Actes del Grup de treball ABP 2011/12

Actes de les sessions del equip de treball ABP Curs 2011/12 Som un grup de professors de diferents disciplines i diferents centres que tenim en comú el neguit de motivar l'alumnat per tal que el seu aprenentatge els sigui útil i significatiu. Ens trobem periòdicament per preparar activitats d'ensenyament-aprenenentatge emmarcades dins la metodologia ABP, tenint en compte la realitat organitzativa dels nostres centres.

Equip ICE de metodología ABP Universitat de Girona

1

ACTA DE LA 1ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 21 Octubre 2011

Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.

Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes

Muntaner.

S’inicia la sessió tot comentant que ha esta una llàstima el fet que no s’ha “concedit el

curs” a alguns membres del grup de treball. Sembla que, després de tot l’enrenou que

va haver amb les assignacions a principi de curs, l’únic criteri d’assignació als cursos

dels serveis territorials ha estat que el membres del grup fossin de la zona de l’Alt

Empordà. Això suposa que alguns membres del Pla de l’Estany n’han quedat exclosos,

tot i així han manifestat que hi continuaran assistint.

La coordinadora del grup, Sra. Mercè Pallí, ens informa que des de CRP de l’Alt

Empordà, el Sr Fede Luque, voldria que utilitzéssim Moodle com a plataforma digital

de treball del nostre grup en comptes de Google Sites com havíem fet fins ara.

Inicialment tothom pensa que el canvi a Moodle ens pot causar un gran trastorn i

després de breu debat decidim que continuarem utilitzant Google Sites ja que pensem

que Moodle no respon a les nostres necessitats: Considerem que Moodle és un aula

virtual i nosaltres necessitem una plataforma on ja hem penjat la informació del curs

passat i on podem continuar penjant tota la informació que anirem recollint tot el que

es faci aquest any.

Des del CRP ens insisteixen que utilitzem el nostre correu XTEC i no altres, també vam

informar a la coordinadora que podríem disposar d’una quantitat indeterminada de

diners, caldrà preguntar al Sr Josep M. Godoy sobre a aquest tema més endavant. En

aquest sentit es fan varies propostes: Una passa per fer una visita a l’Institut Escola de

Sant Sadurní, un altre passa per demanar una o vàries xerrades a persones del nostre

interès com poden ser el Sr Josep Carbó el Dr. Branda...s’afegeix que aquestes

activitats s’haurien de fer el més aviat possible.

Tot seguit es comença a discutir quin enfoc haurà de tenir el grup de treball aquest

any: Es parla de la Plaça de les Matemàtiques de Borrassà. De que, al INS Vilafant, s’ha

engegat una matèria optativa on es treballa amb la metodologia ABP amb 34 alumnes

de segon d’ESO i dues professores. S’aplaudeix aquesta iniciativa tot i les dificultats de

mitjans que tenen les professores i es comenta que s’haurà de continuar pensant en

l’enfoc del treball sobre l plaça de les Matemàtiques ja que hi ha preocupació que el

tema quedi “molt encotillat” i sigui difícil fer propostes des de les diferents matèries.

Es podria continuar amb aquest dos temes o inclús es podria treballar el tema dels

esports.

2

Per últim, es queda que la Mercè ens passarà per correu amb les propostes de les

dates per a les properes trobades, ja que avui molts membres del grup no han pogut

assistir.

ACTA DE LA 2ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 25 Novembre 2011



Muntaner.

1.-Lectura o posada en comú de l’acta de la sessió anterior

Reconeixement de 40 hores de formació.

També es fa una reflexió de com va anar tot el curs passat arribant a la conclusió que

potser vam començar a “muntar” les activitats massa tard, no vàrem arribar a

l’avaluació.

2.-Visita a la plaça de les matemàtiques de Borrassa.

Després de veure la plaça “in situ” així com llegir els diferents plafons que acompanyen

a cadascuna de les figures geomètriques de la plaça. S’acorda que tota la informació i

els materials recollits fins ara per la professora de matemàtiques Mireia Dosil (

plànols, articles...) es penjaran a la carpeta de Google docs.

