El passat dissabte 4 de setembre, mentre dinsdel recinte del Fòrum de les Cultures es cele-brava el "Congrés de moviments humans iimmigració", a fora, els immigrants sensepapers feren una concentració per reclamar laregularització de la seva situació d'il·legals al'Estat espanyol. Unes quatre-centes persones

es concentraren a la rambla Prim per tal dedemanar papers per tothom i desemmascarar lamentida que ha suposat el diàleg, que segonsels organitzadors de la concentració dels sensepapers, no és més que un altre espai per a laplanificació de formes de gestió de la precarie-tat estructural. La protesta va estar marcada pel

record de l’immigrant mort per part delsMossos d'Esquadra el passat mes de maig: esdesplegà un gran pancarta i un dels partici-pants a l'acte es va mullar les mans i la cara ambpintura vermella mentre es tirava al terra fin-gint estar mort. Aquest fet ha estat l'enèsimamostra de rebuig que les classe populars han fetcontra tot aquest muntatge que suposa elFòrum de les Cultures.

El Govern valencià, a través de l'Institut Valenciàd'Habitatge (IVVSA) i l'Ajuntament de Cullera(PP-UV-Bloc) han donat a conèixer una projec-te urbanístic que afectarà la desembocadura delXúquer, una zona que es coneix com la BegaPort. Com han informat diversos mitjans decomunicació, el projecte inclou la construcció de33 edificis de 25 plantes cadascun i 2 hotels defins a 42 pisos. A més, el projecte preveu la cons-trucció de 1.500 amarres noves. En total, lasuperfície afectada seria de 604.730 metres qua-drats.Amb aquest projecte, es calcula que ja hi ha mésde 70 milions de metres quadrats afectats perprojectes urbanístics al País Valencià. Entre elsmés destacats hi ha el projecte que fa pocs diesva presentar l'Ajuntament del Puig (PSOE),que afectarà una extensió de 8 milions demetres quadrats i preveu la construcció de16.400 habitatges, a més d'un camp de golf. Ala Plana Alta, la Diputació de Castelló impulsaun complex que s'estendrà per més de 35milions de metres quadrats, amb l'especialagreujant que afectarà de forma directa dosparcs naturals de la zona: el Desert de les Palmesi el Prat de Cabanes-Torreblanca. I a Elx,l'Ajuntament (PSOE) prepara una revisió delseu Pla General d'Ordenació Urbana que mul-tiplicarà àrea residencial i permetrà construir19.000 habitatges en una superfície de 9,5milions de metres quadrats. A banda d'aquests projectes, cal afegir la cons-trucció de les infraestructures corresponents,

com ara l'Aeroport de Castelló (actualment para-litzat per ordre judicial), l'autovia de l'interior, eldesdoblament de l'antiga 340 o el Pla HidrològicNacional espanyol, que en aspectes com el trans-vasament Xúquer-Vinalopó no ha estat derogat.Amb la proliferació de projectes urbanístics enprimera, segona i fins tercera línia de platja, els

partits de govern valencià -tant el PP com elPSOE, a les diferents institucions- han mostrat laseua ferma convicció en el futur del model turís-tic de "sol i platja". I malgrat els resultats nefas-tos d'aquesta temporada estiuenca només sem-blen haver introduït un novetat al concepte:"golf".

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 41

esprés del període electoral tan intens que deixemenrera, un dels principals debats que hi ha sobre lataula de la política catalana és la reforma dels esta-tuts d'autonomia i, segons han assegurat alguns, de

la Constitució espanyola. De fons hi ha el debat de sempre:trobar el famós encaix dels Països Catalans amb el projected'Espanya. L'esquerra independentista ja ha expressat durant l'estiu a tra-vés d'algunes candidatures d'unitat popular el seu posiciona-ment sobre aquestes reformes que ens han anunciat: que no hiha estatuts que serveixin a les catalanes i catalans si no ens reco-neixen com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó iens donen la capacitat d'independitzar-nos. Així ho hanexpressat al Bus de l'Estatut que ha impulsat el Govern princi-patí perquè tothom pugui dir la seva sobre què ha de recolliraquest nou text. En recollir totes les opinions per començar aredactar l'Estatut, la comissió encarregada d'elaborar-lo no pottancar els ulls a les legítimes aspiracions independentistesd'una bona part de la societat catalana. El context polític actualfa pràcticament impossible que sorgeixi un Estatut a laComunitat Autònoma de Catalunya que prepari el camí perassolir la unitat amb la resta de territoris que formem els PaïsosCatalans i la independència nacional. Però els diputats que

seuen al Parlament de Catalunya i que seran els encarregats dela redacció i aprovació d'aquest Estatut no han d'oblidar que,si no deixen una porta oberta a la consecució de les reivindica-cions independentistes, estaran deixant fora una bona part deles catalanes i catalans. És a dir, que si el nou Estatutd'Autonomia no contempla el dret real a l'autodeterminació(un mecanisme que ens garateixi que poguem decidir lliure-ment el nostre futur sense ingerències per part de Madrid)estarà tancant els ulls a una realitat que es viu al carrer i fins itot es reflexa a les urnes, una realitat que no busca l'encaix ambEspanya, sinó que vol construir un país sobirà.Fins i tot en qüestions més senzilles, el debat de l'Estatut noalbira grans avanços. Perquè, algú es pot creure que amb el nouEstatut el català deixarà de ser una llengua de segona? O que

impedirà la progressiva precarització de les nostres condicionsde vida? Algú pensa que el nou Estatut, per no dir la reformade la Constitució espanyola, reconeixerà els Països Catalanscom a nació i no només una regió d'aquesta, és a dir elPrincipat? (D'això, quan ocorre al País Valencià, en diem bla-verisme).I a aquests processos de reforma, cal sumar-hi el nou text cons-titucional que ens arriba d'Europa i que, lluny dels miratgeseuropeïstes que ens asseguraven que dins de la Unió Europeatindríem més democràcia, encara reforça més la integritat delsestats i ens ignora com a poble. Al cap i a la fi, què es pot espe-rar de textos legislatius que ens vénen imposats des de fora oque necessiten el vist-i-plau dels qui fa gairebé 300 anys queens ocupen?

editorial

Del 7 al 21 de setembre de2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Qui paga mana ala Universitat

Catalana d’EstiuPaïsos Catalans /3

El Fons MonetariInternacional

Economia / 5

La satanització del’independentisme

txetxèInternacional / 6

L'encaix que novolem trobar

Entrevista a Lluís Maria Xirinacs, lluitador, repressaliat i exsenador per Barcelona

D

Sumari: ······················

Torna l'11 desetembreCom cada any, les convocatòries inde-pendentistes es multipliquen amb l'arri-bada de la Diada Nacional. A la majoria de ciutats i viles delPrincipat s'han convocat actes i mobi-litzacions en record de les llibertats per-dudes el 1714.A Barcelona és un on es concentren lamajor part de convocatòries, destacant-se al matí l'acte polític que es realitzaràal Fossar de les Moreres per la comissióunitària, l'acte polític de Maulets alPasseig del Born, l'homenatge a GustauMuñoz al Carrer Ferran i la manifesta-ció per la llibertat dels presos políticscatalans. Per la tarda destaca la manifes-tació unitària de l'esquerra independen-tista a la plaça Urquinaona i el posterioracte polític d'Endavant al Fossar.Posteriorment s’ha organitzat un con-cert al Passeig Lluís Companys ambObrint Pas i Pirat’s Sound Sistema.

