Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 5

La tortura, una pràcticahabitualLa violència en les actuacions policials és un tema actual encara que no nou per a lamajoria de nosaltres. Sí és cert que, per diferents motius, en les darreres setmanes hemconegut nous casos que ens han tornat a indignar. Aquesta violència policial forma partd'un complet entramat adreçat al gran objectiu final del govern espanyol: la garantia delpensament únic. Tots els cossos de Forces de Seguretat de l'Estat, incloent també lespolicies autonòmiques, tenen pendents denuncies per diferents actuacions indiscrimi-nades, intimidatòries, violentes i fins i tot criminals. Però és ridícul demanar responsa-bilitats amb noms i cognoms quan no existeix, des de les institucions, la voluntat fermade posar els mitjans per a que no es repetisquen aquestes situacions. És més, eixa faltade voluntat esdevé en molts casos compromís amb la mentida i la manipulació o, segonsmés convenga, silenci absolut. I per a desenvolupar de manera concisa aquesta manipu-lació disposen d'un dels mecanismes de control més poderosos que ha donat el segle XX,els mitjans de comunicació oficials. Com demanar responsabilitats als agents de la poli-cia municipal de València que dispararen trets la nit del carnestoltes a Benimaclet sil'endemà mateix Cotino disposava d'un ventall de micròfons per a dir que allò haviaestat una emboscada dels i les joves que hi eren? Declaracions com les del delegat delgovern a València són una burla per a la gent que va viure en primera persona els fets.Però el responsable no és només aquest personatge, ho són també els redactors i redac-tores que recolliren les seues paraules per a difondre-les per tot arreu sense ni tan solsplantejar-se que hi puguera haver res més. Els fets de Benimaclet són només un cas d'unallista malauradament llarga i, que, de vegades, si no fora perquè estem parlant d'un temamolt seriós, podriem dir que és una divertida demostració de ciència-ficció. Assistim al greu deteriorament d'alguns drets fonamentals d'aquesta democràcia quevolen vendre'ns. Els responsables policials i els judicials ho fan constantment. I tambéels mitjans de comunicació de masses, que ja han oblidat el que és la presumpció d'in-nocència. Més aviat, l'han transformat en presumpció de culpabilitat. I col·laboren d'a-questa manera en convertir les víctimes en responsables i culpables. Així de senzill, untreball net i escrupulós. Malgrat tot, som molts i moltes qui ens assabentem que les coses no són així. S'han d'o-ferir alternatives a aquesta intoxicació informativa. Han de fer-se públiques totes lesdenuncies que volen amagar-se. No són els periodistes d'Egunkaria els primers torturatsa l'estat Espanyol, ni els joves llibertaris detinguts primer a València i ara a Barcelona,les primeres víctimes dels muntatges mediàtics i policials. Ni és la primera vegada que laGuardia Civil ha matat un xic per accident. No és la primera vegada. Hem de treballar,però, perquè siga l'última. Eixa és veritablement la nostra tasca.

Editorial Les manifestacions del 8 de març arreu dels PaïsosCatalans van tenir un marcat caràcter antibel·licista

11 de març de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Les dones esmanifesten per la igualtat

Dos dels anarquistesdetinguts a Barcelonapassen 15 dies a presó

Els treballadors de correus en vagaEconomia / 5

El Fiscal demana presó per a XirinacsPaïsos Catalans / 4

S’apropen les eleccions presidencials a l’Argentina

Internacional / 6

L’art i les Falles Cultura / 7

Dos dels cinc detinguts per ordre del jutgeBaltasar Garzón el passat febrer a Viladecans,Sant Adrià del Besòs, Barcelona i Almeria, hanestat empresonats 15 dies a les presons espan-yoles de Soto del Real i Almeria. Acabat elperíode d’incomunicació sota la Llei Antiter-rorista, es va decretar presó incondicional per aNando i Emilio; aquest últim hagué de ser atèsa l’hospital durant quatre dies després de pas-sar per comissaria. Per als altres tres detingutsvan demanar fiances que oscil·laven entre elsdotze mil i els tres mil euros. La notícia haconicidit amb diverses mobilitzacions dema-nant la seua llibertat. Destaquen, sobre tot, la

manifestació a Viladecans el dissabte 1 demarç i els nombrosos talls de carreteres eldilluns següent.Al tancament d’aquesta edició, s’ha acceptat elrecurs dels advocats i en Nando sortirà en lli-bertat amb fiança de 12000 euros.Per altra banda, l’Audiència Nacional espanyo-la ha considerat que no hi ha proves per acusarels joves llibertaris valencians d’associacióil·lícita amb fins terroristes, com pretenia eljutge local, amb la qual cosa ha retornat el cas.Aquesta decisició deixa en entredit l’empreso-nament i s’espera que els joves puguen quedaren llibertat prompte.

Alhora l’Audiència Nacional espanyoladesestima l’acusació de pertinença a bandaarmada als joves llibertaris valencians

Com cada any, el passat 8 de març, Dia de laDona Treballadora, milers de dones i homesdels Països Catalans van sortir al carrer perdenunciar la discriminació que pateixen lesdones i per reclamar una transformació delsvalors i les relacions entre persones basades enla igualtat. Les principals manifestacions vanrecórrer els carrers de València, Barcelona iPalma. A més de les reivindicacions feministes,totes les marxes van tenir també un caràctermarcadament antibel·licista.Més enllà d’aquestes mobilitzacions, al nostre

país hi ha diverses organitzacions i col·lectiusfeministes que treballen diàriament per acon-seguir una igualtat real entre homes i dones.Dones vinculades a diversos col·lectius antipa-triarcals analitzen la situació del movimentfeminista actual i els reptes als quals s’enfron-ta. Totes apunten en la necessitat de canviar lesestructures polítiques, educatives i econòmi-ques per tal d’acabar amb la discriminació quepateixen les dones i que té en la violènciadomèstica la seva cara més fosca i sagnant.

Països Catalans / Pàgina 3

Laia Altarriba.- Barcelona. “Calcanviar els valors que tenim incor-porats i que ens han ensenyat a lesdones unes determinades actitudsde submissió i dependència.Potser ara les dones tenim méspoder de decisió sobre les nostresvides, però hi ha uns valors estruc-turals que no han canviat”. MariaFerrer, sociòloga del col·lectiu deTerrassa les Dones del Sac, explicad’aquesta manera que encaraqueda molt camí per aconseguir laigualtat real entre homes i donesmalgrat que a nivell formal moltesestructures (com el sistema legal ola sensibilització social) s’hagincomençat a canviar.I és que són molts els grups dedones al nostre país que rebutgenel discurs oficial que afirma quedones i homes tenim les mateixespossibilitats d’accés al món estu-diantil o laboral: “No crec que espugui parlar d’igualtat d’oportu-nitats en un sistema que parteix de

la mateixa desigualtat i explota-ció”, afirma Mireia Redondo,militant d’Endavant.L’organització juvenil Maulets afe-geix que aquesta “opressió, explo-tació i dominació sexual i econò-mica relega les dones a l’esfera pri-vada”. Clara Arbiol, del Movimentper a la RenovacióPedagògica delPaís Valencià con-creta aquestesdenúncies: “pelque fa al mónlaboral, en termesgenerals les donescontinuem realit-zant treballs mésprecaris, submergits i mal pagatsque els homes. Pel que fa a l’edu-cació, el discurs de la igualtat d’o-portunitats és enganyós, ja ques’hi exerceix la discriminació deforma no explícita ni visible a tra-vés dels continguts educatius, delsvalors que es transmeten i de les

relacions que s’estableixen”.El moviment feminista catalàPer donar resposta a aquesta situaciódiscriminatòria, als Països Catalanshi ha moltes dones que s’organitzenen grups i col·lectius molt diversos.D’una banda, hi ha els grups méspropers a les institucions (com són