El Josep Picot (professor de música) apunta que es podria crear una mena de joc de rol

on s´ hi plantegessin proves diverses en relació les nostres assignatures. S’acorda que

tothom podria anar pensant en activitats relacionades amb el joc.

S’apunta, també, que podria ser molt positiu per a tots nosaltres plantejar un sistema

per reflexionar sobre la manera en que aquest projecte ens ajuda a millorar les

nostres classes. Es considera que podria ser molt interessant portar un registre de tot

el procés així com les conseqüents reflexions de cara la millora de la nostra practica

docent. Les professores Lourdes Muntaner, Rosa Saló i Eva Hugas podrien encarregar-

se d’aquesta part ja que han fet un curs de Practica Reflexiva.

El grup de treball es vist com un “laboratori” amb un parell o tres observadors que,

utilitzant la practica reflexiva, podrien tenir una funció de secretaris/observadors que

coordinarien i elaborarien un portafoli reflexiu.

3

Altres membres del grup podran fer la seqüència didàctica tot recollint i seqüenciant

les activitats relacionades amb la plaça.

S’afegeix també que és molt important definir objectius així com mes tard caldrà

definir l’avaluació...

De moment en Josep Picot, Sònia Pujol i altres professors començaran investigant

sobre el jocs de rol, jocs de taula ... etc...

3.- Revisió i posada en comú del correus enviats fins ara.

La Mercè Pallí , coordinadora del grup, ha aconseguit contactar amb l’Institut Escola

Jacint Verdaguer de Sant Sadurní. El correu ha estat contestat per el Sr. Josep M.

Esteve Gibert emplaçant-nos per un divendres qualsevol. Caldria lligar aquesta visita a

Sant Sadurní, així com llegir algun article sobre la avaluació de la Neus Sanmartí i

sobre treball socioemocianal d’en Joan Vaello.

Hi ha pendent acabar de gestionar les xerrades amb diferents persones prioritzant,

potser, el Sr Carbó. També cal esperar les respostes dels altres correus enviats.

ACTA DE LA 3ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 13 de gener 2012

TAULA RODONA AMB EL DR BRANDA

Data i Lloc: Divendres, 13 de gener a la Unitat d´Educació Mèdica de la UdG.



Muntaner.

Ens trobem amb el doctor a les 16:00 i passem a fer les presentacions (noms,

assignatura i lloc de treball)

La primera qüestió prou significativa, després de trencar el gel, es la diferencia entre

els seus grups de treball ABP i els nostres, el Dr. els defineix com “ABP en grups

nombrosos”.

L’ABP aplicat a la facultat de medicina de la UdG es fa amb grups de 10 persones. Un

tutor i 10 persones, encara que idealment haurien de ser 5 o 6. El tutor avalua

individualment i en grup, tanmateix també l’alumne s’autoavalua i els diferents

membres del grup s’avaluen entre ells sempre obertament. El tutor és present per

tal de evitar segons quins judicis injustos: el tutor pot demanar les justificacions que

4

calguin ( quan? en quin moment? com? ) i vigilar que tothom sigui el mes objectiu

possible ( en el cas de que els alumnes no siguin prou honestos el tutor haurà de tenir

un parell de xerrades per a que ho siguin )

En l’ABP l´ opinió dels alumnes també és important . Cal preguntar: Has après?, no has

après? Què has après? Com has après?...

S’avalua la qualitat del producte i els processos. Els objectius han de ser molt clars,

l’estudiant ha de saber clarament que s’espera d’ells. Hi ha aspectes com: continguts,

habilitats, actituds, valors (com al humanitat, la responsabilitat...). En el cas de la

facultat de medicina les habilitats, les actituds i els valors no representen mai menys

d’un 40% de la nota final.

Segons el doctor Branda la formació dels grups ha de ser “aleatòria” els ha d’ajudar a

resoldre els seus propis conflictes. Seran ells qui decidiran que i com es fa, si ha

d’haver un coordinador o líder del grup o no. Ells han de decidir com s’organitzen

internament.