70.000.000 de metresquadrats per especular

Imatge virtual del projecte urbanístic de Cullera

Els Immigrants es concentren davant el Fòrum

Aure Slvestre, València

El nou govern de Zapatero es vaestrenar fa uns mesos amb quatreministres catalans a Madrid: tresnascuts al País Valencià i un tercerdel Principat.Pel que fa als valencians, dos d'ellshan ocupat les vicepresidències delGovern: l'alacantí Pedro Solbes,que a més a més domina tota l'À-rea d'Economia i Hisenda, i lacosterenca Maria TeresaFernandez de la Vega; mentre queel tercer, el castellonenc JordiSevilla, s'ha fet càrrec delMinisteri d'AdministracionsPúbliques. En el cas de JosepMontilla, provinent del PSC,ocupa la cartera d'Indústria, Co-merç i Turisme.Les biografies i perfil polític detots aquests personatges, així comla relació que mantenen amb elsPaïsos Catalans, són, però, moltdiferents. De tots aquests minis-tres, qui ha mantingut una relaciómés circumstancial amb la seuaterra d'origen ha estat Fernandezde la Vega qui, malgrat haver nas-cut a la comarca de la Costera, hadesenvolupat tota la seua carrerapolítica fora dels Països Catalans.Fernandez de la Vega, així i tot, vacursar estudis a Barcelona, on arri-bà a afiliar-se al PSUC; peròaquesta aventura barceloninaacabà ben prompte, quan es des-plaçà a Madrid per fixar de mane-ra definitiva la seua residència i ondesenvolupà tota la seua carrerapolítica i professional. Des delmón de la judicatura, De la Vegasempre ha estat molt lligada alPSOE, malgrat no arribar a afiliar-s’hi. Així, va ser una de les funda-dores de Jueces para la Demo-cracia, associació de jutges i fiscalsmolt lligada al PSOE des dels seusinicis. També va ocupar càrrecs de

responsabilitat dins del grup par-lamentari socialista a les passadeslegislatures. Aquesta política pro-fessional ha estat triada com adiputada en les tres últimes legis-latures, la primera inclosa a la llis-ta per la província de Jaén (1996),la segona per Segòvia (2000) i perúltim a la llista de Madrid a lespassades eleccions.Un cas versemblant al deFernández de la Vega és el de l'al-tre vicepresident del Govern, l'ala-cantí Pedro Solbes. Però si la pri-mera va desenvolupar la seuacarrera en el món de la judicatura,pel que fa aSolbes, nascut a lalocalitat delPinós, aquest hapromogut lamajor part de laseua carrera polí-tica a les institu-cions europees;una carrera que va ja encetar a l'è-poca franquista, quan ocupà res-ponsabilitats com a consellercomercial d'Espanya davant lesComunitats Europees a Brussel·lesdes del 1973 al 1979. Més tard,amb el govern de la UCD es feucàrrec de la Direcció General dePolítica Comercial. En aquest sen-

tit, Solbes sempre ha estat situat ales àrees econòmiques dels dife-rents governs del PSOE, justa-ment en moments crítics o deli-cats. Entre el 1991 i 1993 com aministre d'Agricultura, Pesca iAlimentació hagué de gestionar elsprocessos de desmantellament d'a-quests sectors com a conseqüènciade l'entrada a la Unió Europea, ides del 1993 fins el 1996 eld'Economia i Hisenda, quan esclogueren els processos de priva-tització de les grans empreses esta-tals per part del Govern espanyol is'hagué de fer front a la crisi eco-

nòmica dec o m e n ç a -ment d'a-quella dèca-da. Pera q u e s tmotiu, desdels sectorspolítics i

econòmics més liberals es conside-ra Solbes com un bon gestor depolítiques econòmiques antiso-cials. Aquest fet, a més a més esveu reforçat per la seua carreracom a comissari europeu de finan-ces i pel fet d'estar relativamentben considerat des del PartitPopular.

El tercer valencià al gabinet deZapatero és el castellonenc JordiSevilla qui, com els seus homòlegsoriginaris del País Valencià, hadesenvolupat la major part de laseua carrera política fora delsPaïsos Catalans. Malgrat aquestacircumstància, d'aquests tres,Sevilla ha estat qui ha mantingutmés contacte amb el PSPV, encaraque sempre que ha pogut des de ladistància i sense ocupar càrrecs al'organigrama de la federacióvalenciana del PSOE. Sevilla, queés vist com un membre destacat dela vesant més liberal del partit, ésun dels homes de confiança deZapatero i, com es reconeix des defonts properes al Partit Socialista,un dels protagonistes clau en larecaptació de recolzaments quepossibilitaren el seu accés a laSecretaria General. Sevilla va reca-lar finalment al Ministerid'Administracions Públiques mal-grat que, en uns primers momentsapareixia a totes les quinieles coma previsible responsabled'Economia i Hisenda; i mésencara després d'haver estat el res-ponsable de la Secretaria dePolítica Econòmica del PSOE elsdarrers anys de l'oposició.L'últim dels ministres catalans aMadrid és Josep Montilla.Montilla ha estat una de les incor-poracions més comentades algovern de Zapatero. Aquest polí-tic, que és originari de Jaén, hadesenvolupat tota la seua trajectò-ria política al PSC, sent alcalde deCornellà, president de la diputa-ció de Barcelona i primer secreta-ri del partit, arribant a aglutinarmés poder que el propi PasqualMaragall. En un principi no es vasaber fins a quin punt arribaria laimplicació del PSC al govern deZapatero. Aquest dubte es varesoldre amb la incorporació deMontilla a la cartera d'Indústria iComerç, encara que tot semblaindicar que la seua veritable come-sa és la de ser el representant aMadrid del tripartit, cosa queseria una operació destinada fona-mentalment a fiançar l'estabilitatdel govern de Maragall davant elspossibles atacs adreçats des de lavesant més espanyolista del PSOE.

Zapatero ha escollit tres valencians i un principatí perocupar carteres ministerials al nou Govern espanyol

Ministres catalans a Madrid

Administrant elsestatutsLa cartera d'AdministracionsPúbliques ha estat ocupada endiferents ocasions per catalans,des de Joan Lerma, últim presi-dent del PSPV a la GeneralitatValenciana, qui va ostentar elcàrrec en ser desallotjat pel PartitPopular el 1994, a Júlia GarcíaValdecasas, exdelegada delGovern al Principat amb el PP.En ambdós casos, aquests nome-naments es van correspondreamb el tarannà amb què els seusrespectius governs volien dotar lacartera. Per aquest motiu, eld'Administracions Públiques ésun ministeri que ha estat tradi-cionalment considerat de baixperfil polític. Aquest fet, però,pot canviar per a la present legis-latura, amb la qüestió de la refor-ma dels estatuts o de laConstitució, amb tot el quepodria suposar de descentralitza-ció i transferència de competèn-cies. Si a aquest fet hi afegim queencara bona part dels governsautonòmics estan en mans delspopulars, com el del PaísValencià o les Illes Balears, o elque podria suposar el desafia-ment del Pla Ibarretxe, resultamés clarificador el per què del fetque Zapatero haja destinat unhome de la seua absoluta con-fiança a una tasca tan delicada.Sevilla és un home de l'aparelldel partit a Madrid, molt lligatals seus òrgans federals i, pertant, relativament fàcil de con-trolar i que, a més a més, no hadestacat els últims anys pel to deles seues declaracions. Aquestfet, però, no va impedir l'en-creuament de declaracions ambMaragall a començaments del'estiu sobre la conveniència o node l'oficialitat les seleccionsesportives autonòmiques.Aquestes circumstàncies podenconferir a Sevilla els últimsmesos un protagonisme majordel que va tenir els darrers anys al'oposició i del que van gaudirels seus predecessors al càrrec enles passades legislatures.

