Sumari:

Del 9 d’agost al 6 desetembre de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 64

Entrevista a Cristina Vidrier, membre d’Alerta Solidària

L'arribada de l'estiu a moltes viles catalanes incloules esperades festes majors. Aquest any, però,aquestes trobades lúdiques han arribat envoltadesde polèmiques i amenaces des de les autoritats deprohibir actes alternatius convocats per col·lectiuspopulars.A Gràcia (Barcelonès) l'Assemblea de FestesAlternatives ha anunciat que continuarà realitzantels seus actes malgrat les prohibicions i amenacesde l'Ajuntament, mentre el regidor del PP,Fernández Díaz, reclamava encara més "fermesacontra els okupes" i contra els que "fomenten lakale borroka". A Sants (Barcelonès) el districtefinalment no ha portat a terme les seves amenacesde no cedir l'espai on es realitzaven els darrersanys les festes alternatives. Finalment, a La Roca(Vallès Oriental) l'Ajuntament ha prohibit unasèrie de concerts populars mentre a Quatretonda(Vall d'Albaida) el consistori va prohibir la cele-bració de la segona Trobada Internacionalista

El proppassat 30 de juliol mig miler de perso-nes eixiren als carrers de Dénia (Marina Alta)per a manifestar-se en defensa del territori idenunciar la destrossa ecològica per part de lesmàfies immobiliàries.Convocades per la plataforma Marina Lliure(Assemblea de Joves de Pego; Assemblea deJoves del Colomar; del Casal la Mistelera deDénia; Endavant i Maulets) unes 500 personeseixiren als carrers de Dénia per mostrar el seurebuig a la política de depredació urbanísticaque s'està duent a terme a la gran majoria depoblacions del País Valencià i especialment a laMarina.A més dels organitzadors cal destacar, entrealtres, la presència de la Coordinadora per laProtecció del Patrimoni Agrícola (Benissa,Marina Alta), Salvem Sanet (Sanet, MarinaAlta), L'Algar Net i Viu (Callosa d'en Sarrià,Marina Baixa) o La Carrasca (Alcoi, l'Alcoià).Sobtà, sobretot, la presència d'un bloc d'EU i und'ERPV. Tant els primers, que curiosament por-

taven una pancarta amb només el logo d'EU isense cap lema al·lusiu al motiu de la convoca-tòria, com ERPV han estat qüestionats per lafeina que han fet des de governs o l’oposició endefensa del territori. Finalment, cal destacar que la manifestaciótranscorregué sense incidents i que, al final d'a-questa, es va llegir un manifest on es denuncia-va l'actuació de les empreses immobiliàries a lacomarca així com la repressió i persecució quepateix la gent que ha decidit lluitar per la seuaterra.

Polèmica i prohibicions ales festes alternatives

Manifestació contra lesmàfies immobiliàries

El passat 29 de juliol, el polè-mic president de la Diputacióde València, Fernando Giner,va acudir a la seu de l'EscolaPolitècnica Superior deGandia (EPSG) per clausurarunes jornades de la secessio-nista Real Acadèmia deCultura Valenciana (RACV)amb una xerrada sobre "elpassat, el present i el futur dela llengua valenciana". Unatrentena d'independentistes,militants de Maulets i de laCoordinadora d'Estudiantsdels Països Catalans (CEPC)van acudir-hi per mostrar elseu rebuig a "la utilització dediners i espais públics per a ladifusió d'ideologia feixista-

blavera", segons van ferpúblic en un comunicat. Laprotesta, que va consistir en eldeplegament de diverses pan-cartes contra el blaversisme iel secessionisme i el reparti-ment de pamflets explicatiusva ser pacífica en tot moment.Tanmateix, des d'un principi,la policia i els assistents vanactuar violentament contra elsmanifestants i, un cop vanabandonar la sala, tretze per-sones van ser detingudes acu-sades de desordres públics.Segons testimonis presen-cials, la policia local va desen-fundar les seues pistoles demanera amenaçant per retenirels independentistes fins l'arri-

bada de la Policia Nacionalespanyola.Davant les detencions, elsjoves independentistes de laSafor han denunciat el caràc-ter polític de l'actuació poli-cial i també han insistit en l'ac-titud de la direcció de l'EPSGque "continua obrint les portesa aquells que defensen criterisacientífics i a elements detarannà feixista, mentre negaels espais per realitzar altrestipus d'actes". Recordem quel'abril passat l'EPSG va censu-rar un acte de la CEPC on, denou, un militant va ser brutal-ment agredit pels cossos pri-vats de seguretat de la institu-ció.

Periòdic popular dels Països Catalans

Després d'aquest número, L'Accentfarem unes xicotetes vacances fins elmes de setembre. A causa del període estival, ja hemhagut de reduir el nombre de pàgines dedotze a huit, i ara farem un xicotetparèntesi en la publicació. Esperem queels nostres lectors i lectores i subscrip-

tors i subscriptores comprenguen aques-tes mesures temporals. Així, L'Accentse'n va de vacances, però només percarregar piles, per preparar nous temes iper buscar nous col·laboradors... La nostra propera cita amb els i les lec-tores serà el 6 de setembre. Us esperem.I confiem que vosaltres també ho feu.

L’Accent se’n va de vacances

L’energia a debatPaïsos Catalans / 3

Protestes per lareforma delsestatuts

Països Catalans / 4

Vaga a Arbora-Ausònia deXixona

Economia / 5

Cultura occitanaals llibres del’Índex

Cultura / 7

13 detinguts a Gandiacontra el blaversime

La policia espanyola actua contra l’acte de protesta

Pancarta de la Plataforma Marina Lliure

Acte en suport als tres de Gràcia a la plaça del Diamant durant les festes de 2004 / Foto:Oriol Clavera

Sants, Gràcia i la Roca preparen les festes majors entre amenaces deprohibicions i repressió de les autoritats

Músics i cantants en Valencià hantornat a fer una protesta per lescondicions d'apartheid lingüístic aquè des de les institucions valen-cianes se'ls sotmet. La protesta haconsistit en una actuació sorpresaal davant del Palau de laGeneralitat Valenciana per a laque es va convocar per sms, telè-fon, correu electrònic, radio -Ràdio Klara- i a través de webscom la de L'Avanç i Diariparlem.Així, unes tres-centes personess'aplegaren a la porta del Palauesperant l'acció que va començara les 20:00h quan un camió va feracte de presència, es van desple-gar les lones i Pau Alabajos va feruna fidel interpretació de la míticacançó de Raimon "Al vent". Totseguit la direcció del recentmentcreat col·lectiu de músics i can-tants en Valencià, de la mà del seupresident, Manolo Miralles va ferla lectura del manifest preparatper l'ocasió. L'acció va transcórrer sense capincident llevat de la presènciapolicíaca amb una dotació que vaevitar que l'acció es fera a l'em-plaçament on s'havia pensat, és adir, a la Plaça de Manises.Després de realitzar la protesta aldavant de la Generalitat, la muniód'espectadors i i gran grup demúsics es va dirigir fins a la plaçadel Tossal on van tornar a actuarun bon grapat de músics. Ja a les23:00h, a Ca Revolta, es va realit-zar la part més lúdica de la protes-ta i gairebé tots els músics pres-ents van passar per l'escenari ainterpretar algun dels seus temes.