S’introdueix el tema de la maduresa dels nostres alumnes...el Sr Branda afirma que

hem de demanar que els nostres alumnes siguin madurs des de primària inclús. “Hay

que rendir cuentas con los alumnos, hay que pedirles cuentas”

També afegeix que el nom ABP , aprenentatge basat en problemes, no és prou

“definitori”, en especial la paraula “problemes”: El problema pot ser el punt de partida

d’on començar a investigar, pot ser també una situació, un projecte, o preparar-se un

tema abans de que un professor comenci a explicar-lo, etc... S’utilitza el treball

cooperatiu (o treball en equip) en tots aquests casos. El professor compleix amb el rol

de “tutor-facilitador”.

Amb les condicions adequades l’alumne és prou creatiu, quan treballen en grup, el

professor no ha de intervenir a menys que ens ho demanin. Cometem que

normalment, excepte el cas de l’institut escola de la Eva Hugas, la resta nomes podem

dedicar una hora de temps quan els alumnes treballen amb ABP el Dr Branda explica

que una hora és molt poc i que hem de intentar que, com a mínim siguin dos, és

essencial, hem de convèncer els nostres equips directius ens aquest sentit.

El Dr Branda parla de la diferència entre la classe magistral-classe expositiva. Diu que la

classe magistral és aquella que integra la EXPERIENCIA i CONEIXEMENT del professor

per trasmetre alguna cosa als seus alumnes. Una classe expositiva, en canvi, consisteix

en recitar al que surt als llibres.També diu que s'ha de combinar tot: classes magistrals

(i no expositives) treball per projectes en grup i treball individual. Al final el que s'ha de

preguntar a l'estudiant és si ha après i no pas si li ha agradat o no.

5

La Nuri diu que a vegades hi ha alumnes que el tema aprovar o suspendre ni això

motiva. Què s'ha de fer amb aquests alumnes? La Lourdes diu que a vegades es

carrega aquest problema a primària però això tampoc és cert. Ell diu que si es vulgués

desafiar pedagògicament aniria a secundària que estem fent una tasca molt més difícil

que no pas a la universitat. Diu que cal buscar un equilibri entre els recursos que tenim

i la nostra creença pedagògica.

L'ABP té una gran avantatge és que el producte i el procés és responsabilitat del grup i

això afavoreix l'autonomia dels alumnes. Pensa que hi ha cert orgull en sentir-se part

del grup i sentir-se reconegut.

La Nuri afegeix: i com s'ha de fer això: que cada matèria faci abp? No cansarà massa els

nens? La Lourdes diu que això no depèn només de l'equip directiu que diu que no

només fa falta un director que impulsi sinó que hi ha d'haver un claustre que també ho

vegi amb bons ulls i que faci més seu aquest projecte.

El Dr Branda diu que li sembla que s'han d'identificar àrees les quals puguin contribuir

en un mateix projecte i això no exclou les activitats pròpies de la matèria. Ell faria la

construcció d'un model en àmbits: per exemple, cn, tecnologia, fq. Diu que això és un

camí que hem començat, podem reunir-nos dues àrees i ja sumem dues hores per fer

una activitat o petit projecte. I afegeix que quan donem culpes al sistema també ens

oblidem que nosaltres també formem part del sistema, explica que nosaltres cometem

l’error de no informar als que estan a la direcció d'aquests petits canvis i si no

s'informa d'això no es pot valorar.

La Mercè parla de la conveniència de fer claustres pedagògics perquè la gent expliqui

als altres què està fent. La Montse explica que en les reunions de caps de departament

es presenten les bones practiques i llavors aquestes bones pràctiques s'exposen en els

claustres pedagògics.

Ell puntualitza que el que s'hauria de fer també, menys formal, és presentar aquests

projectes al director. Les bones pràctiques potser és quelcom massa institucional en

forma de jornades o presentació.

Diu també que això s'ha de vendre sense l'etiqueta 'ABP' perquè hi ha reaccions en

contra d'això. També s'ha de anar en compte que això no s'agafi com una moda. Si

amb això no tenim èxit tenim un problema més seriós de lideratge. Afegeix que l'ABP

té una solidesa de 40 anys i s'ha comprovat la seva efectivitat: els estudiants tenen un

esperit més crític i tenen més estratègies per afrontar-se a situacions complexes.

