Els actes als Països Catalans en motiu deldia per l’alliberament gai, lesbià i transse-xual començaren a Mallorca. Del 16 al 22de juny s’organitzà a Palma una setmanad'exposicions, teatre i cinema. A València,

la manifestació es va fer el diven-dres 20 i recorregué els carrers delcentre de la ciutat amb el lema“Globalitzem la diversitat sexual”.Al llarg de tota la setmana esdugueren a terme també altres ini-ciatives.A Barcelona, després de gairebédues setmanes d’activitats, eldijous 26 es féu l’acte central uni-tari al Centre Cívic Convent SantAgustí Vell, on es reclamà “la reha-bilitació de les víctimes gais, les-bianes i transsexuals del franquis-me”. En l’acte es va demanar ques'indemnitzi econòmicament lesvíctimes de la llei de perillositatsocial del franquisme i que es reco-negui públicament la injustíciaque es va cometre amb els homo-sexuals.El portaveu del Front d’Allibe-rament Gai de Catalunya, EugeniRodríguez, també va denunciarque els homosexuals han patit en

l'últim any 223 agressions o discrimina-cions, un 5% més que l’any anterior.Finalment, la manifestació de Barcelona esconvocà el mateix dia 28 i, en acabar, llegíel manifest l’escriptora Isabel Clara Simó.

L’empresa que va ser privatitzada pel Govern delPP ha presentat als sindicats un expedient deregulació que pretén eliminar 15.000 llocs de tre-ball en tres anys. Aquesta dràstica reducció deplantilla se suma als quasi 35.000 treballadors queTelefónica ha acomiadat en els darrers 10 anys.La CGT, tercera força sindical de l’empresa, i laCoordinadora de Sindicats han reaccionat convo-cant una sèrie de mobilitzacions reivindicatives.La primera convocatòria ha estat una vaga de qua-tre hores per torn el 27 de juny, que va ser secun-dadada pel 20% dels 40.000 treballadors queactualment té Telefónica. La CGT ha qualificat lamesura de veritable expoli a la caixa pública pels

300.000 euros (50.000 milions de pessetes) quehaurà de gastar l’Estat en aquests tres anys, i hadenunciat que hi ha un intent de substituir els15.000 llocs de treball fixes per precaris i subcon-tractats. En canvi, sembla que CCOO i UGTaccepten la negociació de l’expedien però no estand’acord amb la mobilitat geogràfica que vol impo-sar la direcció als treballadors que restin en actiu al’empresa. La CNT valenciana, per la seva part,rebutja l’expedient i ha fet públic un comunicaton es pregunta com afectarà el resultat de lesnegociacions a les dietes i primes que paga l’em-presa als sindicalistes.

Economia / 5

El curs que ve serà més difícil estudiar els cur-sos de batxillerat en valencià als instituts deValència, ja que la Conselleria de Cultura iEducació valenciana està aplicant una políticade reducció de l’oferta de grups en la llenguapròpia amb l’excusa de la falta de demanda i lareducció de costos. Col·lectius de pares i mares,

associacions de veïns i sindicats de l’esnsenya-ment han denunciat que es tracta d’una cam-panya per obstasculitzar la normalització lin-güística en els centres educatius i que l’únicmotiu de fons és la voluntant del PP de margi-nar encara més el català.

Països Catalans / 3

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 13

La cultura del poderEntre el 8 de juny i el 30 de setembre d'enguany se celebra a València la II Edició de laBiennal de les Arts amb un pressupost de pràcticament cinc milions d'euros. La políticacultural que practica la dreta està, evidentment, molt lluny de permetre a l'art acomplir laseua funció social. Però la manera amb què el Partit Popular manipula i prostitueix l'ex-pressió artística a la ciutat de València és un autèntic escàndol. Aquesta II Biennal ha estatgestionada pel mateix equip que fa dos anys tan poc eficaçment organitzà l'esdeveniment,amb Luigi Settembrini al capdavant, malgrat que ja aleshores fou públic i notori el bala-fiament del pressupost d'eixe equip responsable. Per a més inri, el lema de la convocatòriadel 2003 és La Ciutat Ideal. Resulta irònic un títol com aquest, tenint en compte que laciutat ideal que el PP ens està deixant passa per l'intent de fer desaparèixer la veritable cul-tura i el patrimoni del poble valencià: barris com el Cabanyal i la pròpia Ciutat Vella, ol'horta que dóna el nom a la comarca, entre altres exemples. Però sobre tot, la seua ciutatideal es construeix d'esquenes a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. A la seua ciutatideal el patrimoni arquitectònic s'abandona fins a la ruïna. I els pressupostos de cultura eslapiden any rere any en projectes que no proporcionen res a ningú que no siguen ellsmateixos i els seus amics. Tots els grans projectes que han ideat per a la ciutat de Valènciasón una provocació per a qui s'apropa a conèixer-los. Si ens centrem en el cas dels museusde la ciutat, trobem les dues grans apostes dels conservadors: el Museu de les Ciències i elMuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat). Quina casualitat que els dosfalten a la condició primera per a poder qualificar-se com a museu: comptar amb col·lec-ció pròpia. Primer aproven el projecte i l'execució de les obres, revaloritzen una zona onpoder especular amb l'habitatge i, després, ja pensaran què ficar al museu -potser algunaexposició d'una biennal. Tanmateix ja comptàvem a València amb un museu consolidat,l'IVAM. Però el seu actual director ha acabat en pocs anys amb el prestigi d'una trajectò-ria seriosa i de qualitat. I el projecte de la seua ampliació (obra de dos arquitectes japone-sos de l'Equip SANAA que, sense entrar a valorar artísticament el seu treball, deuen apre-ciar poc la fisonomia característica de Ciutat Vella) amenaça ara la llar de 53 famílies. Ambaquest precedents de ciutat ideal, la subsecretària de Promoció Cultural, Consuelo Ciscar,programa la segona edició d'aquesta Biennal, que apareix d'un dia per a un altre, i que ensconvida a reflexionar sobre el futur de València.Però el de la Biennal no és l’únic exemple dels interessos que hi ha darrere d’alguns gransesdeveniments culturals. A Barcelona el Fòrum de les Cultures està servint per aprovargrans plans urbanístics que transformen la fisonomia de la ciutat en benefici de les multi-nacionals i d’acord amb un model de ciutat que dóna l’esquena als veïns i veïnes. És sig-nificatiu, per exemple, que ja coneguem els noms de les empreses patrocinadores, però encanvi, desconeixem el contingutcultural d’aquest esdeveniment.La construcció del país que volem passa pel respecte a la nostra identitat com a poble, pelrespecte a la cultura que ens defineix, la que fem i ens ha fet; i no per l'adopció de macro-projectes que només amaguen foscos interessos econòmics i que no arriben enlloc.

Editorial

1 de juliol de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

La nova PAC posa en perill el futur dela pagesia

Economia / 5

Un milió d’habitatges buits mentre elspreus continuen pujant

Països Catalans / 2

Al-Qaida, l'edificació de l'enemicInternacional / 6

Entrevista a Osama Qashoo, activista palestí

Contraportada / 8

Cartell unitari del 28 de juny a Barcelona

28J: per la llibertatd’estimar com vulguis

Massiva reducció deplantilla a Telefónica

Ofensiva contra el catalàals instituts de València

La CGT i la Coordinadora de Sindicats convoquen mobilitzacionscontra una mesura sense precents a l’Estat espanyol

Arreu dels Països Catalans s’han viscut mobilitzacionsen motiu del 28 de juny durant tot el mes

Laia Altarriba, Barcelona.- Delsmés de 7 milions i mig d’habitatgesque hi ha als Països Catalans, unmilió estan buits. Això significa queel 13% dels pisos estan desocupats.Mentrestant, però, els preus del llo-guer i compra no paren d’augmen-tar.El tercer trimestre de l’any passat,els preus de la compra d’habitatge anivell de l’Estat espanyol havienaugmentat un 17,68% respecte almateix període del 2001. I durant elprimer trimestre del 2003 els preushan augmentat al Principat un35%. Aquestes dades contrastenamb les declaracions del secretarid’Estat d’Economia, Luís deGuindos, quan afirmava que anemcap a una “moderació dels preus del’habitatge”.Aquests preus tan elevats suposenuna gran pressió sobre l’economiadomèstica dels Països Catalans, jaque actualment, les unitats familiarsdestinen de mitjana un terç dels seusingressos a pagar l’habitatge i la restade despeses que comporta (aigua,gas i electricitat). I si l’habitatge ésde compra, laquantiat del soudestinada a pagarl’hipoteca potarribar, com passaal País Valencià, al42%. Algunsestudis revelenque a les comar-ques valencianesel preu dels pisosha augmentat en els darrers 8 anystres vegades més que el sou de lespersones treballadores, cosa que hacomportat un gran augment de l’en-deutament familiar, passant, així, del40 al 80% de la renta bruta disponi-ble.I, mentre els preus sembla que noparen de créixer, un milió d’habitat-ges al nostre país continuen desocu-pats i fora del mercat d’oferta immo-biliària; situació que, indubtable-

