Sumari:

Del 6 al 20 de setembre de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 65

Entrevista a Rebeca Santjoan, de la Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera

El rebuig de les organitzacions de l'esquerra inde-pendentista es farà sentir durant els actes reivindi-catius de la Diada Nacional de l'11 de Setembre.Davant del silenci mediàtic que habitualmentpateixen aquestes organitzacions, aprofitaran laDiada per fer arribar a la ciutadania els principalsmotius que les impulsen a rebutjar unes reformesque, al seu parer, no van més enllà d'uns retocs enla relació dels Països Catalans amb l'Estat espa-nyol però que no donen a les catalanes i catalansles eines necessàries per construir el seu futur enllibertat.Hi ha convocatòries a les principals ciutats delPrincipat els dies previs i també el mateix diu-menge 11. A Barcelona, durant la Diada hi hamanifestacions al matí convocades per l'organitza-ció antirepressiva Rescat i la Xarxa contra elsTancaments d'Empreses; i a les 5 de la tarda sorti-rà la clàssica manifestació independentista de laplaça Urquinaona.

Després de dos anys del retorn de JaumeMatas al govern autonòmic el GrupOrnitològic Balear (GOB) considera ques'ha produït "una destrucció del territorimai vista". Davant d'aquesta situació s'hapresentat la campanya "Salvem Mallorca"impulsada per l'organització ambientalis-ta mallorquina i per les diverses platafor-mes locals amb el que pretenen realitzar

actes públics, manifestacions, editarmaterial divulgatiu i accions de desobe-diència civil. Denuncien que en aquests24 mesos de govern del Partit Populars'han presentat una quinzena de projectesde ports esportius, sis noves autopistes iuna vintena de camps de golfs que s'unei-xen a un nombre similar ja en funciona-ment.

El rebuig a la reforma delsestatuts marca la Diada

Mallorca coordinaesforços per salvar l'illa dela "destrucció mai vista"

L'agressió amb gossos itrets d'uns guardes de segu-retat i agents policials albarri de Sants ha estat l'úl-tim episodi polèmic en lesfestes majors d'aquest estiu.Després d'intents de prohi-bició de les festes alternati-ves en diverses poblacions ide càrregues policials albarri de Gràcia, l'excusad'impedir que un grup dejoves fes pintades en unaestació de metro va servir

als cossos repressius perrebentar un concert de lafesta major alternativa deSants. Eren quarts de duesde la nit del dissabte 27 d'a-gost quan dos guardes deseguretat van irrompre a lafesta i van deixar-hi anar ungos sense morrió, que vaferir quatre persones. Al capde poc també van aparèixerun grup de més de 10 poli-cies, que van dispararalguns trets a l'aire i com a

mínim un contra la gent, tali com ha denunciatl'Assemblea de Barri deSants, que també ha anun-ciat que es querellarà contral'actuació dels guardes deseguretat i els policies. Lamateixa assemblea tambédenuncia que la investiga-ció sobre els fets hagi con-duït a la detenció de dosjoves enlloc de centrar-seen el fet que la policia dis-parés durant la festa.

Periòdic popular dels Països Catalans

La precarietat que s'estén pel sectorturístic de la costa catalana cada estiu haestat denunciat enguany per una cam-panya sindical a l'Estartit (BaixEmpordà). La Intersindical-CSC es vamobilitzar el passat 30 de juliol al càm-ping Castell de Montgrí, conjuntament

amb treballadors de l'establiment, perdenunciar els incompliments del conve-ni col·lectiu del sector i l'ús il·limitat deles hores extres, posant en evidència elsreiterats abusos patronals respecte alsdescansos, hores extres i remuneracionssalarials

Campanya contra la precarietatal sector turístic

L’Onze deSetembre contral’Estatut

Països Catalans / 3

El fenomen delsgrups ultres alfutbol

Països Catalans / 4

La Xarxa esmobilitza l’11 deSetembre

Economia / 5

El comunismeque ve

Cultura / 7

Agressió policial a lesalternatives de Sants

La policia espanyola va disparar a l’alçada del cap / Foto: barrisants.org

El projecte de nous ports esportius és una de les noves amenaces a Mallorca

L’esquerra independentista farà sentir les seves reivindicacions durant la Diada / Foto:Oriol Clavera

Mobilitzacions i actes polítics a les principals ciutats del país denunciaran que lesreformes estatutàries no serveixen per construir uns Països Catalans lliures

Enguany, si alguna cosa ha trascenditde la festa major de la nostra vila, haestat la polèmica dels incidents quees produïren repetidament de nit,quan la guàrdia urbana i la policia,seguint ordres municipals, es dedica-ren a desallotjar les places a les 3 dela matinada.Aquests fets han estat aprofitats perreprendre el discurs de l'incivismeque darrerament les autoritats prete-nen fer servir de justificiació per lapolítica repressiva de 'tolerènciazero'. Si en un principì aquest discurs haviaestat promogut des de l'ajuntament iels partits del govern municipal(PSC, ERC, ICV), com a eina peratacar els espais fora del seu control,moviments socials com l'okupació ifestes sorgides de col·lectius popu-lars, l'enorme cobertura mediàticadels fets ha fet que se'ls escapi de lesmans, i avui aquest mateix discurs ésla principal arma de desgast de l'a-juntament de PP, CiU i la premsamés conservadora de la ciutat, quehan rebut amb goig com se'ls regala-va l'argument de la seguretat ambquè al dreta sempre ha justificat lesseves polítiques de repressió i controlsocial. La resposta del govern municipal ales crítiques ha estat augmentar alpresència policial i les mesuresrepressives, prohibir la festa alterna-tiva i pretendre acabar per la força lafesta major a les 3 de la nit, horari

normal de tancament durant tot l'any. Entenem que, davant d'això, seria ungreu error afegir-se al cor de con-demnes contra 'el vandalisme i l'inci-visme' de les entitats agraïdes per lesmilionàries subvencions de l'admi-nistració, i no culpar dels fets, i de leslamentables conseqüències de des-trosses en algun decorats, a les càrre-gues policials i la violenta actuaciópolicial que desencadenaren els inci-dents, així com a la presència massi-va i intimidatòria de la policia, que esdedicà a registrar i identificar des-enes de persones durant tot el dia, desde molt abans dels incidents.Obviar les causes d'aquests i culparun expiatori 'turisme de borratxera'd'uns fets provocats per l'actuacióirresponsable de les autoritats, potservir per guanyar-se copets a l'espat-lla i evitar la criminalització pròpia,però no només no ajuda a trobarsolucions, sinó que contribueix alclima d'inseguretat i reforça la tesirepressiva de la seguretat abans queres. Però més enllà d'això, cal denunciarque cada any aquesta mena de polè-mica aconsegueix amagar l'altrafesta, la de les les desenes d'actes rei-vindicatius organitzats per veïns iveïnes i col·lectius populars, i elsmilers de persones que participendurant la festa major en aquestes ini-ciatives. D'aquesta manera han que-dat amagades mobilitzacions com lamanifestació en suport als Tres de

Gràcia que aplegà centenars de per-sones, els concerts de la CPF a laplaça del Diamant, les activitats quehem fet al Casal Popular i a laBarraqueta, les concentracions pelspresos polítics, l'animat cercatasques,la presentació d'interessants projectescom els audiovisuals de 'Gràcia pre-cària' o dels 'Tres de Gràcia', l'acciósolidària amb aquests tres indepen-dentistes realitzada al metro, l'okupa-ció d'un solar per a la celebració de lafesta alternativa prohibida, o lesdenuncies de l'especulació i l'alar-mant situació de l'habitatge durant elpregó alternatiu.

Tot un seguit d'activitats que,demostren la vitalitat de la Gràciafestiva i alhora combativa, la que nosurt als mitjans i que al llarg de l'anylluita per les reivindicacions i proble-mes reals del barri com la lluita con-tra la precarietat, per l'habitatgedigne, en defensa de la llengua i perl'alliberament del nostre país, pelsdrets dels immigrants o contra larepressió; la Gràcia que s'organitzaamb l'Assemblea de Joves oEndavant Gràcia, en Ateneus com LaTorna i la Rosa de Foc, o en casesokupades; que genera iniciativescom l'Infoespai, el mercat d'intercan-vi, la Coordinadora Antirepressiva ola mateixa Coordinadora Popular deFestes.

La Barraqueta, AteneuIndependentista de Gràcia.Entitat integrant de la CPF

2 / Del 6 al 20 de setembre de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 65. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions:

646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell. Països

Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner,Laura Llum, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés,

Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva,Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu

Ventura, Jordi Garrigós. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta,Àlex Tisminetzky. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez.

Distribució: Martí Urgell. Ha col·laborat en aquest número: Ester de Pablo

El procés de reforma estatutària iniciat al Principat d'ençà de l'entrada ala Generalitat del govern tripartit ha esdevingut, sense cap mena dedubte, una clara mostra de la mediocritat i el cinisme que regeix lesactuacions de la política catalana; i sembla que encara haurem d'aguan-tar, com a mínim uns mesos, l'escenificació d'aquest espectacle lamen-table.

Si en un primer moment l'anomenada "via catalana" de reforma de l'es-tatut fou utilitzada com a model a seguir davant amenaces de reformamés ambicioses com fou el pla Ibarretxe, a hores d'ara la reforma esta-tutària catalana s'ha convertit ja en inacceptable pel centralisme espan-yol i el fins fa no res venerat oasi català del consens, el diàleg, etc. s'hatransformat ara a ulls de la política espanyola en ridícul, confusió i irres-ponsabilitat. Fins i tot, reblant el clau, el portaveu del govern del PSOEa hores d'ara veu aspectes inconstitucionals en el plàcidament elaboratestatut del País Valencià.

A banda de la utilització de la reforma estatutària en clau espanyola,amb la corresponent satisfacció dels polítics principatins, pel que fa alprocés intern d'elaboració del nou estatut aquest ha seguit, i segueix, elguió d'una obra en que tothom té ben après el seu paper i sap, natural-ment, quin és el final i quin és el límit que no es pot traspassar.El govern tripartit ha escenificat les seues discrepàncies, com sempre

únicament a nivell discursiu ja que els interessos que representen sónels mateixos, en matèria de finançament o en la rellevància que han detenir els drets històrics. Però com que aquest és un procés en el que totesles forces polítiques estan destinades a entendre's, s'hi juguen les seuescotes de poder, el nou decàleg del President Maragall, que per cert téonze punts, ha acontentat tots els integrants del govern tripartit. Decàlegen el que s'hi afirmen coses tant poc substancioses, a banda de falses,com que Catalunya ha viscut en els últims 25 anys la primera etapa his-tòrica d'autonomia, democràcia i progrés o que Catalunya consideraEspanya com una nació de nacions i l'estat espanyol com un estat decaràcter federal. A tot això, i per arrodonir-ho, cal sumar-hi la darreraproposta convergent del concert econòmic solidari després de quasi vintanys d'anar a demanar caritat a Madrid a canvi de suport polític algovern de torn.

Així doncs, la reforma estatutària aboca els Països Catalans, ni més nimenys, que a prolongar el cicle de misèria política, dependència, espo-li fiscal, destrucció del territori i aniquilament cultural que hem viscutaquests darrers vint-i-cinc anys producte de la transició. I per molt queels polítics principatins es vanagloriïn de que a l'estatut es reconeixeràCatalunya com a nació, aquest reconeixement només farà que certificar,encara més, l'esquarterament dels Països Catalans com a grup nacional.