En el manifest llegit els músicsdenunciaven l'exclusió sistemàti-ca dels treballs discogràfics enValencià en la RTVV, tant enRadio 9 i Sí Ràdio com en Canal

9 i Punt 2. Reclamaven que esdone informació prèvia sobre elsconcerts, i que es feren reportat-ges en aquests mitjans, sense obli-dar donar certa presència alsmúsics que interpretem en valen-cià sent convidats a algun.Finalment, denunciaven l'absèn-cia d'una política específica desuport a la música en valencià perpart de la Conselleria de Cultura il'Institut Valencià de la Música, elque implica la total negació delseu treball i cap política de difusióal País Valencià i, menys encara,de suport a la promoció cap a l'ex-terior.

La protesta és la tercera que elsmúsics i cantants mamprenen enaquest sentit. La seguida d'ac-cions començà amb la concentra-ció, ara fa dos anys, davant elPalau de Congressos de Castellóquan RTVV donava uns vergon-yants Premis al Món de la Músicadels quals excloïa qualsevol refe-rència a la música en Valencià, vacontinuar amb la tancada al Palaude la Música de València de 2 demarç d'enguany, espai on mai noha actuat cap grup ni artista dels

que s’expressen en Valencià, i demoment ha acabat amb la protestadavant de la Generalitat.

Una guia únicaL'acte es va fer coincidir amb lapresentació de la primera i únicaGuia de cantants i músics enValencià que ha estat editada con-juntament amb el periòdicL'Avanç. La guia conté fitxes demés de vuitanta formacions isolistes que usen el Valencià enles seues interpretacions. Amb8000 exemplars impresos la guiaha estat encartada a l'edició deL'Avanç que romandrà tot l'estiuals quioscs del País Valencià i amés serà enviada a tots els ajunta-ments del País Valencià. Amb ellsel col·lectiu de músics i cantantsen Valencià pretén deixar senseexcuses les institucions que afir-men no programar músics enValencià adduint que no hi haoferta. A més, òbviament, preténdonar a conèixer el públic lavarietat i vitalitat d'aquesta músi-ca.

Músics en Valencià

2 / Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 64. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions:

646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països

Catalans: Laia Altarriba, Sergi Argelés, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus,Jordi Garrigós, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau

Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia,Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer,Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica:Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol

Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Múscs en Valencià.

La festa ha estat sempre un element central de les societatshumanes. Etnòlegs, antropòlegs, sociòlegs i historiadors jahan establert a bastament la importància de la festa per alscol·lectius i per als individus. I les han tipificat segons ori-gen, funció i forma.

En termes generals, la festa sempre ha suposat una alteracióde l'ordre establert, un parèntesi en el procés productiu quelliga les nostres vides durant la resta de l'any i un moment demajor llibertat on l'autoritat de les diferents institucionsqueda en entredit. És a dir, la festa sempre ha tingut un certcomponent polític contestatari. No és menys cert, però, queaquestes mateixes característiques han fet de la festa unfenomen molt cobdiciat pel poder, fins al punt que actual-ment està fortament regulat i institucionalitzat amb l'objec-tiu de limitar els seus efectes, o, per què no acceptar-ho, perutilitzar-la políticament al seu favor.

Aquesta voluntat de control sobre la festa és tan antiga coml'existència de la mateixa festa. L'Església, per exemple,sempre ha intentat cristianitzar festes d'origen pagà, com ésel cas de la revetlla de Sant Joan, per minimitzar el seuimpacte contestatari. D'altra banda, amb la progressivaimplantació de les societats fabrils i, en definitiva, del modede producció capitalista, el calendari festiu s'anà reduint peraugmentar les hores productives anuals, fins el punt que elcreixement europeu dels segles XIX i XX guarda estretarelació amb l'augment dels dies laborals al final de l'any.Però, sense cap mena de dubte, l'ofensiva més importantcontra la festa es va produir durant els anys del franquisme.D'entrada, el carnestoltes -que havia resistit l'ofensiva ecle-siàstica- va ser prohibit arreu dels Països Catalans, tot i queno sempre amb el mateix èxit. Però a banda d'això, la restade festes van ser assimilades a l'ideari franquista gràcies a unEstat més fort que mai i a una societat derrotada i vulnera-ble.

Més recentment, l'anomenada transició ha permès que mol-tes de les festes hagen perdut el caràcter reaccionari, folklò-ric o religiós que el franquisme s'havia esforçat a injectar-les; però en la majoria dels casos ha perviscut el caràcter ins-titucional limitant-ne l'essència popular i crítica. De fet, amoltes viles catalanes, les festes majors encara mantenen uncaràcter espanyolitzador que les autoritats protegeixen ipotencien.

Tot i així, cada cop són més les iniciatives que intenten recu-perar les festes -majors o no- per al poble. Tant a les gransciutats catalanes com a les viles i pobles, la gent s'organitzaal marge de les estructures oficials per organitzar la seuafesta i per recuperar el caràcter anti autoritari d'aquesta. Sónclars exemples els de la vila de Gràcia o Cornellà. O les mésrecents festes alternatives de la Magdalena a Castelló de laPlana o a les Falles de València.

Tot plegat és una mostra de la creixent vitalitat política delsPaïsos Catalans que cada cop van recuperant més espais d'a-firmació social i nacional. Perquè, al cap i a la fi, la festa noés res més que un espai polític, com tants altres, on expres-sar-se, on reivindicar i on lluitar. El control social és cadacop més gran. I són poques les escletxes que tenim perexpressar-nos i fer-nos sentir. Ja que ens organitzen la vida,no deixem, com a mínim, que ens organitzen la festa. Si hoaconseguim, haurem fet un gran pas endavant.

EDITORIAL

Fem festa! Canya per la música enValencià

Girona és la demarcació catala-na que menys inversió rep entransport públic. Així, mentreque a Barcelona la despesapública per al transport col·lec-tiu és de 76 euros per habitant ,a les nostres contrades nomésarriba a la misèria de 9 euros perpersona. D’altra banda, en elglobal de Catalunya, les inver-sions en carreteres se situen en600 milions d'euros i, per con-tra, només es destina mig miliod'euros a promocionar el trans-port públic. És a dir, que la des-pesa per potenciar la mobilitat

sostenible és 300 vegades mésreduïda que la que és destina perimpulsar el lobby del vehicleprivat. Aquesta realitat tan nociva com-porta uns hàbits i unes conduc-tes molt poc evolucionades imolt injustes. Així, caldria tenirmolt en compte que un 50% dela població catalana no disposade carnet de conduir i que un65% dels treballadors no tenenaccés a un vehicle privat perdesplaçar-se a la feina. Aquestapolítica ha de donar un girsocial de 180 graus. No pot serque la mateixa administraciófomenti un model de mobilitatdiscriminatori: un model econò-

mic classista, antiquat, impro-ductiu i contaminant. No s'enténque, potser inconscientment perles rèmores del passat, s'estiguiprotegint el cotxe privat com aelement que provoca més preca-rietat laboral, despesa sanitària idesequilibri territorial. En síntesi, que la manca devoluntat política per donar unsuport clar al transport públicens està portant molta inflació iens frena la nostra competitivi-tat. També implica la imposiciód'una filosofia de vida -forçapostmodernista i americanitza-da- d'exaltació exagerada delmodel agressiu i banal dels 4X4.

Josep M. Loste i RomeroPortbou

Mobilitat idiscriminació

COL·LABORACIÓ

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

OPINIÓ

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vos-tres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir odenunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràc-ters a opinio@laccent.info.

