Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 3

na bona educació és la base per assolir una societat puntera. I la tasca edu-cativa, més enllà de l’important treball d’integració i formació de nousciutadans i ciutadanes, és clau per obtenir professionals laboralment com-petitius en el segle XXI. Perquè els efectes de la deslocalització industriali el canvi del panorama econòmic al nostre país, també s’han de comen-

çar a reconduir des de les escoles i les universitats, que han de treure al mercat labo-ral efectius prou vàlids per a nous models empresarials. Per contra, sembla que elnivell educatiu baixa, víctima, en gran mesura, pels constants canvis de sistema i elsdubtes governamentals a l’hora d’establir uns fonaments sòlids i consensuats per,d’una banda, exercir amb eficiència la tasca primordial d’educar i, de l’altra, fer-hode manera universal i en el divers espectre social que està transformant a marxes for-çades la nostra societat. L’atenció a la diversitat va ser el principal lema de la implan-tació de la LOGSE. A la llarga, però, ha quedat ben palès que, al marge d’una boni-ca declaració d’intencions, la idea en si (no necessàriament dolenta) no és vàlidasense importants mesures correctives, sobretot si tenim en compte que aquesta aten-ció educativa a la diversitat es produeix en un moment històric en què la nostra cul-tura s’està tornant més diversa que mai. I, per damunt de tot, el que cal per educartothom i sense fer diferències de classe social, raça, cultura, gènere, nivell educatiu,deficiències, etc. són recursos. Perquè hi ha tants plantejaments i estratègies educa-tives com alumnes matriculats i, de retruc diverses velocitats d’aprenentatge, l’ús dematerials i instal·lacions diferents, i la necessitat de més personal i hores de dedica-ció en els casos d’alumnes especials.

Tot plegat, una qüestió de diners i, en darrer terme, de voluntat política. En aques-ta mateixa línia, l’administració argumenta que li resulta més econòmic subvencio-nar escoles privades i concertades que no pas construir-ne noves de públiques. I, amés, segons es desprèn de la proposta de llei del conseller Ernest Maragall, la inten-ció és fer funcionar la direcció de les escoles públiques, aplicant-hi alguns principiscaracterístics de l’empresa privada perquè es creï certa competitivitat entre elles. Laintroducció de societats mercantils privades en diverses empreses públiques n’hademostrat l’eficiència, però, el director/a d’una escola té criteris de gerència? Licompensarà laboralment i econòmicament assumir les responsabilitats de gestió? Entot cas, aquest canvi de dinàmica és molt bonic sobre el paper, però no pot serimplantat amb garanties mentre l’escola privada i concertada (aquella que l’adminis-tració diu que li resulta més barata) continuï gaudint dels avantatges de prendre elmés positiu del convenis amb l’administració: els diners, i amagar el cap davant delsprincipals problemes de ser públic i, en conseqüència universal, i haver de matricu-lar alumnes que consideren perjudicials (per raons econòmiques o directament racis-tes) per a la bona marxa dels seus centres.

I en el fons, es manté l’etern debat entre les funcions educatives de família i esco-la, darrerament encara més enterbolit pels efectes d’una vida contra rellotge, les des-estructuracions familiars, la dimissió d’alguns pares davant l’educació dels fills o, elcas contrari, la sobreprotecció dels infants. La psiquiatria americana, capaç de deno-minar qualsevol efecte que causa en la ment humana la societat actual, ja ha batejatles crisis del professorat. Els professionals estan cremats. Sense voler criminalitzarningú, en alguns casos el problema és que tenen la metxa massa curta. Perquè man-tenir la voluntat d’educar siguin quines siguin les circumstàncies és bàsic. No obs-tant això, els educadors també han de sentir-se protegits per buscar solucions quanno poden exercir de manera orgànica la seva tasca. Potser caldrà formar-los més imillor per atendre el complex ventall d’alumnat que acudeix a les aules de les nos-tres escoles, però, per sobre de tot, els centres han de tenir la certesa que rebransuport davant dels casos més complexos a nivell conductual, els panorames familiarsque distorsionen completament la bona marxa dels cursos o la necessitat de, si cal,reciclar-se i obtenir nous mètodes per posar-se davant dels seus pupils. Al capdavall,una complexa combinació d’actitud i recursos. �

U

EDITORIAL

Actitud i recursos

iRReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,,ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – elpou@elpou.cat

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi Sardans

CCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, XaviLópez, Josep M. Oliva, Joan Orriols,Joan Piqué.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí (A la fotografia, cargoleres del nou IESCal Gravat)FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Jordi Badia, Isaac Bosch, Lluís Calderer, Llorenç Capdevila, Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila,Xavier Giol, Dani Hernández, DanielMartínez, Olga Molina, Anna Navarro,Enric Oller, Conxita Parcerisas, MarcelPérez, Maria Picassó, Ignasi Torras,Joan Vilamala.

EExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena.C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiissttrriibbuucciióó:: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixensignades a la revista no representen,necessàriament, l’opiniód’EEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaa

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

el SSumariDe mes a mes 6Biografies anònimesConxita Parcerisas 9Observatori de naturaJordi Badia 10TTEEMMAA DDEELL MMEESS::LLaa nnoovvaa lllleeii vvooll rreeddrreeççaarreell ppaannoorraammaa eedduuccaattiiuuGuillem Griera 12A propòsitJosep M. Oliva 22Cròniques de LlunyArtur Bargay-Marsol, VienaAquil·lí Ruiz, Alaska 23Moure el mónJosé Luis PulidoMeritxell Casas 26

Pou JoveMasies del TermeLes FarreresJaume Puig/Francesc Rubí 27Entrevista aJordi Cruz MasJordi Sardans 28Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 33Tastets de motorSeat León TD1 FR: Vitamina felinaEnric Oller i Carbó 35Fila CulturalCultura a Manresa:obert per vacancesLaura Corrales 36Arts Llorenç CapdevilaDavid Torras 38Quadern obertAntolina Vilaseca 39L’ull de la càmeraLluís Calderer 40

el CCul ddel PPou 41

notícies del pouNúmero 235 - Setembre 2008 Conferència

sobre elmoment actualde l’Església

El passat 2 de juliol, a laSala d’Actes del CentreCultural del Casino, dins delcicle Temes del Pou, es va feruna conferència sobre eltema: L’Església, en laManresa d’avui, a càrrecd’Estanislau Corrons, rectorde la parròquia de Crist Rei, el qual vacomentar el moment de crisi i de canvique viu l’església catòlica a la ciutat,

amb motiu de la presentació de larevista del mes, que hi dedicava eltema central.

EL DIT A L’ULLJORDI SARDANS

jsardans@elpou.cat

Mediocritat a les televisionsespanyoles

ortem uns anys en què els gransmitjans de comunicació, sobretot

els televisius, omplen la seva progra-mació amb espais esperpèntics, debaixa qualitat i sense tenir en compteels mínims exigibles professionalment ino cal dir-ho deontològicament. Enaquest sentit, les cadenes privades, quehan augmentat els darrers anys, són lesmés descarades a l’hora d’oferir sub-productes i no tenen cap recança perprogramar el que sigui per tal d’aug-mentar la seva audiència, que, dit siguide passada, mai no es comptabilitzacorrectament, com han denunciat repe-tidament alguns àmbits publicitaris quees veuen clarament perjudicats peralguns dels índexs d’audiència que por-ten a terme determinades empreses.

Però aquest no és el cas que avui vullposar sobre la taula. El que m’interessaés parlar dels continguts televisiussobretot d’aquests darrers mesos: S’haincrementat l’espectacularitat d’unamanera alarmant i s’ha permès l’entra-da a les tertúlies televisives d’individussense escrúpols que amb l’insult com aprincipal bandera han desprestigiat, atort i a dret, personatges prou interes-sants intel·lectualment. I aquesta actitudno té res a veure amb la llibertat d’ex-pressió, ja que a tots els periodistes sens

ha ensenyat que l’insult i la vexació deles persones estan fora de l’exercici delperiodisme. Ni de bon tros les cadenespúbliques s’escapen de la crítica, ja quecom més va, més malament tracten elmitjà televisiu, i s’apropien també d’al-guns dels mals endèmics de les priva-des. No voldria acabar aquesta reflexiósense assenyalar que tant les cadenestelevisives públiques com les privadeshan coincidit, sobretot aquests dies delmes d’agost, gràcies a les Olimpíadesde Pequín, en un augment exacerbat del’espanyolisme, que en general, ha fetperdre als teòrics professionals –sobre-tot de TVE– els més elementals criterisde rigorositat i intent d’objectivitat. Lamajoria d’enviats a la Xina han actuatmés com a fanàtics que com a profes-sionals televisius o tècnics de l’esport.

P.S.: En relació a l’escrit del regidorde Cultura, Ignasi Perramon, que espublica a la secció Cartes al Pou d’a-quest mes, només voldria matisar queaquesta secció no és informativa sinód'opinió. Es fonamentava, això sí, enaquest cas, en tres fonts de versionsdiferents sobre l’exposició RedescobrirVilanova, que em permetien treure lesaoportunes conclusions que foren publi-cades en el marc de la llibertat d’ex-pressió. Malgrat el que exposa el regi-dor en la seva carta de rèplica, el meuargument central es manté: és una ver-gonya que l’exposició no arribi aBarcelona.

P

RedescobrirVilanova

L’any Vilanova a Manresa està ser-vint per donar a conèixer l’obra d’a-quest excel·lent dibuixant i activistacultural, i ha comptat amb la col·labo-ració de moltes entitats de la ciutatque s’hi han sumat organitzant actes.Ha estat un cicle amb un guió establerti acordat entre els organitzadors.L’Ajuntament va convocar les entitatsdirectament interessades en participar-hi força mesos abans de centenari i esva acordar un programa conjunt queva ser donat a conèixer també deforma col·lectiva. L’Ajuntament s’haimplicat a fons en el centenari tant anivell organitzatiu com econòmic, desdel propi regidor i des del centre cul-tural del Casino de Manresa.

L’exposició Redescobrir Vilanova ala sala gran del Casino ha estat moltinteressant, ha funcionat molt be i haestat visitada per més de 4.000 perso-nes. Hi ha prevista la itinerància d’unapart de l’exposició a Solsona, que s’i-naugura el dia 5 de setembre, i s’estàen converses amb altres poblacionsper fer circular aquesta magníficamostra del dibuixant, tot i la dificultatde que l’obra de Vilanova no és cone-guda fora. Sí que és cert que l’exposi-ció no ha rebut prou atenció per partd’alguns mitjans, entre altres el propiPou.

Els actes iniciats a finals del 2007amb la presentació d’un llibre sobre lavida i l’obra de Joan Vilanova i l’ex-posició pessebrística continuen, i justaquests dies hi ha una exposició alMuseu Comarcal on diversos artisteslocals exposen obres en homenatge aJoanVilanova. En aquest període cadaentitat ha organitzat els seus actessegons el seu criteri i dins del calenda-ri i el marc general acordat, i l’únictema que no ha estat possible unificarés l’edició de publicacions pensadesper diferents entitats o editorials, pelfet que es tractava de productes moltdiferents en contingut, format i preu.De manera que hem procurat queresultin complementaris. Quedenencara altres propostes i activitats pre-vistes abans d’acabar l’any, com elconcert de l’Orfeó Manresà o novespublicacions promogudes perl’Ajuntament i pels amics de JoanVilanova.

No té cap fonament dir que «al regi-dor de Cultura li ha vingut gros elcentenari», ni de «manca de previsió,

pèssima organització i nul·la planifi-cació per part de l’Ajuntament”, talcom apunta Jordi Sardans a la seccióEl dit a l’ull, i penso que hauria decontrastar les informacions abans depublicar-les.

Ignasi Perramon i Carrió,regidor de Cultura de

l’Ajuntament de Manresa

Carta a l’alcalde Les entitats manresanes que sub-

scriuen volem dirigir-nos al’Ajuntament de Manresa per mani-festar la nostra inquietud davant lapossibilitat que la ciutat de Manresaperdi l’edifici més representatiu iemblemàtic del nostre patrimoniindustrial com és la Fàbrica Nova.Sembla que el projecte per a laFàbrica Nova no respecta la conser-vació de l’estructura i característiquesinteriors de l’antiga fàbrica.

Considerem que la Fàbrica Novaconstitueix un dels elements mésimportants del nostre passat industrialque ha configurat la Manresa actual. Amés aquesta fàbrica va ser el cor de lagran empresa tèxtil Bertrand i Serra.Generacions de manresans i sobretotde manresanes van treballar a lesfàbriques tèxtils i un gran nombre a laFàbrica Nova. Per aquest motiucreiem que cal preservar aquestafàbrica perquè és un destacat testi-moni de la nostra història.

Creiem que cal preservar el nostrepatrimoni industrial tal com es faarreu d’Europa on les velles fàbriquessón curosament restaurades i se’lsdóna una altra utilitat. Creiem queprotegir el patrimoni significa respec-tar al màxim les característiques d’unedifici, tant en el seu aspecte exteriorcom en la seva estructura interior.L’interès i la vàlua arquitectònica dela Fàbrica Nova reforcen la necessitatde la preservació integral.

Tenint en compte el seu gran interèsarquitectònic, històric, paisatgístic ipatrimonial demanem que:

El projecte que es realitzi sobre lanau de la Fàbrica Nova respecti lescaracterístiques de l’edifici tant enl’exterior com en l’interior.

Els usos que es facin de la fàbricasiguin compatibles amb les caracterís-tiques de l’edifici. L’ús que puguintenir aquells espais no ha de suposarmalmetre, mutilar o destruir la fàbrica.

Es faci la petició a la Generalitatperquè la Fàbrica Nova de Manresasigui declarada Bé d’Interès Nacionalde Catalunya.

No volem que pesi sobre la nostraconsciència la destrucció total o par-cial de la fàbrica més important deManresa i exponent magnífic del nos-tre gran passat industrial. Volempreservar per a les futures generacionsla Fàbrica Nova en tot el seu esplen-dor.

Assolir aquests objectius significariaun clar avenç i una millora en la con-strucció d’una Manresa més rica depatrimoni i més respectuosa amb lanostra història col·lectiva.