ment, impedeix que els preuspuguin parar de créixer. Per exem-ple, a la ciutat de València, al mateixtemps que hi ha 50.000 pisos buits,l’Ajuntament de la ciutat està per-metent la destrucció de l’horta perconstruir-hi més edificis.I és que la construcció d’habitatgesnous no s’atura. Bona mostra d’a-quest fet és que, en els darrers deuanys, les tones de ciment consumital Principat de Catalunya han passatde poc més de 4 milions anuals auns 5 milions i mig de tones cadaany. Aquest increment ha anat lligat,en part, a l’augment del 21% delnombre d’habitatges existents alPrincipat durant el mateix període.A les Illes Balears, la velociat de crei-xement del parc immobiliari ha estatsuperior al 3% interanual els darrersanys. Aquest augment situa el nom-bre de residències en 1,8 milions.Les alarmes a les Balears, però,sonen amb més força de cara alfutur, perquè el nou govern delPartit Popular preveu arribar fins als4 milions de places immobiliàries en25 anys. Aquesta pretensió va lligada

a la intenció deportar, de cara al2015, el doble deturistes dels queactualment arribena les illes en avió(les ampliacionsdels aeroports dePalma i Eivissa pre-veuen rebre 45milions de turistes

anualment, xifra que dobla els 23milions que arriben avui en dia).Les pressions dels operadors turís-tics són responsables, en bona part,de l’augment del nombre d’habitat-ges. I és que dels 7 milions i migd’habitatges que hi ha als PaïsosCatalans, només al País Valencià unmilió són segones residències ja que,com a la resta del país, la pressióconstructora més gran s’està pro-duint a les zones de costa.

Les famílies catalanes destinen un terç dels ingressos a despeses de l’habitatge

Un milió d’habitatges buits i els preus continuen agumentant

1 de juliol de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

“El 13% delshabitatges dels PaïsosCatalans estandeshabitats;mentrestant, semblaque els preus nopararan de créixer”

Les grues s’han multiplicat a les ciutats i a les zones de costa

El 2002 va ser, novament, un bonany per a les empreses constructo-res i immobiliàries. Si bé semblaque alguns dels sectors econòmicsdel nostre país no van obtenir unsbeneficis tan elevats com en anysanteriors, les empreses dedicades ala construcció d’habitatges i lesque gestionen el parc immobiliarivan incrementar els seus guanysd’acord amb un informe de l’abrilfet per La Caixa. Per exemple, laconstructora Fomento de Cons-trucciones y Contratas, que pro-mou l’edificació d’immobles arreudel país, el 2002 va augmentar elsseus beneficis en un 13%.Empreses més petites, com laconstructora valenciana Cleop,també s’han beneficiat del boomconstructor dels darrers anys, i el2002 va augmentar la facturacióen un 14,31%.Des de fa uns anys, les entitatsbancàries i les caixes d’estalvis nos’han volgut quedar enrere i tambéparticipen activament en el negociimmobiliari. Per exemple, CaixaCatalunya ha augmentat elsdarrers mesos la seva aposta peraquest àmbit i ja participa en qua-tre empreses immobiliàries. TambéLa Caixa té grans interessos enaquest sector econòmic, i algunesde les seves immobiliàries treuranbeneficis de la construcció d’edifi-cis en el nou districte 22@ que estàdestruint el barri barceloní delPoblenou.

Un gran pastís pera immobiliàries,constructores,bancs i caixes

l’apunt

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba,Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO ElPati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona AntoniSala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT,Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca VaporVell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu IndependentistaLa Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: CafeteriaSlàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facul-tat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: CasalJaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, BibliotecaDos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de laPlana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca.Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc.Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista CanCapablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar laTramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors:Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molinsde Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / CasalPopular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / LaFalcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / CentreSocial-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8,Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

Mig milió de persones del Principatde Catalunya estan allotjades encondicions deficients perquè viuenen les 185.000 llars que no com-pleixen les condicions mínimes perviure-hi. A més, 91.000 llars més(que acullen unes 200.000 perso-nes) es troben en unes condicionsde salubritat encara pitjors. Aquestadenúncia la va fer la Plataforma peral Dret a un Habitatge Digne per-què, a part dels alts preus de llogueri compra de pisos, les condicions enles que es troben els immoblestambé són motiu de queixa.Cal destacar que, en aquests pisosen males condicions, és on van aparar molt sovint els immigrantsque arriben al nostre país.L’organització Sodepau té un servei

de Suport a la Recerca d’Habitatgeper a Gent Immigrada, ja que moltscops, ni que l’immoble estigui enmales condicions, els propietaris esneguen a llogar els pisos a personesimmigrades. Aquest servei deSodepau s’ha dedicat a recollirdenúncies d’immigrants que hantingut problemes per poder llogarun pis i ha constatat que “és unmoment especialment dur perquèla gent immigrant pugui accedir aldret bàsic de tenir un habitatgedigne”. Entre els mecanismes queels amos utilitzen per no llogar-losun immoble, són usuals: negar-se aensenyar el pis, exigir uns requisitseconòmics impossibles d’assolir o,sense dissimular, manifestar clara-ment l’argument del racisme.

Milers de llars en males condicions

A. Ginés i Sànchez, València.- El 10de juny passat, la comunitat educativadels instituts d’ensenyament secundarii dels col·legis públics del districtemarítim de València realitzaren untancament a diferents centres perdemanar que no es reduïren els grupsde batxillerat ni s’impedira la conti-nuïtat de les línies en valencià als dife-rents IES. La mobilització responia ala voluntat de la Conselleria deCultura i Educació del País Valenciàde concentrar tots els alumnes quevulgueren estudiar en valencià una deles modalitats de batxillerat en deter-minats intituts, trencant així la conti-nuïtat de la formació en un centre.El director general de Centres ha justi-ficat aquest mesura per l’escassedat desol·licituds però, com denuncia elSindicat de Treballadors del’Ensenyament (STEPV-Iv), més bérespòn a una planificació educativa encontra de l’ensenyament en valenciá,ja que la demanda de línies en valencià

és suficient per permetre grups alsdiferents centres. Així, aquest sindicatha denunciat que la Conselleria valen-ciana està manipulant el procés dematriculació de l’alumnat de batxille-rat al prohibir que en determinats ins-tituts es puguen matricular en lamodalitat en valencià. Enguany, la Conselleria de Cultura iEducació ha decidit impedir la creacióde grups mixts que permetisquenagrupar alumnat de distintes opcionsde Batxillerat i està obligant a l’alum-nat a traslladar-se de centre per agru-par-se amb l’alumnat d’una modalitatconcreta. Així, ha demanat que elsalumnes de quart d’ESO de l’IESRamón Llull se n’hagen d’anar a l’IESSorolla per fer la modalitat de ciènciesen valencià, mentre que els alumnes del’IES Sorolla han d’anar a l’IESRamón Llull per fer el batxillerathumanístic en català. Tot i que aques-tes mesures afecten només el batxille-rat, a mitjà termini poden suposar la

desaparició de les línies en valencià del’ESO a la majoria d’instituts de la ciu-tat, ja que molts alumnes optaran permatricular-se ja des d’un principi enels pocs centres on es garantisca la con-tinuïtat del català durant tot el cicleformatiu.Per altra banda, el govern ha adoptatmesures més dràstiques, com ara deci-dir negar, sense cap consulta amb elcentre o els sindicats i associacions depares i mares, la creació de cap grup encatalà a l’Institut Isabel de Villena.Precisament, la directora d’aquestcentre, Pura Aloy, explica com des-

prés de tres anys amb grups envalèncià, l’any passat la conselleria jaes negà a matricular alumnes en pri-mer d’ESO en aquest institut, cosaque els feia sospitar que volien treu-re la línia, tal com ha acabat succeintenguany. Aloy considera que lamanca d’obligatorietat per garanirgrups en valencià al batxillerat per-met que l’admisintració actue impu-nement contra les línies. Considera,a més, que la concentració delsalumnes de valencià en uns pocscentres és també una manera dereduir costos. En aquest sentit,l’STEPV afirma que la política de laConselleria valenciana no ha tinguten compte criteris tan bàsics com laproximitat geogràfica, la continuïtaten un sol centre o altres criterispedagògics per establir aquesta con-centració i que, tot plegat, ve a con-firmar la voluntat del Govern valen-cià de reduir l’oferta pública i depotenciar l’esnenyament privat. I nocal oblidar que només un 6,25%dels centres privats o concertats desecundària ofereixen ensenyamenten català, quan aquest segment acullquasi un 32% de l’alumnat del PaísValencià. Així, no és d’estranyar que,com ha publicat recentementl’STEPV en un informe sobre la Lleid’Ús i Ensenyament del valencià,només dos de cada deu alumnesestudien en la llengua pròpia.

