Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 39

ue l'estat del benestar està en crisi ho venim sen-tint des de fa temps. Que el dèficit fiscal delsPaïsos Catalans és gran, també és conegut pertothom. I que la Seguretat Social és el punt de

mira on conflueixen aquestes circumstàncies polítiques, haquedat ben manifest aquests darrers dies...El finançament de la Seguretat Social ha esdevingut un malde-cap per als diferents governs catalans des que es produí el tras-pàs de les competències: Ernest Lluch, ministre de Sanitat d'a-leshores, va transferir aquest dèficit public en forma de serveissocials a les autonomies, però no va fer el mateix amb la capa-citat de finançar-los. Al País Valencià, l'aposta del Govern per reduir aquesta càrre-ga fou la semiprivatizació del sistema sanitari: la gestió de cen-tres mèdics s'ha cedit progressivament a empreses privades. Laprimera experiència d'aquest sistema (similar al que intentàimplantar Thacher al Regne Unit) fou l'Hospital de la Ribera,obert el 1999; i, malgrat les crítiques que ha rebut per lesnombroses deficiències, la Generalitat Valenciana l'ha genera-litzat amb la Llei d'Ordenació Sanitària que ha dividit el PaísValencià en "arees de salut" que es volen traure a subhastapublica per ésser gestionats per empreses privades.Aquesta mesura, en part, també s’ha aplicat al Principat, però,

no s'han atrevit a generalitzar-la per por a un major contesta-ció ciutadana. L'alternativa, en canvi, s'ha plantejat en unadoble via: els impostos indirectes i l'anomenat copagament. Pelque fa al primer, a partir de l'1 d'agost la benzina tindrà unrecàrrec de 2,4 cèntims per litre que es destinarà a finançar lasanitat. Tot i que la mesura era impopular de partida, els mit-jans de comunicació s'han afanyat per convèncer-nos de que lacausa s'ho mereixia. Aquest recurs, però, no sembla suficient, iel Govern del tripartit ha llençat a l'opinió pública una segonaproposta: cobrar un euro per cada visita a un centre d'atenciómèdica. És l'anomenat copagament que un recent informe dela Caixa recomanava per evitar "excessiva pressió fiscal i despe-sa superflua [de l'Estat]". El copagament no és més que unaampliació del model farmacèutic a tot el sistema de SeguretatSocial: traslladar part dels cost als ciutadans. En aquesta ocasió,les reaccions han sigut majoritàriament contràries a la iniciati-

va i el Govern principatí ha retirar, temporalment, la seua pro-posta. Però aquest només ha sigut un globus sonda i el tret d'eixidaper encetar el debat social; una primera prova per veure reac-cions sobre les quals preparar la següent ofensiva. I és que defet, estem davant d'una tendència generalitzada per retallar lesprestacions socials de l'estat: al País Valencià ha pres la formade la gestió privada i al Principat volen impulsar el copaga-ment, com ja s'està fent a l'Estat francès o a Alemanya.Pagar un euro per una visita al metge és una quantitat simbó-lica, però, és, al cap i a la fi, pagar per un servei públic. Si ensacostumem a pagar un euro ara, no costarà molt pagar doseuros més endavant; i, quan convinga, es pagarà -aquells quepuguen, és clar!- el cost real de l'atenció mèdica. Aquest és, pertant, un primer pas cap a la privatització, és a dir, cap a la fi dela sanitat pública, gratuïta i universal.

editorial

Del 3 al 24 d’agost de 2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

El debat delstransgènicsPaïsos Catalans / 3

Entrevista a Roger,Gili, de l’Espai Jove

de la I-CSCEconomia / 5

Iraq, la resistènciacontinua

Internacional / 6

Una història del’independentisme

Cultura / 7

Globus sonda contra elsserveis públics

Entrevista a Andreu Bautis, militant de Maulets del Maresme

Q

Sumari: ······················

Condemnat un jovede Bellmunt d'UrgellUn jove independentista detingut l'Onze desetembre de 2001 ha estat condemnat apagar una multa de 3 euros al dia durant 18mesos, a més d'indemnitzar els bancsBanesto i Banc de Sabadell amb 2.878 i 376euros respectivament. A més, se'l condemnaa 18 mesos de presó, que no haurà de com-plir per no tenir antecedents penals. La jut-gessa de la Sala Penal 20 de Barcelona l'haconsiderat culpable de desordres públics mal-grat que el jove s'ha declarat innocent desd'un primer moment. Alerta Solidaria haqualificat la sentència “d'exemplificant" i hadenunciat que no "intenta altra cosa quecoaccionar l'esquerra independentista".

L'Audiència Nacional rebutjael cas dels Tres de Gràcia

El passat 19 de juliol i a través d'una resolu-ció judicial emesa pel Jutjat d'Instrucciónúmero 29 de Barcelona, es va saber quel'Audiència Nacional ha declinat assumir elcas dels Tres de Gràcia, detinguts l'abril del2002, tot declarant-se "no competent" iretornant el cas als jutjats de Barcelona. Eljutge Ismael Moreno, creu que no hi ha indi-cis que els joves graciencs pertanyessin a ungrup armat organitzat i és per això que el castorna al Principat ja que no s'estima capdelicte de terrorisme. Aquest fet, suposa elrebuig i la desautorització per segon copconsecutiu de les tesis del fiscal i els grupsd'informació policial. Ara, serà el TribunalSuprem qui haurà de decidir on es jutja elcas dels Tres joves graciencs. Per altra banda,dos joves independentistes de València mili-tants de Maulets han estat condemnats a trescaps de setmana de presó per una pintada encontra de la destrucció de la Punta amb l'ú-nica prova de les declaracions de dos policiesnacionals espanyols que varen intervenir enels fets. Maulets, veu aquest fet com unamostra més de la repressió que l'estat espan-yol està portant a terme darrerament cap

aquesta organització juvenil amb casos comels de València o Mataró, on quatre jovesindependentistes foren comdemnats a 1 any

de presó, 7 caps de setmana i a més de 1.200euros de multa per unes suposades agressionsals policies i deslluïment de béns públics.

Acció de denúncia de l’Audiència Nacional espanyola al Fòrum en solidaritat amb els tres de Gràcia

El proper 15 d'agost Veneçuela viurà un referèndumque intenta revocar el president elegit democràtica-ment Hugo Chávez. Es tracta d'una nova etapa del'estratègia de desgast que porten a terme els EstatsUnits i l'oligarquia local, ambdós pretenen evitar queChávez continui amb la seva política social. Elsingressos a partir de la nacionalització de l'empresapetrolera PDVSA han permès millorar l'educació, lasanitat així com la democratizació dels crèdits fentque es crein cooperatives i microempreses que per-meten a molts veneçolans sortir de la pobresa.

En un dels primers actes per defensar el No al refe-rèndum Chávez va demanar al seu poble continuaramb la unitat revolucionària, i a evitar el triomfalis-me, doncs segons el president veneçolà fins el dia 15no es podrà cantar victòria.D'altra banda, als Països Catalans la solidaritat amb larevolució bolivariana s'ha intensificat amb motiu delreferèndum del 15 d'agost. El passat 23 de juliol espresentà a Barcelona l'Assemblea Bolivariana deCatalunya, formada per una vintena d'associacionssocials catalanes amb l'objectiu de donar suport a la

revolució veneçolana així com trencar el setge medià-tic que s'ha imposat contra el govern electe deChávez. Un dels seus propers actes serà el seguimenten directe dels resultats del referèndum el proper dia18 a la plaça del Diamant. Es tracta d'un acte emmar-cat a les Festa Major Alternativa de la Vila de Gràcia,que per onzè any consecutiu organitza la ComissióPopular de Festes (CPF). D'altra banda, a València elCercle Bolivarià porta des de la primavera apropantla realitat de Veneçuela a la societat del País Valencià.