L'encaix dels Països Catalans a Espanya, unitària o federal, ja sabem elque comporta: la nostra destrucció nacional a ritme accelerat. Per tant,davant la dominació espanyola concretada en la reforma estatutària, elsPaïsos Catalans només tenim una via per a garantir el nostre futur, laconstrucció nacional plena, l'autodeterminació i la independència; si no,com sempre, estem perduts com a poble.

EDITORIAL

La reformaestatutària o lapolítica de lamisèria

Gràcia, la festa i els aldarulls

Hi havia una vegada un famós bai-laor espanyol. El noi, menor d'edat,va decidir un dia que es volia diver-tir i fer com els grans, i (com queels diners per ell no eren cap pro-blema), va posar-se a conduir uncotxe potentíssim enmig d'un cascurbà a gran velocitat, sense carnetde conduir i sense assegurança.Com a resultat, va atropellar unsenyor i el va matar. Per si encarafos poc, va fugir sense auxiliar-lo.Resultat: el bailaor queda en lliber-tat. I olé. Uns dies més tard, unsquilòmetres més enllà, uns guàrdiescivils, intentant sostenir un senyorque oposava resistència a la sevadetenció, li propinen tal pallissa,fins i tot amb armes il·legals, que elmaten. Resultat: els guàrdia civilsqueden en llibertat.A Terrassa, volen posar un noiokupa a la presó sota l'acusaciód'haver volgut treure la banderaespanyola de l'Ajuntament de laseva ciutat durant una Festa Major.La justícia espanyola ens ho deixamolt clar, als ciutadans: les sentèn-

cies no depenen dels fets en simateixos, sinó del tipus de personesque en són les autores.

Isabel Gómez GalánTerrassa

Ara fa unes setmanes, després de lataula rodona del Rebrot '05, de laque, penso, tots i totes en vam treu-re bones conclusions. Les organit-zacions van expressar el seu com-promís, de paraula, d'acostar posi-cions cap a la unitat de l'EsquerraIndependentista (EI). Doncs bé,desprès d'aquest ambient optimistapel futur del MCAN, el portal d'in-ternet de l'EI, Llibertat.com, parti-dari d'aquesta unitat, anuncia el seutancament per polítiques partidistesper part de les organitzacions, pelpoc interès d'aquestes pel portal.[...] Llibertat.com és una eina més,molt important, útil i necessària peral conjunt de l'EI. Només cal parti-cipar-hi per adonar-se'n. No hi hacap portal, però, que subsisteixisense usuaris i usuàries i sense elrecolzament d'allò que representa.Per aquest motiu, la nostra partici-pació no només és important sinó

que a més és un dels objectius delportal. Per aquest motiu, només espot evitar el tancament amb unaclara voluntat de tots i totes, peròsobretot de les diferents organitza-cions (totes), per evitar el tanca-ment i recolzar el portal i la sevatasca. [...] Perdre'l per interessospartidistes seria un altre error delconjunt de l'EI.També cal destacar que la feina fetapels administradors és admirabletenint en compte la dificultat depromoure i lluitar per la unitat del'EI en la situació en la que es trobaaquesta. Tot i així, han aconseguitésser un referent unitari del movi-ment a la xarxa. Per tant, penso, quela decisió presa pels administradorsés totalment legítima i lògica, cartots i totes sabem com crema aques-ta tasca. Això no vol dir, però, queno s'hagi de continuar fent.És necessari, doncs, que el conjuntde l'EI, incloses les organitzacions,es facin seu el portal i que l'enten-guin com una eina, no com unaamenaça. El conjunt de l'EI neces-sita un espai a la xarxa on tots itotes hi estiguem representats.Visca llibertat.com i viscal'Esquerra Independentista!

Tomàs Sayes

L’okupa, els tricornisi el bailaor

COL·LABORACIÓ

OPINIÓ

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vos-tres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir odenunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràc-ters a opinio@laccent.info.

Sí a Llibertat.com!

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

/ 3Del 6 al 20 de setembre de 2005

L’APUNTL'Onze contra l'EstatutA. Ginés i Sànchez, València.

Les organitzacions de l'esquerraindependentista han centrat lesseues reivindicacions de l'Onze deSetembre en la denúncia de lesreformes dels estatuts d'arreu delsPaïsos Catalans. Tot i queBarcelona serà el centre de les rei-vindicacions, les organitzacions imolts col·lectius locals han progra-mat actes arreu de les comarquesdel Principat per a l'Onze i els diesprevis. Així, a la majoria de lesgrans ciutats principatines hi haactes i mobilitzacions convocadesper l'esquerra independentista comara a Girona (manifestació, a dosquarts de 7 de la tarda) o a Lleida(manifestació, a les 12 del migdia).A la capital del Barcelonès, comcada any, es realitzarà l'homenatgea Gustau Muñoz (a les 10 del matíal carrer Ferran) i la manifestacióen suport als presos polítics cata-lans (a la 1 del migdia, passeig delBorn). D'altra banda, el Govern tri-partit repeteix l'acte institucionalamb la desfilada de Mossosd'Esquadra, malgrat el creixentmalestar ciutadà envers aquest cospolicial. Contra els estatutsD'ençà que s'encetaren els proces-sos de reforma dels estatuts, lesdiferents organitzacions indepen-dentistes han realitzat campanyesde denúncia que convergiran aquestOnze de Setembre. Les organitza-cions independentistes han coinci-dit en assenyalar la insuficiènciadels estatuts per solucionar els prin-cipals problemes dels catalans icatalanes. Així, l'organització Endavant, queconvoca a la manifestació deBarcelona (a les 5 de la tarda, plaçaUrquinaona), -a l'igual que Mauletsla Coordinadora d'Assemblees deJoves de l'Esquerra Independentista(CAJEI) i el PSAN-, aprofitarà ladiada per denunciar la nul·la partici-pació de la població catalana en eldebat sobre els estatuts en contrastamb "l'escenografia reivindicativasuperficial, parlamentària i partidis-ta" del debat institucionals.Tanmateix, des d'Endavant es des-taquen els senyals positius "d'unaesquerra dels Països Catalans queamb el seu treball està contribuint afer realitat el futur" i es fa una cridaal treball coordinat de l'esquerraanticapitalista, antipatriarcal i inter-

nacionalista per fer front comú alsestatuts.En un sentit semblant, el Movimentde Defensa de la Terra (MDT) haemès un manifest per denunciaramb energia el que consideren una"farsa". Des de l'MDT es proposauna "ruptura democràtica i un pro-cés polític constituent coherent ambla construcció d'uns Països catalanslliures i solidaris" per poder assolirl'autodeterminació. De fet, ésaquest punt, el de l'autodetermina-ció, o més aviat la negació d'aques-ta, allò que les organitzacions criti-quen amb més insistència de lespropostes d'estatuts. D'altra banda,el Partit Socialista d'AlliberamentNacional (PSAN) insisteix que"entrar en el joc de 'canviar o millo-rar Espanya', tant per a la dreta cata-

lanista com per a l'esquerra catala-nista, és un fracàs anunciat o, enca-ra pitjor, repetit". Segons afirma alseu manifest, "l'independentismesociològic sorgit de la dècada dels80 està essent reconduït i segrestatpolíticament per ERC". En l'àmbit juvenil, l'organitzacióMaulets afirma que els joves cata-lans no poden "restar passius davantd'un futur fosc, dur i imposat" queauguren les diferents reformes. Desde Maulets s'assegura que la refor-ma dels estatuts no resoldrà cap delsproblemes socials d'arrel estructuralcom la precaritat laboral o la vio-lència de gènere, entre d'altres.Finalment, la CAJEI ha convocat ala manifestació de Barcelona ambel lema “Amb els estatuts seguimencadenades”.

Homenatges als lluitadorsLa commemoració de la derrota del'onze de setembre de 1714 és l'oca-sió triada per moltes persones icol·lectius per recordar a tots i totesles lluitadores pels drets nacionals isocials del poble català i arreu delpaís es realitzen ofrenes florals alspatriotes. A banda de l'homenatge aGustau Muñoz, membre del PCIabatut per la policia, l'esquerra inde-pendentista també realitza homenat-ges als lluitadors a Lleida oMartorell, entre altres ciutats. D'altra banda, Rescat ha tornat aconvocar una manifestació per la lli-bertat dels presos polítics catalans.L'organització de suport als presospolítics també té previst distribuirdurant la diada el següent número dela seua publicació Llibertat.

Polèmica ipropagandaPer contrarestar les nombrosesmobilitzacions populars i rei-vindicatives que s'organitzenamb motiu de l'Onze deSetembre, el Govern del tripar-tit ha impulsat un acte institu-cional amb l'objectiu de recu-perar el protagonisme mediàticde la Diada. Com l'any passat,l'element central de l'acte és l'o-frena a la senyera quatribarradaa càrrec dels Mossosd'Esquadra. A més a més, s'in-terpretarà l'himne d'ElsSegadors i hi haurà diversesactuacions musicals. El 2004 eltripartit va comptar amb lainexcusable actuació de LluísLlach i enguany hi participaràMaria del Mar Bonet. La parti-cipació d'aquests artistes vincu-lats a la cançó reivindicativacatalana no és més que unaaltra mostra de l'intent d'institu-cionalitzar la jornada. De fet, elcaràcter propagandístic d'a-quest esdeveniment causaconstants friccions entre elsdiferents partits regionalistes iespanyolistes, i enguany s'hatornat a produir la polèmica perqüestions formals com declara-cions de consellers o per dife-rències en els criteris de pro-gramació entre les entitatsorganitzadores (Parlament deCatalunya i Govern de laGeneralitat de Catalunya). Per aquest motiu, les organitza-cions populars s'han desmarcatd'aquesta iniciativa i, de fet,l'any passat ja hi va haver unamanifestació espontània contraels Mossos. Segons MarcGarcia, de la Mesa Nacionald'Endavant, "la presència delsMossos d'Esquadra en l'acteinstitucionals és una mostramés de l'aposta del Govern tri-partit per la submissió aEspanya i la repressió com aforma per 'calmar' les reclama-cions socials i nacionals debona part dels catalans i catala-nes". D'altra banda, el partit degovern ERC, a través de lesseues joventuts, ha convocattambé a uns actes al Fossar deles Moreres -espai tradicional-ment utilitzat per l'esquerraindependentista- dins de la seuaestratègia de doble joc: mante-nint un discurs suposadamentradical en les joventuts permitigar l'efecte del seu pactis-me institucional.

Capçalera de la manifestació de la Diada 2004 / Foto: Oriol Clavera

La denúncia de les reformes dels estatuts centra lesreivindicacions de la majoria d'organitzacions independentistes

Les deslocalitzacions i la precaritattambé existeixen l'OnzeLa Xarxa Solidària Contra els Tancaments i laPrecarietat torna a convocar una protesta durant l'ofre-na floral al monument de Rafel de Casanovas (vegeupàgina 7) amb la intenció de recordar que l'Onze no ésnomés un dia per reivindicar qüestions nacionals, sinóque aquestes són indestriables de les qüestions socials.L'exemple més clar seria el del tancament d'empresesque afecta intensament les comarques industrials delsPaïsos Catalans, des de les comarques del Vinalopófins a l'àrea metropolitana de Barcelona. Enguany, la Xarxa denuncia també la reforma laboralque s'està realitzant paral·lelament a la dels estatuts.Aquesta, però, no serà l'única mobilització del món

laboral ja que diferents sindicats catalans han convo-cat actes amb motiu de la diada. Així, laCoordinadora Obrera Sindical realitzarà un sopar demilitància el dia 10 i una posterior ofrena als PatriotesCatalans al Fossar. També presentarà el nou númerode la seua revista a la fira d'entitats que hi haurà alpasseig Lluís Companys. Per la seua banda, la CGTha cridat a la mobilització sota el lema “Lluitar elpresent, guanyar el futur”. L’organització anarcosin-dicalista reclama un futur que no passe “pel treballprecari, abusiu i estressant, [...] un demà sense impe-rialisme ni drets de conquesta, un nou món on ensautoorganitzem lliurement”.

