Del 3 al 17 de maig de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 57

Entrevista a Júlia Alsinet i Adrián Zancajo, portaveus del Moviment Popular de Sabadell (MPS)

El feixismeorganitzat arribaa Tarragona

Països Catalans / 4

30.000 personesomplen Valènciapel 25 d’Abril

Països Catalans / 6

Blair s’enfronta auna reelecciódifícil

Internacional / 9

Els “papers deSalamanca”

Cultura / 10

Sumari: 1 de Maig: clam contra elstancaments i la precarietat

La detenció d'un noi de 14 anysel passat 14 d'abril posà en evi-dència "l'estil Bustos", que desdel Moviment Popular deSabadell (MPS) i altres entitatsde la cocapital del VallèsOccidental havien denunciat enels darrers mesos. Aquest cas,gens aïllat, ha suposat unaautèntica revolta ciutadana.Malgrat que Francesc Bustos -

germà de l'alcalde i responsablede la Policia local- va dimitirparcialment per intentar tapar elcas, les reaccions no es van feresperar. En aquest sentit hi han hagutmobilitzacions estudiantils idurant la celebració del plemunicipal amb més d'un milerde persones els dies 26 i 27 is'ha editat un número especial

de la revista local Ordint laTrama en format diari. Lesmobilitzacions han fet augmen-tar el nombre de signants delmanifest que denuncia la gestiódel consistori i han coinciditamb la radicalització de la vagad'escombriaires de la ciutat(veure L'Accent 56).

Contraportada / Pàgina 12

El panorama audiovisual alsPaïsos Catalans, cada vegada sem-bla més clarificat. L'aplicació deles diferents legislacions quecomencen a aprovar-se als dife-rents parlaments autonòmics totapunta que, finalment, podrien noreconéixer l'existència del TercerSector de la Comunicació. Aquestsector, que es defineix com l'alter-natiu als controlats per les institu-cions públiques i als privats, que esregeixen per interessos exclusiva-ment empresarials ha anat teixint ienglobant els últims anys diferentsexperiències de comunicació, peròamb el denominador comú d'haver

nascut des de la pròpia societat iles seues necessitats. Si alPrincipat ja es va organitzar fa dosanys amb l'Assemblea de laComunicació Social; al PaísValencià va fer la seua presentaciópública fa poques setmanes i en elcontext de les intencions delsgovern de Camps d'aprovar la seuallei de l'audiovisual valencià.Aquesta llei, a més a més, podriasuposar la fi de la recepció del se-nyal de TV3 i Catalunya Ràdio alPaís Valencià, una possibilitat queja ha generat reaccions de protesta.

Països Catalans / Pàgina 3

Resposta popularcontra “l’estil Bustos”

El Tercer Sector dela Comunicació cadavegada més present

Milers de persones van participar a la manifestació de l’1 de maig a la tarda a Barcelona / Foto: Mireia Comas

Concentració a Sabadell el passat 27 d’abril / Foto: Lluís Brunet

El Tercer Sector vol crear una alternativa als mitjans oficials / Foto: L’Accent

El Dia Internacional delsTreballador i la Treballadora havist mobilitzacions arreu delsPaïsos Catalans on la nota desta-cada l’han posat els traballadorsafectats per les deslocalitzacionsi els immigrants que reclamen laseua regularització per podertenir un treball digne. AValència, Barcelona i la resta deciutats dels Països Catalans, lesprincipals manifestacions hanestat convocades pels anomenatssindicats majoritaris, però lapresència de col·lectius i orga-nitzacions alternatives també hasigut important. A Barcelona,per segon any consecutiu, s’hacelebrat un Mayday contra laprecarietat que ha discorregutentre un fort deplegament poli-cial i durant el qual s’han pro-duït sis detencions.

Periòdic popular dels Països Catalans

Aquest any es celebra el 30è ani-versari del FAGC i crec que és unmoment idoni per reflexionar enquin punt es troba el movimentgai-lesbià-transexual (GLT) iquina opinió tinc sobre les pers-pectives del moviment i de com ferfront a l’homofòbia i de com enca-rar la lluita per l’alliberament GLT.Durant aquest 30 anys ha estatmolta, moltíssima la tasca realitza-da pel moviment GLT. Hem passatde la semiclandestinitat a la llumpública. Hem sabut dotar-nos d’uncos organitzatiu i hem fet front –en millor o pitjor fortuna- a tots elsatacs patits (Sònia, Sitges,Sabadell, Renfe, Església...).També ens hem diversificat endiferents col·lectius que marquenel caràcter plural i divers de lesnostres propostes i formes de tre-ballar per l’alliberament GLT. És important tenir clar les diferentsperspectives de com treballar dinsel movimvent GLT. Així grupscom el FAGC, el CGL o el GLFBho fem des d’una visió emancipa-dora i resaltant les llibertats i elsdrets individuals. Una altra part delmoviment es dedica a donar sentita l’actual marc social dotant-lo,això sí, dels mínims drets “demo-cràtics” i drets binomials com arael matrimoni.

La reivindicació del matrimonicom a dret prioritari ha estat per lapart conservadora del moviment laprincipal i gaire bé única reivindi-cació que ha calat en la societatamb la total complicitat dels mati-jans de comunicació i de les insti-tucions. Paga la pena recordar que ja fa 15anys el FAGC va demanar el dretal matrimoni per a dos gais de Vicque es volien casar. En aquest casvam remarcar que ho feiem com areivindicació per a la igualtat dedrets. És a dir, no era ni és, el nostremodel de societat ni una de lesnostres prioritats. Paradoxalmentels grups que com el CGL, ara sur-ten com a abanderats del matrimo-ni, en aquells moments només s’a-trevien a demanar una llei de pare-lles de 8a regional. Sens dubte, i en gran part durantels anys de govern del PP, s’hacreat un discurs conservador queha calat en el món gai. El resultatmés palpable és l’articulació de lapesseta rosa a través de l’entramatdel gaieixample, constituint unmodel estètic, consumista i deside-ologitzat. És a partir d’aquestmodel imposat que la futura apro-vació de la llei del matrimoniintrodueix elements que paga la

pena analitzar per les consequèn-cies que comportaran per al movi-ment GLT. El primer, i més greu, és que s’hafet bandera d’un dret binomialquan els nostres drets individualno estan ni equiparats ni protegits.No hi ha una política seriosa con-tra l’homofòbia ni com fer per evi-tar-la. En el camp de l’eduació nohi ha cap pla d’actuació. La situa-ció dels joves GLT que es volenemancipar és de total marginació ide falta total de recursos. L’aprovació de la llei del matri-moni portará també a divisions.Per una banda, aquells que esvolen normalitzar, i per l’altra,els que volem viure al marge delmodel únic gai. És per això que elmoviment d’alliberament GLThem d’apostar per la lluita per lesllibertats com a marc prioritarid’actuació i no per a la consecucióúnica de drets binomials.Apostem per les llibertats en unmarc de relacions interpersonalson es doni la total equiparació dedrets i on podem gauidr de totesles llibertats sense homofòbia iamb polítiques antidiscriminatò-ries clares.

Eugeni Rodríguez, portaveu del FAGC

OPINIÓ2 / Del 3 al 17 de maig de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 51. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions:

646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell. Països

Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre,Joan Teran, Aina Torres, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés,Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez, Manel López.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós Josep Maria Soler, FeliuVentura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex

Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas,Oriol Diez. Distribució: Martí Gutiérrez, Martí Urgell. Han col·laborat en aquest

número: Lluís Brunet, Ester de Pablo, Genís Martínez, Eugeni Rodríguez.

“El president Tarradellas va obrir una etapa de restitució queavui tanquem. S’ha tancat un cicle de la història de Catalunya.”Amb aquestes paraules la consellera de Cultura, CaterinaMieras, aplaudia el projecte de llei de restitució a la Generalitatde Catalunya del famosos “papers de Salamanca”. L’interès dela Consellera i del Govern tripartit per donar per resolt aquestassumpte no ens ha de sorprendre. Però, després de l’experièn-cia en la frustració del reconeixement de les seleccions esporti-ves catalanes o després de la falsa derogació del PHN, ens enpodem refiar?La Comissió per la Dignitat, que havia encapçalat la lluita pelretorn dels papers, sempre ha reclamat el retorn íntegre perquè“no retornar-los significa beneir moralment aquella agressió iperpetuar-la com a símbol de victòria dels vencedors sobre elsvençuts”. Però el fet és que el projecte de llei preveu una retornparcial: només els de la Generalitat de Catalunya i els de parti-culars que acrediten la seua propietat. Queda fora d’aquesta “restitució” la documentació dels ajunta-ments –molt important pel que fa al País Valencià- i també totaaquella documentació que no siga reclamada per ningú. I justa-ment aquest punt pot ser un dels enganys de la llei, ja que elsrequisits per acreditar la propietat poden impedir el retorn degran part dels fons requisats. Açò es pot donar per dos motius:molta documentació no està catalogada, de manera que els seuspossibles propietaris no en són conscients de l’existència i,d’altra banda, hi haurà altra documentació que no serà fàcil-ment atribuïble a un propietari determinat. Així, tota aquestadocumentació es quedarà a Salamanca en una nova institucióanomenada Centre Documental de la Memòria Històrica. Esnetejarà així el caràcter d’espoli? Òbviament no. Però, fins i tot assumint aquesta llei insuficient, encara hi ha unllarg camí fins que el retorn d’aquests papers siga efectiu.Encara s’ha d’aprovar la llei al Congrés espanyol i hi podenhaver concrecions encara més restrictives en l’articulat defini-tiu; posteriorment, la llei s’haurà de sotmetre als recursos perti-nents –la Junta de Castella-Lleó ja n’ha preparat un al TribunalConstitucional- i, finalment, s’haurà d’enfrontar a l’oposicióque puga mobilitzar el PP i altres sectors espanyolistes.I és que el problema de fons és que el règim actual és un pro-longació del règim franquista: les virtuts de la transició són lainexistència de cap condemna moral o política al regim, per noparlar-ne de la judicial... D’altra banda, la nostra condició depoble oprimit ens impedeix exigir –no ja exercir- els nostresdrets fonamentals. Com hem d’entendre, sinó, la humiliacióque suposa el fet que la Generalitat principatina haja d’assumirels costos de la restitució dels papers que li van furtar? No hem de desistir en la reclamació d’una restitució física ijurídica: els papers han de tornar als Països Catalans perquè sónpart d’un patrimoni històric i cultural nostre; i un cop ací elspapers s’han de tornar als seus propietaris, siguen personesnaturals o jurídiques, per a què decidisquen que en volen fer. Laresta és pidolar i acontentar-se amb el que Espanya ens vulgadonar. Així, amb aquesta llei, cap cicle s’haurà tancant. El retorn deTarradelles va ser una maniobra intel·ligent del Govern deSuárez per rebaixar els perills sobiranistes i, efectivament, vaobrir un cicle; Caterina Mieras té tota la raó. Però aquest pro-cés no és ni molt menys tancat: el de l’opressió popular i de larenúncia i submissió de les nostres classes dirigents. Esperemque algun dia això forme part de la nostra Memòria Històrica.