15 d'agost: referèndum a Veneçuela

A. Ginés i Sànchez, València

Coincidint amb el 18 de juliol, dospobles del País Valencià van ser notíciaper dos fets diferents però de valorsimilar: l'exaltació del franquisme. ACarcaixent, el dia de l’efemèride delfallit cop d'estat contra la II Repúblicaespanyola va aparèixer a la façana de laseu del PP l'anomenada "bandera pre-constitucional", mentre que a Alacant,el consistori municipal destacava ambuna placa commemorativa un carrerdedicat a un líder paramilitar feixista.Més enllà, però, d'aquests fets pun-tuals, el cert és que els carrers delsPaïsos Catalans estan encara plens desimbologia feixista que només ha des-aparegut parcialment a les zones onl'antifranquisme va ser més fort, espe-cialment al Principat.La bandera i la placa explicativaLa ciutat d'Alacant comptava amb uncarrer dedicat al Doctor Albiñana desde la postguerra, però, fins el passatjuliol pocs sabien quins havien estat elsseus mèrits. L'Ajuntament es va en-carregar de recordar-ho afegint unaplaca al costat de la que ja existia ambl'explicació que el citat doctor "va orga-nitzar un grup paramilitar d'extremadreta anomenat els Legionariosd'Albiñana". Davant la indignació delsveïns i de la repercussió mediàtica, elPSOE local es va afanyar a demanar uncanvi de nom del carrer, tot i que, comassenyalava el president de l'associacióde veïns del Palamó, Ulpiano Colás,quan governava el PSOE a l'Alacant esva recollir més d'un miler de signaturesper sol·licitar el canvi de nom de trescarrers del barri, incloent la del DoctorAlbiñana, però la petició no va seratesa.A Carcaixent, per altra banda, algunmembre del PP va decidir penjar labandera espanyola amb l'escut fran-quista a la seu del partit. Segons l'alcal-dessa, i president del Partit Popular delpoble de la Ribera, aquesta persona vapenjar la primera bandera que va tro-

bar en veure que la senyera estava one-jant a soles, ja que la bandera "consti-tucional" estava netejant-se.L'alcaldessa el va exculpar afirmant que"aquest home ho va fer de bona fe,sense pensar; es un error ara està dis-gustat perquè sap que es va equivocarsense voler".Els noms dels carrersA mesura que les tropes franquistesanaven ocupant les viles i les ciutatscatalanes, i a mesura que s'anavenconstituint les “comissions gestores” alsajuntaments de cadascuna d'aquestes,els ocupants s'afanyaven en esborrar elsrecords de la revolució i l'època repu-blicana i substituir-los per nous sím-bols d'acord amb la ideologia vencedo-ra. Així, a la majoria de poblacions, perno dir a totes, les places, els carrers o lesavingudes principals reberen nomscom del Caudillo, del Generalísimo,de José Antonio o 18 de Julio, percitar-ne els més habituals. D'aquestamanera s'intentava assimilar la pobla-ció als personatges i les fites més repre-sentatives de la ideologia franquista.Una altra característica de la nomen-clatura viària franquista fou la d'inten-tar crear una consciència nacionalespanyola. D'aquesta època són, perexemple, la majoria de places d'espa-nya que hui en dia encara existeixen als

Països Catalans. Així mateix, s'ompli-ren els nostres carrers de noms de con-quistadors, de reis visigots o de topò-nims castellans i, fins i tot, dels les colò-nies espanyoles del moment.Amb la vinguda de la democràcia for-mal, els noms més cridaners es substi-tuïren de manera generalitzada(Caudillo, José Antonio, etc), però hanperviscut molts noms referents a perso-natges no tan coneguts, com el cas delDoctor Albiñana d'Alacant. De fet, aciutats com Barcelona encara es conser-ven més d'un centenar de noms fixatsdurant la postguerra (alguns d'ells recu-perant noms anteriors a la II República,però d'altres referents a personatgesrelacionats amb el franquisme). Hi hacasos més greus, com a ciutat de Palma,on encara hi ha una plaça del Caudillo,al polígon industrial Son Castelló, o a lamateixa Castelló de la Plana, on trobemuna plaça dedicada a Ramón SerranoSuñer, el "cuñadísimo", que fou minis-tre de Governació i d'Interior (1938-39) i d'Afers Exteriors (1940-42).Serrano Suñer organitzà la depuraciódel funcionariat, la repressió dels ven-çuts i la deportació de milers de repu-blicans als camps d'extermini; pel quefa a casos concrets, se'l relaciona direc-tament amb l'afussellament del presi-dent Companys. Açò, però, no ha

impedit que siga fill predilecte de la ciu-tat i tinga una plaça al seu nom. Peraltra banda, a Alacant, es manté el nomde José Antonio per a un dels seus barrisi hi ha com a mínim una dotzena decarrers dedicats a falangistes o militarsfeixistes. La llista podria ser llarga, sianem poble per poble, carrer per carrer.Però el més greu és que la llista s'estàeixamplant: a l'Olleria (Vall d'Albaida),l'Ajuntament vol dedicar nous carrers aalcaldes franquistes i a Llosa de Ranes(Costera), l'alcalde del PP va substituirel nom de Vicent Andrés Estellés peld'un militar franquista. Els monuments i altra simbologiaLa presència del franquisme als nostrescarrers es completa amb una nodridapresència de monuments franquistes.En aquest sentit cal destacar l'abun-dància de les anomenades creus enhomenatge als "caiguts per Déu i perEspanya" distribuïdes arreu del territo-ri: a la ciutat de València, per exemple,n’hi ha una a la Porta del Mar, a Palman’hi ha una altra a la vora de la seu, benvisible per a tots els visitants, i aBarcelona, el Monument als Caiguts esconserva, parcialment, a la Diagonal,malgrat les promeses de l'Ajuntamentd’eliminar-lo amb la construcció delTrambaix. Un cas semblant és el deCastelló, on al cèntric parc de Ribalta,encara s'hi troba la creu dels caiguts,malgrat que recentment haja estatremodelat quasi íntegrament. De fet,no pot és cap sorpresa, ja que l'alcaldeactual, fill d'alcaldes franquistes, vaescriure un llibre sobre els carrers deCastelló on s'exaltaven les qualitatsmilitars de Franco. El cas més greu,però, segurament siga l'illa deMallorca, que, recordem-ho, fou l'únicterritori dels Països Catalans quedurant la guerra estigué sempre sotacontrol dels feixistes. La presència decreus als caiguts i de simbologia feixis-ta (per exemple, als quarters militarsque abunden a l'illa) és d'una densitatsense parangó a la resta del territori.Pel que fa als edificis militars, en gene-ral conserven gran part de la simbolo-gia feixista: tant a Barcelona, com aValència, les capitanies generals conser-ven els escuts franquistes, i a moltescasernes de la Guàrdia Civil, també s'hitroben. Tot plegat és un senyal que del fran-quisme no només queden noms decarrers i monuments: encara queda ladivisió entre vencedors i vençuts, entreopressors i oprimits.

La victòria dels feixistes encara es present en els nomsdels carrers i en monuments d'arreu dels Països Catalans

El franquisme continuapresent als Països Catalans

L'estàtuaeqüestre deFranco a ValènciaUn dels moments clau de l'anome-nada Batalla de València fou l'en-derrocament de l'estàtua eqüestredel Caudillo a l’actual plaça del'Ajuntament. Tot i que des delgener de 1980 ja hi havia un acordmunicipal per retirar-la, fins el 1983les autoritats no es van atrevir a exe-cutar-lo. Entremig hi va haver bom-bes a Joan Fuster i tancs pels carrersde València... El 1983 el PSOE va obtenir lamajoria absoluta a les eleccionsmunicipals i Ricard Pérez Casadofou reelegit alcalde. El setembre delmateix any, l'alcalde va preparar unaoperació amb un xicotet grup decol·laboradors i cap a les quatre de lamatinada del dia 9 un grup de tre-balladors començà a desmuntar l'es-tàtua. No obstant, diversos proble-mes que aparegueren durant el pro-cés provocaren que l'operació s'a-llargarà diverses hores. A mesuraque corria la veu, grups de franquis-tes i antifranquistes acudien a laplaca i es reunien entorn l'estàtua,uns aplaudint i altres dificultant lestasques. La situació provoca unestancament i en alguns momentsva semblar que l'operació seria avor-tada. Tot i així, un grup de volunta-ris encaputxats, alguns d'ells mem-bres del PCE Marxista-Leninista,arribaren a mig matí i, cap a les14:50, culminaren l'operació, nosense patir diverses agressions:alguns dels voluntaris acaben amb elcap ple de sang a causa de les bolesd'acer que reberen dels manifestantfranquistes i, fins i tot, algunes fontsparlen de trets amb escopetes deperdigons. Els feixistes, per manifes-tar els seu descontent, acabaren bol-cant un cotxe municipal i apedre-gant la porta de l'ajuntament. L'estàtua eqüestre de Franco es vapoder retirar de la via pública però,se sospita que continua erigida a unlloc ben protegit de la ciutat deValència: al claustre del la CapitaniaGeneral.

3 d’agost de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. PapereriaElena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular deGràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs,Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona,Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira,Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia,Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó dela Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: CasalIndependentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olladels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I PlanaBaixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: LlibreriaCatalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, ViaFora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaçade Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Rosde Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi,2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB(Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra(Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia(Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Locals on trobar L’ACCENT

l’apunt

Creu dels caiguts a Sòller, Mallorca

Vila de Gràcia

Arnau Urgell, Barcelona.-

El passat 3 de juliol, la PlataformaTransgènics Fora (PTF) que agrupa acol·lectius d'agricultors, ambientalistesi consumidors van realitzar una segad'un camp experimental (veureL'Accent 37) a la localitat de Gimenells(el Segrià). Es tractava de la primeraacció d'aquestes característiques alsPaïsos Catalans i ha permès que laqüestió dels organismes modificatsgenèticament (OMG) hagi saltat denou a l'actualitat i que se'n qüestioni laseva progressiva i silenciada implanta-ció.La qüestió dels organismes modificatsgenèticamentLa implantació dels OMG en conreusés una de les majors controvèrsies entrecol·lectius de científics, agricultors,ambientalistes, transnacionals agroquí-miques i administracions. La justifica-ció tradicional per part d'administra-cions i empreses ha estat la de desenvo-lupar en el cas de l'agricultura, llavorsque permetin el creixement d'organis-mes resistents a insecticides i plaguici-des. D'aquesta manera, a priori, aquesttipus d'inputs agrícoles actuarien ambmajor eficàcia, evitant-ne l'afectaciósobre les plantes i reduint-ne el con-sum total. Des de l'inici de les experimentacionsamb OMG els grups que s'hi han opo-sat han al·legat al principi de precaució.Aquest principi, recollit en l'article 15de la Declaració de Rio de 1992, volexpressar la necessitat de no avançar enpràctiques de les quals se'n desconeixinels efectes sobre el medi ambient. En elcas dels transgènics, a finals dels 80 elsgrups ambientalistes els rebutjavenconsiderant que se'n desconeixien elspossibles efectes perniciosos. En els darrers anys les evidències cien-tífiques estan donant la raó a aquellsque dubtaven de la inoqüitat delsOMG. Després de més d'una dècadad'experiments segons Albert Ferrémembre de la PTF "s'ha detectat queno han augmentat els rendiments, nitampoc s'han reduït l'ús d'herbicides iplaguicides, mentre que s'han produïtimportants desastres econòmics encomunitats agrícoles a la Indía i Àfri-ca entre d'altres". D'altra banda, es