PA Ï S O S C ATA L A N S

Redacció

El passat mes de maig es disputavaa València a l'estadi del Llevant,després de quaranta anys, el derbientre els dos principals clubs de laciutat, el València CF i el LlevantUE, quan des de la grada del golAlboraia alt, on es trobaven ubi-cats els seguidors del València CFpertanyents a la penya UltrasYomus, aparegué una pancarta de

dimensions considerables, acom-panyada de banderes espanyolesamb emblemes franquistes i saluta-cions feixistes per part d'un sectorimportant dels presents. A l'esmen-tada pancarta es podia llegir la ins-cripció "Montanejos 93", en clarareferència a l'assassinat de GuillemAgulló, jove independentista imembre de la penya ForçaLlevant, per part d’un grup de neo-nazis a la localitat castellonenca de

Montanejos l'any 1993.Aquest és el darrer exemple de lahiperpolitització que està experi-mentant aquesta penya els darrerstemps, després d'anys de relativadespolitització a què es veié força-da precisament a causa de l'esmen-tat assassinat.La vinculació dels Yomus amb laplataforma ultradretana España2000 és evident. La participaciód'integrants de l'esmentada penya

en les marxes racistes de la plata-forma és un fet, així com la mili-tància d'alguns dels seus membresmés assenyalats. Com no podia ser d'una altra mane-ra, alguns del membres de Yomushan treballat o treballen per aLevantina de Seguridad, l’empresade guàrdies jurats pertanyent alconegut líder ultradretà José LuísRoberto. L’empresa ha rebut nom-broses denúncies per maltracta-ments, vexacions i comportamentsracistes. A València, doncs, ens trobem ambun exemple clar del mimetisme quees pot produir entre una formaciópolítica ultradretana i les seuesestructures, i un grup d'animacióultra, que en un principi es compo-sa de jovent desmotivat i aparent-ment despolititzat en el marc d'unasocietat industrial avançada.

PA Ï S O S C ATA L A N S4 / Del 6 al 20 de setembre de 2005

L’APUNT

El fenomen dels grups ultres al món del futbol

per Armengol LópezDes de fa dècades als estadis defutbol la presència de grups d'a-nimació s'ha fet palesa gairebé atot arreu. La composició delsesmentats grups i els seus com-portaments i modes d'actuaciósón heterogenis i variats, mal-grat que, la presència de grupsd'extrema dreta al seu interior ésmolt significativa des de faalguns anys.L'aparició dels ultres, com lad'altres grups urbans, s'emmarcaen el context global de la conso-lidació de la societat urbana i elsprocessos de precarització i pro-gressiu aïllament que els indivi-dus experimenten a causa d'unaurbanització frenètica, desverte-bradora i, en conseqüència, con-flictiva.Aquest marc general provocaque el jovent cerque marcs dereferència i grups de socialitza-ció i solidaritat col·lectiva en elsquals poder expressar-se i eixirde l’anonimat al qual el sotme-ten unes ciutats en expansióconstant.En el cas dels grups d'animació,fou a Anglaterra on es produí l'e-closió inicial, sobretot a partir del'any 1966, arran de la celebracióa aquest estat del mundial deseleccions estatals. Amb unacomplexa relació amb el feno-men skinhead, els estadis angle-sos veieren sorgir grups d'anima-ció caracteritzats per la seua

estètica agressiva, els seus càn-tics constants i per la seuaextracció social majoritàriamentprocedent de les barriades obre-res.Aquests primers grups es mos-traven teòricament apolítics, tot ique a l'interior d'alguns d'ells jas'albiraven algunes actituds decaràcter violent i racista, ele-ments que serien aprofitats pos-teriorment per a una instrumen-talització d'aquests grups perpart de formacions polítiquespertanyents a l'extrema dreta.Així i tot, en aquests primersmoments no resultava estranyveure a les grades dels estadis

anglesos a membres dels nom-brosos i diversos grups urbansexistents a l'època.Mentre a Europa el fenomens'estenia i assolia nous elementscoloristes gràcies a l'aportaciódels tifosi italians -impulsors dela introducció dels tifos als esta-dis (representacions coloristesmitjançant cartrons o papers decolors)-, l’Estat espanyol, acausa de la seua peculiar con-juntura política, restava imper-meable a aquestes tendèncieseuropees.No fou fins a la dècada dels vui-tanta, just en el moment en quèla politització es consolidava als

grups d'animació futbolístics,que el fenomen eclosionà al'Estat espanyol. Després de lacelebració del mundial de selec-cions estatals l'any 1982, elsdesplegaments dels tifosi ita-lians i dels hooligans anglesos,impactaren profundament en l'i-maginari de certs sectors deljovent urbà de les principals ciu-tats de l'Estat. Fou en nuclis comMadrid, Barcelona, València oBilbao on sorgiren els primersgrups ultres de l'Estat, basats enmodels anglesos i italians.La política arribà ràpidament al'interior d'aquestes grups, demanera que a ciutats comBarcelona o Bilbao s'adoptà ales grades simbologia indepen-dentista i antifeixista, mentreque a altres ciutats com Madridi València guanyaren terreny elselements de l'extrema dreta.Així i tot, cal apuntar que la pre-sència d'elements obertamentpolititzats a l'interior d'aquestespenyes no implica necessària-ment l'assumpció de la simbolo-gia i la ideologia en qüestió perpart de la totalitat dels elementsperta-nyents als grups d'anima-ció. És habitual la presèncianombrosa d'elements despolitit-zats identificats quasi patriòtica-ment amb el grup i els colors del'equip sense més, que podenesdevenir, això sí, objecte decaptació.

Els grupsultres a lesgradescatalanesA partir dels anys vuitanta,l'expansió dels grups ultresarreu dels Països Catalansesdevingué imparable, unsituació que també es vaextendre a la resta de clubs del’Estat espanyol. En el context d'aquest procésexpansiu, l'afiliació, almenysdels elements més polititzats,al feixisme o l'antifeixisme, haestat gairebé absoluta, situacióque ha provocat nombrososenfrontaments entre les pe-nyes, tant a l'interior delsmateixos clubs i ciutats, com al'exterior.Així doncs la defensa del grupi d'uns colors, adobada d'ideo-logia quasi sempre superficial,han sigut el motiu dels conflic-tes i enfrontaments que s'hanproduït a casi totes les ciutats.En molts casos, formacionspolítiques d'extrema dreta hanadoptat estratègies premedita-des d'infiltració a l'interior d'a-quests grups, arribant a emprara alguns dels seus membrescom a forces de xoc. El masclisme, la competitivi-tat, l'agressivitat i el racismeomnipresents als estadis defutbol han estat en molts casosfactors de captació moltimportants, fins al punt quepodem trobar alguns d'aquestscomportaments i actituds engrups d'animació que es defi-neixen com a antifeixistes.Per últim fer una relació d'al-guns dels principals grups, laseua teòrica adscripció i elclub del qual són seguidors:A Barcelona hi ha els BoixosNois (FC Barcelona) i lesBrigadas Blanquiazules (Es-panyol), actualment d'hegemo-nia feixista. Aquests dos grupsestan contrarestats per penyesdel FC Barcelona com elsAlmogàvers i Sang Culé, entrealtres.A València, els feixistes deYomus (València CF) i elsantifeixistes de Força Llevant(Llevant UE).Altres penyes als PaïsosCatalans són Ultras Tarraco(Gimnàstic Tarragona) i UltrasTerrassa, de signe feixista, iels Ilergetes, antifeixistes del’UE Lleida.

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i compro-mes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en con-cepte de subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Imatge dels Yomus, al camp del València CF

L’extrema politització delfutbol valencià El grup ultra Yomus, del València, conviu amb el feixismeorganitzat de la ciutat i els seus membres actuen ambtotal impunitat

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Es compleixen dos anys del retornde Jaume Matas al capdavant delgovern autonòmic de les IllesBalears i Pitiüsses. En aquests 24mesos, segons el GrupOrnitològic Balear (GOB) s'haproduït "una destrucció del terri-tori mai vista". Malgrat que elgovern del Partit Popular va pro-metre que seria una legislatura"marcada pel binomi mediambient i turisme" s'han desprote-git espais naturals i s'han impulsatinfraestructures i projectes urba-nístics molt impactants. En aquestsentit, s'ha inventariat aquestasituació en un document en el qualdestaquen xifres com que s'estanconstruint sis noves autopistes, almateix temps que s'han retallatdos parcs naturals; s'han presentat

quinze projectes d'ampliació o denova construcció de ports espor-tius, s'han projectat quinze nouscamps de golf i se n'estan cons-truint tres més que s'uniran a lavintena ja en funcionament. Davant d'aquestes negres perspec-tives s'ha presentat la campanya"Salvem Mallorca", impulsada pelGOB i per les diverses platafor-mes locals que lluiten contra pro-jectes concrets com per exemplela Plataforma Autovia No, SosCan Vairet o la Plataforma pelParc de les Vies, entre altres.Pretenen realitzar actes públics,manifestacions, editar materialdivulgatiu i accions de desobe-diència civil.Protestes per Sant BernatUn dels conflictes més importantsés el de la preservació del paratgei el monestir de la Real -situat a

les afores de Palma-, en el qual esvol desenvolupar un projecteurbanístic aprofitant la construc-ció del nou hospital Son Dureta IIa la finca de Son Espases.Enguany -i per evitar l'escridassa-da de 2004- la batllessa del PartitPopular Catalina Cirer no va

assistir al tradicional aplec deSant Bernat. Malgrat aquest fet,un centenar de persones van con-centrar-se a l'exterior del monestiri van cobrir amb llençols negrestot el camí d'entrada, segonsinforma un portaveu de Maulets -Mallorca.

A. Ginés i Sànchez, València.

Com cada any, la UniversitatCatalana d'Estiu és l'escenari triatpels partits institucionals per fer cam-panya política durant l'estiu.Enguany, set consellers principatinsde tots colors han acudit a algun delsdiferents actes per rendibilitzar lessubvencions que atorga la Generalitatde Catalunya. No obstant, a diferèn-cia d'altres edicions, la 37aUniversitat Catalana d'Estiu no hagenerat grans polèmiques mediàti-ques. De fet, la qüestió estatutàriagairebé no s'ha esmentat i, en canvi,la morbositat mediàtica s'ha centratentorn de les friccions amb la recent-ment creada Universitat Progressistad'Estiu de Catalunya, que va serobjecte d'algunes critiques per partdel conseller de Governació, JoanCarretero.A banda de Carretero, el tripartit hiva enviar Joan Saura, que va partici-par en l'acte d'inauguració,Montserrat Tura, Joaquim Nadal,Josep Carod-Rovira i el seu germàApel·les Carod-Rovira, Carles Solà,Josep Huguet, Antoni Siurana, OriolFerran i Ernest Benach. També hi

van ser presents membres de CiU,com Josep Puig i representants d'al-guns grups financers i econòmicscatalans, com ara Àngel Pes, sotsdi-rector general de "la Caixa". Val a dir, però, que al marge d'aques-ta baralla d'eminències del Principat,la Universitat Catalana d'Estiu conti-nua oferint als assistents una granvarietat de cursos i d'activitats durantels deu dies d'agost que s'instal·la aPrada (Conflent). Enguany han des-tacat els homenatges a JesúsMoncada i a Miquel Porter i Moix.

