En la remodelació que el president del Governespanyol, José María Aznar, ha fet del seu gabi-net, Júlia García-Valdecasas ha vist recompensa-da la seva feina repressiva al capdavant de laDelegació del Govern espanyol a Catalunya.Aznar ha volgut premiar amb el Ministerid’Admnistracions Públiques la feina queValdecasas ha fet des que l’any 1996 va passar aocupar el càrrec de delegada del Govern. La sevacarrera repressiva la va inaugurar amb el desallot-jament de la casa okupada El Bruc de Terrassal’octubre del 1996, que va provocar desenes deferits. Però l’actuació que va donar a conèixermés àmpliament el seu tarannà va ser el desallot-jament uns dies després del cinema Princesa deBarcelona, pel desplegament desproporcionat demitjans repressius, la duresa de l’acció policial i lacàrrega contra la manifestació de protesta poste-rior. La repressió inflexible contra qualsevol tipusde protesta dels moviments independentista,okupa, antiglobalitzador o anticapitalista haguiat la política de Valdecasas. Algunes de les

actuacions més contundents han estat la detencióde diversos independentistes després de la mani-festació de la PUA el 23 d’abril de l’any 97, laviolació de l’autonomia universitària per reprimirels estudiants que el gener de 1999 protestavencontra la visita d’Aznar a la UAB, la contundèn-cia contra les protestes per la desfilada militar aBarcelona el maig de l’any 2000, la càrrega con-tra la manifestació de protesta per la celebarció aBarcelona d’una reunió del Banc Mundial el junydel 2001 o la detenció i maltractaments contradiversos joves catalans acusats de col·laborar ambl’organització armada ETA. El balanç repressiuque deixa Valdecasas suma més de mig miler dedetinguts i centenars d’identificacions, que s’ex-pliquen per la voluntat del Partit Popular d’aca-bar amb qualsevol tipus de protesta.Valdecasas marxa a Madrid, i Susana Bouis, finsara subdelegada del Govern a Catalunya, pren elrelleu. Des del seu càrrec Bouis ha col·laboratestretament amb Valdecasas, la qual cosa fa pen-sar que continuarà la mateixa línia repressiva.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 17

Estatuts electoralsFinalment, el proper mes de novembre es celebraran les eleccions autonòmiques del Principat.Unes eleccions que vindran marcades tant per la retirada de Jordi Pujol com per la maneracom han enfocat les seves propostes de futur els diferents contendents. Els diferents partits, amanca de veriratbles alternatives a les polítiques econòmiques neoliberals que imperen arreu,han posat com a centre del debat la reforma del marc estatutari, presentant seves respectivespropostes d'estatut d'autonomia, en el cas de PSC CiU, ERC i ICV, i l'oposició a qualsevolreforma per part del PP. Unes propostes que parteixen, de fet, de la constatació, per part delsmateixos que el van acceptar, de l'estancament del model d'estat sorgit de la reforma del fran-quisme i fill de la constitució vigent fins avui. Una constatació que se'ls ha fet palès d'ençà elnaixement del pacte de Lizarra, que tot i acabar en via morta, enterrà definitivament l'estatutde Gernika i obrí pas a l'anomenat "Pla Ibarretxe" per una reforma de la relació de laComunitat Autònoma Basca amb l'Estat espanyol. I sobretot per l'agressiva reacció del PP iel PSOE, que acceleraren les mesures destinades a tancar el traspàs de competències i a refer-mar la uniformització d'un projecte espanyol que es veia qüestionat ja no només pels inde-pendentistes, sinó també per part important de l'autonomisme. Davant aquesta reacció, elsprincipals partits catalans, tant CiU per la seva submissió al PP, com el PSC pel seu lligamamb el PSOE, demostraren la seva incapacitat per seguir fent creïble el marc autonòmic, iveieren la creixent incomoditat i descontentament de l'opinió pública catalana amb els seusesgotats missatges polítics. CiU, amb la seva proposta de nou estatut, pretén rentar-se la caradesprés de set anys de pacte amb el PP, que li ha permès legitimar el seu espanyolisme cadavegada més virulent. El PSC s'enfronta al repte d'aconseguir per fi el govern autonòmic, des-prés del fracàs de Maragall fa quatre anys. La retirada de Pujol li suposa una oportunitat comno havia tingut mai fins ara, i vol desmarcar-se de les posicions més espanyolistes del PSOEamb propostes com l'Euroregió, atacades furibunadment des del nacionalisme espanyol mal-grat no suposar de fet cap qüestionament de la sacrosanta unitat de l'Estat. Amb la mateixalògica successoria encara les leccions l'ERC de Carod Rovira, preocupada per presentar unacara prou moderada per esgarrapar els votants descontents de CiU, aparcant definitivamentdel seu discurs qualsevol referència a la independència, i proposant també un nou Estatut. Tenim doncs tot un ventall de propostes enfrontades, mlagrat ser conicidents en gran part,que en cap moment plantegen ni el reconeixement efectiu i real del dret a l'autodetermi-nació, ni la possibilitat de bastir els Països Catalans, i que no qüestionen tampoc en capmoment l'estat espanyol ni el marc constitucional que vulnera els drets nacionals catalans.Davant d'això hem de veure una vegada més unes eleccions que ens condemnaran a qua-tre anys del mateix, sense poder optar per una veritable alternativa tant pel que fa a unaopció d'esquerres que plantegi clarament una transformació de la societat cada dia mésnecessària, com per una solució definitiva a les reivindicacions nacionals catalaneas, basa-da en la reunificació i independència dels Països Catalans.

Editorial

9 de setembre de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Xile: trenta anys sense AllendeInternacional / 6

Les tortures del 92 arriben a Estrasburg

Economia / 5

Assetjament contra els immigrants de les casernes de Sant Andreu

Països Catalans / 4

Entrevista a Oriol Capdevila, detingut el setembre del 2001

Contraportada / 8

Un any més, l’Onze de Setembre marca l’inici delcurs polític al Principat. Aquest any el tema estre-lla és la reforma de l’Estatut de la ComunitatAutònoma de Catalunya, que d’una manera oaltra està present en les propostes dels partits polí-tics parlamentaris de cara l’Onze.Per la seva banda, la Coordinadora de l’EsquerraIndependentista torna a convocar aquest any lamanifestació i l’acte polític de la tarda l’Onze deSetembre de Barcelona amb el motiu “Amb elsEstatuts no hi ha futur. Independència”, explicantque “els Països Catalans no necessiten més com-petències subordinades al poder de Madrid ni deParís” i que “cal construir els instruments necessa-ris per aconseguir la independència”.La convocatòria de la CEI aplega organitzacionscom les CUP, Endavant, Maulets, MDT o laCoordinadora d’Assemblees de Joves del’Esquerra Independentista (CAJEI), entre d’al-tres. A més del plantejament col·lectiu de l’Onze,aquestes organitzacions també fan la seva pròpiacampanya de l’Onze. Així, Endavant anuncia que“Tornen temps difícils, tornen temps de lluita”,

mentre que l’MDT afirma que “Espanya és irre-formable” i que cal “plantar cara als governsespanyol i francès i a l’Europa dels Estats”.Altres organismes populars també fan les sevespròpies convocatòries per l’Onze de Setembre. LaComissió Fossar de les Moreres torna a convocaraquest any un acte polític al matí al Passeig delBorn després de l’acte de l’any passat en què vaintervenir la diputada basca Gorizelaia i l’exsena-dor Xirinachs. Maulets farà una mica abans d’a-quest acte la presentació per tercer any consecutiude l’anuari d’activitats de les seves assemblees. Perla seva banda, la CAJEI convoca a l’homenatgeque cada any es fa a Gustau Muñoz en record delseu assassinat per part de les policia espanyola laDiada de 1977. Finalment, i per segon any con-secutiu, Rescat convoca a participar a la manifes-tació del migdia per la llibertat dels presos i presespolítiques catalanes, i per denunciar el judici quefinalment, després de més de dos anys, es celebra-rà els propers dies 6, 7 i 8 d’octubre a l’AudiènciaNacional de Madrid. Un Onze de Setembre mésple de propostes que mai.

Aznar premia Valdecasas

11-S: un clam perla independència

La reforma de l’Estatut de la Comunitat Autònoma deCatalunya marca bona part de les propostes per la Diada

La manifestació independentista de l’11 de setembre cada any aplega milers de persones

L’actuació repressiva de la delegada del Govern deixa unbalanç de més de mig miler de detinguts en 7 anys.