comença a confirmar una de les sospi-tes més temudes, la possible recombi-nació dels gens de certs organismesamb el material genètic humà.Aquest fet, que es dóna a l'estòmac il'intestí, s'ha confirmat de manerainstitucional l'abril de 2004 amb l'a-provació d'una directiva europea queprohibeix el conreu de blat de moro176 de l'empresa Syngenta. Aquestavarietat, que pot causar en els humansresistència a l'acció dels antibiòtics haestat plantada en els darrers anys amés de 5.000 hectàrees dels PaïsosCatalans segons Ferré. S'ha de teniren compte finalment el risc de conta-minació genètica de conreus conven-cionals i ecològics, així com el risc detransferència horitzontal que generinous virus i malalties.Els transgènics als Països CatalansEl desenvolupament dels OMG alsPaïsos Catalans es concentra bàsica-ment a les comarques lleidatanes i giro-nines. Segons les dades que ha estimatla revista de pensament ecologistaUserda l'any 2003 al conjunt delsPaïsos Catalans es van conrear 9.364hectàrees, d'aquestes 4.297 i 1.123 sónde Lleida i Girona respectivament.S'ha de tenir en compte, que les dadesno deixen de ser estimacions a partird'estadístiques parcials com elDepartament d'Agricultura delPrincipat (DARP), organitzacions d'a-gricultors com Unió de Pagesos (UP) il'Assemblea Pagesa, ecologistes iempreses agroquímiques com SyngentaSeeds. Per la seva banda, ni el Ministerid'Agricultura espanyol ni les conselle-ries de la Generalitat valenciana i delGovern balear disposen de xifres fiablespròpies. En els darrers casos, elsgoverns del Partit Popular, defensors aultrança de la implantació dels OMGaccentuen el secretisme i la manca detransparència en el control d'aquesttipus de conreus. En tot cas, deixant debanda les dades absolutes, sembla quela tendència d'implantació d'aquestsconreus és d'un augment exponencial.Segons Syngenta actualment al conjuntde l'Estat espanyol s'ha plantant un6,6% de blat de moro modificat genè-ticament, les seves previsions són queen només quatre anys passin a ésser un36%. A la manca de transparència i

control institucional s'ha de sumar elfet que es poden comprar lliurementllavors d'OMG en qualsevol fira agrí-cola.Com s'ha comentat anteriorment, és alPrincipat de Catalunya on el desenvo-lupament dels OMG està més avança-da. Les empreses agroquímiques a partde disposar de terrenys d'experimenta-ció a les comarques de Ponent comp-ten amb el suport institucional pel des-envolupament de projectes. És el casdel projecte cofinançat per la UnióEuropea anomenat Sustain i en el quèparticipa la Generalitat mitjançantl'Institut de Recerca i TecnologiesAgroalimentàries, ens autònom delDARP i la Universitat de Barcelona.Fou un dels camps d'experimentaciód'aquest projecte el que fou segat perun grup d'activistes la passada setmana.Els investigadors d'aquests dos depar-taments han tractat d'ignorants aquellsque mostren els seus recels als OMG(segons una enquesta de la UnióEuropea es tracta de més del 70% de lapoblació del continent) i han crimina-litzat a la PTF. Aquests, per la sevabanda, han negat que l'experiment deGimenells sigui un exemple de sosteni-bilitat tal com ha declarat l'IRTA permillorar la captació de nitrogen del sola partir d'insertar un gen de mongeta alblat. Segons Ferré, aquest fet es potaconseguir a partir de tècniques agríco-les tradicionals com la rotació de con-reus, el compost orgànic o les llegumi-noses.D'altra banda, la CEPC ha emès uncomunicat en el que emplaçava a laUB, i a la resta d'universitats dels PaïsosCatalans a abandonar els projectes dedesenvolupament com el de Gimenellsi a esdevenir "lliures de transgènics".El finançament públic dels OMGMentre el DARP finança amb dinerspúblics el desenvolupament de llavorsmodificades transgènciament, que des-prés comercialitzen transnacionals comPioneer, Monsanto o Syngenta, des deldepartament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH) del Principat s'in-tenta calmar els ànims dels opositorsals OMG. El conseller Salvador Milàanunciava que s'estudiava la possibili-tat de prohibir els cultius transgènicsen algunes zones del Principat, talmentcom s'ha fet a la Comunitat AutònomaBasca, per protegir varietats d'alta qua-litat i ecològiques. Aquestes intencions,han quedat en paper mullat doncs eldirector general de DesenvolupamentSostenible, Josep Garriga, ha declaratque es complirà estrictament la norma-tiva europea per tal de salvaguardar laconvivència entre els tres tipus de con-reus: convencionals, ecològics i modifi-cats genèticament. Aquesta posició,que recull la filosofia de laissez faire delpacte "catalanista i d'esquerres" sobrela qüestió, no satisfà ni a UP que hademanat delimitar zones lliuresd'OMG, ni a l'Assemblea Pagesa, quetal com propugna el conjunt de la

Plataforma Transgènics, exigeixen unasolució més dràstica i parlen de mora-tòria inmediata. De fet, la campanya ala que se subscriu l'acció del 3 de juliol,es resumeix en el lema "Catalunya(referint-se al Principat) lliure de trans-gènics".Contaminació transgènica als PaïsosCatalansLa posició del DMAH, a part de que-dar supeditada per l'acció de l'IRTA,no s'aplica a la pràctica doncs s'handetectat casos de contaminaciód'OMG en conreus convencionals iecològics.Un dels casos més greus succeí el 7d'octubre de l'any passat a Algerri (laNoguera). Es convidà a unes dues cen-tes persones a una demostració de ren-diment de diferents varietats de panísmodificades genèticament propietat del'empresa Pioneer. Una de les varietatsfou la denominada PR33NN44, noautoritzada per a ser comercialitzada.Després de ser segades, varen ser apila-des en el mateix remolc (convencionalsi OMG, inclosa la varietat no autorit-zada). Aquest fet, va ser denunciat alsMossos d'Esquadra per part del'Assemblea Pagesa que juntamentamb el DARP es van inhibir en l'afer.Es dóna la circumstància, que malgratel testimoni de dos centenars de perso-nes, des de l'empresa es nega que esbarregessin varietats. Sembla ser, queaquest tipus de pràctiques són comu-nes i per tant hi ha serioses sospites queentren a la cadena alimentària per unabanda varietats no autoritzades i peruna altra mescles d'organismes modifi-cats i convencionals. En resposta a aquest episodi d'encobri-ment institucional de les pràctiquesfraudulentes de les empreses agroquí-miques, l'Assemblea Pagesa deCatalunya va ocupar la seu del DARPa Barcelona el 12 de novembre de2003. En el manifest, que de nou titu-laven "Catalunya lliure de transgènics"demanaven entre altres coses "poderdisposar de la informació dels campsexperimentals i comercials existents oprevists en OGM" i que aquesta infor-mació fos pública a través del DARP,també s'exigia que s'audités de manerapública els recursos que es destinavenal desenvolupament de llavors transgè-niques comparant-la amb la partidadestinada als conreus de varietats eco-lògiques així com declarar el Principatregió lliure d'OMG.Recentment, la revista Userda ha des-papat un cas de contaminació de pin-sos ecològics i que afecta al ConsellCatalà de Producció Agrícola (CCPA).Aquest organisme, que en l'àmbit decada comunitat autònoma de l'Estatespanyol regula i certifica els productesecològics, durant uns mesos amagà auns productors de ramaderia ecològicadels Pirineus la contaminació del pinsoque subministraven als seus vedells.Segons les investigacions independ-ents, la contaminació podria donar-seper soja transgènica en explotacionsecològiques d'Aragó. S'ha de recordarque el conreu d'aquesta espècie ambvarietats d'OMG està absolutamentprohibida. Per tant, es tracta d'un casque a banda d'afectar al Governd'Aragó, s'està duent amb total secre-tisme per part del CCPAE i el DARP,de fet el nou conseller Antoni Siuranas'ha negat en repetides ocasions a rebreels afectats.