A. Ginés i Sànchez, València.-La cam-panya d’escolarització a la ciutat deGandia (la Safor) ha tancat amb unaadscripció massiva als Programesd’Ensenyament en Valencià a les escolespúbliques. Així, dels 242 nous alumnesque el setembre començaran el seu cicleformatiu, 194 han optat pel que s’ano-mena la línia en valencià.Aquestes dades suposen un avanç signi-ficatiu de l’ensenyament en valencià, jaque per a l’any anterior, la demanda dematriculació en català no superava el30%.Si bé les dades són molt optimistes, nocal oblidar que a la mateixa ciutat, lesmatriculacions en escoles concertadessón quasi el doble que a les públiques, ique en aquestes, la demanda de leslínies en valencià és només d’un 37,6%.Tot i així, en conjunt, la demanda d’es-colarització en valencià supera el 53%. Prèviament a conèixer aquestes xifres, elconjunt de centres de la capital de laSafor havien sol·licitat a la Conselleriade Cultura i Educació aplicar única-ment les línies en català per al propercurs per als alumnes que s’incorporavenper primer cop, però la Conselleria s’hihavia negat adduint que calien més

dades per saber la voluntat dels pares imares.Després d’una intensa campanya encontra de la normalització de les escolesprotagonizada per la FAAVEM i elgrup municipal del PP, el Governvalencià ha optat per concedir només atres nous centres la totalitat d’escolarit-zació en català (PEV), mentre que a laresta es mantindran com estaven (tresd’ells amb línies en castellà). En un pri-mer moment, la Generalitat va arribara autoritzar el PEV a quatre col·legis,però després es va fer enrere i va dir queatorgaria les opcions d'acord amb lademanda. Tanmateix, després de conèi-xer les dades de la preinscripció, clara-ment favorables a l’escolarització encatalà, la Conselleria de Cultura iEducació ha mantingut la seua posturaargumentant que ha tingut en compteels excedents dels col·legis privats, ons'ha sol·licitat el progrma en castellà(PIP). Tanmateix, només 63 sol·licitudsque havien reclamat la línia en castellàacabaran en col·legis públics per falta deplaces. La posició de la Generalitat ja vasuscitar fortes crítiques ara fa tres mesosi ACPV la va considerar “un atac alvalencià en l’ensenyament”.

Tant l’STEPV de la comarca, com laFederació d’Escola Valenciana, com elCol·lectiu de Mestres de la Safor handenunciat la campanya mediàtica insta-da des del PP per impedir la normalit-zació mitjançant la fractura social i hanrecordat que “l’objectiu fonamental del’escolarització en valencià és la integra-ció en un model de societat de convi-vència fructífera, de respecte a la diver-sitat i de cultiu dels drets humans”.

1 de juliol de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent enconcepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

La Conselleria de Cultura i Educació valenciana comença a aplicar una política d’estalvi d’unitats docents,també anomenada zonificació, que redueix les possibilitats de cursar l’ESO i el Batxillerat en català.

El PP impedeix l’ensenyament encatalà a la ciutat de València

El Compromísper la llengua

El Compromís pel Valencià és undocument elaborat per diferentspartits, sindicats, entitats cíviques,culturals i acadèmiques amb lavoluntat “què el valencià tinga unple ús dins de la societat i es conver-tisca en un element de cohesió iidentificació col·lectiva”.Els col·lectius que signen aquestdocument, denuncien que el catalàal País Valencià reb un tracte pitjorque a la resta dels Països Catalans i,finst i tot, pitjor que les llengüespròpies a altres nacions com Galizao Euskal Herria. Així, per evitar unadegradació progressiva de la llengua,aquests col·lectius han acordat unseguit de 50 mesures aplicables enels àmbits polític, administratiu, dela comunicació, social i educatiu,que es comprometran a defensar enels seues àrees de competènciai i adifondre a través dels mitjans dequè disposen.Entre aquest punts trobem la neces-sitat de promulgar normes legalsque afavorisquen actuacions enca-minades a la defensa, ús i promociódel valencià o que garantisquen elrespecte a les diferents varietats de lallengua parlada.En l’ambit administratiu, proposenadoptar el català com a llengua pera la totalitat dels avisos, les publica-cions i les activitats de les adminis-tracions públiques o homologar elscertificats i titulacions de coneixe-ment lingüístic (actualment laGeneralitat valenciana no reconeixels títols de català del Principat o lesIlles). També reclamen una norma-lització de la senyalització viària i laretolació pública. En l’àmbit de l’e-ducació, el Comprimís reclama unaescola realment valenciana i envalencià i mesures tan fonamentalscom exigir un perfil lingüístic encatalà a tots els centres universitaris.Més enllà de les bones intencions, elCompromís, amb els seus 50 punts,és un veritable diagnòstic de la trà-gica situació del català al PV.

L’apunt

Tancament del 9 de juny a l’IES Isabel de Villena

La demanda d’escolarització en valencià supera el 80% en la pública

Gandia no pot normalitzarles seues escoles públiques

L’actitud del president de les Corts valencianes durant la presa de possessiódel càrrec afirmant que no calia utilitzar el valencià ja que el castellà eraigualment oficial no fou una simple anècdota, sinó que reflectia perfecta-ment la voluntat del PP de fer desaparèixer la llengua pròpia. Aquestavoluntat no es limita a postures personals sinó que comporta tota un polí-tica de substitució ligüística que, en el cas de l’ensenyament, està acabantamb els poquets avanços normalitzadors que s’havien assolit fins ara.

Aure Silvestre, València.- La pro-pera setmana del dilluns 14 aldivendres 18 de juliol, se celebraràa Alboraia, a l’antiga escola de laRepública, la segona Universitatd'Estiu de l'Horta, amb el signifi-catiu títol de L'aigua a l'Horta. Sil'any passat es va centrar en bonamesura en la seua protecció i con-servació, aquest any, els seus pro-motors han volgut centrar l'interésen l'aprofitament dels recursoshídrics: parant una major atencióen l'actual conflicte per l'aigua,fent una ullada des del punt devista històric i patrimonial o ana-litzant quin és, a hores d'ara, l'ac-tual marc legal que regeix aquestelement imprescindible per al des-envolupament humà.A més de les xerrades, a laUniversitat d'Estiu de la Punta esdesenvoluparan diferents tallers,des de fotografia a la confecció demenjars, begudes i gelats tradicio-nals. Aquest últim taller l’imparti-ran els veïns i veïnes de les locali-tats properes. També, i com ja esva fer l'estiu passat, hi haurà pràc-tiques d'agricultura, sempre, però,des del punt de vista de fomentarla sostenibilitat. Hi ha programa-da, a més, una interessant taularodona que girarà al voltant delcontrovertit Pla HidrològicNacional, amb la participació de

col·lectius ecologis-tes i dels principalssindicats agraris delPaís Valencià.També, i com ja esva fer el curs ante-rior, es faran dife-rents eixides guiadesamb especialistes,una a l'albufera il'altra a la séquia deMontcada.Si bé la primeraUniversitat d'Estiude l'Horta (que esva celebrar a la jaarrasada Punta deValència) va estaremmarcada en migdel clima de protes-tes contra aquellaagressió al territori(que encara conti-nua amb l'ampliació del Port deValència), enguany, els impulsorsd'aquesta iniciativa han volgutcentrar l'atenció en el conflictesorgit per la futura construcció delTren d'Alta Velocitat, i que ja haoriginat la campanya L'HortaNord no vol l'Ave. Com manifestendes de l'organització de laUniversitat d'Estiu de l'Horta,aquest any, i com a l'anterior, esvol anar en la línia de continuaraprofundint el teixit social entre la

gent que defensa el territori.La universitat d’aquest any hacomptat amb el suport de diferentsinstitucions públiques i privades,entitats cíviques i culturals il’Associació de Veïns Roca-Cúper.Aquest any, el període de matricu-lació per al curs de la Universitatha coincidit amb el judici aSal·lustià Herrera i Raül Garrido,dos estudiants de l'any passat queforen detinguts en el context deles protestes contra les obres de la

ZAL als camps de la Punta. Elsfets passaren quan, en el transcursd'una visita als horts per realitzaruna classe de botànica sobre elterreny, el grup d'alumnes es vaaproximar a una de les zones d'o-bres, en aquell moment amb unagran presència policial. En unmoment donat, una veïna vaencimbellar-se sobre d'una excava-dora per tal d'aturar les obres. Persolidaritzar-se amb aquesta veïna,el grup dels matriculats va decidircontinuar les classes allà mateix.Segons la versió dels presents, aSal·lus li va volar el barret queduia per protegir-se del sol, per laqual cosa va deixar la classe perarreplegar-ho. En eixe moment,els policies de la unitat d'interven-ció (els antiavalots), es van tirarsobre seu i el reduiren a cops, mal-grat que el propi Sal·lus els vaadvertir que estava malalt i duiaun marcapassos. Després d’aques-ta detenció, i quan el grup d'a-lumnes es disposava a tornar a laclasse, un dels agents de policia vaapropar-se a Raül i el detinguésota l'acusació d'insults i amena-ces a l'autoritat.El dia 24 de juny es va celebrar eljudici. Però no només jutjavenSal·lus i Raül, sinó que el policiaque els va detindre va haver decomparéixer també acusat de bru-talitat policial i danys. Al llarg dela vista es presentaren diferents tes-timonis i proves, i en determinatsmoments es visqueren moments demolta tensió. A les portes dels jut-jats es van concentrar desenes depersones que clamaren per la seuaabsolució i per l'aturada de la cam-panya de contínues agressions al'horta de València.