(Carta lliurada pel Centre d’Estudisdel Bages i nou entitats més a l’al-calde de Manresa demanant la pre-servació integral i la restauració de

la Fàbrica Nova)

Balconsen mal estat

Aquests dies he passat pel carrer deSant Bartomeu i en més d’una de lesmoltes cases no restaurades i per tantmolt velles he vist uns balcons amb lapedra molt desgastada, fins i tot aalgun n’hi falta un tros. Tant el meuacompanyant com jo mateix vamcomentar que era un perill latent, quealgun dia es poden desprendre i oca-sionar una desgràcia. Llavors sí,correm-hi tots, fa la impressió queaquestes cases i pisos són habitats,fins i tot en algun balcó hi havia robaestesa i en un altre la bombona debutà, cosa que vol dir que surten albalcó.

Personalment he recordat el diumen-ge de l’enramada de l’any 1943, enquè es desprengué un balcó d’una casaconeguda com cal Berruga, de la famí-lia Muncunill del carrer delsCaputxins de la mateixa barriada deles Escodines, cases i cases desapare-gudes per l’ampliació de la clínica deSant Josep. Dessota d’aquest balcó ala vorera en fou víctima mortal unnoiet de catorze anys, i alguns altresferits.

Lluís Soldevila i Mominó

cartes al pou i

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 5

Feu-nos arribar les vostres cartes, d’unallargada màxima de 30 ratlles, amb el

vostre nom, adreça i DNI, a l’apartat decorreus 1 de Manresa o a l’adreça

electrònica cartes@elpou.cat

El Casino acull l’obrade Climent Forner

2 de juliol. En el marc de l’Any Forner,amb motiu dels vuitanta anys de l’escrip-tor Climent Forner, berguedà de cor imanresà de naixença, s’inaugura alCasino una exposició sobre la seva trajec-tòria vital i cultural. Posteriorment, a lasala d’actes del centre cultural, mossènCliment recita alguns dels seus poemes,introduït per Joan Vilamala, membred’Òmnium del Bages; Jaume Huch, edi-

p

tor, i Josep Tomàs Cabot, escriptor.

Les gestions ambPirelli s’intensifiquen

3 de juliol. En una visita sorpresa, elministre d’Indústria, Miguel Sebastián, esreuneix amb l’alcalde Camprubí i elsregidors Perramon i Rubio, per exposar-los la voluntat de tractar sobre el futur dePirelli a Manresa, amb els directius de lamultinacional. El dia 15 Pirelli anunciaque no farà una nova planta al Bages i queprepara un pla de reestructuració queafectaria 280 treballadors, i el dia 22Montilla i Huguet es reuneixen a Milàamb el president de l’empresa italiana,Mario Tronchetti, que promet no fer untancament progressiu de la planta.

Troben una manresa-na segrestada en unacaseta a Centelles

4 de juliol. La jove Dolores O. G., veïnade Manresa, és rescatada pels Mossosd’Esquadra d’una antiga caseta per a

transformadors, prop de Centelles, onhavia estat retinguda durant dos mesos encondicions inhumanes per cinc persones,entre les quals hi havia la seva exparellasentimental.

L’ajuntament mostrala façana posterior

8 de juliol. Amb l’entrada en servei elsnous accessos de la Casa Consistorial, lanova caixa d’escala transforma la façanaposterior de l’Ajuntament i la converteixen un mirador de les vistes sobre la ciutati el seu entorn fins ara ocultes. El projecte,dissenyat pels arquitectes Manuel Bailo iRosa Rull, va ser exposat el 2006 alMuseu d’Art Modern de Nova York.

El Kursaal estrenal’Estiu al Pati

13 de juliol. L’espectacle Swingdrome,de la Ivanow Jazz Band, clou el cicleEstiu al Pati, que durant una setmana por-ta a l’espai exterior del teatrre Kursaal elsconcerts de la Unió Musical del Bages,Laura Simó i Francesc Borrull, l’humorde Marcel Tomàs, la companyia de circLos 2 Play, l’actor Dani Pérez i l’actuacióde Les Violines, que s’ha de traslladar a laSala Petita, a causa de la pluja.

Moren Jaume Sala,Ramon Mora i Carles Tomàs

18 de juliol. Jaume Sala i Alegre, pro-fessor de l’institut Lacetània durant tresdècades, mor als 64 anys, a causa d’una

llarga malaltia. Vinculat al món cultural ipolític de la ciutat, havia estat membre delcol·lectiu Art Viu i un dels impulsors delPSUC a Manresa. El dia 9 d’agost, el car-diòleg Ramon Mora i Juanola mor sobta-dament d’una aturada cardiorespiratòriamentre acabava el seu torn de guàrdia al’hospital de Sant Joan de Déu. El dia 25d’agost, el jove periodista Carles Tomàs iPuig mor al seu domicili de Vic, on exer-cia de professor universitari, desprésd’haver treballat en diferents ràdios i tele-visions manresanes.

Els regidors es congelen el sou iICV se l’abaixa

21 de juliol. Després del debat obert perICV, que proposava rebaixar un 20% elsou dels regidors, el ple municipal aprovacongelar les remuneracions dels càrrecspolítics, alhora que els regidors d’ICVanuncien que opten per rebaixar-se el seusou en un 14% per a aquest any i afegir-se a la congelació per a l’any vinent.D’altra banda, l’alcalde veta una mocióde la CUP que demanava la retirada de labandera espanyola del consistori i elmateix grup veu rebutjada la seva peticióde fer públiques les despeses dels regidorsen àpats, viatges i telefonia.

Caixa Manresa pre-mia els emprenedors

21 de juliol. L’Auditori de CaixaManresa acull el lliurament del premiEmprenedors, presidit pel consellerd’Educació de la Generalitat deCatalunya, Ernest Maragall, a Beabloo,

de mes a mes

L’alcalde Roquetarep la Medalla dela Ciutat

9 de juliol. El saló de sessions del’Ajuntament de Manresa s’omple degom a gom en l’acte de lliurament dela Medalla de la Ciutat a RamonRoqueta, alcalde durant el període dela Transició democràtica. Elreconeixement ciutadà, impulsat perRegió7 i el grup Tertúlies de la Cuina,havia rebut l’adhesió de moltes enti-tats ciutadanes i havia estat aprovatpel ple municipal, amb el vot en con-

tra de la CUP i l’abstenció d’ICV.L’homenatge compta amb l’assistèn-cia dels alcaldes Cornet, Sanclimens,

Valls i Camprubí (foto) i es clou pos-teriorment amb un sopar amb més de200 comensals a la Torre Busquet.

6 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

i

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 7

UUnnaa ddee ffrreeddaa......

Quantes vegades hem hagut deparlar del trasllat de l’empresaLipmes? Quants cops els veïns de lacarretera de Santpedor se n’hanqueixat amb tota la raó del món perl’emissió de productes contami-nants i d’explosions internes? Hi hahagut denúncies judicials, a laGeneralitat i l’Ajuntament, però,malgrat totes les queixes, els res-ponsables de l’empresa continuen alseu lloc –des de l’època de la Dic-tadura–, fan el que volen i fins araningú no ha tingut la capacitat deforçar-ne el seu trasllat. Pensem queel més greu és que en l’àmbit de laGeneralitat sempre s’ha justificatl’empresa, malgrat les infraccionscomeses. Potser haurem d’esperarque passi una terrible desgràcia per-què els mediocres polítics munici-pals s’adonin de la urgència del tras-llat. Seria prou terrible i noméscomparable a situacions que passenen el mal anomenat Tercer Món.Entenem que fins i tot ja s’ha sobre-passat el moment del diàleg, i elsqui manen han de prendre la decisióde forçar el trasllat definitiu. Unaaltra cosa seria frau a la ciutadania

......ii uunnaa ddee ccaalleennttaa

La mort d’una persona mai no potser una notícia positiva, però semblaque hi ha éssers predestinats perquènomés se’n parli en aquestes cir-cumstàncies. És el cas de Jaume

p q

Sala i Alegre, que va morir el 18 dejuliol, víctima d’un càncer, que el2004 ja el va prejubilar de la docèn-cia. Era un bon professor de Cièn-cies Socials a l’institut Lacetània.Uns 200 alumnes i professors vanassistir al seu comiat. Nascut aManresa el 1944, estudià al Semina-ri de Vic, s’especialitzà en Pedago-gia i fou un bon alpinista. Va ser delsprimers captats després de la refun-dació del PSUC a Manresa. Tambéva formar part del grup cultural ArtViu. Sempre havia refusat les entre-vistes, perquè mai no va voler serprotagonista de res. Torturat l’octu-bre del 1975, arran de la detenció dedirigents del PSUC i CCOO, con-cretament per un tinent de la caser-na de Manresa a qui la Transició vaascendir anys després a capità uncop instal·lat a Granada. Ell mai noli guardà rancor. Sempre somreia imirava endavant. Descansi en pau.

que proposa un servei de DigitalSignage (pantalles electròniques publici-tàries situades en llocs públics); SensingFabrics SL, que desenvolupa i comercia-litza productes tèxtils i electròncs debase tecnològica, i Electric Waves SL,que proposa el desenvolupament icomercialització d’un sistema per a lageneració d’energia elèctrica a través deles ones del mar.

Ritmes gitanes cloul’Hora del Pati

30 de juliol. Amb l’actuació del grupRitmes gitanes es clou el cicle d’activi-tats culturals d’estiu L’Hora del Pati,organitzat per la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya, a l’exterior de la seu delCOAC a Manresa. Per sisè any consecu-tiu el pati de la casa Lluvià acull tallers,concerts de gospel, jazz... durant elsdijous de juliol. El tret de sortida delcicle havia estat la inauguració de l’ex-posició Viatjar pel món amb arquitectes,de l’arquitecte Josep M. Sarrate.

La consellera Turavisita el nouPalau Judicial

1 d’agost. La consellera de Justícia,Montserrat Tura, acompanyada de lasecretària de Relacions amb l’Ad-

Àministració de Justícia, Àngels Vivas, eldirector general de Gestió d’Infra-estructures, Salvador Illa, l’alcalde, Jo-sep Camprubí i la regidora d’Urba-nisme, Ángels Mas, fa una visita a les

p p g

obres del nou Palau Judicial de Manresa,una part del qual es preveu que entri enfuncionament abans d’acabar l’any, peracollir el nou jutjat penal núm. 3.

La col·lisió d’unamoto causa la mortde l’acompanyant

3 d’agost. Una dona de 46 anys, veïnade Manresa, mor a conseqüència de latopada de la moto on viatjava d’acom-panyant amb un turisme, a la cruïllaentre el carrer de Sant Cristòfol i lacarretera de Vic. Els conductors de lamoto i del vehicle en resulten nomésamb ferides lleus.

Troben restes medie-vals a l’Alfons XII

6 d’agost. Els treballs arqueològicsque es fan amb motiu de les obres deremodelació del carrer d’Alfons XIIposen al descobert un mur medieval a lacantonada amb el carrer de Talamanca,altres parets pertanyents a cases delssegles XIII al XV, i també les restesd’un carrer medieval que devia unir elscarrers de Talamanca i Arbonés.�

Moisès Broggi, pregoner a la Festa Major

30 d’agost. El pregó institucional pronunciat pel centenari i prestigiós cirurgiàMoisès Broggi (foto) obre els actes centrals de la Festa Major d’enguany, queaposta fort per potenciar els concerts de diversos estils, entre els quals destaquenels dels grups Gossos i Facto de la Fe, a més dels actes tradicionals i la FestaMajor Infantil. Destaquen les visites guiades al voltant de la Guerra del Francèsi la incorporació d’activitats relacionades amb la cultura del Senegal, i un con-junt d’exposicions, com el muntatge La taula dels savis, a l’auditori de SantFrancesc. Els actes finalitzen, com és habitual, amb el ball de cloenda d’un lluïtCorrefoc, a la plaça Major i amb l’Orquestra Mitjanit. La Festa MajorAlternativa, d’altra banda, assoleix un nou èxit i fa petita la plaça Puigmercadal.

8 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Setembre 2008

AAAAAARRRRRRRRRRMMMMMMMMMMMAAAAAAAARRRRRRIIIISSSSSSSSAAAAAAAAAA MMMMMMMIIIIIIIIDDDDDDDDDDDDDAAAAAAAAAAAAAAA

sssssssseeeeeennnnnnnnsssssseeeeeeeeoooooooobbbbbbbbrrrrrreeeeeessssss

MARCS D’ENCÀRREC - MIRALLS- PINTURES - OBRA GRÀFICA

Mel, 13 - Telèfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESAa/e: eltallerspc@terra.es

CENTRE DENORMALITZACIÓLINGÜÍSTICAMONTSERRAT

Carrer de Jaume I, 8, 2n 08241 ManresaTel. 93 872 17 07 a/e manresa@cpnl.org

CCUURRSSOOSS DDEE CCAATTAALLÀÀPPEERR AA AAADDUULLTTSS

sseetteemmbbrree 22000088 - ggeenneerr 22000099

El mes de setembre, el Centre deNormalització Lingüística Montserrat obreel període de matriculació dels cursos decatalà per a adults del període setembre2008 - gener 2009.

L'objectiu d'aquests cursos és augmentarel coneixement de la llengua, tant a nivelloral com escrit. Els cursos generals són de45 h i tenen una durada quadrimestral.

Per a les persones que no poden assistirals cursos presencials hi ha la possibilitat defer cursos a distància. Aquesta modalitatd'ensenyament combina l'autoformació del'aprenent i l'assessorament personalitzatmitjançant un sistema de tutories

El període d'inscripció és el 15 i 16 desetembre per als alumnes que hagin super-at el curs anterior i del 17 al 20 de setembreper a les inscripcions generals i les provesde col·locació. L'horari d'inscripció al matíés de 9 a 14 h, i a la tarda a hores convin-gudes (cal demanar hora a partir del 8 desetembre).

Per a persones que ja tenen uns coneixe-ments suficients i volen aprofundir en elconeixement de la llengua catalana, es fancursos de nivell superior Nivell D de 90 hdissabtes al matí.

Als cursos Bàsic 3, Elemental 3, Intermedi3, Suficiència 3 i D els corresponen els certi-ficats homologats equivalents als certificatsA, B, C i D de la Secretaria de PolíticaLingüística.

A més, s'imparteixen tot l'any sessionsd'acolliment adreçades a aquelles personesque acaben d'arribar a Catalunya.

Per a més informació podeu trucar altelèfon 93 872 17 07, adreçar-vos a manre-sa@cpnl.cat, al Servei Local de Català deManresa -carrer de Jaume I, 8, 2n- o visitarla pàgina web www.cpnl.cat

Per aa aanuncis eenaquesta rrevista...