3 d’agost de 2004Països Catalans

El debat dels transgènicsmés viu que mai

Activistes de la Plataforma Transgènics Fora durant l’acció del 3 de juliol

Alternatives:treball de base iacció directaDavant del gran poder de lestransnacionals del sector i lacomplicitat de la majoria d'insti-tucions i de certs departamentsd'universitat, es plantegen duesestratègies complementàries, lesexperiències de base aplicant elsprincipis de l'agroecologia i d'al-tra banda l'acció directa en con-tra dels OMG per tal de cons-cienciar al conjunt de la societat. En el primer cas les experiènciesdels anomenats neorurals, de lesokupacions rurourbanes (CanMasdeu, Can Kadena i l'Hortetde Santa Eulàlia com exemples al'àrea de Barcelona) prenen elsexemples d'agricultors que senseésser conscients dels conceptesagroecològics han continuat des-envolupant la seva tasca al campde manera sostenible (veureL'Accent 22). S'han de destacaraltres experiències com és el casdels estudiants de l'assemblea deCiències de la UAB creant unhort ecològic i organitzant anual-ment una setmana de conscien-ciació i crítica.En el segon, l'acció de Gimenellss'ha d'entendre en una campna-nya que es duu a terme a nivellmundial en contra els OMG. Alnostre país, destaca entre d'altresla que realitzaren membres de laPTF el passat desembre en unsupermercat del Districte de SantGervasi - Sarrià de la ciutat deBarcelona.

L’apunt

L'acció realitzada a un camp de conreu del Segrià reobre laqüestió dels organismes modificats genèticament

Arnau Urgell, Barcelona.-

El passat 27 de juliol la Comissió depeticions del Parlament europeu apro-và amb més d'un 75% dels vots uninforme en el que es denuncia abusosurbanístics al País Valencià. D'altrabanda, es recomana a la Comissióeuropea que no financiï el transvasa-ment Xúquer - Vinalopó doncs tex-tualment "pot provocar danysambientals i ecològics permanents enun àrea fràgil". De fet, la plataforma Xúquer Viuhavia acudit a Brusel·les per tal que esconsiderés la seva posició emparant-seamb les raons per les quals s'haviaderogat el transvasament de l'Ebre.Des de la Comissió, basant-se en uninforme esbiaixat del Banc Europeud'Inversions, s'ha xifrat el finançamentdel projecte en 80 milions d'euros.S'ha de recordar que la paralització deles obres correspon al Govern espa-nyol.Els efectes de la LRAUL'informe, realitzat després de la visitad'un grup d'eurodiputats arran de ladenúncia de l'organització ambienta-lista WWF-Adena, ha posat l'accenten l'elevat nombre d'abusos urbanís-tics al conjunt del País Valencià. Esconsidera la possibilitat d'aplicar una

normativa urbanística i es demanencompensacions pels afectats de lesexpropiacions derivades de l'aplicacióde la Llei reguladora de l'activitaturbanística (LRAU). Aquesta, es con-sidera com l'instrumental legal quepermet una segona etapa de "desenvo-lupisme" després de la que es donà a ladècada dels 60. S'ha de tenir en comp-te que a part dels múltiples projectesde la ja saturada costa alacantina s'afe-geixen dotze camps de golf previstosper al litoral de Castelló, la invasió del'Albufera d'Orpesa per part de l'em-presa Marina d'Or i un pla per urba-nitzar així com els projectes a l'Hortaentre d'altres.Les conseqüencies de l'informeMentre que les plataformes en defensadel territori, organitzacions ambienta-

listes i alguns partits progressistes hancelebrat l'informe aprovat per laComissió de peticions el conseller deTerritori de la Generalitat ValencianaRafael Blasco, ha declarat que els euro-diputats que van visitar a finals demaig el País Valencià per a conèixer elsabusos urbanístics "ateneren les quei-xes de sectors minoritaris de la pobla-ció". Des de la Plataforma AbusosUrbanístics No, aquesta opinió haestat contestada considerant que hanestat més de 30.000 famílies les afecta-des per la LRAU només en els darrersdos anys. D'altra banda, CharlesSvoboda, president de la citada plata-forma, considera que els esborranys dela Llei Urbanística Valenciana, no dei-xen de ser adaptacions de l'actual Llei.Sentència històrica per a la conserva-ció del litoral valenciàEn una sentència feta pública el passatmes de juny pel Tribunal Supremespanyol (TSE) es ratificava la decisióde 1997 del Tribunal Superior deJustícia del País Valencià (TSJPV). Es

tractava de la prohibició d'urbanitzar ala marjal de Massamagrell (l'HortaNord). La raó d'ambdues sentències ésla protecció que rebia a l'estar inclosaen la Llei 11/94 d'Espais Naturals delPaís Valencià . Sens dubte allò més important de lasentència és la jurisprudència quecrea, així com el raonament jurídicque considera que argumenta quetotes les zones humides qualificadescom a urbanitzables en el momentque aquesta Llei va entrar en vigors'haurien de declarar com a "no urba-nitzables d'especial protecció", inde-pendentment de la seva catalogació,el seu estat de conservació i la sevasituació als Plans Generald'Ordenament Urbà (PGOU). Laconseqüència d'aquesta sentència ésque molts dels plans urbanístics ques'han planejat, com el cas de la RutaBlava (veure L'Accent 32), podrienhaver-se d'aturar i en cas contrari elsalcaldes i regidors que els autoritzes-sin incorrerien en delictes penals.

A. Ginés i Sànchez, València.-

Josep Antoni Villascusa i Martín vanàixer el 1957 a Quart de Poblet(l’Horta). Poc després, es va traslla-dar a Alemanya juntament amb laseua família, en una de les onadesmigratòries típiques del franquisme.En tornar als Països Catalans, s'ins-tal·là a Castelldefels, a la vall delLlobregat, tot i mantenint el contac-te amb València. La seua militànciaindependentista començà al PartitSocialista d'Alliberament Nacional(PSAN) on va destacar, segons JosepGuia, "com un militant escrupulós,d'absoluta confiança i seriositat, iamb una consciència de classeimpressionant". El seu activisme,però, no s'aturava ací, sinó que amés a més Toni Villascusa impulsà laCoordinadora Independentista delBaix Llobregat i els Comitès deSolidaritat amb els PatriotesCatalans. Amb el temps, i a causadel seu creixent compromís decidídonar el pas a la lluita armada i mili-tar a Terra Lliure. En una de lesseues accions deixà la vida tot justquan es disposava a posar un artefac-

te explosiu a l'oficina de l'INEMd'Alzira. La mort de Villascusa causà granimpacte en la societat valenciana, acausa del clima d'hostilitat que patiael nacionalisme i la criminalitzaciód'aquest moviment que acompanyàl'anomenada Batallada de València.Tot i així, es pogué acomiadar ToniVillascusa amb dignitat al cementiride Quart de Poblet.D'ençà la seua mort, cada any s'ha

repetit un xicotet homenatge davantla seua tomba.Enguany, coincidint amb els 20 anysdel seu traspàs, les diferents organit-zacions independentistes ambimplantació a la comarca de l'Hortahan decidit organitzar diversos actesen record del membre de TerraLliure. Així, el dijous dia 15 de juliol esrealitzà una conferència al ClubDiari Levante sota el títol "Vint

anys de la mort d'en ToniVillascusa: la lluita independentis-ta, 1984-2004". Hi participarenmembres d'Endavant (OSAN),MDT, Maulets i PSAN. Davantd'una cinquantena de persones, elsdiferents ponents repassaren diver-sos aspectes de la vida de ToniVillascusa i també debateren sobrealguns dels problemes més actualsde l'independentisme. Desprésd'ésser destacats alguns dels aspec-tes més significatius de la biografiade Villascusa, els assistents vanpoder escoltar com, des de dife-rents punts de vista, es repassava lahistòria de l'independentisme icom es plantegen els reptes delfutur. Participaren, per part delPSAN, Núria Cadenas, perMaulets, Marc Peris, Josep Chinerper Endavant i Joan Rocamora perl'MDT. Una membre de la CUPva moderar l'acte, al qual donavensuport, a mes a més, la CEPC i laCOS.Posteriorment, el dimarts 20 dejuliol, es va realitzar un homenatgeal cementiri de Quart de Poble, vilanatal de Toni Villascusa. Mig cente-nar de persones van acudir per recor-dar la lluita del militant de TerraLliure. Amb una pancarta de fons degrans dimensions que reproduïa elrostre de Villascusa, les persones allíreunides escoltaren les paraules deJosep Guia, membre del PSAN, des-prés de les quals es cantaren caloro-sament i amb els punts enlaire elCant dels Patriotes, La Internacionali Els Segadors.

3 d’agost de 2004 Països Catalans

Agressionsneonazis al BaixCampEl passat 25 de juliol un grup d'ide-ologia fexista va agredir brutalmentun grup de joves independentistes ala ciutat de Reus (Baix Camp).Segons ha informat la CGT, aquestsfets no varen ser aillats ja que lesagressions d'aquests grups ultradre-tants organitzats són habituals a lacomarca. Per altra banda, el tripartitque governa la ciutat (PSC, ERC,IC-V) ha restat importància a lesagressions que es van produir men-tre els feixistes repartien octavetescontra la immigració.

