, per aaquests homes, que feien la feinamés dura.

Ingredients

500 g de farina de força, 250 mld’aigua, 50 g de rent, dues o tresbotifarres (de diversos tipus: nor-mal, negra, d’ou, etc). Una mica desal i oli d’oliva.

Preparació

Fregiu els embotits perquè es des-hidraten —si els poseu crus el pano es queda bé—; reserveu-los. Es-calfeu una mica l’aigua fins que es-tiga tèbia —com a molt 40 graus;si la escalfeu més se us morirà el

rent— i dissoleu-hi el rent. Poseuuna culleradeta de sal i aboqueu apoc a poc la farina, i al mateixtemps treballeu-ho amb les mans—s’ha de pastar com un pa normali corrent. Quan ja no admeta mésfarina, deixeu-lo reposar en un lloccàlid fins que augmente el doble elvolum. Repasteu-ho llavors i intro-duïu-hi els embotits —probable-ment no us en cabran més de tres.Doneu-li forma i deixeu-lo fins quetorne a augmentar el volum. Prees-calfeu durant 10 minuts el forn—millor si és de gas— a 180-200graus i poseu-hi el pa. Tardarà méso menys 30-40 minuts. Tindrà totl’aspecte d’un pa normal, però entallar-lo ja tindreu l’embotit dins!

El xef panxacontent.

Mor l’historiadorMiquel Batllori

PA DE SEGADORS

Estat franquistai preses polítiques

25 de febrer de 2003

Pàgina 7

Cultura

Cal no oblidar el seurecolzament de lapolítica papal a Polòniani el seu catalanismeexclusivamentculturalista

J.S.C.- El president del co-mitè d’empresa de Sintel ex-plica —en aquest documen-tal de 200.000 depressupost, sense subvencióni drets de cap televisió, pre-miat en aquella nit dels Goyaen què tot s’hi valia— unametàfora davant les càmeres:a Iguazú —ho sap perquè ellsvan cablejar l’Argentina—, lavista de la cascada mostrauna aigua calmada. A sota, elmoviment és eixordidor.Com en el capitalisme tardà,no ho sembla de lluny, perores no està en calma. Produïtper Rodolfo Montero, dirigitper Pere Joan Ventura ambguió de Georgina Cisquella,el documental narra l’acam-pada a la Castellana —«Campamento de la esperan-za»— dels treballadors deSintel en protesta per l’impa-gament de set mesos de sala-ris i un expedient de regula-ció que costava la feina de1.800 treballadors d’una em-presa filial de Telefónica —que té 2.504.000 de bene-ficis— recentment venuda algusano Mas Canosa per noumilions —el preu real era de120. La reivindicació coinci-deix amb el clímax antiglo-balitzador, hi apareix Sara-mago, el Gran Wyoming, lacimera de Gènova, l’orgullgai... Els treballadors compa-ren el procés amb les priva-titzacions que van viure di-rectament a l’Argentina imostren una visió global apartir d’una reivindicacióobrera clàssica —a Sintel hiha un 90 % de treballadorssindicats. El efecto Iguazú ésuna bonica història sobre laconsciència de classe. Ara bé:com s’entèn que s’estructuricom un conte de final feliçuna història en què 1.200dels 1.800 treballadors hanestat traïts i continuen enl’atur malgrat els pactes asso-lits amb el govern?

La premsa utilitza unànimement la retòricadel gran humanista liberal i tolerant per a l’ocasió

25 de febrer de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 4. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 652 08 26 47. Publicitat: 615 54 47 15

Consell de Redacció: Coordinació: Martí Cirici, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky, Josep Villaroya. Internacional: Juanjo Garcia, Sergi Perelló, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, FeliuVentura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Sergi Argelés, CGT-Valeo, Júlia Humet, Núria Morell, Mauricio Rodríguez, Albert Roig, Jordi Soldevila.

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, AteneuX, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l’Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular laFalç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, PapereriaStel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular deGràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs,Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l’àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI,Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Local Maulets-Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista CalPanxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja,Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CODESMA, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal JaumeI-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes. Pla de l’Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d’Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia,Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Urgell: El Gis-Mat de Linyola, El nan roig de Tàrrega. Vall d’Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, TioCanya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreriala Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14.Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / JimmyJazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l’Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) /La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25.Barcelona).