Del 7 al 21 de setembre de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. PapereriaElena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular deGràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs,Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona,Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira,Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia,Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó dela Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: CasalIndependentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olladels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I PlanaBaixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: LlibreriaCatalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, ViaFora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaçade Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St.Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i laGeltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ AteneuRevolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de SantsJaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castellóde la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte(Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de laCorbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Locals on trobar L’ACCENT

l’apunt

“Dels quatre ministres,Sevilla i Montilla són elsque han fet més carrerapolítica als PaïsosCatalans”

11 Setembre / Lleida.Manifestació: 12h Plaça

Catedral (IEI)L'ofrena floral: 10h Roser

(Carrer Cavallers)Organitzen: Maulets,Endavant i l'Espenta

L’alacantí Pedro Solves ocupa el ministeri d’Economia i Hisenda

A. Ginés i Sànchez, Barcelona.-

Ja fa uns anys que la UniversitatCatalana d'Estiu (UCE) ha esdevin-gut un aparador de polítics institu-cionals. La sequera d'estiu, pel que faa la vida política, i la proximitat del'inici del curs parlamentari han con-vertit aquest esdeveniment en unaltaveu irrenunciable per a Govern ioposició del Principat, i l'ediciód'enguany, celebrada a Prada(Conflent) els dies del 16 al 26 d'a-gost, no ha sigut cap excepció.El president de l’UCE, JoandoménecRos, recordava a la presentació de l'e-dició d'enguany -la XXXVI-, queprecisament aquest fet és el que la fadiferent d'altres universitats d'estiu.Afirmava que "mentre hi hagi afersper tractar, matèries per ensenyar,temes per debatre... i ajuts institucio-nals i estudiants en nombre sufi-cient", l’UCE continuaria existint. Elfet és que la mitjana d'edat dels estu-diants de l’UCE va augmentant (lafranja que més augmenta és al demajors de 46 anys!) i l'interés delsmés joves s'ha de matisar per la"fam" de crèdits de lliure elecció queva fomentar la reforma universitàriai, d'altra banda, les subvencions quehan anat arribant han lligat la insti-tució a una determinada política: lapolítica institucional. Així, malgrat laparticipació de 1.659 persones repar-tides en les huit seccions de cursos itallers, allò que mediàticament hadestacat han estat les intervencionsdels polítics.Passarel·la depolítics.En aquest sen-tit, l'ediciód'enguany del’UCE ha pre-sentat unamodificació substancial respectel'any anterior: la substitució delspolítics de CiU pels del tripartit, enconsonància amb el canvi de Governa la Comunitat Autònoma deCatalunya. Així, per les sessions de launiversitat, hem vist passar a JosepBargalló (conseller en cap); a CarmeChacon (vicepresidenta del Congrésespanyol), a Josep M. Rañé (conse-

ller de Treball); a Joan Saura (conse-ller de Relacions Institucionals iParticipació), i un llarg etc., on hifiguren, també, membres d'altres ins-titucions, com l'alcalde de Perpinyà,el President d'Aragó o membres delConsell Insular de Mallorca.Les intervencions estel·lars, però,foren les de Jordi Pujol i PasqualMaragall. L'expresident va acudir al’UCE amb la intenció de guanyar-seel protagonisme, i va aprofitar el seucol·loqui sobre "Els valors queCatalunya necessita i pot aportar al

futur" per ferunes declara-cions pretesa-ment polèmi-ques sobre lai m m i g r a c i ó ,aquest cop,d e n o m i n a d a

mestissatge. Per la seua banda, l'ac-tual president va utilitzar la seuaintervenció a la cloenda per insistiren el seu projecte d'Eurorregió, queva batejar amb el nom de"Comunitat del Canigó", en unamostra de la seua admiració per l'o-bra de Tolkien.Qui paga mana a l’UCEAquest desembarcament de polítics

no ha passat desapercebut, i el passat1 de setembre, l'historiador i secreta-ri de Cultura i Educació del BlocNacionalista Valencià publicava unarticle a l'Avui on es queixava de lapoca presència del País Valencià i lesIlles Balears als diferents actes. "Elpredomini de PSC i ERC va ser acla-parador", afegia, i denunciava alhora"la marginació, a Prada, del PartitSocialista de Mallorca i del Bloc".Girona no trobava cap inconvenienten l'ús que els partits polítics fan del'UCE, però criticava que els seu par-tit haguera quedatal marge. La seuaexplicació eraclara: "Qui va aPrada? Qui la sub-venciona".El problema, però,no és el monopolide l'esdeveniment per part d'un par-tit -el que governa al Principat-, sinóel plantejament mateix d'aquest.Així, el reconeixement per part delsorganitzadors de la funció d'"altaveupolític" no ha tingut en compte algu-nes de les problemàtiques socials méssignificatives dels Països Catalans niel seus protagonistes "no institucio-nals". Només l'homenatge a LluísMaria Xirinacs, destacat lluitadorantifranquista i, encara hui, desvin-culat dels partits polítics institucio-nals, ha estat una excepció. Però lanorma general ha sigut l'omissió dels

debats polèmics on la crítica alGovern principatí és inevitable, comara la qüestió de l'habitatge i l'espe-culació o la qüestió de la immigració.Fins i tot, quan s'hi va tractar la qües-tió de la Constitució europea, no s'hivan convidar organitzacions popu-lars com la Plataforma Contra laConstitució Europea, que des deprincipis d'any realitza una campan-ya arreu dels Països Catalans.Els patrocinadorsJa fa temps que l’UCE va deixar deser una iniciativa popular i va haver

de recórrer alsuport institu-cional permantenir-seviva. A l'ediciód ' e n g u a n y,trobem com apatrocinadors

la Generalitat de Catalunya, amb nopas menys de huit departamentsaportant recursos, el Govern de lesIlles i els diferents consells insulars, itambé diputacions (del Principat) iajuntaments. En aquesta llista tambétrobem el patrocini de les entitatsfinanceres de rigor: La Caixa, Caixade Balears, Caixa de Catalunya iCaixa de Sabadell. La majoria d'a-questes institucions i entitats han vistcom la seua caritat es traduïa en laparticipació d'algun dels seus càrrecsen els diferents actes de laUniversitat.

Del 7 al 21 de setembre de 2004Països Catalans

Qui paga mana a la UniversitatCatalana d’Estiu

El Conseller en Cap, Josep Bergalló, va inaugurar la Universitat Catalana d’Estiu

Els membres del tripartit aprofiten l’esdeveniment per anunciar mesures de govern,mentre que CiU ho fa per llençar polèmiques

De l'anti-franquisme a lasubmissióLa primera Universitat Catalanad'Estiu (UCE) es va celebrar aPrada el 1969, sota el lema "ElRosselló, avui i demà". Els anysprevis, però, ja hi havia hagutunes jornades sobre cultura cata-lana organitzades a diferentspobles nord-catalans pel GrupRossellonès d'Estudis Catalans(GREC), que va copiar una ini-ciativa semblant de la nació veïna,l'Occitània.L'any 1968, l'any dels fets deMaig, les jornades se celebraren aPrada i, sota la influència de larevolta estudiantil, es decidí con-vocar una universitat d'estiu queserviria alhora de crítica al modeltradicional d'universitat.Tot i que, inicialment, la trobadaestava pensada per als catalans delnord, l'afluència de catalans meri-dionals fou ben important i, coma conseqüència, l'UCE esdevin-gué un indret per estretar les rela-cions entre el nord i el sud. A partir de l'edició de 1971, lamajoria dels assistents ja no erendel nord i l'esdeveniment es con-vertí un punt de trobada d'anti-franquistes. Així, el 1973 hi va haver un intensdebat promogut per un grup d'as-sistents que va intentar que l’UCEs'adherira a l'Assemblea deCatalunya. Poc després, el 1975,amb més de 1.200 participants,una trentena de partits clandes-tins presents a Prada van dema-nar, sense èxit, que s'interrumpi-ren els cursos i es creara unaassemblea permanent de protesta:a l'altra banda de la frontera s'ha-via decretat l'estat d'excepció. Amb l'inici de la transició, però,molts dels assistents regulars esvan acomodar a la política de des-patx i l’UCE va entrar en undeclivi progressiu fins convertir-seen un esdeveniment quasi exclusi-vament barceloní. El 1985, ungrup d'intel·lectuals intentàimpulsar de nou la trobava amb lacreació d'un patronat integrar perles associacions culturals més rep-resentatives dels Països Catalans. La dependència de les institucionspúbliques, però, i la pèrdua delseu esperit crític van impedir quela Universitat Catalana d'Estiurecuperara l'esperit amb què es vafundar. L'evolució de laUniversitat Catalana d'Estiu, hasigut, al cap i a la fi, un reflex del'evolució de la intel·lectualitatcatalana.

l’apunt

“l’UCE ha hagut erecórrer al suportinstitucional permantenir-se viva”

“Jordi Pujol va acudir ala UCE amb la intencód’esdevenir elprotagonista”

Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona

L'anunciada reforma de l'Estatutdel Principat de Catalunya i elreferèndum sobre la ConstitucióEuropea marquen la Diada del'Onze de Setembre d'aquest any.Abans i tot de la Diada, diversesformacions polítiques catalanes jahan expressat el seu posiciona-ment sobre aquests dos projectesque marcaran el curs polític quetot just encetem. D'una banda,totes les formacions amb represen-tació parlamentària s'han posatd'acord per començar a parlarsobre el nou text estatutari i defi-nir-ne els límits, que ja han anun-ciat que no sortiran de l'actualmarc constitucional espanyol.D'una altra banda, les diversesformacions polítiques de l'esquer-ra independentista ja han advertitque rebutjaran una reforma del'Estatut que no contempli el dretreal a l'autodeterminació i la pos-sibilitat de federació entre lesdiverses comunitats autònomes enquè estan dividits els PaïsosCatalans.També el debat sobre laConstitució Europea serà presenten la Diada Nacional. I és queaquest text, que possiblementhaurem de votar el mes de febrer,no reconeix els drets lingüístics ni

nacionals de les catalanes i elscatalans. La Campanya dels PaïsosCatalans contra la ConstitucióEuropea, que ja fa un any quecoordina totes les organitzacions ientitats que arreu del país s'opo-sen al projecte europeu que volconsolidar aquest text, serà pres-ent a la Diada per denunciar lanegació que suposaria per al catalài per als Països Catalans l'aprova-ció de la Constitució. Les diversesorganitzacions de l'esquerra inde-pendentista que participen de lacampanya unitària també aprofi-taran aquesta data per explicar perquè cal votar NO al referèndum. La polèmica parada militarUn dels altres debats que s'han

generat al voltant de la Diadaaquest any ha estat la participaciódels Mossos d'Esquadra. Si bé alfinal s'ha reduït el que en principisemblava que havia de ser una des-filada d'estil militarista dels

Mossos d'Esquadra, sí que hihaurà una participació d'aquestcos policial en l'acte institucionalque organitza el Govern al matí.En aquest acte, que se celebrarà alParc de la Ciutadella, lluny delstradicionals espais reivindicatiuscom el Fossar de les Moreres ol'estàtua de Rafael de Casanova,alguns membres dels Mossosd'Esquadra hissaran la senyera quepresidirà l'acte. Com a resposta ala participació policial en els actesde la Diada, hi ha una convocadauna manifestació d'oposició a les12 del migdia.

(Vegeu les diverses convocatòries del'esquerra independentista a l'agen-

da de la contraportada)

B. Pompei, Barcelona.-

Els passats dies 16, 17 i 18 d'agost, tresveïns del barri barceloní de SantAndreu del Palomar varen protagonit-zar una vaga de fam a la porta de l'an-tiga farmàcia militar de les Casernes.La denúncia assolia així notorietat i lareivindicació perquè el 100% delspisos que s'edifiquin en els solars de lesantigues instal·lacions militars siguinpúblics arribava als mitjans de comuni-cació.Els veïns, del col·lectiu Sant Andreuper les Casernes denunciaren ambaquesta acció l'acord entre Ministeri iConsorci de la Zona Franca -un ensformat per l'Estat, l'Ajuntament, laCambra de Comerç i la Patronal deFoment del Treball- pel quall'Ajuntament es venia els terrenys per83,3 milions d’euros. Aquest organis-me ja ha anunciat la intenció d'edifi-car-hi un centre comercial, un edificid'oficines i destinar el 50% per a edi-ficis de pisos de lloguer, només la mei-tat dels quals serien de protecció ofi-cial. Els representants veïnals han

denunciat que una de les finques queocupaven les Casernes, de 50.000 i57.000 metres quadrats, podia haverestat adquirida per l'Ajuntament per13,2 milions d'euros, per a equipa-ments, i han criticat la política de l'a-juntament que cataloga com a equi-paments centres comercials com elsde Glòries o Diagonal Mar, un fet quedemostra la política de l'ajuntament

de beneficiar per sobre de tot l'espe-culació i els negocis immobiliaris.Les reivindicacions, a més dels habi-tatges públics i assequibles,inclouen necessitats del barri comuna política real d'habitatges per alsciutadans i que es vetlli perquè l'ad-judicació d'habitatge protegit siguitotalment transparent. També exi-geixen uns equipaments imprescin-

dibles com són un ambulatori ambespecialistes, casals de joves, de gentgran i d'entitats, llars d'infants,pisos tutelats per a la gent gran,entre molts altres equipamentssocials i culturals públics. Finalmentremarcaven la necessitat una zonaverda per a Sant Andreu, un pulmóperquè hi hagi un equilibri de soste-nibilitat.En canvi, denuncien el projecte deconstrucció d'una comissaria delsMossos d'Esquadra de 6.000 metresquadrats, amb 3.000 de pàrquing,mentre just al davant, els estudiants delbarri han de seguir anant a classe enbarracons prefabricats.Aquesta mobilització inaugura, segonsvan manifestar portaveus de SantAndreu per les Casernes, una escaladad'accions reivindicatives. El secretari dela federació d'associacions de veïns deBarcelona, Joan García, va estar pres-ent en l'acte per a deixar constància delsuport que la FAVB dóna a les reivin-dicacions.

Del 7 al 21 de setembre de 2004 Països Catalans

Martorell notindrà centraltèrmicaLa Candidatura d'UnitatPopular de Martorell va emetreun comunicat on expressava laseua satisfacció per la decisió dela companyia francesa Gaz deFrance de no instal·lar una cen-tral de cicle combinat al munici-pi. Segons la CUP, la marxaenrere de la companyia es deu alfort rebuig popular que aquestprojecte havia aixecat entre lapoblació. La CUP reclama queaquest siga un primer pas cap aun model d'energia neta i soste-nible.

El TGV avançaper l'Horta sudLes obres del TGV a l'Horta sudno s'aturen malgrat les fortescritiques i l'oposició veïnal. LaCoordinadora No a la Muralladel TGV ha demanat amb diver-ses iniciatives la paralització deles obres que, un cop acabades,crearan barreres, aïllaran nuclisde població i impediran el de-senvolupament normal de l'acti-vitat diària. Moltes d'aquestespoblacions ja estan dividides perles vies normals del tren, malgratels reclams de la població quesiguen soterrades.

Anna Botella noanirà a TortosaLa pressió popular que ha pro-vocat l'assemblea dels Mauletsdel Baix Ebre ha aconseguit larenúncia de la regidora del'Ajuntament de Madrid, AnnaBotella, a anar a recollir el premi"Dóna'm la mà", que se li haviaconcedit a Tortosa amb motiudels fets de l’11 de març.L'organització de l'acte, queanava a càrrec de la Parròquiadel Sagrat Crist de la Catedral,ha lamentat la cancel·lació de lapresència a Tortosa de la regido-ra del Partit Popular.

Sant Andreu reclama els terrenys de lesCasernes per al barri

L’esquerra independentista farà sentir la seva oposició al texteuropeu per la negació de drets que suposarà

L'Estatut i la ConstitucióEuropea protagonitzen la Diada

Acampada dels vaguistes a Sant Andreu

Tres persones fan un dejuni de tres dies per per exigirpisos de lloguer assequibles i equipaments

Per a més informaciówww.www.sant-

andreu.com

La Diada de l’any passat també va estar marcada per la reforma de l’Estatut

Les pràctiques neoliberals i de pri-vatització d’empreses públiquesque van fluir a final de la dècada de1970 van prendre força inusitadaen 1989 després de l'anomenat"Consens de Washington" que finsa data d'avui marca les polítiquesde pressió i xantatge cap a lesnacions del Tercer Món, signadespels organismes financers interna-cionals. Es coneix amb la pomposa deno-minació de “Consens deWashington” la convergència d'o-pinions (que ja no era res de nou)entre els dissenyadors i gestors de lapolítica internacional nord-ameri-cana i els organismes financersinternacionals, que per una altrad'aquestes "coincidències" tenenles seves seus en la capital nord-americana com són el BancMundial (BM), el Fons MonetariInternacional (FMI) i el BancInteramericà de Desenvolupament(BID). Per tal de fer-se una idea dels acordsfonamentals a què van arribar elsintegrants d'aquest organismes i elsEUA en aquella ocasió, i que hanregit les polítiques financeres mun-dials en els últims 15 anys, noméscal enumerar els següents exemples:reducció del paper de l'Estat en l'e-conomia, privatització d'empresesestatals, eliminació dels dèficitpúblics i fixació de polítiques cam-biàries "realistes".És a dir, els Estats Units i aqueststres bancs, o sigui, les quatre potesd'una taula ultrauniversal, s'ator-guen el dret i la potestat de dirigirles línies econòmiques de lesnacions del món, i qui es negui aseguir-les nopodrà disposard'emprèstits of inançamentsper al suposatde s envo lupa -ment. En la majoriadels casos elspréstecs obtin-guts després ded e n i g r a n t stransaccions, es converteixen enimpagables ja que, a aquests, s'hisumen els elevats impostos que lesfebles economies de les nacions"beneficiades" no poden sufragar.Mentrestant, el deute amb l'orga-nisme continua creixent i elsgoverns es fan més depenents delsimperis financers. Els països estan obligats a acceptar iadoptar les mesures que se'ls impo-si per a poder tenir accés al capitalestranger. L'FMI i el BM van ser creats aljuliol de 1944 durant les negocia-cions de Bretón Woods, una esta-ció d'esquí de New Hampshire al