La CEPC demanala dimissió alrector de la UVpel seu suport alPHNEn els darrers mesos els rectors de lesuniversitats del País Valencià, i espe-cialment el de la UV, Paco Tomás,han desacreditat els que s'han opo-sat, fins i tot científics de gran pres-tigi, a la política hidrològica. En lespassades setmanes els rectors hanrebutjat entrevistar-se amb la minis-tra espanyola de Medi Ambient acausa de la paralització del transvasa-ment de l'Ebre mentre que s'hacedit el discurs d'unes jornades orga-nitzades per l'Institut Botànic de laUniversitat al president Camps. Ésper aquests motius que des de laCEPC s'ha exigit la dimissió inme-diata de l'equip rectoral així com l'a-provació d'una moció de condemnadel transvasament Xúquer -Vinalopó.

Accions contral’“Autobús del’Estatut”La Candidatura d’Unitat Popular(CUP) de Girona va convocar, elpassat 29 de juliol, una concentraciódavant de l’“Autobús de l’Estatut”.Aquesta CUP denuncia que la ini-ciativa endgegada per la Generalitatde Catalunya pretén publicitar un“suposat procés participatiu” i recor-da que l’Esquerra Independentistasempre s’ha posicionat en contra deles reformes d’estatuts que busquenun “encaix dins de l’Estat espanyolobsolet i mancat de les més mínimesgaranties democràtiques”. AltresCUP, com la de Martorell, tambéhan organitzat protestes semblantsal pas de l’autobús per la seua locali-tat.

20 anys sense ToniVillascusa

Un informe del Parlament Europeu i una sentència del Tribunal Suprem espanyol posenen entradit el model urbanístic valencià

Cop institucional i judicial contra el"desenvolupisme" al País Valencià

Homenatge al militant de Terra LLiure

L’independentisme organitza actes unitaris a l’Horta percommemorar la mort del militant de Terra Lliure

Què és i quins són els objectius del'Espai Jove?L'Espai Jove va néixer fa poc més dequatre anys amb la voluntat d'organit-zar sindicalment els joves catalans. Elsjoves tenim les nostres especificitatsdins el mercat laboral, i cal reflectir-laper afrontar les nostres problemàti-ques. Molts joves ens incorporem a lavida laboral immersors en la precarie-tat més absoluta, amb les ETT i elscontractes temporals; a més, a nivellsocioeconòmic hem de tenir en comp-te altres factors que són conseqüènciadel mercat laboral precaritzat, coml'habitatge. Crec que hem de comen-çar a posar l'estabilitat laboral com undret fonamental a defensar.Com analitzes la situació laboralactual dels i les joves?Crec que la baixa sindicalització iimplicació de la joventut respon adiversos factors, entre els que hauríemde destacar el desprestigi del sindicalis-me clàssic i a la diferenciació d'interes-sos dins la mateixa empresa entre dife-rents treballadors, a més de les condi-cions polítiques, les ETT o les rebaixesconstants de salaris. La majoria deljovent català avui en dia no veu en elssindicats una necessitat i un recolza-ment, el que provoca una situaciód'indefensió i de buit que cal afrontar.Per això crec que és positiva la políticade la I-CSC de deixar gran llibertat acada treballador i treballadora i nointentar marcar línia des de fora, sinóintentar crear recolzament mutu isuport col·lectiu. En que consisteix la reivindicació delMarc Laboral Català, que està impul-sant la I-CSC?

L'aposta és portar l'àmbit de decisiósobre tots els aspectes socioeconòmicsals Països Catalans, que és la nostranació. Els preus, els salaris, els indica-dors i els convenis col·lectius han d'es-tar d'acord amb la realitat catalana: nopot ser que molts convenis col·lectiuses facin tenint en compte els salarismitjans estatals, quan al nostre país elspreus són bastant més alts.Fins ara ens hem trobat amb un suporttestimonial d'UGT i CCOO, quediuen defensar-ho, però a la pràcticano ho porten endavant. A més, la nos-tra aposta pels Països Catalans té ladificultat del marc jurídic espanyol,que ens nega qualsevol via sobiranista.Quin és el marc d'actuació de la I-CSC?El nostre marc són els Països Catalans,però la nostra presència real es redueixal Principat; en el terreny sindical no

es pot vendre fum, i cal una estructurai una feina per portar endavant la tascasindical. A nivell de sectors, al revés delque es pensa, estem principalment alsector industrial, amb un 45% delsdelegats; també tenim una importantpresència a químiques i a aigües, on endeterminats territoris som primeraforça. Ara ens estem estenent per lesuniversitats, i crec poder dir que tenimimplantació arreu de la ComunitatAutònoma de Catalunya.Com us definiu?Som un sindicat nacional i de classe,de la gent que creu en la classe treba-lladora i en els Països Catalans. Volemportar a les empreses un model de sin-dicalisme alternatiu i de construcciónacional. La lluita per l'alliberamentnacional i de classe actualment no fauna aposta clara per l'àmbit sindical, is'aposta pel "passotisme" o peropcions amb un marc espa-nyol: ésuna situació anòmala del nostre paísque cal afrontar i resoldre.La feina és un element central de lesnostres vides, i el sindicalisme és l'ei-na bàsica per defensar els nostresdrets i fer valer la nostra dignitat allloc de treball. Per tant, tots aquellsque lluiten per la llibertat del seupaís no poden oblidar el sindicalis-me; les altres nacions sense estatd'Europa ho han entès, i a Galícia,Sardenya, País Basc o Còrsegacompten amb importants sindicatsnacionals: és difícil explicar fora deles nostres fronteres aquesta man-cança del sindicalisme català.Quines relacions teniu amb altres sin-

dicats de nacions sense estat?Després de la cimera de Barcelona esvan posar les bases per la celebració almaig passat a Donostia de la IConferència Internacional deSindicats de Nacions sense Estat, onvan participar, entre molts altres, laCUT gallega, els corsos de STC, laSLB de Bretanya o la basca LAB; l'ob-jectiu és crear una estructura sindicalestable a nivell europeu per fer sentir lanostra veu. Els Països Catalans van serrepresentats per la I-CSC.Com veus l'actual panorama sindicalcatalà?Crec que els sindicats majoritaris nivolen ni són capaços d'assumir elsnous reptes de la classe treballadora, iés un moment de canvis. Els tanca-ments d'empreses i el fenomen de ladeslocalització ha posat sobre la taulaaquest capitalisme salvatge i la necessi-tat d'un profund canvi de model eco-nòmic.Finalment, com veus la situació del'independentisme català?Crec que aquells que volem el nostrepaís lliure no ens hem de quedar enels lemes; cal parlar de la realitat dela gent i fer propostes alternatives entots els fronts, i també en el laboral.Cal superar l'ideologicisme i passar acrear alternatives reals; cal prendreconsciència de l'important paper delsindicalisme en la construcció delsPaïsos Catalans.

Manifestacióa l'Arboçcontra unacàrrega de laGuàrdia Civil

Unes 350 persones es van mani-festar el 29 de juliol a l'Arboç(Baix Penedès) sota el lema"defensar els llocs de treball no éscap delicte" en protesta per lacàrrega de la Guàrdia Civil contraels treballadors d'Expert. La con-vocatòria es va portar a termeentre mostres de suport de veïns,treballadors i comerciantsLa polèmica actuació del cosarmat espanyol es remunta al pas-sat 20 de juliol, moment en quel'empresa vivia moments conflic-tius per la presentació per part dela direcció d'un Expedient deRegulació que havia d'afectar elconjunt de treballadors de l'em-presa. En protesta pel tancamentpatronal, el Comitè d'Empresaformat per la CGT va convocarvaga i mobilitzacions, però dosdels 81 treballadors d'ETT quetreballen a les instal·lacions vandecidir trencar la mesura de pro-testa i entrar a la empresa, a pesarde saber-se acomiadats en pocsdies. La postura dels dos esquirolsva ser recolzada per un importantdispositiu de la Guàrdia Civil, queva carregar amb contundènciacontra els vaguistes, produint de-senes de contusionats, quatre tre-balladors hospitalitzats i la deten-ció i agressió física al SecretariGeneral de la CGT del BaixPenedès, Pedro Luque. Fou acusat"d'atemptat a l’autoritat, alteracióde l'ordre públic" i un esperpèntic"delicte contra el dret dels treba-lladors". El delegat sindical va serportat a la caserna i posteriormentva haver de ser hospitalitzat pelscops rebuts per part de la benemè-rita. En passar davant del jutge, seli ha notificat que està acusat dedelictes que sumen sis anys depresó.La CGT ha qualificat de "despro-porcionada i brutal" la intervenciódel cos armat, i va denunciar a mésl'assetjament que estava patint el sin-dicalista detingut, ja que agents uni-formats de la Guàrdia Civil s’havienpresentat a la seva feina i s'estavenproduint diversos seguiments.