Joandomènec Ros, rector de laUCE, va cloure l'edició amb unbalanç positiu. Segurament, des d'unpunt de vista cultural, la nota mésdestacada haja sigut la normalitza-ció de les relacions amb l'Institutd'Estudis Catalans, però laUniversitat Catalana d'Estiu, igualque la resta d'universitats catalanes,continua allunyant-se del model queles va legitimar durant les darreriesdel franquisme com a espais de res-posta i reivindicació social i nacio-nal. Les xifres d'assistència ens

poden donar una idea d'aquestasituació: tot i que enguany s'hanmatriculat setanta persones més quel'any anterior, la xifra total (838)dista molt de les dades dels anys demàxima esplendor i, alhora, la dis-tribució territorial continua sentmolt esbiaxada, amb només un 2%d'assistents del País Valencià, perexemple, i un 69% del Principat.Protestes dels assistentsLa presència de tants consellers prin-cipatins ha fet inevitable que algunesde les lluites que actualment s'estanlliurant a les nostres comarques s'ha-gen traslladat a l'UCE. D'una banda,el 20 d'agost, la consellera d'Interior,Montserrat Tura, va ser rebuda ambcrits contra el PSOE i els Mossosd'Esquadra. De fet, durant tota laUniversitat es veieren pancartes encontra de l'arxivament del cas de tor-tures al jove segarrenc per part delsMossos d'Esquadra, segons informaJordi Llauradó. D'altra banda, el con-seller Joaquim Nadal va ser rebutpels contraris a la línia d'alta tensiód'ambdós costats dels Pirineus. Unmembre de la plataforma contra lainterconnexió va lliurar-li una cartaper al president Maragall.

/ 5Del 6 al 20 de setembre de 2005

BREUSNou desembarcament institucionala la Universitat Catalana d'EstiuL'edició d'enguany ha viscut protestes contra la política del Govern tripartit

L'Ateneu del'EixamplereobriràL'Ateneu Popular de l'Eixample reo-brirà el proper 17 de setembre.L’Ateneu va ser víctima d'un atacque el va deixar en molt mal estat perpart d'un grup de toxicòmans queocupaven la finca veïna (veureL'Accent 63). Gràcies a la pressiófeta per l'assemblea del centre sociali l'associació de veïns del barri es vaaconseguir fer fora els individus quehavien atacat l'ateneu i simbòlica-ment es tapià l'entrada de la fincadesprés d'una manifestació que vareunir tres centenars de veïns.L'Ateneu acull, entre altres col·lec-tius, una assemblea de joves, unacooperativa de consum, un grup d'a-nàlisi de barri i una companyia deteatre social.

Un hotel a laFont RojaSegons denúncia en una nota depremsa el col·lectiu ecologista laCarrasca d'Alcoi, el consistori de lacapital de l'Alcoià pretén construirun hotel al cor del Parc Natural delCarrascar de la Font Roja. L'estudide viabilitat del projecte no presental'anàlisi d'altres alternatives, suposa-rà l'enderrocament d'edificis d'interèsinclosos en el catàleg del Parc i con-clou que és necessari duplicar elnombre de visitants fins a cent mil. Abanda de criticar l'emplaçament, laCarrasca afirma que el Parc ja estroba en un nivell de freqüentaciómassa elevat i que és necessari afa-vorir iniciatives econòmiques des-centralitzades lligades al territori.

Menys catalàa PerpinyàEl govern francès ha decidit suprimirdues de les set places del professoratde català a la Universitat de Perpinyà(UdP). La decisió pot suposar que esperdin 350 hores lectives d'ensenya-ment i ha succeït en un moment enquè la demanda havia augmentatsensiblement. Segons la CEPCaquest fet s'ha d'englobar en unadoble estratègia d'anoerrament cultu-ral i de desmantellament de la uni-versitat nord-catalana producte de laimplamentació de lleis que apliquenels preceptes neoliberals derivats deltractat de Bolonya com lad'Organització per a la Recerca i laInnovació (LORI).

Protesta a la consellera Tura pels fets de Torà / Foto: M. Serra

Una desena de plataformes i el GOBes coordinen per "Salvar Mallorca"La nova entitat inicia una campanya per denunciar que mai com ara s'haviadestruït tant el territori insular

Acció a davant del monestir de la Real / Foto: Salvem la Real

PA Ï S O S C ATA L A N S

Redacció, Barcelona.

El col·lectiu Països CatalansInsubmisos, que impulsa diferentsaccions directes no-violentes en elmarc d'una campanya per a la des-obediència civil, ha continuataquest estiu la seva campanya. Aixímateix ha rebut el suport del ICongrés Continental Bolivariàcelebrat a l’agost a Caracas.Acció a Prats de MollóLa primera acció estival fou a laCatalunya Nord, a la comarca delVallespir. El dia 3 del passat mesd'agost, dues persones retiraven labandera del castell de La Guàrdiade Prats de Molló. Països CatalansInsubmisos assumiria poc desprésl'acció de caràcter simbòlic contrael que qualificava de "símbol colo-nial francès”, en protesta per lapolítica de l'Estat francès quesegons el seu comunicat “tant con-demna les nostres comarques a serun mer territori turístic, espai desegones residències franceses, comha eliminat històricament sectorsproductius tradicionals nord-cata-lans, com prohibeix la nostra llen-gua i redueix la nostra cultura a unamera curiositat regional". El comu-nicat incidia en la "la impotència ila ràbia davant les continues agres-sions -la darrera amb el projecte

d'anomenar Septimània alLlenguadoc-Rosselló, eliminanttota referència a la toponímia cata-lana per al nostre territori-", fet queha provocat un descontentament i aun seguit de protestes a les comar-ques nord-catalanes, i que ha dut aPaïsos Catalans Insubmisos a "ini-ciar una dinàmica d'accions no-vio-lentes contra els qui volen fer des-aparèixer la Catalunya Nord".Accions a Gràcia i a MontserratDues setmanes més tard, durant lafesta major de Gràcia, el 18 d'agost,el dia en què centenars de personess'havien manifestat en suport alsTres de Gràcia, una persona s'enca-

denava al primer vagó del Metro,aturant la circulació de la Línia 3 alseu pas per l'estació de Fontanadurant prop d'una hora, mentrealtres membres de Països CatalansInsubmisos repartien fulls informa-tius als passatgers i als nombrososperiodistes que, aquest cop, sí quees feren ressò l'endemà de la pro-testa contra el judici a l'AudiènciaNacional espanyola dels tres inde-pendentistes graciencs. L'acccióacabà quan agents de la policiaespanyola tallaren les cadenes iidentificaren a catorze personesque haurien participat en l'acció.L'endemà mateix, alguns d'ells

reberen una citació per anar adeclarar a comissaria. Després deprendre declaració foren posats enllibertat a l'espera d'un possiblejudici.Finalment, el dissabte 3 de setem-bre de 2005, el monument al 1rTerç dels Requetés situat a l'Abadiade Montserrat va ser objecte d'unaacció de recuperació de la MemòriaHistòricaL'acció va consistir en abocar pin-tura vermella a la placa d'homenat-ge als feixistes, així com també al'estàtua. que va ser penjada pel collen senyal de justícia popular, almateix lloc es va cololocar unapancarta informativa per als turis-tes en cinc idiomes. El comunicatamb el qual Països CatalansInsubmisos assumia l'acció recor-dava que "aquest monument glori-fica als feixistes catòlics que s'alça-ren amb Franco contra el poble tre-ballador català. No són herois, sinóassassins, i enemics de la llibertat,demostrant una vegada més elcinisme i la hipocresia del'Església, que sempre està al costatdels opressors.És per això que, a una setmana dela Diada Nacional de l'Onze deSetembre, volem deixar clar que noacceptem ni acatem la Història queescriuen els vencedors, que no ésaltra que la de l'opressió, l'aniquila-ció i l'extermini del nostre poble, ide la seva Memòria Històrica".

6 / Del 6 al 20 de setembre de 2005

BREUS

Novaagressiófeixista aOsonaLa "Fes-te Jove 05" de Manlleu vaser de nou l'escenari d'una agressiófeixista tal com va succeir l'any2004. En aquest cas, el darrer acteprogramat va ser aprofitat per partd'un grup reduït d'ideologia d'extre-ma dreta per provocar als partici-pants i organitzadors de la festa.Finalment, els manlleuencs RobertoLopez i Rafael Sanchez -tal com hafet públic la mateixa organització-van assaltar la zona de la barra i vanferir a tres persones. Els agressors -que no van ser detinguts fins al capd'unes hores- van ser posats en lli-bertat amb càrrecs. Des de laCoordinadora de l'EsquerraIndependentista d'Osona s’ha denun-ciat que aquests fets no són aïllats ique els feixistes actuen amb impuni-tat durant tot l'any en diferents muni-cipis de la comarca. Així mateix hanproposat una sèrie de mesures alsajuntaments per tal de frenar un pro-blema que es manifesta de maneraespecialment greu en festes majorscom les de Manlleu, Tona o SantJulià.

Incidents aBeniarrésLa festa major de Beniarrés (Comtat)s'ha vist marcada per la polèmicaarran de la desaparició de la banderaespanyola de l'Ajuntament. Veïns delpoble han denunciat que, després del'acció, les autoritats municipalsemprenguessin una campanya peridentificar els protagonistes ambamenaces i pressions. En concret,l'alcalde del poble va amenaçar unjove i li va recordar la sentència d'enFranki de Terrassa. Posteriorment,durant els actes de cloenda de les fes-tes hi hagué incidents quan gairebéuna vintena de músics del poble esnegaren a tocar l'himne espanyol.

El TSJCdesestima elrecurs contrael Pla CaufecEl TSJC ha resolt no admetre elrecurs contenciós administratiu inter-posat pels veïns d'Esplugues contral'anomenta Pla Caufec. El Tribunalal·lega la falta de proves per demos-trar que l'Ajuntament va incloure110.000 metres de zona verda al pro-jecte urbanístic, en un conveni ambla immobiliària. Ara l'Ajuntament honega. Des del moviment contra el PlaCaufec ja s'ha anunciat que s'esgota-ran tots els recursos possibles i queemprendran mobilitzacions per atu-rar aquest pla que qualifiquen d'espe-culatiu i d'un gran impacte per almedi a la zona de la falda deCollserola..

Indignació al barri barceloní de Santsper l'actuació policial durant les festes

Redacció, Barcelona.

El passat 27 d'agost uns agentsde seguretat privada van aparèi-xer en el concert final de la FestaMajor Alternativa del barri bar-celoní de Sants. El seu objectiuera arribar a l'estació de metro deMercat Nou, on segons la sevaversió actuaven un grup de gra-fitters. En el camí -duent un gosconsiderat de raça perillosasense el morrió reglamentari-van agredir a les persones con-centrades al concert i van desllli-gar l'animal que provocà feridesgreus a almenys quatre persones.L'actuació va generar un senti-ment de rebuig per part dels con-centrats al concert i aquest fet vaprovocar que almenys apare-guessin dotze policies que vanarribar a disparar un mínim decinc trets. Segons demostren lesfotografies aportades perl'Assemblea de Barri de Santsdos dels trets es van realitzar anomés 1,80 metres d'altura fetpel qual consideren que "la poli-cia va tirar a matar".Detencions dels feritsFermín Bodega i Xavier Moreno

van ser detinguts l'endemà per lapolicia espanyola acusats de

lesions, danys, desordrespúblics, resistència a l'autoritat i

atemptat. Al cap d'unes horesvan ser posats en llibertat i al noaparèixer en el vídeo queTransports de Barcelona va lliu-rar a la policia se'ls van retirarels tres darrers càrrecs. Segonsels joves, les detencions van sercausades ja que en un cas vadonar la versió dels fets als mit-jans -molt diferent a la policíaca-deixant el seu nom i en l'altre perhaver estat hospitalitzat. Enaquest segon cas s'ha diagnosti-cat una pèrdua de fins al 20% dela força del braç per la mossega-da prolongada durant 15 segonsper part del gos.Des de fonts de l'Assemblea deBarri de Sants s'ha expressat lavoluntat de presentar una quere-lla contra l'actuació dels guàrdiesjurats i es va convocar a unaconcentració el passat dia 2 desetembre que reuní a 300 perso-nes. D’altra banda els dos jovesferits també van afirmar en rodade premsa que denunciaran elsfets.