PUBLICITAT

C/ Urgell, 38 Tel. i Fax 93 872 43 86

MANRESA

óc africana del Camerun. Tinc 39 anys, en fa 10 quevaig marxar del meu país i 5 que visc a Manresa.Tinc tres fills, Stephanie, de 17 anys, i Patrice, de14, que viuen al Camerun amb els meus pares, iMelany, de 5, que viu aquí a Manresa amb mi. Sóc

de Muyuka, una ciutat mitjana de la província South West.És gran com Manresa. Vaig estudiar interna fins als 22 anys,

y j p

que em vaig aparellar i va néixer Stephanie. Els meus parestenen formació, la mare parla bé l’anglès i el pare va fer deprofessor. Sóc la gran de set germans, ara en som sis. El2003 vam viure un cop molt fort. Edith, la meva germana, vaser assassinada per un català. Tenia 22 anys. No eren pare-lla, penso que ell ho devia voler, però ella no ens n’haviaparlat mai. Edith treballava en un locutori que tenia el meugermà a Puigcerdà. Ell era un client conegut. Vam portar elcos a enterrar-lo al nostre país. El dolor dels pares no es potexplicar. Dos dels meus germans viuen al Camerun, tres méstambé viuen a Catalunya i la més petita estudia medecina aUcraïna. El nostre objectiu és que la família millori, o béenviem diners o ajudem a venir a algú. El meu germà em vaajudar a mi i jo ajudaré a un altre. La meva il·lusió seria por-tar els meus fills, el pis ja el tinc, només em falta aconseguirun contracte.

He viscut a Andalusia, a Barcelona, a Puigcerdà i aManresa. Si hagués de canviar tornaria a Andalusia. Em vaagradar molt, la gent és molt oberta i generosa. El contrastamb Puigcerdà va ser molt gran, hi feia molt fred i la gent ésmolt diferent. Necessiten immigrants, però no els volen llo-gar pisos per viure. Vivíem atapeïts en condicions moltdolentes. Allà va néixer Melany, i amb el seu pare, tambécamerunès, vam buscar pis, primer a Vic, però el vam trobara Manresa. El primer i el que més valores de ser aquí és l’a-tenció sanitària. El gran problema d’allà és que la gent morde qualsevol malaltia perquè no pot pagar els metges.Només per anar a consultar ja s’ha de pagar, i no parlem si

el metge t’ha de venir a casa. Què fa la majoria de gent quanno està bé? Compra pastilles pel carrer, que no tenen res aveure amb el que tens, com a molt són calmants. De malàrian’hi ha molta, en canvi de càncer, en tota la meva vida allà,vaig sentir a parlar només d’un cas. Em va sorprendre comn’és d’habitual aquí. La nostra alimentació crec que és mésnatural.

Penso que el color de la pell ens fa perdre oportunitats.Abans lloguen un sud-americà i fins i tot un marroquí que anosaltres. Jo interpreto com a actitud racista quan un encar-regat no suporta ni que preguntis com es fa la feina i l’ende-mà l’oficina de treball temporal et diu que no cal que tornisa aquella empresa. Als marroquins se’ls dóna de tot, beques,ajudes... A mi, en els moments difícils, no m’han donat niuna ampolla de llet. He treballat de cuinera tant a Andalusia,com a Manresa. M’agrada cuinar i vaig aprendre ràpid a ferels menjars d’aquí. Ara treballo fent neteja per compaginarels horaris amb els de la meva filla, vivim totes dues soles.A casa, cuino plats del meu país, com Fufu, que es fa ambpuré de patata, farina, aigua i salsa de cacauet, o bé Ndoleque és verdura amb pistatxo i ens ho mengem amb plàtanmascle fregit. Si afegim tall o peix en aquests plats únics,podem aguantar tot el dia, cosa que no passa amb un plat demacarrons.

Sóc la tresorera del Moviment Panafricà. A Manresa enaquesta associació hi ha africans de Ghana, Nigèria... Estemoberts a tots. A Barcelona només hi ha gent del Camerun. Elnostre objectiu és compartir la nostra cultura, ajudar-nosamb problemes que puguem tenir i sentir-nos acompanyats.Ens trobem una vegada al mes, a casa d’un de nosaltres, pri-mer fem reunió i després mengem i fem tertúlia. Entre nosal-tres parlem en anglès, perquè en els nostres idiomes tradicio-nals –el meu el Bagwa– no ens entendríem. Els idiomes ofi-cials del Camerun són l’anglès i el francès. Els camerunesossom com els andalusos, més oberts que altres africans. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA PARCERISAScparcerisas@elpou.cat

Bàrbara Akayileke: «El que valoremmés és l’atenció sanitària»

A l’esquerra, una foto actual meva amb la meva filla Melany. Al costat, els meus dos fills que viuen al Senegal, la Sephanie i el Patrice

SS

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 9

1

2 3

5

4

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 11

’espasa de Dàmocles o col·lector de salmorres de laconca del Llobregat és una llarga canonada de 120 kmen total, dividida com una Y en dos ramals que resse-gueixen els rius Cardener des de la Coromina(Cardona) i Llobregat des de Vilafruns (Balsareny),

s’uneixen a Castellgalí i continua en un sol tub Llobregat avallfins prop de la seva desembocadura al mar, un bon tros enllà dela planta potabilitzadora de Sant Joan Despí. Condueix salmo-rra concentrada procedent de les activitats mineres d’Ercros aCardona i d’Iberpotash a Súria, Balsareny i Sallent.L’explotació és a càrrec d’Aigües de Barcelona, que té interèsevident perquè les salmorres mineres circulin per un col·lector ique no contaminin el sofert Llobregat.

El col·lector de salmorres va ser construït per la Junta deSanejament, una de les administracions antecessores de l’actualAgència Catalana de l’Aigua, i va entrar en funcionament l’any1988. Aquest és un primer cas de gran inversió pública al serveide la mineria de potassa del Bages. En números grossos, elcol·lector va aconseguir reduir a la meitat la salinitat delLlobregat que a la dècada dels 80 era elevadíssima a causa delsabocaments de les mines. El col·lector de salmorres ha estat l’o-bra més transcendent de l’històric Pla de Sanejament deCatalunya, molt més decisiva que qualsevol de les depuradoresd’aigües residuals urbanes. Però el col·lector de salmorres captanomés una part de les aigües saturades de sal filtrades a travésdels runams salins; la resta arriba a salinitzar pous, aqüífers, rie-rols i finalment el Cardener i el Llobregat. Amb el creixementdels runams, la devastació a les fonts i rieres per la salmorras’estén i la salinitat a l’aigua dels rius puja inexorablement.

El col·lector de salmorres passa soterrat. Anys enrere, ensuperfície es podia seguir només per les torres altes de colorverd que tenen per funció la reducció de la pressió interior -n’hiha, per exemple, prop de Viladordis, de Sant Benet i de SantSalvador de Torroella- i per unes tapes discretes. Ara, el traçatdel col·lector de salmorres es pot seguir pel rosari de clapes devegetació arrasada i sòl contaminat que han deixat els seus ves-saments. Als inicis de l’explotació, els vessaments del col·lectoreren escassos i es tractava sempre de trencaments accidentalsprovocats externament per maquinària d’obres. Aquests darrersanys, els vessaments són freqüents i no pas degut a causes exter-nes, sinó a avaries degudes al propi mal estat del col·lector.

Només durant els primers mesos d’estiu d’enguany, el col·lec-tor de salmorres ha vessat com a mínim per una tapa a Vilafruns,sota la torre de la Pobla i uns metres avall sota el pont de lavariant de la carretera C-55 a Súria i al mas de l’Hostal Nou aCallús. A Cardona, les captacions que haurien d’haver conduïtla salmorra cap al col·lector es van desbordar completament; untorrent de salmorra fora de mare va baixar en 5 o 6 ocasions del’àrea del runam Nou i va circular pels carrers de la Corominaabans de salinitzar el Cardener. La puja de la salinitat alCardener va ser notable. A la propera tempesta, tornarà a passarel mateix.

A primers d’agost, la desgràcia de la salmorra, la pesta origi-nada per la mineria de Cardona, Súria i Sallent i que s’estén peraqüífers, torrents, col·lectors i rius avall, va malmetre l’àreahumida de la Corbatera, a Sallent. El col·lector de salmorresenterrat a un metre de fondària es va trencar per una junta, sensecap motiu extern. La salmorra va brollar abundosa fins a fer ungran toll. La conseqüència ha estat la mort fulminant de tota lavegetació en una àrea d’aproximadament 200 x 50 metres queinclou àlbers, pollancres, freixes de fulla petita i tamarius, molts

dels quals plantats els anys 1996 i 1997 amb motiu de la restau-ració ecològica d’aquesta àrea. Tan sols una setmana més tard iuns 500 metres al nord, una nova fuita del col·lector per unaaltra junta va destruir la vegetació d’un marge i enverinat elcamp de conreu situat a sota, entre la riba dreta del Llobregat iel tram de carretera de Cabrianes a la Botjosa. El dia 27 d’agost,el col·lector es trencava al Fusteret (Súria) i malmetia definitiva-ment un hort.

Afegim-hi altres llocs que havien sofert anteriorment la devas-tació per vessaments de salmorra del col·lector, només els de labranca del Cardener per no fer la llista massa llarga. Anotem elpont de Malagarriga on el col·lector passa penjat, la torre detrencament de pressió de Sant Salvador de Torroella, el pla deles Hortes de Súria on la salmorra va malmetre un sembrat,Antius, al terme de Callús, on la salmorra va matar unaexcel·lent roureda i contaminar una font, el passeig de Sant Joande Vilatorrada on uns plàtans van morir, vora el Pont Vell deManresa, davant de la cruïlla del barri de Sant Pau de Manresaon el vessament va afectar el bosc de ribera del Cardener i sotael pont d’inici de la variant de Bufalvent on el vessament delcol·lector va liquidar un magnífic àlber i arrasar un hort.

Amb el col·lector de salmorres, progressivament es van per-dent trams de bosc de ribera. D’un dia per l’altre, ara aquí araallà, les ribes fluvials passen de ser escenari de la vida pletòricaa ser una exposició cadavèrica.

El col·lector de salmorres fa anys ja que està al màxim decapacitat. Fa anys també que està envellit, amb els materialsdesgastats per la mateixa salmorra. No és estrany doncs que lesavaries i els vessaments de salmorra letal que s’escapa per lesjuntes i les tapes siguin cada vegada més freqüents. Però aaquest col·lector envellit, que fa anys que se li ha acabat lagarantia i mereix un retir honrós, se li demana cada dia més ser-vei i més cabal. Fa anys que, només per mantenir el serveiactual, el col·lector de salmorres hauria d’haver estat substituït.

No hi ha solucions en origen, llavors l’Agència Catalana del’Aigua ha de recórrer a les males solucions de canonada final.Des de l’any 2003, l’ACA preveu desdoblar tot el col·lector desalmorres, exceptuant el tram Cardona-Súria. Però va tard per-què les obres no han començat i malament perquè no veu comrenunciar al funcionament de la canonada actual. Per tant, elssegüents vessaments de salmorra del col·lector estan assegurats.Qui serà la propera víctima d’aquest joc macabre? Facin lesseves apostes!

Més informació: www.lasequia.org/montsalat �

OBSERVATORI DE NATURA

Text i fotos: JORDI BADIA

L’espasa de Dàmocles al Llobregat

LL

Fotos pàgina esquerra:

1. Mortaldat de la vegetació a la vora del Cardener, sota latorre de la Pobla, a Súria, a causa d’un vessament del col·lectorde salmorres el juliol del 2008.

2, 3 i 4: Detall dels tres elements dels col·lector per on la sal-morra acostuma a vessar: les torres, les juntes i les tapes: torredel col·lector de salmorres a Sant Salvador de Torroella; detallde la canonada que va vessar la salmorra a la Corbatera; i tapadel col·lector, prop de la riera del Conangle.

5. Mortaldat generalitzada a la zona humida vora el Llobregatde la Corbatera, a Sallent, a causa d’un gran vessament de sal-morra del col·lector la primera setmana d’agost del 2008.Naturalistes i administracions havien dedicats temps, diners iesforços per la recuperació d’aquest espai natural, ampliant l’à-rea de bosc de ribera. Sobtadament, tot s’ha quedat en res. Elrètol interpreta una natura que ja és història.

’oferta educativa de Manresa ésvariada. Ara bé, la demanda també.

La ciutat té 19 escoles, 5 institutspúblics comptant el nou IES Cal Gravat,que obre portes amb dues classes de pri-mer d’ESO, i 6 centres privats. Uns6.863 alumnes de primària i 2.954 mésde secundària corren pels passadissos deles escoles o instituts, mentre 900 pro-fessors intenten formar-los.L’Ajuntament de Manresa ha fixat coma objectius bàsics en el camp de l’ensen-yament l’adequació del sistema educa-tiu a la presència d’alumnat estrangerper tal que aquest sigui integrador, l’as-soliment progressiu d’una xarxa d’equi-paments i infraestructures educativespel que fa a l’etapa dels 0 als 3 anys, eltreball i la intervenció continuada en elconjunt de les escoles públiques de pri-mària per millorar l’estat físic dels seusedificis i instal·lacions, i promulgar idifondre un missatge que trenqui la con-cepció reduccionista de l’educació, quela limita a l’escola, i retornar a la famí-lia i a la societat la seva part de respon-sabilitat en el procés educatiu

El problema de manca de places d’en-senyament pretén cobrir-se, de moment,amb el nou institut de secundària de CalGravat, les tres noves línies de P3 endiferents centres ja existents: CEIP laSèquia, CEIP Pare Ignasi Puig i CEIPLa Font, i la incorporació d’una novalínia de 1r de primària a l’escola Ítaca.

p

D’altra banda també s’estan remodelantdos instituts, el Lacetània i el Peguera.El director d’aquest últim, JosepCastilla, explica que «les obres ja hancomençat però ens trobem que no hopodran fer amb normalitat perquè no

sabem si tindrem mòduls. Suposo queper temes econòmics s’han quedat foraperò esperem que a mesura que hi hagivacants en el pròxim exercici econòmicentrin els mòduls. Les obres són un mal-decap continu perquè l’administració esfa feixuga en aquests temes i com queestem a Manresa, que és lluny deBarcelona, que es on es prenen les deci-sions, costa més que ens donin respos-ta». Castilla afegeix que «Manresa tél’avantatge que tots ens coneixem i ésfàcil establir xarxes i contactes ambd’altres centres per posar-nos d’acord al’hora de seguir una línia educativa, hiha pinya i bona sintonia entre els cen-tres».