Mireia Redondo, Barcelona.-Aquest estiu s'han precipitat elsfets a les casernes de Sant Andreu.Uns mesos de mobilitzacions veï-nals havien aconseguit reduir elressò aconseguit per alguns gru-puscles populistes i racistes queestaven intentant aprofitar lasituació en benefici propi. Elsveïns i les veïnes de Sant Andreutenien converses amb les adminis-tracions per aconseguir que esconstruïssin equipaments on hihavia les velles casernes. Els grupsveïnals també volien que els i leshabitants que estaven vivint o,millor dit, sobrevivint a les caser-nes, tinguéssin garantits elspapers, la residència i el treball.Es tractava d’aconseguir unescondicions de vida dignes, “comqualsevol altra persona”.

Moviments durant l’estiuPerò durant els mesos d'estiu es vacomençar a enderrocar una partde les casernes. El desallotjamentsemblava imminent. S'organitza-ren grups per estar a les casernesamb els i les ocupants i per a par-lar-hi, amb elsobjectius de fer-los saber lasituació i inten-tar buscar feinaa les personesque ho necessi-taven amb mésurgència. Fins itot es va organit-zar un dinar i un partit de futbola les mateixes casernes.Va tenir lloc una vista pel des-allotjament en què els ocupantsde les casernes hi van assistir perdefensar-se malgrat la por i la des-confiança que havien manifestatrespecte el procés judicial. La jut-

gessa no va acceptar el seu argu-ment d'indefensió i no va deixardeclarar els demandats. L'únicque va acceptar va ser fer unespreguntes a l'administració sobreel tema. Per la seva banda, l'advo-cat de l'Estat demanava portar eldesallotjament de les casernes pel

procedimentd ' u r g è n c i a ,per procedir al’expulsió delsocupants elmés ràpidpossible sensedonar explica-cions sobre lesirregularitats

amb què tant les administracionscom la policia estaven actuant.Aquesta demanda va ser rebutjadaper la jutgessa que va allargar elprocediment fins a aquest setem-bre.

Assetjament policialDesprés d'aquesta vista semblavaque la tranquil·litat tornaria a lescasernes. Es van instal.lar unesdutxes i es van desinfectar lescasernes per a millorar les condi-

cions de vida. Però l'assetjamentpolicial no va trigar a arribar.Cada dia s'identificaven els ocu-pants de les casernes, se'ls amena-çava, se'ls detenia sense argu-ments i es procedia a l'expulsiód'alguns dels detinguts senseordre per a fer-ho. Era freqüentque, en anar a les dutxes, queestan una mica apartades de lesvivendes, la policia els identifi-qués i els amenacés amb expulsar-los o els detingués directament.Tampoc no es van respectar elspactes amb les entitats veïnals i esvan enderrocar parts habitades deles casernes. En una ocasió vanestar a punt de tirar una casa ambuns ocupants a dins perquè nohavien mirat si hi havia alguvivint-hi. La part que estava habi-tada o feta servir pels militars iexmilitars no es va tocar.Amb cada vegada menys vivendesi menys parets, es feien assemble-es a l'aire lliure, assembles en quèla policia irrompia per amenaçar odetenir a la gent que hi havia.Alguns dels detinguts restavendies a la Verneda sense que ningúpugués anar a veure'ls o, simple-

ment, no s’avisaven a familiars oamics de la seva detenció.En aquest context, Papers per aTothom va convocar una manifes-tació el 7 d'agost a la plaça SantJaume. Al final de la concentra-ció, que es va desenvolupar ambnormalitat, lapolicia vadetenir, entred'altres, undels portaveusde les casernes,Yerko Toro. Elmotiu adduïtera la falta depapers, peròYerko tenia els permisos de resi-dència i de treball en procés derenovació. Ell i diversos immi-grants estaven a la Verneda a l'es-pera de l'expulsió, però finalmentes va aconseguir suspendre el con-tenciós administratiu que endemanava la seva expulsió. Altresno van tenir tanta sort: en aquellmoment ja havien estat expulsa-des una trentena de persones.

Situació actual a les casernesAvui encara hi ha detinguts i

detingudes esperant que es resol-gui el cas, n’hi ha que han marxatper por degut a les constants pres-sions i intimidacions de la policiai n'hi ha que s'han acollit al pla dela Creu Roja. Per la seva banda,les plataformes veïnals han iniciatconverses amb les administracionsamb l’objectiu de resoldre la com-plexa problemàtica.Els i les veïnes tenen clar que lasituació dels immigrants és difícili no veuen que les administra-cions vulguin resoldre el cas con-siderant els immigrants. Aquests,assetjats per la policia i les admi-nistracions, cada cop són menys itenen menys ganes de mobilitzar-se pels seus drets.Caldrà esperar a la vista del mesde setembre per veure com esresol tot aquest tema, però sem-bla que les administracions i lapolicia no estan disposades a res-pectar ni els pactes amb les plata-formes veïnals ni els ocupants deles casernes.Igualment, totes les mobilitza-cions en les que la Plataforma perCatalunya i altres grups feixisteshan tret el nas han tingut lesseves conseqüències. Una partconsiderable del veïnat es mos-tren poc receptius de cara als i lesimmigrants i, el que és pitjor,estan augmentant els grups dejoves feixistes i d’ideologia naziper la zona de Sant Andreu, ques'afegeix als que també han cres-cut o han revifat a zones properes

com la Sagrera,Navas i el Clot.Com a conse-qüència, hanaugmentat demanera consi-derable lesagressions fei-xistes a gentjove de la zona

que es mostra contrària a aquestesideologies.Aquests grups actuen amb totaimpunitat i no tenen a sobre lapolicia per a detenir-los o assetjar-los de la manera que els immi-grants de les casernes pateixen adiari. O bé les administracions i lapolicia s'han equivocat d'objectiua assetjar o bé els convé l'augmentd'aquest grups feixistes esdeve-nint còmplices, doncs, de lesagressions i de l’expansió d'ideo-logies feixistes.

Part del veïnat intenta recuperar les casernes per a equipaments pel barri iassegurar unes condicions de vida dignes pels seus habitants

Assetjament policial sobreles casernes de Sant Andreu

9 de setembre de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . AltPenedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana,Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:Ateneu Revolta,Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: CasalIndependentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel,Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, ,La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-MauletsBarcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de SantAndreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu laMàquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja,Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CasalIndependentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà,1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments,Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I PlanaBaixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-CentreCultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roigde Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma,Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet,Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13,Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31.Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C.Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) /Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

Els i les veïnes veuen quela situació dels immigrantsés difícil i no veuen que lesadministracions vulguinresoldre el cas considerant elsimmigrants

Grups de veïns s’hanorganitzat per aconseguirequipaments pel barri iunes condicions de vidadignes pels habitants deles casernes

Els equipaments militars abandonats són un espai enorme que els i les veïnes reclamen per a equipaments pel barri

Laia Altarriba, Barcelona.- La majorpart de la societat catalana recordal’any 1992 per l’olimpíada que es vacelebrar a Barcelona. Però per a l’es-querra independentista l’any 92 vaassociat a detencions i tortures. Perquèel ja aleshores jutge de l’AudiènciaNacional Baltasar Garzón va ordenarentre el 29 de juny i el 9 de desembred’aquell any la detenció de 38 mili-tants i simpatitzants independentistesper una suposada vinculació amb l’or-ganització armada Terra Lliure (quealeshores es mantenia pràcticamentinactiva però que encara no s’haviadissolt). Molts dels detinguts, en sortirde comissaria en llibertat o en anar aparar a la presó, van denunciar quehavien patit tortures brutals en mansde la Guàrdia Civil durant els interro-gatoris a Manresa, a Barcelona i,sobretot, a Madrid. La justícia espa-nyola, però, va arxivar les denúncies ino va voler-les investigar, malgrat quealguns dels infor-mes dels metgesforenses mostra-ven clars indicisque els detingutshavien estat mal-tractats.Després d’unprocés judicialque ha duratdiversos anys, elproper 18 denovembre començarà a Estrasburg, ala Cort Europea dels Drets Humans,un judici per determinar si la justíciaespanyola va actuar correctament o sihauria d’haver obert una investigacióarran de les denúncies presentadesaleshores. Tot i que el dictamen del tri-bunal no serà vinculant per a la justí-cia espanyola i que només hi han arri-bat 17 de les desenes de denúncies pre-sentades inicialment (dues han estatdesestimades per la Cort Europea, aixíque al judici només se’n tindran encompte 15), Ramon Piqué, portaveudels detinguts del 92, creu que el fetque el Tribunal d’Estrasburg considerique s’haurien d’haver investigat lesacusacions suposa una victòria políticai moral molt important. I és que seria