Actuació de Pau Alabajos a la mobilització del Col·lectiu de Músics en Valencià

/ 3Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005

L’APUNTFortes crítiques al Pla del'Energia del PrincipatArnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El passat 31 de juliol va finalitzarel període de "participació públi-ca" del Pla de l'Energia deCatalunya (PEC) 2006-2015. Elnou pla és fruit dels acords delTinell i pretén substituir l'obsoletPla de l'Energia 2010 redactat perl'anterior Govern del Principat; jaque, segons expressa el mateixpreàmbul del PEC, "a banda decanviar les variables de partida,s'han incomplert els objectiussobretot en energies renovables ihan aparegut nous condicionantscom el Protocol de Kyoto".Malgrat alguns canvis, el conjuntd'organitzacions ambientalistesaixí com altres entitats conside-ren que és un mal document jaque, entre d'altres, incompleix eltractat de Kyoto, els compromi-sos europeus en energies renova-bles i el mateix acord del Tinell"per un govern catalanista i d'es-querres".El contingut del PECL'augment del consum energèticque preveu el PEC suposa queper al 2015 s'hagin de construirentre cinc i vuit noves centrals decicle combinat alimentades ambgas natural, així com entre 1.800i 4.000 MW generats en règimespecial (parcs eòlics, plantes dereducció de residus, cogenera-ció...). Respecte a l'energianuclear, deixa com a proposta lapossibilitat d'iniciar un procés detancament no abans del 2024,substituint-les per deugrups decicle combinat. En quasevol casnomés té com a objectiu el fetque disminueixi el percentatged'energia nuclear respecte altotal, passant del 56% al 35% -fetque s'aconsegueix augmentant eltotal de producció elèctrica.Respecte la famosa interconne-xió entre els estats espanyol ifrancès a través d'una línia MAT,considera imprescindible la líniaper l'Empordà -de fet ni es plan-teja cap altra opció ni l'alternati-va- per a l'alimentació del TAV iles comarques gironines i per lanecessitat "d'integrar Catalunya iEspanya en un futur mercat euro-peu de l'energia que permeti l'ex-portació i la importació de l'elec-

tricitat".Les crítiques al PECLa totalitat del món ecologistadel Principat així com altres sec-tors polítics, sindicals i en defen-sa del transport públic s'oposenfrontalment al redactat del PEC.Destaca el document queEcologistes de Catalunya -plata-forma que agrupa una quinzenade col·lectius com l'IADEN, elGEPEC, IPCENA o el CEPA-vuit raons per presentar al·lega-cions contra el Pla de l'Energia.Destaca que el pla suposa aug-mentar les importacions energèti-ques en un 22% i que s'augmentael consum d'energia primària enun 20-30% quan la proposta de laUE és de disminuir-lo un 11,5%,

perquè manté la producció ener-gètica centralitzada, i per tant nosuposa assumir la "nova culturade l'energia". D'altra banda, res-pecte a les energies renovables,el 7,9% previst per al 2015incompleix l'objectiu de la quotadel 12% per al 2010 que fixa tantla UE com el pacte del Tinell, irespecte a Kyoto les dades es dis-paren, ja que, segons el PEC, lesemissions augmentaran entre el94% i el 102%, quan s'havia d'a-conseguir una reducció del 15%.Finalment, es desqualifica la pro-posta d'interconnexió elèctrica.Altres entitats com Greenpeace oDEPANA també han realitzatal·legacions en termes semblants.Destaquen, finalment, les realit-

zades per l'Associació per a laPromoció del Transport Públic(PTP) en què s’insiteix que elPEC continua essent un pla d'o-ferta i no de demanda i, per tant,continua arrelat en "la vella polí-tica energètica" També denunciaque només realitza vagues reco-manacions en el sector del trans-port, quan aquest suposa el 40%del consum energètic delPrincipat i, sobretot, desqualificaque el PEC tingui previst un aug-ment de les emissions de CO2 del100%. A més a més, recorda quesi s'haguessin de comprar elsdrets d'emetre aquests gasoss'hauria de pagar entre 200 i 500milions d'euros -fet que en capcas es contempla en el pla.

El PEC i laMAT

El PEC -redactat pelDepartament d'Indústria iEnergia- continua afirmant quela interconnexió elèctrica ésnecessària. Els arguments con-tinuen sent rebatuts -TAV iproveïment de les comarquesgironines- per part dels ecolo-gistes i plataformes en defensadel territori i contra la MAT.En aquest sentit, malgrat quel'actuació del Govern delPrincipat ha intentat situarsobre la taula dues alternativescontraposades per forçar con-flictes entre comarques, la res-posta ha estat la unió de lesdiverses plataformes i s'ha pas-sat de "no volem la MAT" a la"MAT ni aquí ni enlloc". De fetuna de les altres entitats que harealitzat al·legacions ha estat laPlataforma No a la MAT queagrupa des del passat 2 dejuliol (veure L'Accent 63) alsdiversos col·lectius que s'opo-sen a totes les alternatives de lalínia. Tan des de la Plataformacom des d'Ecologistes deCatalunya demanen que laGeneralitat assumeixi totes lescompetències en matèria ener-gètica per tal que s'acabi l'ex-cusa que és un projecte queimpulsa el Govern espanyol ique des la Plaça Sant Jaume nos'hi pot fer res.D'altra banda destaca que mal-grat que el conseller primerJosep Bargalló va afirmar en laseva darrera visita aCamprodon -amb protestapopular inclosa- que la MAT nopassaria pel Ripollès ja s'haanunciat que les mobilitzacionsno cessaran. Es té clar que elsplans de la Direcció General dePolítica Energètica i Mines delGovern espanyol és la d'aug-mentar el nombre d'interconne-xions i que per tant el problemava més enllà del traçat d'unalínia. Segurament aquest Pla del'Energia farà el joc a nous pro-jectes d'interconnexió ja quecontinua encallat en els modelsenergètics obsolets.

El nou Pla no preveu una reducció real de l’energia nuclear / Foto: L’Accent

Organitzacions ecologistes i en defensa del transport públic consideren moltnegatiu el Pla, que no compleix ni el tractat de Kyoto ni el del Tinell

Opinions diferents sobre......les energies

renovablesEl Govern preveu per al 2015que un 7,9% de l'energia siguirenovable; EdC afirma, encanvi, que és un clar incom-pliment dels compromisosque obliguen a un 12% dequota el 2010

...el compliment deKyoto

El Govern afirma que es compleix,ja que el 2015 el Principat produiriael 18,7% de les emissions de l'Estat-ajustant-se, d’aquesta manera, alpercentatge del PIB estatal; segonsEdC i la PTP això suposaria l’aug-ment d’emissions en un 100%,quan havien de disminuir un 15%.

...les centralsnuclears

El PEC proposa una estratègiade disminuir progressivamentel pes de les nuclears (en %);EdC mostra que en valors abso-luts les nuclears continuengenerant la mateixa energia ique simplement s'augmenta laproducció total.

PA Ï S O S C ATA L A N S

Aure Silvestre, València.