EDITORIAL

Els papersque no tornen

De la reivindicació de drets a lalluita per les llibertats

El cas CarmelEl passat 27 de gener es va ensorrartota una cruïlla al barri del Carmel,un forat que va fer desaparèixer elshabitatges i somnis de moltes famí-lies. El més greu és que aixìo vapasar per una greu negligència perpart de les administracions.Davant d’aquests, fets des de l’as-semblea de joves d’Horta-Guinardovam decidir que no ens podíem que-dar de braços plegats. Així que vamdecidir començar a actuar. Vàremasistir a una reunió on hi havia totsels afectats i l’associació de veïnsper convocar una manifestació peral dia següent. A la manifestació hivan asistir unes 3.000 persones. Elnostre objectiu era tallar el túnel dela Rovira, però la manifestació vaacabar amb el tall de la ronda dedalt. La setmana despres de la mani-festació des de l’associació de veïnsens va titllar d’oportunistes, deienque l’únic que volíem era aprofitar-nos del ressò mediàtic per fer-nospropaganda. Tot i això vam decidirconvocar una concentració perquè,després de visitar els hotels on hihavien els afectats, aquests ens vantransmetre la seva indignació ambl’associació de veïns i l’administra-ció per com duien a terme les nego-ciacions (sense tenir-los en compte).La concentració no va ser tant mul-titudinària com la primera, el que

des de l’AJH-G es pretenia era que,un cop finalitzada la concentració,tots els assistents anéssim fins a lareunió de l’A.VV que s’estava rea-litzant al Carmel. Però quan vamdonar per finalitzada la concentra-ció, un boicotejador de l’ultra-dretava manipular els manifestants i vafer que anessin caminant fins alCarmel. Des de l’AJH-G no esta-vem disposats a asumir la responsa-bilitat d’aquella manifestacio Aixíque vam decidir desvincular-nos-en,i això va provocar algunes picabara-lles amb els veïns, ja que no ente-nien la nostra posició. Vist el tracteque havíem rebut per part d’un sec-tor dels veïns i que havien aparegutassociacions veïnals noves queagrupaven als afectats, la nostraassemblea va decidir desvuincular-se del cas Carmel a nuivell reivindi-catiu.

Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó

L’Estatut a debatUna de les reformes de l’Estatutd’Autonomia del País Valencià quehan transcendit dins del secretismeamb el qual s’ha dut la “reforma” ésla possibilitat de rebaixar la barreraper obtenir un escó a les corts valen-cianes del 5% al 3%, i amb això crecque és tot, o tal vegada no? Qui ho

haurà que decidir? Els valencians ivalencianes és segur que no.Des de la famosa manifestació de1977 fins ara, el desencís ha estatcada vegada més fort, com es potpalesar a les convocatòries electo-rals que al llarg d’aquests anys espot constatar que els guanyadorssón... els que opten per l’abstenció.Però igual que el poble ha restat almarge de la redacció de la reformade l’estatut també restarà al margede la seua aprovació. Parlar ara nod’un estatut, sinó d’una Constitució,en la qual el poble definira fent ús dela seua sobirania el tipus de govern,la seua independència per decidir elque vol ser, és una utopia?Vaig viure com jove adult i ara esticvivint com adult vell aquests esde-veniments. En què hem avançat? Ésmolt demanar un País lliure, sobirà,no sucursalista? Encara ho és moltmés demanar que siga d’esquerres?La veritat és que no tinc respostes, elque per a mi sembla evident, just inecessari, sembla no ser-ho. Nohem arribat encara a la majoria d’e-dat. Si ho haguérem fet, tal vegada...Cerquem allò que uneix l’esquerraindependentista, fem travesses per launitat ideològica, només d’aquestamanera podrem avançar. La CUPpodria ser la solució? Crec que ja ésarribat el moment de prendre deci-sions!

Eduard Rosselló, CUP-València

ARTICLE D’OPINIÓ

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinionssobre l’actualitat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Lescartes han d’ocupar com a màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

/ 3Del 3 al 17 de maig de 2005

L’APUNTEl Tercer Sector de la Comunicaciós'organitza al nostre País

Aure Silvestre. València.

La situació de l'audiovisual alsPaïsos Catalans és molt diversa iés resultat de les diferents legis-lacions que s'hi apliquen, tant anivell estatals, com autonòmic ifins i tot al local. Aquesta situa-ció de desregulació, ha vist, elsúltims mesos, la generació d'unconflicte entre les administra-cions i els partits polítics, sobre-tot a causa de la implantació dela tecnologia digital. Per mesuraraquesta pugna, cal entendre quela implantació de la tecnologiadigital, especialment la de laTelevisió Digital Terrestre(TDT) possibi-litarà la creacióde nous canalsde televisió aixícom d'emisso-res de ràdio.L'aplicació dela llei de Televisió Digital es vaaprovar a la darrera legislaturadel PP, però, ha estat endarreridauns anys per l'executiu deZapatero, per tal d'afavorir l'en-trada dels grups de comunicacióque, com Prisa, li són més pro-pers. Així i tot, és a l'àmbit auto-nòmic on s'està lliurant la princi-pal batalla pel control dels mit-jans de comunicació i que,

podria acabar per ofegar i ferdesaparéixer el ventall d'expe-riències socials de comunicaciósorgides els últims anys.El Tercer SectorEls conflictes d'interessosempresarials i polítics, han obli-gat els mitjans alternatius, espe-cialment els vinculats a la televi-sió i la ràdio, a organitzar-se perdefensar la seua existència; ireconeixement legal. Les dife-rents iniciatives d'associació delsmitjans lliures, han començat entots els casos per l'exigència delreconeixement legal d'un sectorespecífic on englobar-se; l'ano-menat Tercer Sector de la

C o m u n i c a c i ó .Aquest TercerSector; com eldefineixen elsseus propis pro-motors, no esclassificaria ni a

dins dels sector públic, entenentaquest com a institucional o lli-gat als poders públics; ni com elpropi de les iniciatives privades,que són les promogudes per inte-ressos econòmics i empresarials.Es tracta, per tant, d'un sectornascut des de la pròpia societatcivil i, per tant amb diferentsmodels organitzatius i experièn-cies de funcionament.

Als Països Catalans, la situacióde l'audiovisual i del reconeixe-ment o no del Tercer Sector de laComunicació, va començar aaclarir-se a començament d'any ales Illes, amb l'aprovació d'unallei de concessió de llicències; enel context de la posada en fun-cionament del nou canal de tele-visió autonòmic, IB3. El resultatva ser que de les 28 llicènciesconcedides, 24 anaren a parar amans d'empresaris lligats alPartit Popular. Val a dir que lalegislació balear aprovada, final-ment no ha reconegut l'existèn-cia d'aquest Tercer Sector de lacomunicació.Al Principat, laprimavera del2003 es va for-mar l'Assembleaper laC o m u n i c a c i óSocial (ACS),amb més de 130 col·lectius i laintenció d'establir una xarxa per-manent entre diferents projectescomunicatius per defensar-sedavant els grups empresarials iles intencions de l'administracióde dificultar el seu funciona-ment. Fins ara, aquestaAssemblea ha organitzat dife-rents jornades per fer pública l'e-xistència d'aquest Tercer Sector.

Ja en el terreny legislatiu i tambésense eixir del Principat, des dela tardor de l'any passat, l'admi-nistració autonòmica ha comen-çat a posar les bases per a l'apro-vació de la llei de l'audiovisualcatalà. La passada tardor es vaaprovar la creació del Consell del'Audiovisual de Catalunya, ambla intenció que siga aquest l'ensque regule la gestió d'aquestestratègic sector de les comuni-cacions. Aquest Consell del'Audiovisual te una composicióde deu membres, nou dels qualssón triats pel Parlament deCatalunya, mentre que el restantés designat directament pelGovern català. Aquesta disposi-ció, per tant, i com ha estatdenunciat per alguns mitjansalternatius, respon exclusiva-ment als interessos dels diferentspartits que componen l'arc parla-mentari principatí. Al seu infor-me lliurat al Parlament deCatalunya, el CAC va reconéixerl'existència d'un tercer sector deles comunicacions, encara quesense una definició clara. Coordinació de mitjans lliuresPel que respecta al País Valencià,la llei actualment està en procésde tramitació; encara que amb laintenció que les llicències d'e-missió s'adjudiquen el pròximmes d'agost. Com va passar ante-riorment al Principat, les inten-cions de l'executiu valencià hanobligat les diferents experiènciesde comunicació alternativa aorganitzar-se. Des del mes demarç hi existeix la Coordinadorade Mitjans Lliures; on estan

agrupades algu-nes de les expe-riències audio-visuals i comu-nicatives delPaís Valencià.A q u e s t a

Coordinadora ja ha tramés dife-rents iniciatives a les administra-cions per tal que la futura llei del'audiovisual valencià reconegal'existència del Tercer Sector idestine un percentatge de lesfutures llicències d'emissió ainiciatives fetes des de la matei-xa societat civil i que actualmentes troben funcionant sense capconcessió administrativa.

La llei potacabar ambTV3 al PaísValenciàEl pròxim mes d'agost, l'exe-cutiu del Partit Popular téprevist donar les concessionsde llicència d'emissió televi-siva per als àmbits locals.Aquest moment podria seraprofitat, segons han mani-festat alguns responsables dela Generalitat Valenciana peracabar amb la recepció delsenyal de TV3 al PaísValencià. Actualment, aques-tes emissions són possiblesgràcies a la compra iinstal·lació per part d'ACPVi dels seus socis d'una xarxade repetidors que fan possi-ble recepció d'aquesta senyala la major part del PaísValencià. Aquesta no ha estatla primera vegada que aques-ta entitat fa front a una ame-naça d'aquest tipus. Al llargdels primers governs socia-listes, aquests repetidorsforen precintats per la poli-cia, encara que la decididaoposició dels seus socis vafer que tornaren a emetre.Més tardanament, al primermandat de Zaplana, laGeneralitat va optar per boi-cotejar de manera il·legal laseua recepció amb l'utilitza-ció d'equipaments del canalautonòmic valencià.La nova amenaçaEn aquesta ocasió, l'amenaçasembla més seriosa, ja que elsrepetidors fan possible larecepció del senyal de maneraanalògica; un sistema que lanova llei de l'Audiovisual eli-minarà al substituir-la per ladigital. L'única possibilitat,com han manifestat fonts pro-peres a Camps, seria queCanal 9 i la TV3 arribaren aalguna mena d'acord perintercanviar el senyal; és a diramb la recepció al Principatdels senyals de la RTVV. LaTV3 i Catalunya Ràdio, esreben al País Valencià des demeitat dels anys vuitanta i desdel començament han assolituna acceptació entre el públicvalencià, especialment a lesretransmissions esportives i aalguns programes d'entreteni-ment, com els índexs d'au-diència han demostrat endiferents ocasions.

Repetidor de TV3 al Bartolo, Desert de les Palmes / Foto: L’Accent

La implantació de la tecnologia digital revifa la batalla en l’audiovisual, mentresorgeixen alternatives com la Coordinadora de Mitjans Lliures del País Valencià

PAÏSOS CATALANS

“El Tercer Sector és un sector

comunicatiu nascutdes de la pròpia

societat civil”

“A l’àmbitautonòmic s’està

lliurant la batalla pelcontrol dels mitjans

de comunicació”

4 / Del 3 al 17 de maig de 2005

L’APUNT España 2000 pretén implantar-sea les comarques tarragoninesEls intents d'expansió de partits feixistes han generat manifestacions a Reus i Salou

Genís Martínez, Tarragona.