la primera vegada que un organismejudicial comunitari posaria en dubteels mètodes d’interrogació dels cossospolicials espanyols i donaria credibili-tat a unes acusacions per tortures imaltractaments.Tortures brutalsEls relats dels detinguts són esfereï-dors. Algunes de les pràctiques quedenuncien van patir són la bossa al capper produir sensació d’ofec en la per-sona que estan interrogant, submergirel cap en una banyera d’aigua perobtenir la mateixa sensació, cops adiverses parts del cos amb llistats tele-fònics o barres de ferro, aplicació d’e-lectrodes o amenaces de violació. Elprocés que han hagut de seguir elsdenunciants perquè ara Europa inves-tigui les acusacions ha estat llarg, per-què els tribunals espanyols van desesti-mar-les. El convenciment, però, de laimportància d’exhaurir tots els passospossibles per tal que un tribunal de

justícia donés credibi-litat a les acusacionsha permès que el pro-per mes de novembrese celebri el judici aEuropa. Pel camí hanquedat les denúnciesde moltes personesque l’esgotament, elstombs polítics o lesrenúncies les ha fetdesestimar de conti-

nuar amb el procés de recursos ial·legacions.Els informes mèdicsEl motiu que ha fet decidir el tribunaleuropeu d’obrir aquest judici han estatels informes dels metges forenses quevan examinar els detinguts quan eren ala comissaria.Malgrat que l’examen mèdic va sermolt limitat (no els va examinar tot elcos, sinó només les parts que no que-daven cobertes per la roba), els foren-ses no van poder obviar algunes sen-yals a la cara o als braços que les tortu-res havien deixat en els detinguts. Sónles ferides que recullen aquests infor-mes les que han fet decidir la Cortd’Estrasburg a iniciar la vista oral.Ramon Piqué remarca la importància

que té fer-se reconèixer pel metgeforense en cas de ser torturat o mal-tractat per la policia, ja que, tot i queen moltes ocasions aquests metgesintenten obviar les marques deixadesdurant els interrogatoris, de vegades esveuen forçats a recollir les més evidentsen el seu informe. A l’hora de presen-tar una denúncia pels maltractamentssoferts, sónaquests informesels que el jutge téen compte perdeterminar si obreuna investigació,com ha passatamb les denúnciesque han arriba aEuropa. Els infor-mes realitzats ensortir en llibertatper altres metges, i que al 92 vancorroborar que els detinguts havienpatit maltractaments, a l’hora d’unjudici no és tenen massa en compte.Lluita contra la torturaPer Ramon Piqué, una de les mancan-ces que van trobar les persones que vanser torturades va ser la inexistènciad’alguna entitat que estigués treballantel tema de la tortura i que els poguésdonar suport legar i psicològic. Perquèdesprés de passar per aquesta duraexperiència, les persones que han patitmaltractaments i que es decideixen adenunciar-ho, tenen davant seu unllarg camí judicial que els farà recordarconstantment la mala experiència quevan patir. També és important crearespais on puguin rebre suport psicolò-

gic. És per això que alguns dels detin-guts del 92, un cop hagi acabat el judi-ci a Europa, volen que la seva expe-riència serveixi per poder ajudar lagent que és detinguda avui en dia ipateix, com ells van patir, tortures imaltractaments. De moment, però,miren cap a Estrasburg amb l’esperan-ça que, com a mínim des d’Europa, esposi en qüestió el tracte que dispense-nels cossos policials de l’Estat espanyolals detinguts a les comissaries.Desactivar l’independentismeL’Operció Garzón (tal com és cone-guda l’operació que va impulsaraquest jutge contra l’independentis-me el 1992) tenia l’objectiu de desac-tivar les protestes independentistesdavant de la celebració a Barcelonadels jocs olímpics. Les detencions, amés, van arribar en un moment enquè l’esquerra independentista estavadividida i enforntada entre sí, i feiapoc que un sector important haviadesembarcat a ERC sota l’auspicid’Àngel Colom amb l’argument quela construcció europea permetriaassolir la independència per viesestrictament institucionals. La majorpart dels detinguts del 92 eren algunsdels militants més combatius i que nodonaven suport a l’estratègia d’incor-poració a ERC. Com que el movi-ment independentista estava molt

afeblit, la resposta alcarrer després de lesdetencions i empre-sonament d’algunsdels detinguts vadecaure, cosa que vaestendre el sentimentde derrotisme. ÀngelColom va aprofitar lasituació i va oferir el“perdó” a alguns delsdetinguts que van

anar a la presó a canvi de renunciarals seus objectius i a recolzar la viainstitucional defensada per ERC.

9 de setembre de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

El 18 de novembre comença el judici a la Cort dels Drets Humans

Les tortures del 92arriben a Estrasburg

l’apunt

Les detencions vanarribar en unmoment en quèl’esquerraindependentistaestava dividida ienfrontada

La bossa al cap, labanyera, electrodesi cops al cos sónalgunes de lestortures que vanpatir els 38detinguts

La tortura avuiÀlex Tisminetzky, Barcelona.- Elcreiexement de l’independentismei altres moviments socials en elsdarrers anys ha tornat a actualitzarla pràctica dels maltractamentsdins les dependències policials.L’any 1997, coincidint amb larevifalla del moviment okupa, elGrup sisè de la Brigada d’Informa-ció de Barcelona va engegar unaoperació policial a Terrassa contraun fantasmagòric nou grup armatdel qual mai més s’ha tornat a par-lar. Els quatre joves detinguts enl’operació van sortir en llibertatsense càrrecs, però van denunciarmaltractaments, cops i llarguíssimsinterrogatoris il·legals amb pres-sions psicològiques.Des de llavors, gairebé un centenarde catalans han testimoniat tortu-res, en molts cassos protagonitzatspel mateix grup policial. Els altrescossos polcials, però, també acapa-ren part de les denúncies; com enel cas dels quatre joves de Toràdetinguts sota la llei antiterroristapels Mossos d’Esquadra i interro-gats durant hores sota pressionsfísiques i psicològiques. Durant laincomunicació un dels detingutsva haver de ser hospitalitzat a laUVI i els anàlisis mèdics van cons-tatar que havia estat drogat.Finalment el cas de Laura Riera,terrassenca detinguda per laGuàrdia Civil, ens obliga a nooblidar-nos de la benemerita: acausa de les tortures durant elsquatre dies d’incomunicació, laLaura en arribar a la presó no vapoder restar dreta durant dues set-manes i va perdre definitivamentl’oïda de l’orella esquerra

El jutge Baltasar Garzón

A. Ginés i Sànchez, València.-Malgrat la intensa campanya que hadesenvolupat el Govern de laGeneralitat Valenciana en defensadel Pla Hidrològic Nacional espa-nyol, la Comissió Europea no haconvocat a cap representant d’a-questa institució a les reunions quese celebraran l’octubre vinent peranalitzar aquest pla polèmic i quepot ser decisiva per al finaçamenteuropeu del projecte.Aquesta decisió ha provocat un granenuig en les files del PP valencià -especialment després de les mobilit-zacions de principis d’any i la cons-tant campanya política i mediàticaen favor del trasvassament- perquèla seua absència deixa en evidènciael pes real que el PP valencià té dinsde tot el procés.La comissària europea de MediAmbient, Margot Wallström, queen canvi sí que ha convidat elGovern aragonès, ha rebutjat la pre-sència de la institució valencianaperquè considera que no té capestudi o dada interessant per aportarmés enllà de les que puga presentarel Govern de l’Estat espanyol, mal-grat que, en el seu moment, laGeneralitat Valenciana ja va enviardos estudis a la seu de la Comissió.Aquesta situació, afegida a les decla-racions que en el seu moment varealitzar la comissària de medi