els vinculats apartits polítics,sindicats, ajun-taments o altresgrups secto-rials), que tre-ballen sobretotper canviars i t u a c i o n slegals o afavorir

certes mesures de discriminaciópositiva, però que, com explicaMaria Ferrer, “les estructures de fonsno les toquen, perquè estan tanaliats amb les institucions que nopoden lluitar per aconseguir aquestscanvis estructurals que afecten elssistema en tots els sentits (educatiu,

laboral, polític, etc.)”.D’una altra banda, hi ha el movi-ment feminista que no s’ha institu-cionalitzat i que entén que la mane-ra d’acabar amb la desigualtat entredones i homes és canviant les basesdel sistema. Aquest feminisme, ano-menat revolucionari o alternatiu,està format per col·lectius locals(com les Dones del Sac o DolçaLluita) que comparteixen la intencióde trencar les estructures patriarcalsperò que divergeixen en molts altresplantejaments polítics. És per aixòque aquest moviment està moltfragmentat i no existeix cap xarxa detreball conjunt.Combatre la violència de gènereLa cara més fosca de la discrimina-ció que pateixen les dones és la vio-lència domèstica. Però Clara Arbioldestaca que “els assassinats i els mal-tractaments físics són la part mésvisible, però la violència sexista tédiverses manifestacions, i moltesd’aquestes són indestriables de lasocietat en la que vivim. Si ens que-dem només en els casos puntuals ino analitzem i fem transformacionsa un nivell molt més profund, seremcòmplices de les morts de dones; elque fem si ens aturem només en ladenúncia d’allò més visible és nocanviar les condicions que fan possi-ble aquests assassinats”. El manifestunitari de la convocatòria del 8 demarç de Barcelona també apuntavaen aquest sentit en destacar que “lesdones som víctimes de la violènciaestructural”.Davant de la lluita contra la des-igualtat entre dones i homes,però, Mireia Redondo destaca queno és pessimista, “ja que cadavegada hi ha més consciència queés un tema imprescindible a trac-tar si es vol canviar el sistema il’ordre actual”.

“No es pot parlar d’igualtat d’oportunitats en un sistema basat en l’explotació”

El feminisme continualluitant contra la desigualtat

11 de març de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Milers de donesi homes surtenal carrer el 8 de marçPer commemorar el Dia interna-cional de la Dona Treballadora,dissabte passat milers de perso-nes, sobretot dones, van manifes-tar-se pels carrers de les principalsciutats dels Països Catalans.A la ciutat de Barcelona, unapancarta que reivindicava “Unaltre món és possible si el fer deles dones hi és visible” va encap-çalar la manifestació que va aple-gar prop de 5.000 persones. Hivan participar diversos grups dedones de la ciutat, que van recor-dar que encara hi ha un llargcamí per acabar amb les discrimi-nacions contra les dones. Al finales va fer una acció per recordar lesdones que han estat assassinadesen mans dels seus marits o com-panys.La manifestació de València vatenir un caràcter clarament anti-bel·licista, com es desprenia dellema unitari: “Perquè pensem unaltre món, les feministes diem noa la guerra”. La manfiestació vacongregar 8.000 persones segonsl’organització, la qual cosa signi-fica que ha estat una de les mobi-litzacions feministes més multitu-dinàries dels darrers anys a la ciu-tat de València.A Palma mig miler de persones esvan aplegar per reclamar la igual-tat de drets entre dones i homes.La manifestació va acabar amb lalectura d’un manifest reivindica-tiu al Born.En totes les moblitzacions es vanveure pancartes en contra de laguerra a l’Iraq.Moltes altres poblacions catalaneshan organitzat xerrades i activiatasper celebrar el dia de la dona tre-balladora i per reclamar una igual-tat real que no es limiti al reconei-xement formal dels drets de lesdones sinó que trasformi els valorsi les relacions entre les persones.

l’apunt

“Les dones ara tenimmés poder per decidirsobre les nostres vides,però hi ha uns valorsestructurals que nohan canviat”

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:

Adreça:

Codi postal: Població: Telèfon:

Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)

Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us pre-sentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: C/ Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o C/ Ripalda, 20 baixosesquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Manifestació del 8 de març d’aquest any a Barcelona

A. Ginés i Sànchez, València.- Undia després de la manifestació perla participació ciutadana, tinguélloc a l’Albereda de la ciutat deValència una concentració desuport al Pla Hidrològic Nacionalespanyol, que ha estat precedidad’una gran polèmica amb el tradi-cional ball de xifres d’assistents.La concentració, convocada pertres associacions d’agricultors -sense incloure la Unió deLlauradors, que és la majoritària alPV-, ha comptat amb un fort recol-zament de les institucions públi-ques valencianes, murcianes i fins itot andaluses. El col·lectiu Xarxa de l’Aigua Clarava realitzar un seguiment de l’actei va concloure que l’assistència foud’unes 60.000 persones, molt llunyde les 600.000 que xifrava laDelegació del Govern espanyol aValència o les 800.000 dels orga-nitzadors. Aquestes últimes dadesforen difoses pels diferents mitjansestatals sense cap mena de contras-tació, quan molts mitjans, especial-

ment els escrits, havien realitzatrecomptes propis que en estima-cions “a l’alça”, calculaven una assi-tència d’unes 200.000 persones.En aquest sentit, el cas de Canal 9,de nou, ha segut especialmentpolèmic pel seu tractament de l’es-deveniment. A banda de la intensacampanya de propaganda que varealitzar els dies previs, el Comitède Redacció de TVV va destacarque el tractament el mateix dia del’acte fou desmesurat ja que s’hidedicaren més de 35 minuts a laprimera edició de l’informatiu,cosa que contrastava, especialment,amb l’esacassa cobertura de lamobilització contra la guerra que

tingué lloc el mes passat. Malgrataquest desplegament de mitjans,Canal 9, que tenia un helicòptercobrint l’acte, no va oferir en capmoment plànols sencers del Passeigde l’Albereda, on, com d’altrabanda es pot observar a les fotosaèries, hi havia els laterals buits, iamplis espais a l’esplanada central.Els grups parlamentaris de l’oposi-có, que es van desmarcar de l’acte -tot i que només EU s’ha manifestatpúblicament en contra del PHN-han demanant que s’aclarisca coms’han utilitzat els diners de les sub-vencions que han ascendit fins 1,7milions d’euros.Part d’aquests diners s’utilitzaren

per pagar, entre altres coses, 380paelles gegants, 4 convois de tren,autobusos gratuïts; així fins arribara la xifra dels 3 euros per personaque les institucions públiquess’haurien gastat, assumint unaassistència de 600.000 persones.Per tot açò, diferents col·lectius iorganitzacions han conincidit encomparar aquesta concentracióamb aquelles mobilitzacions quees feien a l’època franquista ambfins propagandístics. Igualment,han assenyalat que tenint encompte la gran despesa econòmicai mediàtica que s’ha realitzat, lamobilització es pot considerar unfracàs.