Amb el projecte de nou estatutvalencià a Madrid, l'actualitat hatornat al Principat. En aquestsmoments, les esmenes introduïdesa la reforma impulsada pel tripartitestan sent analitzades pel consellconsultiu que ha nomenat laGeneralitat. Aquest consell té, pertant, la tasca de dirigir el debatsobre la reforma que es durà aterme el setembre al Parlament deCatalunya, analitzant aquellspunts de la reforma i esmenes quepogueren ser considerades comanticonstitucionals.Perquè aquest és, ara per ara, undels principals punts on es centrael debat dels partits polítics, nonomés al Principat, sinó també alPaís Valencià: la de considerar finsa quin punt seran admesos aquestsprojectes a Madrid. Així, en el casde l'estatut valencià, una comissiódel Congrés dels Diputats l'estàestudiant, i ha de determinar elspunts més conflictius del text. Esdóna la circumstància que un dels

integrants d'aquesta comissió és eldiputat del PSOE Alfonso Guerra,un dels culpables que el primerestatut d'autonomia valencià tor-nara modificat al País Valencià desde Madrid, cas únic entre tots elsestatuts d'autonomia. Guerra ja haadvertit que hi ha alguns punts quepossiblement siguen canviats,entre ells el que afecta a les com-petències sobre els òrgans de justí-cia. El Partit Popular, per la seuabanda, ha centrat les seues críti-ques en el fet que al redactat finalse suprimira una menció a la"indissoluble unitat d'espanya" ique els populars van intentar man-tenir en un primer moment. Al Principat, el debat s'ha centratmés en saber si el nou estatut serà,o no, modificat a Madrid unavegada passe la seua aprovació alParlament de Catalunya. En aquestsentit, Zapatero ja ha declarat queaixò no passarà sempre que aquestno tope amb la ConstitucióEspanyola i siga aprovat amb unaample consens, en clara advertèn-cia als seus socis d'ERC i a CiU

per a què no posen excessiusentrebancs.Rebuig als estatutsPel que fa a la campanya contra elsestatuts promoguda per l'EsquerraIndependentista les últimes setma-nes s'han fet diferents iniciativesde repulsa a aquest procés dereforma i debat. Una de les darre-res accions es va produir la nit delspassat 21 de juliol, quan militantsd'Endavant a diferents poblacionsdels Països Catalans abocaren fema les portes de les seus del PSC,CiU i ERC i posaren cartells ambel lema "Sense autodeterminació,l'estatut fa pudor". A una d'aques-tes poblacions, Vilafranca delPenedès, el portaveu del PSC vafer unes declaracions anunciantpossibles accions legals contral'organització independentista.En un altre ordre de coses, però enrelació amb les protestes; el 29 dejuliol es va celebrar a València eljudici contra l'independentistadetingut en la concentració con-vocada davant les CortsValencianes el mateix dia que s'a-

provà aquesta reforma. El judiciva acabar amb una petició del fis-cal de 15 dies d'arrest o multaequivalent. Paral·lelament, AlertaSolidària i els companys deldetingut van convocar una con-centració a les portes de la Ciutatde la Justícia.

4 / Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005

BREUS

L'Aplec mésreivindicatiuL'edició d'enguany de l'Aplec delsPorts, celebrat a Morella, ha repetitèxits de les edicions passades. Ambmés de cinc-centes tendes a la zonad'acampada i més de quinze mil per-sones gaudint dels diferents especta-cles, aquesta cita s'ha convertit en totun referent a les comarques centralsdels Països Catalans. L'Aplec l'orga-nitzen joves de la comarca per rei-vindicar una major atenció política ala zona, que encara pateix de mancade serveis i infraestructures. Com anota destacada la presència, cada copmajor, d'estelades a la zona d'acam-pada i l'arribada de persones decomarques cada cop més llunyanes.D'altra banda, la Guàrdia Civil tambéva fer acte de presència amb cons-tants controls a les entrades delpoble.

Canvis en eltransvasa-ment Xúquer-VinalopóEl Govern espanyol ha modificatel projecte de transvasamentXúquer-Vinalopó traslladant lapresa d'aigua a la desembocaduradel riu. La plataforma Xúquer Viuha valorat positivament que eltransvasament no comence a Cortsde Pallàs, a la capçalera del riu,com es feia inicialment, perquèaixò amenaçaria "greument lasupervivència del Xúquer i del'Albufera", i també el massís delCaroig d'alt valor ecològic. Tot iaixí, la plataforma, com altres enti-tats, assegura que al Xúquer no lisobra aigua, i que per tant el trans-vasament és inviable. No cal obli-dar que les obres estan paralitzadesdes de fa unes setmanes pelTribunal Suprem en considerar-lesil·legals.

Inaugurat unnou CSO aSabadellEl passat 30 de juliol va ser inaugu-rat el nou CSA L’Èuterpe a Sabadell(Vallès Occidental) que havia estatokupat el 17 de juny. Els actes d'i-nauguració d'aquest antic cinemavan incloure activitats per a nens,una cercavila, un dinar popular imés de cinc hores de teatre que vancloure amb un concert amb cente-nars d’assistents.

La Generalitat de Catalunya tallal'aigua d'un camp de golf al Vallès

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

L'Agència Catalana de l'Aigua(ACA) va tallar el passat 28 de juliolel subministrament d'aigua del campde golf El Prat situat des de fa un anyals terrenys de Torrebonica -entreSabadell i Terrassa. La mesura, ques'inclou en el paquet d'accions gover-namentals per combatre la sequera,suposa per primera vegada tallar elsubministrament en un camp de golfdel nostre país. Segons l'ACA, elclub no utilitza correctament el centrede tractament d'aigua i utilitza aiguaque procedeix directament d'unadepuradora superant els nivellsmàxims permesos en paràmetrescom la conductivitat i els metallspesants segons preveu la concessió.Segons fonts governamentals aquestfet que podria posar en perill "elsaqüífers de la zona -que subministrenaigua a la població de Sabadell-, laseguretat del personal i dels clients".A banda del tall, ha interposat unasanció de 50.000 euros.Torrebonica i les denúncies

La mesura presa contra el Reial Clubde Golf el Prat (RCGP) l'ha presarran d'una denúncia per part de l'en-titat ambientalista ADENC deSabadell. Aquesta denúncia arriba,segons Toni Altaió, portaveu del'ADENC, després d'analitzar elsinformes sobre la qualitat de lesaigües que realitza el propi club degolf. Considera que l'actuació del'ACA és justa però que arriba tard ja

que és un fet que s'arrossega des de lainauguració del camp el passat estiu.No és ni molt menys, però, la prime-ra denúncia que des de l'ADENC ides de la Plataforma contra el Golf deTorrebonica i Can s'han realitzat desde que es va anunciar el propòsit detraslladar les instal·lacions del Prat alVallès al setembre de 1998.Actualment hi ha interposats quatrecontenciosos administratius un dels

quals és sobre la pròpia concessiód'aigua per part de l'ACA; els altrestres estan relacionats amb la llicènciad'obres, l'avaluació d'impacteambiental i una tala d'arbres. Les irre-gularitats, tan procedimentals com enla construcció, provoquen que, fins itot, l'Ajuntament de Terrassa -una deles institucions que més suport hadonat al projecte- hagi multat en15.000 euros al RCGP.Durant més de set anys la Plataformacontra el Golf ha protagonitzat unalluita tan al carrer com als jutjats perevitar la construcció d'aquest equipa-ment esportiu que ha suposat un greuimpacte ambiental als espais agrofo-restals del Vallès. Destaquen mobilit-zacions com les d'octubre de 1999 omaig de 2002 que van reunir 5.000 i3.500 persones respectivament aTerrassa; d'altra banda fins a més de25.000 signatures i 168 entitats vanexigir desestimar el projecte.