Pel que fa als estudis nocturns queimparteix el Peguera, el departament hadit que no se suprimiran mentre hi hagidemanda. El director del centre explicaque la raó és econòmica: «El departa-ment comença a passar una època enquè la construcció d’escoles i l’augmentde plantilles fan que hi hagi pocs recur-sos econòmics. Una manera de retallardiners és treure estudis nocturns. Jopenso que s’haurien de mantenir sem-pre, perquè hi ha gent que treballa peròvol estudiar. Si el departament nomésvol fer la racionalització hi estem d’a-cord, però no acceptem que els supri-meixi i a canvi doni estudis virtuals, quepensem que poden ser un complementde l’oferta però mai una alternativa alsestudis nocturns».

Els centresUn dels problemes més importants

amb què es troben avui les escoles i ins-tituts és que no donen a l’abast. Hi hamolts més alumnes dels que caben a lesaules i dels que un professor pot atendre.

En els últims anys s’ha detectat un fortaugment de nens i nenes a causa, engran part, dels que arriben de l’estran-ger. Els cursos es van subdividint enclasses (A, B, C, D...) i alguns profes-sors agafen baixes interminables, men-tre que els substituts no tenen una basepedagògica i didàctica prou consolida-da. Tot plegat acaba convertint-se en unproblema i una frenada en el creixementi la formació de l’alumne. Un alumneque es veurà afectat pel sistema educa-tiu per encarar-se davant la feina, elsestudis o a l’hora ser un bon ciutadà eldia de demà.

Segons el sindicat USTEC-STES,comença a haver-hi dificultats per cobrirles substitucions a les escoles de primàriai un 90% dels recanvis provenen desegon cicle. La diputada de CiU i mem-bre del Consell Escolar de Catalunya,Irene Rigau, ja havia criticat que aquestcurs un miler de professors de secundà-ria, 300 més que el curs passat, estigues-sin fent classe a les aules de primària. Pera Rigau, aquesta xifra demostra la «malaplanificació en la implantació de la sise-na hora» i empitjora la qualitat de l’en-senyament, alhora que «portar llicen-ciats a fer classes a primària no té captipus de base jurídica». Agnès Torras,professora de magisteri a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB), afirmaque «en els instituts, com que faltenespais d’aules, se sacrifiquen espais debiblioteques, de reunió o d’usos múlti-ples. Una plaça escolar no vol dir nomésun pupitre i una cadira sinó, una biblio-teca, Internet, zona esportiva etc.»

Escoles d’immigrantsMartí Roca, representant dels estu-

diants i membre del Sindicat

el tema del mes

La nova llei vol redreçarel panorama educatiuQuè és l’educació? Només una pissarra, un mestre en una tarima i uns nens escol-tant? I els pares, col·laboren en aquesta tasca educativa? Com ho veu el professorat?Està a l’alçada? Qui té realment la culpa del fracàs escolar? La nova Llei d’Educacióresoldrà alguna cosa o més aviat ho empitjorarà? Mentrestant, Manresa té ja gairebé10.000 estudiants de primària i secundària, molts centres col·lapsats i un nou institutque comença el curs amb dues classes de primer d’ESO en cargoleres.

GGUUIUUIUUIUUIUU LIILIILILILII LLEEMEEMEMEEMEE GGRRIIEIIEIIEII REEREREEREERARRARRARRARRARRRRA

12 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Setembre 2008

L

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 13

d’Estudiants dels Països Catalans, queestudia batxillerat al centre manresàPius Font i Quer, pensa que cal millorarla distribució dels nouvinguts a les esco-les perquè «n’hi ha que estan saturadesd’immigrants i d’altres on només n’hi

ha dos o tres per classe, i això en difi-culta la integració». Pepa Asensio,manresana i mare de dos fills que treba-lla de mestra al CEIP de Sant Fruitós deBages, explica que la concentració denouvinguts en un mateix centre «impe-

deix que es puguin assolir els mateixosobjectius en una classe amb moltaimmigració que en una sense, ja quel’atenció que necessita un nen que noparla el català és molt més gran». I afe-geix també que «actualment sí que té

Cargoleres del nou IES Cal Gravat, que inicia la seva activitat amb dues classes de primer d’ESO. Fotos: Francesc Rubí / Guillem Griera

14 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

el tema del mes

accés a l’educació un gruix de poblacióque abans no n’hi tenia».

Joan Badia, manresà que treballa moltdirectament aquest tema a la Generalitatdes del seu càrrec de director generald’Innovació del departament d’Educa-ció, comenta que l’objectiu del governés que «s’iguali el tipus d’alumnes atotes les escoles, tant públiques comconcertades, com passa per exemple aVic, amb un repartiment proporcionaldels alumnes immigrants, rics, pobres,etc.». En contra d’aquesta teòrica distri-bució equitativa, hi ha qui propugna eldret dels pares a decidir on educar elsfills. Davant d’això Badia opina que«del dret d’escollir dels pares en depènla cohesió social. Hem de procurar quel’escola sigui un lloc de convivència pera tothom i no s’hi val a fer escolesnomés per uns. Això està passant enbarris d’alguns municipis on la pobla-ció autòctona s’escolaritza en una esco-la i deixa l’altra per als nouvinguts.També hi ha centres que seleccionen elsalumnes i d’altres on el 100% són immi-grants».

El projecte de Llei d’Educació deCatalunya (LEC) obliga el departamentd’Educació a fixar anualment la quotad’estrangers acabats d’arribar que, demanera equitativa, han d’acollir els cen-tres públics i concertats d’un mateixmunicipi o zona (en el cas de grans ciu-tats) en els nivells de P-3, primer de pri-mària i primer d’ESO. Una vegada fetala previsió, la norma estableix que se’lsreservi una plaça des que comença lapreinscripció, al mes de març, fins a l’i-nici del curs, al mes de setembre. Lanorma fins i tot preveu que als centreseducatius on ja es donen elevades con-

centracions d’estrangers, els denominatsguetos, la xifra d’estudiants per classepugui limitar-se durant un curs acadè-mic a 22 a infantil i primària, i a 27 asecundària. «En la tria de centre educa-tiu hi té un pes important la posiciósocial a la qual es pertany. L’escolasempre significa un ascens social o unaoportunitat per relacionar-se amb altresestrats de població», explica AgnèsTorras. En aquest sentit, Torras assegurahaver detectat casos alarmants en elsquals «famílies autòctones treuen fillsd’algunes escoles perquè hi havia alum-nes immigrants al·legant, entre altres,motius de nivell educatiu».

Pública i privadaLa nova llei recull en diversos articles

el respecte al dret d’elecció de centre perpart de les famílies i el dret a l’idearipropi dels centres privats. En aquestpunt també s’enceta el debat entre esco-la pública, privada o concertada. Amb elsistema vigent, l’erari públic s’encarre-ga de cobrir part del cost de les escolesconcertades i privades, a part sufragaríntegrament el de les públiques. En elseu moment, la raó que donava elgovern per subvencionar els centres pri-vats era la de d’incentivar-les i estalviar-se haver de crear tantes escoles públi-ques que, comparativament, suposen uncost més elevat per a la Generalitat. Ésq q p p

un raonament lògic des del punt estal-viador. Però, en el fons, aquesta políticaacaba generant diferències econòmiquesi socials i atorga cert avantatge a lesescoles concertades.

La LEC preveu canviar aquesta dinà-mica fent que els centres educatius quereben una subvenció pública no puguin

demanar a les famílies que paguin captipus de quota i gaudeixin d’un ensenya-ment totalment gratuït. La mesura haestat molt criticada per les escoles con-certades que, rebent menys recursoseconòmics que les públiques, diuen queamb aquests no en tenen prou per cobrirles seves despeses. Tot i així, la previsióde finançament de la nova llei afavoreixsubstancialment el pressupost per a lesescoles concertades si la comparem ambel Pacte Nacional d’Educació de 2006,ja que passa de 27 a 39 milions d’eurosla quantitat dels concerts i de 31 a 67 lainversió en homologació del professo-rat. El seu desplegament comporta unainjecció de diners progressiva, de mane-ra que d’aquí a quatre anys el pressuposthaurà augmentat en més de 1.000milions d’euros, uns diners que s’hand’afegir als comptes ordinaris del depar-tament.

Un altre punt que planteja la LEC és elde dotar de més autonomia els centres.Autonomia en la gestió a través de pro-jectes dissenyats pels equips directiusperò aprovats pel consell escolar, quepermeten, per exemple, escollir el perfildel professorat. I autonomia pedagògicaen el projecte educatiu que faculta elscentres a introduir canvis en el currícu-lum, i també la possibilitat de fer servirel castellà en els cursos inicials. JosepCastilla, director de l’IES Lluís dePeguera, comenta que «els equips direc-tius, quan gestionem i coordinem unasèrie de personal, ens marquem unsobjectius i és a final de curs quan fasbalanç quan veus que hi ha coses queaconsegueixes i altres que no. Com amembre d’equips directiu tens un plusde feina reconeguda econòmicament,

Evolució de materials educatius. Des dels antics quaderns fins a la pantalla de l’ordinador, des d’on avui és habitual estudiar

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 15

el tema del mes

però tampoc compensa les hores treba-llades». Una opinió que Pepa Asensio,que també forma part de l’equip directiudel centre on treballa, reforça dient que«la realitat dels centres és que no hi hagaire gent que vulgui fer de director.Quan s’acaba un cicle, costa molt queaparegui algú que vulgui entrar formarpart de l’equip directiu».

Marta Muñoz, treballadora social del’IES Guillem Catà, on també és dele-gada d’Animació Sociocultural, valorapositivament aquest augment de l’auto-nomia dels centres argumentant que«facilita la feina d’un equip que creuen una mateixa manera d’ensenyar.Aquest fet es nota molt en el funciona-ment d’un equip docent». FinaBarroso, presidenta de l’Associació deMares i Pares de l’institut GuillemCatà, vicepresidenta de FAPAES deCatalunya i representant de la CODEPal Consell Escolar Municipal, creu que«l’autonomia dels centres és un puntmolt positiu, sobretot el fet que espugui triar el perfil de professor, per-què no a tot arreu hi ha les mateixesnecessitats». I hi afegeix que trobainjust que «pels drets dels funcionaris il’arribada d’algú que no té res a veureamb el projecte es desmunti la plantillad’un centre quan ja hi ha una línia detreball marcada i un equip format queffunciona».

Els paresSens dubte, el màxim exponent de l’e-

ducació d’un nen és la família ja que sónels pares els que trien quina línia educa-tiva seguirà el seu fill i quin esforç hidedicarà. La família és el primer nucliintegrador del nen en el món social i ésa casa on s’agafen els primers hàbits ion s’adquireix la primera visió del món.Però també és important l’escola, on elnen o adolescent aprèn nous coneixe-ments i noves habilitats i actituds que liseran útils per conviure en societat. Finsa quin punt aquestes dues fonts socialit-zants tan importants per al nen coope-ren? «Amb els pares ens trobem de tot.N’hi ha de bons i d’altres que nocol·laboren. La col·laboració dels cen-tres amb les famílies és importantíssi-ma, per tal que hi hagi un bon acom-panyament a l’alumne. Si hi ha algunproblema es important que vinguin elspares, no a queixar-se, sinó a dialogar iarribar a una solució. Hi ha pares queabdiquen davant els seus fills, és a dirque ja no saben què fer, i la solució ésl’escola, i això és una responsabilitatmolt gran», reclama Josep Castilla.

Per la seva part, Joan Badia afirma queun dels punts de l’educació que encaraha de millorar molt és la participaciódels pares. «Volem que hi hagi un com-promís real dels pares a no deixar l’edu-cació en mans dels mestres sinó també

actuar a casa. Els pares dels nouvingutscontinuen tenint la tradició que teníemen aquest país per preocupar-se del quefa el nen a l’escola, en canvi avui dia hiha alguns pares que deixen anar frasescom: per això paguem impostos, perquèels eduqueu». I conclou exposant que«l’educació comença a casa i continuaa l’escola, però no es pot fer tota a l’es-cola, hi ha una sèrie de valors que s’hand’aprendre a la família, i l’escola entraen el segon nivell de socialització. Si noconcorden els valors entre la família il’escola els alumnes no sortiran ambbona educació». Agnès Torras conside-ra que «els pares s’impliquen més en elsprimers anys, però després aquestaimplicació s’ha de saber treballar. Espot aconseguir trobant espais de coope-ració entre pares i mestres a través, perexemple de les biblioteques escolars.Hem de fer venir els pares a les escolesi que aquests es coneguin entre ells».

El panorama de rebuig que s’ha creatal voltant de la Llei d’Educació afegint-hi la descompensació de les aules i ladesacreditació de molts professors ha fetdesconfiar cert sector de pares que ja notenen l’escola en un pedestal. MartaMuñoz explica que «hi ha pares que not’ho posen fàcil a l’hora de treballaramb el seu fill. Si tens l’objectiu de reo-rientar un noi i busques la col·laboraciódels pares però no s’involucren, ho tens

PPeeppaa AAsseennssiioo: «a part de la comprensió lectora, elproblema més greu dels nostres alumnes és l’expressióescrita. No hi ha creativitat, molts nens reprodueixenel que veuen a la televisió. A l’escola hauríem defomentar molt més la lectura i l’escriptura».

JJooaann BBaaddiiaa:: «volem un com-promís dels pares de no deixarl’educació només en mans del’escola. N’hi ha que deixen anarfrases com: per això paguemimpostos, perquè els eduqueu»

16 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Setembre 2008

més complicat. A més et poden venir al’escola a queixar-se i a defensar laposició dels fills, abans de creure’s lanostra versió. Per contra, també trobespares que t’ajuden amb el que facifalta i t’agraeixen la feina que estàsfent». Martí Roca opina que la majoriadels pares d’avui «són més sobrepro-tectors i com que no volen acceptarque el seu fill té un problema o ha fetuna cosa malament els resulta mésfàcil donar la culpa a l’escola. I cadas-cú reflecteix el que veu a casa».