ambient on qüestionava el finança-ment europeu del projecte, han fetque en el lobby valencià protrasva-sament s’encenga el senyal d’alarma.Així, el Govern valencià ha progra-mat unes jornades per a finals desetembre on acudiran acadèmics iprofessionals que, com exposava undels mitjans regionals que s’ha des-tacat més en la defensa del pla, “ana-lizaran el traçat del trasvassament,les necessitats hídriques de laComunitat Valenciana i els benefi-cis que pot reportar l’arribada d’ai-gua de l’Ebre”.La intenció de l’Executiu valencià ésenviar les conclusions d’aquestesjornades a la reunió oficial d’octu-bre a través dels valencians que acu-

diran en la delegació del Governespanyol.L’altra part del lobby protransvasa-ment, les patronals valenciana, mur-ciana i andalusa, està preparanttambé diferents accions. Demoment, s’ha constituït com al’Associació Empresarial de l’ÀreaMediterrània -en aquest cas inclounomés el País Valencià, Múrcia iAlmeria- i, deprés de denunciarpúblicament la pol·larització de lareunió de Brussel·les, preparen unacte a Múrcia amb alcaldes de ciu-tats afectades pel pla, presidents deDiputacions i empresaris d’aquestesregions on, curiosament, no hanconvidat l’Alcalde de Barcelona per-què “està en contra del trasvassa-

ment”. Aquest col·lectiu asseguratenir un informe d’experts nord-americans que avalen el transvassa-ment i que lliuraran a Brussel·lesdurant el mes de setembre.Més enllà de la possibilitat d’incidiren les decisions que finalment esprenguen a Europa, el Governvalencià està fent tot el possible permantenir la tensió social sobre laqüestió de l’aigua. El secretari auto-nòmic de Relacions amb l’Estatespanyol i amb la Unió Europea,Rafael Ripoll, ha afirmat que la con-tracimera “pretén sensibilitzar lasocietat sobre la idoneïtat del trans-vassament per la carència d’aigua”,és a dir, que l’objectiu és assegurar lapresència mediàtica de la qüestió.A les passades eleccions autonòmi-ques i municipals el PP va usar elPHN com a un dels seus principalsarguments electorals. Els argumentsen favor del transvassament no hanaconseguit un recolzament unànimde la societat, com pretenien, ans alcontrari, cada cop són més les enti-tats i col·lectius que s’hi pronuncienen contra; ni tan sols les mobilitza-cions han obtingut el seguimentesperat. Però el PHN continua sentuna gran eina per desgastar elPSOE, que per la seua responsabili-tat en el Govern d’Aragò i la seuaindefensió davant els mitjans decomunicació es veu incapaç demantenir una postura clara en l’as-sumpte.Vistos els resultats dels comicisautonòmics i municipals, de segurque el PP no vol que la qüestió s’o-blide. De fet, ja s’està anunciant lapreparació d’un gran acte multitu-dinari per a la campanya electoraldel 2004. I, mentrestant, el PSOEvalencià ja ha confirmat que assitiràa la contracimera.

El Govern valencià vol contrarrestar la seua exclusió de la reuniósobre el PHN a Brussel·les amb unas jornades alternatives

Contracimera a València enfavor del PHN espanyol

9 de setembre de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Assemblea dedefensa de lescomarquesnord-orientalsDiverses associacions i entitatsde les comarques del nord delpaís que lluiten en defensa delterritori davant de les agressionsurbanístiques, ambientals i pai-satgístiques han decidit uniresforços i han creat l’Assembleade Defensa de les ComarquesNord-Orientals. En aquestacoordinadora hi participencol·lectius d’una banda i altra delPirineu que comparteixen lesmateixes problemàtiques com lesorganitzacions en contra de lalínia d’alta tensió de la CatalunyaNord o Salvem l’Empordà. Lapresentació de l’Assemblea es vafer el passat 30 d’agost a Olot,des d’on es va convocar a unamanifestació el diumenge 19d’octure a Girona sota el lema“Prou agressions al territori”.També durant el mes d’octubre aFigueres se celebrarà la PrimeraTrobada d’Entitats i Plataformesen Defensa del Territori delsPaïsos Catalans. Algunes de lesentitats que han organitzat la tro-bada són la Plataforma Salveml’Empordà, la Plataforma enDefensa de l’Ebre, el Col·lectiu400.000 volts? No, gràcies! iEcologistes de Catalunya.

Manifestació aManresa contrala repressióUnes quatre-centes persones vandenunciar el darrer dissabte 30d’agost la detenció per part delsmossos d’esquadra i posteriorsegrest, agressions i maltractesper part d’un grup d’encaputxatsque va patir un jove manresà elpassat mes de maig (vegeuL’Accent número 16). LaCoordinadora Antirepressiva delBages, coincidint amb la festamajor de Manresa, va convocaruna manifestació per condemnarles agressions que ha patit el jovei per mostrar la necessitat de con-tinuar lluitant malgrat la repres-sió policial.

Obre el primercentre desecundària de laBressolaAquest mes de setembre, 18alumnes de secundària de laCatalunya Nord han pogutcomençar els seus estudis desegon grau en català gràcies a l’o-bertura de la primera escolaBressola de secundària. Aquestcentre s’ha obert a la població delSaler i té un pressupost de70.000 euros. La intenció éspoder anar augmentant anual-ment el pressupost i, d’aquestamanera, permetre que cada anyhi hagi més alumnes que puguincursar la secundària en català.

imatge de la concentració en favor del PHN a València

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Elspropers dies 6, 7 i 8 d'octubrel'Audiència Nacional jutjarà aMadrid a nou catalans inclosos dinsel sumari del desarticulat escamotBarcelona d'ETA. El tribunal espa-nyol demana dotze anys de presó pelterrassenc Zigor Larredonda i pelbarceloní Diego Sánchez per perti-nença a banda armada, i deu anys depresó per la també terrassenca LauraRiera per col·laboració amb bandaarmada. La resta d'encausats catalanstenen una petició de set anys depresó i importants multes econòmi-ques també acusats de col·laboració.Els fets jutjats es remunten a generdel 2001, i des de llavors en Diego,en Zigor i la Laura es troben en presópreventiva i dispersats per diferentscentres penitenciaris espanyols. Desde fa dos anys, en Zigor ha estat a lespresons de Soto del Real, Aranjuez,Valdemoro i Albacete, en Diego harestat a Soto del Real mentre la Lauraha passat per Soto del Real, Alcalá-Meco i Badajoz.

Des de Rescat, col·lectiu de suport apresos polítics, s'ha denunciat eljudici per considerar l'AudiènciaNacional un "tribunal d'excepció,hereu de l'antic Tribunal de OrdenPúblico" i que "ens trobem davantun judici polític, on la majoria d'in-culpacions es basen en declaracionsextretes sota tortura". El col·lectiudemana "deixar la via repressiva perafrontar les lluites socials i nacionals"

i fa una crida a la mobilització ensolidaritat amb els encausats, convo-cant el proper 11 de setembre a unamanifestació a Barcelona i una altramanifestació el 13 de setembre aTerrassa. Pels dies del judici s'estanpreparant autocars pel primer dia(dilluns 6 d'octubre) i a Barcelona iTerrassa es convocaran concentra-cions tots tres dies davant elsAjuntaments a les 8 del vespre.

Judici a nou catalans a l’Audiència NacionalLes demandes fiscals sumen una cinquantena d’anys depresó per “pertinença i col·laboració amb banda armada”

El judici del 23d’abril de 1997ja té dataEl proper 21 d'octubre es por-tarà a terme el judici contravuit independentistes detin-guts a Barcelona el 23 d'abrilde 1997.Els joves, que van ser detingutsdesprés de la manifestació quees va celebrar a la tarda, tenenuna petició fiscal que arribafins els vuit i deu anys de presóper a alguns d'ells. La policiaespanyola els acusa d'agressió al'autoritat, danys i desordrespúblics.Els independentistes, encanvi, han denunciat que vanser detinguts per un nombrósgrup de policies de paisàquan tornaven de la convoca-tòria, que no es van identifi-car en cap moment i que elsvan agredir entre insults iamenaces. Els joves handenunciat haver patit múlti-ples cops i humiliacions unavegada detinguts.El col·lectiu antirrepressiuAlerta Solidària ja ha anunciatmobilitzacions en suport alsencausats i en denúncia de latortura.