El passat mes de febrer diferents mit-jans de comunicació del Tarragonèses feren ressò de la intenció de la for-mació política ultradretana España2000 d'obrir una seu a la localitat cos-tanera de Salou.Des de la mateixa web de la formacióultra es confirmen aquestes afirma-cions, quan assegura que disposa de"grups de suport" a Tarragona iSalou, essent aquesta darrera localitatla triada per España 2000 per obriruna seu, segons afirmen, perquè dis-posen d'un grup nombrós i actiu demilitants i col·laboradors que fa via-ble el projecte. La intenció dels ultra-dretans seria consolidar un nucliimportant a aquestes dues pobla-cions, per a posteriorment impulsarla implantació en localitats comCambrils, Reus o el Vendrell de caraa les properes eleccions generals i,sobretot, municipals. Les relacions amb la Plataformad'AngladaSegons sembla (la seua web així hoconfirma), España 2000 ha mantin-gut contactes amb la Plataforma perCatalunya, formació dirigida pelfamós líder ultra Josep Anglada, laqual també treballa per implantar-sea les comarques tarragonines a partirdel nucli relativament nombrós queté a la població del Vendrell (BaixPenedès). Aquesta confluència d'es-tratègies, fàcilment podria desembo-car en la presentació de llistes muni-cipals conjuntes d'ambdós grups.Queda pendent la relació que es pot

establir entre aquestes dues forma-cions i el partit, també ultradretà,Democracia Nacional, força políticaque ha desenvolupat una activitatmés bé residual als carrers de Reus iTarragona en forma de propaganda ialguna concentració de signe racistamolt minoritària.La notícia de la imminent implanta-ció d'España 2000 a Salou generàuna resposta ciutadana important. Eldarrer 9 d'abril, diferents plataformesi col·lectius antifeixistes convocarenuna manifestació pels carrers deSalou que superà amplament el migmiler de persones, i a la qual s'afegi-ren alguns regidors de l'Ajuntament;no així l'alcalde, pertanyent al grupmunicipal Units per Salou, actitudmolt criticada per plataformes ciuta-danes, grups polítics i mitjans decomunicació.España 2000 a ValènciaLa presència d'España 2000 als

Països Catalans no ve de nou. Estracta d'una formació política de pos-tulats feixistes que actua a Valènciades de l'any 2000, tot i no donar-sed'alta com a partit polític fins el 2002.La seua praxi política s'ha centrat enla denúncia de la immigració i la dro-gaaddicció, amb una culpabilitzacióexplícita d'immigrants i toxicòmans.Aquest ideari racista i ultradretà,recolzat en una exaltació de la neces-sitat de l'ordre públic i la seguretatciutadana (és coneguda la seua peti-ció reiterada de reimplantar la cadenaperpètua); s'ha plasmat en marxesquasi paramilitars al ritme de la músi-ca de Wagner, pels barris més degra-dats de la ciutat del Túria i amb méspresència de població immigrant.En aquest sentit cal destacar la marxaque España 2000 va convocar el 2 demarç de 2002 al barri valencià deRussafa contra la "immigracióil·legal", la qual, va rebre una impor-tant resposta dels diferents col·lectiusdel barri i de grups antifeixistes deValència. Amb aquest escenari, pertal que ambdues convocatòries nocoincidiren en els seus trajectes, elcos d'antiavalots de la PoliciaNacional espanyola realitzà un duracàrrega, que conclogué amb enfron-taments, aldarulls i destrosses albarri, i amb la detenció de 23 antifei-xistes. Aquests greus successos, afe-gits al carisme que a l'extrema dretaté el líder d'España 2000, l'empresarii advocat José Luís Roberto, han pro-vocat els darrers anys l'expansió d'a-questa formació, la qual és capaç depresentar llistes municipals en algunspobles del País Valencià i ha obertdelegacions a ciutats com Granada,Jaén, Valladolid, Iruña i ara Salou.Són conegudes les relacionsd'España 2000 amb el món de lalluita lliure extrema (vale tudo) i

l'empresa Levantina de Seguridad(pertanyent al mateix Roberto), tris-tament coneguda per la contundèn-cia amb què porta a terme el seu tre-ball i pel fet de tenir una xarxa degimnasos especialitzats en diferentsmodalitats de les arts marcials. Enel cas d'alguns militants destacats,no sembla existir una línia divisòriaentre el partit, l'empresa de segure-tat i la pràctica del vale tudo. Estracta dels integrants del DPS(Departamento de Protección ySeguridad), teòricament encarregatde la seguretat del partit, tot i que enla pràctica funciona com a una forçaparamilitar encarregada d'hostigarels moviments socials i els diversoscol·lectius esquerrans existents aValència.En aquest sentit resulta preocupantl'existència a la mateixa ciutat deTarragona d'una delegació de l'em-presa Levantina de Seguridad (avin-guda Estanislau Figueres, al cantóamb el carrer Pin i Soler), pel fet quepot suposar un intent de reproduirl'estructura existent a València, méssi tenim en compte que el cap de llis-ta d'España 2000 a Tarragona,Severiano Márquez, és alhora eldirector de la delegació de l'empresade seguretat a la capital delTarragonès.Per últim esmentar la "curiosa" coin-cidència entre les marxes d'España2000 pels barris més degradats i elsprojectes especulatius que per aaquests hi ha preparats (Russafa,horta de Campanar, Velluters). Larelació personal i professional entreRoberto i Lladró, antic empresari dela ceràmica reconvertit en un delsconstructors més importants de laciutat del Túria, ens pot donar unaclau important per interpretar aquestacoincidència.

Qui és JoseLuis Roberto?La vinculació d'aquest advocat iempresari amb grups polítics d'ex-trema dreta no ve de nou. Algunesfonts atorguen a José Luis RobertoNavarro una participació i/o recol-zament més o menys actius en laconformació de grups ultradretanscom Acción Radical (1990), elFrente Antisistema (1998) o laHermandad NacionalsocialistaArmaggedon (2000).Però on realment ha realitzat unaaposta forta ha segut amb el pro-jecte d'España 2000, una formaciópolítica amb una major estructura-ció i serietat organitzativa que s'haobert un petit espai en el ventallpolític de la dreta valenciana. Però potser allò més interessant delpersonatge és la seva activitat coma empresari i advocat. Roberto ésel propietari de l'empresaLevantina de Seguridad i tota laxarxa de gimnasos que al voltantd'aquesta s'han obert a València,per tal d'ensinistrar als treballadorsen les arts marcials i captar a jovesaficionats.Les denúncies contra la Levantinade Seguridad han sigut nombrosesi per diferents motius: des d'acti-tuds racistes fins a l'ús abusiu de laviolència o l'obligació dels treba-lladors d'afiliar-se a sindicats d'ex-trema dreta. És important assenya-lar la pertinença de destacats mem-bres del DPS d'España 2000 a lanòmina de Levantina deSeguridad.També són conegudes les activitatsde Roberto en el camp de la prosti-tució com a president d'ANELA(Asociación Nacional Española deLocales de Alterne), on s'ha desta-cat per la demanda de la legalitza-ció contractual de la prostitució,exercida majoritàriament per donesimmigrants, sovint sense papers.Suposadament aquesta activitatpública serveix Roberto per netejarla seva imatge i per això, no resul-ta estrany veure a les marxesd'España 2000 la presència dedones immigrants que potser arri-ben a conèixer el partit a través deles activitats hosteleres de Roberto.D'aquesta manera l'empresari trac-ta de projectar socialment una dis-tinció entre la immigració que ve atreballar i la que suposadament vea delinquir, sent aquesta darreral'objecte d'hostigament de la sevaformació política. Per últim calrecordar la relació amb la famíliaLladró, una de les més representa-tives de l’alta burgesia valenciana,de la qual és assessor jurídic.

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i com-promes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en conceptede subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Manifestació antifeixista a Salou (Tarragonès) / Foto: Pobleviu.org

El feixisme no s'atura Que el feixisme militant és unfenomen molt minoritari és un fetque tothom coneix, però també éscert que en alguns casos es tractade nuclis molt actius que emprenla violència emparats en la impu-nitat que les policies i els políticsels atorguen.Els últims fets així ho confirmen.La permissivitat dels polítics deReus (Baix Camp) permeté elpassat 16 d'abril la presentació dela delegació tarragonina del partit

d’ultradreta DemocraciaNacional a l'Hotel Quality. Laresposta dels grups antifeixisteses va fer notar, més d'un centenarde joves es manifestaren des del'estació d'autobusos fins a l'es-mentat hotel, on es produïrenalguns aldarulls.A Castelló de la Plana el 23 d'a-bril passat el Casal Jaume I fouatacat per un grupuscle feixista,alguns membres del qual estanpresumptament vinculats amb

España 2000, mentre que la nitdel 25 al 26 d'abril el CasalPopular Martí i Pol a Sant Andreu(Barcelona) patí un intent d'incen-di. Els membres de l'AJStA ha fetun comunicat denunciant els fetson atribueix l'acció, bé a grupsfeixistes, bé a la mateixa immobi-liària propietària del local.Aquestes accions i moltes mésmostren la impunitat de la qualdisposen en molts casos els grupsfeixistes als Països Catalans.

PAÏSOS CATALANS

Jaume Calafell, Palma.

El passat dijous 21 d'abril elCongrés espanyol aprovà laderogació del transvasament del'Ebre amb els vots del PSOE i laresta de grups que li donensuport (ERC, EU). No obstantaixò, pel que fa al polèmic trans-vasament Xuquer-Vinalopó, elPSOE va aconseguir que quedàsal marge del debat i que se sepa-ràs de la votació sobre l'Ebre perla qual cosa el projecte tira enda-vant. En aquest sentit, s'ha criti-cat a ERC per haver cedit a lespressions dels socialistes i haverpermès que es produïssin duesvotacions diferents.Reaccions de les plataformesDes de la Plataforma Xúquer Vius'ha rebut la notícia amb indigna-ció i s'ha considerat la decisiócom a "política". Segons afirmendes de diverses entitats que la for-men no s'entén el doble llenguat-

ge del PSOE que acusen d'emprarels mateixos arguments que feiaservir el PP per mantindre eltransvasament de l'Ebre. Segonsla plataforma, el riu no té cabal

suficient com per dur a terme unamacroinfraestructura d'aquestescaracterístiques i que si finalmentes porta a terme les conseqüèn-cies pel riu seran nefastes ja que

augmentarà el grau de desertitza-ció que ja pateix així com una dis-minució dràstica dels ecosistemesexistents al seu llit. A més a més,informes científics i una sentèn-cia del Tribunal Suprem avalen elcost econòmic i ambiental delprojecte. Tanmateix, els mem-bres de Xúquer Viu ja han adver-tit que continuaran amb lesmobilitzacions i que faran pres-sió fins allà on calgui per tal d'a-turar les obres. En relació a això,a les últimes manifestacions, elsmembres de la plataforma hanrebut el suport d'activistes endefensa de l'Ebre, els quals, mal-grat l'aparent satisfacció per laderogació de l'antic PHN, noamaguen els seus temors que sitorna a guanyar el PP a les pro-peres eleccions es torna a reacti-var el procés del transvasament.En aquest sentit, hi ha un debatintern sobre la conveniència o node dissoldre's.

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

Coincidint amb el dinové aniver-sari de l'accident a la central

nuclear de Txernòbil, segueixenles compareixences a la subcomis-sió de Seguretat Nuclear per ana-litzar els incidents que hi va haver

el passat estiu a la central nuclearVandellós II. L'agost de l'any pas-sat el reactor de la central nuclearde Vandellós II es va parar per lesfuites a les canonades del sistemad'aigües essencials, a causa d'unamala revisió dels sistemes deseguretat de la central per part delsresponsables de les instal·lacions.Pitjor del que semblavaLa presidenta del Consell deSeguretat Nuclear (CSN) va afir-mar durant la compareixença alCongrés espanyol que els titularsde la central "no han prestat prouatenció a la seguretat del sistema".També va afirmar que, malgrat serla màxima responsable del CSN,desconeixia els motius pels qualsles proves periòdiques no s'haviendut a terme. Si finalment es confir-ma la gravetat de l'accident, seriala primera vegada que s'enregistra-ria als Països Catalans una inci-dència de nivell 2 (l'escala arribafins al 7, sent el màxim nivellequiparable amb la catàstrofe de

Txernòbil). El mateix CSN ha cri-ticat contundentment als responsa-bles de la central per posar elsinteressos econòmics per davantde la seguretat. Malgrat tot, en elmoment de l'accident, el CSN elva qualificar de simple anomalia.L'impacte nuclearAls Països Catalans queden encaraquatre centrals nuclears: VandellósII (Baix Camp), Ascó I i II (Riberad'Ebre) i la central de Cofrents(Vall de Cofrents). Les centralsnuclears suposen un greu impacteambiental: contaminació i residusradioactius, modificació de l'en-torn on es troben les instal·lacions,elevats costos de producció i man-teniment, modificació del micro-clima de la zona i abocaments d'ai-gües residuals són uns dels moltsproblemes. Tampoc es poden obli-dar, quan parlem de nuclears, lescatàstrofes que poden arribar aproduir: la més coneguda per atots és l'accident de Txernòbil arafa 19 anys.