El 24 de juny se celebrà el judici a dos alumnes de l’any anterior

II Universitat d’Estiu del’Horta a Alboraia

1 de juliol de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Sant Andreucontra laviolència degènereEl divendres 19 de juny passat,les veïnes i veïns del barri barce-loní de Sant Andreu, mostrarenel seu rebuig a l’assassinat el pas-sat dia 10 d'una dona a mans delseu exmarit al mateix barri. Lamanifestació, que havia d’anar ala casa de la víctima, va acabardavant de la comissaria del dis-tricte on les manifestants vancriticar el paper passiu de l’Estatper combatre la violència degènere, ja que les mesures actualss’han mostrat insuficients perajudar les dones maltractades arefer la seva vida i fer front a lesreiterades agressions de les sevesexparelles. En aquesta ocasió,precisament, la víctima haviadenunciat l’agressor diversoscops abans de ser assassinada.

Encontre a Santsi CulturavivaLes cotxeres de Sants van acollirquasi setanta col·lectius d'arreudels Països Catalans el diumenge22 de juny en el marc de la Firade l'Encontre. Durant la jorna-da, els diferents col·lectius mos-traren amb expositors i materialpropi la feina que realitzen en elsseus respectius àmbits i compar-tiren les seues experiències entaules rodones de diferentstemàtiques com ara comunicaciópopular o municipalisme com-batiu. El dia anterior, la vila d'Amposta,capital del Montsià, fou escenaride la festa anual que organitza laCAL en defensa de la llengua.Enguany, el Culturaviva comptàamb la presència de representantsde diferents lluites ecologistes delpaís, però el gruix de la festa fouel cercavila que recorregué elpoble i el concert que tancà lajornada.

Rebuig alfeixismeProp de dues-centes cinquantapersones participaren el diven-dres 27 en la manifestació con-vocada en protesta per l'atac fei-xista que patí el centre socialCan Vies el 13 de juny. Els fetssucceïren quan, després d'unamanifestació en contra de lainauguració del local deDemocracia Nacional al barridel Poble Sec de Barcelona, elcentre social fou atacat amb uncòctel molotov. Per altra banda, pocs dies abans,al barri de Russafa de València,els i les veïnes es veieren obligatsa suspendre la manifestació quehavien convocat per denunciarla creixent degradació d'aquestbarri, després que es confirmés lapresència de Jose Luís Roberto,president del partit d'extremadreta España 2000.

Redacció, Barcelona.- La victòriaelectoral del PP a les eleccionsautonòmiques a les Illes va tenir laseva plasmació institucional el pas-sat 25 de juny amb la cerimòniad’investidura del nou govern. Elpacte signat pel Partit Popular deJaume Matas i per la UnióMallorquina de Maria AntòniaMunar va permetre als popularsparlar del “consens” que necessitael govern “per enfortir la confiançadels ciutadans en les institucions”,segons paraules del president delGovern balear.

Més infrastructures per més turis-meEl PP ha optat per continuar ambel discurs que tan bé va funcionardurant la campanya electoral idurant la legislatura del Pacte deProgrés. Aquest discurs és lacolumna vertebral del pacte subs-crit amb Unió Mallorquina. Matas

entén que en els “temes importantshem perdut quatre anys”, i proposàobrir una “línia de diàleg amb elsempresaris turístics” per tal decorregir la “ruptura social amb elsempresaris” que hauria provocat elgovern del Pacte de Progrés.Munar complementà el discurs deMatas afirmant que és necessari“donar una resposta als problemeshistòrics de finançament i d’inver-sions” de manera que les empreseslocals “en surtin beneficiades”.L’aposta principal en matèria eco-nòmica segueix sent la promociódel sector turístic. La dirigentregionalista apostà per “fomentarun turisme de qualitat amb infras-tructures adequades com són carre-teres, camps de golf i ports espor-tius”, mentre apostava per “lluitarcontra l’estacionalització”.Pel que fa a l’Ecotaxa, un dels prin-cipals elements de controvèrsia del’anterior legislatura, sembla haver-

hi un acord per a la seva retiradaper part dels dos partits de govern,fins i tot per part d’UM, que tambéva formar part del govern impulsord’aquesta mesura.

Toc d’atenció del GOBEl Grup Ornitològic Balear vaemetre un breu comunicat en el

qual advertia sobre els perillsambientals i territorials del pactesignat pel PP i UM.Segons el GOB, “el llistat d’actua-cions previstes en el pacte, lluny designificar un avanç cap a la sosteni-bilitat de les Illes Balears i deMallorca, en molts dels seus aspec-tes podrà provocar agressionsambientals o territorials de primerordre”. També advertia dels passosenrera que es podrien produir res-pecte polítiques ambientals endiversos àmbits. Les agressionsambientals que segons el GOB espodrien produir serien la construc-ció de nous forns a la incineradorade Son Reus, la instal·lació de 4noves dessaladores a les Balears,l’impuls del cable elèctric de con-nexió amb la península, la reduccióde la superfície de parcs naturals, laconstrucció de noves autopistes iautovies i, en matèria d’ordenacióterritorial, la construcció d’uncomplex turístic i residencial aCampos.Avui semblen agafar més actualitatque mai els crits d’alerta del mateixGOB durant la darrera etapa del’anterior legislatura, quan afirma-ven que les mesures com l’Ecotaxao les moratòries aconseguides perevitar la urbanització a les Pitiüsesno havien aconseguit frenar sufi-cientment el creixement de la urba-nització i de la destrucció del medi.

El PP i UM volen mésturisme a les IllesEl GOB adverteix de les “conseqüències ambientals iterritorials” que pot tenir el pacte de govern

Protestes d’ara fa un any contra les obres a la Punta.

1 de juliol de 2003

Pàgina 5

Economia

Àlex Tisminetzky, Barcelona.-ElConsell de Ministres d'Agriculturade la UE ha aprovat aquesta setmanala reforma de la política agràriacomuna (PAC) que entrarà en vigorentre els anys 2005 i 2007. El princi-pal canvi que han introduït elsministres europeus ha estat la substi-tució dels criteris de productivitatper les ajudes d’extensió agrícola.Les retallades de las ajudes seran

linials i s’ha aprovat una reducció deles ajudes directes del 3% a partir del2005, que arribaran a un 5% el2007. L’objectiu de la UE és reduir ladespesa de la PAC, que ara significala meitat del pressupost europeu.El ministre espanyol d’Agricultura,Arias Cañete, s’ha felicitat per lanova política europea, i va afirmar,en sortir de la taula negociadora, que“la Comissió ha estat molt sensible a

les nostres inquietuts i ha acceptat lapràctica totalitat de les demandesespanyoles”.Els sindicats agraris, però, han fetpúblic el seu desacord amb la novapolítica agrària de la UE, i es prepa-ren per a noves mobilitzacions. Unió de Pagesos denúncia la novaPAC per la “desconnexió de la pro-ducció i retallada dels ajuts de mane-ra linial, que afectarà greument22.000 explotacions agràries”,només al Principat.Els sindicats agraris han coincidit enqualificar de “nefastes” les conse-qüències a mig i llarg teremini de la

nova PAC per al camp català, i handemanat la dimissió del ministreArias Cañete. En concret, els sindi-cats el consideren responsable de lesretallades en els ajuts a la llet i l’arròsi, en el cas de la fruita seca, denun-cien que serà l’Estat el que pagui lameitat de les ajudes, sense solucionar,per tant, les reivindicacions del sec-tor.L'Associació Agrària de JovesAgricultors (Asaja) qualifica la PACde “complicada, embolicada i buro-cràtica” i considera que crearà “des-igualtats i descohesió entre els estatsmembres” de la UE.