L’Audiència Nacional ha jutjat una vuitantena de catalans els darrers deu anys

Redacció, València.- El passat 11de juliol, el Consell de laGeneralitat Valenciana va modifi-car el Catàleg de Muntanyesd'Utilitat Pública amb l'objectiu dedesclassificar 38,75 hectàrees de lamuntanya anomenada la Solana almunicipi de la Vall de Gallinera. Eldecret, signat pel conseller deTerritori i Vivenda, Rafael Blasco, ipel president de la GeneralitatValenciana, Francisco Camps, esbasa en les Normes Subsidiàries dela Planificació Municipal de la Vallde Gallinera, aprovades per laComissió d'Urbanisme en la sessiócelebrada el 31 d'octubre de 1991.En aquestes normes ja es tractavad'excloure la Solana del Catàleg deMuntanyes d'Utilitat Pública de laprovíncia d'Alacant, considerant-lacom a terreny apte per urbanitzar.La resolució de la Generalitattambé recull la sol·licitud del'Ajuntament de la Vall deGallinera d'incloure al citat catàleg152 ha de propietat municipal, l'a-nomenat paratge de l'Ombria,proper al nucli de Benissivà, enuna foscamaniobra quepotser amagueuna futura des-classificació.A la zona des-c l a s s i f i c a d a ,sembla quepoden arribar aconstruir-se finsa 2.890 xalets,fet que possiblement suposarà unimportant impacte demogràfic,social i ambiental, si tenim encompte que els vuit nuclis habitatsque composen la Vall de Gallineraa penes sumen uns 800 habitants.L'alcalde del BNV, José Cirré, pre-guntat per la qüestió, ha restatimportància a l'assumpte al·legantque els terrenys esmentats són decomposició calcària i d'escàs valor

forestal i, que si bé foren inclosos alCatàleg de Muntanyes d'UtilitatPública, açò es degué a una errada

de laConselleria.La promotoraque ha adquiritels terrenys ésuna empresa ale-manya radicadaa Xaló, es tractade Xaló Consult,que a la seuapàgina web es fa

ressò del projecte urbanístic ano-menant-lo Parc Vall de Gallinera.Aquest projecte es complementaamb un altre de la mateixa promo-tora ubicat a Llíber, municipitambé situat a l'interior de laMarina Alta. Per a tots dos projectes, XalóConsult cerca ara inversors particu-lars, sobretot a Alemanya, per talde cobrir els 125 milions d'euros

que, sols a la Vall de Gallinera,suposa el cost de la urbanització.Segons s'ha sabut, l'àrea afectada vaser comprada a l'Ajuntament de laVall de Gallinera, aleshores regitper l'alcalde del PP Miguel MarzàCervera, pel preu de 457.831euros, quan encara era sòl d'utilitatpública, és a dir, a 12 euros permetre quadrat, una xifra queactualment ha multiplicat per deuel seu valor.Aquesta manera de procedir nosembla aleatòria, la compra de sòlno urbanitzable resulta molt mésbarata, les promotores pressionenels ajuntaments per vendre iaquests cedeixen sense oferir resis-tència, mentre accepten i sol·lici-ten unes desclassificacions queincrementen el marge de beneficisde les promotores. Actuacions d'a-quest tipus no deparen res de boper al paratge de l'Ombria, per alqual l'Ajuntament de la Vall de

Gallinera ha sol·licitat la seuainclusió en el Catàleg deM u n t a n y e sd ' U t i l i t a tPública.La justificaciódel projecte perpart de totes lesforces políti-ques que inte-gren l'Ajunta-ment de la Vallde Gallinera(BNV, PP, PSOE) es basa en dueslínies: per una banda fer referènciaal caràcter calcari dels terrenys i elseu escàs valor forestal, i per l'altraal suposat desenvolupament eco-nòmic que el projecte pot suposarper a una zona degradada econò-micament i que de forma progres-siva va perdent població.En una líniaa r g u m e n t a ltotalment dife-rent trobem else c o l o g i s t e sd'Agró, els qualsdenuncien elprojecte afir-mant que lamajoria delsterrenys de laMarina Alta són calcaris (ho és elParc Natural del Montgó) i no peraixò necessàriament són d'un valorecològic baix. Els ecologistes veuen

més bé el projecte com a la prime-ra fase d'una gran operació especu-lativa a gran escala per urbanitzarintensivament la Vall de Gallinera,més que no pas l'interès per dina-mitzar econòmica i socialment unazona depauperada.El macroprojecte de Xaló Consultconsta com a mínim de 120 casesde fusta, 2 centres comercials, unbungalou-hotel de 30 mòduls i230 cases amb parcel·les de 1000metres quadrats. Es tracta, comocorre a altres zones del sud delPaís Valencià (Alfàs del Pi, SantaPola, etc.) de crear grans zonesresidencials que seran ocupadesmajoritàriament per jubilats delnord d'Europa o sectors acomo-dats de les classes mitjanes o laburgesia valenciana, amb un poderadquisitiu important i que gaudi-ran d'una zona d'un alt valor eco-lògic contribuint a degradar-la idespersonalitzar-la amb el seumode de vida urbà. Aquests resi-dents, més que dinamitzar la sub-comarca com argumenten dema-gògicament els polítics locals iautonòmics, el que faran és priva-titzar-la.La Vall de Gallinera és un exem-ple més del model de creixementeconòmic impulsat al PaísValencià, un model basat, quaside manera exclusiva, en la cons-trucció i els serveis, sectors que

per poder auto-s o s t e n i r - s e ,requereixen demajors aporta-cions d'aigua ide materials deconstrucció. I ésen aquestesi m p e r i o s e snecessitats ontrobem el per-

què de la defensa numantina, perpart de polítics i burgesia valen-ciana, del PHN i de lleis com elPla d'Argiles, que reconeix com azones d'explotació minera granpart dels territoris del PaísValencià, afectant zones d'enormevalor ecològic com la Serrania o laTinença de Benifassà.

Caldria pregun-tar-se a qui afa-voreix aquestmodel, quasiunidireccionalen una zona delsPaïsos Catalansca rac t e r i t z ada(sobretot al cen-tre i el sud) perunes taxes eleva-

des d'atur, un treball de baixa qua-lificació i un progressiu i difícil-ment aturable procés de desindus-trialització.

9 de setembre de 2003

Pàgina 5

Economia

Es desclassifiquen 38ha a la Vallde Gallinera per fer xalets

A la zona desclassificada,sembla que poden arribar aconstruir-se fins a 2.890xalets, fet que possiblementsuposarà un importantimpacte demogràfic, social iambiental

La Vall de Gallinera és unexemple més del model decreixement econòmicimpulsat al País Valencià, unmodel basat, quasi demanera exclusiva, en laconstrucció i els serveis.

Caldria preguntar-se a quiafavoreix aquest model enuna zona caracteritzada perunes taxes elevades d'atur, untreball de baixa qualificaciói un progressiu procés dedesindustrialització.

El sector immobiliari ha fet pressió per aconseguir la desclassificació.

Juanjo Garcia, València.- Trentaanys després del magnicidi, les res-tes de Salvador Allende no descan-sen en pau. En l'aniversari de laseua mort i de la defunció de lademocràcia xilena, la polèmicasuscitada pels actes d'homenatgehan evidenciat aquesta certitud.Els actes previstos pel govern delsocialdemòcrata Ricardo Lagoshan comptat amb reaccions des-iguals. Dins la coalició electoralque sustenta el president, laConcertación Democrática, el par-tit majoritari, la DemocràciaCristiana, ha mostrat el seu rebuig.Alguns dirigents d'aquest partitcom Adolfo Zaldibar, president delSenat, han manifestat que no hiassistiran. Els altres socis de laConcertación, el Partido RadicalSocialista Democrático i el Partido

Por la Democracia tampoc no hanmostrat gaire entusiasme pel reco-neixement públic de la figurad'Allende. Mentre la conservadoraRenovación Nacional, la pinoche-tista Unión DemócrataIndependiente i la jerarquia catòli-ca han criticat durament la decisióde Ricardo Lagos. L'altre granabsent en la celebració serà elgeneral Juan Emilio Cheyre,comandant en cap de les ForcesArmades.L'homenatge programat consisteixen el descobriment d'un quadre del'expresident de la Unidad Popularen el Palau de la Moneda, lacol·locació d'una placa en el Saló

de la Independència i un discursdel propi Lagos. Segons sembla, iper evitar desencontres amb elsseus socis electorals, Lagos centra-rà el seu parlament en la dimensióhumana d'Allende, tot evitant-nequalsevol referència de contingutpolític. Posteriorment està previstun concert a l'Estadi Nacional deXile, recentment rebatejat comEstadi Victor Jara i declarat monu-ment nacional en record de les víc-times de la repressió militar.