/ 5Del 3 al 17 de maig de 2005

BREUSEncara queden quatre centralsnuclears als Països CatalansLa gravetat de l'accident de la central nuclear de Vandellós II i la mala gestió hanposat en evidència els problemes que arrossega aquesta instal·lació nuclear

Detingut perparlar catalàa la PoliciaespanyolaEl passat 18 d'abril; un jove deXàtiva va poder comprovar quinaés la postura de la Policia Nacionalespanyola respecte a l'ús del cata-là. Els fets es remunten al momentque un policia nacional va voleridentificar-lo, a les portes de l'ins-titut on estudia. Aquest, al no por-tar la documentació al damunt, elsva indicar el seu el seu número deDNI en català. Els policies vandemanar-li que s'adrecés a ells encastellà i l'estudiant, en negar-se,fou detingut i portat a comissaria,éssent alliberat poc després.Aquests fets van motivar la cele-bració d'una concentració de pro-testa el dia 24 també a Xàtiva perpart d'Endavant, Maulets, la CEPCi Alerta Solidària.

La censuraperiodísticaal Principatd’AndorraEl Principat d'Andorra ha estatnotícia els darrers dies per les elec-cions que han suposat la victòriadel Partit Liberal (PLA) malgratperdre la majoria absoluta. Enaquest context s'ha conegut el pro-cessament dels periodistes NoemíRodríguez i Gualbert Osorio de lacadena radiofònica R7P. Els periodistes -en llibertat ambcàrrecs que poden suposar 2 anys imig de presó- van ser acusats dedifamació per part del director deRTVA Enric Castellet. Rodríguezen un programa de 16 de juny de2002 considerava que la gestió deCastellet al mitjans de comunica-ció públics del Principat ratllava ala censura després d’acomiadar adiversos treballadors i a tancarprogrames que no eren de l'òrbitadel govern liberal. Des del webIndymedia Andorra s'estan reco-llint adhesions al manifest "Sí a lallibertat d'expressió" de suport alsperiodistes acusats. S’ha de teniren compte que el Principat té unrègim penal duríssim.

La central nuclear de Vandellòs II ha tingut avaries greus / Foto: L’Accent

El PSOE deroga el transvassamentde l'Ebre però manté el del Xúquer El Congrés espanyol -amb els vots dels populars i socialistes- dóna via lliure alnou transvasament malgrat l’oposició de les plataformes en defensa del territori

PAÏSOS CATALANS

Primeres obres del transvasament Xúquer-Vinalopó / Foto: Plataf. Xúquer Viu

Per a més informació

andorra.indymedia.org

Aure Silvestre, Valènica.

Un any més la data del 25 d'Abrilmarca una fita al calendari polí-tic del País Valencià. La mani-festació commemorativa d'a-questa data, on es recorda la his-tòrica batalla d'Almansa quesuposà la pèrdua dels furs valen-

cians; aquest any es va celebrarel dissabte 30, i va reunir més de30.000 persones. Les organitza-cions convocants presentarendiferents propostes de canvi peral País Valencià. D'una banda,tots els partits polítics excepte elPP que, aplegats sota una pan-carta que obria la marxa amb el

lema "Per la dignitat del PaísValencià", demanaren una pro-funda reforma de l'estatut d'auto-nomia. Per altra banda, s'hi vasentir especialment la postura del'esquerra independentista, quees mostrà molt crítica amb l'ac-tual marc autonòmic i estatutari iel paper que han jugat els partitspolítics per arribar a aquestasituació.Un any més, i com ja va sent tra-dicional, els blocs més nombro-sos van ser els de Maulets iEndavant. La marxa, que vatranscórrer sense incidentsimportants, va superar sensible-ment en nombre de participantsla d'anys anteriors i això malgratcaure en mig d'un pont festiu.L'únic incident destacable el vaprotagonitzar un grup de provo-cadors que, organitzats pel Grupd'Acció Valencianista (GAV),van ser dissolts per la PoliciaNacional espanyola a la plaça del'Ajuntament poc abans del pasde la manifestació. Cal remarcarel fet que, també a diferència

d'altres anys, la presència poli-cial va ser molt menor, el queafavorí un millor clima general.La jornada va acabar al campusdels Tarongers de la Universitatde València amb el concert orga-nitzat per Acció Cultural del PaísValencià i on actuaren entrealtres la Fera Ferotge i ObrintPas, que gravà el directe del seuúltim treball discogràfic, "Unpoble en moviment".Altres localitats del PaísValencià com Xàtiva, Beniarrés,Dènia i Xàbia van viure mobilit-zacions entre el 23 i el 30 d’a-bril. 23 d’abril: autodeterminacióPer altra banda, una setmanaabans, el 23 d'Abril, i en el marcde la diada de Sant Jordi,l'Esquerra Independentista estornà a manifestar a Barcelonaen contra de la reforma estatutà-ria al Principat. Endavant,Maulets, la CAJEI, l'AlternativaEstel i Revolta Global convoca-ren un miler de persones per exi-gir el dret a l'autodeterminació.

6 / Del 3 al 17 de maig de 2005

BREUS

Estudiantsen lluitaLes trobades d'estudiants celebra-des a Barcelona el passat mes defebrer van convocar a accions des-centralitzades coincidint amb lacimera de ministres europeus d'e-ducació a Bergen. D'aquesta mane-ra la Plataforma en Defensa del'Ensenyament Públic del PaísValencia ha convocat una jornadade lluita per l'11 de maig.Aprofitant la jornada, la CEPC haconvocat una vaga i manifestacionsa València, Castelló i Ondara.Barcelona també viurà mobilitza-cions que es concretaran els pro-pers dies. Els darrers dies tambés'ha criticat l'informe que advocaper la desaparició de les titulacionsde Filologia Catalana i Humanitats.

Contral'homofòbiaLuís Fernando Caldentey, alcaldedel Partit Popular al poble dePontons (Alt Penedès), va definir ales persones homosexuals com a"persones tarades que neixen ambuna discapacitat física o psíquica"per tal d'exposar la seva negativa acasar parelles del mateix sexe. El mateix dia, membres de l'esque-rra independentista pintaven lafaçana de l'ajuntament i els carrersdel poble amb missatges com"Caldentey feixista homòfob,dimissió!", "fora homòfobs delPenedès" o "PP homòfobs. Gais iLesbianes en lluita!", entre d'altres.Per la seva banda, diverses entitatsde gais i lesbianes ja han anunciatque denunciaran a l'alcalde dePontons per injúries i calúmnies.

ElsimmigrantsresisteixenDes de fa gairebé un mes, prop de500 immigrant estan tancats endiversos locals de Barcelona i roda-lies. Els immigrants, alguns d'ellsen vaga de fam indefinida, recla-men un procés de regularitzacióaccessible a la majoria, que no elsaboqui a les màfies ni els deixi enmans dels seus empresaris. El pro-cés de regularització obert pelGovern espanyol finalitza el dia 7de maig amb escasses modifica-cions malgrat les crítiques i les rei-vindicacions.

Desobeint la repressió políticaArnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Els casos dels anomenats Tres deGràcia i del jove Francesc Argemíde Terrassa -acusat d'ultratge a labandera espanyola- han estat els pro-tagonistes d'accions de desobedièn-cia per visualitzar la situació difícilque estan vivint.Encadenats a l'Ajuntament deTerrassa i al PSCLes dues accions solidàries han tin-gut com a comú denominador l'enca-denament. En el cas de Terrassa dosactivistes van desplegar una pancar-ta en la qual exigia que el jove noentrés a la presó, mentre estavenencadenats al balcó del consistoriegarenc. S'ha de tenir en compte quemalgrat que tots els grups políticsmunicipals -excepte el PP- handemanat l'indult va ser la mateixainstitució que va denunciar els fetsque han suposat una condemna de 2anys i 7 mesos per a Argemí. El pro-per 7 de maig des de Solidariat

Antirepressiva de Terrassa (SAT) iRescat s'ha convocat a una jornadad'accions descentralitzades així comuna gran manifestació pel dia 14 a laPlaça Vella de la cocapital del VallèsOccidental.En el cas dels joves graciencs, va serun grup de la campanya "Països

Catalans insubmisos" que va protes-tar davant l'estand del PSC-PSOEorganitzat en motiu de la diada deSant Jordi a la Rambla de Barcelona.L'acció ha estat triada segons fontsde la campanya per denunciar l'apro-vació de mesures repressives perpart del PSOE -juntament amb el

PP- excepcionals com l'article 577del codi penal, al que s'enfronten elstres joves.Els repressors a judiciAlerta Solidària informa que en elspropers dies dos joves d'Elx -que for-maren part dels 117 detinguts a lacimera europea de març de 2002 aBarcelona- veuran que 4 dels poli-cies que els van detenir seran jutjatsper detenció il·legal, fals testimoni,simulació de delicte entre altres.Aquests dos joves ja foren absoltsdies després de la cimera de lesimputacions que els hi feren elsagents policials avui jutjats.D'altra banda, sis joves penedesencs-malgrat denunciar maltractamentsper part de la Guàrdia Civil- afrontenpenes de fins a 7 anys de presó. Elpassat dimarts 19 d'abril celebrarenuna roda de premsa a la seu de laCUP i posteriorment van denunciarel seu cas interrumpent durant 5minuts el ple del consistori de lacapital l'Alt Penedès.