3 d’agost de 2004Economia

El delegat sindical detingut

Roger Gili, portaveu de l’Espai Jove

"Sense sindicalisme nacional nohi haurà país"Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Aprofitant la pausaestiuenca, des de L'Accent hem cregut interessant conèixerels projectes i anàlisis de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC. Per aquest motiu ens vam citar amb un dels membres,

en Roger Gili, que en poc més d'una hora i mitja ens vadesglossar els problemes que afronten els joves treballadorscatalans i ens va remarcar la importància del sindicalismenacional en el procés d'alliberament dels Països Catalans.

Entrevista a Roger Gili, portaveu de l'Espai Jove de la I-CSC

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Per a més informaciówww.intersindical-csc.org

3 d’agost de 2004Internacional

Juanjo Garcia, València.-

Un any i tres mesos després de ladeclaració solemne per part deBush de la fi d'hostilitats, lasituació a Iraq sembla no tenirsolució. Contra les afirmacionsde Tony Blair que Iraq és avui unpaís segur s'estén una realitat pla-gada d'atemptats i sabotatges.Tots els plans de l'administraciórepublicana per estabilitzar Iraqhan mort abans de nàixer. Laconfiança dipositada en els oposi-tors retornats al país ha demos-trat ser incauta. Els pronòstics deWashington de què aquesta elitaconseguiria aplacar les vel·leïtatssobiranistes dels iraquians s'hanestavellat amb una obstinada rea-litat. Avui Iraq no és el del 1991.La diferència resideix en la com-pleta fallida de l'estat. Després de la Segona Guerra delGolf Saddam Hussein poguérecuperar les regnes de l'estatamb una limitada autonomiakurda i amb concessions als xii-tes, com la conversió del seu fillUdai. La precària fragilitatd'Iraq ha estat irreversiblementtrencada. La diferència principalés que les armes que el 1991estaven a mans de la GuàrdiaRepublicana iraquiana són, ara,a les mans dels pobles d'Iraq. Iels desigs dels pobles d'Iraqnomés coincideixen en l'expulsiódels invasors. Ara bé l'escenariés més complicat d'allò quealguns analistes presenten. Laconeguda divisió iraquiana ambel nord kurd, el triangle sunnita

(Mosul-Bagdad-Ramadi) i el"triangle pervers" (Basora-Amara-Nasiriha), en expressiódel règim baasista, és només unasimplificació del país. Al nordexisteixen importants minoriesturcomanes i àrabs receloses delcreixent poder kurd mentre queel bastió principal del trianglesunnita; Bagdad és de majoriaxiita.

La introducció de matisos ésimportant per dimensionar lacrisi que representaria la divisiódel territori en tres països.Pel quefa a la resistència només al nordkurd les seues activitats són d'es-cassa intensitat i són dirigides perles minories àrabs. Els partitskurds juguen a la carta americanaconscients de la seua dependèn-cia, però mantenen una impor-

tant presència armada, amb elspeshmerga, preparada per a qual-sevol gir en la posició d'aparentpassivitat de Turquia. Demoment el govern d'Ankara hamantingut una política de gestosvers la seua població kurda per-meten l'aparició de mitjans decomunicació kurds. Però els altresveïns del Kurdistan iraquià, Iran iSíria, veuen amb més recel laconsolidació d'un poder autònomkurd. Iran hadenunciat la pre-sència d'assessors militarsisraelians alKurdistan. Unahipotètica aliançaque deixaria Síriarodejada d'enemicsi amb una minoriakurda dins les seues fronteres. Altriangle sunnita identificar laresistència és extremadamentcomplicat. Les organitzacions noestan suficientment estructura-des i, sovint, molts atemptatsque causen víctimes civils no sónreivindicats. Els Estats Units primeramentposaren èmfasi en la relació d'a-questes accions amb el terrorismeinternacional, aprofitant que elsprimers atemptats es dirigirencontra organismes internacionals,com l'ONU i les seus propis inte-ressos. Però aquesta hipòtesi es vadesfer amb la creixent onada d'a-temptats contra els col·laboracio-nistes. Va créixer la certitud quela resistència està nodrida per sol-dats desmobilitzats i membres del

Partit Baaz. Però també existeix lapresència d'organitzacions decaire islamista, tant sunnites comxiites i del creixement de la delin-qüència organitzada. En el "trian-gle pervers" la resistència hacobrat una veritable dimensiód'insurrecció popular dirigida desde les mesquites. Contra els plansnord-americans d'aconseguir elvist-i-plau dels imams xiites lesciutats són escenaris d'una intifa-da general. Al bell mig es dónauna pugna pel poder entre duesgeneracions representades pelcombatiu al-Sadr i el conciliadoral-Sistani.

Una situa-ció adoba-da amb unatur del70%, unesi n f r a e s -t r u c tu re seconòmi-ques des-bastellades

i una confiança cada cop mésfeble en el govern interí d'al-Awui que intenta mantenir lasituació d'interinitat conscientque unes eleccions l'esborrariendel plànol polític. Només unaocupació costosa i prolongadapermetria la supervivència del'estat iraquià contemporani.Això passaria indefectiblementper la recuperació del consensinternacional i per la participacióde l'eix francoalemany, que arros-segaria l'UE, en les tasques dereconstrucció. Però ni a Berlín nia París els sedueix l'idea de cla-var-se en el vesper iraquià. L'altraalternativa seria esquarterar Iraq iprovocar un terratrèmol geoestra-tègic dins el cor de les reservespetroleres mundials.

Una Intifada sense rostre

Un soldat espanyol abans de la retirada

“L’esquarterament del’Iraq provocaria unterratrèmol en el corde les reservespetroleres mundials”

Juanjo Garcia, València.-

Una de les lliçons més importantsd'aquesta contesa és la fi de laguerra televisada en el seu formatconvencional. Lluny queda l'exi-tosa fascinació que provocaven lesimatges dels bombardejosintel·ligents sobre Bagdad produï-des per les cadenes nord-america-nes, sempre proclius a la col·labo-ració amb l'exèrcit, en la guerradel 1991. Les cadenes àrabs, enparticular Al-Jazeera, han erosio-nat aquell monopoli. Però mésencara, assistim a la consolidaciód'un contrapoder informatiu queretrata la guerra en tota la seuacruesa. La cosa no ve de nou.Durant la silenciosa guerra civil aAlgèria es multiplicaren els videoscasolans que mostraven atemptatsislamistes contra l'exercit.Igualment, els independentistestxetxens han filmat execucions iaccions contra els ocupants rus-sos. En ambdós casos els esforçoshan aconseguit una audièncialimitada. Però, avui, en l'escenaride l'ocupació d'Iraq l'estratègia decontrainformació està trencant

límits. Els videos de sabotatges iajusticiaments recorren internetamb considerable fortuna. Tot i lacruesa que hi reflecteixen tenentres efectes positius. Primer deste-rren el mite de la guerra asèptica isofisticada que els mitjans decomunicació oficial s'obstinen endifondre. Segonament, fanesquerdes en els murs de la censu-ra. En circular imatges lliurement,la censura perd eficàcia i les tele-visions s'afanyen a mostrar-les perpor a què la competència se'ls

avance. Per últim, recullen lesreaccions immediates i espontà-nies de la població civil més enllàdels muntatges de la premsa occi-dental. Definitivament la resistència ira-quiana en obrir el front mediaticreconeix que la guerra l'han deguanyar menys a les trinxeres quea les pantalles. L'exemple paradig-màtic fou l'execució, crema iensenyament popular en l'atemp-tat de Faluha a l'abril. El passeigdels cossos calcinats dels quatre

nord-americans i la penjada alpont dels pedaços de cossos delsocupants tingué uns efectes espe-cialment positius. Els mitjans depremsa americans hagueren debotar-se els seus propis codis decensura perquè les imatges circu-laven a totes les edicions digitalsdels diaris mundials. Així mateixel vídeo solcava les amplescorrents de la xarxa. És indubta-ble que, malgrat que els creadorsd'opinió desviaren l'atenció altracte immoral dels morts, l'esce-na contenia un missatge políticpoc dissimulat. La multitudenfervorida que arrossegava elscadàvers carbonitzats colpejava elsnostres televisor amb el missatgeque la resistència en Iraq era elpoble i no una part minoritàriad'afins a Hussein. Els telespecta-dors espanyols havien tingut laseua dosi de veritat al novembrequan la resistència abaté els setagents del CNI. Contra les infor-

macions de tracte afectuós de lapoblació xiites a les tropes "huma-nitàries" es revoltaven els tran-seünts disparant, presos per l'eu-fòria sobre els cadàvers i fent elsímbol de la victòria. El combat informatiu, però, hatingut inesperats col·laboradors.Res no s'hagués sabut en el cas deles tortures d'Abu Ghraib de nohaver sigut els propis soldats tor-turadors qui les haguessen gravat.L'efecte ha acabant convencent alsmés ingenus que els interessos delsEUA se centren més en importarpetroli que en exportar democrà-cia. Segurament, la imatge de la guerraacabarà semblant-se més a lad'una xiqueta nua corrent feridaper qualsevol carrer de Nasirijaque a la d'un grapat d'iraquiansaplaudint l'enderroc de l'estàtuade Saddam. Les imatges, per tant,contribuiran a fer de l’Iraq unaltre Vietnam.