A. Ginés i Sànchez, València.- El pas-sat 1 de març tingué lloc a Valènciauna manifestació sota el lema “Per laparticipació ciutadana”, convocadaper més de 40 col·lectius entre elsquals hi havia la majoria dels Salvemque han aparegut els darrers anys a lescomarques del País Valencià. Lamanifestació, que va aplegar unes10.000 persones, va palesar la preocu-pació de molts ciutadans per la degra-dació del medi ambient i la destrucciódel territori que els darrers anys dedesenvolupament especulatiu hanaccentuat. Els convocants van criticarque l’opinió i els drets de la ciutadaniasón ignorats o vulnerats quan convéals interessos especulatius, i que elmodel de desenvolupament nomésbeneficia a uns pocs empresaris pro-pers al poder mentre que la qualitat devida dels ciutadans empitjora. La manifestació, que aïlladament potsemblar poc significant (especialmentsi es compara amb la concentracióque hi hagué al dia següent a lamateixa ciutat), s’ha d’entrendre enrelació a la creixent mobilització

popular dels darrers anys. En aquestsentit, és una mostra de la consolida-ció d’unes noves xarxes polítiquesciutadanes contraposades a la políticainstitucional.Els orígens d’aquestes reivindicacionscal situar-los ja al final del franquis-me. Així, cal recordar les exitosescampanyes que van impedir la cons-trucció de grans urbanitzacions a la

devesa del Saler (hui en dia encara espoden observar vestigis del projecteque s’havia començat a executar), oper un llit del Túria verd, en contra-posició a les autopistes projectades.En temps recents, però, qui revifà lescampanyes de defensa del patrimonifou Salvem el Botànic, que començàa mobilitzar-se davant la intenció deconstruir tres grans gratacels vora el

Jardí Botànic de València (un delsmés antics dels Països Catalans) enuns terrenys escolars que l’ajunta-ment va requalificar de manera irre-gular. Posteriorment, s’han anat cre-ant plataformes en defensa delCabanyal, de la Punta, del Pouet deCampanar, on s’han enderrocantalqueries de gran valor històric, inclo-sa la dels avis del cubà José Martí, deRussafa, de l’horta de Benimaclet imolts més. L’aparició d’aquestes ini-ciatives ciutadanes no és conseqüèn-cia només d’una situació cada copmés crítica, sinó que també cal enten-

dre-la com un revifament de l’estruc-tura associativa del País Valencià, quedesprés d’uns anys de transició letàr-gics, ara han pres la paraula i reclamenuna major participació ciutadana.Per altra banda, el dimarts 4 de març,diferents mitjans de comunicació esferen ressò d’una iniciativa electoralamb la suposada participació d’algu-nes d’aquestes plataformes, conjunta-ment amb el regidor del grup mixtManuel Ibàñez. La notícia va agafarper sorpresa fins i tot a les mateixesplataformes, que s’han desmarcat d’a-questa iniciativa recalcant el seu paperd’agents político-socials.

El PP subvenciona laconcentració a favor del PHN

La defensa de l’horta i del patrimoni cultural s’uneixen perpresentar una alternativa al model de desenvolupament actual

La participació ciutadanapren protagonisme a València

11 de març de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

l’apunt

La manifestació de l’1 de març és una mostra de la consolidaciód’unes noves xarxespolítiques ciutadanescontraposades a la política institucional

La Iniciativa Legis-lativa Popular és unade les poques eines dequè disposa el pobleper participar directa-ment en l’articulaciójurídica de la societat.Aquest recurs consisteix en la presen-tació d’una proposició de llei a la ins-titució legislativa pertintent, enaquest cas les Corts valencianes, ava-lada per un número de signaturesmínim, fixat en les 100.000. Arran de la celebració d’un “Seminarisobre l’Horta de València”, el maig de2000, la Plataforma per un Cinturód’Horta va engegar una campanyaper recollir les signatures necessàriesper presentar una proposició de LleiReguladora del procés d’Ordenació iProtecció de l’Horta de València coma espai protegit. Aquesta proposta es fonamentava enla concepció de les terres agrícoles del’Horta com a recursos naturals quegaranteixen una qualitat de vida i unpatrimoni històric que constitueix unfet diferenciador de la nostra naciona-litat històrica. Com es va manifestar ales conclusions del seminari, “la soste-nibilitat de l’àrea metropolitana no ésimaginable ni compatible amb la des-trucció i desaparició de l’espai que lidóna el nom”.Així, entre altres mesures, proposavauna moratòria de construcció men-tre es seguia un procediment perdeclarar l’Horta espai protegit.Demanava promoure la realitzaciód’Agendes 21 locals i comarcals oremunerar els municipis amb espaisprotegits amb part dels beneficisderivats de la urbanització a altresàrees.En un temps relativament breu esreuniren 118.000 signatures, més deles necessàries, amb la qual cosa s’o-bligà les Corts valencianes a tractar laproposta. No obstant, el PP, fent úsde la seua majoria absoluta, i menys-tenint aquesta iniciativa emanadadirectament del poble, es va negar adebatre-ho i, conseqüentment, laproposta fou rebutjada.Malgrat això, la ILP es pot consi-derar un fita en la defensa delpatrimoni natural i cultural de laciutat, ja que la mobilització queva comportar -i que encara huien dia es manté- ha evidenciatuna preocupació dels valenciansper l’horta, i alhora ha suposatuna revalorització social d’aquestespai que ja no es podrà destruiramb la impunitat que s’ha fet finsara.

La campanya propagandística no assoleix les pretensions d’una mobilització massiva de la societat valenciana

La ILP, una fitaen la participacióciutadana

B. Pompei.- Barcelona. L’AudiènciaProvincial de Barcelona ha acceptatel recurs de la defensa, i ha absolt elsdos joves que van ser detinguts aBarcelona el 15 de març del 2002.Els dos joves, M.B.A.S. i F.V.M.B.que feien fotos per a Indymedia il'Agència Parla foren detinguts enuna manifestació al barri de Gràciacontra la cimera de caps d’estat de laUnió Europea, que convocava laCoordinadora de Gràcia contral’Europa del Capital. La marxa haviatranscorregut sense incidents, tot i elmassiu desplegament policial que es

va viure al barri durant tot el dia, ique acompanyà els manifestantsdurant el recorregut. En arribar alcarrer Gran de Gràcia, la policiacarregà indiscriminadament sensecap mena de motiu aparent, reben-tant la manifestació i detenint elsdos joves. Després de les detencionsi un cop trencada la protesta és quanes varen produir diversos incidentspels carrers de Gràcia.En un primer judici, els acusatsforen condemnats a sis mesos depresó i 1500 euros de multa, però ladefensa presentà un recurs aportant

unes gravacions que desmentien lesdeclaracions i atestats policials.Atenent a les noves proves, la secciócinquena de l’Audiència deBarcelona ha estimat el recurs, abso-lent els joves i demanant ala fiscaliaque emprengués accions penals con-tra els policies, que acusa de deten-ció il·legal, falsificació de proves i defals testimoni. La sentència arriba a afirmar: "ladiferència entre el que van narrar enl'atestat i en el judici els agents i elque va contemplar el tribunal en lesfilmacions es tan evident que no pot

atribuir-se a un error, sinó que res-pon a una evident distorsió de la rea-litat per justificar a posteriori unaactuació policíaca clarament arbitrà-ria” En una nota de premsa, els dosjoves absolts han afirmat que nova ser l’únic cas en què s’haviacreat un muntatge policíac exclu-sivament, per a justificar l'impres-sionant dispositiu policíac que vapatir la ciutat de Barcelona enaquelles dates. També han recor-dat que demanàren ajuda als nom-brosos mitjans de comunicacióque cobriren els fets, i aquests elsla negaren a instàncies de la direc-ció i estaments superiors, tot i quetenien constància que algunsreporters disposaven d’imatges igravacions encara més clarificado-res dels fets, que podrien haverdeixat més clar encara la sevainnocència.