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Lafilial de Telefónica, Telefónica deEspaña [sic], dedicada a telefoniafixa, ha presentat als sindicats unnou i dràstic expedient de regulacióque afectarà 15.000 treballadors atot l'Estat entre els anys 2003 i2007. La mesura afecta més del35% dels treballadors actuals deTelefónica, i la direcció de l'empre-sa, comandada actualment perCésar Alierta, ha justificat l'expe-dient per la creixent competitivitati la liberalització del sector.La CGT i altres centrals de laCoordinadora de Sindicats s'hanoposat públicament a l'expedientde regulació i preparen un calenda-

ri de mobilitzacions. La CGT, queés tercera força sindical a l'empresa,ha qualificat de frau i veritableexpoli l’expedient, que significaràuna despesa a les arques públiquesde 300.000 euros (50.000 milionsde pessetes), segons els primers càl-culs. A més, el sindicat anarquistadenuncia que la tasca desenvolupa-da per aquestes 15.000 persones nopot ser assumida per la resta de laplantilla, pel que conclouen que“Telefónica està destruint treball fixi l'està transformant en contracta-ció eventual i precària, en empresesdel mateix grup i subcontractades”.A més, recorda que, mentre l'em-presa era pública, va donar quantio-

sos beneficis a la caixa estatal, i faresponsables del deteriorament del'empresa els darrers gestors que

s’han endut grans beneficis durantels últims anys.Els sindicats ja han obert negocia-cions amb l'empresa. La CGT i laCoordinadora de Sindicats plante-gen la derogació de l'expedient deregulació i la contractació d'unapersona amb contracte fix per cadajubilació. En canvi, els sindicatsCCOO i UGT sembla que en prin-cipi acceptaran l'expedient, però esneguen a signar una “readaptaciófuncional i geogràfica de la plantillaque continuï a l'empresa”, tal comvol fer la direcció. La mobilitat geo-gràfica dels treballadors que conti-nuïn a Telefónica representarà deben segur un dels punts més dursde negociació entre sindicats idirecció els propers mesos.La vaga de quatre hores per torn del27 de juny va ser secundada pel20% de la plantilla. La CGT, laCNT i la Coordinadora deSindicatsa convocaven aquesta jor-nada de protesta.

Insatisfacció dels pagesosper la nova PAC

Telefónica prepara un expedient deregulació sense precedents

El PP volreformarl'Estatut delsTreballadorsEl líder del PP principatí i ministre deCiència i Tecnologia espanyol, JosepPiqué, ha aprofitat les crisis en els sec-tor automobilístic i tèxtil per proposarnoves flexibilitzacions del mercat labo-ral. En la presentació a Barcelona delLlibre Blanc del sector automobilístic,l'exmilitant comunista i actual líderconservador va afirmar que per evitarla fugida d'empreses a països de l'Est ial Magrib calia lluitar contra “l'absen-tisme laboral” i uns horaris laboralsmassa “rígids”. La proposta del PP consisteix enreformar l'Estatut dels Treballadorsper definir horaris de treball en dife-rents torns rotatius i amb un còmputanual d'hores, sempre negociant prè-viament les reformes amb les centralsUGT i CCOO. Aquests sindicats nos'han posat d'acord en la valoració deles declaracions de Piqué: CC OOafirma estar disposada a consensuarels canvis de l'Estatut mentre queUGT s'ha declarat totalment contrà-ria a qualsevol modificació en aquestalínia.

Confrontacióentre CGT iCCOO a ValeoEl polèmic tancament de la multina-cional Il·luminació Valeo de SantEsteve Sesrovires (Baix Llobregat) hagenerat una forta confrontació entreles centrals sindicals CGT i CC OO.La central anarcosindicalista i l'assem-blea de treballadors han acusat CCOO d'haver consensuat el tancamentamb l'empresa a canvi de tractes defavor per als seus afiliats i els seus fami-liars: segons denuncia la CGT, elsúnics 13 treballadors recol·locats aaltres centres de l'empresa al Principatsón quatre delegats sindicals deCCOO, quatre més són germà, filla icosins dels delegats i la resta són afi-liats. Els altres 261 treballadors noméshan pogut recol·locar-se a la seu deValeo a Jaén.Per la seva banda, CC OO ha posatuna querella criminal contra CGTper agressions i amenaces, i l'acusad'haver publicat insults a la seva web.El passat 20 de juny el SecretariGeneral de la CGT principatina, JuanCarlos del Val, va haver de declarar alsJutjats de Barcelona per aquests fets.El sindicat anarquista ha contestatfent pública una dura nota depremsa on denuncia l'actuació deCCOO en la negociació i fa unacrida a aquest sindicat a “replante-jar-se la seva estratègia, no buscantenemics entre els treballadors sinólluitant conjuntament amb ells,enlloc d'anar acompanyats semprede la patronal”.Tota aquesta polèmica ha coinci-dit amb el tancament de la seu deValeo a Abrera, que ha deixat 402persones a l'atur.

Unió de Pagesos considera que han sortit afavorides les propostes liberals del comissarieuropeu d'Agricultura, Franz Fischler, que significarà una retallada d’ajuts a partir del 2007

Els pagesos porten mesos de mobilitzacions contra el projecte de nova PAC

L'empresa privatitzada pel govern del PartitPopular va començar l'any 1993 amb 75.000treballadors i té l'objectiu de finalitzar l'any 2007amb poc més de 25.000. Amb aquesta darrerareducció de plantilla, s'han vist afectats, enmenys de 14 anys, dos de cada tres treballadors

de Telefónica, en una mesura sense precedentsen les darreres dècades a l'Estat espanyol. LaCGT va convocar, conjuntament amb laCoordinadora de Sindicats, una jornada deprotestes i una vaga de quatre hores en defensadels llocs de treball el passat 27 de juny.

Concentració de vaguistes el 27 de juny.

Accions i protestes de la fruita secaUnió de Pagesos ha portat a terme enles darreres jornades diverses mobilit-zacions en protesta per la reducció deles ajudes al sector de la fruita seca. A Lleida, es concentraren els pagesosel 21 de juny a la N-240 a Vinaixa. ATarragona, el 22 de juny les concen-tracions es van fer a la N-240 aParafort i Puigdefí, davant la coope-rativa d'Alcover, a la C-14, a la N-

420 entre l'Alforja i Botarell i a la C-242 al Coll d'Albarca. A Barcelona, el25 de juny, un grup de productors esva encadenar a la plaça Sant Jaumeamb una pancarta on es podia llegir“visca la terra, mori el mal govern”.Un important dispositiu d'antiava-lots dels mossos d'esquadra va estarvigilant aquesta acció de la Unió dePagesos.

Els sindicats agraris demanen la dimissió del ministre espanyol, Arias Cañete

Juanjo Garcia, València.- Si el 10 desetembre de 2001 s'hagués fet unaenquesta sobre organitzacions arma-des, resulta evident que Al-Qaida nohagués aparegut en el top-ten d'eixedubtós rànquing. Avui, però, ocupa-ria el número 1, i amb considerableavantatge. Fins eixe moment, Al-Qaida només era coneguda per l'a-temptat alWorld TradeCenter de 1998i per les seuesconnexions ambels talibans queacabaven deprendre prota-gonisme enru-nant els grans budes de Bamian.Tanmateix, l'enderrocament sobtatde les Torres Bessones, amb lademostració de la falibilitat dels ser-veis d'intel·ligència occidentals, pro-vocà una revalorització d'Al-Qaida,que escalava al número 1 del terro-risme internacional a la mateixavelocitat que s'enfonsaven les Torres.No obstant això, l'atemptat de l'11

de setembre presentava certes pecu-liaritats gens menyspreables. Al-Qaida el reivindicava des d'unescoordenades confuses. Llevat de certmessianisme, cap programa políticni cap demanda concreta intentavacobrir una complicada legitimació.Certament s'esmentaven la majoriadels problemes del món islàmic, i

molt concreta-ment el genocidipalestí, però desd'una retòricabuida. L'11 desetembre esdeve-nia el paradigmadel “terrorismeperfecte”, sense

cap possibilitat de justificació per-què no es feia des de la defensa decap grup polític, de cap grup nacio-nal, i les seues víctimes havien estatdeliberadament civils. La guerra glo-bal havia començat. Com ha denun-ciat darrerament The New YorkTimes, les jornades d'aquell setembreestigueren seguides d'una vasta ope-ració de detencions arbitràries, per

part de l'FBI, en el terreny policial.Mentrestant, en el terreny mediàtic,politòlegs, historiadors i periodistess'encarregaven de construir la imat-ge de l'enemic. Les escenes de gentllançant-se des dels edificis en flamesforen substituïdes per les d'Osamaben-Laden amb el Kalasnikov alspeus. Es consensuà Al-Qaida comun grup d'il·luminats, amb base al'Afganistan i amb cèl·lules adormi-des per tot el món, amb connexionsamb tots els grups armats islàmics ifinançat per la fortuna personal deBen-Laden i el tràfic de l'opi de lesplantes afganeses. Enmig de la catar-si produïda per l'atemptat ningúgosà criticar aquesta hipòtesi. De fet,The Washington Post xifrava en 360els presumptes membres d'Al-Qaidadetinguts arreu 50 països, majorità-riament d'Àfrica i Europa. Tanmateix, hi havia preguntes temp-tadores. Per exemple, com una orga-nització pràcticament desconegudahavia sigut capaç d'estendre unaxarxa tan gran d’escamots? Comhavia reclutat tants militats icol·laboradors? Com sostenia econò-micament un aparell logístic dedimensions mundials? Com havienestablert contacte amb totes les orga-nitzacions armades del planeta? I,principalment, com és que els ser-veis d'espionatge no havien detectatles seues activitats? Les preguntes,però, foren substituïdes per un allaude notícies que convocaven a la por.L'aparició de les cartes d'àntrax i l'a-nunci de possibles atemptats aLondres, Roma o Berlín, forenalguns exemples. La següent passafou la Guerra de l'Afganistan, ambla complaença d'una opinió públicaaterrida. La guerra havia d’escapçarl'organització i posar fi a les bases dereclutament i finançament. La victò-ria suposà l'assoliment dels dosdarrers objectius. Però Ben-Ladenno fou capturat. Mesos després esdifonia un vídeo i diversos enregis-traments sonors on el màxim diri-gent d'Al-Qaida cridava a la yihad. Al'octubre de 2002 els mitjans decomunicació vinculaven l'atemptatde Bali amb Al-Qaida. El passatgener, Collin Powell anunciava elsvincles de Sadam Hussein amb l'or-ganització del milionari saudí. Lapresumpta supervivència d'Al-Qaida