Malgrat la transcendència delsactes, la televisió nacional xilenaha declinat retransmetre'ls.Darrere d'aquesta successió dedecisions s'hi amaguen diversesjugades partidistes. D'una bandaLagos intenta canalitzar el capitalpolític que representa la memòriad'Allende i l'onada progressistaque recorre el Con Sud. Així, estàprevista la participació d'una dele-gació del MT del Brasil. Sempre,però, sense irritar la dreta.

En el mateix sentit electoralistas'emmarquen els acords subscritsamb el president argentí, NéstorKirchner, sobre la col·laboracióentre ambdós països per impulsarla protecció medi ambiental en elcontinent, i que acaba amb la his-tòrica disputa per les fronteresandines. Tot plegat es tracta,doncs, d'una bassa del PS peravantatjar els seus socis de coalició.Per la seua banda, l’Alianza porChile, aplec de la UDI i de RN,

intenta amb un discurs alarmistade soscavar les bases del DC, queveu amb poc optimisme el procésde primàries dins la Corcertaciónper a les presidencials del 2005.La utilització de la figurad'Allende com a arma electoralresta clara. Sobretot després que lapassada setmana el candidat de laUDI, Joaquin Lavín, acceptés laproposta de Lagos de crear unainstitució encarregada de la inves-tigació i salvaguarda dels DretsHumans. La postura de Lavínforma part del viratge d'estil queell mateix encapçalà en les elec-cions presidencials del 1999. Sensecap renúncia formal, l'herènciapinochetista ha moderat el seu dis-

curs en un intent de guanyar totl'espectre polític possible. Així, haanunciat que no participarà en capdels actes que els partidaris delcolp han organitzat. En definitiva, les commemora-cions previstes pel trentè aniversaridel colp d'estat son descafeïnades.I les tensions que s'hi generen sónfruit més de les disputes electoralsfutures que d'un debat rigorós alvoltat de la història del Xile con-temporani. A la tradicional pola-rització esquerra/ dreta se n'hi afe-geix una de generacional molt acu-sada, ja que el 50% de la poblacióxilena va nàixer després del 1973.La història sembla conspirar con-tra ella mateixa, i Xile, amb ella,entre la memòria i l'oblit tria perun camí inermig sense cap ambi-ció.

Xile: Trenta anyssense Allende

9 de setembre de 2003

Pàgina 6

Internacional

Alguns dels partits quesustenten a Lagos alpoder mostren el seurebuig a l’homenatge.

La utilització de la figurad’Allende com a armaelectoral resta clara.

L’homenatge suscita una gran polèmica al país

Sonia Jiménez, València.- Desprésdel cop d'estat de 1973 a Xile, laJunta Militar, encapçalada pel gene-ral Augusto Pinochet, va governar elpaís fins l'any 1989. Aquell desem-bre, durant les primeres eleccionspresidencials en 19 anys, el candidatdemòcrata cristià Patricio Aylwinguanyà els comicis. L'any 1993 lesguanyà el fill de l'ex-presidentEduardo Frei Montalva, EduardoFrei Ruiz-Tagle. Finalment, el marçde 2000, Ricardo Lagos es va con-vertir en president amb el suport delPartit per la Democràcia (escinditdel Partit Socialista el 1987), elPartit Radical Socialdemòcrata i elPartit Socialista. Però la feina fetaper aquests tres governs respecte a lainvestigació dels crims comesosdurant la dictadura militar s'halimitat a un intent de neteja de la

consciència col·lectiva de Xile. El1990, i poc després de guanyar leseleccions, Aylwin manifestà la seuaintenció d'aclarir els casos de viola-ció dels Drets Humans. Es creà ambaquesta intenció la ComissióNacional de la Veritat iReconciliació, limitada a investigarels casos amb resultat de mort.Tantmateix, mai va tenir facultatsjudicials i no estava capacitada aobligar a les persones a prestar testi-moni. La seua tasca es va centrarúnicament en la investigació.L'informe de la comissió, presididaper Raul Retting, es va presentar afebrer de 1991. D'acord amb lesxifres oficials de l'informe Retting esregistraren a Xile 3.197 víctimes deviolacions greus als Drets Humansentre setembre de 1973 i març de1990. Però les xifres oficials no

donen compte de la veritable mag-nitud dels fets durant la dictadura,amb molts casos sense denunciar.Tampoc s'inclouen a l'informe elscasos de tortures sense resultat demort, que es calculen en quatre mil. Dos anys més tard, el president pre-sentava un projecte de llei relatiu alscasos de violació dels Drets Humanson s'establia la garantia del secret deles declaracions de les persones ambdades o informacions que ajudarena la determinació del fet punible iles seues circumstàncies. El governva haver de retirar el projecte de lleique la societat xilena entengué coma un intent de llei de Punt i Final.Per una altra banda, la primeramesura del nou president Frei Ruiz-Tagle el 1995 fou dictar una refor-ma del Codi de Justícia Militar res-pecte al lloc de reclusió dels militars

condemnats. Es va construir lapresó de Punta Peuco amb l'excusade la segregació i la garantia de laintegritat personal dels militars.Però tots els organismes de DretsHumans entengueren que la finali-tat era clarament donar als unifor-mats un lloc de reclusió que els per-metés un tractament de privilegi iexclusivitat. En allò que respecta a lagestió de Ricardo Lagos, després detres anys de poder, el passat 25 d'a-gost presentava una proposta dereparació respecte a la violació dels

Drets Humans durant la dictadura,proposta durament criticada pelsafectats i un ampli sector de la socie-tat que lamenta que es col·loque almateix nivell les famílies dels mili-tars i les dels represaliats. En canvi,el lider de la dretana UnióDemòcrata Independent Lavin,adversari de Lagos a les presidencialsde l'any 99, ha mostrat la seua satis-facció per la proposta de l'actualpresident xilè.

Per més informació podeu consultarwww.derechos.org/nizkor/chile

Cap dels governs de la transició ha volgut solucionaraquesta qüestió

Tres dècades de silenci iviolació dels Drets Humans

Presa del Palau de la Moneda l’11 de setembre de 1973

Lagos vol canalitzar el capital polític d’Allende sense irritar la dreta

(per a 4 persones)Talleu els cefalòpodes a trossets i elspebrots en tires llargues i fines. Feuanelles primes de ceba -no lapiqueu- i l'all ben picat. Ratlleu lestomaques.Agafeu una cassola de fang de 35cm, aproximadament, i aboqueu-hil'oli. Poseu-la a calfar i fregiu elscefalòpodes a foc viu. Quan estiguenuna mica fregits, aboqueu-hi la cebai el pimentó. Fregiu-ho a foc moltlent i tapat fins que la ceba sigafosca. Hi ha una diferència notableentre posar calamar o sèpia. El cala-mar solta molta aigua en fregir-lo, demanera que la ceba no quedaràfosca, sinó desfeta. La sèpia no soltaaigua, i la ceba sí que us hi quedarà

fosca. Heu de calcular una hora desofregit si ho feu amb calamar, omesclat, i mitja si ho feu només ambsèpia. Remeneu-ho molt sovint, o seus apegarà, sobretot si només poseusèpia. Mentre se sofrig, poseu aiguaa bullir. Quan haja passat aquest temps, abo-queu-hi els alls i, en passar una esto-na, la tomaca. Remeneu contínua-ment. Deixeu-ho uns minuts més,fins que la tomaca estiga fregida. Aboqueu-hi l'aigua bullint i poseu-ho a foc viu. Al principi, ha d'haver-hi aigua fins dalt de la cassola.Torreu el safrà -embolicant-lo ambuna mica de paper d'alumini i acos-tant-lo a la flama i piqueu-lo en unmorter. Afegiu-hi la tinta i una mica

de caldo. Mescleu-ho bé i afegiu-hoa la cassola.Deixeu bullir el caldo durant mitjahora, o fins que haja agafat prou degust. Poseu-hi la sal que calga.Feu un cavalló d'arròs seguint el dià-metre de la cassola. Quan sobreïscaun dit per damunt del nivell delcaldo sabreu que teniu la quantitatjusta d'arròs per a l'aigua existent.Repartiu-lo bé. Això és millor queindicar una quantitat justa d'arròs,ja que canvia segons la cassola i elnivell d'aigua que queda una vegadaha agafat gust. L'arròs ha de bullir primer a foc viu,i heu d'abaixar-ne la potència paula-tinament. L'última meitat del tempsha de bullir a foc molt lent i, al finalde tot, tapat. En total, 20-25minuts. Remeneu-lo molt sovint. Lamajoria dels arrossos secs no s'han

de remenar un cop abocat el cereal.Aquest sí, ja que es fa amb cassola defang, i això fa que s'apegue més fàcil-ment, i perquè la tinta espesseixmolt el caldo. Al final us hauria dequedar, també, un socarrat semblantal de la paella. Aquest arròs no us quedarà comple-tament sec -porta prou d'oli i elcaldo, per la tinta, queda espès-,però gairebé. No intenteu que usquede tan sec com la paella. Abansque ho aconseguiríeu tindríeu l'arròscremat o empastrat. Cal dir que si endeixeu per a l'endemà sí que el tin-dreu perfectament sec -i sovint mésbo-, ja que l'arròs acaba d'absorbirles restes del caldo.Una vegada fet, deixeu-lo reposardurant 10 minuts.