Bernat Pompei.- Barcelona: El pas-sat 26 de febrer, la Fiscalia del'Audiència Nacional espanyola vasolicitar 2 anys de presó i 4 d'inha-bilització absoluta per a Ll. M.Xirinacs, acusat d'un delicte d"enal-timent del terrorisme", per les decla-racions realitzades en un míting delpassat Onze de Setembre al Fossarde les Moreres, organitzat per laComissió 11 de setembre.En les declaracions, l'exsenador rei-terà la seva aposta per una lluitapacífica i per impulsar l'Assembleadels Països Catalans, però en relació

a la suspensió d'activitats deBatasuna, produïda poques setma-nes abans, defensava que aquestaformació no condemnés la lluitaarmada i afegia que "Gandhi deiaque el no violent no pot tractar ambneutralitat les parts d'un conflicteviolent: l'agressor és l'enemic, l'agre-dit és l'amic, tot i que sigui violent.Jo he intentat tota la vida lluitar perla via no violenta. Però declaro aquíi ho dic ben alt, per si hi ha algunpolicia o algun fiscal: em declaroenemic de l'Estat espanyol i amic del’ETA i de Batasuna", i a més, afegia

que "és radicalment diferent ocuparun país aliè que defensar-se de l'ocu-pació del propi país. És essencial-ment diferent. I, a més a més ambestils diferents. ETA, com que estàen guerra, mata però no arrencaungles. Jo he estat a la presó ambgent d'ETA amb ungles arrencades.ETA no tortura. ETA mata els queconsidera els seus enemics, però notortura". El fiscal conside-ra que aquestesparaules sónc o n s t i t u t i v e sd'un delicte"d'enalt imentde conductesterroristes", del'article 578 delCodi Penal.Durant el judici, com a prova,sol·licita la lectura de la premsa queva reproduïr fragments del discurs,entre altres documents, i el testimo-ni de l'acusat. La vista se celebrarà alJutjat Central del Penal.

Una llarga trajectòria de compro-mís amb la democràcia i la lliber-tat dels Països Catalans:Lluís Maria Xirinacs, nascut aBarcelona el 1932. És Filòsof, fousacerdot, però aviat s'apartà de l'es-glésia en desacord amb la jerarquia.Poc després, l'any 63 el Govern

Civil el va expulsar de Barcelonaper un enfrontament amb la poli-cia. El seu compromís amb la lluitaantifranquista el dugué a la presó jael 1972 i després, el 1974-75. Fouimpulsor d'instàncies coml'Assemblea de Catalunya o inicia-tives com la Marxa per la Llibertatde 1976. Defensor de l'acció pací-fica i la desobediència civil, duguéa treme diferents accions per recla-mar l'amnistia, passant fins a 21mesos davant la presó model deBarcelona, i protagonitzant dife-rents vagues de fam. Va ocupar unescó en el primer Senat com a can-didat independent, des d'on fouuna de les poques veus catalanesque s'oposà fermament al procés dereforma del franquisme. Fou moltcrític amb els polítics catalans, que

acusà de traïcióper la sevaacceptació delprocés de refor-ma del fran-quisme quer e p r e s e n t a v auna renúnciaals objectiusdemocràtics del'Assemblea de

Catalunya, incloent el dret a l'au-todeterminació. S'acostà progressi-vament a posicions polítiques del'esquerra independentista, i formàpart de la candidatura del Blocd'Esquerra d'AlliberamentNacional al Parlament autonòmicdel Principat l'any 1980. Mésrecentment, des de l'1 de gener del2000 va protagonitzar una planta-da per demanar a la plaça de SantJaume de la ciutat de Barcelona laindependència dels PaïsosCatalans, però per raons de saluthagué d'abandonar la protesta.

Absolts dos detinguts durant lacimera de la UE que van sercondemnats amb proves falses

11 de març de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Continua la lluita contra la contaminació a CastellóLa Plataforma Contra laContaminació continua en la seuademanda de major control de lesindustries taulelleres de les cormar-ques de Castelló. En un comunicatemès fa poques setmanes, ha criticatdurament el continu incomplimentde la normativa vigent sobre controld'emissions per part d'aquestes fac-tories. A les comarques de la PlanaAlta, Baixa i l'Alcalaten, on es con-centra la major part d'aquestesindústries, des de fa uns anys hananat detectant-se uns índexs de par-tícules residuals a l'aire, provinentsd'aquestes empreses ceràmiques,molt superiors als límits legals esta-blerts; i que ja han originat diferentscasos d'afecció pulmonar i dermato-lógica. Per aquest motiu les activitatsd'aquesta plataforma, que es va creara finals del 2001, s'han incrementatels últims mesos.

El GOB s'oposa a l'ampliació de l'aeroport de PalmaEl Grup Ornitològic Balear (GOB)denuncia la intenció del Ministeri deFoment (amb la col·laboració del'Ajuntament de Palma) d'ampliarl'aeroport de Son Sant Joan perpoder acollir 38 milions de passatgersanuals el 2015. Actualment ja passenper l'aeroport de l'illa 12 milions depersones cada any. El GOB alertaque és "un clar perill de massificació iuna clara amenaça a la conservaciódels recursos naturals, a la qualitat devida dels habitants de l'illa i fins i totposa en perill la qualitat del producteturístic com a conseqüència de lasaturació d'espais naturals i d'infras-tructures que provocarà".

Segueixenempresonatsels detinguts del "detergent"Els 16 detinguts en l'operació delpassat 24 de gener a Barcelona i lescomarques de Girona que elGovern espanyol va vendre com ladesarticulació d'una cèl·lula delgrup islàmic Al-Qaida segueixen ala presó malgrat que la policia enca-ra no ha aportat cap prova (a partde detergent i comandaments a dis-tància).

Xirinacs va fer lesdeclaracions l’Onze deSetembre en un acte alFossar de les Morerespoc després de lasuspensió de Batasuna

El Fiscal demana 2 anys de presó per aLluís Maria Xirinacs

11 de març de 2003

Pàgina 5

Economia

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Elgrup Leche Pascual va anunciar afinals de gener que deixarà de reco-llir llet al Principat durant el pro-per trimestre, que equival a sus-

pendre la compra de prop de 50milions de litres d'explotacionsramaderes catalanes. Segons Unióde Pagesos, aquesta mesura és unarepresàlia contra la Generalitat per

oposar-se a la modificació de lanorma de denominació 'iogurt'aprovada recentment pel governdel PP. El Govern principatí volimpedir a l'empresa utilitzar alPrincipat aquesta denominaciópels postres làctics que no conte-nen els bacteris vius del iogurt. La decisió de Pascual afecta unes60 explotacions ramaderes de l'AltUrgell, Pla d'Urgell, Alt Empordà iOsona.Aquesta nova política de l'empresaPascual pot tenir greus conseqüèn-cies pel sector lleter català. En lesdarreres setmanes, altres indústriesdel sector han aprofitat la sobreo-ferta de llet per abaratir els preusde compra al productor, mentrepel consumidor no han parat decréixer en els darrers mesos.

Els productors afirmen havercol·locat actualment més del 40%de la producció a empreses comDanone o Letel de Vic, però que laproblemàtica és lluny d'haver-sesolucionat ja que ha estat unamesura provisional i interina. Elpreu d'aquestes vendes ha estatentre 0'006 euros (una pesseta) i0'012 euros menys per litre.Tots els partits polítics amb repre-sentació al Parlament principatíhan denunciat l'actuació de l'em-presa castellana, a excepció delPartit Popular. El partit conserva-dor espanyol ha recordat que lesempreses "són lliures per fer el queconsiderin oportú" i ha donatsuport a la decisió del Governd'Aznar de no legislar quins pro-ductes poden portar la denomina-ció iogurt.El sindicats agraris Unió dePagesos (UP) i Joves Agricultors iRamaders de Catalunya (JARC)han fet públic el seu malestardavant aquest fet, i ha realitzat unacrida a la societat catalana pel boi-cot als productes de l'empresaPascual en solidaritat amb el sectorlleter.