Una bala va ser disparada a 1,80 metres d’altura / Foto: Barrisants.org

Dos joves ferits per les mossegades d’un gos dels agents de seguretat il’Assemblea de Barri de Sants interposaran una denúncia pels fets del 27 d’agost

PAÏSOS CATALANS

Per a més informació

www.barrisants.org

Països Catalans Insubmisosno s'atura a l'estiu

Acció al metro en solidaritat amb els tres de Gràcia / Foto: Oriol Clavera

Per a més informació

www.desobediencia.tk

/ 7Del 6 al 20 de setembre de 2005

Àlex Tisminetzky, Barcelona

La Xarxa contra els Tancaments i laPrecarietat, que aplega col·lectius,organitzacions, sindicats i comitèsd'empresa de l'àrea metropolitana deBarcelona, ha convocat una sèrie demobilitzacions durant la jornada del'11 de setembre. Sota el lema quecrida a lluitar contra les deslocalitza-cions i la precarietat laboral, la Xarxaha volgut aprofitar la data de l'Onzede Setembre per fer públic el rebuig a

la Reforma Laboral que estan ulti-mant les direccions de CCOO, UGT,la patronal i el govern del PSOE, ique representarà, segons la Xarxa, unaugment de la precarietat i les rebai-xes socials, en aspectes com les pen-sions, la temporalitat o els subsidisd'atur. Alhora, la plataforma sindicalha denunciat que l'Estatut que estannegociant les forces parlamentàriescatalanes i que no compta amb les 35hores setmanals, un salari míniminterprofessional d'almenys 1.000

euros o el dret real a un habitatgedigne.La mobilització s'iniciarà a les 9 delmatí al monument de Rafel deCasanova a Barcelona, on s'ha con-vocat a mostrar el rebuig amb xiuletsals polítics de les forces parlamentà-ries que realitzen l'ofrena floraldurant el matí. Posteriorment, laXarxa ha fet una crida a diferentscomitès d'empresa en conflicte, alspensionistes, als joves que pateixenla precarietat i als treballadors engeneral a manifestar-se des delMonument a Rafel de Casanova alParc de la Ciutadella, on es realitzenels actes institucionals.No a la Reforma Laboral i al'Estatut principatíLa Xarxa contra els Tancamentsdenuncia que la propera ReformaLaboral ha estat pactada gairebé ensecret, amb "una coincidència en elsplantejaments del govern centralespanyol i la patronal", com abaratir ifacilitar l'acomiadament, amb mesu-res com la generalització del contrac-te indefinit de 33 dies d'indemnitza-ció, creant un nou cas d'acomiada-ment col·lectiu per les subcontractes,ampliant el camp d'acció de les ETTen la contractació indefinida, reduintles cotitzacions empresarials o possi-

bilitant la contractació eventual detreballadors fins a 36 mesos durantun període de 5 anys, entre altres

mesures. Alhora, la Xarxa posa sobrela taula la manca de resposta dels sin-dicats CCOO i UGT, als que acusende desmobilitzar els treballadors iassumir la filosofia de la "competiti-vitat" empresarial.En el seu comunicat, la Xarxa analit-za que la Reforma Laboral estatalestà coincidint amb l'elaboració de

l'Estatut al Principat, i denuncia elnou text estatutari per considerar que"manca el reconeixement i la defensadels drets laborals i socials de la clas-se treballadora més necessaris", com

les 35 hores, la jubilació plena als 60anys o la regularització dels treballa-dors immigrants. La coordinadorasindical considera a més, en una datacom l'11 de setembre, que "la lluitaper la llibertat nacional de Catalunyaés també la lluita per reconstruir elsindicalisme de classe" i demanaexcercir "la sobirania en benefici dela població treballadora catalana".Propostes de resposta socialDavant la Reforma Laboral, la Xarxaaposta per "la mobilització àmplies,unitàries i sostingudes de la classetreballadora", la retirada de les direc-cions d'UGT i CCOO de les mesesde negociació i nous mecanismes departicipació popular que incloguinque no es signi cap acord sense laconsulta prèvia als treballadors. Entrela plataforma de mesures de drets laXarxa aposta, entre d'altres, per unallei de deslocalitzacions, la prohibi-ció de les ETT, la restitució de laindemnització de 45 dies per acomia-dament improcedent, un subsidi uni-versal mínim i la jornada laboral de35 hores, a més d'un augment de lesprestacions socials.

Mobilització de la Xarxa contra els tancaments l’11 de setembre de 2004

La Xarxa convoca mobilitzacionsl'Onze de SetembreLa plataforma sindical denuncia el secretisme que envolta la ReformaLaboral i els interessos patronals amagats en el nou Estatut principatí

ECONOMIA

“La coordinadoraconsidera que la lluitaper la llibertat nacionalés també la lluita per

reconstruir elsindicalisme de classe”

“La mobilitzaciós'iniciarà a les 9 al

Monument de Casanovaon s'ha convocat a

mostrar el rebuig ambxiulets als polítics”

Redacció, Barcelona.

Una desena de sindicalistes de laIntersindical-CSC es van concentrarel passat dimarts 30 al migdia davantel càmping Castell de Montgrí, al'Estartit (Baix Empordà), per denun-ciar la precarietat laboral que afectaels treballadors del sector turístic ales comarques de Girona i en especialals d'aquest càmping. Els represen-tants del sindicat, acompanyats detreballadors del càmping, van repartirals turistes informació en quatre llen-gües sobre la situació laboral del sec-tor i els incompliments reiterats del

conveni col·lectiu. A més, laIntersindical-CSC considera contraria l'Estatut dels Treballadors l'article34 d'aquest conveni, que a la pràcticasuposa un ús il·limitat de les horesextres. Per això estudiarà al setembreimpugnar el conveni. De moment, el sindicat va interposardimarts al matí una denúncia davant

la Inspecció de Treball de Gironacontra el càmping Castell de Montgrípels incompliments de diversos arti-cles del conveni. Segons va explicar a la premsa elsecretari d'Acció Sindical de laIntersindical-CSC, Carles Sastre,"aquest és un sector amb molta pre-carietat i en la mesura que no hi hagiuna política de qualitat en relació alstreballadors difícilment hi serà per alsclients". En referència als incompli-ments del conveni al sector a Gironava indicar que "són generalitzats pelque fa a la jornada i descansos, que nies fan ni es remuneren. El mateix

passa amb les hores extra. A la gentse la contracta amb un sou de 600euros com si fos la seva primera feinaal sector quan no ho és cometent unfrau de llei i traient-los entre 200 i300 euros al mes de forma dubtosa". Sastre va criticar que "CCOO i UGTvan signar un conveni que manté elsector en una alta precarietat que esveu beneficiada per la temporalitat dela feina i han renunciat a la mobilit-zació sindical".

La Intersindical-CSC reparteix informació als turistes de l'Estartit idenuncia a Inspecció "incompliments reiterats del conveni"

Protesta contra la precarietat alsector turístic gironí

Acció a laplatja deBarcelonaEls treballadors de l'InstitutMunicipal de Parcs i Jardins deBarcelona han tornat a protagonit-zar accions de protesta contra laprivatització que està projectant elgovern municipal tripartit, trans-formant l'Institut en una EntitatPública Empresarial. El dimecres24 d'agost un petit vaixell coman-dat per treballadors va navegardavant de la platja de Barcelonaamb una inscripció contra la priva-tització de l'Institut, mentre un altregrup de jardiners realitzava unabicicletada i repartia octavetes dela protesta; finalment un darrergrup de sindicalistes explicava lesseves reivindicacions des delmegàfon de la platja.

Per a més informaciówww.moviments.net/

xarxacontratancaments

Per a més informació

www.intersindical-csc.org

INTERNACIONAL8 / De 6 al 20 de setembre de 2005

Juanjo Garcia, València.

Aquest setembre passarà inad-vertit el vint-i-cinqué aniversaride la invasió iraquiana d'Iranque representà l'inici de la sego-na guerra més llarga del segleXX. L'any abans la revolucióislamista havia derrocat el xa i lasituació geopolítica s'havia com-plicat en una de les àrees méssensibles del planeta. Lesmonarquies pèrsiques veierenamb estupor com una nova opo-sició política li arravatava decop i volta la principal font delegitimació, la religiosa. Mentrealtres estats de la zona veien unaamenaça interna les proclames auniversalitzar la revolució de la

nounata República Islàmica. Alnord la URSS temorenca d'uncontagi a les seues fronteresinteriors que incloien de factoAfganistan. A ponent Israelvigilant la novafont de finança-ment per a lalluita contra laseua ocupacióde Palestina.Més lluny perals EUA significava la pèrduad'un aliat molt important i uncolp molt dur després de la crisidels hostatges. La reivindicacióper part d'Iraq de la regió deShat al-'Arab i l'escenificaciód'un fracàs negociador donarienpas a la guerra. Un conflicte en

què Sadam Hussein apareixeriacom a guardià de la modernitat,destacant-se la vessant laica iesquerrana del seu règim. Lavictòria es presentava fàcil per

l ' I r a q .M i l i t a r m e n tcomptava ambtot el suportd'occident, cosaque incloïa lat e c n o l o g i a

soviètica i francesa. La forçaaèria d'Iraq disposava deMiratge i Mig-29. A més lesmonarquies pèrsiques finança-rien gran part d'una campanyaque se suposava ràpida.Tanmateix la guerra s'estancà.La desorganització a l'exercit

irania després del colp khomei-nista es va suplir amb la mobilit-zació de tots els recursos de l'es-tat, cosa que no va ser seguidaper Iraq. L'inici d'una guerra deposicions conduí a què algunspaïsos substituïren l'ajuda desin-teressada per préstecs cadavegada més importants, com elcas de Kuwait, i que serien lacausa de conflictes immediats.Però interiorment serví perquèSadam Hussein es desembaras-sés de segments importants del'oposició i fins i tot del règimamb el silenci còmpliced'Occident. I el 1988 s'anunciàun alto el foc per constatar queles ferides havien estat enormessense aconseguir cap guany ter-ritorial.Els costos per ambdós païsosforen enormes. Per a l’Iran supo-sà el sacrifici de moltes de lespromeses revolucionàries enveure compromesa la pròpiasupervivència. Fins i tot l'aiatolàKhomeini no dubtà en explotarel recurs del nacionalisme ira-nià, una volta comprovat el fra-càs de les crides a la sublevacióde la majoria xiïta del sud d'Iraq.Iraq va veure com el miracleeconòmic baassista de la dècadaanterior era substituit per duesparaules fins ara desconegudes:deute extern. Més d'un miliód'homes van perdre la vida. Aproximadament 600.000 en elcostat iranià i 400.000 de l’ira-quià. La Primera Guerra delGolf fou al capdavall anunciado-ra del nou ordre que s'obriria enenfonsar-se la lògica del mónbipolar. En l'imaginari de la qualdestacava un president republicàamb uniforme militar contra unadversari amb toga i turbant queproclamava la jihad.