nord-est dels Estats Units. El pri-mer, en teoria,tenia a funcióprincipal donarsuport amb crè-dits als païsosque patien difi-cultats de paga-ment, mentre elsegon ajudaria ales nacionspobres ambpréstecs favora-

bles per a inversions en infraestruc-tura, educació i sanitat.

Però a la pràctica i sobretot durantles dues últimes dècades, aquestsorganismes financers internacio-nals han col·laborat a agreujar lapobresa dels països que acceptenles seves condicions per a fer úsdels seus crèdits.Les constants incerteses econòmi-ques que ha patit l’Amèrica Llatinaen els anys recents amb crisis pro-fundes viscudes a Brasil, l’Equador,Bolívia, Perú, Mèxic i l’Argentina,han motivat que els pobles esrebel·lessin contra les mesures neo-liberals imposades pels governs a

instàncies dels creditors financersinternacionals i endiverses ocasionshan fet renunciarals presidents detorn. El cas més greu irellevant va ser elde l'Argentina quedurant tota unadècada va ser pre-sentat com amodel de desenvo-lupament neolibe-ral i a l'esfondrar-se estrepitosa-ment va obligar al FMI i al BM afer-se per primera vegada una auto-crítica, encara que molt lleu. Però, si per a què aquests organis-mes financers atorguin emprèstits ales nacions pobres es fa necessari

patir vexacions i imposicions one-roses, per a lliurar-se'ls a empresestransnacionals, ocorre a l’inrevès.Un informe de l'Institut d'EstudisPolítics (IPS) basat en un estudi dela Xarxa d'Energia i EconomiaSostenible (SEEN), ambdós ambseus a Washington, indica que desde 1992 el BM ha finançat 133paquets per 10.700 milions dedòlars per a projectes d'exportacióde petroli i gas des de països en des-envolupament cap als més avançats. Els emprèstits han beneficiat fona-mentalment a Halliburton (vincu-lada al vicepresident nord-americà,Richard Cheney), Exxon, Mobil,Unocal, Enron, Chevron-Texaco iBechtel.El document ha mostrat com elBanc Mundial va transferir abun-dants recursos per a extreure i tras-lladar aquests combustibles cap alsEstats Units, el principal consumi-dor, cosa que no té res a veure ambla missió d'aquesta institució d'a-conseguir un "món sense pobresa". L'empresa més beneficiada, segonsIPS, és la Halliburton i li segueixenla Shell, Chevron-Texaco, Total,Exxon Movil, Bechtel, BritishPetroleum, Unocal, Eni, BHP iEnron, és a dir, totes són dels EstatsUnits i d’Europa. Entre els casos que assenyala l'in-forme apareix el de l'empobridaBangladesh, a l’Àsia, a qui el BM liatorga un parasitari emprèstit ambla condició que exportassi els seusrecursos de gas, mentre només el17% de la població té accés a l'elec-tricitat. Aquest és el resultat dels interessospoderosos que dirigeixen aquestes

institucions ii n c i d e i x e ndirectamenten la políticae c o n ò m i c amundial. ElsEstats Unitsc o m p t e namb el17.14% delsvots enaquestes ins-titucions i

els països industrialitzats amb unterç en total, i, per tant, imposenque el president del BM sigui unnord-americà i el director del FMI,un europeu. En conclusió, com va afirmarrecentment la institució suïssa,Declaració de Berna, el FMI i elBM són "burocràcies antidemocrà-tiques, hipòcrites i poc transpa-rents".

*Hedelberto López Blanch és economista i articulista

de la web rebelión.org

Del 7 al 21 de setembre de 2004Economia

Les protestes i manifestacions populars han acompanyat la visita a l'Argentina de l'ex-ministre espanyol i actual director general del Fons Monetari Internacional, RodrigoRato. Milers de piqueteros i ciutadans han posat sobre la taula el debat sobre aquestpolèmic organisme econòmic, que, durant dècades, s'ha destacat per imposar les políti-ques més neoliberals i privatitzadores.Què és el FMI i quina és la seva funció dins l'economia mundial són alguns dels inte-rrogants que intenta respondre aquest article.

Les quatre potes del'Apocalipsi

La funció dels grans organismes econòmics internacionals,per Hedelberto López Blanch

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon: E-mailTipus de subscripció: *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros)

*solidàries: aportacions superiors a les ordinàriesDomicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra.46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

“Els emprèstits hanbeneficiat fonamental-ment a Halliburton(vinculada alvicepresident nord-americà, RichardCheney), Exxon, Mobil,Unocal, Enron, Chevron-Texaco i Bechtel”

“Els Estats Units iaquests tres bancs, osigui, les quatre potesd'una taula ultra-universal, s'atorguen eldret i la potestat dedirigir les línies econò-miques del món”

Del 7 al 21 de setembre de 2004Internacional

Juanjo Garcia, València

Des de que l'1 de setembre un esca-mot d'independentistes txetxenspregués el control d'una escola aBeslan, Ossètia del Nord, el governPutin va engegar una de les mésincreïbles operacions d'intoxicacióinformativa. Res d'estrany en unapaís que, com explica l'historiador ianalista Carlos Taibo, "difícilmentse'l pot qualificar de democràtic".Res excepte la magnitud i la veloci-tat en què les successives versionsoficials s'han hagut d'anar desmen-tint. De bon principi les autoritatsde la Federació Russa parlaven d'en-tre 200 i 300 hostatges i a les prime-res hores de l'assalt afirmaren quenomés hi havia 10 civils morts. Larealitat ha superat amb escreix lafantasia inicial i una colpidora reali-tat ha fet botar les expectatives mésfatalistes. Però les agències informa-tives semblen no haver après la lliçói segueixen traslladant la versió ofi-cial russa, segons la qual les condi-cions dels segrestadors eren unaimpossible amnistia, la retirada deles tropes de la Federació del territo-ri txeté i el reconeixement interna-cional de la independència. Atèsque totes tres reivindicacions ereninassolibles, una pregunta ha quedatsuspesa en l'aire: per què, durant elstres dies que durà l'angoixa, elssegrestadors demanaren incansable-ment la mediació internacional pro-posant com a mitjancers el presidentd'Ossètia del Nord, AlexandreDzasokhov, el d'Ingushètia, MuratZiazikov així com el doctor LeonidRotxal? I la resposta sembla torpedi-nar la darrera versió oficial delgovern moscovita. Només la convocatòria al dol, ladenúncia com a còmplices o tebisdels discrepants i la indiferència tra-dicional d'occident poden cobrir lesesquenes d'un Putin que sap esgri-

mir com ningú l'espantall de l'inte-grisme islamista i la paranoia delterrorisme internacional. Comdenuncia el periodista txetè SaidIbrahaiev, el president rus comptaamb lleials companys de viatge, comel diari espanyol El País, en l'edifica-ció de la teoria de la globalització del

terrorisme islàmic. Segons aquesta,terroristes vinguts d'altres països,posem per cas Sudan, l'AràbiaSaudita o Algèria haurien anat acombatre a Txetxènia davant el mal-contentament o l'oposició de lapoblació nadiua. Fins ací tot correc-te. Però, què succedeix quan el