multiplicava les preguntes.Derrocats els talibans, quina és laseua capacitat operativa? Ambl'Afganistan ocupat, quina és la baseterritorial des d'on opera Al-Qaida?Amb tots els comptes bancaris blo-quejats, com es mantenen les“cèl·lules adormides”, el subminis-trament d'armes? Per què les opera-cions contra eixes cèl·lules no hanconduït a la caiguda en cadena d'al-tres membres ni han aclarit l'estruc-tura d'una organització cada copmés espectral? Mentrestant, els mit-jans de comunicació segueixen man-tenint l'operativitat d'Al-Qaida,encara que acomodant el discurs ales circumstàncies. Així, difonen quela Yamâ Islamija és el seu braç alIemen, com ho són els grups isla-mistes d'Algèria, Egipte o el Marroc.Estem al davant d'una variació de laprimera construcció. Al-Qaida noseria tant una organització totpode-rosa sinó, més aviat, la cúpula coor-dinadora d'aquestes. Aquesta versióaposta, doncs, per la radical descon-textualització de l'islamisme, igno-rant-hi la complexitat del seu ventallideològic. Mitjançant la simplifica-ció de que tot és Al-Qaida s'aconse-gueix deslegitimar les seues lluitesesguitant-les d'aquell terrorisme“perfecte”. Amb l'avantatge dedonar cobertura moral a la repressió“antiterrorista” des del Marroc fins al'extrem Orient. I amb la por a unenemic invisible com a argumentper limitar els drets ciutadans. Afinals de l'any passat, l'ONU xifravaen 2.700 els detinguts per presump-ta col·laboració o pertinença a l'or-ganització, 600 dels quals són enca-ra a Guantànamo. Però, per damunt de les dues cons-truccions d'Al-Qaida i de tots elsinterrogants, emergeix una preguntaper sobre de la resta: què hi ha deconstrucció en la imatge d'Al-Qaidai què d'invenció? O, dit d'altramanera, va sobreviure Al-Qaida alsefectes de l'11 de setembre?

L’atemptat de les Torres Besones va posar en escena Al-Qaida. Durant els tresanys següents, els mitjans de comunicació han construït una imatge que jaha permès als Estats Units ocupar dos països i detenir milers de persones.

Al-Qaida, l'edificacióde l'enemic

1 de juliol de 2003

Pàgina 6

Internacional

“Dient que tot és Al-Qaida s’aconsegueixdeslegitimar totes leslluites des del Marrocfins l’extrem orient”

Una breucronologia

2001Novembre: Detinguts a Kènia20 sospitosos de col·laborar ambAl-Qaida. 19 detinguts més aParís acusats de pertinença a l'or-ganització.

2002Febrer: Quatre marroquinsdetinguts a Roma.Abril: El secretari d'Estat adjuntde Relacions Exteriors declaraque Al-Qaida opera en la fronte-ra d'Equador, Perú i Colòmbia.Al-Qaida hauria intentat com-prar urani a les FARC.Juny: Donald Rumsfeld declaraque Al-Qaida opera al Caixmir.Juliol: 12 detinguts a Milà acu-sats de ser una “cèl·lula adormi-da”.Agost: Iran extradita 16 pre-sumptes terroristes a l'AràbiaSaudita.Setembre: 12 detinguts aHolanda sota la sospita decol·laboració amb Al-Qaida.Novembre: Austràlia en màximaalerta davant possibles atemp-tats.Desembre: Israel adverteixTxèquia d'un provable atemptata Praga.

2003Gener: Detenció als PPCC dels“terroristes del detergent”. 28detinguts a Nàpols. Detenció dedos iemenís a Francfort. El coro-nel Gadafi declara que col·labo-rarà amb els EUA contra Al-Qaida.Març: 5 detinguts a València iLogronyo sota l'acusació definançar l'organització.Abril: The Washington Timespublica que Al-Qaida opera aMèxic col·laborant amb el crimorganitzat. El govern mexicà ix anegar-ho.Maig. 3 marroquins detinguts al'Aràbia Saudita per terrorisme.Una detenció a Noruega.

PreparacióNetegeu el peix i lleveu-li elsbudells (si us agrada el gust delfetge, el podeu conservar), però nollanceu el cap. Si són peixos grans,feu uns talls al llom. Poseu-lo abullir en una olla amb aigua fins adalt (si l'aigua de casa vostra témolt de clor, potser hauríeu de ferservir aigua mineral) amb la pasta-naga pelada, la mitja ceba (o laceba petita), una tomaca partida,un gra d'all pelat i mitja branquetade julivert. Quan arranque el bulllleveu-li l'escuma i afegiu-hi unraig d'oli d'oliva. Tingueu-hobullint una mitja hora.Mentrestant, piqueu la ceba i fre-giu-la a foc lent amb una mica d'olifins que estiga marró (si cal, afegiu-hi culleradetes d'aigua perquè no escreme). Poseu el trosset de cep ahidratar amb el vi. Quan la cebaestiga a punt, ratlleu les dues toma-ques per damunt i tingueu-ho unsminuts més, tot remenant sovint.Quan el cep estiga hidratat, reti-

reu-lo del vi i guardeu-lo a part.Aboqueu a l'olla el sofregit detomaca i ceba, la fulla de llorer i elvi (si el vi és molt dolç o molt secus pot llançar a perdre la sopa; elsmillors són els que van etiquetatscom a “semi-dolç”). Si veieu que laquantitat d'aigua de l'olla esredueix molt, aneu afegint-ne, quetambé es tracta d'aconseguir bas-tant de caldo.Tingueu-ho bullint una estonamés, i llavors rectifiqueu-ho de sal,coleu el caldo i passeu-lo a unaaltra olla. En total, des que poseul'olla al foc fins que coleu el caldoha de passar aproximadament unahora. Si el teniu més temps bullintus pot eixir una mica amarg, depe-nent del peix que poseu (això potpassar amb el rap, sobretot). Poseul'olla que ha quedat amb les restesdel peix a l'aire lliure, perquè esrefrede el més ràpidament possible. Poseu l'olla amb el caldo colat abullir. Torreu el safrà embolicant-loamb paper d'alumini i acostant-lo

uns segons a unaflama. Poseu-loen un morter.Fregiu la llesquetade pa, les ametleso avellanes, el grad'all, el trosset decep i la mitjabranqueta de juli-vert, amb compteque no se uscreme.Aboqueu-ho total morter, junta-ment amb elsafrà, feu unapicada i afegiu-hoal caldo colat.Agafeu l'olla ambles restes del peix,armeu-vos depaciència i separeu els trossets decarn de les espines. Quan els tin-gueu destriats, afegiu-los a l'olla.Una estoneta més bullint i la sopaja és feta. Ara podeu fregir unscrostons de pa per a acompanyar, o

posar-hi arròs o fideus. Tingueu encompte que si poseu arròs no heude deixar la sopa gaire salada (unamiqueta dolça, de fet), ja que l'ar-ròs tarda més a coure i us quedariamassa concentrada.