Acció el 23 d’abril a la Rambla de Barcelona / Foto: Oriol Clavera

Acció de Maulets durant la manifestació de València / Foto: L’Accent

Grups solidaris reallitzen diverses accions de desobediència perdenunciar els casos de Gràcia, Terrassa i el Penedès

L'Esquerra Independentista advoca per la independència,mentre els partits polítics demanen la reforma de l'estatut

Més de 30.000 persones demanencanvis per al País Valencià

PAÏSOS CATALANS

/ 7Del 3 al 17 de maig de 2005

A. Ginés i Sànchez, València.

El problema de la desindustrialit-zació dels Països Catalans s'haaccentuat en els darrers anys.Regions que tradicionalmenthavien estat les capdavanteres,com ara el Vallès o les valls delVinalopó, estan submergides enuna crisi creixent sense que hihaja gaires perspectives de millo-ra.L'ampliació de la UE amb l'entra-da dels països de l'Est o la "libe-ralització" del sector tèxtil anivell mundial són les causes ques'addueixen com a principals cau-sant d'aquesta situació, peròtambé s'ha de recordar que mésenllà de les tendències internacio-nals, les polítiques autòctones hanapostat per aquest model de des-industrialització, on només sec-tors com la rajola de Castelló o elquímic del Principat, sembla quepugen tenir un futur més optimis-ta.La crisi industrial Més enllà de l'àmbit polític i lesrelacions internacionals, la desin-dustrialització és un fenomenamb greus efectes socials, espe-cialment pel que suposa en pèr-dua de treball estable i de quali-tat. Els polítics no han afrontat laqüestió perquè sembla que hanassimilat que el futur dels PaïsosCatalans passa pel sector terciari.Per això, hi ha encara poca infor-mació pública sobre la crisi d'a-quest sector. Tanmateix, les dades de què dis-posen en poden donar una idea dela magnitud d'aquest fenomen. AlPaís Valencià, per exemple, lesxifres de relatives als expedientsde regulació en són una mostra: el2003 -l'última dada de què dispo-sem- el Govern autoritzà 574expedients de regulació, que afec-taren 8.688 treballadors i treballa-dores. Aquesta xifra gairebéduplica la de 1999 a 4.962 treba-lladors afectats per 402 expe-dients autoritzats. Però aquestanomés és una cara de la crisi delsector, ja que la major part delsacomiadaments es fa per altresvies que no requereixen la inter-mediació de les administracions.Això ho podem veure més clar en

el cas del Principat on el 2004 vadonar un balanç de 247 expe-dients de regulació autoritzatsque van afectar 7.812 treballadorsi treballadores, però el númerototal d'acomiadats en el sector,segons xifres del Departament deTreball, arribà fins als 15.380.La internacionalitzacióLa resposta de les administra-cions autonòmiques, estatals ieuropees no passa per la protecciódel sector, sinó pel foment de la"externalització" de l'activitat o la"internacionalització" de lesempreses. Açò vol dir, entre altrescoses, el foment del trasllat de laproducció a tercers països on lescondicions d'explotació laboralsón més favorables als empresa-ris. Així, tant la UE com els governsautonòmics impulsen projectesfortament subvencionats per faci-litar la implantació d'empresescatalans en el tercer món. Enaquest sentit, la Generalitat

Valenciana ha impulsat un Plad'Implantació d'empreses en l'ex-terior. L'Ordre que el regula, del4 de març de 2005, afirma que"els sectors industrial més conso-lidats a la nostra Comunitat (cal-cer, moble, tèxtil, joguina, plàstic,components industrials i altres)molt intensius en mà d'obra, hande potenciar el desenvolupamentde projectes que els permetenaugmentar la seua competitivitatper mitjà de l'aprofitament delsavantatges comparatius de cadamercat (a través de l'externalitza-ció de les seues activitats) per aseguir sent competitius i no per-dre quota de mercat." El Governdel Principat ha impulsat mesuressemblants, amb la subvenció deserveis per a empreses catalanes al'estranger i amb altres mesures,com ara l'Acord estratègic per ala internacionalització, la quali-tat de l'ocupació i la competitivi-tat de l'economia catalana signata principis del 2005 per les patro-

nals catalanes i els sindicatsmajoritaris. L'acord té com eixprincipal augmentar la competiti-vitat de l'economia principatina, ientre les mesures més destacadess'hi troba la inversió a l'estranger. El tèxtil i el calcerEl cas del sector del tèxtil és undels més significatius pel que fa ala crisi industrial i les mesuresque s'han plantejat per fer-hifront. El 1994 es va signar a Marràqueixl'Acord sobre Tèxtil i Confecció(ATC), amb el qual culminava laRonda Uruguai, i que va establirla progressiva eliminació de lesrestriccions quantitatives (quotes)del sector en un termini de 10anys. Aquesta "liberalització"completa del sector s'ha fet efec-tiva enguany, amb els efectesdevastadors per a l’economiacatalana. Així, al Principat, des de 1994, elsector ha perdut un 15% dels seustreballadors -vora els 10.000- el

Govern autonòmic ha elaborat unPla Tèxtil que planteja actuacionsdins del Pla estratègic per a lainternacionalització, on més enllàde les retòriques apostes per lainvestigació tecnològica s'insis-teix en la necessitat de "les alian-ces estratègiques entre empresesaixí com altres formes decol·laboració, per potenciar laseva projecció comercial iimplantació productiva a l'exte-rior". El Pla afirma que "Cal pro-moure accions per a la cooperacióentre empreses catalanes, aixícom entre empreses catalanes iestrangeres per tal d'impulsar elsseus processos d'internacionalit-zació. Pel que fa al calcer, un sector des-tacat del sud del País Valencià,només des del mes de gener i a lesvalls del Vinalopó, trenta-quatreempreses han tancat i han deixatmés de set-cents treballadors alcarrer. A més a més, importantsempreses tèxtils d'altres comar-ques com Ferry's o Lois han rea-litzat expedients de regulació d'o-cupació (ERO) o plantegen tanca-ments imminents de factories.L'abast del la crisi és evident,però la resposta del Govern auto-nòmic valencià és gairebé nul·la.De fet, algun dels seus consellersha arribat a afirmar que elsempresaris valencians s'hauriend'oblidar de la indústria i invertiren altres sectors que puguin tenirmés futur.

La internacionalització,l’altra deslocalitzacióLa resposta de les administracions a la crisi del sector industrial passa per la implantació de les empreses catalanes a l’exterior

ECONOMIA

Philips-LG tanca finalment MiniwattDesprés de mesos de mobilitzacions d'un dels comitès d'empresa catalans méscombatius els treballadors accepten en votació la darrera proposta de l'empresa

Finalment la multinacional Philips-LG ha trencat la resistència dels 316treballadors de Miniwatt i ha impo-sat un acord que es caracteritza perincorporar les indemnitzacions mésaltes que s'han donat en el sectormetal·lúrgic a l'Estat espanyol en elsdarrers anys. L'acord signat incloula prejubilació dels treballadorsmajors de 50 anys i una indemnit-zació de 45 dies per any treballatmés una paga de 3.600 euros percada treballador. Però els grans per-judicats de l'acord han estat una partde la plantilla, la formada per donesde quaranta anys, que no formaranpart del grup de persones que esprejubilaran i compten amb unesedats difícils per trobar una novafeina.Després de múltiples mobilitza-cions des del comitè d'empresa i laXarxa contra els Tancaments i laPrecarietat, els treballadors vanacceptar en assemblea l'ultimàtum

de la multinacional i la Generalitat,amb el vot en contra del presidentdel comitè d'empresa, JuanMontero, que va acceptar la decisióde l'assemblea però va dimitir delseu càrrec per no haver de signarl'acord que significa "el tancamentde l'empresa i la desindustrialitzacióde Catalunya".Judici als solidaris i solidàriesamb MiniwattEn context d'aquest conflicte labo-ral, el passat 28 d'abril vuit jovesbarcelonins van ser jutjats acusatsde "desordres públics" per partici-pat en una concentració en solidari-tat amb als treballadors deMiniwatt. Dos dies abans, els prin-cipals sindicats alternatius vandonar suport als encausats en unaroda de premsa, on van participarrepresentants de la CGT, IAC-CATAC, FTC, Co-bas i laIntersindical-CSC, conjuntamentamb membres del comitè d'empresa

de Miniwatt, la FAVB i Justícia iPau. Els sindicalistes i membresdels moviments socials van desta-car la desproporció de les demandesfiscals, i ho van contextualitzar dinsl'intent d'evitar la mobilitzaciósocial en defensa de les empresesque estan patint tancaments.Durant el judici 300 persones, i en-tre elles més d'un centenar de treba-

lladors de Miniwatt, es van concen-trar davant dels jutjats en demandade l'absolució dels solidaris i solidà-ries. La sessió es va allargar finspassades les nou de la nit, restantaplaçat la segona part del judici percontinuar-se el proper 14 de maig.La Xarxa contra els Tan-caments ila Precarietat ha convocat una novaconcentració el mateix dia

Roda de premsa per l’absolució dels solidaris amb Miniwatt / Foto: Albert Q.

INTERNACIONAL8 / Del 3 al 17 de maig de 2005

Manel Lopez i Esteve, Lleida.

Enguany es compleixen cinquan-ta anys de la celebració de laconferència afroasiàtica deBandung. En aquesta conferèn-cia hi participaren 29 estats i 30moviments d'alliberament nacio-nal, i tot i la vaguetat i el caràc-ter genèric dels seus acords,aquesta significà l'aparició aescala internacional del que apartir d'aquell moment es conei-xeria com a "tercermundisme" ique uns anys més tard, el 1961 aBelgrad, quallaria amb forçamenys estats que els representatsa Bandung, amb el moviment depaïsos no alineats.Des de 1947, un bon nombred'estats asiàtics realitzaren tot un

seguit de conferències en lesquals es debatien problemes comla transició d'una economia colo-nial a una economia nacional, lareforma agrària, el desenvolupa-ment industrial o la reivindicaciódel dret d'autodeterminació. Amés, en les sessions del'Assemblea de les NacionsUnides, els països afroasiàticsfreqüentment es trobaven en unamateixa posició davant de qües-tions com l'apartheid a Sud-àfri-ca o en d'altres com la reivindi-cació d'independència de Líbia,Tunis o el Marroc. Així doncs,aquest context, sovint força con-tradictori, aplanà el camí per aquè el 1955 es realitzés una novaconferència afroasiàtica aIndonèsia sota el lema de la no-

alineació.Un dels elements importants atenir en compte, i que en bonamesura explica el caràcter delsacords presos a Bandung, fou ladisparitat dels posicionamentspolítics, tant externs com interns,de tot el seguit d'estats partici-pants. Si d'una banda hi erenpresents repúbliques popularscom la de la Xina o el Vietnam,de l'altra hi figuraven repúbli-ques islàmiques com la delPakistan. Entre els països delPròxim Orient les diferències nodeixaven d'ésser menys impor-tants, ja que al costat d'unamonarquia quasi feudal com ladel Iemen hi apareixia un estatcom la Síria baasista; per últimcal assenyalar la presència parti-

cular de la Iugoslàvia de Tito,qui un any després acolliria a laseua residència de Brioni aNehru, Nasser, Sukarno iNkrumah que seria l'embrió delmoviment dels països no aline-ats.Així doncs, amb aquesta compo-sició no és estrany el caràcter, encerta mesura complaent per atots els participants, dels acordspresos a Bandung. En aquestsacords es féu un condemna delcolonialisme alhora que es feiauna crida a la pau i la cooperaciómundial. En termes polítics,Bandung significava el respecteals drets humans, a la sobirania iintegritat nacional de cada estat,el reconeixement de la igualtatentre races, la renúncia a qualse-vol interferència en els assump-tes interns d'altres països, elcompromís a no participar enacords de defensa col·lectiva enbenefici dels interessos d'unagran potència, la dissuasió dequalsevol acció o amenaça d'a-gressió i de qualsevol forma derecurs a la força en detriment del'integritat política i territorial decada nació, i, per últim, la reso-lució de les controvèrsies inter-nacionals per mitjans pacífics.Aquests acabarien esdevenint elsprincipis bàsics tant de la coexis-tència pacífica com de la no-ali-neació. En definitiva, Bandungsignificà l'aparició d'un tercerbloc a escala mundial que optavaper una via pròpia no hipotecadani amb els Estats Units ni amb elbloc soviètic. La lògica de laguerra freda i el bipolarisme aca-baren condemnant, però elsacords de Bandung al fracàs, ibona part dels països afroasiàticsa la dependència i a la desestruc-turació interna.

A cinquanta anys de laconferència de Bandung

Menors aperpetuïtat

Argentina. La Cort Supremaargentina ha dictaminat què lespenes perpètues imposades a noumenors d'edat no contravenen laConvenció dels Drets dels Infants.La sentència s'ha conegut desprésd’un recurs d'inconstitucionalitatper 'incompliment d’acords inter-nacionals sobre drets humans icontra la tortura. L'Argentina ésl'únic país a l’Amèrica Llatinaamb menors condemnats per acadena perpetua si bé Costa Ricapreveu penes de fins a 15 anys.