govern de Riad o d'Alger parlen deterroristes internacionals? Parlen detxetxens o d'afganesos que, tot il'hostilitat dels seus civils, s'infiltrenper desestabilitzar el país. Quinaclasse de desorientació geogràficafaria al txetxè o a l'afganès anar alluitar pels seus ide-als i canviar un paísque no és el seu i al'inrevés?Darrere d'aquestacortina, ja empradaquan els escamotsde l'exèrcit rus mas-sacraren sense dis-tinció els tancats al teatre Dubrovka,hi trobem força clarobscurs. L'estratègia liquidacionista dePutin, que responia a una ofensivaper recuperar la frontera sud de laFederació Russa per controlar elsterritoris dels futurs oleductes cau-càsics, ha mort d'èxit. L'assassinatdel presidentDudaiev, el 1996, il'arraconament de lesautoritats del governde la República txet-xena d'Ichkèria enfavor de les autoritatspro-federatives hancontribuït a la radica-lització de l'indepen-dentisme txetxè de caire islamista.La política de terra cremada aplica-da a Txetxènia, amb la inhibicióinternacional, ha tingut tambéresultats perversos. Mentre s'estabi-litzava el país a base de sang, foc isilenci, l'independentisme txetxè ha

recorregut, per publicitar la seuacausa, a assaltar les pantalles ambsegrestos i atemptats massius. Lapermeabilitat de les fronteres caucà-siques ha permès l'exportació de laviolència amb un objectiu propa-gandístic que el Kremlin no està encondicions d'aturar i que, de fet,presenta com a principal aval per lacontinuació del genocidi. Així, ambl'assalt a les pantalles dels funeralsdels xiquets o dels ferits correntsemi-nus presos pel pànic, hom pre-tén obviar la condemna del Governtxetxè d'Ichkèria, que per clarificarla seua no implicació ha cridat a la

f o r m a c i ód ' u n ac o m i s s i óinternacio-nal inde-pendent perinvestigar elsl u c t u o s o ssuccessos de

Beslan. Moscou, traficant amb eldolor, convida a la doctrina de quèqualsevol negociació per a la norma-lització del territori seria entesa coma una concessió al terror. Sotaaquesta excusa es pretén anul·lar l'o-fensiva diplomàtica del governd'Ischkèria després dels contactes

entre elm i n i s t r ede Salutt x e t x è ,O u m a rKhanbiev,i Pat Cox,a n t e r i o rpresidentdel Par-

lament Europeu, així com la presen-tació de l'Informe Akhmadov, delministre txetxè d'Exterior, que dei-xava oberta la línia negociadora per-què d'una volta per totes Txetxèniadeixe de ser, en expressió de Thomasde Waal, el racó més fosc d'Europa.

La satanització del'independentisme txetxè

Els xiquets i xiquetes són tristement victimes habituals d'aquest conflicte

“Si les peticions delcomando ereninassolibles, perquèdemanaren mediacióinternacional?”

“El president Putincompta amb lleialscol·laboradors enl'edificació de la teoriade la globalització delterrorisme islàmic”

Sonia Jiménez. Redacció València

"Ciutat fantasma". Així definiendiferents periodistes, enviats acobrir la notícia, el panorama aGrozni el diumenge 29 d'agost,amb motiu de la celebració delscomicis per a l'elecció del presidentde Txetxènia, després de la mort enatemptat d'Akhmat Khadirov elmaig passat. De la mateixa maneraque a alguns pobles no es dipositavael primer vot fins al migdia, a lesregions del nord de la república cau-càsica es parlava d'una participaciómés aviat escassa. Tanmateix, aques-ta descripció contrasta amb les xifresque ha fet pública la ComissióElectoral, que situen la participacióper damunt del 85% entre els quasi600.000 txetxens i txetxenes crida-

des a les urnes. Nombrosos organis-mes de defensa dels drets humanshan denunciat que reiteradamentles convocatòries es fan amb poquesgaranties democràtiques. En citespassades destaquen dades com eldret a vot de 38.000 soldats russosen el referèndum sobre el futur deTxetxènia que es va celebrar enmarç de 2003. En aquesta ocasióhan estat 25.000 els federals russosamb dret a vot. Quan encara resso-nen les celebracions de la fita electo-ral a Veneçuela, tan neta com polè-mica, els mitjans de comunicacióhan silenciat el cas descarat demanipulació de les eleccions txetxe-nes. Així les coses, la victòria ha estat,amb un desorbitat 73,48% en laprimera volta, per al candidat prefe-

rit del Kremlin, Alu Alkhanov, quides d'abril de 2003 havia estatministre d'Interior de la República.El següent candidat més votat haestat Movsar Khamidov, amb unirrisori 8,94% dels vots, mentre quela resta dels cinc candidats no hanarribat a assolir el 10% de vots entretots. Oficiosament, el resultat estavaclar molt abans de les eleccions, jaque a la mort de Khadirov, VlaimirPutin havia posat el seus ulls enAlkhanov com a home fort per afer-se càrrec del seu problema mésimportant. Alu Alkhanov, nascut el1954, va combatre en la primeraguerra txetxena per a passar desprésa treballar com a policia a la matei-xa Grozni per uns anys. Durant totala campanya electoral ha insistit enquè, en cas d'arribar a ser president,

no faria cap concessió a la guerrillatxetxena i en què la via de la nego-ciació estava absolutament descarta-da. Si la intenció de Moscou eratenir controlada quan abans millorla crisi a la República, l'acció contrados avions de passatgers pocs diesabans de la cita electoral i l'atemptata una estació de metro de la capitalrussa poc després, juntament amb elfatal desenllaç del segrest massiu aun col·legi a Osètia del Nord,demostren amb contundent evidèn-cia que el camí que ha triat Putin,

amb el seu paladí a Grozni, no té lapau com a objectiu.

Les eleccions quemai existiren

60.000 militars russos controlaren els comicis

Quan la notícia esdevé terrorisme

Un desvergonyit ball de xifres demostra la manipulació delscomicis txetxens

Escrit per Albert Berrio(Contrastant) i editat per Tres iQuatre, aquest llibre formula explí-citament, ja en el seu títol, les sevesintencions. D'una banda, comba-tre el bilingüisme com a ideologia

i, de l'altra, desemmascarar la inefi-càcia i el caire demagògic del dis-curs de la Generalitat de Catalunyasobre la qüestió.El bilingüisme com a ideologia té aCatalunya uns defensors ben cone-

guts i significats. En els seus discur-sos (els del Foro Babel, Jesús Royo,Miquel Porta i Perales, ArcadiEspada...) es basa l'anàlisi deBerrio. Aquests autors han exigitinsistentment la reapertura deldebat sobre la llengua en front del"consens lingüístic" entre els dosgrans partits el Principat. La postu-ra de l'autor consisteix a defensarque cal acceptar el repte per què elsdefensors del català tenim, en lasociolingüística, una fonamentacióper a les nostres postures molt méssòlida que els discursos que propug-nen el bilingüisme com a solució dela convivència lingüística aCatalunya.Per a afrontar aquest debat en con-dicions, Berrio proposa abandonardefinitivament una retòrica (el dis-curs oficial de la Generalitat deCatalunya) que es basa en l'adhesió

sentimental a la llengua, nega elconflicte lingüístic, afirma la valide-sa del marc jurídic lingüístic vigent,oculta la minorització de la llenguacatalana i exhibeix permanentmentl'espantall de la fractura social. Elfet que fins ara aquest debat s'hagirealitzat a un nivell molt demagògici amb una superficialitat esfereidoras'explica per la necessitat de preser-var el famós "consens".Berriodemana (i predica amb l'exemple)una anàlisi de la situació real: elcatalà és en aquests moments unallengua de grup i el castellà és, alsPaïsos Catalans, la llengua francaentre grups, la llengua de projecciócap a l'exterior i d'integració delsnouvinguts. Aquesta anàlisi difereixessencialment de la xerramecacofoista que maquilla la realitatanomenant bilingüisme a un procésevident de substitució. En un con-

text així, el discurs de la sociolin-güística (que els babelians rebutjenper "acientífic") no dóna a la llen-gua de grup cap altra esperança quela diglòssia i la posterior substitu-ció.És en aquest sentit que l'autordestaca el fet que els discursos delForo Babel tenen una major fona-mentació en la realitat que els del"catalanisme" oficial (CiU, PSC).És l'acceptació acrítica d'aquestarealitat i la renúncia a analitzar-neles causes el que els fa ideològics itendenciosos. Per a respondre'lsno n'hi ha prou a justificar ladefensa de la llengua per l'amorque se li professa i molt menys adisfressar de "convivència exem-plar" l'extinció de la llengua delpaís i la violació dels drets delsseus parlants. "Els catalanopar-lants i les catalanoparlants hem deprendre una decisió: si volem o novolem que el català sigui la llenguanacional dels Països Catalans". Oara o mai, va dir algú ja fa massaanys.