Sadam Hussein: paladí d'occident

Cuba ajudaels EUACuba. El govern cubà ofereix l'ajudade 1.100 metges davant la catàstrofedel Katrina. Com ja va succeir ambl'enfonsament de les Torres Bes-sones, el govern comunista ha obli-dat les tensions amb els EUA. Cubas'afegeix a una llarga llista d’estatsque han expressat la seua solidaritatcom el cas de Sri Lanka, Hondures oels Emirats Àrabs. Però la diferènciade l'oferta castrista és què està avala-da per la participació del personalsanitari cubà durant catàstrofes natu-rals arreu del continent.

Relleu a laCort SupremaEUA. El passat 4 de setembre vamorir William H. Rehnquis, presi-dent de la Cort Suprema dels EUA.Això dóna la possibilitat que Bushinfluisca en la composició d’aquestorganisme. Tanmateix, el canvi seràmínim perquè Rehnquis havia estatnomenat per l'administració conser-vadora de Reagen i havia contribuïta la causa republicana mitjançantl'impuls del procés contra Clinton iamb decisions molt criticades durantla pugna pel segon recompte de votsen les presidencials el 2000.

AcebespreocupatEstat espanyol. El secretari generaldel PP, Ángel Acebes, creu que"l'Estatut de Catalunya desmantellaEspanya” i que el govern Zapateroha creat preocupacions en els ciuta-dans on abans no n’hi havia. PerAcebes el projecte d'Estatut és uncavall de Troia per conquerir l'Estatespanyol i destruir-lo des de dins, iutilitzà la immigració il·legal marro-quina i la feblesa “antiterrorista” des-prés que l'Audiència Nacional cridésa declarar els fundadors del PartitComunista de les Terres Basques.

Veneçuela vsRobertsonVeneçuela. Convocats per l’MVR,els chavistes van marxar pels carrersde Caracas per protestar contra lesparaules del reverend nord-americàPat Robertson, que es declarà parti-dari d'atemptar contra Chàvez. Lamanifestació va concloure amb l'exi-gència d'un repudi formal d'aquestainstigació al magnicidi per part delPoder Judicial de Veneçuela, perl'ONU i per l'OEA. Així mateix diri-gents chavistes lliuraren a l'ambaixa-da nord-americana una petició for-mal d'imputació contra Robertson.

Víctimessilenciadesdel KatrinaEUA. Segons fonts federals i con-sulars, més de 100.000 immigrantsmexicans i uns 150.000 d'hondu-renys resideixen a la zona afectadaper la catàstrofe humanitària provo-cada pel Katrina. A l'angoixa perles pèrdues humanes i materials, unalt percentatge d'aquesta poblacióafegeix la incertesa de com elsafectarà el fet de ser residentsil·legals als EUA a l'hora de rebreles ajudes i les indemnitzacions.

Marcos:l’heroipostmodern

Quan l’u de gener de 1994 lestelevisions occidentals obrienamb l'aixecament insurreccionalal sud de Mèxic semblava renài-xer l'esperança. De seguida sorgíun corrent de simpatia insurgentquerecorria l'esquerra, des de ladel carrer fins a la dels apardors,que es llançava a apadrinar elspobles indígenes mexicans, revi-sar la figura d'Emiliano Zapata iexalçar la de la icona subversiva,passamuntanyes, fusell i pipafumejant; el sub-comandantMarcos. La llista d'intel·lectualsque acudiren al reclam és massallarga: Rigoberta Menchú,García-Marquez, Montalban,Tourain...L'estratègia d'aquesta revolucióarmada de retòrica tingué elsseus fruïts. El problema indígenai el de la redefinició nacional deMèxic guanyaren normalitat enla vida política del país. I lesrevindicacions de la guerrillaaparegueren com un problemapendent. Però en el decurs d'a-quest nou anys Txiapas han anatperdent actualitat. La inspiradafraseologia de Marcos ha perdutfrescor. La dignitat rebel, el coroblidat de la pàtria han declinaten popularitat. I ni els colps d'e-fecte com l'alerta roja han servitper vigoritzar el zapatisme que aEuropa ha esdevingut una modacontracultural en extinció.Marcos escriu: “Deixaré de cos-tat aquells què lamenten que l'a-lerta roja no haja conclòs en larepresa dels combats ofensiusper part de l'EZLN. Sentim nohaver complit les seues expecta-tives de sang, mort i destrucció”.Però ni la seua fina ironia potocultar que també és sagnant idestructiu aquesta situació d'im-pàs i que també es pot morird'esperar.

L’APUNT

Saddam Hussein abans de ser derrocat per les tropes nord-amèricanes

EN PERSPECTIVA

RECULL DE PREMSA

“La victòria espresentava fàcil per

l’iraq, amb tot elsuport occidental”

Manel Lopez i Esteve. Lleida.

El procés d'elaboració de la novaConstitució iraquiana porta elcamí de convertir-se en un nou fra-càs de les forces ocupants a l'horad'establir la nova estructuraciójurídico-política de l'Iraq ocupat.A banda del caos que ja ha esde-vingut quotidià per a la poblacióiraquiana, de les constants tragè-dies humanes producte de l'ocupa-ció i d'una confrontació creixent, idesconeguda abans de l'ocupació,entre les diferents comunitats inte-grades dins l'estat iraquià; a totaixò, i en bona part com a conse-qüència d'aquesta situació, calsumar-hi ara una nova font de con-flicte en el procés d'elaboració delnou text constitucional.Les desavinences, a hores d'arainsalvables, produïdes en el debatde la nova Constitució iraquianamostren la realitat d'una confrona-ció interètnica, cada cop més relle-vant, produïda arran de l'ocupació.

Si en un principi la coalició ocu-pant havia confiat en que l'aprova-ció d'aquesta Constitució interina,que hauria de regir el futur del'Iraq fins que una assemblea elec-ta en redactés una de permanent,serviria per debilitar la resistènciai legitimar i normalitzar la situaciód'ocupació, el fracàs del Consellde Govern de l'Iraq, nomenat perl'administració nord-americana,d'adoptar una Constitució interinaha posat de manifest la ineficàciade l'estratègia ocupant i dels seuscol·laboradors a l'hora de resoldreel xoc d'interessos presents avui al'Iraq.Els principals punts de conflicteque han aparegut a l'hora de realit-zar el text constitucional interí hanestat, fonamentalent, la qüestió del'estructuració territorial de l'Iraq,la qüestió religiosa i el tracte queha de rebre el partit Baaz; i la fron-tal oposició dels representantssunnites ha frenat, fins ara, qualse-vol tipus d'acord. Per la seua part,

entre els representats kurds i xiitesa l'Assemblea Nacional semblahaver-hi un acord absolut a l'horade tirar endavant la nova estructu-ració jurídico-política.L'oposició sunnita -cal recordarque els sunites son majoria enquatre de les províncies de l'Iraqocupat i que en el referèndum ques'ha de celebrar el 15 d'octubre sidos terços dels votants enalmenys tres de les divuit provín-cies rebutgen el text constitucio-nal aquest no entrarà en vigor- secentra en el rebuig a dotar l'Iraqd'una estructura federal quepodria deixar els recursos petrolí-fers en mans dels kurds i xiites,en que el text no fa menció de laidentitat àrab de l'Iraq i en lanecessitat que tant la Lliga Àrabcom les Nacions Unides intervin-guin en el procés d'elaboració deltext contitucional.Lluny de resoldre la situació dra-màtica que pateix la població ira-quiana, la nova Constitució, tant sis'aprova com no amb el suport dela comunitat sunnita, obriria lesportes a l'agreujament d'una vio-lència interètnica que no fa resmés que debilitar la resistènciapopular i consolidar l'ocupació.

INTERNACIONAL9 / Del 6 al 20 de setembre de 2005

La Constitució de l’Iraq enmig de la tragèdia

Manel Lopez i Esteve. Lleida.

Durant les darreres setmanes delpassat mes d'agost vam poderassistir a l'espectacle mediàtic enquè es va convertir la retirada delscolons israelians de la franja deGaza, ordenada unilateralment pelgovern d'Ariel Sharon. Ara bé, toti les naturals mostres d'alegria isatisfacció de la població palesti-na, reflex dels 38 anys de resistèn-cia i sacrificis dels palestins deGaza davant l'ocupació, la retira-da dels colons de la franja amagauna realitat prou més fosca per alfutur del poble palestí: l'afiança-ment de l'ocupació als territoris deCisjordania i Jerusalem est.Els aproximadament 8.000 colons

israelians de la franja de Gazarepresenten tan sols un 3% delscolons que queden encara avui alsterritoris ocupats. Així, la xifra decolons ha anat augmentant d'unaforma alarmant des de 1967 finsarribar a la suma actual d'aproxi-madament uns 417.000, dels qual225.000 es troben a Cisjordània,187.000 a Jerusalem est i els8.000 restants són els recentmentretirats de la franja de Gaza. Amés, a Cisjordània, en el que va de2005, la xifra de colons ha aug-mentat en uns 9.000, i sembla quetant a Jerusalem est com aCisjordània la colonització conti-nuarà creixent sota la protecciódel govern Sharon. A què respon,doncs, la retirada dels colons de lafranja de Gaza?

Dov Weisglass, el principal asses-sor del primer ministre israelià,afirmà referint-se a la retirada deGaza que "el nostre objectiu éscongelar el procés de negociació, icongelant el procés de negociacióimpedirem la creació d'un Estatpalestí, i impedirem discutir sobrela qüestió dels refugiats. La des-connexió comporta la dosis deformol suficient i necessària per-què no hi hagi procés de negocia-ció amb els palestins"; semblaclar, i el govern Sharon tampoc sen'amaga, que la retirada de Gazas'ha d'entendre com una revalua-ció que l'Estat d'Israel, assessoratpels Estats Units, ha realitzat res-pecte les seues concepcions tradi-cionals de seguretat, des de la

necessitat d'un reequilibri geogrà-fic que asseguri mantenir el con-trol fronterer provisional de l'àreade Gaza i afiançar la seua presèn-cia a Cisjordània.Així doncs, el que s'ha proposatl'Estat d'Israel amb la decisió uni-lateral de la retirada de Gaza ésimpossibilitar l'establiment d'unEstat palestí per mitjà del reforç ila prolongació de l'ocupació aCisjordània. Seguint aquesta lògi-ca, els israelians continuaran con-trolant totes les fronteres per marterra i aire de la franja de Gaza,incloent el corredor Philadelphiaal llarg de la frontera de Gazaamb Egipte, on es permetrà queels egipcis patrullin sota la vigi-lància i les condicions imposades

per Israel, i el mur de l'apartheidrodejarà a finals del 2005 unscent quilòmetres de terres palesti-nes ocupades i els 200.000 pales-tins que allí hi viuen. Per tant, el que la quasi totalitatde mitjans han intentat mostrarcom un important ruptura de lapolítica seguida per l'Estatd'Israel respecte als assentamentsi com una traïció del governSharon als colons que han estat icontinuen essent la punta de llan-ça del projecte sionista, no haestat res més que un replegamenttàctic pel tal de consolidar l'ocu-pació i la destrucció del poblepalestí. En aquest sentit, s'enténque la decisió de la retirada deGaza hagi estat presa unilateral-

ment sense prèvia negociacióamb l'Autoritat NacionalPalestina. El que li espera a Gaza a partird'ara, tot i l'evident satisfaccióque per als palestins significa per-dre de vista els ocupants que hancolonitzat les seues terres i elshan forçat a viure, durant quasiquaranta anys, en una mena depresó a gran escala, serà unasituació no gaire millor que l’e-xistent sota l'ocupació absoluta del'Estat i els colons sionistes. Israelcontinuarà mantenint el ple con-trol sobre el moviment de béns ipersones cap i des de Gaza, man-tindrà una separació forçosa entreCisjordània i Gaza impossibili-

tant que els residents d'una parten visitin l'altra, i elaboraràacords duaners separats amb cadazona cantonalitzant l'economiapalestina, ja de per si prou deses-tructurada.Tot i la lectura positiva que bonapart de les forces politiques isocials palestines han fet d'aquestavenç parcial que és la retiradadels colons de la franja de Gaza,lectura potser massa triomfalistaperò necessària per a un poble ensituació de resistència diària con-tra l'ocupant, la realitat és quel'Estat d'Israel continua igual dedecidit en executar la destrucciód'un poble que sap que per a laseua supervivència l'únic camí aseguir és el de la lluita i la resis-tència contra l'ocupant.