Sense canvis anivell internacional

Equador. Alfredo Palacio, nouPresident de la República d'Equador,féu públic en la recent roda de prem-sa que la voluntat del nou govern ésla de respectar tots els acords inter-nacionals contrets per l'Equadorabans de la seua arribada. Entreaquests acords hi ha el signat amb elsEstats Units pel qual els nord-ameri-cans tenen una base militar en terri-tori equatorià i el pagament del deuteextern al que l'Equador destina undels percentatges més elevats de totaAmèrica del Sud.

Acords entreVeneçuela i Cuba

Veneçuela. Els presidents deVeneçuela, Hugo Chávez, i de Cuba,Fidel Castro, han signat un seguitd'acords per a la constitució de dossocietats anònimes de capitalveneçolà com a part de l'impuls del'Alternativa Bolivariana per a lesAmèriques (ALBA). Aquestessocietats són, el Banc Industrial deVeneçuela, i, Petrolis de VeneçuelaCuba. Poc abans de la signatura delsacords, els representants dels dosgoverns realitzaren una ofrena florala Bolívar.

EUA exculpa elsseus soldats

Itàlia. Tot i que el comitè nord-ame-ricà que investiga la mort de l'agentitalià que intervingué en el rescat dela periodista italiana Giuliana Sgrenano ha fet públiques les seues conclu-sions, fonts del Pentàgon han afirmatque la responsabilitat de la mort norecau sobre els soldats nord-ameri-cans. Els delegats italians a la comis-sió s'han mostrat contraris a aquestesconclusions, i han tramès aquestesinformacions al govern italià per aquè decideixi quina actitud agafardavant la qüestió.

Lliures 26 dels 28joves bascos

Euskal Herria. L'Audiència nacio-nal ha decretat la llibertat provisionalper a tots els joves processats en elmacrosumari contra el movimentjuvenil basc. Dos d'aquests jovesperò continuen empresonats per teniraltres causes obertes per la justíciaespanyola. A la sortida del'Audiència nacional, els joves handeclarat la necessitat de trobar unasolució política al conflicte queenfronta l'Estat espanyol amb EuskalHerria i han entonat l'EuskoGudariak a les portes del tribunal.

Arsenals per a la paua EuskalHerriaSi fa quatre anys la societatbasca demostrava la seua imma-duresa, Aznar dixit, els resultatsde les passades eleccions consti-tueixen una tragèdia nacional pera l'expresident del Governespanyol. Ambdós pensamentsresumeixen el bagatge democrà-tic de bona part de la dretaespanyola que des de l'oposiciórepresenta Acebes més queRajoy. El primer en conèixer els resul-tats va deixar per a la història un"ETA ha guanyat les eleccions".Mentre les declaracions deRajoy quedaven eclipsades pertan aspre raonament. Sobretotper la velocitat què està adqui-rint la política basca. Les pers-pectives injectades per laProposta d'Anoeta han giravol-tat la situació d'estancament desde la ruptura de la treva. Lesdeclaracions dels portaveusabertzales moderant l'eufòria el17-A i fent una crida als actorspolítics, sindicals i socials per auna resolució negociada i defi-nitiva del conflicte en són lamillor prova de l'obertura d'unnou temps polític al País Basc.Un nou escenari possibilitat pels150.000 vots de suport a EHAKperò també pel relleu com aprincipal partit espanyolista ales tres províncies del PP alPSOE. El càstig electoral als valedors deles dinàmiques de confrontació,com la Maria San Gil, reflecteixl'aspiració de la societat basca decaminar noves sendes. I algunespedres en el camí, com el robato-ri de 4 tones d'explosius, han deser enteses no tant com a obsta-cles per a la negociació sinó coma compilació d'arguments.

L’APUNT

Tito i Sukarno parlant a Bandung el 1955

EN PERSPECTIVA

RECULL DE PREMSA

/ 9Del 3 al 17 de maig de 2005 INTERNACIONAL

Manel Lopez i Esteve. Lleida.

En aquesta darrera setmana, sem-bla que la qüestió de la guerrad'Iraq ha agafat un creixent pro-tagonisme en la campanya elec-toral britànica. La causa quel'Iraq hagi esdevingut el centre de

la cursa electoral és troba en lafiltració a la BBC d'un informeelaborat per Peter Goldsmith, fis-cal general britànic, amb data de7 de març de 2003, on expressavaimportants dubtes sobre la legali-tat de la guerra d'Iraq. Tot i que elfiscal general ha comparegut

aquests darrers dies afirmant que,sense cap tipus de dubte, la gue-rra d'Iraq fou absolutament legal,la filtració d'aquest informe,redactat dues setmanes abans del'inici de l'ocupació, ha tornat afer recaure Tony Blair a l'acusa-ció d'haver implicat al RegneUnit en una guerra il·legal, i amés d'haver-ho fet per mitjà del'ocultació i falsejament de docu-ments.Si la participació britànica a laguerra d'ocupació ha estat ja, alllarg del segon mandat de TonyBlair, un dels aspectes més pro-blemàtics per al Labour Party, caltenir present les tortures practica-des per soldats britànics, lesdimissions de membres delMinisteri d'Exteriors o els infor-mes contradictoris dels Serveisd'Intel·ligència, ara l'Iraq potposar en dificultats la tercera ree-lecció de Blair que bona part delssondejos donen ja com a pràcti-

cament assegurada.Dependència nord-americanaen política internacionalAra bé, a banda de l'engany agran escala orquestrat per tal delegitimar l'ocupació d'Iraq, dut aterme fonamentalment per l'ad-ministració Bush i seguit sensediscussió per la resta d'estats dela coalició, la participació deLondres a la guerra d'Iraq evi-dencia, un cop més, la dependèn-cia de la política exterior britàni-ca respecte als Estats Units.Aquesta dependència té pocanovetat, però és un dels elementsde la política britànica mésmenystinguts. Podem considerarque en matèria de política inter-nacional, el Regne Unit adoptàuna posició subordinada respecteals Estats Units a partir del fracàsque significà per a la GranBretanya la guerra de Suez el1956. El que intentaren els brità-nics, juntament amb l'Estat fran-

cès i Israel, fou atacar l'Egipte deNasser i assegurar els seus inte-ressos a la regió, fonamentalmentles importacions de petroli delPròxim Orient; però l'estrepitósridícul fet a la guerra de Suez tantper Gran Bretanya com perl'Estat francès acabà relegant elsbritànics, en qüestions interna-cionals, a una posició subsidiàriadels Estats Units que es mantin-dria durant tota la guerra freda ique és manté encara avui.Així doncs, tant si Blair torna aser escollit primer ministre comsi es produeix un canvi aDowning Street sembla que pocacosa canviarà respecte a la parti-cipació del Regne Unit en guer-res d'ocupació com la d'Iraq ol'Afganistan, en les quals quiporta la direcció són els nord-americans, i els 8.300 soldats bri-tànics, que formen la segonaforça més nombrosa de la coali-ció ocupant, hauran de continuarfent front als atacs de la resistèn-cia iraquiana al sud-est del país.Gran Bretanya, doncs, ja fa moltsanys que va deixar d'ésser uncentre poderós en el contextinternacional, i ara li toca ésser,només, un dels aliats del granimperi nord-americà.

Juanjo Garcia, València.

La majoria d'enquestes davantles eleccions del proper 5 demaig projecten una victòria labo-rista al Regne Unit. Segons lesmateixes, el Labour Party acon-seguiria una 40% dels vots supe-rant en 10 punts els conservadorsi deixant amb l'altre 20% elPartit Demòcrata Liberal.Percentatges que pel sistema d'e-lecció per districte, i no propor-cional, donaria una clara majorialaborista. Només un diari taninfluent com conservador com elFinancial Times ha atorgat en laseua enquesta la victòria alstories. De consumar-se els pronòsticsmajoritaris, Tony Blair seria elprimer laborista que aconsegueixfixar la seua residència al núme-ro 10 de Downing Street durantdotze anys. Davant aquesta con-juntura Michael Howard, candi-dat torie, ha centrat la seua cam-panya en l'erosió de confiança deBlair, en una cursa de desencertsen la qual ha atiat l'espantall del'immigració o ha fet gestosreconcilatoris cap a la comunitatgai, xifrada en sis milions depotencials votants. Així Howardha confirmat el pitjors augurisdins el seu partit on es temia laseua falta de perfil. Els conserva-dors han acabat reconduint laseua campanya en la il·legalitatde la invasió d'Iraq, amb el greu-ge que mai no se n'oposaren. I enaquest propòsit han comptat ambl'oportuna col·laboració del'Advocat General de l'Estat,Jack L. Goldsmith, que ha des-vetllat que Blair coneixia infor-mes sobre la il·legalitat de laguerra. Per la seua part, Blair ha intentattraure de la centralitat del debat

polític el tema de la guerra, pre-sentant-la com un mal menor.Blair ha fet una intensa cam-panya als districtes més indeci-sos. Les seues intervencionss'han ocupat de l'economia,intentant vendre els beneficis delnou laborisme, presentant-secom la garantia de l'estabilitatfinancera i de pas recuperant eldiscurs de la por a un nou tache-risme. Amb el desavantatge però

que el nou laborisme és ja unacosa del passat, desacreditadaper les polítiques neoliberals ique només conserva el seu capi-tal ètic amb el qual es presentàen societat en el mateix lloc onestaven les armes de destrucciómassiva iraquianes, o els avionsno tripulats capaços d'arribar aGran Bretanya en quinze minuts,o siga en la imaginació de TonyBlair.

El tercer en discòrdiaMentres tant el Partit LiberalDemòcrata aspira a donar lacampanada en contra dels pro-nòstics. El seu lider, CharlesKennedy, aprofita les últimeshores per superar per l'esquerrael LP i guanyar-se el vot delsdesencisats per les polítiques deBlair. Així, els demòcrates libe-rals han assumit al llarg d'aquestvuit anys de govern laborista

algunes de les posicions tradicio-nals del LP com la defensa de l'e-ducació i el sistema sanitaripúblic. De fet foren ells els prin-cipals agitadors contra la guerra iesperen recollir vots d'aquellefecte mobilitzador, coneixedorsque la majoria de britànics vol laretirada de tropes per a finald'any. Aquest tipus de posiciona-ments li han valgut l'atracció depersonatges com el veterà dipu-tat laborista Brian Sedgemoreque s'ha afegit a la campanya deKennedy. Com gràficamentexplica Andrew Grice, analistade The Guardian, els liberalsdemòcrates aspiren a recollirl'hemorràgia de vots del LP.També han fet promeses puntualsa grups molt sensibles i que notenen res a guanyar amb conser-vadors o laboristes. En aquestsentit destaca l'anunci de la reti-rada d'alguns impostos als jubi-lats. Fins i tot han maquillat elseu tradicional europeisme cons-cients que produïa cert rebuigentre els segments de vots queesperen gratar al LP. PeròCharles Kennedy té com a prin-cipal enemic el bipartidisme quegenera el sistema de districtes ila tendències al vot útil quegenera. Així com també arrosse-gar una fama personal de beve-dor i de mantenir conductes des-ordenades.Riscos per al LPAmb aquest escenari la principalamenaça per a una anunciadareelecció són la baixa participa-ció en una campanya caracterit-zada per la falta de diversitatprogramàtica i d'una alternativa.I sobretot la reedició d'un 11-Mlondinenc o un atac a les tropes al'Iraq per la qual cosa els serveisd'intel·ligència britànica estanamb totes les alarmes enceses.

Iraq i l'economia han estat els eixos de la campanya electoralbritànica

Blair després deBlair

Blair, Iraq i la dependèncianord-americana

Blair i Bush són els principals impulsors de l’ocupació d’Iraq

Els plans militars de Blair han estat un dels principals eixos de la campanya electoral al Regne Unit

Josep Maria Solé, Barcelona.