FEBRERDijous 27Sabadell. Conferència sobre elPròxim Orient. 20 h. al Casal PereQuart. Amb exposicions i projec-cions de videos tota la setmana.Organitza: Assemblea de Joves deSabadell.València. Judici als membres deSalvem l’Horta de Benimaclet. 10 h.,marxa des la UV fins als jutjats de laPlaça de la Porta del Mar. Organitza:Salvem l’Horta de Benimaclet.Divendres 28València. Acte «La repressió que ensve». Després sopar i actuació de lacantautora Sari. Organitza: Col·lectiude Solidaritat Internacionalista.MARÇDissabte 1Els Ports. Trobades de formaciósobre la desobediència civil.Organitza: Joves en Defensa del’Ebre.Granollers. Carnestoltes contra elchapapote i la incompetència delgovern. 18 h., Manifestació: NuncaMáis 22 h. Concert amb Betagarri,Tipuaixí i Naylon. Organitza:Plataforma Activa Juvenil.Ontinyent. Jornada pel 5è aniversaride Vilaweb Ontinyent al CentreCultural Manuel Sanchis Guarner.Capellades. Jornada contra la torturai la repressió. Pintada de mural isopar antirepressiu. Organitza;Endavant i Alerta Solidària.Salt. Cercavila pel català. 12 h. PlaçaCatalunya. Organitza: Òmnium iPlataforma «Jo també em planto».Barcelona. Jornades contra l’especu-lació i per un habitatge digne. 19 h.al Casal Popular de Gràcia.Organitza: Assemblea de Joves deGràciaDissabte 8Dia internacional de la dona treballa-dora. Manifestacions: Barcelona. 17 h. Plaça Universitat.València.18.30 h. Plaça de laGlorieta.Manresa. 10è concert antirepressiu alCongost. Organitza: Coordinadoraantirepressiva de Manresa.L’Espluga de Francolí. Trobada deformació a l’Alberg Jaume I.Organitza: PSAN.Diumenge 9Barcelona. Calçotada popular a laPlaça de Sants. Organitza: CasalIndependentista Jaume Compte.Divendres 14Barcelona. Concentració contra latortura. 10 h., als jutjats. Organitza:Alerta Solidaria.Ribes. Concentració contra laGuerra. 19.30 h., Plaça de la Vila.Convoquen: GER, Endavant, Um9(CUP), Gatzara, SOSracisme. Sallent. 25è Aniversari de l’assassinatd’Agustín Rueda. 19 h. concentraciódavant la tomba al cementiri de lavila. Organitza: Amics d’AgustínRueda.

Envia les convocatòries aaccent@xarxaneta.org

Locals on trobareu L’ACCENT

Com us assabentàreu d'aquest viat-ge de les brigades a l'Iraq i quantagent hi vau anar?Nosaltres vam anar amb el comité desolidaritat amb la causa àrab, quedes de 1991 ve treballant la campa-nya per l'alçament de les sancions al'Iraq. Nosaltres érem la cinquenadelegació; la tercera de caràcter mas-siu. És a dir, que érem cent trenta setpersones, de tot l'Estat Espanyol iuna gran quantitat de mitjans decomunicació. Vam anar a partir delcontacte que tenim dins del casalJaume I d'Alacant amb el CSCA.Vàreu rebre algun tipus de suportper a realitzar el viatge des d'instàn-cies iraquianes o d'Europa?Aquesta va ser una delegació auto-gestionada. El govern iraquià sí queva facilitar la nostra estada. Va aju-dar els desplaçaments, va contractar

l’allotjament; ens proporcionà inter-locutors...També vam parlar ambtres ministres, com Tareq Azziz; ungeneral que aquests dies està sentl'interlocutor del programa de desar-mament. Es pot dir que ens vangarantir una interlocució d'alt nivell.Tinguéreu algun tipus de contacteamb les comissions d'inspecció del'ONU?Realment nosaltres tampoc anàvemcom a observadors, sinó fonamental-ment per parlar amb els ministres, iper recollir dades sobre la situaciód'Iraq. Bé, la nostra comissió sí queva realitzar una concentració aldavant de la delegació de l'ONU aBagdad. I una part de la delegaciód'altres països va poder entrevistar-sei fer arribar un escrit als inspectors deles Nacions Unides, però fora d'això,no tinguèrem cap altre contacte.