Agnès Torras creu que «els paresestan més preocupats per altres cosesque per l’educació dels fills i tenen latranquil·litat que els nens ja van fent al’escola. Això fa que no acabin deveure tota la dimensió de l’educació.Un dels problemes d’aquest país és eldels horaris i la conciliació de la vidafamiliar i social. No es juga i no esparla tant amb els nens i es deixa quejuguin amb les coses noves que hancomprat. La gent passa de les tradi-cions familiars en benefici de nousmodels d’educació que vénen donatspel mercat». Així, aquesta progressivadeixadesa per part dels pares, mogutspel ritme de vida actual, fa que no des-tinin tant de temps com abans a ocu-par-se de l’educació dels seus fills i nofacin un bon seguiment del que aprènel nen a l’escola i quina actitud mos-tra. No obstant això, també és cert quemoltes associacions de pares tambécontinuen treballant en diferents tas-ques dins l’escola i proposen diversesiniciatives relacionades amb activitatsextraescolars o de menjador, el repar-timent dels llibres de text, l’ajuda enles activitats no curriculars, l’organit-zació de tornejos esportius entre cen-tres etc. Fina Barroso, que porta vintanys implicada en les Associacions deMares i Pares, presenta aquestscol·lectius «com grups de mares ipares que ajudem el centre amb recur-sos humans i econòmics en el que ésnecessari i està a les nostres mans». Irecorda que «abans, a les juntesd’AMPA hi havia una quantitat degent considerable, però, en qüestió dedeu anys, la participació dels paresha disminuït de manera alarmant».Aquesta manca d’implicació tambéderiva d’una dinàmica social cada copmés individualista. Els pares acceptenpagar una quota, però no volen invo-lucrar-se col·laborant activament.Joan Badia exposa una dada curiosa:«Es relaciona fracàs escolar amb laculpa de l’alumne, però resulta quesegons una sèrie d’estudis que s’hanfet, la gran causa del fracàs escolar ésla poca formació dels pares, tot i queaixò no sempre és una correspondèn-cia exacta. L’escola podria actuar

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 17

compensant el poc bagatge amb unabona actuació, tot i que compta ambnomés cinc hores al dia».

Els alumnesEl fracàs escolar ha estat un fantasma

que ha volat per sobre l’escola durantmolt temps. Es pot parlar de fracàs esco-lar català? Catalunya es troba a la cua detotes les comunitats autònomes estatals idels països europeus pel que fa a la qua-litat del seu sistema educatiu ja queregistra els índexs més baixos de taxa degraduació: un 34% dels menors de 24anys de Catalunya abandonen el sistemaeducatiu sense estudis postobligatoris.Però el pitjor és que el nivell de forma-ció dels joves ha empitjorat en els últimscinc anys i Catalunya és una de lescomunitats on menys s’inverteix eneducació secundària. Almenys així hoalerta l’informe sobre l’estat de l’educa-ció a Catalunya 2006-2007 elaborat perla Fundació Jaume Bofill. Aquesta xifrasuposa el triple de l’objectiu europeuper a l’any 2010, fixat en el 10%.Catalunya se situa també lluny de lamitjana en el nivell de formació de lapoblació jove, ja que només un 60,3%dels joves de 20 a 24 anys ha superat l’e-ducació secundària postobligatòria,davant del 61,3% d’Espanya i a 15punts de distància de la Unió Europea,quan l’objectiu per a 2010 és el 85%.L’informe fa també responsable d’a-questa situació un sistema educatiu queno és capaç de retenir l’alumnat més

desorientat i en què es continua invertintpoc des de l’administració pública, jaque el 2005 la inversió per estudiant erade 3.500 euros davant els 5.000 del PaísBasc. A l’espera de veure com s’acaba-rà aprovant la Llei d’Educació deCatalunya, els autors de l’estudi creuenque, de moment, el departament l’haplantejada correctament. I és que veuennecessari entrar en qüestions com dotarde més autonomia les escoles i avaluarmés profundament la feina que es fa alscentres.

Un dels handicaps per al desenvolupa-ment dels alumnes de casa nostra és lafalta de lectura, una assignatura pendentno només a l’escola sinó al país en gene-ral. L’informe Hábitos de Lectura yCompra de Libros en España 2007, dela Federació de Gremis d’Editorsd’Espanya (FGEE) adverteix queCatalunya ha augmentat l’índex de lec-tura, que se situa en el 59,3 %, dos puntsper sobre de la mitjana espanyola, tot ique encara està molt per sota de la mit-jana europea (70%) i un 85% els païsosnòrdics. Pepa Asensio matisa que «apart de la comprensió lectora, el proble-ma més greu dels nostres alumnes ésl’expressió escrita. No hi ha creativitat,molts nens reprodueixen el que veuen ala televisió. A l’escola hauríem defomentar molt més la lectura i l’escrip-tura». Marta Muñoz pensa que l’alumnesurt poc preparat. «Potser sí que ensen-yem el currículum marcat, però estàbaixant el nivell d’exigència. S’ha posat

de moda passar alumnes amb diversesassignatures suspeses enlloc d’obligar-los a esforçar-s’hi més». Asensio al·legaque «quan un nen arriba a l’escola sem-pre té interès i ganes d’aprendre, peròquan perd el tren i no se l’ajuda, abdicadel seu interès. A l’escola primària s’es-tà perdent l’hàbit de buscar per què esfan les coses i els objectius i això fa quecada cop hi hagi menys curiositat perpart dels alumnes. En aquesta societathi ha tanta informació que s’ha dedemostrar els motius pels quals s’en-senyen les coses».

Precisament per això el currículum iles competències bàsiques de l’alumnes’estan començant a reduir. Això vol dirque els nens aprendran menys coses,però, teòricament, les aprendran millor.El que es pretén és assegurar que elsnens surtin de l’escola amb una redacciótreballada, una bona comprensió lectorai les nocions bàsiques de les ciènciesnaturals, matemàtiques i socials. És a

q

dir, unes competències bàsiques que lipermetin desenvolupar-se en una socie-tat canviant. La professora de la UABAgnès Torras és optimista i creu que«encara que l’alumnat no surt molt benpreparat, el nivell de salut mental isatisfacció es bastant alt. El món canviamolt ràpidament i l’important es gene-rar en els nois i les noies una actitudpositiva per aprendre». El que sí ques’ha de valorar positivament és el nouesforç que estan fent les escoles elsúltims anys per la integració i l’assistèn-

el tema del mes

JJoosseepp CCaassttiillllaa:: «Hem rebut cops per totarreu. Que som uns privilegiats, que tenimdos mesos de vacances... El professorat fauna feina duríssima. Una tasca que no s’a-caba de valorar per part de la societat»

FFiinnaa BBaarrrroossoo:: «Abans, a les juntesd’AMPA hi havia una quantitat de gentconsiderable, però, en qüestió de deuanys, la participació dels pares ha disminuïtde manera alarmant»

18 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

el tema del mes

cia dels alumnes. Els instituts públics deManresa disposen d’aules d’acollida i lacapital del Bages és l’única deCatalunya que disposa d’assistentssocials a tots els instituts, malgrat queno estigui regulat pel departamentd’Educació. El treball d’aquests profes-sionals és finançat per les AMPA. i, con-tràriament al que es podria pensar, lacuriositat és que només el 15 % de lesajudes assistencials a l’escola van desti-nades als nouvinguts. Marta Muñozremarca la importància del treballadorsocial, que, tot i fer «un paper poc visi-ble, estalvia molta feina a l’Ajuntamenten el tema de beques i tramitacions, itambé als tutors i professors. Ajuda aorientar certs alumnes o dinamitzar tas-ques menys curriculars i serveix percoordinar els serveis socials de les dife-rents administracions i donar suport al’equip docent».

Paral·lelament, també s’ha estat duent

a terme el Pla d’Immersió Lingüística,que ha contribuït a evitar la segregaciósocial per raons de llengua i ha fet unintens treball per a la integració delsnens amb dificultats socioeconòmiques,amb beques de llibres, transport, menja-dor i matrícula. La voluntat d’integrarl’alumne hi és, però falta que aquesttambé hi posi de la seva part. MartaMuñoz creu que el taló d’Aquil·les del’ensenyament és que s’associa amb l’a-vorriment i remarca que «hi ha una visiód’obligació i els mitjans de comunica-ció mostren una realitat de les escolesque no és». Joan Badia opina que «elsnens surten de l’escola primària ambpoc sentit de l’esforç. A secundària, encanvi, crec que sí que surten preparatsperò és a la Universitat on els claven lagarrotada al primer curs per fer netejad’estudiants».

Un element determinant per a l’educa-ció d’un alumne i la seva evolució és

l’ambient que l’envolta, no només enreferència a la família, sinó a les amis-tats que sovint, i en especial a l’adoles-cència, tenen una influència primordial iinapel·lable. Així ho creuen Martí Rocai Marta Muñoz, que afirmen que «l’a-lumne pot seguir un camí o un altresegons les seves amistats» i assegurenque l’escola pot reconduir-ho estant méspendents de l’alumne. Roca opina que«els nens d’avui dia són més problemà-tics que abans perquè són més consen-tits pels pares. Així aprofiten que podenfer el que volen per increpar qualsevol,tant companys com professors. Tambéinflueix el fet que alguns hagin d’estarestudiant obligatòriament. Abans elsque no els interessava estudiar anaven atreballar». Pepa Asensio recalca que «siun nen és problemàtic, ho és per algunaraó, i cal cercar-la. Si coneixes el nen iarribes a entendre per què es portamalament, el mires amb uns altres ulls,ell se n’adona i es crea un vincle afec-tiu». Per tant, sembla que l’actitud del’alumne molts cops tampoc no és gensfavorable per al bon desenvolupamentde les classes. La conducta del professorpot potenciar aquesta actitud o evitar-la,ja sigui imposant una forta disciplina ogenerant empatia amb el pupil.

Els mestresL’horari del professorat s’ha reduït fins

a 23 hores lectives setmanals a primàriai 18 a secundària i el currículum, és a dirla matèria o conjunt de coneixementsque s’han d’ensenyar, s’ha reduït ambl’objectiu que millori la metodologia detreball. Aquestes condicions laborals,l’horari i les vacances han estat el puntde mira de totes les crítiques per part demolts sectors de la societat. Però, en elpanorama actual, la tasca de professorsembla molt més complexa i comportamoltes més hores de treball que les lec-tives. «Hem rebut cops per tot arreu.Que si som uns privilegiats, que tenimdos mesos de vacances... El professoratfa una feina duríssima. Una tasca de diaa dia que no s’acaba de valorar per partde la societat. Com en totes les profes-sions, hi ha bons i no tan bons profes-sionals, però en general la valoració delnostre professorat penso que és moltpositiva», explica el director delPeguera Josep Castilla. I continua dientque el nombre d’alumnes per aula «pernorma, hauria de ser més baix ja que,actualment, estem treballant amb unesràtios que em semblen excessives. És elprimer que intentaria, però si dismi-nueixes ràtios, s’ha d’augmentar el pro-fessorat i les escoles. Ara sembla quecomencen a fer noves escoles i institutsperò potser hem esperat massa temps».Agnès Torras coincideix amb Castilla en

l’opinió que hi ha massa alumnes a lesaules. Per a ella, això representa un pro-blema en la majoria de casos. Torras hoexemplifica exposant que «una profes-sora de parvulari no pot tenir 25 nensen una classe, ni amb una ajudant, per-què es necessita espai vital, atenció iserveis… condicions relatives a l’estarbé a l’escola, des de la netedat màximaffins a l’ambientació de l’escola».

La síndrome burn out –relativa alnombre de professionals de la docènciacremats davant la impossibilitat i lafrustració de no poder fer la feina comcaldria– s’ha disparat en els últims anysi cada cop el percentatge de baixes en laplantilla de professors és més alt. Desdel departament, Joan Badia explica quela causa és «bàsicament el desajusta-ment entre el seu àmbit personal i el seuentorn. Et cremes perquè et trobes situa-cions en què et sents sol entre la resta deprofessors. Un professor és una personaque es presenta davant de seixanta ulls iaixò causa una tensió i un sentiment deresponsabilitat amb una càrrega impor-tant que molts cops és difícil d’assu-mir». Agnès Torras atribueix aquestfenomen creixent a «les males condi-cions de treball, la incertesa que dónala provisionalitat de l’interí. El sistemad’adjudicació de places de mestres noffunciona. Dóna una estabilitat al paísperò per al mestre dóna una incertesamolt gran. Un dels grans problemestambé es la poca cohesió dels equipsdocents en molts centres». Des de laperspectiva del mestre en actiu, Rocatroba que «s’ha perdut molta autoritat idisciplina. Els alumnes no es prenen elsmestres seriosament i entre uns i altresacaben distorsionant el ritme de la clas-se. Encara no he vist un substitut ambqui haguem pogut fer classe en condi-cions». Després de convocar oposicionsa finals del curs passat per cobrir lesmoltes places que manquen als centreseducatius, Martí Roca espera que «ambtants professors nous joves i amb ganesde treballar pugui millorar la situacióperquè molts dels vells ja estan cre-mats». Fina Barroso remarca la mancad’autoritat del col·lectiu i apunta queaquesta «ha estat provocada per la faltade suport del departament i de laInspecció per por de denúncies depares, cosa que ha permès que l’alumnese surti amb la seva».

Un alumnat més diversAgnès Torras, que ha estat a França

comparant el sistema educatiu amb elnostre i tenint en compte que la diversi-tat de l’alumnat francès és superior, afir-ma que «treballar l’educació intercultu-ral és molt important perquè els mestreshan de saber les cultures i els sistemes

de valors dels nens nouvinguts, que nosempre són antagònics al nostre siste-ma. Ha d’haver-hi una voluntat d’apro-ximació, sobretot les persones que trac-ten en primera línia amb els immigrantsper incorporar-los socialment com aciutadans actius». Josep Castilla tambéconsidera que el professorat ha de fer unpas més, ja que cada vegada l’alumnatés més divers. Castilla exposa que «a laclasse tens diversitat de nivells, i perfer-ho compatible es requereix una for-mació important. El professorat té unallicenciatura segons els estudis que hafet però no per atendre la diversitat, peraixò ha de fer un esforç per formar-secontínuament. En certa manera, la ten-dència és que l’alumne s’ha d’adaptaral professor, però el professor tambés’ha d’adaptar a l’alumnat i saber quinsconeixements i inquietuds tenen».