Sebastià Colomer i Tejada

En les últimes setmanes, hemassistit a un dantesc espectaclerecreat per la classe política cata-lana amb motiu de la celebracióde la Diada Nacional delPrincipat, que tindrà lloc el pro-per 11 de Setembre. Membres del'Executiva del Partit Popular deCatalunya han titllat l'ofrena flo-ral a Rafel Casanova com a"pallassada" i "animalada", fetque ha indignat a dirigents regio-nalistes com Carod-Rovira i ArturMas. És un fet prou condemnable queels lacais catalans del PP deMadrid hagin de fer una críticatan poc constructiva sobre el fetde la discòrdia, però, fóra bo, quereviséssim el paper global de laDiada Nacional i, més concreta-ment, la "polèmica" ofrena.El rei odiatEl 1983, l'historiador marxistaPierre Vilar ja feia una crítica deltriomfalisme de les celebracionsde l'11-S a Catalunya en recordarles paraules que el generalVillarroel digué poc abans de l'en-

trada de les tropes Borbòniques aBarcelona: "el nostre combat, ésel combat de tota la nació espan-yola". Aquest fet, sembla indicarque la guerra de Successió i laderrota de 1714 no són esdeveni-ments únicament explicables desdel sentiment nacional català. Cal tenir en compte, per exemple,que l'animadversió del poble cata-

là cap a les tropes borbòniques eramés per l’orígen del monarcafrancès Felip V que no pas perl'incipient Estat espanyol. De fet, l'odi que es desprenia delscatalans cap al rei espanyol a prin-cipis del segle XVII es devia a laconstant entrada de l'exèrcit delfrancès a Catalunya entre els anys1675 i 1697. El fet d'haver hospe-

dat la brutalitat militar francesa ales nostres viles va provocar elrebuig total de les classes popularscatalanes a acceptar el net de LluisXVI com a rei. Joaquim Albareda,catedràtic d'Història Moderna dela Universitat Pompeu Fabra, haestudiat amb profunditat el pri-mer període de Felip d'Anjou alPrincipat (1700-1705) i ha arri-bat a la conclusió que, "el noumonarca, tot i que acceptat, erapoc estimat pels catalans de l'èpo-ca ja que no oblidaven que Felipd'Anjou era francès", aquesta ésuna bona demostració, que elpunt discordant dels catalans ambel rei no era únicament pel pocautogovern i, que no sempre esqüestionava la vinculació catalanaa la Corona de Castella.L'amic de l'arxiducRafel Casanova ha agafat, amb eltemps, el rol d'icona de la celebra-ció de la Diada ja que fou el lídervisible durant el setge deBarcelona. Casanova, advocat deprofessió, va ser designat conselleren cap per ordre directe de l'arxi-duc Carles III, el 1707. Fou undels partidaris del lliurament de laciutat a les tropes borbòniquescom ja citava Pierre Vilar el 1986en el seu llibre Catalunya dinsl'Espanya Moderna, així que con-siderar Casanova com la figura

heroica del setge de 1714 és bàsi-cament erroni. És innegable queel conseller en cap estigué a pri-mera línia de batalla durant elscombats, però també és cert queel 1719, només cinc anys desprésde la derrota, Casanova ja era aBarcelona exercint l'abogaciamentre el cap del generalMoragues era penjat del Portal delMar de Barcelona durant més dedotze anys.Els nostres símbolsÉs evident que l'ofrena floral aRafel Casanova és, tant sols, unsímbol de la commemoració de lapèrdua de llibertats del poblecatalà, un cop derrotats al 1714,però això no treu que la figura deCasanova no sigui, amb totalseguretat, la figura heroica que lamajoria de catalans creuen tenir.La història ens ensenya que hi hamoltes persones anònimes quedeixaren la vida el 1714 defensantels drets de Catalunya i que l'ho-menatge de la diada no ha de serconcentrada en un home sinó entotes les classes populars que llui-taren pels nostres drets nacionals.I és que, com diu el poema, "alfossar de les moreres no s'hi ente-rra cap traidor" i Casanova, estàenterrat a Sant Boi.

Jordi Garrigós

Del 7 al 21 de setembrede 2004Cultura

Cofois i babelians

Polèmica per no res

Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics reformula un debat, el de la llengua als PaïsosCatalans, segrestat per les mentides d'uns i la retòrica sentimental d'uns altres

Els destacats membres de Foro Babel Ivan Tubau, Jon Jauristi i Francesc de Carreras

Vista del Fossar de les Moreres

Sovint recordem els fets de 1714, però, emparats en l'oficialitat institucionalde l'acte, oblidem totes les vessants històriques de la guerra de Successió

La seua lluita contra el franquismeva ser intensa. Què en destacaria,personalment?La primera acció destacada que vaigprotagonitzar va ser una vaga de famde 21 dies els anys 70-71, coincidintamb el procés de Burgos, per recla-mar la creació de l'Assemblea deCatalunya, que finalment es fundà elnovembre de 1971. Després vaig serprocessat pel Tribunal d'Ordre Públic(TOP), i vaig complir dos anys depresó a Carabanchel per "propagandail·legal". Dintre de la presó vaigcomençar la campanya per l'amnistia-1r punt de l'Assemblea deCatalunya- amb dues vagues de fam aprincipi i final de 1974, que vandurar més d'un mes cadascuna.En sortir, vaig començar una planta-da davant de la presó, en demanda,de nou, per l'amnistia. També vaigcol·laborar en la Marxa de laLlibertat, que va ser prohibida, a l'es-tiu de 1976. El 1977, davant la pro-mesa d'eleccions de Suárez, vaigdemanar a Tarradelles, als partitspolítics antifranquistes i al'Assemblea de Catalunya fer un actede Sobirania de la Nació Catalana,proclamant la Generalitat abans deles eleccions. El 1977 em van escollirsenador per Barcelona i un cop alSenat vaig romandre a peu dret men-tre no es va concedir l'amnistia. Per alnou projecte de Constitució espanyo-la, vaig proposar una model de repú-blica confederal: fou refusat en totsels seus punts...El concepte del Països Catalans esta-va estès entre els antifranquistes?Per part meva, sempre vaig intentarlluitar pels Països Catalans sencers. ElPartit Comunista, en canvi, que teniamolta força, dividia la nació en lestres regions. No obstant, la pressiópopular a favor dels PPCC era moltforta. Per a mi hi ha tres proves queho demostren: el Congrés de CulturaCatalana, la Convenció dels PaïsosCatalans (que es va realitzar a la uni-versitat) i l'article i l'orientació del'entrada referent als PPCC a la GranEnciclopèdia Catalana.Com va ser que, amb la transició, elsPPCC caigueren en l'oblit?Malgrat que les lluites popularsdemanaven Països Catalans (i enaquells moments constituïen unagran força), els partits polítics parla-mentaris catalans (excepte ERC)negaren aquesta voluntat i corregue-ren a guanyar escons a Madrid, i des-prés a les generalitats de cada país.Actualment aquesta classe políticaestà tota al servei de l'Estat espanyol...i d'això se'n diu col·laboracionisme.És aquesta la traïció a la qual tant es