A banda dels contactes amb l'admi-nistarció iraquiana, tinguéreu posi-bilitat d'establir contacte amb lapoblació del país?Sí, a banda d'aquests contactes i deles visites a hospitals i altres centres,tinguérem l’oportunitat d’eixir del’hotel i conéixer la situació delcarrer. Veiérem com ha afectat lasituació de preguerra a la poblacióde l’Iraq, que és la situació més duraque viu el país.Aquesta situació fins a quan esremunta?Des de l’any noranta, fins i tot desd’abans de la invasió a Kuwait, l’Iraqja estava sotmés a aquest embarga-ment. I, cal dir, que amb tota la gentque ens reunírem, des del ministre almetge o del taxista al comerciant,tots es referien a l’abans de l’embar-gament i al després. Aquesta resolu-ció va suposar un trencament totalen el desenvolupament del país.Estem parlant d’un país que teniauns nivells de desenvolupamentreconeguts fins i tot per la Unescopel que fa a l’alfabetització i l’educa-ció. Amb una asssitència sanitàriauniversal i gratuïta, amb un sistemaeducatiu també gratuït, des de lainfància al doctorat. I tota la gentens comentava que fins al 91,Bagdad tenia uns índexs de desenvo-lupament molt semblants als occi-dentals. Però, arran de la resolucióde l’ONU, amb l’embargament, i dela guerra del Golf; es va generar unretrocés a tots els nivellsI des del punt de vista moral?Bé, aquesta és una de les coses que anosaltres ens va sorpendre més: comaquesta gent amb les dificultats i,malgrat ser conscients de la situacióde misèria i retard que pateixen,sempre miren endavant. Sempre es

refereixen al passat, però, reconei-xent que no es poden aturar i han decontinuar avançant. Moralment sónuna gent molt digna i conscient dequina és la seua situació en aquestconflicte.Se senten els iraquians a l’avant-guarda del món àrab respecte aoccident?Ells tenen clar que l’Iraq, ara per ara,és el punt de referència de lluitaantiimperialista però, fins i tot, con-tinuen considerant els palestins comel referent de la lluita diària i màximexponent de la lluita del poble àrab.A més, aquesta referencialitat te lamostren al carrer en tot moment.Quin caràcter té la lluita antiimpe-rialita en aquest país?A l’Iraq la lluita antiimperialista esreflecteix en el fet de la consciènciaque els recursos del país són per alpoble. Ells tenen clar que el petroli,del qual ara es beneficia tot el poble,en el moment que entren els ameri-cans, anirà destinat als beneficis delsgrans monopolis i empreses norda-mericanes.Un dels objectius del nostre viatgeera precisament aquest. Els fem arri-bar, i ells en són molt conscients, leslluites i tota la mobilització tant aEuropa com en la resta del món.Estan rebent delegacions, una darre-re l’altra, des de fa mesos. Des d’a-quest punt de vista, això és enriqui-dor perquè suposa canviar absoluta-ment la visió del conflicte. La infor-mació que tenim varia molt, ja queanar a Iraq suposa conéixer real-ment com viu la població del país, itenir una percepció de la situació idel conflicte radicalment diferent:veure quin és realment el conflicte iquè és el que viu la gent en el seu diaa dia.

Entrevista a Aquil·les Rubio, brigadista d’Alacant a l’Iraq

Aure Silvestre, València. El passat nadal, aquest independentista d'Alacantva viatgar a l'Iraq amb una delegació del Comité de Solidaritat amb la

Causa Àrab. En aquesta entrevista, ens conta com viuen els iraquiens aquestconflicte des de l'inici de l'embargament a principi dels anys noranta.

«Els recursos del país sónper al poble»