La retirada de Gaza il'afiançament de

l'ocupació

“La retirada delscolons de la franja de

Gaza amaga elreforçament del’ocupació de

Cisjordània i deJerusalem est”

“Israel continuaràmantenint el plecontrol sobre el

moviment de béns ipersones a Gaza

després deldesallotjament dels

colons”Desallotjament de colons de la franja de Gaza

Soldats nord-americans escorcollen ciutadans iraquians

Les discrepàncies existents en el debat constitucional mostren la creixentconfrontació entre comunitats arran de l'ocupació

Jordi Garrigós, Barcelona.

Ja s'ha fet habitual, que cada Onze deSetembre, la CAJEI faci un homenat-ge a Gustau Muñoz al carrer Ferrande Barcelona. Aquesta és una figurasovint oblidada per part de l'indepen-dentisme i hem cregut convenientexplicar quina va ser la història d'a-quest militant revolucionari que moríassassinat per la policia espanyola enel transcurs d'una manifestació con-

vocada pel seu partit, el PCE(I), l'11de setembre de 1978.Gustau Muñoz ja de ben petit va serinfluenciat pel seu germà, que eramilitant de la CNT a Barcelona i amb15 anys ja es movia per entorns polí-tics i sobretot sindicalistes. Fill d'im-migrants andalusos, en Gustaucomençà a tenir contacte amb mem-bres del PCE(I) en un moment demolta agitació política on tres anysdesprés de la mort de Franco es feien

realitat les sospites dels movimentsrupturistes de l'Estat, i es que la tran-sició havia començat i havia d'acabaramb tot ben lligat per part de l'oligar-quia que havia dominat l’Estat espan-yol els últims 40 anys.Aquell 11 de setembre es presentavaforça mogut, ja que el PartitComunista d'Espanya (Internacional)es desmarcà, per raons obvies, de lamarxa unitària i reformista dels par-tits polítics legalitzats pel govern dela UCD i d'altres col·laboradors de la"reforma democràtica" que convoca-ven al passeig de Gràcia sota el lemade "Volem l'estatut". Per tal de noseguir aquest joc, el PCE(I) va feruna crida a la mobilització perl'Alliberament Nacional deCatalunya i contra les forçes d'ocupa-ció en una manifestació que sortiriade la plaça Sant Jaume.Tot va concórrer amb un clima decerta tensió fins a arribar al carrerAvinyó on els manifestants, que

sobrepassaven el miler, es trobarenamb un ampli cordó policial que elsimpedia avançar. La càrrega per partde la policia no tardà gaire en arribari una pluja de pilotes de goma caiguésobre Gustau i els seus companysque es dispersaren i responguerencom podien al fort atac. En aquellmoment Muñoz i un grup de quatrepersones més s'enretiraren cap a laplaça Sant Miquel on foren sorpresosper un grup de la Policia Secreta querespongueren amb trets el previ llan-çament d'un coctel molotov. Unadona va rebre l'impacte de dues balesal peu mentre Gustau corria cap alSindicat de Banquers on fou abatutper una bala del calibre 38.Com és d'imaginar, la manifestacióva acabar amb grans incidents, unabatalla campal amb el llançament demés de 100 ampolles incendiaries idos ferits de bala per part dels mani-festants, un d'ells, en Gustau Muñozmoria al carrer Ferran, on fou traslla-dat pels seus companys després deltiroteig, a l'edat de 16 anys.Els enterraments foren silenciats iamagats per la policia per tal de nopatir enfrontaments amb els com-panys de Gustau i de fet, foren apro-fitats per detenir a una quarantena demilitants del PCE(I) que assistien al’enterrament i així procurar la desar-ticulació de, probablement, l'organit-zació més combativa de l'època. Vala dir que aquesta desarticulació nofou materialitzada i el PCE(I) segui-ria durant un parell de dècades més laseva lluita política

Lamentablement aquests escritsno existeixen en català ni hi haperspectives que es publiquin,però val la pena fer l'esforç deconèixer els plantejaments deFrancisco Martins, pres per lapolicia feixista portuguesa fins acinc vegades amb un total de 12anys de presó, fugat de la presóde Peniche el 1960 i membre dela Comissom Executiva del PCPentre 1961 i 1963 fins que va

abandonar el partit amb posturesmolt crítiques contra la tendènciareformista de la direcció d'AlvaroCunhal. El llibre inclou, a banda d'unsquants articles publicats perMartins a la seva revista, duesintervencions seves a les JornadasIndependentistas Galegas organit-zades per Primeira Linha (orga-nització impulsora de l'editorialAbrente i de la col·leccióBiblioteca Galega de marxismo -Leninismo que inclou aquestvolum) i una entrevista de l'agostdel 2004. Pel que fa a les temàti-ques abordades, hi ha dos blocsfonamentals: d'una banda la his-tòria del comunisme portugués enrelació a la Revolució dels cla-vells, de l'altra la revolució soviè-tica amb articles específicamentdedicats a Lenin, Stalin (fins atres articles), Trotski i Bukharin.A més es toquen temes tan variatscom els GRAPO, la crítica anar-quista del comunisme, la lluitaarmada d'ETA, els perills de lalluita institucional, el FòrumSocial Mundial de Porto Alegre,els moviments independentistes al'Estat espanyol, Immanuel

Wallerstein o la revolució cubana.Tots aquests temes plantejats desd'una perspectiva teòrica marxis-ta-leninista depuradíssima, ambuna fina anàlisi de la complexacomposició de classe a l'interiordels mateixos moviments socia-listes que analitza. Sobre la revo-lució soviètica, realitza una anàli-si brillantíssima que no defuigqüestions clau com la NEP (NovaPolítica Econòmica), la doctrinadimitrovista aprovada el VIICongrés de la InternacionalComunista del 1935, la repressióstalinista i els processos del 1936al 1938 i la desestalinització. Pera Martins les grans revolucionssocialistes del segle passat(Rússia, Xina) han estat revolu-cions burgeses retardades que hanentregat al proletariat el paperdirigent que possibilités "lademolició de les velles institu-cions, per a sacrificar-lo totseguit, car així ho exigia la sevatasca d'acumulació capitalista pri-mitiva". Els obrers i els campe-rols haurien assumit el protago-nisme de "revolucions que encarano els pertanyien". I aquest seriatambé el fonament de les grans

contradiccions a l'interior d'a-quests països i dins el movimentcomunista internacional, de larepressió a l'interior de l'URSS ide l'aposta pel discurs demòcratainterclassista per a fer front al fei-xisme. Aquest enfocament teòricpermet Martins de fer una moltinteressant lectura de la repressióestalinista dirigida, lluny de l'atri-bució de responsabilitats a lescaracterístiques subjectives deldirigent bolxevic, que és el tipusde lectura al que ens ha acostumatla literatura burgesa sobre eltema, a cercar en les condicionsobjectives en què es va desenvo-lupar la revolució soviètica iespecialment en les contradic-cions que manifestava l'adopcióde la NEP les causes de la durís-sima escalada repressiva i laimpossibilitat de conduir la revo-lució en un marc de mínima lli-bertat política i de pensament. Ocomunismo que aí vem tracta deforma directa les principals qües-tions que haurien de preocuparels comunistes avui. Tant de boalgun dia el llegim en català.

Joan Sebastià Colomer i Tejada

10 / Del 6 al 20 de setembre de 2005

El comunisme que veCULTURA

L'editorial independentista gallega Abrente és la responsable d'aquestinteressantíssim recull d'articles, discursos i entrevistes de FranciscoMartins, comunista portuguès director de la revista Política Operária, titulatO comunismo que aí vem

Homenatge aGustau MuñozCada any es ret homenatge al jove militant comunistaassassinat a Barcelona per policies nacionals espanyolsdurant una manifestació l’11 de setembre de 1978

LA CRÍTICA

Sintonitzantdes de PegoLa gossa està que bossa. El títolde la maqueta d'aquests pegolinsfeia palés ja de la trajectòria queanaven a duur els components deLa Gossa Sorda. Amb aquestafrase deixaven clara la seua acti-tud davant els problemes quesofreix el País Valencià. El 1999van fer el seu primer concert alpoble de Xixona, a la mateixacomarca d'on són originaris: laMarina Alta, on estan força arre-lats.Recorrent pam a pam la comar-ca i veient la forta participaciódel jovent als seus concerts,aconseguiren editar l'esmentadamaqueta l'any 2001. Centenarsde veus correren la notícia i poca poc, l'any 2003, la Gossa paríla seua primera camada Vigila i1.500 cadells i cadelles, de setpotes cadascuna, eixiren a lallum amb la jove il·lusió dedonar veu a les valencianesrebels. Una autoedició del grupque produí Jaume Faraig, alsestudis dels Poblets, conegut perdonar suport a bandes en valen-cià. Aquest primer treball elsdonà grans expectatives, lletrescompromeses amb la lluita con-tra la hipocresia i el passotismevalencià explicades per joves iper a joves.Les seues cançons recreen imat-ges quotidianes a les que estanexposades, dia a dia, la gent delsud. Amb el títol Vigila i amb rit-mes d'ska, hardcore i reggae,tracten de posar-nos alertaenfront de l'espanyolisme i elblaverisme. Expliquen que si noestem atentes, en una tancadad'ulls, ens pot desaparèixer allòque tant estimem, l'essència d'a-llò que som: valencianes. És unacrida a despertar, a utilitzar laresposta. Les dolçaines desespe-rades d'aquesta agrupació acon-segueixen així arribar a cente-nars de pobles arreu dels PaïsosCatalans, incloent Formentera,on han actuat recentment. Lainfluència de grups com ObrintPas o Mano Negra ens aportauns ritmes festius carregats decombativitat i rebel·lia. No peraixò, tot el treball és alegre,observem que hi ha cançons onles xirimites aconsegueixentransmetre una forta tristesa pro-vocada per la impotència quecrea, hui en dia, ser valenciana aValència. Els aborígens valencians conti-nuen lluitant a ritme de combat ahores d'ara i estan a punt de pariruna nova camada per a aquestproper mes d'octubre sota eltítol: Garrotades. Onze potestindran aquests cadells que, desegur ens sorprendran, amb laincorporació d'un nou cantant iun teclat. Quantes cadelles eixi-ran aquest cop, a la llum? Nodubteu en comprar-ne una.

Redacció, València.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, BarPatapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, CasalJaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-CampusBurjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal PopularFèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, CasalIndependentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola,A.C Jaume I. Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa:Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta:Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació AireNou de Baó, CEPC-UP. Safor:Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra:Torà. Segrià:La Falcata. Selva:Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès:Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès:Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental:Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, elMirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona)/ Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714(Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / CasalPopular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molinsde Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) /CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins -Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / LaPioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

C U LT U R A11 / Del 6 al 20 de setembre de 2005

Història

Joan Sebastià Colomer i Tejada.