Redacció, Barcelona.- Els treballadorsde Correus de Barcelona continuen lavaga iniciada el passat 23 de gener perla decisió de Correus de traslladar 800treballadors i treballadores a un noucentre a Sant Cugat del Vallès (VallèsOccidental), tot i els dels darrers pactesentre l'empresa i els sindicats CCOO,UGT i CSIF. Els vaguistes continuenreclaman el dret el seu lloc de treball ala seu de Barcelona i un plus mensualen concepte de desplaçament al lloc detreball pels que acceptin el trasllat.La protesta, que afecta les tres últimeshores de cada torn de treball, ha causatendarreriments en els lliuraments quesuperen les 48 hores en molts casos i haprovocat l'acumulació de prop de 9milions d'objectes postals a les dife-rents oficines barcelonines. A més, elssindicats convocants, CGT i USOC,han denunciat reiteradament que l'em-presa vulnera el dret de vaga, classifi-cant correspondència de Barcelona encentres d'altres ciu-tats, com Girona iLleida. La vaga està tenintun seguiment quearriba al 90%,segons els sindicatsconvocants. En elmarc de la protestalaboral s'han realit-zat múltiplesaccions reivindica-tives: 50 de treballadors de Correus vantallar el 21 de febrer a quarts de nou delvespre la Ronda Litoral de Barcelonacausant retencions de fins a 4 quilòme-tres, i 27 de febrer 300 persones es vanmanifestar des del centre de Correus de

Colom fins l'oficina principal deBarcelona. Entre les mobilitzacions que s'han por-tat a terme, destaca el tancament decinc delegats sindicals des del 5 al 20 defebrer al despatx del director per a laComunitat Autònoma, RamónMarín. Els sindicalistes van ser denun-ciats per Delegació de Govern per"usurpació d'edifici públic", i van rebreuna citació judicial mentre estaven tan-cats. El jutge, però, va considerarimprocedent l'acció penal dels subor-dinats de Júlia Garcia-Valdecasas enentendre que els tancats estaven exer-cint el seu legítim dret a vaga i nousurpant la seu de Correus. Un porta-veu de CGT va atribuir la denúncia aun nou intent de criminalitzar unavaga que compta amb el suport de lamajoria de la plantilla.La problemàtica de la plantilla deBarcelona han comptat amb el suportdels treballadors de Correus d'altres

territoris. AGirona, el 19de febrer uns50 treballadorses van concen-trar davant laseu de l'empre-sa a la ciutat,mentre elmateix dia aMúrcia unatrentena de

delegats sindicals es concentravendavant la seu de l'Oficina Principal deMúrcia en solidaritat amb les reivindi-cacions dels treballadors tancats a la seude Barcelona.Les darreres notícies del conflicte labo-

ral són el pacte entre la companyiaCorreus i Telègrafs i els sindicatsComissions Obreres, UGT i CSIF fir-mat el darrer dimarts 4 de març, arri-bant a un acord sobre les condicions detrasllat de 775 treballadors al nouCentre de Tractament Automatitzat(CTA) de Sant Cugat del Vallès .L'acord, que no ha comptat amb la sig-natura del sindicat majoritari, CGT, haestablert que els treballadors afectatsdisposin de transport gratuït col·lectiui una indemnització de 180 euros enuna paga única, a més d'un plus d'au-tomatització de tres euros per dia efec-tiu. Correus ha apel·lat a la "responsabi-litat" de CGT després de tancaraquest pacte i ha reclamat la descon-vocatòria de la vaga. El secretari deCGT a Correus de Barcelona,Alejandro Bagán, ha contestataquestes propostes amb unes decla-racions on afirmava que "mantin-drem la vaga indefinida i l'accentua-rem cada dijous amb mobilitzacions

concretes". A més, el delegat sindicalcreu que el govern espanyol, vista lamanca de voluntat de la direcció deCorreus, hauria d'intervenir perresoldre una situació que va titllard'insostenible. Actualment el centrede Sant Cugat, que havia d'obrirportes el darrer 3 de febrer, s'ha con-vertit en un magatzem dels més devuit milions de cartes que s'acumu-len com a causa de l'aturada. Noméshi treballen quatre persones de les800 que, en un principi, era previsttraslladar des d'altres delegacions.Segons Alejandro Bagán, l'oberturadel centre de distribució a SantCugat amaga una reestructuracióencoberta. La direcció de Correus s'ha negat,en dues ocasions, a ser present areunions amb el comitè de vagaper mirar d'acostar posicions.L'última ocasió, fins i tot, comp-tava amb l'oferiment de laGeneralitat del Principat per ferde mitjancer.

Continua la vaga a Correus de Barcelona

UP engega una campanyacontra PascualLa venda de productes d’aquesta marca, disminueixen un 20%

Talls decarreterescontra lapolítica de laUEUn miler de pagesos de la fruitaseca van tallar, el divendres 7 demarç, cinc carreteres catalanesen protesta per la retallada d'a-judes al sector prevista per laUnió Europea, fet que els abocaa un futur incert, segons vanindicar del sindicat Unió dePagesos (UP).Els talls de carreteres es van cen-trar en la demarcació deTarragona a la C-14 a la rotondad'Alcover (Alt Camp) i a la N-240 en tres punts: a l'altura delstermes de Riera d'Alforja-Botarell (Baix Camp), aPuigdelfí i a la gasolinera deGandesa (Terra Alta) en direccióa l'Aragó. A la mateixa N-240,però ja a la demarcació deLleida, els pagesos han fet tallsentre els municipis de les BorgesBlanques (Garrigues) i Juneda(Garrigues).L'acció va consistir en la cremade pneumàtics a la calçada, onhi van participar també pagesosaragonesos, que es van manifes-tar en el tall de carretera deGandesa.Les accions dels pagesos volendenunciar que cobren un euro imig per cada quilo d'avellanaque produeixen mentre que elsconsumidors paguen dotzeeuros per quilo. Les campanyes imobilitzacios dels productors defruita seca s'han intensificat desque la Unió Europea va aprovarla reforma de la política agràriaeuropea (PAC), que suposa unareducció important en les ajudesque fins ara rebia el sector.Els pagesos consideren aquestamesura una "sentència de mortal sector". Segons va declarar elresponsable de la fruita seca delsindicat agrari Unió de Pagesos,Pere Guinovart, les accions vanser "importants" per la partici-pació obtinguda, que demostraque "s'estén la taca d'oli i el mis-satge comença a arribar mésenllà de Catalunya".Els pagesos van informar quecontinuarien amb les protestesen denúncia de la situació delsector. com van fer en motiu dela visita dels ministresd'Economia, Rodrigo Rato, i deCiència i Tecnologia, JosepPiqué, a les comarques deTarragona el passat 8 de març.