El passat 15 d'abril, el governespanyol va aprovar el projectede llei de devolució dels "papersde Salamanca". Aquest és el pri-mer pas que fa el govern estatalper la restitució de la documenta-ció catalana espoliada pels fran-quistes i custodiada pels dife-rents governs postfranquistes.Un primer pas que arriba unamica tard (el 1978, l'Antoni deSenillosa ja va presentar la pri-mera iniciativa parlamentàriaque en demanava el seu retorn) ique és parcial (referint-nos alPrincipat, mentre pelDepartament de Cultura repre-senta el 80% de l'arrabassat, pelmembre de la Comissió de laDignitat Enric Borràs el retornatvoltaria el 2%).La vicepresidenta del Governespanyol, Teresa Fernández de laVega, va qualificar aquesta deci-sió de restitució “d'una situacióil·legítima" i la consellera deCultura de la Generalitat deCatalunya Caterina Mieras parla-va de tancament “d'un cicle de lahistòria de Catalunya". Ara bé, elcamí és llarg i fa pujada. Perquèa aquest projecte de llei encara li

resta passar el tràmit parlamenta-ri per convertir-se en llei desprésde ser aprovat al Congreso. I uncop estigui aprovada la llei,encara faltaran tres mesos pelretorn de la documentació de laGeneralitat de Catalunya i propd'un any pel retorn de la dels par-ticulars. I, tot i així, encara hihaurà documentació catalana alsArxius de Salamanca perquè,sense comptar tota aquella docu-mentació privada i que en noestar catalogada, és impossiblede saber si està en llurs mans, elprojecte de llei no ha inclòs dinsla documentació a retornar la decaràcter municipal, un fet queafecta especialment el PaísValencià. Allí, el vicepresidentde la Generalitat ValencianaVíctor Campos ha anunciat queno pensa reclamar les cinquantacaixes de documents de l'institu-ció de la qual és vicepresident isón ja 45 els ajuntaments quehan aprovat mocions reclamantel retorn del patrimoni. Pel quefa a les Illes, les diferents institu-cions implicades encara no hanarribat a cap acord sobre elretorn de la documentació con-fiscada relativa sobretot a larepublicana Menorca.

Un nou títol ha vingut a afegir-sea la sèrie de llibres que en elsdarrers anys han aparegut sobrela història de l’independentismede combat de les dècades dels 80i dels 90. L'interès de l'estudi dela història d'aquest movimentrauria en els importants càrrecsassolits per certs polítics de par-tits parlamentaris (bàsicamentd'ERC) que havien militat enorganitzacions de l'independen-tisme. En aquest cas el llibre ve acentrar-se en una de les sevesorganitzacions referencialsdurant la dècada dels 80, elMoviment de Defensa de la Terra(MDT). La tesi fonamental del llibre ésque l'MDT "acabà sent una expe-riència fracassada", fracàs que esdemostraria en dues incapacitats:la incapacitat per sortir de lamarginalitat i la incapacitat perconstruir un "veritable movimentpolític". Però el cert és queDeulonder es recrea en aquestatesi i no és capaç, probablement

per la seva perspectiva ideològi-ca, de posar en una balança elserrors i mancances de l'MDT (enmolts casos prou ben ressenya-des) i els seus encerts -que enaquesta història es reduirien a la"canalització de l'esclat de l'in-dependentisme juvenil durant els80" juntament amb la Crida i,fonamentalment, a ser un mésdels elements que permetrien, aprincipis dels 90, l'aparició del'independentisme com a "espaipolític parlamentari"-.Deulonder argumenta de formacontundent i precisa quan parlade la divisió de l'MDT en duesfraccions, o de les funestes con-seqüències de l'atemptat d'ETA aHipercor només 9 dies desprésque 53 mil catalans votessin HBen les eleccions europees de1987. També analitza críticamentel triomfalisme i distanciamentde la realitat que destil·len certsposicionaments independentis-tes, centrant-se en especial en lestesis del Front Patriòtic i de

Josep Guia al voltant de la deno-minació de la nació catalana. Fauna correcta reconstrucció de lapolítica de pactes que conduïrena la dissolució de l'Assembla perla Unitat Popular (AUP) i a l'en-trada de molts dels seus quadresdins d'ERC (quadres que segonsl'autor formaven part de la bran-ca més capacitada per construirun moviment polític). Peròaquests encerts relatius no ama-guen la tírria (o és potser rancú-nia?) amb què s'analitza unaorganització que es definia coma revolucionària, producte de laperspectiva ideològica de l'autor,una perspectiva liberal i acríticaamb l'"economia de mercat" iamb l'"estat de dret". Potser ésdegut a aquesta perspectiva ideo-lògica es pregunta en repetidesocasions si l'MDT no volia enrealitat implantar un model departit únic en un règim sense lli-bertat d'expressió. El to que aga-fen certs passatges de l'obra sem-blen més propers al fanatisme

anticomunista d'un AlfonsQuintà i a la crítica marrullerad'un Salvador Sostres que a larigorositat analítica d'un histo-riador. Salvant les distàncies,òbviament.Una última qüestió que cal res-senyar, més encara si com diemestem parlant d'un treball d'his-tòria, és l'ús de les fonts. És certque l'arxiu de les organitzacionsindependentistes és a vegadesinexistent i que això en dificultala recerca al voltant de la sevahistòria, però no és tant difícill'accés a molts arxius personals ia força més bibliografia sobre laqüestió disponible en diversesbiblioteques públiques. Senseanar més lluny el manifest d'au-todissolució de Terra Lliure, desetembre de 1995, no és tant difí-cil de trobar: el llibre d'Edicionsel Jonc Parla Terra Lliure elreprodueix íntegrament. Elmoviment independentista conti-nua sent un perfecte desconegutper la societat catalana, i elconeixement de la seva històriauna necessitat per millor conèi-xer el nostre present. Però mésnecessari que tot això continuasent la crítica de l'ordre realmentexistent i no l'acarnissament ambaquells qui, amb més o menysencert, han intentat canviar-la.

Joan Teran

10 / Del 3 al 17 de maig de 2005

S'inicia el procés de retorn d'unapart dels "papers de Salamanca"El govern espanyol fa un primer pas per retornar els "papers de Salamanca".Tant la documentació municipal com la relativa a la Generalitat Valenciana o ales Illes queda, de moment, fora de la iniciativa

Una història amb força salsa

CRÍTICA

Lapromesa esfa realitat

"I si canto els himnes de lesnostres esperances, fins al diaque toquem amb les nostresmans la nostra absoluta lliber-tat"Ja és al carrer de la mà deBullanga Records, el primertreball de Cesk Freixas, can-tautor de Sant Pere deRiudebitlles (Alt Penedès) ique amb el disc Set voltesrebel entra de cop en el pano-rama musical català. Ambuna correcta mescla de mis-satge, poesia i compromís, enCesk ha editat nou cançons,més una introducció deSalvador Allende i unaremescla, que suposen eldebut d'una persona que mésenllà de la seva afició musi-cal aporta un discurs ferm icoherent amb unes lletresmolt properes a l'esquerraindependentista. El disc compta amb lacol·laboració de Els altresBandais que li fan de banda endirecte al riudebitllenc i liaporten frescor a unes cançonsque entren fàcilment al públic. Les cançons del discLa temàtica de Set voltesrebel es força variada, va desde temes més íntims com“Una vida, una història" i"Nuus" fins a altres de méscompromís social, per exem-ple "A Catalunya,el meupaís", "No amaguis la llen-gua" o "L'última fada", onapareix Feliu Ventura, una deles clares influències de l'au-tor.Ara, a en Cesk Freixas liqueda la prova de presentarel disc en directe, cosa queestà fent actualment i que elportarà a rodar arreu delsPaïsos Catalans. Un exempled'això, són les actuacions queté aquest mes de maig aindrets tan distants comXàbia, València, Cardedeu oVilanova i la Geltrú.Tot i això, el cantautor delPenedès (que també forma partdel grup que versiona a l'OvidiMontllor, La Fera Ferotge) jaha donat el primer pas amb l'e-dició d'aquests disc que reco-manem des de les pàgines decultura de L'Accent.

Jordi Garrigós

CULTURA

Història de l'MDT, Xavier Deulonder i Camins. Publicat per Llibres de l'Índex.Barcelona, 2005

Pancarta contra el retorn a l'Ajuntament de Salamanca / Foto: L’Accent

CULTURA11 / Del 8 al 22 de març de 2005

La batalla d’Almansa

Com cada any, aquest 25 d'a-bril els valencians conmemo-ren l'aniversari de la derrota deles tropes austriacistes, esde-vinguda l'any 1707 a Almansaenfront de les tropes borbòni-ques en el marc de la Guerrade Successió. En una perspec-tiva nacional aquest fet té, amés, una gran rellevància peldoble motiu que és un primerpas cap a l'ensulsiada nacional(caiguda de Barcelona el 1714i de Mallorca el 1715) i que ésa conseqüència d'aquestaderrota que s'instauren per pri-

mer cop al nostre país lesmesures d'excepció per lesquals perden vigència els dretshistòrics (els furs del Regne deValència en aquest cas) i essuprimeix la llengua catalanade qualsevol ús oficial. Ipodem considerar-la unaensulsiada nacional no tan solsper què l'estratègia del bàndolvencedor fou precisament lade la liquidació de qualsevolrastre del carácter nacionaldiferenciat, si no també perquè en la lluita de classes sub-jacent al conflicte bèlic les

classes populars valencianesvan optar obertament per ladefensa dels drets nacionalsmitjançant l'aposta per l'aus-triacisme, quedant la societatvalenciana dividida entre,d'una banda, els camperols i lapetita i mitjana burguesiadonant suport al bàndol del'Arxiduc Carles, i de l'altra elssectors privilegiats ("botiflers"aleshores, ara i sempre) donantsuport al candidat Borbó, Felipd'Anjou. Aquesta batalla i totala Guerra de Successió no és,però, un afer domèstic delsvalencians o dels catalans engeneral, si no que es va pro-duir enmig d'un seguiment anivell europeu, ja que al darre-re de cada candidat es van pro-duir complexes aliances entreles potències europees i aquestfactor, finalment, en va deter-minar el desenllaç. Aquestcaràcter de la batallad'Almansa com un capítolrellevant dins un conflicte d'a-bast europeu és la causa del fetben curiós que, en una derrotanacional d'aquestes caracterís-tiques els soldats derrotats noeren catalans si no portugue-sos, britànics i holandesos.

Joan Sebastià Colomer iTejada

AGENDAMAIG

Divendres 6Barcelona (Barcelonès). Jornades crítiques d'agitació cultural "Linux i

Software Lliure". 19h, Ateneu Popular de l'Eixample.València (Horta). Inauguració de la Fira Alternativa. 11h, llit del Túria.

Xerrada “Les resistències a l’especulació urbanística a València”. 19h. Dissabte 7Barcelona (Barcelonès). Manifestació antifeixista. 10:30h, Collblanc-

carrer de Sants/Riera Blanca (Les Corts). Organitza: PlataformaAntifeixista de les Corts .

Berga (Berguedà). Concert Sempremés de comiat de Brams. 23h, Campde futbol.

València (Horta). Xerrada: "El cas dels Tres de Gràcia". 20:30h, Firaalternativa. Organitza: Endavant.

Diumenge 8Barcelona (Barcelonès). IV Botifarrada popular contra l'especulació.

12h, pl. Sant Bernat Calvó. Organitza: Coordinadora contra el 22@.València (Horta). Concert amb el Impresentables i cloenda de la Fira

Alternativa. 20h.Dimecres 11Castelló, Ondara i València. Jornada de lluita per l’ensenyament públic.