Pancarta de protesta pel camp de golf / Foto: ADENC

El golf de Torrebonica ha estat objecte d'una campanya en contra per part d'entitatsvallesanes durant més de set anys

Continuen els processos de reforma delsestatuts i les mostres de rebuig

PAÏSOS CATALANS

Acció a València contra els estatuts

Per a més informació

www.adenc.org

/ 5 Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005

El toyotisme i la vaga a la fàbrica Arbora-Ausònia de Xixona

Quan quasi la totalitat dels treba-lladors d'una empresa es quei-xen, ha ser perquè les coses noestan bé, explica ManoloRomero, membre del Comitèd'Empresa de la fàbrica Arbora-Ausonia de Xixona (Alacantí),encara que la seua directiva noho veja igual. Però el cert és que quelcom had'estar passant per a què els tre-balladors s'hagen declarat envaga en diferents jornades, unael 7 i 11 de juny i altra de 10 diesconsecutius del 24 de juny al 3de juliol d'aquest any, amb unaparticipació del 99% i del 95%respectivament dels treballadorsafectats (350 del total de 500,mentre que 150 són personald'estructura). Tot això conse-qüència de sis mesos de negocia-ció amb l'empresa on no es vaarribar a cap acord en els puntsbàsics que demanaven els sindi-cats.Els punts sobre els que s'estànegociant amb l'empresa sóntres: d'una banda, que quedenben definits els grups professio-nals, ja que cada vegada, a totsse'ls demana que facen totes lesfeines, de manera que la càrregade treball augmenta. A més, nosempre es correspon la funciórealitzada amb la qualificació deltreballador (el sou, en canvi, sícoincideix, clar). Això, per altrabanda, significa l'eliminació dellocs de treball. En segon lloc,l'eliminació del grup d'ingrés, jaque es tracta d'un grup quecobreix llocs de treball fixos,però en contractació eventual, la

qual cosa implica, a banda de totallò, que a un mateix treball,l'empresa els pagarà menys. Ifinalment, la millora laboral peral cinquè torn, grup de treballdistribuït en jornades de sis diesde treball i quatre de descans,que no distingeix entre caps desetmana, dies festius, laborals ivacances. Es demanen catorzedies de vacances sense necessitatde comprimir el calendari laresta de l' any, per a recuperar elsdies de vacances.Però tota aquesta disconformitatve motivada, en qualsevol cas,

per la implantació en aquestaplanta, fa tres anys del toyotisme,un sistema de treball d'origen

japonés, instaurat en altres llocsper aquestes multinacionals, basaten la pressió als treballadors, mit-jançant el Just-In-Time (just-a-temps), el Teamwork (treball enequip) Management-By-Stress

(gestionar-per-estímul), i etcéterade paraulotes "globalitzoide-empresarial"… I això suposa:l'automatització de la cadena deproducció en substitució delsrecursos humans; produir almoment segons les comandes,eliminant així l'stock (excedent);treballar per grups petits, que hande complir amb uns objectius,que cada vegada van variant, icomplir-los o no, és la seua res-ponsabilitat, de manera que entreells es van amonestant, i les bai-xes, a més a més, no es cobreixen,tot això controlat per uns líders

nomenats de dins dels grups detreball, de manera que, com hauràde respondre pel grup, serà quivigile l'eficiència laboral del seuequip, fent pressió des de dins pera què es complisquen els objec-tius impossibles que els han enca-rregat; la creació de noves cate-gories en pitjors condicions labo-rals per estimular la competitivi-tat per millorar i pujar de catego-ria laboral. És a dir, tota una sèriede formes de pressió als treballa-dor, que deixen senyals psicològi-ques com l'estrès o la depressió.Clar, que si açò és el que està pas-sant en aquest cas, no hem deprendre'l com un cas aïllat, ja queparlem d'un model empresarialimportat, en tant que parlem d'unaempresa que pertany a un grupmultinacional, que aplica aquestaorganització del treball, de mane-ra sistemàtica en les seues empre-ses arreu del món. I tot allò,emmarcat dins d'un panoramaeconòmic mundial, globalitzat onl'únic que importa és el màximbenefici per a l'empresa, diguem-ne per al seus accionistes. Pertant, com que s'ha de ser competi-tius, s'han de replantejar els cos-tos, i això sempre a costa dels tre-balladors, que, al cap i a la fi,cada vegada més, no són més queun producte, exprimible, explota-ble, substituïble… Ara bé,enfrontar-se després a vaguesamb un 99% de seguiment és laseua responsabilitat; si és que nos’adonen que els treballadors sónla força principal que sosté lesseues empreses i el seu desenvo-lupament econòmic.

Un dels panels d'entrada a la fàbrica d’Arbora-Ausònia a Xixona

Per Pep Giner i Laura Llum

ECONOMIA

“Els treballadors, cadavegada més, no són

més que un producte,exprimible, explotable,

substituïble…”

Àlex Tisminetzky, Barcelona.

El 2004 una sentència del'Audiència Nacional espanyolava obligar a l'empresa públicaCorreus a fer fixes a tot l'Estat a12.000 treballadors que fins

aquell moment eren interins.Mesos després, set dels treballa-dors que van presentar la deman-da judicial van ser acomiadatsal·legant diferents raons. El sin-dicat CGT, però, va denunciarque l'empresa "estava vulnerant

el dret fonamental a la tutelajudicial per represaliar les perso-nes que van presentar les deman-des judicials".Tanmateix, aquest juliol, ha estatuna sentència d'un altre jutge elque ha donat la raó als treballa-

dors acomiadats. La sentènciad'un jutge de Quart de Poblet(Horta) declara provats que "elsaltres treballadors a la mateixasituació van ser novament cridatsa prestar serveis, mentre que noho van ser els treballadors que

havien presentat la demanda dereconeixement de la condició detreballadors fixes". Per tant, eljutge declara nuls els acomiada-ments i condemna a Correus areadmetre immediatament alstreballadors i l'abonament delssalaris deixats de cobrar.La CGT ha valorat positivamentla sentència i ha denunciat lesrepresàlies i la repressió sindicalcontra els treballadors que recla-men els seus drets laborals.

Declarats nuls set acomiadaments detreballadors de Correusa l’HortaEl jutge denuncia que Correus està represaliant els treballadorsque havien aconseguit fer fixes judicialment a 12.000 interins

Per a més informació

www.rojoynegro.info

Movimiento Quinta República -MVR-L'MVR és el partit creat per Chávezi que ell mateix presideix. Més queun partit polític s'ha d'entendre comun moviment amb objectius electo-rals. En els diversos comicis ques'ha presentat des del 1998 ha obtin-gut la major part de càrrecs -al'Assemblea Nacional té 69 dels 165escons-, i a les comunitats popularsté molta militància, tot i que sovintno fa treball comunitari sinó institu-cional. Alguns sectors que partici-pen del procés consideren que enaquest partit s'hi han sumat massapersones amb interessos personals idinàmiques del passat que posenpals a les rodes a l'aprofundiment dela revolució, que és com s'anomenal'actual etapa en què es trobaVeneçuela.Patria Para Todos -PPT-Aquest partit va ser creat el 1997,fruit d'una escisió de La Causa R. ElPPT defensa un model de desenvo-lupament nacionalista i l'expansióagroindustrial. La lluita contra l'ex-clusió social i el desenvolupamentintegral de les persones és una de lesseves prioritats. El partit està formatbàsicament per quades polítics i téuna gran presència als diversosministeris del govern veneçolà.Partido Comunista de Venezuela -PCV-Amb el lema "Creant poder popu-lar", aquest històric partit ha acudit ales urnes en les eleccions d'aquest 7d'agost. Però la força que havia tin-gut el "gallo rojo" -nom amb què esconeix popularment el PCV- ja no