“La protesta afecta les tresúltimes hores de cada tornde treball i ha causatendarreriments en lesentregues que superen les 48hores en molts casos il'acumulació de prop de 9milions d'objectes postals”

Intent d'aturar la vaga amb un pacte entre l'empresa i CCOO, UGT i CSIF

Acció contra Pascual en uns grans magatzems

Concentració dels treballadors de Correus

La premsa argentina difón cadavegada més, i de manera més insis-tent, la imminència de les elec-cions argentines per al proper mesd'abril. Aquesta ha estat la respos-ta al "que se'n vagen tots" queeixorda els carrers i places de total'Argentina des del 19 de desem-bre de 2001. I quina resposta!Eleccions que posen a l'escenaricom a candidats, altra vegada, elsdos partits polítics coautors i còm-plices de la catàstrofe en la queavui es troben enfonsats els argen-tins.Tant la Unión Cívica Radical (els"radicals"), com el PartitJusticialista (els "peronistes"),foren artífex o còmplices de totsels afers que s'han anant succeïnt

des de la tornada de la democràciaen 1983, per no anar més enrere.Així, tenim l'ex-president CarlosSaúl Menem (peronista) autor del'alienació, venda i malversació detot el patrimoni nacional, i al seusuccessor, l'ex-president Fernandode la Rúa (radical), eficaç en lafunció d'acabar l'obra del seuantecessor.Què es busca amb aquesta convo-catòria electoral quan encara "nose n'han anat tots" els que el cla-mor popular tan clarament identi-ficà en el seu moment? D'unabanda, canalitzar les instruccionsdels organismes internacionals enel sentit de donar-li un aspectedemocràtic a les accions tendentsa garantir el pagament del deutecontret amb els creditors externs(banca i empreses multinacionals);garantir les remeses de guanys queles empreses privatitzades envien ales seues cases matrius; iniciar, nimés ni menys, les gestions per

garantir el següent pas, que con-sisteix en substituir el deute perriqueses territorials, és a dir, pellliurament de les mines argenti-nes. Però, amb la convocatòriad'eleccions també es pretén impe-dir que la incipient mobilitzaciópopular desemboque en l'articula-ció de cap tipus d'organitzaciópopular capaç de plantejar unaalternativa digna i amb futur peral poble argentí.En aquesta darrera part és on esplantegen els aspectes més tram-posos de l'esquema de supervivèn-

cia que s'ha marcat la dirigènciapolítica argentina, tant radicalcom peronista. Una vegada més,ambdues, en complicitat persobreviure i davant el grau de des-composició interna han presentatla "ley de lemas". Quina és lamàgia que exerceix la "ley delemas"? Tant uruguaians comparaguaians l'han patida i conei-xen de primera mà els seus efectes.No debades ha estat la principalbarrera contra l'esquerra enaquells països. Aquesta llei permet que cada par-

tit presente tants candidats comvulga. Així el justicialisme presen-tarà tres candidatures: Menem,Kirchner i Rodríguez Sáa. Capdels tres obtindrà majoria absolutaperò el guanyador sumarà els votsdels altres candidats. La fórmulaevita la complicació d'unes primà-ries dins del justicialisme i li asse-gura un ampli ventall de suports.De tal forma que un vot aRodriguez Sáa pot acabar en el sacde vots de Kitchner o Menem. I al'inrevés. Per tant, desacredita d'a-rrel la democràcia argentina. A

més cal tenir en compte que al'Argentina el vot no és un dretsinó un deure. Per tant els argen-tins estan obligats a votar encaraque, paradoxalment, el seu votdesprés s'independitza de la seuavoluntat. A més, el sistema afavo-reix el bipartidisme en completar-se amb una segona volta.Aquest és el darrer perfil tenebrósde tota una confabulació que té,com únic objectiu burlar la volun-tat del poble. Els dos candidatsamb possibilitats de triomf sónKirchner, en primer lloc, iMenem. Ambdós representen lesmateixes "bajezas" des de distintesperspectives. Kirchner era gover-nador d'una província patagònicai la seua muller diputada nacionalmentre Menem va exercir de presi-dent. De Menem només cal recor-

dar que fou l'artífex de tot el pro-cés de privatitzacions. Per tant, lesdiferències rauen, únicament, enquè estan enfrontades dues formesd'expoli divergents. MentreMenem representa les empresesmultinacionals i els traficantsinternacionals d'armes, Kirchnerrepresenta el modern caciquismeque vol mantindre els feus provin-cials sota "un manto" de moder-nització. En definitiva, una qües-tió de forma. El fons, però, és un poble argentí,sobre el qual res se'n diu, i quetanmateix lluita intentant cons-truir un nou model de fer política.Una política que no ratlle la delin-qüència, que siga honestat i penseen les persones. En els argentins.

*Josefina Juste és historiadora

* Per Josefina Juste

Les eleccions a l'Argentina o la fi

de la innocència

11 de març de 2003

Pàgina 6

Internacional

“Amb la convocatòriad'eleccions es preténimpedir que la incipientmobilització desemboque enl'articulació de cap tipusd'organització popular”

“Menem representa lesempreses multinacionals iels traficantsinternacionals d'armes iKirchner representa elmodern caciquisme quevol mantindre els feusprovincials”

Juanjo Garcia, València.- A horesd'ara les enquestes situen Menemen un discret quart lloc en lesenquestes electorals. Tot i això quanhom pregunta qui creu que guanya-rà la resposta és Menem. Sens dubtela figura política més fosca del'Argentina. Al seu primer ciclecom a president deixà lliures els

botxins de la dictadura. En el plà-nol econòmic conduí la privatitza-ció dels sectors estratègics de l'eco-nomia argentina, o empreses tansignificatives com Aerolinias. Lavenda de les empreses al capitalinternacional es feu en nom de lasuperació del deute com a primerpas per estabilitzar l'economia. Però

allò cert és que el deute extern seguícreixent enmig d'escàndols decorrupció.En deixar el poder les acusacionsconegueren un altre camp; el tràficd'armes. La venda il·legal d'armes aCroàcia i Bosnia fou el primer delscasos. Després s'afegí una partida aEquador, enmig dels acords de pau

amb Perú que tenia l'Argentina coma garant.Finalment, el 2001, fou empreso-nat. Però se'n sortí acusant el governde La Rua d'instigar la seua persecu-ció política. Tanmateix la seua figu-ra havia estat internacionalmentdesacreditada. L'octubre de 2002The New York Times publicava unreportatge segons el qual Menemhauria rebut 10 milions de dòlarsdel govern d'Iran per acabar amb lainvestigació de l'atemptat contral'Asistencial Mutua Israelí en

Buenos Aires, el 1994, que costà lavida a vuitanta-cinc persones. Unagent penedit dels serveis secrets ira-nians l'acusava. Però Ménem sembla indeturable enel camí a la presidència i cap a laimpunitat. La nit del 3 de marçLourdes di Natale, testimoni clau enel cas del tràfic d'armes, es precipi-tava des d'un desè pis mentre talla-va la instal·lació de la televisió percable. I no és la primera vegada queuna casualitat mortal afavoreixMenem.

Menem guanya en les enquestesEls argentins creuen que guanyarà malgrat no ser el seu favorit

Falles Folles Fetes Foc

En la carta que Theodor W.Adorno va enviar a WalterBenjamin el 17 de desembre de1934 hi deia: “Les novel·les deKafka no són guions per a teatreexperimental, perquè d’elles ésabsent per principi l’espectadorque podria intervenir en l’experi-ment”. I dit i fet, tal com si hoacabés de llegir i tingués pressa pera refutar-ho, Georges Lavaudantprepara per al Teatre Nacional de

Catalunya un muntatge basat enfragments de dietari i reculls detreball (esbossos de contes, refle-xions més o menys aforístiques...)de l’escriptor jueu txec, autor d’o-bres famosíssimes com ara Lametamorfosi, El procés o La murallaxinesa, que mostren de forma moltcolpidora “la modernitat, és a dir,l’extinció del llenguatge”(Adorno).L’espectacle es va presentar en

roda de premsa divendres dia 7 almigdia, i aquella mateixa tarda esfeia la sessió per a premsa gràficaEl material utilitzat per a la con-fecció del text definitiu ha estattraduït per Feliu Formosa i recollitsota el títol de Començaments sensefí; la dramatització que n’han fetGeorges Lavaudant i Jean-Christophe Bailly es veurà a laSala Petita del Teatre Nacional deCatalunya del 12 de març al 27

d’abril (a les 9 del vespre dedimarts a dissabte i a les 6 els diu-menges). Els encarregats d’encar-nar la ficció kafkiana seran JoanAlavedra, Astrid Bas, AndreuBenito, Doménec de GuzmanCíscar, Josep Maria Doménech,Pau Durà, Carles Martínez,Néstor Munt i Teresa Urroz.