Per últim la Mercè comenta el projecte com a grup que hem iniciat entorn una plaça

de Borrassa anomenada ¨Plaça de la Geometria”. El Dr. Branda mostra de seguida

gran interès i comença a fer moltes preguntes sobre el projecte. Després de breus

aclariments ens expressa que el primer que hem de fer és en pensar en els objectius

6

des del punt de vista de les nostres assignatures així com la avaluació i tot seguit

caldria tots els membres ho passaran en comú també apunta que no cal que siguin

gaires objectius, potser 3 o 4 de cada assignatura.

La reunió va acabar a les 7 de la tarda.

ACTA DE LA 4ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 27 de gener 2012



Muntaner.

Lloc: ICE de la UdG a Girona

El motiu principal de la reunió del grup de treball d’ABP a l’Institut de Ciències de la

Educació de la Universitat de Girona es per fer la constitució formal del grup en equip

ICE formalment.

En primer lloc es fan les presentacions de tots els membres del grup i hi assisteixen la

Sra Teresa Bardera el Sr. Miquel Angel Ruiz com a representants del ICE.

La Sra. Teresa Bardera pren la paraula i ens explica que donades les excepcionals

condicions de plantilla que tenen aquest curs ella serà la nostre persona de contacte a

l’ICE tot i que Sr Rius és qui normalment s’encarrega dels equips ICE de secundària.

Històricament l’Institut de Ciències de la Educació ha estat l’encarregat de la Formació

Permanent del Professorat però des de fa 4 anys aquesta ja no és tasca exclusiva del

ICE i la UdG sinó que és compartida amb els CRPs.

L’ICE també s’encarrega de la formació dels formadors, actualment hi ha 24 equip ICE

diferents (interdisciplinaris, transversals…) Aquests s’han anat creant en funció de la

demanda formativa.

L’objectiu principal dels Equips ICE és poder assumir les demandes de formació ja que

l’ICE coordina les demandes formatives del Pla de Zona. Aquestes demandes poden

consistir en que un centre pot demanar un formador en concret o un centre pot

demanar una formació sobre un cert tema en concret. Hi ha formacions que es poden

fer amb dos formadors, també hi ha formacions mixtes, combinant persones de

diferents equips etc...també es dóna que determinats equips fan una formació per a

que pugui ser demanada i llavors l’ICE ho gestiona i ho coordina.

7

L’ICE ofereix: Espais, diners en concepte de desplaçaments , formacions externes o

assistència a reunions de l’equip a Girona. També ofereix la assistència a sessions de

formacions externes proposades per altres equips i a la jornada d’equips ICE que es fa

anualment.

El coordinador de equip s’encarrega de canalitzar les informacions i aixecar acta.

La certificació que ens ofereixen aquest any és de 20 hores.

Altres:

Per fer el nomenament cal portar fotocopia del DNI

Un equip no es quelcom tancat, poden haver noves incorporacions de cares al curs

vinent.

Fins el 29 de febrer es poden fer propostes de formació i organitzar alguna jornada,

taller, cursos d’actualització...com per exemple PDIs, Wikipedia, Eines Google,

Llicències Creative Commons...

Es comenta que pot ser interessant visitar el portal web de ESPURNA en especial la

secci´p “idees del dia a dia”

Finalment es fa una visita guiada per el local del ICE.

ACTA DE LA 5ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 24 de febrer 2012



Muntaner.

Lloc: INS de Vilafant

Comencem la sessió llegint i comentant una activitat, pensem que representativa,

d’ABP anomenada “Conversa amb un a Mòmia” . Són una sèrie d’activitats

relacionades amb diverses assignatures o àmbits totes lligades amb una història que

actua de fil conductor.

Es plantegen dubtes com quina podria ser la temporització de les activitat o si això és

rellevant o no en el nostre estadi inicial. En general ens agrada la idea de fer un

antecedent o fil conductor i després anar assignant tasques o rols per plantejar les

activitats.

8

Comencem una pluja de idees i obrim debat sobre la idea de fer una joc semblant a un

trivial.

El fil conductor podria ser un joc amb preguntes mes o menys curtes diverses i en

arribar a uns certs estadis s’haurien de resoldre un problema o fer un projecte mes

complex, cada estadi correspondria a casquna de les figures geomètriques que hi ha a

la plaça . Tot seguit ens plantegem el dubte di aquest joc ha de ser totalment proposat

per els professors o si podríem aconseguir que els propis alumnes creessin un joc amb

el que ells després poguessin jugar entre ells.