és la mateixa avui en dia. És peraixò que, tot i que s'ha presentat enla major part de parròquies, en moltsllocs ho ha fet cedint la marca elec-toral a agrupacions locals que esvolien presentar però no tenien cappartit legalitzat.TupamarosCom en el cas del PCV, els

Tupamaros s'han presentat en mol-tes parròquies del país perquè hancedit la seva marca electoral a grupslocals. Aquest grup té el seu origenal barri 23 de Enero, un dels méscombatius de Caracas. Originalmenteren un grup armat, però amb l'arri-bada de Chávez al poder es van"treure les caputxes" i s'han llençat a

la cursa electoral. Alguns sectorspopulars critiquen aquesta actituddels Tupamaros perquè pensen queés electoralista i no està vinculada aun treball comunitari real.Movimiento de Bases Populares -MBP-Aquest partit ha nascut de bracet delFrente Nacional Campesino

Ezequiel Zamora, que organitzabona part dels camperols veneço-lans. Té presència sobretot en muni-cipis del "llano" veneçolà, tot i queés molt jove i encara té poca força.Proyecto Nuestra América-Movimiento 13 de Abril -PNA-M13-Més enllà dels comicis electorals, hiha altres grups polítics que no tenenvoluntat electoralista però que arti-culen molta de la gent que treballadins del procés bolivarià. Aquesta ésel cas del Proyecto NuestraAmérica, que prové dels anomenats"desobedientes" dels anys 80. Lespersones que formen part d'aquestmoviment estan vinculades al tre-ball de base als "cerros" de Caracasi a altres ciutats del país, i fa moltsanys que lluiten des de les comuni-tats. Participen activament del pro-cés però es mostren crítics amb lainstitucionalització i defensen quecal anar més enllà per evitar que lasituació actual s'estanqui.AltresDins del ventall de partits "chavis-tes" també hi trobem el grupPodemos - -, la Unidad PopularVenezolana -que té com a líder lacarismàtica Lina Ron, que organitzauna força de xoc formada en bonamesura per gent provinent del mónde la delinqüència- o el Movimientopor la Democracia Directa, quetenen una força menor que les ante-riors formacions però que mostrenla gran diversitat de grups que parti-cipen del procés veneçolà i mostrenel que per a alguns és la seva rique-sa i força.

INTERNACIONAL6 / Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005

Consulta mèdica a Veneçuela / Foto: Oriol Clavera

Qui és qui dins delprocés revolucionari

bolivarià

Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

Quan encara no s'han fet públicsels resultats definitius de les elec-cions municipals i parroquials aVeneçuela del diumenge 7 d'agost,el que se sap del cert és que l'abs-tenció ha estat molt baixa i que lesopcions que participen del procésrevolucionari bolivarià han obtin-gut la majoria de representants ques'elegien.Pel que fa a l'abstenció, que sem-bla que rondarà el 70% de les per-sones que podien acudir a lesurnes -en les últimes eleccionsmunicipals el 2000 va ser del76%-, s'ha d'interpretar com elcansament de bona part de lapoblació d'acudir a les urnes.

I és que des del 1989 -quanChávez va guanyar per primercop-, les veneçolanes i veneçolansja han estat cridats a votar 10vegades en diversos comicis.D'aquests, els últims han estat elreferèndum del passat 15 d'agost -quan l'abstenció va ser del 30%- iles eleccions regionals de la passa-da tardor. A aquest esgotamentelectoral, s'hi ha d'afegir la divisióentre el partits "chavistes", quehan acudit per separat a les urnes.Molts electors no entenen aquestadivisió dels grups que participen

del procés bolvarià, i amb l'absten-ció han expressat el seu desacordamb aquesta divisió, que moltscreuen que principalment respon ainteressos partidistes. A més,aquesta divisió queda lluny de la

realitat de les comunitats popularsde les grans ciutats i del camp, onla presència dels partits és moltpetita, tot i que hi ha molta gentimpulsant-hi el procés. Però ladebilitat de totes aquestes perso-

nes que fan feina comunitària rauen la manca de coordinació entreelles, que des de molts indrets jas'estan començant a plantejar quecal assumir per tal d'evitar que elprocés revolucionari s'institucio-

nalitzi.Divisió també dins l'oposicióL'oposició a Chávez també estàdispersa, però amb l'agreujant quesón incapaços de trobar un líderque pugui enfrontar-se al presidenta les urnes. Els dos partits quedurant 40 anys van alternar-se enel poder a Venezuela -AcciónDemocrática i COPEI- formenpart d'aquest bloc opositor, peròhan perdut força en benefici dePrimero Justicia, un grup finançatdirectament pels Estats Units(vegeu "El Código Chávez" d'EvaGolinger) i format principalmentper gent jove de les classes mitja ialta de Caracas. Alguns dels altresgrups on s'enquadra l'oposició sónel MAS -que es defineix com a

socialista però que fa anys que tre-balla juntament amb la resta departits de dretes-, la Causa R oProyecto Venezuela. Tots aquestspartits van participar d'una maneramés o menys activa en el copd'Estat contra Chávez l'abril de2002, i també en l'aturada petrolie-ra d'uns mesos després de l'intentcolpista. El fracàs d'aquestes duesaccions, juntament amb la incapa-citat de guanyar a les urnes, mantél'oposició desorientada, cosa queenforteix el govern bolivarià.

Cròniques de la revolució bolivariana - IV

Veneçuela vota chavistaperò sense passió

“Pel que fa al'abstenció, que

sembla que rondaràel 70% ”

“Molts electors noentenen aquesta

divisió dels grupsque participen delprocés bolvarià”

El poble veneçolà va ser cridat novament a les urnes / Foto: Oriol Clavera

A finals de l'any passat arribava a les lli-breries catalanes de la mà de l'editorialbasca Txalaparta La plaza de Urbina, unanovel·la escrita per Andoni Cabello i queesdevé una biografia del militant bascIñaki Ormaetxea, mort per la Guàrdia

Civil espanyola el 17 d'agost de l'any 1991al barri donostiarra de Morlans. Tot i queaquest llibre se centra en la vida d'unhome, dins la història trobem tot el perío-de que va viure el poblet d'Urbina, unalocalitat situada a la província d'Araba, enl’època post-franquista, des de l'alçada dela ikurriña al campanar de l'església fins ala victòria d'Herri Batasuna a les eleccionsmunicipals.El viatge que ens proposa l'escriptor s'ini-cia en l'infantesa d’Iñaki i el propi Andoni,el despertar nacionalista, molt arrelat aUrbina i les primeres militàncies. Ja de benjove, Ormaetxea comença a pertànyer al'esquerra abertzale i són molts els viatgesque fa a Gasteiz a manifestacions de suportals presos o a les indispensables visites ales Herriko Tabernas i als Gaztetxes de lacapital de la comunitat autònoma basca.Venint d'aquest ambient, és qüestió detemps que els dos joves muntin un nucli deJarrai a la vila, que amb poc temps superala quinzena de militants en un poble que noarriba als cinc-cents habitants. Les primeres festes majors muntades pelsjoves i els primers locals polítics marcarandefinitivament l'abertzalisme del poble,que en poc temps veurà la realitat de la