9 de setembre de 2003

Pàgina 7

Cultura

Joan Sebastià Colomer,Barcelona.- Adorno va gaudird'un ensenyament d'elit a domici-li que el va permetre llegir, com-prendre i interpretar els clàssics dela filosofia i la música des de laseva adolescència. La música vamarcar els seus primers escrits desque, el 1925, va conèixer l'òperad'A. Berg Wozzeck i va marxar aViena a realitzar estudis musicalsen el cercle d' A. Schönberg. Entornar a Frankfurt, creà el 1928,amb M.Horkheimer entre d'altres,l'Institut per a la InvestigacióSocial, caracteritzat per l'accepta-ció del materialisme dialèctic i la

crítica del marxisme ortodox. El1933, amb l'arribada al poder del'NSDAP, li és prohibit exercir ladocència i marxa a Anglaterra. El1941 emigrà a California, on varealitzar, per al Comitè JueuAmericà (que dirigia Horkhei-mer), escrits sobre totalitarisme iantisemitisme. Després de la gue-rra, signà amb Horkheimer, desdels Estats Units però en alemany,el seu llibre més influent:Dialèctica de la Il·lustració. Enaquest escrit, a diferència dels deK.R.Popper ( La societat oberta iels seus enemics, 1945) i B.Russell(Història de la filosofia occidental,

1946), la crítica del totalitarismeno es centra a destruir, des d'unaòptica liberal, el marxisme i aque-lles tradicions acusades de proto-feixisme (Hegel, l'historicisme,Nietzsche) o de feixisme explícit(Heidegger). Ben al contrari, el lli-bre d'Adorno no es centra, tot i laseva heterodòxia marxista, en lacrítica de la Unió Soviètica ni encap forma de revisionisme. Més bées constitueix en duríssima críticadel capitalisme monopolista, de lacultura de masses i de la ideologiaburgesa entesa com a degeneraciótotalitària del pensament il·lus-trat.

La figura d'Adorno en l'àmbitfilosòfic (cal no oblidar que haestat també un dels pensadors mésprofunds que ha donat l'estèticamusical) es pot caracteritzar moltgràficament mitjançant les sevesdisputes amb d'altres figures comHeidegger, Lukács i Popper. Latelevisió alemanya va transmetreen plena postguerra el debat queAdorno (represaliat pel III Reich)va sostenir amb Heidegger (quefou nomenat rector de laUniversitat de Friburg el mateixany de l'ascens dels nazis al poderi va donar suport al règim) onargumentava els motius pels qualsno era només la trajectòria perso-nal si no el pensament deHeidegger (tant influent avui a lesnostres universitats) el que conte-nia el germen del feixisme. AmbLukács va mantenir una relacióque va anar de la profundainfluència inicial d'Història i cons-ciència de classe i la Teoria de la

novel·la (obres mestres del marxis-ta hongarès) fins les acusacionsmútues en què Adorno denuncia-va la submissió intel·lectual al par-tit de Lukács i Lukács criticava aAdorno el seu allunyament de larealitat. Finalment el seu enfron-tament amb K.R.Popper i la meto-dologia positivista en les ciènciessocials queda recollit en un llibreanomenat La disputa del positivis-me, que inclou una brillant críticadel positivisme per part d'Adornoi les ponències de Popper en sentitinvers. Mentre aquella esquerra que acu-sava Adorno de conservador ha fetja el viatge cap al pensament reac-cionari i defensa tesis com les quePopper i Russell van mantenir enla immediata postguerra, Adornoes mostra avui com un clàssicimprescindible del pensamentanti-capitalista en l'àmbit de lafilosofia, la crítica cultural i l'estè-tica.

El segle de T.W. Adorno

Arròs negreRecepta

INGREDIENTS500 g de calamar o sèpia, o tot mes-clat, 500 g de pimentons rojos, 200 g

de ceba, 200 g de tomaques benmadures, 3 grans d'all, una miquetade safrà, la tinta dels calamars o lessèpies, o tinta congelada (2 sobrets),

200 ml d'oli d'oliva verge, 400-500 gd'arròs redó, sal i aigua.

En la data inevitable de l'11 de setembre, ara fa un segle, va nàixer aFrankfurt (Alemanya) Theodor Wiesengrund Adorno, una aportaciósignificativa ( i heterodoxa) al materialisme marxista.

Josep Maria Soler, Barcelona.-Després de tota una vida dedicadaa l'estudi de diferents paisatges ipersonatges, en especial els queconformen les comarques del deltade l'Ebre i del Pirineu, en XavierGarcia ens presenta Catalunya esrevolta, sisè llibre publicat perAngle Editorial dins la col·leccióDissidències. Aquest treball enlla-ça, segons el mateix autor, amb Elcombat ecologista a Catalunya,publicat el 1979 per Edicions 62 ique escrigué junt amb en JaumeReixach i en Santiago Vilanova.Ara, passats més de vint anys, l'e-mergència de moviments i plata-formes en defensa del territoriarreu de les comarques delPrincipat, un fenomen que no ésespontani, que no surt del no-res,en X. Garcia ha cregut necessariexplicar-nos-en el procés.Durant el període final del desarro-

llismo franquista, l'Estat, recolzatpel món empresarial, inicia una"ofensiva d'intervenció estratègica"que comportarà la nuclearitzaciódel territori, la política de transva-saments d'aigua de les perifèries alcentre, i una carrera constructorad'habitatges que havien d'acollirl'onada migratòria. Mort el dicta-

dor, no va morir la ràbia, i l'únicaruptura que es produí en el procésde transició cap a la monarquiaparlamentària fou l'ecològica. Peren X. Garcia, "aquest trencamententre paisatge/recursos i econo-mia/societat" permet l'inici desuplantació de les "xarxes de relaciósocial i d'estructura productiva més

o menys comunals i comunitaris-tes", és a dir, de la globalització.Als anys setanta, els primers queposaran en qüestió aquest modelde desenvolupament seran atacatssobretot per les dues forces d'es-querra legalitzades, la duresa delsquals ens donen una imatge dellurs renúncies per tal de poderparticipar en el nou aparell estatal.L'esquerda que es produeix entreels moviments socials i l'esquerraparlamentària ja no es tancarà, i elgovern del PSOE a l'Estat i de CiUa la Generalitat de Catalunya,aprofundiran en el procés que "sac-sejà les estructures físiques delterritori, alterà els seus compo-nents ecològics i transformà les for-mes de la vida catalana".Paral·lelament, s'iniciava un procéscontrari que tenia per objectiu lacreació de "les condicions alternati-ves de supervivència"; un reguitzelld'iniciatives variades (cooperativesd'energies renovables, d'informacióalternativa,...) que anirien creantper la base un nou model socialteòric i pràctic. Entre els anys vui-tanta i noranta hi ha hagut, però,un augment de les agressions al

territori que han tingut per resultatla implicació política de nombrosespersones que fins el moment nohavien percebut que la capacitat dedestrucció del capitalisme noméss'atura quan l'atura el poble. I és dela suma del que anomena els "pri-mers dissidents" i d'aquesta novaonada ecologista que sorgeixen lesnoves plataformes. Unes platafor-mes que no es troben soles en l'agi-tació política sinó que veuen comd'altres actors socials com ara eljovent independentista, els grupsde dones, els i les treballadoresrurals o urbanes, també tenen algu-na cosa a dir sobre la construcciódel país.Fet el repàs històric dels últimsquaranta anys del moviment ecolo-gista al Principat, el llibre se centraen l'anàlisi, comarca a comarca, deles principals agressions en marxa idels diferents col·lectius i platafor-mes que s'hi enfronten i plantegenalternatives. Els grups ecologistesmés destacats dels últims vint-i-cinc anys els trobem, ordenats perantiguitat i acompanyats d'un breuhistorial, en l'annex que clou el lli-bre.