S’apunta que els alumnes podrien construir el tauler del joc a les hores de tecnologia,

inclús que aquest podria estar fet de fusta folrat de un material adhesiu imantat per a

que no caiguessin les fitxes, en aquest sentit també caldria fer un treball previ sobre

les escales, materials de construcció etc...

Pensem que s’hauria de fer un escrit explicant clarament quina és la finalitat del

projecte per a que els alumnes ho tinguessin molt clar des del principi. Després

s’hauria de preparar una sortida per veure la plaça “in situ” així com activitats per fer

allà com per exemple. Entrevista amb l’arquitecte del ajuntament de Borrassà, tirar

fotos de l plaça i del paisatge, treball de la brúixola, google maps...

De la programació general se’n podrien encarregar la Mercè Pallí i la Montse Figueres

de la preparació de la sortida a la plaça de Borrassà la Cinta Prats, la Rosa Saló i la

Sònia Pujol.

En Josep Picot hauria de fer un estudi de quantes caselles podria tenir el joc i com

podrien anar repartides.

També es podria fer “el grup de les preguntes petites” on des de les diferents àrees

s’escriurien les instruccions que permetin guiar els estudiants per aconseguir formular

les preguntes adequades. Es considera molt important el fet d’aconseguir que els

alumnes infereixin les preguntes que es formularan al joc a partir de les nostres

acotacions o instruccions. S’afegeix que aquestes preguntes haurien d’anar redactades

en català, castellà i anglès alternativament.

Finalment la Mireia Dosil, com a responsable de l’àrea de les matemàtiques, plantejarà

projectes entorn a les diferents zones de la plaça que corresponen a les diferents

figures geomètriques. A partir d’aquí es miraria d’elaborar projectes més complexos.

També mirarà de coordinar-se amb la professora responsable de literatura catalana,

Lourdes Muntaner, per lligar les matemàtiques la literatura i el paisatge amb escriptors

com Montserrat Vayreda i Pla.

Per acabar, coordinem les properes sessions:

1r la xerrada informal amb en Josep M. Carbó de l’institut de Sils a Girona a les 16h.

9

2n el viatge a Sant Sadurní per fer una visita a l’institut INS Verdaguer, les sortida des

de Figueres podria ser cap a les 14h i la de Banyoles cap un ¼ de tres.

ACTA DE LA 6ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 02 de març 2012



Muntaner.


Aquesta sessió de formació la fem amb el Sr Josep M. Carbó de l’institut de Sils.

L’institut de Sils va començar la seva activitat el curs 2008/09 amb 7 professors. Tots

ells formaven part d’un equip de professors amb més de 15 anys d’experiència docent

i amb una llarga trajectòria d’investigació com el grup “ La Font”.

Amb aquest nou institut van tenir l’oportunitat de posar en pràctica tècniques de

tractament de la diversitat en grups heterogenis treballant valors com la autonomia i el

treball cooperatiu.

Vàrem començar visitant la plana web del INS de Sils, www.institutdesils.cat per veure

el desplegament del seu currículum per competències, cal remarcar que en els seus

inicis van estar assessorats per la professora de la U. de G. Sra. Reyes Carretero,

l’escola Montserrat de Barcelona i l’Institut Escola de Sant Sadurní.

El currículum de tota la etapa de la ESO consisteix en 40 temes. Repartits en 10 temes

per curs, i un tema per mes. Les competències estan desgranades per

subcompetències en les que hi ha 145 indicadors. Tot això comporta un canvi

significatiu de la distribució horària : hi ha tres blocs d’hores, les d’àmbit, les

d’habilitats i les de projectes. Les hores d’àmbit són hores de classe convencionals amb

la particularitat que és fa un hora setmanal per matèria en comptes de tres. En

aquestes hores es fa la presentació de nous coneixements.

A les hores d’habilitat, que són 8 o 9 a la setmana, els alumnes fan un estudi individual

i autònom i practiquen tot allò que els ha estat presentat tot utilitzant un potafoli

individual. Tot aquest treball serveix per consolidar les assignatures instrumentals ja

que amb la resta es treballa per projectes.