repressió policial amb joves exiliats i pre-sos, alguns d'ells familiars de l'Iñaki. Elsdos protagonistes també la patiran a laseva pell, com fou el pas per la comissariade Gasteiz després d'una detenció perencartellar cartells de Gestoras Pro-Amnistia.Una de les claus de la història és que apro-fundeix, mitjançant la vida de dos nois, enla realitat que viuen molts joves a EuskalHerria, el despertar polític que ha viscuttota una generació que no va conèixer elfranquisme però que han mantingut la llui-ta basca per l'alliberament nacional i per lajustícia social en la recerca d'un mónmillor.Finalment, tan Iñaki Ormaetxea comAndoni Cabello donaran el pas a la mili-tància en l'organització armada ETA, ellsformaran amb dos companys més el"talde" Santi Brouard i des d'un principil'autor narrarà les dificultats amb les quees troben a l’hora de donar aquest salt.L'aprenentatge i la clandestinitat seranpresos amb naturalitat pels dos joves queben aviat se separarien ja que l'Iñaki pas-saria al comando Donosti, amb què seriaabatut amb dos companys més, JokinLeunda i Patxi Itziar.Per acabar, cal felicitar la tasca que l'edi-torial Txalaparta està duent amb la publi-cació de llibres de presos polítics com ésel cas d'Andoni Cabello, que es trobaretingut a diferents presons de l'Estatespanyol des de 1991.

Jordi Garrigós Cubells

CULTURA / 7 Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005

AGENDAAGOST

Diumenge 14Capellades (Anoia). Festes Alternatives.

Concert amb Pirat's Sound Sistema, PlouenCatximbes i altres. 00:30h. Organitza:Comissió Popular de Festes.

Dilluns 15Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de

Gràcia. Concert amb Bumbalacanall i CostoRico. Plaça del Diamant. Organitza: CPF

Vall de Gallinera (Safor). Concert amb ObrintPas. 21h.

Dijous 18Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de

Gràcia. Concert amb Insershow, Revolta 21 ialtres. 22h, plaça del Diamant. Organitza:CPF.

Divendres 19Benissa (Marina Alta). Concert de Cesk

Freixas. 22:30h Organitza: AJ de Benissa.Dissabte 20Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de

Gràcia. Concert amb Terroristas del Son,Andreu i els Rumberos i altres. 23h, plaça delDiamant. Organitza: CPF.

Dilluns 22 Barcelona (Barcelonès). XI Festes Alternatives

de Sants. Sopar popular al carrer Premià ambl'orquestra kumbes del Mambo.

Divendres 26 Barcelona (Barcelonès). XI Festes Alternatives

de Sants. Concert amb Més que Odi, Mall ialtres. 22h, plaça Sants.

Dissabte 27 Barcelona (Barcelonès). XI Festes Alternatives

de Sants. Concert amb Els Bandolers, LosDraps i altres 22h, plaça de Sants.

Manresa (Bages). Festa Major Alternativa deManresa. Concert amb Insershow i altres.22h, plaça Puigmercadal.

Dimarts 30Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Festa

Major alternativa. Concert amb NN33,Revolta 21 i altres. 23:30h, parc Tívoli.

SETEMBRE

Divendres 2Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). IV

Festes Alternatives. Cercavila antiracista.20h, plaça Vila.

Sentmenat (Vallès Occidental). Barrakes-05.Concert amb Su Ta Gar i altres. 22h, Pavellód'Esports. Organitza: Racó Català.

Dissabte 3Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). IV

Festes Alternatives. Dinar Popular, 14h;Concert amb Cesk Freixas i altres. 20h.

Diumenge 4Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). IV

Festes Alternatives. Cloenda: espectacle fla-menc, focs, malabars i final del judici popu-lar contra el racisme.

Dilluns 5Girona (Gironès). Barraques alternatives.

Concert amb Ràbia Positiva i PloeunCatximbes.

Retrat d'un jovent

Pep Bru, Barcelona.

L’editorial barcelonina Llibres de l’Ín-dex ha publicat recentment (seguintamb la seva línia editorial poc comer-cial) dos llibres de temàtica occitana.Un Diccionari català-occità/occità-

català i A Cau d´Orella, una antologiade narrativa breu occitana. Hi trobemvint dels millors escriptors occitanscontemporanis, des dels més conegutscom Mistral, Roqueta o Lafont, fins alsmés joves i actuals. Jaume Figueras,traductor al català de Max Roqueta, és

el responsable de la selecció de textos.A més a més, l’acompanya amb unestudi sobre el passat, present i -mal-grat tot!- el futur de la literatura enllengua occitana. I el que és més important: l’edicióbilingüe ens permet gaudir del text ori-ginal i de la varietat dialectal de cadaautor. Gascó, llenguadocià, proven-çal... gairebé tots els dialectes occitanshi són representats. Igualment variada la temàtica delscontes: des del relat autobiogràfic alrelat de ciència ficció, passant pelconte tradicional (com la rondalla"L’Òme Verd", un dels textos mésbonics del llibre: en només dues pla-nes i amb un llenguatge directe acon-segueix una atmòsfera tan poètica comenigmàtica). Només lamentar que no hi apareguicap escriptora a la selecció... la qualcosa ben segur no és culpa de JaumeFigueras ni de l’editorial, sinó de lamanca de "normalitat" que encarapateix la literatura occitana.

Cultura occitana als Llibresde l'Índex

Occitània i les variants dialectals de la llengua d’Oc

La plaza de Urbina ens mostra la realitat viscudaper tota una generació de joves bascs en el seucompromís amb la lluita de l'esquerra abertzale

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot (Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot (Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn (C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera deLlobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona)/ Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte(Premià, 31.Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó(Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI(Mare de Déu de la Balma,1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV(Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera(L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça.de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia(Riera St Miquel, 25. Barcelona)

“La lluita pràctica i viable és aquellaque es fa des de la consciència”

A. Ginés i Sànchez, València.

D'ençà la seua creació han pas-sat moltes coses dins el movi-ment independentista. Com hoha viscut Alerta Solidària?Sempre hem mantingut una políti-ca basada en dues línies: coherèn-cia i conseqüència. Coherents enel tracte de la repressió política iconseqüents amb les represàlieslògiques de la lluita revolucionà-ria. Això de vegades ens ha portata obrir debats, que certs agents del'Esquerra Independentista notenen la voluntat d'afrontar, comper exemple el concepte de defen-sa política i les sortides personals(totalment legítimes si és decisióde la represaliada però indefensa-bles com a moviment polític), lesconseqüències de la repressióadministrativa, certes formes demitificació de la repressió, el sub-jectivisme, entre altres.D'altra banda, quan la CEI(Coordinadora de l'EsquerraIndependentista), hereva delProcés de Vinaròs, es va dissol-dre, vàrem comunicar a tots elsagents participants la nostravoluntat de, malgrat tot, seguircreant i treballant amb una pers-pectiva de moviment unit. I és queel nostre treball només pot tenirsentit en aquesta línia, la de launitat i estructuració de l'EsquerraIndependentista.