Crear mil Vietnams

El poble iraquià és victima de la guerra pel petroli

Jordi Juan, Barcelona.-

Aquesta frase la va dir JordiArquer, militant del POUM, enreferència a les qualitats que haviade posseir, al seu entendre, tot bonrevolucionari, i aquestes qualitatsles posseïa Antonio Gades.Antonio Gades, de nom autènticAntonio Esteve Ródenas, va néixera Elda (Alt Vinalopó) el 16 denovembre de 1936. Fill de famíliaobrera, va viure una infància mar-cada per la postguerra i amb 11anys es veié obligat a treballar.Excel·lent ballarí de flamenc imolt bon coreògraf, va deixarenrere qualsevol histrionisme fol-klòric en el seu estil de ball, perdotar-lo d'una sobrietat i vigorque projectarien el seu flamencinternacionalment.L'any 1963 Antonio Gades actua-ria i realitzaria les coreografies dela notable Los Tarantos del catalàFrancesc Rovira-Beleta, adaptacióde Romeo i Julieta ambientada enla duresa del barri barceloní delSomorrostro i nominada a l'òscarcom a millor pel·lícula estrangera.

La presència de la genial CarmenAmaya, en escenes en les que des-prenia una energia brutal com lade la platja, va eclipsar parcial-ment coreografies d'en Gades,com la realitzada a les rambles onballava al ritme que els escom-briaires regaven amb les sevesmànegues. Posteriorment va feralguna altra incursió al cinema dela mà de Mario Camus i CarlosSaura.Art i Revolució

Antonio Gades, era un artistareconegut internacionalment idirector del Ballet Nacionalespanyol; amb un estil de dansaque teòricament representava l'es-sència de "l'espanyolitat". El1979 no tenia cap necessitat de ferpública la seva ideologia socialistai fer campanya a favor del PSAN ales municipals autodefinit-se com:"un català d'Elda", però va sercoherent amb ell mateix. Tot i elsèxits internacionals que va aconse-

guir al front del Ballet Nacionalespanyol va ser destituït l'any1980, pel ministre de torn de laUCD.Antonio Gades ha mort als 67anys d'un càncer d'estómac i hademanat que les seves cendres des-cansin a Cuba, en consonànciaamb la seva ideologia política, ones casà amb la icona involuntàriadel franquisme, Marisol.Mor Antonio Gades, mor l'artista,mor el revolucionari.

3 d’agost de 2004Cultura

Josep Maria Solé

Ja fa anys que en Fermí Rubiralta,llicenciat en història per la UB i doc-tor en ciència política a laUniversitat del País Basc, estudia elmoviment independentista català enparticular, i els peninsulars en gene-ral. Fruit d'aquesta tasca investiga-dora ha publicat nombrosos treballscom ara Orígens i desenvolupamentdel PSAN (1969-1974), JoanCornudella i Barberà (1904-1985).Biografia política. 50 anys d'inde-pendentisme català, sobre l'històricdirigent del Front Nacional deCatalunya, o El nuevo nacionalismoradical. Los casos gallego, catalán yvasco (1959-1973).Malgrat ser el català un pobleimmers en el que anomenem unconflicte de caràcter nacional i que

té una població de vora onze milionsde persones, disposem d'una moltpobra producció dedicada a analit-zar el desenvolupament de la nostralluita emancipatòria. I si, deixant debanda els estudis sectorials o par-cials, el que volem és consultar tre-balls generalistes, que donin unavisió de conjunt de la història delmoviment independentista, milloresperar asseguts. Davant aquestdesolador panorama, en Rubiralta esva decidir a seguir conformantaquest espai de reflexió independen-tista ara en forma d'Una història del'independentisme català. Evidentment, com reconeix el propiautor, un estudi de síntesi com elque se'ns proposa, és "deutor idependent en un grau elevat d'estu-dis i investigacions precedents" i, pertant, el llibre reflectirà en forma de

manca d'informació aquells períodeso espais que han despertat un menorinterès per part dels historiadors.Però el descompensament informa-tiu que en Rubiralta ens assenyalaper a determinats períodes, ell cita,per exemple, el de la SegonaRepública espanyola, em semblamenys rellevant que el que es pro-dueix respecte els territoris que nosón Principat.El llibre se'ns presenta estructurat enquatre períodes: l'independentismepolític anterior a la SegonaRepública, durant la SegonaRepública i la Guerra Civil, durantel franquisme, i durant la transiciópolítica i el període constitucional.Aquesta periodització presentaalguns inconvenients si el que es pre-tén és fer comprensible l'evolució del'independentisme polític català. Al

marge que la Catalunya Nord viuuna realitat política diferenciada al'anunciada, malgrat ser evident queel desenvolupament organitzatiuestà molt condicionat pels esdeveni-ments del sud, no sempre els canvisde règim a l'Estat coincideixen exac-tament amb un canvi en el desenvo-lupament del moviment indepen-dentista. Això no vol pas dir que nosigui imprescindible conèixer lesregles del joc existents a nivell esta-tal, perquè aquestes intervenendirectament tant en el conjunt de lasocietat catalana, com en l'estratègiaa seguir pel moviment independen-tista. En aquest sentit, una de lescaracterístiques del moviment inde-pendentista català ha estat la sevacapacitat d'aglutinar-se en els perío-des de dictadura (a Estat Catalàdurant la del Primo de Rivera, alFront Nacional de Catalunya durantla del Franco) i d'atomitzar-se en elsde majors llibertats polítiques. Ara bé, deixant de banda aquestaspecte prou important, i l'incom-prensible protagonisme que li dónaa ERC com a abanderada del nousobiranisme, després d'estar obser-vant, dia rera dia, com el seu projec-te consisteix en intentar, altre cop,regenerar l'Estat espanyol, ens tro-bem davant d'un bon primer llibrede síntesi d'història de l'indepen-dentisme català. Que no sigui peròel darrer.

Una història del'independentisme polític català

Antonio Gades: "Puresa d'intencions,fermesa en les conviccions"

L'historiador Fermí Rubiralta publica el seu darrer treball, abordant en aquesta ocasiól'independentisme català des dels seus inicis fins l'actualitat.

Pancarta del Procés de Vinaròs en la manifestació de l’11 de Setembre de 2001

Revelació icomiat alpanoramamusical deMallorcaL'escena musical compromesade l'illa de Mallorca ens dónaaquest estiu dues notícies. Peruna banda, Matràs, grup queestilísticament s'autodefineixcom a rural-core, ha deciditposar fi a la seva breu peròintensa carrera musical. D'altrabanda, Bonsanka, una de lesbandes més prometedores delsPaïsos Catalans ha editat la sevaprimera maqueta i ha anunciatuna gira pel conjunt del país perhomenatjar a Ovidi Montllor i aGuillem d'Efak.La mort d'un prematurAquest juliol s'ha conegut queMatràs es dissol. Malgrat formarpart dels finalistes del concursEsclat'04, el grup va decidirposar fi a la seva carrera amb unúnic concert a la Casa Catalanade Mallorca en una dia per con-cretar del mes d'agost.Matràs, que pren el nom d'unaeina de marger mallorquinapràcticament desapareguda,practica un estil directe, s'iden-tifica amb el paisatge rural ame-naçat dels voltants de Palma.Aquest paisatge, i la lluita per ala seva supervivència, és evocaten el seu punk-core que fuig delso urbà origen d'aquest estil demúsica. Al llarg de les tres anys deMatràs han entès el grup comuna forma de resistència i delliure expressió així com unconstant lament per una novasocietat que es configura a l'illasegant-ne les arrels.Rumba-muffin, un bon còctelfestiu per a l'estiuBonsanka, representa sens dubteun dels grups amb més projeccióde l'illa, practicant l'autoano-menada rumba-muffin. Llunyd'etiquetes, allò que queda clarés que fusionen, i ho fan amblletres majúscules i sense ver-gonyes. Després de dos anys hancreuat els gens de la rumba cata-lana amb el son cubà; el funk iel flamenc; el reggae, la samba ila música balcànica, això sí,"sempre partint d'una visiómediterrània, tenint també coma punt de referència la nostratradició musical, la catalana". La maqueta homònima constade cinc temes, i s'ha de destacarespecialment la presentació aixícom la presència d'un videoclip.En els directes, els onze "bon-sankes" aporten festa i reivindi-cació, de moment només se'ls hapogut gaudir a Mallorca, perexemple el 13 d'agost actuaranamb Albert Pla i Amparanoia.Però tots atents: per a l'any queve ja anuncien una gira pel con-junt dels Països Catalans. [per obtenir la maqueta escola-delssomiatruites@hotmail.com]