Organitza: CEPC i Plataforma per un Ensenyament Públic del PVDivendres 13Barcelona (Barcelonès). Jornades crítiques d'agitació cultural "Propietat

intel·lectual o procum?". 19h, Ateneu Popular de l'Eixample.Gramenet del Besós (Barcelonès). Xerrada amb un membre del

Moviment Popular de Castella i sopar. 19h, Ateneu Popular JúliaRomera. Organitza: Skamot Gramenet-Assemblea independentista.

Elx (Baix Vinalopó). Xarrada sobre Nicaragua "Dones en deconstrucció,dones a Nicaragua". 20:30h, Casal Jaume I.

Cullera (Ribera Baixa). Projecció del documental "Arrels de Lluita".Casal Jaume I de Cullera. Organitza: Maulets.Dissabte 14Barcelona (Barcelonès). Concert per a l' autogestió dels mitjans con-

trainformatius amb Insershow i altres. 21h, CC Les basses. ARA 9Barris.

Manresa (Bages). Concert 9 anys de Propaganda-pel-fet amb Obrint Pas,Soziedad Alkoholika, Skatalà i altres. 21h, pavelló Nou Congost.Organitza: Propaganda-pel-fet.

Dimarts 17Barcelona (Barcelonès). Concentració pel judici als solidaris/es amb

Miniwatt. 10h Jutjats de Lluís Companys.Dijous 19Alacant (Alacantí). Concert "Dolç Tab Jazz Project". 21:30h, Universitat

d'Alacant. Organitza: Xarxa de Casals Jaume I de les Comarques delSud - Elx, Alacant, Crevillent, Mutxamel i Monòver.

Dissabte 21Benifairó de la Valldigna (La Safor). Concert per una Valldigna lliure

d'Especulació i d'Alta Tensió amb Obrint Pas, Bajoqueta Rock i d'al-tres. 23h, camp de futbol. Organitza: Plataforma contra l'alta tensió.

Calella (Maresme). 7è aniversari de l’Atzucac. Concert amb Skatalà,La Gossa Sorda i altres. 22h, Fàbrica Llobet. Organitza: Atzucac,Casal Popular Bullangues i Maulets.

Diumenge, 22La Jonquera (Alt Empordà). Marxa Transfronterera en contra la línia

d'alta tensió. 10:30h, aparcaments de duanes. Organitza: PlataformaNo a MAT.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, BarPatapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, CasalJaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-CampusBurjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal PopularFèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, CasalIndependentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola,A.C Jaume I. Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa:Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta:Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació AireNou de Baó, CEPC-UP. Safor:Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra:Torà. Segrià:La Falcata. Selva:Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès:Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès:Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental:Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, elMirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona)/ Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714(Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / CasalPopular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molinsde Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) /CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) /La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa(C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) /Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

On trobar L'Accent

"A Sabadell o estàs amb els Bustoso acabes patint les conseqüències"

Arnau Urgell i Vidal, Sabadell.

Em podríeu explicar el cas d'enDavid que ha estat el revulsiu detots els fets d'aquests dies?En David és un noi de 14 anys queestava al carrer amb uns amics seusenganxant adhesius de "l'estilBustos". Van veure uns polícies i vancomençar a córrer ja que es vanespantar quan van veure la seva acti-tud. Un dels policies va perseguir enDavid amb la moto, es va tirar asobre el nen, el va enclastar contra laparet i el va emmanillar. Va aplicar-liuna porra elèctrica per inmobilitzar-lo -fet curiós tenint en compte la sevaedat-. Posteriorment se'l van empor-tar a la comissaria i el van tenir treshores. Va ser amenaçat -fins i tot demort-, fins que el pare es va presen-tar. El regidor de Via Pública,Francesc Bustos, va intentar convèn-cer el pare per tal que no el denunciésal·legant que no havia passat res i que"eren coses de nens". El pare teniaclar que denunciaria els fets i com arepresàlia el cas del nen va ser portatper part de la policia municipal a lafiscalia de menors. Al nen se li impu-ta amenaces, desobediència i resis-tència a l'autoritat.

El tema dels adhesius ve d'unacampanya iniciada ja feia unes set-manes...És la part més visible d'un manifesttitular "per una ciutat viva, oberta aldiàleg i ben gestionada" impulsat apartir de diversos ciutadans indivi-duals. Aquest manifest ha estat recol-zat per 900 persones que demanen uncanvi en l'estil de governar la ciutat.Aquestes firmes no es mostren publi-cament -com a garantia que existei-xen s'han presentat al Síndic deGreuges- ja molta de la gent temiarepresàlies. En els darrers dies mol-tíssima gent s'està adherint a la cam-panya.

El manifest parla d'una gestiómunicipal sectària, i els fets delsúltims dies quasi podrien equipar-se al caciquisme. Esteu habituats aaquest estil de política?L'estil Bustos és aquest. El mateixque es podria portar a terme per partd'un cacic en un poble petit però enuna gran ciutat, no. O estàs amb ellso pateixes les conseqüències. S'ha detenir en compte que és un consistorisense oposició, l'equip de govern(PSC-PSOE, ICV-EUiA i ERC)tenen 20 dels 27 regidors. Aleshores,

quan algú intenta fer oposició real, enaquest cas al carrer, a través delmanifest doncs es va directament "aper ells".

La repressió per part del'Ajuntament a la ciutat no ha estatamb el cas d'en David una novetat.Segurament el cas que va trans-cendir més va ser el del bar Bembaperò n'hi ha hagut altres?N'hi hagut diversos. A part dels quehas comentat el 23 de febrer del 2004es produïren cinc detencions desprésd'una baralla en el marc d'un cap desetmana plena d'agressions feixistes;així com amenaces a un jove perhaver fet fotos en una concentracióde rebuig a un acte electoral...També s'intenta intimidar a personescompromeses del MPS a través de labrigada d'informació; és paradigmà-tic el cas d'un jove que ha rebut 8multes de transit després d'utilitzar elseu cotxe -malgrat dur la matrículatapada- en una manifestació. D’altrabanda, Joan Manau -que ha exercit

de portaveu aquests darrers dies del'Ajuntament- ha responsabilitzatJoan Carles Doval -un dels impulsorsdel manifest- de totes les accions"violentes" que es puguin ocasionar aSabadell.

Normalment els casos de repressióqueden circumscrits als mitjans decontrainformació o com a molt aescala local. Què ha passat aquestavegada que s'hagi trencat el silencimediàtic?Per una banda ha succeït en un con-text concret, el manifest feia pocsdies que s'havia presentat; per unaaltra la tasca realitzada per part del'MPS i finalment s'han aprofitat lescontradiccions locals-nacionals delspartits polítics, doncs consideremque la dimissió de Paco Bustos s'haordenat des de Barcelona. Aquestdarrer fet -combinat amb el bon tre-ball de la comissió de premsa- hapermès que la notícia saltés a lamajoria de mitjans institucionals. Abanda d'aquests motius la pròpiaactuació del regidor a l'hora de dimi-tir -malgrat intentar prendre un paperde víctima- ha estat vista per la majo-ria de ciutadans com a desmesurada.

Creieu que la batalla mediàticas'està guanyant?Doncs estem en això. En tot cas hemaconseguit girar la truita de la desin-formació, deixant clar que la dimis-sió ha estat política i no per suposa-des amenaces i perquè la gestió haestat molt negativa. Durant uns diesens hem posicionat de tu a tu davantde l'Ajuntament. Però també tenimclar la força real de cadascú. També,s'està denunciant als mitjans decomunicació locals -Diari deSabadell i Canal 50- per la sevaactuació parcial, la reproducció de lesversions oficials i fins i tot reportat-ges esbiaixats com un sobre el supo-sat "terrorisme" que existeix aSabadell. Aquest enfocament d'allòque passa a Sabadell no ve de nou is'ha repetit en el cas Bemba, en elsatacs al Casal o sobre l'okupació delcentre social de Can Barba.

Un dels suports més emblemàticsha estat la dedicatòria del jugadorsabadellenc del FC BarcelonaOleguer Presas. Heu rebut mésmostres de solidaritat?Sí, molts col·lectius de fora de l'MPSs'han volcat amb nosaltres -tota lagent gran que ha firmat el manifestper exemple- i han recolzat la nostraposició. A banda, la casualitat quel'Oleguer marqués el primer gol coma jugador del Barça aquest cap de set-mana i el dediqués a en David haestat massa.

Creieu que la coordinació quesuposa l'MPS ha influït positiva-ment en donar una resposta quehagi transcendit més enllà dels cer-cles habituals?Clarament, la coordinació entrecol·lectius ha donat els seus fruitsaquests dies. Per exemple, des del'Ajuntament es va intentar, a les pri-meres hores, criminalitzar l'Assem-blea d'Okupes. En aquest cas,l'Assemblea estava coordinada al’MPS -de manera prèvia- i ja costamés tombar-nos a tots junts. A partird'aquí han intentat la via dels "anti-sistema". La veritat és que el discursd'intentar tapar tot a partir de dir quea Sabadell hi ha kale borroka creiemque ha fracassat i ho demostra que elsúltims dies l'estil respecte a nosaltresha canviat moltíssim. Consideremque molta gent que no acabava deveure la necessitat de l'MPS han que-dat convençuts tan de la seva utilitatcom del seu funcionament.

Entrevista a Júlia Alsinet iAdrián Zancajo, portaveusdel Moviment Popular deSabadell (MPS)Una cascada d'esdeveniments produïts els darrers dies aSabadell han centrat les mirades de bona part del país enaquesta ciutat vallesana. La presentació d'una manifest encontra la gestió de l'alcalde, la detenció d'un jove de 14 anysper enganxar un adhesiu de crítica a l'alcalde, la dimissió par-cial del responsable de la policia... no són -segons l'editorialdel número especial, per a l'ocasió, de la revista local Ordintla Trama- una inundació que hagi saccejat un oasi.Consideren que la ciutat de Sabadell és des de fa temps unazona de risc. Malgrat que en l'entrevista ens afirmen que ni elsregidors de la ciutat són més dolents i corruptes que altresmunicipis i que, el número d'agressions feixistes no és supe-rior a altres ciutats de l'àrea metropolitana el cert és que famesos que es respira a la cocapital del Vallès un clima tens.En aquest context diversos col·lectius de base de la ciutat faun parell d'anys van començar a coordinar els seus esforços.El resultat del treball conjunt en els darrers mesos ha estat l'a-nomenat Moviment Popular de Sabadell (MPS), que preténdonar una visió de la ciutat des d'una perspectiva innovadora,rupturista i independent. Un conjunt de col·lectius que preténcoordinar i al mateix temps sectorialitzar les lluites a través deprojectes de comunicació -revista Ordint la Trama, RàdioTrama-, l'articulació d'un discurs sobre el problema del fei-xisme així com un seguiment i denúncia dels casos a través dela Plataforma Antifeixista (PAS), creació d'espais autogestio-nats -Can Capablanca, Can Barba- i dinamitzar el jovent alsbarris a través de les assemblees de joves i als instituts ambl'Alternativa Estel. L’MPS s’havia fixat el 23 d’abril com a data de presentaciópública.però la cascada provocada per l'Ajuntament els va feravançar el part unes hores. I el resultat sembla que ha estatpositiu, la truita de la desinformació ha estat pràcticamentgirada i és que en pocs dies han passat de ser “antisistemes” aesdevenir un interlocutor vàlid que representa el malestargeneral amb l'estil i l'actitud de governar la ciutat; suposant unautèntic nus a l’estòmac d’un consistori impotent davant l’es-cac rebut per parts dels col·lectius populars.

“La coordinació enl’MPS ha donat els

seus fruits, costa moltmés “tombar” a quinzecol·lectius que a un ”

/ 12Del 5 al 19 d’abril de 2005 CONTRAPORTADA