Malgrat tot, Joan Badia expressa, enaquest sentit, que «el professorat té unesgrans qualitats i, en general, n’hemd’estar satisfets. Però a la societat s’ex-pressa una gran desconfiança delspares cap al col·lectiu i l’escola». Badiatambé reconeix que «s’ha de millorar laformació del professorat. no pot ser quequalsevol llicenciat pugui ser professord’un dia per l’altre. Això no passa a cappaís d’Europa! A partir del 2009 es can-viarà la normativa i s’haurà de fer unmàster i un any amb pràctiques avalua-des, per poder exercir de mestre». Fins

ara, la formació del professorat de pri-mària es basa en una diplomatura demagisteri de tres anys i 340 hores depràctiques. Per als llicenciats cal unCurs d’Aptituds Pedagògiques que duraun semestre i es basa en dues assignatu-res i 40 hores de pràctiques. AgnèsTorras explica que, a partir d’ara, hihaurà dues titulacions diferents: mestrede primària i d’infantil. «Les especiali-tats de mestre es faran com a optativesmentre es fa un primer curs comú deciències de l’educació a tota la facultat,on les pràctiques tenen molt més pesespecífic. La secundària, en canvi, témenys garanties perquè només disposade tres mesos per pensar i preparar-se.Per això s’implanta aquest nou màster,després d’acabar la carrera».

Actualment s’està avaluant la tascadels mestres de manera molt burocràti-ca: els professors avaluen els interinsmitjançant tutories, els alumnes avaluenels professors, els inspectors avaluen elscentres i, a finals de curs, el claustrerevisa el compliment dels objectius.Però això a l’hora de la veritat no garan-teix un bon resultat a l’aula ja queaquestes avaluacions no són ni de bontros vinculants. Al final el professoracaba fent classe segons el seu parer. És

p

més aviat el grau de compromís i exi-gència personal el que acaba imposant-se en la rutina del mestre, que evident-ment varia segons la persona i la tempo-

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 19

el tema del mes

AAggnnèèss TTToorrrraass:: «Ens movem en els mateixos índexsd’escolarització secundària que en temps de Franco. Esprioritza trobar feina ràpida, independitzar-se de lafamília i estudiar és pesat. És mes atractiu trobar unafeineta que no pas estudiar. Per part de les famílies noes valora prou l’exigència en els estudis».

rada. Pepa Asensio opina que actual-ment hi ha molta menys implicació icompromís dels mestres amb l’escola.«Hi ha molta gent que ha anat a totesdurant uns anys i ja se n’ha cansat, i alsaltres els costa tibar del carro». Asensiodiagnostica una falta d’il·lusió i ho argu-menta dient que «s’han perdut les ganesde fer canvis, d’engegar projectes nous.Trobo a faltar aquell entusiasme en elsmestres joves per canviar el món ambl’educació». Josep Castilla parla de ferautocrítica entre el funcionariat educatiui de «veure quins són els nostres deures

i obligacions. Les obligacions són com-plir amb la jornada de treball i a mésaltres coses que implica ser un profes-sor, com estar al dia, adaptar-se a l’a-lumnat... mantenir-se amb una mentali-tat retrògrada no és bo. Hem de fer lanostra feina i una mica més».

Una de les tasques més importants ésla del guiatge de l’alumne. El paper d’untutor en una classe és bàsic, és un puntde referència per a un nen. Però la feinade tutor s’ha de fer bé, i fer-ho bé vol dirconèixer bé els nens, dedicar-hi hores iparlar amb ells. Així ho creu la treballa-

dora social Marta Muñoz, que protestaargumentant que «sembla que estiguemtant ofegats explicant que la terra dónavoltes o que 20 és múltiple de 5 que ensperdem l’estona de parlar amb ells isaber què els preocupa o què els agra-da. Si aquesta relació funciona, la restasurt sola. I això també s’hauria d’en-senyar a la carrera de Magisteri».Muñoz creu que «falta encara moltapreparació perquè hi ha hagut un canvitan dràstic en tan poc temps que no enshem pogut adaptar i s’hauria de treba-llar més la gestió de la diversitat a les

20 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

el tema del mes

Llei d’educació de Catalunya

Per si quedava algun dubte que el nom sí que fa la cosa,Servei d’Educació de Catalunya és la denominació desíntesi que fa servir el departament en el redactat de lanova llei per referir-se a la cobejada però mai aconsegui-da xarxa única de centres educatius. Després de descar-tar el servei públic educatiu dels partidaris de l’escolapública o del servei educatiu d’interès públic que patro-cinaven les escoles privades.

Els pilars fonamentals de la nova Llei d’Educació deCatalunya (LEC) són l’establiment d’una xarxa única decentres públics i concertats; la potenciació de l’autono-mia dels centres a tots els nivells (pedagògic, organitza-tiu i de gestió dels recursos humans i materials); l’impulsa equips directius més professionals i amb més capacitatde decisió per liderar els projectes; la fixació d’una carre-ra professional que anteposi el mèrit per damunt de l’an-tiguitat; l’extensió de l’avaluació a tots els àmbits del sis-tema; la corresponsabilitat amb els ajuntaments i la des-centralització en zones educatives, i la introducció d’un

títol específic sobre règim lingüístic que blinda la vehi-cularitat del català en totes les àrees.

En aquests moments la llei s’està debatent al ConsellEscolar de Catalunya, que és un organisme on hi harepresentats tots els sectors (els sindicats, els pares, elsprofessors...) i l’aprovarà el Parlament, és a dir, que hau-ria de ser el resultat del pacte i consens dels grups parla-mentaris. El Ministeri d’Educació (MEC) ha valorat elcost de la reforma en 6.100 milions d’euros, amb un plade finançament en què s’han tingut en compte, entre d’al-tres aspectes, les beques. Segons informa Joan Badia, elspressupostos destinats a Educació han crescut un seixan-ta per cent en els últims 4 anys, tot i que hauria de sersuperior donada la seva importància. Segons l’últimestudi comparat publicat per Eurostat, en el qual s’expo-sa la relació entre despesa pública en educació i PIB delsdiferents països de la UE, Espanya ocupa l’antepenúltimlloc, amb només un 4,2%, quan la majoria de païsossupera el 6%. Potser precisament per això ha augmentatla inversió en el sistema educatiu i la LEC preveu incre-mentar-la progressivament fins arribar als 1.500 milionsd’euros el 2016.

Una imatge de les obres a l’IES Lluís de Peguera

aules. Sempre hi ha professors amb unavocació molt forta, altres que portenmolts anys i estan cremats i altres quesimplement passen».

FuturEn les darreres dècades, el sistema

educatiu ha jugat un paper clau en elscanvis socials més importants que hemviscut com a país. Hem passat d’unesgeneracions amb elevats nivells d’anal-fabetisme a l’escolarització fins als 16anys. L’escola ha estat determinant en laintegració social de les persones immi-grants que han arribat a Catalunya endiferents processos migratoris, i ha faci-litat l’accés a la llengua catalana dediverses generacions. Ara, immersos enel món de la informació i les tecnolo-gies, sembla que l’atenció personal estàperdent pes a favor de la virtualitat. Ja fauns anys, el departament d’Educació vademanar a Vicent Partal, expert ennoves tecnologies, fundador de Vilawebi antic mestre, com havia de gestionar lainformàtica per aconseguir una educa-ció de qualitat. El periodista va respon-dre: «Si realment vols millorar la quali-tat a l’escola oblida’t dels ordinadors,simplement redueix les ràtios». És evi-dent que no li van fer gaire cas perquè ésmés barat invertir en ordinadors que nopas en mestres. Aquesta anècdotademostra el paradigma del camí cap onanem, i com és de difícil definir les prio-ritats educatives quan Internet ja és enescena i l’educació queda lligada a l’e-conomia.

Per a Joan Badia, «la situació de pro-ffessor pissarra i alumnes en fila és unametodologia d’ensenyament del segleXIX, i davant uns alumnes del segle XXIprovoca un xoc. Hauríem d’anar cap aun nou model on el professor ajudés alsalumnes en treball de cerca i adquisicióde coneixement. Hi ha més facilitats pertrobar informació i el que s’hauria deffer és promocionar la participació delsalumnes en la producció d’informació.No em sé imaginar un futur en l’educa-ció sense la intervenció d’Internet». Perla seva part, Marta Muñoz pensa que«hem passat del que era l’educacióautoritària i rígida amb un control abu-siu del poder i el professor a l’altreextrem a un extrem molt permissiu enquè es mima massa l’alumne, fins alpunt de caure en el deixar fer. Està moltbé donar confiança als alumnes, peròs’ha de saber portar bé i conscienciar-los que es fa pel seu bé». Pepa Asensiopensa, directament, que l’ensenyament«va a remolc dels partits polítics i l’edu-cació hauria de ser blindada i no potdependre de qui governi». Per a ella calfer un canvi en la metodologia d’ensen-yament. «Ara mateix a les escoles hi hamassa paper i seria millor que els nens

haguessin d’experimentar i descobrirells mateixos els nous coneixements.Cada vegada es parla menys i s’hauriade potenciar les relacions socials enllocde tants continguts».

Martí Roca és del parer que el proble-ma no és dels mestres sinó de l’actituddels alumnes: «El professorat és igualde vàlid que abans però com que nopoden imposar tanta disciplina moltsalumnes se’ns pugen a l’esquena». Laconducta de l’alumnat es supedita a cau-ses socials que, segons Agnès Torras, ésel gran mal de l’escola, ja que a casanostra «ens movem en els mateixosíndexs d’escolarització secundària que

en els temps de Franco. I això és perdiferents causes: es prioritza trobarfeina ràpida, independitzar-se de lafamília i estudiar és pesat. És mes atrac-tiu trobar una feineta que no pas estu-diar. Els grups de secundària són moltnombrosos, els professors estan cre-mats, però el problema està en la socie-tat, per part de les famílies no es valoraprou l’exigència en els estudis». FinaBarroso acaba dient que «s’hauria deser molt més exigent amb l’alumnat pelque fa a l’esforç i els valors. Abans s’es-tudiava molt més perquè era un privile-gi en canvi ara consideren que és unamurga». �

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 21

el tema del mes

ESCOLADE MÚSICA

Saclosa, 17Telèfon 93 872 83 15

08242 MANRESAesclat@jazzfree.com

INICIACIÓ A LA MÚSICA– INICIACIÓ: Infants, a partir de 3 anys– SAMI: Cicle basat en l’aprenentatge pràctic i actiu de la música, de 6 a 9 anys

MÚSICA CLÀSSICA, MMODERNA I TRADICIONAL– SOLFEIG, HHARMONIA I ARRANJAMENTS, a partir de 10 anys– INSTRUMENTS, a partir de 8 anys: Acordió, baix elèctric, bateria, cantmodern, clarinet, flabiol, flauta de bec, flauta travessera, gralla, guitarraclàssica, elèctrica i folk, piano, dolçaina, sac de gemecs, saxo, tarota,tenora, tible, trompeta, trombó de vares, violí, viola i violoncel

GRUPS INSTRUMENTALS– CLÀSSICS: Orquestra, música de cambra– MODERNS: Big band jove, per iniciar els més joves en el llenguatgedel swing en una formació molt atractivaTallers i combos de jazz, blues, rock, soul– TRADICIONALS: Combo de música celta i combo de música tradicional

CURSETS TRIMESTRALS: ´– Informàtica musical i harmònica– Introducció a la guitarra flamenca– Apropament al flamenc

MÚSICA PER A ADULTSPer a qualsevol edat i sense coneixements previs:– Solfeig i cultura musical– Instruments i grups instrumentals

GRUPS REDUÏTS - DESCOMPTES - HORARIS A CONVENIR

MATRÍCULES OBERTA AA PARTIR DEL 2 DDE SETEMBRETARDES DE 6 aa 99

CURS 08-009

VIN

EA

VEU

RE’

NS

IIN

FOR

MA

’T!

22 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

A PROPÒSIT

ot semblar el lema d’una campanya però no ésmés que un títol per cridar l’atenció. L’amenaçaque ara pesa sobre la Seu no fa referència a capdegradació de la basílica ni a cap problemaestructural però no deixa de ser greu i ja no té

remei. Als peus del nostre monument més majestuós algúva decidir construir un búnquer allà on hi havia una plaça ila visió que tindrem d’ara endavant de la seva façana resta-rà mutilada per sempre més. Ja és tard per engegar unacampanya per impedir-ho. Aquell horrorós penya-segat deformigó que ens mata la visió de laSeu és un nyap pràcticament irrever-sible, talment un atemptat. Ja no hisom a temps de salvar res però nohauríem de renunciar a desemmasca-rar els culpables, ni que només fosper assenyalar-los amb el dit. És evi-dent que la responsabilitat primera iúltima d’aquesta obra monstruosahauria d’atribuir-se als polítics queara i en el moment de projectar-la os-tentaven la màxima autoritat (la mà-xima representació nostra, ens volenfer creure). Però ja fa molt que elsqui ocupen aquest càrrec semblenestar més preocupats per vendre’nsuna cara amable, fer bells discursos irepartir clavells al mercat en tempsd’eleccions que no pas per dur lesregnes de la ciutat posant-hi passió oun mínim de ganes. Fa anys quesembla que han abdicat de dissenyarla Manresa a peu de carrer en favord’uns funcionaris que anomenen tècnics i que poden fer idesfer com si els escollits fossin ells o la seva inspiració fosdivina. Gràcies a aquests caps pensants tenim les places, elsbancs i tot el ciment que tenim, o bé aquell reixat tipusGuantánamo que han instal·lat a la Bonavista i que serienincapaços de fer aparèixer als fullets d’una campanya elec-toral. De vegades m’he preguntat si allò que en deien elsocialisme real no seria això. Així doncs, els que manent’apugen l’IBI d’una manera escandalosa perquè quatretècnics visionaris (quatre? tres? dos?.. un?) t’imposin unmodel de ciutat com potser no hauria gosat fer-ho ni elmateix Porcioles. Me’ls imagino sentint-se artistes pagantel poble, sense mirar prim ni en pressupostos ni en resultats,

fent allò que no podrien fer a l’empresa privada. A nosal-tres només ens queda el dret de callar i quedar de pedramentre assistim atònits a la transformació-destrossa del pai-satge urbà. Aallò que un DVD editat fa un parell d’anys pelpropi Ajuntament qualificava –molt en la línia del llenguat-ge dels polítics– com uns «objectius engrescadors». Unsobjectius amb els quals a mesura que ells s’engresquenmolts ciutadans ens desanimem a marxes forçades.

Un muntatge visual fet pel Joan Segon, titulat Desastreurbanístic de la Reforma i que es pot veure a Internet, al

Youtube, buscant-ho a través dejoansegon (el nom del seu autorescrit tot junt), ens mostra la magni-tud dramàtica d’aquell gran disbarat.L’excessiva grandesa sempre infonterror diu una de les frases que l’en-capçala i que d’alguna manera trans-met la sensació d’ofec que ens pro-dueix la visió d’aquella torre deBabel inhòspita com un decorathitlerià. La seva protesta artísticaresta com un testimoni de tots elsmanresans desencisats, emprenyats itristos –bàsicament tristos– ambaquella gran desfeta.