refereix vostè?Sí. La immensa majoria d'activistesassoliren càrrecs després de Franco.Hi ha una generació que ha callat laseva traïció als seus fills. Els partitsparlamentaris col·laboracionistes (adiferència dels bascos, que no hoforen) van recomanar a la massa,abandonada pels seus líders, el Sí a laConstitució espanyola; en canvi, novan reclamar el concert econòmic enel moment oportú, per por a queperillés el seu nou status. Per a mi,això és delicte de traïció continuadacontra la nació.Creu que els Països Catalans podransuperar aquesta traïció? Com veu lasocietat actual?Crec que la novetat inesperada és unajoventut, encara minoritària, filla depares muts, que, no sé com, ha fetreviscolar les flames d'unes brasesmolt ben tapades. Els vells ho salu-dem amb alegria per tot el que estanfent per la nació.Però a la gent li costa molt queixar-se, malgrat les injustícies.Els polítics amb càrrecs segueixenpressionant a la premsa per a què elsgreuges d'Espanya contra nosaltresquedin amagats a les notícies. Quinadiferència respecte d'Euskadi! Allà lesofenses nacionals ocupen les primeresplanes del llenguatge polític i sempred'una manerac o n t u n d e n t .Aquí tot és caste-llers, futbol i sar-danes...Els polítics impe-deixen que la vul-neració de drets,com ara les tortures a les presons ocomissaries, arribin al coneixementde la població. La preocupació per la"normalització" ha tapat totes aques-tes vulneracions: no hi ha tortures, nohi ha immigrants que moren, no hiha presos... quan de fet, la poblacióreclusa és major a la que hi havia entemps de Franco!I com veu la reforma dels estatuts?Creu que canviarà alguna cosa?Estic segur que no! Més aviat tot elcontrari: hi ha perill que en aquestabugada perdem un altre llençol! Si hocomparem amb el Pla Ibarretxe,aquest era gradualista, però avançavacap a la sobirania real, en canvi, a casanostra, les combinacions polítiquesactuals no ens permeten ni somniaraixò per a nosaltres.Si volem superar les actuals mancan-ces, l'única via -possible- que veig dereparació de la traïció continuada ésla declaració d'una independènciades del Parlament, com feren Estònia,Letònia, Lituània, etc, amb la caiguda

de l'imperi socialista.Des de fa un parell d'anys vostè haestat centre de crítiques -i denún-cies!- perquè es va declarar "enemicde l'Estat espanyol, amic d'ETA i deBatasuna". Creu que aquestes afir-macions excedien el dret a la lliber-tat d'expressió?

No, en tot cas ésla Llei d'enalti-ment del terro-risme la quevulnera aquestdret. Però pot-ser encara elvulneren més

els amics de les víctimes del terroris-me i aquells periodistes que repetei-xen una frase meva sense cap altraexplicació.I què opina del actes institucionalsque s'estan organitzant per a laDiada de l'Onze de Setembre?Formen part de l'estratègia dels par-tits parlamentaris: fruit de l’aparençade normalització o normalitat esmunten festes institucionals per sem-blar, davant del món, que som unanació lliure, quan no és així. Tot elque és "normalitzador" és desmobilit-zador. Aquests actes no tenen capvalor reivindicatiu: són col·laboracio-nisme pur. Amb ells s'està enganyantel poble. És una cosa semblant al quepassa amb el Fòrum... Estem bendominats! Al llarg de la seua vida vostè haimpulsat diverses iniciatives permobilitzar la societat. En una socie-tat com la nostra, quin és el camí aseguir?He pensat molt i durant molts anys, i

crec que el poble s'ha d'autoorganit-zar al marge dels partits perquè l'arrelde la sobirania es troba en el poble ino en els partits, tot i que, al comen-çament, calguin líders populars, sensepartit. Això s'aconsegueix fent comu-nitaris els barris, els municipis, lescomarques, els països i tota la nació,amb les seues corresponents assem-blees no polítiques i amb programesunitaris fruit del consens per com-pensar els programes partidistes queens governen actualment.Ja hi ha indicis que avancem enaquesta direcció, com ara el recentmoviment mundial de democràciaparticipativa -per desgràcia, moltmanipulat pels polítics. També hi hamolts exemples històrics d'aquestaautoorganització per canviar la socie-tat. I als PPCC estem assajant comu-nitats territorials sense dependènciapolítica, en alguns casos amb un èxitprou considerable.Per acabar, com resumiria els esdeve-niments internacionals?Fa un temps s'afirmava que lesnacions desapareixerien en el segleXX: el procés econòmic i tecnològicles reduiria a una antigalla... Desprésd'un segle, la immensa majoria deconflictes són causats per la manca derespecte a la sobirania nacional, preci-sament per part d'aquests interessoseconòmics i tecnològics.I a Chávez, com el veu?Hi ha líders als qui s'acusa de popu-listes. Però cal distingir entre populis-ta i popular. Populista és el que ins-trumentalitza el poble amb finalitatsegoistes, però popular és aquell queestima i és estimat pel poble...

agenda

Del 7 al 21 de setembre de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 41. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Hedelberto López Blanch, Rebelión.org.

Entrevista a Lluís Maria Xirinacs, lluitador, repressaliat i exsenador per Barcelona

A. Ginés i Sànchez, Barcelona.- Lluís M. Xirinacs iDamians va néixer a Barcelona el 1932. En tot aquesttemps, ha viscut i patit el franquisme, contra el qual va

lluitar aferrissament, i amb l'arribada de la democràcia nova renunciar a les seues conviccions, com tants altres van ferals Països Catalans.

“Hi ha una generació que ha callatla seva traïció als seus fills”

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

Lluís Maria Xirinachs al seu despatx

SETEMBREDijous 9Barcelona (Barcelonès) Acte Polític.20h, CAT de Gràcia. Organitza: MDT.Divendres 10Reus (Baix Camp). Concentració imanifestació, 20h, pl. Mercadal.Organitza: PSAN i Maulets.Mataró (Maresme). Acte polític.21:30h, pl. Santa Maria. Organitza:Maulets i CUP.Martorell (Baix Llobregat) Acte polític.20:30h, Fossar de Sant Bartomeu.Organitza: CUP.Vilafranca (Baix Penedès). Marxa detorxes. 23h, pl. de la Vila. Organitza:Comissió unitària.Barcelona (Barcelonès) Acte polític.20h, pl. Osca. Organitza: Casal JaumeCompte.Barcelona (Barcelonès). Manifestació iactre polític. 20h plaça Revolució.Organitza: Endavant.Dissabte 11 Diada NacionalPineda de Mar (Maresme). Cercavila.9h, pl. Catalunya. Organtiza: Maulets,CUP, Casal Fèlix Cucurull i Casal elSolcActes a Barcelona (Barcelonès):11h, pg. del Born. Presentació Anuari.Organitza: Maulets11:30h, carrer Ferran. Homenatge aGustau Muñoz. Organitza: Comissió11 de Setembre-Fossar.12h, Fossar de les Moreres. Acte “No ala Constitució europea! Organitza:Comissió 11 de Setembre-Fossar.13:30h, Psg Born. Manifestació els pre-sos polítics catalans. Organitza: Rescat.17h, pl. Urquinaona. Manifestació del'esquerra independentista.19h, pg. del Born. Acte políticd'Endavant.20h, pg. Lluís Companys. Concert ambObrint Pas, Pirat's Sound Sistema ialtres. Organitza: Comissió 11 desetembre.Lleida (Segrià) Manifestació unitària.12h, pl. Catedral. Organitza: Maulets,Espenta, Endavant.Juià (Alt Empordà) Caminada noctur-na en defensa del territori. 18h.Organitza: Assemblea de pobles endefensa del territori. Girona (Gironès). Acte polític. 19h, pl.Catalunya. Organitza: CUP i Maulets. Cuitat de Palma (Mallorca). Sopar ifesta per l'11 Setembre. 21h, CanCapses. Organitza: Maulets.Dimarts 14Barcelona (Barcelonès). Nit contra laprecarietat. Exposions, xerrades i festa.21h, Organitza: Endavant-Poble NouDijous 16Barcelona (Barcelonès). FòrumInternacional contra els desallotjaments.A partir de les 15h. Organitza: AliançaInternacional d'HabitantsDissabte 18Barcelona (Barcelonès). FestesAlternatives de Poblenou. Concert 22h,Espai Jove.Dissabte 25Les Alqueries (Plana Baixa). Aplec de laPlana. Activitats durant tot el dia.

“El poble s'ha d'auto-organitzar al marge delspartits perquè l'arrel dela sobirania es troba enel poble”