L'acció de desobediència realit-zada per membres de PaïsosCatalans Insubmisos a Prats deMolló el passat 3 d'agost (lainformació concreta la trobareua la secció Països Catalans) ensofereix l'oportunitat de recordaruns fets històrics que potser sónben coneguts pels lectors de laCatalunya Nord, però no pas a laresta del país.El Fort de la Guàrdia el va ferconstruir Lluís XIV el 1677 pera controlar el Vallespir a conse-qüència de l'anomenada Revoltadels Angelets, i integrava el sis-

tema defensiu de la zona junta-ment amb dues torres més (laTorre d'en Mir i la Torre de Cos,entre el Tec i Montferrer) i elcastell de Sant Joan de Perella,del segle IX. Aquesta revolta,que s'anomena així per què elscatalans es van organitzarenfront de l'agressió francesamitjançant unes guerrilles ano-menades Angelets de la terra. esva iniciar el 1661 com a res-posta popular al restablimentper part del rei francès de lagabella, un impost que haviaestat suprimit el 1292. El resta-bliment de la gabella va exigir ales autoritats franceses una

intensa repressió que va ser res-posta per la població amb unsuport massiu a la guerrillacomandada per en Josep deTrinxeria. Finalment, però, elsfrancesos van aconseguir ocu-par Prats de Molló (on es trobael Fort de la Guàrdia) el julioldel 1668.El Fort de la Guàrdia duu aquestnom per què envolta la Torre dela Guàrdia, una torre de senyalit-zació del segle XIII, i les obresde construcció les va dirigirVauban, que va fortificar nom-brosos edificis de la zona comara el castell de Cotlliure.

AGENDA

SETEMBRE

Divendres 9Manresa (Bages). 20h. Parlaments, botifarrada i concert amb Cesk

Freixas i altres. Organitza: CUP, Assemblea de Joves i Maulets.Dissabte 10Pineda de Mar (Maresme). 17h. Actes, sopar, parlaments i concert

amb Orquestra de Trinxera. Plaça Catalunya. Organitza: Casalindependentista el Solc.

Vilassar de Mar (Maresme). 18h. Actes, sopar, parlaments i concertamb Kàtiva. Plaça del Círcol. Organitza: Casal PopularBullangues, Maulets i CUP.

Barcelona (Barcelonès)14h. Arròs popular i concert amb Cesk Freixes a la plaça del

Diamant; 19h. Manifestació, "Sense Autodeterminació no hi hademocràcia". Plaça Revolució. I després acte polític. Organitza:Endavant-Gràcia

24h. Ofrena floral. Fossar de les Moreres. Organitza: COS.Banyoles (Pla de l'Estany). 19h. Manifestació de la Diada. Plaça de

les Monges. Organitza: Endavant-Principat Nord.Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). 21h. Sopar popular i acte

polític. Plaça Jaume I; 22h. Marxa de Torxes Organitza: Endavant(OSAN) del Penedès, l'Ateneu Popular X i Comissió Unitària.

Martorell (Baix Llobregat). 19h. Cercavila, homenatge als patrio-tes, sopar i concert. Plaça de l'Església. Organitza: Endavant(OSAN), CAJEI i CUP.

Diumenge 11Barcelona (Barcelonès) 9h. Xiulada als polítics. Monument Rafael de Casanova. Organitza:

Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat.10h. Homenatge a Gustau Muñoz. Carrer Ferran. Organitza: CAJEI10:30h. Acte polític. Passeig de Born. Organitza: Maulets. 11h. Manifestació contra la precarietat. Organitza: Xarxa contra els

Tancaments i la Precarietat.13h. Manifestació de suport als presos polítics catalans. Passeig de

Born. Organitza: Rescat.14h. Dinar popular. Passeig de Born. Organitza: Maulets.17h. Manifestació a la Plaça Urquinaona.19h. Acte polític. Passeig de Born. Organitza: Endavant (OSAN).Girona (Gironès). 12h. Actes, dinar popular, parlaments i a la nit

concert amb Mesclat i Revolta 21. Plaça Catalunya Organitza:Maulets

Mataró (Maresme). 10:30h. Ofrena floral i parlament de la CUP alMonument de Rafael de Casanova.Organitza: Casal FèlixCucurull, Maulets i CUP.

Pineda de Mar (Maresme). 10:30h. Cercavila amb els trabucairesde Santa Coloma de Farners. Plaça Catalunya. Organitza:Casalindependentista el Solc.

Lleida (Segrià). 9h. Ofrena floral al Roser; 12h. Manifestació "Nireformes ni estatuts, independència i socialisme." Organitzen:Endavant (OSAN), l'Espenta i Maulets.

Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). 11h. Ofrena a la sen-yera i cercavila. Plaça de la Vila. Organitza: Comissió 11 deSetembre

Girona (Gironès). 20h, Xerrada "L'alliberament nacional, present ifutur". La Farinera. Organitza: CUP.

On trobar L'Accent

El Fort de laGuàrdia

"Hem congut des de les comunitats elprocés revolucionari veneçolà"

Andreu Ginés, València

Què et va anirmar a anar aVeneçuela amb la Brigada AlíPrimera?Conèixer projectes que s'estanduent a terme al dia a dia a nivellsocial, polític, educatiu, sanitari,etc., els quals anant individual-ment potser seria més complicattenir-hi accés A banda, la nostra tasca com abrigada era la d'apropar-nos alprocés bolivarià que s’està vivinta Veneçuela per tal de conèixerel treball comunitari que s'estàrealitzant, per prendre exemplede moltes iniciatives i per infor-mar als Països Catalans sobre lasituació real que viu el país.Per què cal una brigada boliva-riana?Sota el meu punt de vista ésnecessària per tal de prendreexemple de les lluites popularscontra el capitalisme agressiu il'imperialisme voraç que s'estanduent a terme a Veneçuela. I pertant, ara que tenim l'experiència,volem fer arribar a la major gentpossible el nostre coneixementd'aquest procés, amb la nostraexperiència personal i amb elmaterial audiovisual, imprès ifotogràfic recollit durant tot elmes que hem conviscut amb elprocés.Quina funció té la brigadacatalana a Veneçuela?Donar suport internacionalista alprocés participant en projectescomunitaris per intercanviarpunts de vista, aprendre d'un pro-cés revolucionari que està enmarxa i apropar-los la realitatdels Països Catalans, ja que des-coneixien bastant la nostra situa-ció. Hem fet un treball constantrepartint allà on anàrem dossiersexplicatius, en espanyol, de lanostra història, les nostres lluitesi els nostres projectes.El procés revolucionari boliva-rià és un procés tan innovadorcom inesperat vist des d'“occi-dent” després de la desfeta deles esquerres arran de la caigu-da del bloc soviètic. Què endestacaries?No es fàcil resumir-ho, però perexemple el treball que fan lesMisiones té una importància cab-dal en la transformació social, igràcies a iniciatives com la

Misión Robinson o Sucre s'estanformant acadèmicament les clas-ses populars que abans del pro-cés no podeien aspirar ni tan solsa l'ensenyament bàsic. Sani-tàriament, i gràcies a l'intercanvientre Cuba i Veneçuela de met-ges per petroli, tots els barristenen ambulatoris amb la MisiónBarrio Adentro. Aquestes són algunes de lesnecessitats primàries que les llui-tes i la pressió social han aconse-guit per tal de tenir una vidadigna, però encara els quedamolt per fer i ells mateixos són icrítics amb el govern que hantriat i que recolzen, però que evi-dentment no és perfecte. Els mitjans de comunicaciójuguen un paper molt impor-tant en tot el procés. Com hoheu vist?Visitàrem diferents tipus de mit-jans als barris, i en tots vamobservar una vinculació amb lacomunitat sorprenent. Fins i totalguns membres de la brigadapogueren cobrir les eleccions aregidors des de ràdios, televi-sions i premsa, espais que a casanostra només podem accedir sisón mitjans de contrainformació,i no sempre.Un dels lemes d'una emissora detelevisió, Catia TV, cadenacomunitària de Caracas, era "Novea televisión. Hágala", i de fetés així, ja que tothom pot teniraccés al material audiovisual deCatia TV per tal de realitzardocumentals, entrevistes o qual-sevol altre tipus de treball perio-dístic. Sense anar més lluny,poguérem participar en un tallerde formació de manera gratuïta ide qualitat.

Què és allò que una nació comla nostra pot aprendre del pro-cés bolivarià?Que és possible canviar la situa-ció actual si hi ha predisposició iganes de treballar. La lluitaveneçolana contra els privilegisde l'oligarquia i contra l'imperia-lisme nordamericà és una lluitaque vé de lluny i que, després delReferèndum, ha mirat cap aldavant recollint fruits a curt ter-mini, i és la constància de la llui-ta popular el que ha estat, i enca-ra és, la flama del procés revolu-cionari. Per tant, cal prendreexemple de Veneçuela per veureque es pot trencar amb l'imperia-lisme i el colonialisme.Durant la vostra estada es vacelebrar el Festiva Mundial dela Joventut. Hi vau poder par-ticipar?Poguérem participar-hi puntual-ment i gràcies a la nostra insis-tència, ja que com a nació senseestat no podiem gaudir de comi-tè propi sinò que haviem de fer-ho com a delegació catalana dinsdel comitè espanyol, per aquestmotiu decidirem no formar-nepart. Però a l’acte d’inauguraciódel festiva vam fer un bloc junta-ment amb les catalanes i catalansque hi assistien com a ComitèPreparatori Català -encara queno reconeguts oficialment. Ambells vam improvisar un cartelleton hi vam escriure “Catalunya” ivam desfilar com un país més,ens férem sentir i veure amb lesnostres banderes i finalment livam lliurar a Chávez una bande-ra estelada, fet que vam valorarcom a molt possitiu per a laBrigada i per als Països Catalansen general.

Entrevista a RebecaSantjoan, membre de laBrigada Catalana-Veneçolana Alí PrimeraLa Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera va néixer l'any passatde mans de joves independentistes catalans que volien "conèixer iaprendre d'aquest procés revolucionari que està plantant cara a l'im-perialisme nord-americà i a les classes privilegiades veneçolanes".

Veneçuela, igual que Cuba, és ja un referent per als movimentssocials anticapitalistes d'arreu del món malgrat la censura i manipu-lació amb què els mitjans de comunicació convencional solen infor-mar sobre el país. Precisament per això el coneixement sobre elterreny, de primera mà, és fonamental per comprendre i aprendred'un procés sorprenent als ulls de l’Europa adormida.

Durant el primer viatge de la Brigada, els seus membres van poderviure, des d'un barri als afores de Caracas, els esdeveniments delReferèndum revocatori que va acabar consolidant Hugo Chávez ala presidència de la República.

Enguany, sense tanta tensió mediàtica però amb el procés revolu-cionari permanentment en marxa, dihuit catalans han tornat a visi-tar el país sud-americà. Durant més de vint dies d'agost, els briga-distes han pogut conèixer les missiones, han participat en debats ientrevistes als mitjans de comunicació locals i nacionals, s'hanentrevistat amb diferents protagonistes del procés i, fins i tot, vanpoder lliurar a Hugo Chávez una estelada independentista durant lacelebració del Festival Mundial de la Joventut.

Des de L'Accent hem volgut entrevistar a Rebeca Santjoan, briga-dista d'Alcoi (Alcoià), per escoltar la seua experiència i tancar, així,un cicle de cròniques que hem ofert durant els mesos d'estiu.

/ 12Del 6 al 20 de setembre de 2005 CONTRAPORTADA