Fa pocs dies vaig veure a l’apara-dor de la llibreria Sobrerroca la fotode l’Antoni Targarona que va guan-yar el concurs organitzat pels comer-ciants del barri. Era una imatge de laplaça de l’Ajuntament realmentmagnífica. Ho era tant de magníficaque alguna cosa em deia que hi havia

molt de retoc. Fixant-m’hi com qui resol un passatempsvaig veure que entre altres millores havia eliminat digital-ment la filera de contenidors que hi havia d’haver a màesquerra. La Manresa real en necessita molts, de retocs. Lanova plaça-búnquer de la Reforma diuen que anirà recober-ta d’arbrat i que semblarà un jardí, però ni que aquella paretla recobrissin de boles de Nadal res no podrà fer que la vistade la Seu torni a lluir com abans. Se l’han carregat per sem-pre. No hi haurà ni un photoshop capaç d’eliminar aquellmur per oferir-nos una postal trucada. Hi ha una part de laSeu que ja no podem salvar. Salvem ara els racons quepuguem del ciment, dels tècnics il·luminats i dels políticsineptes. Tots tan savis, tan participatius i tan engrescats.�

JOSEP M. OLIVAjmoliva@elpou.cat

i

Aquell horroróspenya-segat

de formigó que ensmata la visió de

la Seu és un nyapirreversible

PPSalvem la Seu

l’estiu, Viena, la ciutat on van viure Mozart, Haydn,Beethoven, Schubert, Brahms, Wagner, els Strauss,Mahler i tants altres compositors, fa una relativapausa i el centre de gravetat musical i cultural del países desplaça de l’excapital imperial als incomptables i

sol·licitats festivals arreu del país. El de Salzburg, el més inter-nacional i elitista dels festivals d’estiu austríacs, no està preci-sament concebut per a melòmans amb pressupost modest omitjà, sinó per a famosos de tota mena. A les agències locals deturisme, i en el mercat negre, els preus, ja exorbitants, es dupli-quen! Ja més a l’abast de tothom cal destacar el festival deBregenz, arran de les fronteres suïssa i bavaresa i a vora el llacBodensee. Allà, l’espectacle que més gent atreu són les òperesmuntades arran del llac, en un escenari natural, on els immen-sos decorats i l’orquestra estan sobre l’aigua, mentre que lesgrades són a terra ferma. Aquest any s’hi pot veure Tosca dePuccini. Els productors delproper film de James Bond hanaprofitat l’espectacular mun-tatge per rodar-hi una escena.

Però a Àustria no tot sóng p

atraccions urbanes i culturals.Els magnífics paratges alpinsatreuen centenars d’excursio-nistes, igual que a l’hivern elsesquiadors. Cada estiu, unapila de muntanyencs intentenl’ascensió del cim més altd’Àustria: el Grossglockner, de3.797 m. Arran de Salzburg(que vol dir castell de sal) hi hallla regió del Salzkammergut.Des de l’idíl·lic poble de Hall-stadt es puja amb funicular a una laberíntica mina prehistòri-ca de sal. Increïble! No és estrany trobar petxines fossilitzadesa 2.000 metres, prova que fa milions d’anys Europa era al fonsdel mar. Les impressionants, esveltes i rocalloses Dolomitesdel Tirol, paradís d’escaladors, foren també relleus submarins.

A propòsit del Tirol, Àustria té la seva p

Catalunya Nord: elTirol Sud, amb la diferència que la seva annexió manu milita-ri per Itàlia data de fa només 90 anys. Els famosos Aliats deVersalles, que van fer i desfer estats (i que tant la van espifiaramb Alemanya), van ratificar l’annexió per recompensar Itàlia,que havia canviat oportunament de bàndol. Südtirol està situatal vessant meridional del pas del Brenner. Per tant, aquí també,una còmoda barrera natural va facilitar les coses. Va ser part,durant segles, del nucli de l’Estat austríac de parla exclusiva-ment alemanya. Fou italianitzat de mala manera. Fou repoblata l’estil rus o xinès amb colons, tan segurs dels seus drets. Peròni així van aconseguir eradicar l’alemany. Després d’algunsatemptats als anys 60, Südtirol té ara estatut d’autonomia, ambParlament propi, on el partit germanòfon conservador continuatenint majoria. Àustria es considera teòricament la

p p p gpotència

protectora. Amb tot, els governs de Viena, des de l’ingrés a laUE, volen donar bona imatge i fan com si l’apropiació forço-sa per Itàlia (tema tabú i fet irreversible) ja no importés.Tanmateix, els austríacs guarden, al fons del cor, el sentimentque Südtirol serà sempre més d’ells que dels italians. �

e passat part de les vacances d’estiu del 2008 enun lloc que atrau a molta gent de tot arreu peròespecialment dels Estats Units d’Amèrica. Unlloc on en gran mesura la civilització no ha arri-bat, on les condicions climàtiques fan que viure-

hi tot l’any sigui molt dur: Alaska. Els que hi viuen, ho pro-nuncien d’una manera una mica curiosa, la primera i últimaa són com la nostra vocal neutra: Alaska. M’agrada molt comsona. Aquesta part dels EUA, que és estat oficialment des denomés fa 49 anys, és simplement molt gran, tan gran com tresvegades tota la península ibèrica. Immensa si es té en comp-te que les comunicacions són molt limitades. Hi ha moltpoques carreteres i molts llocs només són accessibles a travésd’avioneta o vaixell. Aquí el nombre de llicències per conduiravioneta es sis vegades més gran que a la resta dels EUA.

Arribem a Anchorage, única ciutat d’Alaska, a mitjanit.Hem volat 4 hores des de SanFrancisco i tot i ser tan tard hiha més llum natural que la queteníem abans de començar elvol. Mitjanit i encara és dedia. Tot és caríssim. Pensavaque el fet de viure a NovaYork des de fa quatre anys emfaria estar acostumat a preusalts, però el fet que quasi tot elque es consumeix aquí hagi deviatjar uns 3.000 km fa que elspreus siguin exorbitants.Haurem de viatjar d’unamanera alternativa. El primerdia anem a Denali NationalPark, a uns 350 km del punt

on vam aterrar. Hi arribem amb cotxe. A través d’Internetcontacto amb una noia que hi anava i acordem compartir lesdespeses de la benzina.

Durant la setmana que passem al Denali veig més animalsque en tota la meva vida. No obstant això, de vegades, esticuna mica angoixat a causa de la insistència per part dels enca-rregats del parc en les mil i una precaucions que hem de tenira l’hora de moure’ns i d’acampar per evitar topar-nos amb unós. A banda, al Park pràcticament no hi ha camins, ho has defer tot camps a través o al llarg de la única carretera que hiha. En tornar a la civilització, davant de l`altíssim preu dellloguer de cotxes i allotjaments, decidim comprar una furgo-neta. El mecànic que ens la ven està d’acord a recomprar-latres setmanes més tard a un 60% del preu inicial si ens fafalta. Viatgem per la Península de Kenai, part sud de l‘Estat.Més muntanyes, glaceres, neu, rius, arbres, flors i fauna. Femmoltes caminades i amb els diners que estalviem en viatjaramb la furgoneta ens podem permetre passejades amb barca,vaixell i fer ràfting en un riu amb aigua a 40º. Veiem cente-nars d’aficionats a la pesca i també l`espectacular imatge delssalmons remuntant els rius.

El viatge no podia acabar de millor manera que venent lanostra entranyable furgoneta pel mateix preu que la vamcomprar. Ara torno a NY per buscar pis nou i preparar-me peral curs acadèmic que arriba. En tinc moltes ganes. �

ARTUR BARGAY-MARSOL

Setembre 2008S b 2008 EEEEELLLLLL PPPPPPPPOOOOOOOUUUUUU DDDDDDDDEEEEE LLLLLLAAAAAAAAAA GGGGGGGGAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLIIIINNNNNNAAAAAAAAAA 23

CRÒNIQUES DE LLUNY

AQUIL·LÍ RUIZ

D d’Al kDes d’Alaska

Artur Bargay Marsol treballade traductor a l’ONU,

a Viena (Àustria) (artur.bargay@chello.at)

Aquil·lí Ruiz i Comellastreballa de professor a

l’Escola de les Nacions Unidesa Nova York (EUA)

AAAAAAA HHDe Viena estantDe Viena estant

24 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

Treballem per donar solucions

- BOTIGA D’ORTOPÈDIA

- ORTOPÈDIA TÈCNICA

- ORTOPÈDIA ESPORTIVA

- SERVEI DE PODOLOGIA

ORTOPÈDIA MAZA

Sant Josep/Tortonyes, 1-3 - MANRESA - TTEELL.. 9933 887733 6688 0000

El PPou DDigital potencia ll’opinió

El web del PPoouu ddee llaaggaalllliinnaa continua

ampliant els seus continguts. Al portal

digital d’aquesta revistapodràs trobar-hi

seccions d’opinió, ambdestacats col·laboradors:

JJoosseepp MMaarriiaa AAllooyyJJaauummee BBaaddiiaaPPeerree CCuulleellll

AAnnttoonnii DDaauurraaJJooaann PPllaannaass

JJoosseepp TToommààss CCaabboottFFlloorreennccii VVaallllèèss

A més, al portal d’EEll PPoouuddee llaa ggaalllliinnaa ja es pot

consultar també la totali-tat dels continguts del Pou Jove i els darrersnúmeros de la revista

de paper

IInnffoorrmmaa’’tt ddeess ddeellwweebb ddeell PPoouu!!

www.elpou.cat

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 25

Cursos i monogràfics 2008-2009CCuurrss ddee MMoonniittoorrss ii MMoonniittoorreess dd’’AAccttiivviittaattss ddee LLlleeuurree IInnffaannttiill ii JJuuvveenniillCCuurrss ddee DDiirreeccttoorrss ii DDiirreeccttoorreess dd’’AAccttiivviittaattss ddee LLlleeuurree IInnffaannttiill ii JJuuvveenniill

CCuurrss ddee MMoonniittoorrss ii MMoonniittoorreess ddee mmeennjjaaddoorr eessccoollaarrMMoonnooggrrààffiiccss dd’’eedduuccaacciióó eenn eell lllleeuurree:: aanniimmaacciióó,, jjooccss,, rreeccuurrssooss,, eettcc..

GGuuiittaarrrraaGGeessttiióó dd’’aassssoocciiaacciioonnss

AAuullaa ddee tteeaattrreeAAnniimmaacciióó aa llaa tteerrcceerraa eeddaatt

EL CAE Plaça ddel MMilcentenari, ss/n

Manresa 93 8872 557 889

www.elcae.org

Programació ccompleta aa wwww.elcae.org IInscripcions oobertes

Reta

lla o

foto

copi

a aq

uest

a bu

tllet

a i f

es-la

arr

ibar

a la

reda

cció

d’E

l Pou

de

la g

allin

a, a

l car

rer d

e So

brer

roca

, 26,

1r. 0

8241

Man

resa

(Bag

es).

Tam

bé p

ots

envi

ar-n

os u

n co

rreu

ele

ctrò

nic a

l’ad

reça

elp

ou@

elpo

u.ca

tNom i cognoms

Adreça

Població CP Tel.CP

Se subscriu a El Pou de la gallina, de a de 2008, per una

import de 3,20 euros per exemplar, que pagarà:

Titular

Caixa o banc Codi

Agència Codi

Carrer

Població

Us demano que els rebuts al meu nom que presentarà l'Associació Cultural El Pou

de la gallina siguin pagats amb càrrec al compte núm.

(signatura)

Vols saber què passa a Manresa?

SSUUBBSSCCRRIIUU-TTEE AALL PPOOUU!!Obsequia qui vulguis o obsequia't tu mateix amb un any d'informació i opinió manresana. Nosaltres ens femcàrrec d'enviar mensualment El Pou de la gallina a qualsevol lloc del món, només per 3,20 euros per revista

26 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Setembre 2008

UN COP DE MÀ AL NOUVINGUT

esprés de veure La Pesadilla de Darwin, documen-ntal que mostra la cara més amarga dels efectes de

la globalització, la manca d’escrúpols d’aquells queespolien els més dèbils per al seu benefici econòmic,però també la indiferència dels que, sabent-ho, apar-ten la mirada cap a una altra banda, José Luis Pulido vaobrir els ulls. Va decidir que volia fer alguna cosa percanviar el món, per petita que fos, ja que donar vinteuros a una ONG per apadrinar un nen no era sufi-cient. A Creu Roja hi trobà l’oportunitat. El projected’intervenció social Acollida a la població nouvingudali brindava l’oportunitat de fer classes a nouvinguts. Ellés administratiu, i en un primer moment, tingué certtemor. La proposta, però, li semblà molt interessant:podia fer un voluntariat que a més, li donava la possi-bilitat d’obrir-se a altres cultures i realitats totalmentdesconegudes. Durant aquest curs, dos dies a la setma-na, en José Luis ha estat fent classes a 17 persones,majoritàriament magribins i russos. Per a ell, el resultatde l’experiència, un 10. El curs que ve repetirà.

.

D

—En què consisteix el curs que has impartit?—És un taller de Coneixement de l’entorn i acollida. A

l’inici del curs molts dels alumnes acaben d’arribar, no esrelacionen amb la gent d’aquí i es tanquen en el seuambient. Tu els has d’ajudar a obrir-se i mostrar-los lanostra cultura. Els ensenyes les paraules bàsiques quenecessiten per anar al metge o a buscar feina, els mostresels punts d’interès de la ciutat, els diferents barris, on sónels CAP, les biblioteques...

—Quina és la principal barrera que t’has trobat a lesclasses. L’idioma, la cultura?

—L’idioma més que la cultura. La cultura és diferent,però no tant. Jo mateix he fet un taller d’àrab. No perentendre’m amb ells, sinó per entendre la seva situació.En el meu grup i en un altre hi havia gent de llocs moltdiversos: africans, subsaharians, magribins, russos... Peròen canvi, als xinesos els hem hagut de posar en un grup apart. El mandarí és molt diferent, i tenen moltes més difi-cultats. També et trobes que hi ha alumnes que estan mésavançats i d’altres que no coneixen gens l’idioma. El grupque jo tenia era molt dispar. T’ho havies d’anar combi-nant perquè els més avançats tampoc no s’avorrissin. Jocrec que ho vaig aconseguir.

—Quina és la situació de les persones que vénen alcurs?