Escenes d’una execucióFora del recinte de les Glòries aBarcelona, les activitats del TNCes desenvolupen arreu del pàís. Ésel cas d’Escenes d’una execució, unaobra de Howard Barker que (enversió de Quim Monzó), ja fouprogramada la temporada passadaa Barcelona, obtenint els premisButaca al millor espectacle i a lamillor actriu (Anna Lizaran) i lesmateixes nominacions per als pre-mis Max. A més d’Anna Lizaran,el repartiment inclou Ivan Benet,Pepo Blasco, Xavier Capdet,Carles Figols, Cristina Genebat,Pep Jové, Ferran Lahoz i RamonMadaula, sota la direcció deRamon Simó. Després de voltarper Reus, Tordera, Aldaia i Lleida,l’espectacle es podrà veure alTeatre Principal d’Olot (14-III),Sant Domènec de Girona (15-III),Teatre Metropol de Tarragona(20-III), La Faràndula de Sabadell(21-III),El Jardí de Figueres (22-III), Principal de Maó (23 IV),Auditòrium de Palma (26,27i 28d’abril) i Teatre Auditori deGranollers (10 de maig).Finalment, serà reposada a la SalaPetita del TNC del 15 de maig al15 de juny.

Com cada any, i malauradamentper als examics de la pseudo-cultu-ra fallera, durant els dies 17, 18 i19 de març, l'estrident eufòriafallera envaeix els carrers de moltspobles i ciutats del País Valencià,com una mena de pesta folklòrica-conservadora, baix el propòsit defestejar la festa nacional valencia-na, però sempre que es gauden lesnoves glòries a Espanya. Davant d'aquest marc lúdic, m'a-gradaria reflexionar sobre elmalentés conceptual per aquells/esdifamadors/es i proxenetes de la(in)cultura, que estableixen la fallai els seus corresponents ninots,com a esdeveniments artístics,sent-ne el seu veritable origen isense prejudici l'artesà, ja que es

caracteritza més pel seu esforç tèc-nic i manual i pel seu caràcter gre-mial entre altres coses; que distan-cia força bé el pseudo-artista fallerde l'artista, i la falla de l'art. Amés, l'enginy de l'artista no es basaen fer motlles o agafar-ne d'altresja fets, ni tan sols en repetir for-mulacions estètiques-formalsemprades adés, sinó de crear delno res conceptes i idees, que des-prés d'ésser elaborats els diferentsprocessos a la ment, decideix a

posteriori extrinsecar-los a la reali-tat en forma de pintura o d'escul-tura, etc.; amb la finalitat de com-partir els seus sentiments, de dir-nos quelcom, de transmetre'nsbellesa, etc. A més, no deixa d'empipar-me lesdiferents veus blasfemes que con-taminen i degraden l'esfera del'art, sempre des del modus ope-randi de la ignorància o delmaquiavel·lisme ideològic, ja queens venen el format de falla en el

seu conjunt, com a un fet artístic ireferent cultural autòcton, amb lafinalitat encoberta de projectar elsseus desigs polítics i econòmics, ide promoure una clara animadver-sió cap al País Valencià com apoble, cultura i llengua; en proapologètic d'allò espanyol i antica-talà.Per últim, assenyale la meuaincompresa indignació, al veure elsirrisoris ninots fallers ocupant lessales d'exposició d'art dels dife-rents municipis, amb la finalitatperversa d'apropiar-se de la condi-ció d'Art. Potser, ni s'han plantejatquè implica l'art. Potser l'IVAMels dedicarà en un futur un espai.Tem per tots/es els/les amants de lacultura i de l'art.

El xató és el plat més característicdel Garraf. I sobretot es fa i menjaquan arriba l’època de carnaval. Sianeu a la comarca aquestes dates elpodeu tastar en molts restaurants,però també el podeu fer a casa idonar-hi el vostre toc personal.

IngredientsUna escarola, 400 grams de baca-llà, una llauna d’anxoves, un gra-pat d’olives i 4 tomàquets. Per la

salsa xató: 2 pebrots secs o nyores,2 dents d’all, 10 ametlles torrades,2 tomàquets madurs, oli, vinagre,mig bitxo, sal i pebre.

PreparacióPrimer de tot cal esqueixar i dessa-lar el bacallà, tot posant-lo enremull i canviant l’aigua dos o trescops. El plat es prepara posantcom a base el bacallà i l’escarola, ia sobre hi col·loqueu les anxoves,

les olives i els tomàquets tallats.A banda prepararem la salsa xató.Es remullen els pebrots amb aiguatèbia i els traieu la polpa. Elstomàquets es couen al forn, espelen i es treuen les llavors. En unmorter piqueu la polpa delspebrots, els tomàquets, les amet-lles pelades, els alls, la sal i elpebre. Quan ha quedat una pastas’hi afegeix oli i vinagre. I ja tenimel xató preparat!

Començaments sense fí: Kafka al TNC

Xatonada per carnaval

Ja són acíPer Felip González Martínez

11 de març de 2003

Pàgina 7

Cultura

Assaig d'aproximació a "FallesFolles Fetes Foc". AmadeuFabregat. Eliseu Climent Ed.València, 1974. Potser la proxi-mitat de les Falles faci suggerentllegir avui aquest llibre, potsertambé la curiositat per conèixerl'obra (guanyadora dels PremisOctubre de 1973), d’un escrip-tor que més tard es faria cèlebreper elaborar una llista de termesprohibits per ser "massa cata-lans" en accedir a la direcció deTVV de la mà del PSOE.Més enllà d'un títol certamentatractiu, el que es pot destacarde l'obra és una originalitat enl'estil i plantejament: un com-plicat joc literari on el narradorreflexiona sobre l'autor de FallesFolles Fetes Foc, a mode de prò-leg, per a la seua publicació pòs-tuma. A mesura, però, que pas-ses pàgines, aquesta originalitates dilueix fins convertir-se enmonotonia. Una monotoniacansadissa per l'excessiu "furt aldiccionari". Per als més optimistes, però,hi ha possibilitats de treurealgun profit al llibre: entrel'esbós biogràfic del misteriósautor, podem desxifrar unpaisatge que ens aproxima,sense gaires concrecions, almón intel·lectual de finals delfranquisme. Una època enquè sectors progressistes s'es-forçaren per fer-se un lloc enuna ciutat quasi odiada ambles contradiccions encara huiper superar: la Pàtria, l'horta,la Cultura, el sexe, el poble iles Falles. Les Falles que hosemblen sintetitzar tot amb elseu espectacle barroc de con-trasts i incerteses davant delqual no se sap com posicio-nar-se. Una definició, endefinitiva, plenament aplica-ble a aquest llibre.

11 de març de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 5. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 652 08 26 47. Publicitat: 615 54 47 15

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sergi Perelló, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura.Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Júlia Humet, Josefina Juste, Albert Roig.

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de SantSadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. BaixLlobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona AntoniSala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Local Maulets-Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat,Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: CafeteriaSlàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de laCorbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CODESMA, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal JaumeI-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal JaumeI-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC.Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Urgell: El Gis-Mat de Linyola, El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, CasalIndependentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga,Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) /Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) /CODESMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C.Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona).