L'any passat vau fer una grancampanya amb motiu del judicia Estrasburg pel cas de torturesdurant la ràtzia del 92. Quina ésla rellevància d'aquest cas?Tindrà alguna repercussió mésenllà del valor simbòlic de lasentencia?Tot té conseqüències i la feinafeta durant aquella campanya,com també la feta pels mateixosrepresaliats durant anys, sensdubte, ens ha obert moltes pers-pectives de futur. Per exemple, elmodel 92 per accedir a Estrasburgestà sent estudiat per a altrescasos, també per entitats basquesque altres vegades ho havien pro-vat sense èxit. En el camp de lalluita contra la tortura el prece-dent del 92 ha accelerat una ofen-siva en el camp institucional ambcertes possibilitats de victòriesparcials i que, gràcies a altres fac-tors que han coincidit en el temps,ens ha dut a la creació de la esta-tal Coordinadora Per la Prevencióde la Tortura, que aplega unatrentena d'entitats diverses com-promeses amb l'eradicació de latortura. Amb Estrasburg hemaconseguit -però també amb lafeina de formiga pels casos Torà,Sergio Leal, 23 d'abril del 97, tresde Gràcia- enllaçar en diversosfronts els impulsos dispersos quefins ara es feien sense obtenirresultats.

Però el cas, veient el ressò quehavia tingut l'any 92, amb des-enes d'independentistes detin-guts i torturats, sembla que haestat força ignorat entre elspolítics catalans. Penseu que espodia esperar alguna altra res-posta per part d'alguns d'a-quests polítics?Insisteixo, és difícil d'apreciardes de fora, però amb la victòriad'Estrasburg, s'han desencadenaten favor nostre tensions que faanys que treballaven sense poder

avançar, enquistades en lesestructures de moltes institucionsi despatxos. És clar que somlluny del que necessitem peròtant al Parlament català com al'espanyol hem vist com s'apro-vaven resolucions encaminadesen bon sentit. No hem d'oblidarperò que molts dels que ocupencàrrecs de poder en l'actualGovern, en el 92 eren membres osimpatitzants del que llavors eral'Esquerra Independentista, i ara,per a ells, és una molèstia recor-dar aquells fets, no per la denún-cia del que fou un episodi més derepressió política, sinó perquè,per desgrat seu, que per una cadi-ra en l'administració van vendretot el que deien defensar, l'inde-pendentisme va sobreviure a lacrema que la Guàrdia Civil, i ellsamb la seva fugida, pretenien quefos la crema definitiva. La nostraexistència és senyal de resistèn-cia i per tant de continuïtat histò-rica amb la lluita per la llibertat.N'hi ha que pretenen dir que elque passà al 92 fou un cas aïllat,

que ja no es dóna més. El poderfa el mateix discurs cada vegadaque un cas surt a la llum pública.Recalquem que la repressió polí-tica (i la tortura com una einadins d'aquesta) és una realitatcontinuada però, i aquí situemara el nostre repte, hem d'anarmés enllà: explicar el perquè d'a-questa repressió. L'Estat continuadefensant-se, amb la intensitatadequada a cada moment, delsqui seguim construint les basesde l'alternativa. I seguirà així finsque el pols es resolgui definitiva-ment al nostre favor o al seu. Iaixò és tan cert com que la tortu-ra, malgrat el que s'ha aprovat i

dit en els parlaments, seguiràsent una realitat per molts anys.

Parlem d'aquesta realitat, la dela repressió política. Als PaïsosCatalans, quin és el tipus derepressió que pateixen general-ment l'independentisme i altresmoviments polítics i/o socials enconjunt? És evitable?L’única lluita pràctica i viable ésaquella que es fa des de la cons-ciència, sent coherent i conse-qüent. Tenint clares les represà-lies que se'n poden derivar.Formació i sentit comú, podíemdir que són les millors armes perdisminuir el perill de ser represa-liades però aspirem a destruirl'Estat, no ens equivoquem! Pertant la repressió esdevé per defi-nició, com a mínim en un sentitglobal, col·lectiu, inevitable. Comsempre, patim el resultat de com-binar la seva voluntat perpètua defer-nos callar amb la possibilitatde fer-ho. Ara mateix, això es tra-dueix, en un nivell baix de deten-cions i empresonaments, peròaltíssim de control preventiu rea-litzat en part sobre nosaltres, peròmajoritàriament sobre els mitjansde comunicació, que han perfec-cionat el seu rol en el sistemarepressiu silenciant, ometent, dis-torsionant... A nivell individualobservem moltes identificacions ipressions sobre l'entorn familiardel o de la jove militant. A més,sovint es reben sancions, multes,que no es dubta en pagar i en fer-ho, el col·lectiu fa allò que l'Estattan desitja, que no és que els rega-lem els pocs diners que puguemrecaptar, sinó que ens distraiemde les feines que cada col·lectiuhavia definit per a dur a terme.Controlades, hipotecades i silen-ciades. Afegeix aquí la facilitatamb que els moviments políticsi/o socials es divideixen i s'es-querden, on l'Estat tampoc n'és unagent aliè, i tindràs el menúrepressiu complet.

Què cal fer per fer front a larepressió? Creieu que la gentn'està prou conscienciada?Hi ha una manca de coneixe-ments antirepressiu, i no nomésentre el jovent que acaba decomençar sinó per part de perso-nes militants de fa anys. Això noés per una manca d'informació,sinó per la sobreinformació quepatim. De vegades, tenim infor-mació sobre com funciona unadetenció, un judici... (de bensegur, arreplegada en les mani-festacions i actes que es fan) peròfins que no passa una situaciórepressiva que et toca directa-ment o indirectament, no ens enrecordem de llegir-ho. Formar,sí, però conscienciar és el granrepte d'Alerta Solidària per alspropers anys.

Entrevista a CristinaVidrier, membre d'AlertaSolidàriaAlerta Solidària es defineix com l'organització antirepressi-va de l'esquerra independentista. Va nèixer fa tres anys dinsdel procés de debat de l'esquerra independentista anomenatProcés de Vinaròs. La creixent repressió i la necessitat dedonar-hi una resposta van ser els factors que van fer neces-sària la creació d'aquesta organització. Tot i que el Procés vacloure sense els resultats esperats, Alerta Solidària ha conti-nuat la seua tasca antirepressiva.

A mesura que els diferents moviment socials creixen i aug-menta la seua l'activitat política, l'Estat intensifica la repres-sió. Per evitar que la feina feta puga ser desmuntada o, finsi tot, per poder continuar avançant cal estar preparats per ferfront a la repressió. Així ha estat històricament i així ho éshui en dia.

Actualment, Alerta Solidaria està impulsant diverses cam-panyes, com la del cas dels dos companys d'Elx detingutsdurant la cimera de caps d'Estat europeus de Barcelona.Ambdós foren detinguts, jutjats i condemnats fa 3 anys peruns atestats policíacs falsejats. Ara, després d'aparèixerimatges que mostraven la mentida, els 4 policies seran jut-jats els dies 3 i 4 d'octubre al Provincial de Barcelona. AlertaSolidària també està col·laborant amb els casos dels Tres deGràcia, en Franki de Terrassa, la denúncia de tortura del casTorà, les darreres detencions a l'Horta o a Gandia, per posaralguns exemples. Però gran part de la seua feina és de caràc-ter intern, aportant formació a diferents casals i col·lectius.

En aquesta entrevista, Cristina Vidrier ens apropa un pocmés a la tasca d'Alerta Solidària, no sense abans felicitar, ennom de l'organització, a les huit encausades de Ponent,detingudes el 12 d'octubre del 2001 i absoltes el 12 de juliold'enguany.

“Ara patim un nivellbaix de detencions i

empresonaments, peròaltíssim de control

preventiu”

“La repressió política (ila tortura com una einadins d'aquesta) és unarealitat continuada i ho

seguirà sent”

/ 8Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005 CONTRAPORTADA

Manifestació a Barcelona contra la detenció d’independentistes