Passat i present del’ecologisme a Catalunya

9 de setembre de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 17. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Mireia Redondo

SETEMBREDimecres 10Mataró. Sopar i homenatge als veteransantifeixistes, 20,30 hores Plaça de SantaMaria. Organitza: Maulets.Pineda de Mar. Xerrada d’Alerta Solidàriai parlaments de la CUP-Pineda i Casal elSolci. 20,30 hores a Can Comes, desprésconcert. Organitza: Maulets.Reus. Concentració independentista,19, 30 hores a la Plaça Mercadal.Solsona. Aplec independentista 19 horesal Castell Vell. Organitza: Maulets. Vilafranca, Acte Polític unitari del'Ateneu X, 20 hores i després sopar a laPlaça Jaume I. Organitza: AJV, Endavanti CUP. Després concert a Moja.Martorell. Acte d’homenatge als defen-sors de la terra, 19:30h Plaça del'Església. Organitza: EndavantDijous 11Barcelona. -Homenatge a Gustau Muñoz, 10,30hores al Carrer Ferran. Organitza: CAJEI-Presentació de l’Anuari 2003 deMaulets, 11 hores al Passeig del Born.-Acte Polític de la CEI, 12 hores alFossar de les Moreres.-Acte Polític de la Comissió 11 de setem-bre, 12 hores al Fossar de les Moreres.-Manifestació per la llibertat dels i lespreses polítiques, 13, 30 hores al Fossarde les Moreres. Organitza: Rescat.-Botifarrada popular, 14 hores al passeigdel Born. Organitza: Maulets.-Manifestació independentista, 17 horesPlaça Urquinaona.-Acte Polític de la CEI, 19 hores Fossarde les Moreres.Girona Dinar popular i concerts a les 12hores a la Plaça del vi i 19 hores manifes-tació i parlaments.Olot. Cantada dels segadors i actuacionsa les 12 hores a la PlaçaRector Ferré.Organitza: Maulets.Sant Boi. Manifestació i ofrena foral a latomba de R. de Casanova, 09:30h Plaçade La Vila . Organitza: Endavant.Lleida. Homenatge als caiguts, 10 hores alRosal i després Manifestació independen-tista unitària, 12 hores a la Catedral NovaDivendres 12Barcelona. Primer aniversari del CasalOnze de Setembre de Sant Andreu,exposicions i concerts al vespre.Dissabte 13València. Manifestació contra el judicide l’okupació del cinema Princesa. 19hores Plaça Sant Agustí.Terrassa. Manifestació contra el judici al‘Audiència Nacional de vuit catalans.19,30 hores a la Plaça de l’Ajuntament.

Envia les convocatòries aaccent@xarxaneta.org

Com va anar la teva detenció?Sortia de casa al matí cap a la feinaamb la meva mare i em van sortiral pas tres policies de paisà. Primerem van dir que havia d’anar ambells per temes burocràtics, perònomés entrar al cotxe de la policiaem van començar a dir que jo jasabia perquè estava allà i no séquantes tonteries més.Em van portar a la Prefactura de laVia Laietana i em van tancar a unahabitació que no tenia més de noumetres quadrats. A partir d’aquellmoment van començar a entrarpolicies de paisà dient-me que johavia cremat un caixer i que horeconegués, entre crits i amenaces.Però com que els hi deia que noho havia fet m’amenaçaven en nodonar-me la insulina que necessitoperqué sóc diabètic. A més, el meupare havia mort feia pocs dies, i elspolicies em van dir que m’haviendetingut llavors per aquesta raó.Com van ser els tres dies dedetenció?Davant de la pressió en el tema del’insulina i amb el tema del meupare, finalment vaig declarar elque ells volien, i em van baixar a lacel·la. Allà baix vaig estar fins queens van portarals Jutjats, undia i mig des-prés.Com valoresel suport quevau tenir alcarrer?La solidaritatva arribar des de molts llocs dife-rents: la Universitat Autònma,col·lectius de barri, organitzacionspolítiques. I quan vam sortir es vafer una manifestació. Crec que ésmolt important que no enspuguin aturar-nos, perquè l’únic

camí contra la repressió és conti-nuar lluitant.De que us acusaven?Ens acusaven d’una acció contrados caixers al barri de Sants, eldesembre anterior.Però en canvi els mitjans decomunicació deien que estàveudetinguts per una suposada vin-culació amb ETA...La policia va passar un informe alsmitjans de comunicació oficialsviculant-nos amb aquest tema iexplicant tot un suposat historialdelictiu nostre que incloia haverparicipat en una manifestació con-tra l’Aznar a la UAB o que jo emvaig emmanillar en una porteriadel Camp Nou. La policia va uti-litzar la presma per criminalitzar-nos a nosaltres i al movimentindependentista del qual formempart.La policia intentava buscar aques-ta relació, però tant el fiscal comel jutge va dir que aquesta pre-sumpta relació era inexistent i queel motiu de la detenció era única-ment la crema d’un caixer.De fet, al final vau guanyar lesdenúncies que vau posar a lapremsa, oi?

Sí. Vam dema-nar a El País, LaVanguardia i ElMundo dret derectificció pertotes les afirma-cions falses quehavien fet sobrenosaltres. Com

que no van rectificar, els vamdenunciar i de moment ja hemguanyat els judicis contra LaVanguardia i El País. Falta fer eld’El Mundo perquè han de traduirles denúncies que nosaltres vamfer en català al castellà.

Un altre dels judicis que hi haoberts és per les denúncies de tor-tures que vau presentar. Com estroba?És una bona notícia que per arano l’hagin arxivat. Ja han declarat3 o 4 policies de la Brigadad’Informació de Barcelona. Elproper 23 de setembre tornen adeclarar tres poli-cies i volem feruna concentracióals jutjats. Crecque denunciar lestortures i els mal-tractaments ésmolt importantper evitar laimpunitat amb la que actuen. Peròtampoc tenim massa esperancesperquè molts d’aquests casos elsacaben arxivant.

Pel que fa al judici contra vo-saltres, en quin moment està elprocés?El fiscal ja ha fet la petició que ésde dos anys de presó per cada unmés una pena multa de 10 mesoso 9.000 euros per cada un. Aixòmés la responsabilitat civilsumen entre tots quatre 48.000

euros. Però l’a-cusació no hapresentat capprova a part deles declaracionsautoinculpatò-ries que ens vanextreure.Si al final us

condemnessin, què penseu fer siheu a pagar tota aquesta quanti-tat?Des de diferents àmbits antire-pressius s’està preparant una cam-panya de desobediència. Creiemque les penes multa són unamanera de penalitzar el fet de notenir diners i fer que la gent com-promesa s’hagi d’endeutar si novol entrar a la presó. Volen desgas-tar la gent per neutralitzar elsmoviments polítics contestataris.Crec que aconseguirem que moltagent no ho pagui i crearem unproblema a l’Estat.

Entrevista a Oriol Capdevila, indepependentista detingut el setembre de 2002

Laia Altarriba i Àlex Tisminetzky, Barcelona.- El 26 desetembre de 2002 va ser detingut a Barcelona juntament amb dosjoves més per la Brigada d’Informació enmig d’un importantdesplegament mediàtic. Un any després, els independentistes han

guanyat dues querelles contra El Pais i La Vanguardia i la sevadenuncia per tortures continua avançant, però s’han d’enfrontaramb un judici amb demandes fiscals de dos anys de presó per cadaun i una multa col·lectiva de 48.000 euros.

“L’únic camí contra la repressióés continuar lluitant”

Manifestació de protesta posterior a les detencions de setembre de 2002

Però com que els hi deiaque no ho havia fetm’amenaçaven en nodonar-me la insulina quenecessito perqué sócdiabètic

A través de les penesmulta volen desgastarla gent per neutralitzarels moviments políticscontestataris