Joan Sebastià Colomer i Tejada,Barcelona.- La hipòtesi fonamentalés que el llaner genovés, pobre iignorant, que va convèncer els reisamb argumentacions esotèriquesbasades en un ou, en realitat era enJoan Cristòfor Colom, de la nissagadels Colom del carrer dels BanysVells de Barcelona, ni pobre niignorant, sinó combatent urgellistaen la guerra civil entre la Generalitati Joan II, enemic acarnissat delsTrastàmara (això inclou Ferran, elCatòlic) i amb uns coneixementscartogràfics prou per sobre de lamitjana del gremi de llaners. Aquestplantejament és el que, des de fa jauns anys, defensa Jordi Bilbeny (enaquest cas recolzat per l'heraldistaArmand de Fluvià) i té el clar avan-tatge de ser sociològicament mésplausible que la versió historiogràfi-ca clàssica. Bilbeny assegura patirgrans entrebancs oficials per a

demostrar que la versió oficial sobreel descobriment d'Amèrica és elresultat d'una manipulació constant(tot és possible venint dels esta-ments intel·lectuals espanyols) ques'inicia amb els plets que els Colomvan mantenir amb la corona tot exi-gint el que havia estat promès pelsReis Catòlics al conqueridor en les“capitulacions de Santa Fe”: càrrecscom el de virrei i el d'almirant, queFerran va oferir, inconscient de l’e-normitat d'un territori que podiafer més poderós el virrei que elpropi rei, i que, significativament,en aquella època només tenien relle-vància en l'ordenament polític deCatalunya i Aragó. De quina mane-ra aquest litigi va anar deixant lloc ad'altres motius per a la manipulacióés clar, només cal seguir el procés deconstrucció de la identitat nacionalespanyola entesa com una ampliacióde la castellana (Castella és Espanya

i la resta és platja, un català no potdescobrir Amèrica, ni presidir elgovern, ni fer un vi com el deRioja). Bilbeny (en una conferènciafictícia que serveix per a introduiren el documental les argumenta-cions més espesses) ens mostra gra-vats i escuts d'armes manipulats pera fer-hi desaparèixer les quatrebarres o el colom característic dels

Colom de Barcelona. No quedamassa clar quina era, aleshores, laimplicació real de la corona catala-na-aragonesa en el viatge realitzatper aquest Colom nostrat. Però noés aquest l'únic punt fosc de lapel·lícula, que naufraga per causad'una dramatúrgia ridícula i cursi(de la qual el director David Graun'és el responsable): les estudiantsencantadores que escolten la confe-rència de Jordi Bilbeny ho fan ambun permanent somriure entre lesdents com dient “ara fliparanaquests espanyols”, l'actuació deCarme Sansa, emfàtica, reforça eldiscurs excessivament maniqueu deldocumental, amb diverses mencionslamentablement autocomplaents alnostre tarannà democràtic i parla-mentarista tot contraposant-lo aldels perversos i autoritaris caste-llans. Fins a tal punt que, al darrerrevolt de la narració, quan enscrèiem curats d'espants, ens sorpre-nen amb la idea que Bartolomé delas Casas es deia Bartomeu Casaus iera català (el documental ho certifi-ca tot mostrant una signaturamanuscrita). Na Carme Sansa hotroba d'allò més lògic ja que, si eracatalà, s'entén que tingués exce-dents d'amor i compassió per arepartir entre els indígenes. Ben bécom ara.

Joan Sebastià Colomer i Tejada,Barcelona.- Aquest és el títol d'unllibre publicat pel CETC (Centred'Estudis de TemesContemporanis) i signat per enCarles Boix, barceloní, exassessordel Banc Mundial i avui professorde Ciència Política a la Universitatde Chicago.El llibre de Carles Boix s'estructuraen base a una anàlisi històrica de lahistòria del catalanisme que ocupa

quasi la totalitat del llibre, coronatamb una darrera reflexió “a tall deconclusió” sobre les “perspectivesde futur” del catalanisme. Tot ple-gat, condicionat pel format d'un lli-bre curt que no permet aportacionsmés enllà d'una visió esquemàticaen el repàs històric. Un repàs, eld'en Carles Boix, que es caracterit-za pel seu regionalisme (tota lareflexió es fa en clau principatina) ipel fet de no plantejar en cap cas la

dialèctica entre catalanisme burgès icatalanisme popular, tot entenentde forma prematerialista els interes-sos burgesos com a interessos nacio-nals (que, a més, com hem dit,resulten ser regionals). Aquestaspecte l'enfronta, des del punt devista metodològic, amb les visionsde Pierre Vilar i Jordi Solé i Tura,ambdues citades i criticades en elllibre, on també cita, amb més omenys insistència, autors clàssicscom Soldevila, Vicens Vives, Pratde la Riba i Valentí Almirall, i notan clàssics com Isidre Molas oErnest Lluch.

Boix defensa la negociació gradualcom a única via políticament viableper al catalanisme, però reconeix,d'una banda, que les perspectivesd'influir sobre l'Estat en un sentitfederalista estan esgotades (tremolaMaragall!) i, de l'altra, que “l'entorneuropeu planteja més obstacles delsque el catalanisme vol reconèixer”(tremoleu europeïstes!). Aquesta ésla gran (i única) virtut de L'oberturacatalana: un llibre reformista iregionalista, però prou més realistaen la valoració de la situació històri-ca del catalanisme del que els nos-tres polítics ens tenen acostumats.

Mentides espanyoles imariners catalans

Sopa de peix de roca

1 de juliol de 2003

Pàgina 7

Cultura

Obertura catalana

Recepta

Continua l'apoteosi del documental, i L'Accent latransmet en directe. Aquests dies es pot veure a algunsdels nostres cinemes (el Verdi a Barcelona i el Truffaut

a Girona com a mínim) un documental no apte per acrítics cinematogràfics de La Razón que defensa unhonor nacional molt dubtós: la catalanitat d'en Colom.

Carles Santos i La Barraca,Valencians del2003El músic de Vinaròs Carles Santosi l'associació cultural La Barracadel Grau, premis Valencians del'Any 2003, que atorga laFundació Huguet. El jurat vavalorar la coherència cultural i lin-güística i, pel que fa a La Barraca,en va destacar el treball per a lanormalització lingüística. LaFundació Huguet es va crear enhomenatge a Gaetà Huguet iSegarra, fundador d'EsquerraRepublicana del País Valencià alsanys 30, organització que, en arri-bar la guerra, es va integrar aEsquerra Valenciana.

Bandera il·legalEl TSJC (Tribunal Superior deJustícia de Catalunya) ha ratificatla il·legalitat de la bandera, l'escuti el segell de Barcelona tot desesti-mant un recurs de l'Ajuntament iordenant la seva substitució enbase a les normes de l'heràldica.

Quines víctimes?L'escultor nord-americà Sol Lewittha acabat ja l'encàrrec municipald'un monument a les víctimes delterrorisme a la confluència deFabra i Puig i Meridiana, prop del'Hipercor a Barcelona. Els barce-lonins, en canvi, no tenen unmonument per als milers de perso-nes assassinades a la ciutat per lesbombes feixistes durant la guerra.Sembla que la guerra propagandís-tica contra els drets nacionals delsbascos és més important que com-batre el feixisme.

Comencen elsfestivals d'estiuAmb l'arribada de l'estiu arribentambé a les nostres terres els dife-rents festivals que barregen festa,cultura i reivindicació. A lescomarques de ponent se celebraràels dies 4, 5 i 6 de juliol el segonAcampallengua, organitzat pelsCasals Jaume I i la CAL. Petrertambé acollirà el seu IVAcampallengua els dies 11, 12, i13. A mitjans de Juliol, els dies 18,19 i 20 l'organització de jovesMaulets organitza el tercer Rebrota Berga. I el darrer cap de setmanade juliol la Coordinadora delsPorts convoca al Forcall el XXXIIAplec dels Ports, segurament l'a-plec més massiu d'aquestes carac-terístiques.

INGREDIENTS (4 PERSONES)1 kg de peix de roca (escórpores, lluernes, aranyes,

rates, congre, cap de rap, cintes, etc.), una branquetapetita de julivert, una ceba i mitja (o una de gran i

una de petita), tres tomaques ben madures petites, unapastanaga, dos grans d'all, un trosset de cep sec, una

copeta de vi blanc (ni molt dolç ni molt sec), una lles-queta de pa, mitja dotzena d'ametles o avellanes, unamica de safrà (no colorant!), oli d'oliva, sal, aigua, una

fulla de llorer, 150 g d'arròs o fideus, pa sec tallat adaus per a fregir (opcional).

1 de juliol de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 13. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Albert Roig.