Arnau Urgell

Quins varen ser els motius de la vos-tra detenció i com es va produir? Ens van detenir per un suposat des-lluïment de béns públics, això és,pintar una paret degradada, donar-livida i una millor aparença i posar"No a la constitució espanyola, per lallibertat dels Països Catalans"; i unessuposades agressions i lesions als 9agents de la policia municipal, és adir, suportat ser colpejats mentre ensdetenien. Tot això va passar el 6 dedesembre de 2000, a l'avingudad'Amèrica de Mataró.Quins esdeveniments s'han succeïtdesprès de l'actuació policial?Per part nostra, la setmana despréss'organitzà una concentració dedenuncia contra l'actuació policial,que va aplegar unes 100 personesdavant l'Ajuntament i una manifes-tació, 2 setmanes més tard, conjunta-ment amb altres entitats delMaresme. Vàrem intentar presentaruna denúncia als jutjats de Mataró,però la jutgessa només va acceptar ladels 9 agents de la policia local,anul·lant la nostra. El govern muni-cipal (PSC) no va moure ni un ditrespecte el cas, ni per escoltar-nos niper censurar l'actitud dels agentspolicials.És per tant, un cas de repressió enclau política?Ja feia temps que elgovern municipalens volia donar uncop, i res millor pera ells que utilitzar lapolicia per fer lafeina bruta.Intenten criminalit-zar-nos i aturar lanostra lluita al carrer. Com heu portat la denúncia delscas?Els dies després de les detencions,vam denunciar la brutalitat policial il'actitud del Govern municipal.Abans del judici, l'eix principal fou lapetició d'absolució per als 4 joves iinformar com es van produir els fets.Després de la sentència, que ens con-demna a 1 any de presó, 7 caps desetmana d'arrest domiciliari i a mésde 1.200 euros de multa, l'eix princi-pal fou organitzar la manifestació del24 de juliol a Mataró, per denunciarque a Mataró la llibertat d'expressióestà amenaçada amb sentències d'a-quest caire. Tot això, coordinant-nosamb Alerta Solidària.Quina és la feina que Mauletsesteu portant a la comarca?

Al Maresme treballem a l'entorn dedos nuclis, a l'Alt Maresme, on tre-ballem des del Casal el Solc dePineda, on s'hi celebren xerrades iactes al carrer i organitzant i partici-pant en concerts i festes populars deCalella i Pineda de Mar. Al BaixMaresme, estem al Casal FèlixCucurull de Mataró, cada any orga-nitzem la Botifarrada a la Hispanitat,participem a les Fires Joves deMataró i a la festa major de Vilassarde Mar. Així com també, ens coordi-nen amb altres entitats com el CSAla Drogueria i el CSA l'Estella. Anivell comarcal, col·laborem amb laCUP, la CEPC i el Correllengua. Apart de dur a terme les campanyesnacionals de Maulets, contra elpatriarcat, la globalització neoliberal,el Rebrot o les diades nacionals.Creieu que aquesta desmesuradaactuació per part dels òrgans de l'es-tat s'emmarca en una campanyarepressiva envers Maulets i l'inde-pendentisme combatiu delMaresme?Si, sense cap dubte. És una campan-ya que sempre està en marxa i amb eljudici ha tingut un punt d'inflexió.Som conscients que, si en una partavancem en el projecte polític, enl'altra part patirem un increment dela repressió. Forma part del pols de

l ' e s q u e r r aindependen-tista a l'estati l'assumimsense cappor ni ver-gonya.Quines hanestat i com

valoreu les diferents mostres de soli-daritat amb el vostre cas que s'harealitzat arreu dels Països Catalans?El nostre cas és d'una gravetat mitja-na, no és pagar una petita multa ni,ningú anirà a la presó de moment.Estem molt contents i agraïts amb lasolidaritat i suport que hem rebut,tant dels companys i companyes deMaulets i Alerta Solidària, o d'altresorganitzacions de l'esquerra inde-pendentista, com la CEPC, la CUP,Alternativa Estel així com de casalsd'arreu del país. Abans del judicicelebràrem un sopar i una festa al'Ateneu Mawla de Sants i el dia de lamanifestació del 24 de juliol s'aple-garen moltes persones d'arreu de lescomarques. També hem de mencio-nar l'ajuda que ens ha dispensat elsmoviments socials de Mataró. A tots

ells, moltes gràcies.

Quin paper ha jugat l'Ajuntamentde Mataró i elspartits políticsde la ciutat en elcas?Això sí que és unfestival de des-propòsits. L'any2000, el PSCgovernava ambmajoria absoluta, l'Ajuntament nova fer res per investigar el cas, ensreunírem, fa poc amb ells, i manifes-taren que ells respectaven totes lesdecisions judicials com a bon partitdemòcrata que diuen ser, cosa queno fan quan hi ha sentències contraells per corrupció o pels GAL. ICV IERC ara estan al Govern municipal ihan mantingut una actitud similar.CIU s'han barallat entre ells, perquèper intentar erosionar el tripartitlocal, uns ens volien donar suport iels altres no ens volien ni veure. Peròa tots els partits el cas sel's hi escapatde les mans, ja que bona part de lasocietat civil s'ha indignat amb lasentència i els mitjans locals ha reco-llit el cas.Quins són els propers movimentsque penseu fer?

Respecte al cas, s'ha presentat unrecurs contra la sentència, que elsetembre és resoldrà. I el que tenim

clar, es queaquest cas no had'hipotecar lanostra lluita,això és el queintenten, mirard'anurlar-nos,però l'ambientque es respira és

de continuar avançant, no ens ren-dim.Creieu que hi relació entre el vostrecas i d'altres que s'ha produïtrecentment al nostre territori com eltema dels 3 de Gràcia o el cas ToniMestre o penseu que ha estat fetsaïllats?Sí que hi ha relació, i no només ambaquests casos, sinó amb també altresprocessos com el tancament delCasal Panxo de Berga, la repressiócontra els companys de l'Horta,Cardedeu, Olot, Girona i moltsaltres casos. Forma part, com dèiemabans, que el projecte de rupturademocràtica avança, i l'estat usa larepressió per mirar d'aturar l'esque-rra independentista. Només la soli-daritat i l'esperança poden vèncer larepressió.

agenda

20 de juliol de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 39. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan SebastiàColomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Francesc Armengol, Jordi Juan, Albert Roig.

AGOSTDimecres 4Formentera (Illes Pitiüses). Festesde Santa Maria. Concert de FeliuVentura i Obrint Pas. 22h, plaçade Sant Francesc. Organitza:Comissió de Festes.Dijous 5 Formentera (Illes Pitiüses). Festesde Santa Maria. Sortida delCorrellengua. 18h, Organitza:Comissió de Festes.Divendres 6Vilafamés (Plana Alta). I GraüllRoig. 23h. Organitza: Joves deVilafamés.Dissabte 7Peguera (Berguedà) VII Marxa-homenatge als maquis. Acampadallibertària. Dies 7 i 8, al costat del'estació d'esquí Rasos de Peguera.Linyola (Pla d'Urgell). Festa de laCervesa. Concert amb BandaBassotti, Inadaptats i altres. 22h. Vilafamés (Plana Alta) I GaüllRoig. Xerrada CEPC. 18h,Biblioteca. Després, concerts.Organitza: Joves de Vilafamés. Diumenge 8 Diada d'Eivissa i FormenteraDivendres 13Manlleu (Osona). Concert BandaBassoti, Inadaptats i altres. 23h,organitza: Bullanga Records.Dilluns 16Barcelona (Barcelonès). Concertd'Skandol Públic i Discipulos deOtila. 22:30h, pl. Rius i Taulet.Organitza: Castellers de la Vila deGràciaDijous 19Barcelona (Barcelonès).Manifestació pels tres de Gràcia:"Que ens deixen en pau!". 19h.Després concert amb Insershow iBerri Txarrak, 22h. Organitza:Festes alternatives i Coordinadoraantirepressiva de Gràcia. Divendres 20Quatretonda (Vall d'Albaida). ITrobada Internacionalista de laVall d'Albaida. Activitats i concertGossa Sorda, Obrint Pas i altres.Organitza: Assemblea de Joves deQuatretondaDissabte 21Quatretonda (Vall d'Albaida). ITrobada Internacionalista de laVall d'Albaida. Activitats, xerradesi concert d'Skarnio, Inadaptats ialtres. Organitza: Assemblea deJoves de Quatretonda.

Entrevista a Andreu Bautis, militant de Maulets del Maresme

Jordi Garrigós, Barcelona.- El passat 14 de juny, varen ser jutjatsquatres joves de Mataró, tres d'ells militants de Maulets, pels fetssucceïts el 6 de desembre de 2000, quan nou agents de la policiamunicipal, van impedir per la força, que es pintés un mural contra laconstitució espanyola i per la llibertat dels Països Catalans. Aquest fet,ha estat interpretat com un greu atac cap a la llibertat d'expressió icom una mesura repressiva cap a tot l'independentisme combatiu del

Maresme per part de les forces d'ocupació de l'Estat espanyol, ambl'interessat ajut de l’Ajuntament de la vila de Mataró on governa elPSC. Maulets i Alerta Solidària han portat una campanya dedenúncia del cas amb actes com la manifestació que es va fer a Mataróel passat dia 24 de juliol, on s'hi aplegaren unes 400 persones. Per tald'entendre la situació actual del cas, l'entrevista d'aquesta quinzena ésa l’Andreu, un dels tres militants de Maulets repressaliats.

“Estem molt contents amb la solidaritati suport que hem rebut”

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

Pancarta de Maulets a les festes de les Santes de Mataró

“Si en una partavancem en el projectepolític, en l’altra partpatirem un incrementde la repressió”

“La societat civil s’haindignat amb lasentència i els mitjanslocals han recollit elcas”