Quan es treballa per projectes es fa treball cooperatiu en grups heterogenis de 4

alumnes per grup. Els temes que treballen sempre son de medi, com per exemple “El

Cos”, sempre es comença per una activitat de “warming up” que pot consistir en un

vídeo o pel·lícula que serveix de introducció i finalment els alumnes han d’arribar a un

http://www.institutdesils.cat/

10

producte (el més real possible) que en el cas del tema del cos consisteix en elaborar un

menú equilibrat que es presentarà al menjador de l’institut.

El Sr Carbó que el seu ideal seria tenir tot el material preparat dins del Moodle del

centre, però de moment no d’aconseguit ja que la preparació d’aquest tipus de

material requereix moltes hores de feina. Però, de moment no utilitzen llibres digitals,

tampoc.

Pel que fa l’ avaluació es fan exàmens competencials: es fa una avaluació del procés i

del resultat per separat. Comenta que si un alumne fa tot el que pot segur que ha

aconseguit aprendre i afegeix que cal aconseguir que els alumnes arribin tots al màxim

de les seves possibilitats.

Es fa una avaluació del procés a cada hora de classe (tant si és una hora de projecte

com de taller, habilitats...) en el Moodle del centre, aquest elabora una mitjana que

pot ser consultada per els pares. És molt important, també, el fet de que el professor

consensua aquesta nota amb l’alumne hora per hora.

Els tutors dediquen 4 h setmanals per tenir entrevistes amb els alumnes.

Evidentment, també es fan exàmens més convencionals per anar constatant si els

alumnes estan aprenent però els seus resultats son signats per els pares i s’arxiven a

l’expedient de l’alumne (no es passen al SAGA).

La nota del SAGA surt de la nota que proposa els Moodle , aquesta actua com una nota

“Base” que va del 0 al 8 , després el professor té un marge de dos punts per pujar o

abaixar aquesta nota segons la nota de l’àmbit.

Finalment el Sr. Carbó ens convida a visitar el seu centre per poder veure “in situ” tot

el que ens ha explicat en aquestes 3 hores i poder preguntar dubtes que ens hagin

sorgit.




Muntaner.

Lloc: Institut Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní.

El cap d’estudis de l’Institut, ens dona la benvinguda a l’institut escola considerat un

referent d’innovació educativa i amb les portes sempre obertes als pares, a les

editorials, a les administracions i per descomptat a equips de professors com nosaltres.

11

Tot seguit ens passa a explicar les raons per les quals es va modificar el funcionament

del centre ara ja fa forces anys.

Es volia fomentar la creativitat dels alumnes i canviar el concepte que es tenia i

es te del coneixement: abans es pensava que el professor era qui tenia tot el

coneixement , però ara tot això ha canviat amb la nova societat de la informació. Hi ha

gran diferència, però, entre informació i coneixement, la informació es tramet el

coneixement s’adquireix.

El centre també començava a tenir una visió sistèmica de les coses: si es fa un

camí de retruc és canvien moltes coses.

Entre els objectius del centre és aconseguir alumnes autònoms, responsables

del seu procés d’ensenyament-aprenentatge i preparats per viure i conviure en

societat.

Tot seguit ens passa a parlar de l’avaluació: l’ED del Jacint Verdaguer considera que

l’avaluació ha ser contínua, formativa i autèntica. En aquest sentit cal generar uns

determinats entorns d’ aprenentatge. Assenyala que això no es pot aconseguir amb els

llibres de text actuals ja que aquests promouen una avaluació molt tradicional

(plantegen una avaluació inicial seguida de unes quantes sumatives per arribar a una

final). Ens aconsella la lectura del document sobre avaluació de la Neus Santmartí que

ja tots coneixem.

També cal treballar d’una manera mes competencial, caldria no partir mai dels

continguts i fa referencia a les bases psicopedagògiques de Carlos Moneo.

“Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para

reorganizar lo aprendido para transferirlo a nuevas situaciones y contextos”

Tot seguit comenta una sèrie de fets que per a ells son molt rellevants com son la

importància de la comprensió i expressió oral i escrita, donar espais i oportunitats als

alumnes per anar aconseguint autonomia i el treball cooperatiu (aprendre entre iguals)

A continuació ens passa a explicar com es concreta això en el seu centre. En primer lloc

i ha un canvi de rol en el paper del professorat tot i reconèixer que canviar suposa un

gran esforç... s’ha de veure el professor com a guia o persona que va fent preguntes.

En segon lloc tenen l’ordinador com a eina de treball intel·lectual, els entorns

d’aprenentatge són múltiples, la organització del currículum es fa per competències i

no pas per continguts.

Per aconseguir això la distribució de l’horari es fa en tres grans blocs:

El primer es el de les àrees instrumentals ja que es considera que son la base per a que

els alumnes siguin competents lingüística i matemàticament. Són també la base per

12

accedir al coneixement. Aquestes hores les veiem representades a l’horari dels

alumnes de color verd i durant aquestes hores de dos grups se’n fan tres amb els

resultat que hi ha menys de 20 alumnes per classe.

En el segon bloc es treballa de dues maneres: mitjançant treball sistemàtic (de forma

individual) i també en treball cooperatiu. Aquí tots els nous conceptes de les arres

instrumentals que s’han anat introduint de forma lineal i progressiva es

contextualitzen afegint les altres grans àrees de coneixement en una situació real o

autèntica utilitzant metodologia ABP.

Hi ha un tercer bloc que anomenen d’introspecció on hi ha dues hores de tutoria i

hores d’optatives.

Durant el treball cooperatiu els alumnes treballen en grups de 6, el grup és estable

durant tot el curs i és el professor qui s’encarrega de formar-los, cada grup té un

alumne amb dificultats i té un tutor assignat.

Cada projecte és interdisciplinar però cada projecte té més pes específic d’una

determinada àrea ( CN, CS i tecnologia) d’aquesta manera la nota del projecte va a

aquella matèria al final del trimestre. Sempre hi ha projectes durant el trimestres de

cadascuna de les matèries.

Per acabar fem un “tour” per els diferents edificis que componen el centre, ens sobte

en especial la distribució de les taules en les aules ordinàries (per afavorir el treball en

equip) i la quantitat d’aules específiques molt ben equipades.

Per últim cal esment que els alumnes del centre no treballen amb 1x1, però tots els

alumnes tenen assignat un ordinador portàtil que pertany al centre des de 5è de

primària.




Muntaner.


El motiu principal de la sessió es poder aclarir dubtes sobre les propostes inicials fetes

per els professors Josep Picot i Núria Carandell per a l’organització del Joc de la plaça

de la Geometria de Borrassa.

13

Matèries que treballarem en el joc: Català, Castellà, Anglès, Mates, Ciències, Música. I per tant les activitats i els projectes són referits a aquestes matèries. Totes les activitats estaran allotjades en un espai moodle creat especialment pel joc. D’aquesta manera es podran comprovar que les respostes de les diferents activitats preguntes o projectes siguin correctes.

-Tauler: Per construir el tauler s’hauran de fer servir els plànols de la plaça de la geometria de Borrassà. En aquest tauler s’hi hauran de dibuixar els itineraris per anar passant de figura a figura. Aquestes poden ser unes caselles de forma hexagonal, amb un mínim de 10 caselles per matèria (cada matèria hauria de ser d’un color diferent). A dins de les figures de la plaça hi haurà un hexàgon que destacarà sobre la resta ( a dintre hi haurà la figura principal en miniatura), i aquesta casella correspondrà a l’activitat-projecte (preparada pels professors). Quan s’hi jugui es podrà anar en qualsevol direcció per tal d’anar assolint cadascuna de les figures geomètriques que hi ha al taulell/plaça.