JULIOLDivendres 4València (l’Horta). II Nit de les Lletresi II Mostra del Llibre. 20h, Cafeteriadel Teatre El Micalet. Organitza: Cluba la Nostra Marxa.4, 5 i 6Arenys de Lledó (Matarranya). IIAcampallengua de Ponent. Tallers,xerrades, fira d’entitats, zona d’acampa-da, actuacions de cultura popular i con-certs amb: Brams, La Carrau, Atzukak,Catiuska i altres. Organitza: CAL iCasals Jaume I de la Franja de Ponent.4 al 13Alcoi (Alcoià). Moniàtic: teatre, con-certs, exposicions i performances.Dissabte 5Barcelona. Manifestació “Aturem l’o-fensiva espanyola”, 18h a la PlaçaUniversitat. Convoca: Endavant.Diumenge 6Olot (Garrotxa). Concert contra eltúnel de Bracons i l’eix Vic-Olot, ambLluís Llach i Joan Aymerich. 21h.Organitza: Salvem les Valls.Barcelona (Barcelonès). Xerrada inter-nacionalista: “El poble mapuche”, ambMarc Serra. 18h, Casal Popular Onzede Setembre. Organització: Endavant.Dimarts 8Girona (Gironès). Judici a TotiJuanola. 9h, Jutjats de Girona.Organitza: Maulets.Dimecres 9Sant Celoni (Vallès Oriental).Presentació del llibre Despullats deVíctor Alexandre i Joel Joan. 20:30h,Casal Popular Quico Sabater.Dijous 10Barcelona (Barcelonès). Assembleaoberta sobre el pla 22@ i la lluita con-tra l’especulació al Poblenou. 20h,Ateneu Popular flor de Maig.Organitza: Coordinadora Contra el22@ i Associació d’Afectats pel 22@.Divendres 11La Jonquera (Alt Empordà).Presentació del llibre Catalunya es revol-ta de Xavier Garcia. 20h. Organitza:Salvem l’Empordà.11, 12 i 13Petrer (Marina). IV Acampallengua dePetrer. Xerrades, excusrions i concerts.Organitza: organitzacions en defensade la llengua.Dissabte 12Alfarb (Ribera Alta). Falguera Rockamb: Els Moks, Ki Sap i Atzukak. 24h,Camp de futbol. Organitza: AssociacióCultural Fum de Botja.

Envia les convocatòries aaccent@xarxaneta.org

Perquè creus que és important treba-llar amb la comunitat internacional aPalestina?Bé, el motiu principal és que l'exèrcitd'Israel només es modera en el seucomportament davant dels mitjans decomunicació i de persones estrange-res. Com que és impossible que hihaja periodistes a tots els indrets on hiha militars d'Israel, l'única alternativaés la presència de solidaris internacio-nals. Quants internacionals hi ha aPalestina?No hi ha un número fixe d'interna-cionals. Hi ha presència d'internacio-nals durant tot l'any i a tots els terri-toris ocupats. Nosaltres intentem quehi haja com a mínim tres internacio-nals en cada ciutat de Palestina.Aquestes persones tenen una capacitatlimitada però sempre estan a propd'esdeveniments importants.Els darrers mesos hem sentit parlard'internacionals morts o ferits. Quèha passat exactament?Bé, inicialment l'exèrcit d'Israel nosabia com tractar els internacionals, isovint es mostrava amable i respec-tuós. Amb el temps, però, quan hanvist que els internacionals obstaculit-zen moltes de les seues accions contrael poble palestí, s'han tornat més hos-tils. Ara saben que la seua presència elsimpedeix actuar amb llibertat. Així,han negat l'entrada a molts interna-cionals i molts altres han estat depor-tats.Ara hi ha hagut algunes morts que,sense cap mena de dubte, no hansegut cap accident. Aquestes s'hanproduït durant l'atac a l'Iraq, que vadesviar l'atenció de la comunitatinternacional i els israelians van apro-fitar per espantar els internacionals bématant-los o ferint-los.I aquesta actitud dels israelians hasuposat un descens de l'arribadad'internacionals?No, tot al contrari. La gent ha vist laimportància de la feina que fa aques-ta gent, i després del assassinats hi hamés demanda de gent que vol venira Palestina. Fins i tot molts palestinshan tornat a Palestina abandonant lafeina que feien a Europa perquè hanvist la importància d'estar ambnosaltres en un moment tan compli-cat.I què penses del Full de Ruta?Bé, jo crec que és un producte medià-tic. Es reuneixen els polítics per som-riure davant la càmera, però ningú no

s'ho creu. No crec que siga massa creï-ble que mentre estaven negociant aAqaba, cap palestí podia circular ambllibertat per cap "ruta" dels territorisocupats. Aquest Full de Ruta, perexemple, no contempla cap mesurasobre el mur que estan construint alvoltant de Cisjordània. Un mur queconvertirà moltes ciutats palestines enghettos i on la vida serà practicamentimpossible per als palestins. Passaràcom sempre, els israelians van deixantpassar el temps i, mentrestant, vanconstruint el mur. Quan el tinguenacabat diran que ja no es pot fer res,que, com les colònies de jueus, és unarealitat i s'ha d'acceptar. És una políti-ca de fets consumats.Quina és la capacitat real del'Autoritat Palestina?Bé, el cert és que no hi ha cap autori-tat palestina. No tenen cap infrastruc-tura i, fins i tot, si els soldats d'Israeltroben algú amb l'uniforme del'Autoritat, l'arresten immediatamento directament el maten. Per tant, noes pot demanar a l'Autoritat Palestinaque actue com a tal. És ridícul.En aquests context, la intifada és l'ú-nica manera de lluitar per la diginatdel poble palestí?Jo crec que aquesta intifada és unacontinuació de la primera, que va seruna gran revolució contra l'ocupaciód'Israel. És un crit per la dignitat i perla nostra terra, que només es va silen-ciar temporalment a causa dels pro-cessos de pau que es van obrir. Arahem vist que aquests processos no sónaltra cosa que una manera de fer pas-sar el temps, d'endarrerir les nostresreclamacions, perquè Israel sap que eltemps està del seu costat. Després decomprovar que Israel no va complircap de les seues promeses, el poblepalestí va decidir tornar a la intifada.La intifada és la última opció que liqueda a qualsevol nació que vol lluitarper la seua supervivència.Penses que durarà molt aquesta revo-lució?Bé, jo crec que durarà molt, tot i queprendrà camins que són molt difícilsde predir. I també pense que és unadecisió del poble, i que no es podràcontrolar mitjançant promeses oparaules. Al marge del que diguen elspolítics, la gent té necessitat d'expres-sar-se de diferents maneres, i ho faran.I per què tants palestins han optatper les accions suïcides?Tots els països ocupats tenen el dret alluitar per resitir l'ocupació, però cada

ocupació és diferent i les maneres delluitar contra aquesta també. Els atacssuïcides no són una bona opció perlluitar contra l'ocupació, però si notens tancs ni avions per fer front alstancs i avions ocupants, no tens altraalternativa. Cada dia que hi ha unaagressió d'Israel hi ha més gent dispo-sada a cometre atacs suïcides.I com viu aquests atacs la resta de lapoblació palestina?No puc parlar per tots els palestins,però sí pels que conec. Ningú volque mora més gent, però tots creuenque aquesta sempre és una desiciófinal, mai és un primera opció perningú. Quan algú està disposat adonar la seua vida és difícil d'impe-dir-ho. Per exemple, conec el casd'un jove que un dia va pujar en unautobús, i en una carretera de mun-tanya, en arribar a un revolt, va for-çar el volant fins desviar l'autobúsprecipici avall. El jove va aconseguirsobreviure i, en ser detingut, vaexplicar que ho havia fet per restau-rar la dignitat del seu pare. Tempsabans, ell i el seu pare havien estatparats en un control de carretera i,entre les diferents humiliacions aquè van ser sotmesos, el pare va serobligat a apallissar el seu fill.

Darrere de les agressions israelianes,quina estratègia hi ha?La primera intenció ha estat destruirtota infrastructura palestina, des debotigues fins a semàfors, com a unamena de càstig col·lectiu. Els tocs dequeda que s'apliquen diàriament notenen cap motiu de seguretat, simple-ment són una manera d'impedir quela població puga viure amb normali-tat. Volen que els palestins no espuguen sentir segurs en cap lloc, així,són habituals les ocupacions de casesindividuals només per atemorir lapoblació. Ens volen pressionar de talmanera que la vida quotidiana siga unproblema; pretenen que al final elspalestins només reivindiquem elpoder anar a comprar a una botigaamb normalitat, o el poder tindre unsostre on dormir i ens oblidem delsproblemes de fons com són la ocupa-ció o el retorn dels refugiats.I per què la comunitat internacionalresta impassible d'avant d'aquestfets?Jo crec que hi ha una falta d'informa-ció a causa, en part, dels forts aparellspropagandístics de què disposa Israel.Els palestins hem de fer arribar la nos-tra lluita a més llocs i pot ser, així, l'ac-titud internacional canviarà.

Entrevista a Osama Qashoo, activista palestí de l’International Solidarity Movement

A. Ginés i Sànchez i L. Altarriba i Piguillem, Barcelona.-OsamaQashoo és un palestí de 21 anys. Ha visitat el nostre país per donara conèixer la lluita de l'International Solidarity Movement (ISM)i animar les catalanes i catalans a col·laborar amb el poble palestí,que diàriament lluita per sobreviure a la repressió de l'exèrcitisraelià. A través de l'ISM, gent de tot el món i palestins treballen

dins dels territoris de Cisjordània i Gaza de forma no violentacontra l'ocupació israeliana com una part més de la resistènciapalestina. En un moment en què el conflicte palestí ocupaportades, Osama ens dóna la seua visió de la intifida, de lesnegociacions actuals i de la necessitat de la solidaritatinternacionalista.

"La presència d’internacionals impedeixl’exèrcit israelià actuar en llibertat"

Osama Qashoo està donant a conèixer la lluita del poble palestí als Països Catalans