MARÇDimecres 12València. Xerrada de solidaritat ambEgunkaria. 12h Facultat d'Història,amb José Maria Pastor, Rafa Xambó iun membre de l'Accent.Dijous 13.Dia internacional de solidaritat ambEgunkariaBarcelona. Concentració en solidaritatamb Egunkaria. 20h Plaça Sant Jaume.Divendres 14Vila-real. Lliurament dels PremisJaume I, 20.30h al Casal Jaume I.Barcelona. Concentració contra les tor-tures. 10h Jutjats de Lluís Companys.Organitza: Alerta Solidària.Granollers. Xerrada sobre la guerrilla aColòmbia amb un periodista de ResumenLatinoamericano. Organitza: Endavant.Dissabte 15Terrassa. III Jornades Antisexistes.Cercatasques 9h Plaça Vella. Organitza:Dones del Sac.Del diumenge 16 al dimarts 18València. Falles alternatives amb con-cert d’ska en català, sopar de productesde la terra i cercavila.Dissabte 22Cornellâ. Concert de solidaritat amb els iles preses polítiques. Orgnaitza: Rescat.Mataró. 5è aniversari de la TavernaAtzucac. Concert amb Obrint Pas,Terroristas del son, Pomada i LaCarrau. 10 h a la Fàbrica Llobet deCalella.Molins de Rei. 2n Aniversari del’Ateneu Revolta.14.30h Calçotadapopular a la Plaça del casc antic. Diumenge 23Sant Jaume d'Enveja. Manifestació endefensa de l'Ebre.Portbou. Sortida del tren de l'Empordàque anirà fins Barcelona, 12h Passeig deGràcia mab posterior cercavila fins PlaçaSant Jaume. Organitza: Salveml'Empordà.Dijous 27Terrassa. Xerrada sobre la gestió deresidus al Can Pingàs. Organitza:CUP-Terrassa.Dissabte 28Barcelona. Manifestació per la llibertatde Nando i Emilio i contra la LAT.Pedreguer. Xerrada sobre el Prestige acarrec d'ACIF Marina Alta. 20h alCasal Cultural Jaume I de Pedreguer.

Envia les convocatòries aaccent@xarxaneta.org

Locals on trobar L’ACCENT

-Com ha reaccionat la gent a lesTerres de l'Ebre amb el teu cas? Suposo que el que s'esperava des delgovern de CiU era intimidar la gentjove de les Terres de l'Ebre i el movi-ment social en general, de totesmaneres puc assegurar que això noha estat així; ni jo ni ningú s'hatirant enrera i continuem amb lamateixa força del primer dia. Volienque els demanés perdó, per una cosaque ni jo ni ningú havia fet, a canvide la retirada de l'acusació particularde la Generalitat. Ara l'han retiradaells mateixos, però queda la fiscalia,que demana dos anys i mig de presó;caldrà vore com acaba tot això, espe-rem que bé.-Perquè es va crear Jóvens enDefensa de l'Ebre? Com a tot arreu, el jovent teniminquietuds i dinàmiques de treballdiferents, és per això que a més detreballar en la Plataforma es va pen-sar que seria interessant moure la

gent jove des dels institus, universi-tats o allí on estigue. Som el futur deles Terres de l'Ebre i hem de lluitarper a poder tenir un futur digne alsnostres pobles, entenem que el riu ésallò que dóna vida i fa que a les nos-tres comarques un dia hi puguehaver treball per a molts joves queara han d'anar a altres llocs perguanyar-se la vida. -Com ha respost la gent jove?Crec que molt bé, ja que sempre quees fan convocatòries la gent jove res-pon, i molts s'han integrat als grupsque hi ha a Barcelona, Lleida oTarragona. El seu treball ha estatmolt important per donar a conèixerla nostra problemàtica arreu del paísi fer-la més propera a la gent d'altrescomarques. A les Terres de l'Ebretambé hi ha estudiants que treba-llem des dels instituts i s'estan fentcoses continuament. A més a més lagent comença a agafar dinàmiquesassambleàries des de ben jove i a

organitzar-se per defensar allò que esconsidere just, crec que això seràmolt positiu. -Quins són els àmbits on s'està tre-ballant per aturar el transvasament?Per aturar-lo hi ha diversos frontsoberts, com són: impedir el finança-ment per part de la UE, la mobilit-zació ciutadana, l'oposició i els rao-naments de la comunitat científica oproperament s'encetarà la via jurídi-ca. Ara mateix estem en condicionsper afrontar-los amb èxit, ja que hiha comissions que hi estan treballanti pel que fa a la mobilització conti-nuem amb el mateix ànim que fados anys (les properes convocatòriessón el 23 de març a Sant Jaumed'Enveja i el 6 d'abril a Barcelona).-Penseu que algun partit polític potintentar fer un ús partidista de lalluita en defensa de l'ebre?El moviment social de les Terres del'Ebre és molt fort, i és possible quehi hagi partits que aprofiten aquestasituació amb finalitats electorals.Des de Jóvens entenem que el PlaNacional de Regadius, el Pacto delAgua d'Aragó, la Interconnexió deXarxes o el Canal Xerta-Sénia són eltransvasament que volen fer a l'Ebrei per tant ens hi oposem i no podemestar d'acord amb ningú que tingueaquests projectes com a objectius. -El diumenge 2 de març hi va haveruna manifestació a València endefensa del PHN. Com ho valores? És prou surrealista que un governs'hagi de manifestar per fer valer laseua veu i intentar demostrar que tésuport social; s'han gastat més d'unmilió d'euros per fer que la poblacióes manifeste. No crec que aquestaconvocatòria els hagi servit de molt,gràcies a la prepotència del PP i a laseua manera d'actuar s'ha encetat undebat entre la població del PaísValencià i s'està qüestionant seriosa-ment el PHN pels efectes que pro-

dueix i pels interessos que el mouen.-Sembla que intenten enfrontar lagent del País Valencià i la delPrincipat.Des de sempre s'ha mirat de crearcrispació entre el País Valencià i elPrincipat, ara no perdran l'oportuni-tat de fer-ho amb l'excusa del PlaHidrològic, han fet que molta gentpense que som insolidàries i insoli-daris, amb lemes com "Agua paratodos", i amaguen els vertadersmotius de la nostra postura. -Creus realment que beneficiarà elPaís Valencià el PHN? En absolut. El Pla Hidrològic nomésbeneficia la bogeria de l'especulacióa què està sotmès el litoral medite-rrani. Actualment els aqüífers delPaís Valencià estan sent explotats allímit de les seues possibilitats per apoder abastir els grans hotels, campsde golf i la indústria, amb l'especati-va que s'ha creat arran de la PlaHidrològic la construcció de gransàrees d'oci ha crescut encara més i sies fes el transvasament encara creixe-rien més, destruint els espaisnatruals que queden al País Valencià.-Teniu relació amb col·lectius endefensa del medi del País Valencià?Sí, sobretot es col·labora amb gentque està contra el PHN i que treba-llen en la Nova Cultura de l'Aigua ogrups ecologistes en general. Pensoque tenim moltes semblances en leslluites que hi ha al País Velencià,com per exemple la defensa del'Horta, totes responen a un mateixproblema i hem de saber coordinar-nos per poder defensar la nostraterra. Arreu de les comarques estansortint plataformes per la defensa delterritori i això és per culpa les políti-ques agressives amb el medi que hiha, que només responen a interessoseconòmics.

Per més informació:www.lonusjovenet.org

Josep Sabaté, Jóvens en Defensa de l'Ebre

Josep Sabaté s'enfronta a una acusació d'agressió al delegat de laGeneralitat a les Terres de l'Ebre durant una protesta pacífica a Tortosael passat 11 de juliol, quan el delegat es va entrebencar tot sol i va caure

a terra. La Plataforma en Defensa de l'Ebre acusa la Generalitat devoler criminalitzar la lluita ebrenca amb aquest cas i fer oblidar el debatreal sobre el transvasament.

"Els joves lluitem per unfutur digne a l’Ebre"