Sobre les Cartes de cadascuna de les matèries, cal preparar 60 cartes numerades de cadascuna de les matèries, on el color hauria de correspondre amb el color dels hexàgons de la matèria al tauler. Aquestes cartes es podrien guardar amb capsetes, bosses de roba,... La preparació 60 qüestions/activitats de cadascuna de les matèries estarán en un espai moodle on els alumnes tindran el rol d’editors. Per a que els alumnes aconsegueixin elaborar aquestes qüestions els professors de cada matèria donaran les pautes i instruccions o exemples corresponents

Altres qüestions: - Dau normal de 1 al 6 - Fitxa per anar movent sobre el tauler. (cada grup la pot dissenyar)

L’objectiu final -Cada grup de 4/5 alumnes jugaran en un tauler que no hagin preparat. -Un jugador tira el dau i mou la fitxa fins a la casella corresponent. Si la fitxa cau en un hexàgon normal els alumnes hauran de fer l’activitat prèviament preparada pels alumnes que havien confeccionat el tauler. Cada jugador de manera individual agafarà una carta de la matèria corresponent al color de l’hexàgon i aquesta activitat/qüestió l’hauran de respondre de manera individual. Per fer-ho hauran d’utilitzar el moodle del joc. -Si la fitxa cau en un dels hexàgons ressaltats/especials ( les figures geomèrtriques) llavors, en grup, hauran de resoldre l’activitat o projecte proposada pel professor i que també trobaran a l’espai moodle.

El Josep Picot opina que aquest treball és molt complex i que caldrà moltes hores de

preparació que és quelcom impossible d’acomplir aquest curs i que s’haurà d’acabar el curs

14

vinent, a més caldrà fer repetits simulacres de joc per detectar possibles punts febles o

errades. Tothom hi està d’acord.

A la propera reunió la Mercè Pallí i la Montse Figueres ens explicaran la programació i

després començarem a treballar en petit grup per anar treballant per matèries el tema de les

preguntes o pautes per donar als alumnes.

Acta 11 de maig de 2012 GRUP DE TREBALL ABP Trobada a l’ICE de Girona.



Muntaner.

Temes tractats: 1. Espai XTEC i l’ espai Gmail, la Mireia ens explica la incompatibilitat a l’hora de treball amb

el docs. Acordem entrar sempre des de l’adreça del grup de treball per evitar ensurts. 2. Recordem que les preguntes de guiatge per a matèries hauran d’estar enllestides per a

l’alumnat en 4 o 5 minuts. Per altra banda la resolució de la gran pregunta haurà de ser en 3 o 4 sessions de treball.

3. L’Eva ens presenta part de les preguntes de guiatge que ella ha elaborat. 4. La Mireia ens presenta els cinc grans temes de base matemàtica que hauran de guiar les

grans preguntes. Son blocs que tot i tenir una base matemàtica la seva resolució necessita d’altres matèries i s’amplien a un àmbit competencial. La Mireia ens mostra aquesta part en el espai propi.

5. Veiem que fins el proper Nadal tindrem tasca de construcció del joc. També veiem que haurem de jugar nosaltres per tal de detectar errors i inconcrecions.

6. Acordem que per parelles de treball específiques, qui tingui el temps i la creativitat per a fer-ho anirà treballant a l’estiu.

7. Acordem última trobada per a 1 de Juny amb valoració i sopar. Trobada 1 de juny de 2012 Cloenda i sopar A Figueres.



Muntaner.

Temes tractats: 1. Valoració del curs Valorem molt positivament el procés de treball realitzat, tot i tenir la sensació de que no avancem en la concreció del producte. Si bé al principi teníem molta pressa en arribar al final del treball, ara hem vist molt clar que el més important per la nostra formació és el procés de

15

treball el qual ens dona molta formació personal i cohesió de grup i pistes concretes pel nostre treball dia a dia. Aspecte no resolt: Com portar a terme una tasca d’aquest tipus dins l’organització d’un centre educatiu “standart”? Des de la franja optativa? Pensem d’entrada que no. Aspecte a millorar: L’estructuració i dinàmica de les sessions per a aprofitar-les al màxim. 2. Acordem que ens trobarem al setembre per anar continuant, des de l’espai de l’Equip de

metodologies de l’ICE i si degut al tema “retallades” ens ho posen difícil continuarem treballant des de formació personal i interna.

3. Acordem també enviar mail d’agraïment a Josep Mª Carbó i al Dr. Branda que han donat força i llum a la nostra tasca iniciada.

4. Al Dr. Branda li enviarem la tasca feta. 5. Posposem l’anada a visitar el centre de Sils el mes de setembre, octubre i així ho farem

saber a Josep M. Carbó.

16

Documents

Actes del Grup de treball ABP 2011/12