—En general és fotuda. No tenen feina. D’aquestessituacions n’aprens. T’adones que tenim molta sort,nosaltres. Jo particularment, en tinc.

—Gràcies al curs han pogut trobar feina i millorar laseva situació?

—Alguna noia que ja dominava l’idioma sí, però engeneral la crisi s’ha notat. Alguns que havien vingut acasa de familiars, se’n tornen al seu país.

—Quina ha estat l’evolució del curs, tan a nivell teupersonal, com a nivell de grup?

—Un canvi bestial. El primer dia no et recordes ni delsnoms, perquè són atípics en la nostra societat, però ja desde la tercera setmana, molt bé. L’experiència m’aportàfins i tot seguretat. A vegades m’havia sentit tímid de par-lar en públic, i en canvi aquí vaig desenvolupar aquestahabilitat. I crec que és recíproc. A la meva classe hi haviauna relació molt especial entre ells. Vam riure molt.

—Què t’ha aportat a tu aquesta experiència?—M’ha aportat molt. He tingut la sort de tenir un grup

maquíssim. S’han mantingut els 17 alumnes durant gai-rebé tot el curs. Fins i tot et podria dir que he fet amics,potser no amics de veure’t cada dia, però sí que vaig notarque hi havia un feeling. Em vaig sentir molt bé, i crec queells també. Vam acabar molt contents tots. Jo tinc casa atot arreu. Tothom m’ha ofert casa seva, m’he sentit moltestimat. El proper curs repetiré, tindré un altre grup i seràun tornar a començar. Espero, però, que sigui el mateix, ide fet no té per què ser diferent. �

MOURE EL MÓN

MERITXELL CASASmcasas@elpou.cat

iJosé Luis PulidoJ é L i P lid

««LL’’eexxppeerriièènncciiaa mm’’hhaa aappoorrttaatt mmoolltt..DD’’aaqquueesstteess ssiittuuaacciioonnssnn’’aapprreennss.. TT’’aaddoonneess qquueennoossaallttrreess tteenniimm mmoollttaa ssoorrtt..JJoo ppaarrttiiccuullaarrmmeenntt,, eenn ttiinncc»»LLAAALAAAFFRR

AASSEE

Setembre 2008 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 27

l fet que aquesta masia doninom a tot el conjunt de casesde l’entorn –conegut com elraval de les Farreres– dónaidea de la importància delllinatge. El cognom Farreras

ja apareix en pergamins que conserva lafamília –el més antic dels quals és del1417– on es recullen capítols, compra-

vendes i altres transaccions. El casal ésenvoltat de granges dedicades a l’en-greix de pollastres i porcs, que juntamentamb unes 50 hectàrees de cereal són laprincipal activitat d’una de les poquesgrans explotacions agrícoles que es man-tenen vives als voltants. L’habitatgeprincipal ha sofert moltes transforma-cions al llarg dels segles, però conserva

un oratori dedicat a la Mare de Déu deLourdes i al costat una llinda de la portaduu la inscripció «1772 FranceschFarreras». Justament, el polític manre-sà Francesc Farreras –diputat per ERCque fou elegit president del Parlament deCatalunya a l’exili el 1954 i en va exer-cir fins al 1980– procedia de la nissagafamiliar amb orígens al mas. �

EE

MASIES DEL TERME

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

Les Farreres

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 29

ls estudis a l’Escola Superior d’Hoteleria i TurismeJoviat et van servir d’alguna cosa?

—Com a base. Penso que cada cuiner ha d’aprendreel seu estil propi de cuina, mentre que a la Joviat elque em va fer és obrir-me les portes al món professio-

nal. El que vaig aprendre van ser unes bases d’estil francès quesón interessants. Ara bé, el que he descobert és que he llegitmolt més un cop m’he ficat al món professional que no pasquan estava a l’escola. Ara bé, quan n’ets fora, t’adones que uncuiner ha d’aprendre el màxim de coses possibles, perquè commés saps, més eines tens per poder fer i desfer i et preocupes dellegir el que realment t’interessa. Quan johi estudiava no estaven oberts a clientsreals, ara ja sí.

—Creus en la necessitat d’aquest tipusd’escoles?

—Personalment m’he fet cuiner treba-llant. El que aprenia en un cap de setma-na dins d’una cuina, amb uns proveïdorsa qui demanava el que volia, no es potaprendre en una escola en tres mesos. És

q q p

una feina pràctica, i no som ni genis niartistes sinó artesans. Les escoles sónútils perquè t’obren les portes al mónprofessional i el meu pas per la Joviat vaser una de les èpoques més entranyablesde la meva vida, tant pels amics com perles coses que hi vaig fer, encara que noles repetiré com a professional. Allí vaigconèixer el cambrer que em va fitxar perentrar a l’Estany Clar.

Autodidacte—Malgrat tot, et consideres autodidac-

te. Per què?—Perquè he estat molts anys en un lloc

molt hermètic. Hi ha cuiners que prenencom a opció de vida anar de casa en casa.Vaig tenir la sort d’entrar en un gran restaurant pel que fa a lainfraestructura, que em permetia fer i desfer. Vaig poder fer unacosa pròpia que em va permetre sentir-me’n orgullós. Hi podenhaver influències i pots aprendre del que fan altres cuiners, cosaque és necessària, sobretot si fas cuina d’ avantguarda. Quananava a casa del Martin Berasategui, sempre aprenia coses ques’interioritzaven, per tant, ja no és només la teva filosofia. Arabé, en estar tants anys sol i fent la meva vaig poder crear lesbases d’una cuina força pròpia, però alhora i amb el temps vaigveure que també era molt útil saber què feien els altres cuiners

i en vaig recollir molta informació tant dels seus productes comde les tècniques que feien servir. Sempre he tingut les orellesobertes i ganes d’aprendre, però és cert que em considero auto-didacte.

—En els catorze anys a l’Estany Clar, com evoluciona la tevacuina?

—Xino-xano. És una evolució alhora molt lenta i molt pro-gressiva. És anar aprenent, polint, omplint el cap amb el màxim

p

d’informació per poder fer realitat el que penses. Una de lescoses que em fa molta gràcia del Ferran Adrià és que pensa comun nen petit. Per exemple, vol fer una mousse que sigui molt

més lleugera, sense greixos ni nata. Téraó, perquè és l’estructura natural d’unamousse. Alhora que sembla pensat per unnen petit té una coherència brutal. Unaltre exemple, el fet que faci un puré defruites amb una gelatina, el posi amb unsifó i faci una espuma és una idea genial.Busquem això: omplir el cap amb elmàxim d’informació per poder arribar auna deducció molt senzilla, però quesembla molt complicada.

—Parles sovint de la teva llibertat cre-ativa, però no t’has inspirat també enaltres cuiners tradicionals o contempora-nis?

—En tots. Tinc una biblioteca especia-litzada en cuina, que crec modestamentque és gran, ja que abraça una cinquante-na de llibres de grans cuiners. En capmoment els he volgut per mirar receptes,sí els productes quan estic saturat oestressat. Ara bé, el més interessant d’unllibre de cuina és descobrir el fil conduc-tor que defineix l’estil de cuina del cuinerque l’ha escrit. Per exemple, Michel Brasés un cuiner francès que ha inspirat lamajor part de cuiners francesos, espan-

yols, catalans i bascos. Entre d’altres, és el creador del coulantde xocolata, i el més fascinant de la seva cuina no és que unarecepta porti unes fulles determinades, sinó la sensibilitat extre-ma envers un producte, la cuina, la natura i l’entorn del seu res-taurant a Laguiole de l’Aubrac. En certa manera busquem defi-nir el nostre estil propi i el que fan els altres serveix per polir, jaque tots els cuiners poden aportar alguna informació interes-sant, no sobre l’estil de la cuina ni sobre l’organització del res-taurant on treballen, sinó aquells detalls a què cada cuiner dónaimportància i ha potenciat.

EE

«Aquests darrerstemps, sembla quehi hagi una guerraentre cuiners inno-

vadors i tradicionals,fet que trobo total-

ment absurd. Encada moment de lahistòria, cada cosa

que s’ha fet éscreativitat i evolució»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍjsardans@elpou.cat

Jordi Cruz MasXef del restaurant L’Angle, de Món Sant Benet, fou durant catorze anys cuiner delrestaurant l’Estany Clar, de Cercs, on va obtenir una estrella Michelin. En el curs dela seva carrera ha tingut diversos premis com el del concurs Jóvenes Chefs deEspaña el 2002, el primer premi internacional de cuina amb oli d’oliva i, sobretot elcurs 2006-2007, el del primer concurs del Cuiner de l’Any. També és autor del lli-bre Cocina con lógica, publicat el 2005.

30 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

—Què remarcaries de la cuina d’Ignasi Domènech?—N’he descobert moltes coses. Tots en coneixem el bacallà a

la manresana i l’hem sentit a anomenar. És indiscutible que vapotenciar la cuina del seu lloc d’origen. Es va voler potenciarcom a cuiner, cosa que va servir com a motor de la cuina d’unterritori. Vaig indagar una mica més sobre la seva vida i enremarcaria el seu viatge a França, que demostra el seu esperitemprenedor. Al nostre ofici és molt important tenir clar què esvol fer i ell li ho tenia tant que va fer aquest viatge amb diver-sos estatges. Pensem que aleshores viatjar era molt complicat iper tant té molt de mèrit.

—Així, la seva cuina i la innovació són compatibles?—És que la seva cuina és totalment innovació. Ara la beixamel

ens pot semblar tradicional, però al segle XVII, quan el marquésLluís Bechamel de França la va cuinar, tothom va quedar parat.Com el dia que algú va inventar la pasta de full. Ara, ho veiemmolt senzill, però tota la cuina és creativitat i avantguarda.

Picabaralles—En el teu cas, com fusiones modernitat i tradició en la cuina

evolutiva?—Una cosa neix de l’altra i són totalment complementàries.

Aquests darrers temps, sembla que hi hagi una guerra entre cui-ners innovadors i tradicionals, fet que trobo totalment absurd.En cada moment de la història, cada cosa que s’ha fet és creati-vitat i evolució. Per tant, la màxima aspiració d’un cuiner quefaci cuina creativa és que d’aquí a cent anys un dels seus platsexisteixi i s’hagi transformat en un plat tradicional. Per tant,quina és la línia que separa una cosa de l’altra? És més, crec quetot el que vam fer ahir ja és cuina tradicional. Penso que els sal-monetes Gaudí del Ferran Adrià o la menestra en textures sónplats antològics i si d’aquí a cent anys se’n continua parlantseran plats tradicionals.

—Per què no et semblen lògiques les picabaralles entre cui-ners de prestigi?

—Perquè són estúpides i molt poc constructives. SantiSantamaria ha ficat la gamba. Tots sabem que el producte estàdesapareixent i no és culpa de la cuina tradicional ni del Ferran.Els cuiners creatius basen la seva cuina en productes d’estacio-nalitat o temporada, directament de la pagesia i ell ha posat undebat damunt de la taula en què hi ha coses on té molta raó,d’altres que no són tan certes i alguna mentida. Tant additiu ésla sal com la xantana o la metilcel·lulosa.

—Evolutiva i lògica són les principals característiques quedefineixen la teva cuina?

—Sí, perquè tant a mi com al meu equip ens agrada tirar enda-vant, però fer-ho amb molta coherència. Pensem que cada platque fem té una raó de ser i una explicació per més inversem-blant que sigui. No fem res a la babalà. Cada plat que traiem almenjador, podríem està parlant-ne cinc minuts de per què l’hemfet, d’on ha nascut la idea i quin és el concepte perquè tot té unaraó de ser. No volem fer les coses molt de pressa sinó a poc apoc i amb molta coherència. No em sento gens còmode amb lavoràgine d’alguns restauradors, que sembla que t’obliga a ferics plats creatius l’any. Per contra, nosaltres anem fent poc apoc, sense forçar la màquina, afrontant les idees a mida arriben.

—Així doncs, dins del teu grup de cuiners, poseu les idees encomú?

—M’agradaria que hi hagués més treball d’equip creatiu.La veritat és que actualment només hi ha tres persones que fatemps que treballen amb mi, els altres que han entrat nous isón més joves en molts casos tenen por escènica i els costaplantejar idees. Em fa mal la boca de dir-los que qualsevolidea pot ser bona, però cal plantejar-la. Ara hi ha tres cuinersi els segons de cuina són bàsics perquè tot funcioni. He dereconèixer que encara em sento molt sol pel que fa a la crea-ció de plats i seria molt interessant que els altres cuiners plan-tegessin les seves idees.

L’Angle—D’on sorgeix el nom de L’Angle?—Són diverses coses. A vol d’ocell, l’edifici té moltes formes

angulars, la cuina és un gran triangle. Dalt la muntanya hi ha unpetit mirador, des d’on s’observa si seguim el riu avall, unindret que fa un angle que històricament s’anomena així. Pensoque posar un nom al restaurant requeria buscar-li un significatreal i amb sentit. Aquest nom de té una certa coherència tambédins de Món Sant Benet, que és un espai molt gran i volíem queel nostre petit restaurant fos com un angle que té vida pròpia.

—No hauries preferit un entorn diferent, ja que a Món SantBenet hi arriba gent amb inquietuds molt diverses?

—És cert que hi ve gent diferent, però penso que Món SantBenet té una filosofia molt concreta que compartim pel que faal respecte al producte, a la història, al patrimoni i a la cultura.Si cada persona, per més diferent que sigui, entén que un d’a-quests factors li interessa, ja n’hi ha prou. Nosaltres volemdonar menjar a qui li agradi, al gastrònom, a qui vulgui ser sor-près, a qui vulgui prendre una cosa nova o senzillament a quiestigui de pas. Ens encaixa tothom.

—Per què vas triar la fórmula dels menús-degustació, com acentre de la cuina de l’Angle?

—És lògic, perquè el degustació et permet veure més cosesdel treball d’un restaurant. Quan ve una persona amb qui ensinteressa quedar bé volem donar-li el màxim de plats interes-sants. En tenim de dos tipus: el petit i el llarg.

—La gent pot sortir satisfeta, però els preus no són massa carsper al conjunt de la gent?

—No, per res del món. Si haguéssim de parlar de númerosreals, aquest restaurant ubicat a Barcelona seria el doble de car.Per entendre-ho cal estar al despatx i veure els números. Avui,el quilo de gamba de la Costa Brava amb un calibre ics, nobaixa dels cent euros. Als quinze plats de degustació hi ha pro-ductes cars: gamba, vieira, filet, cérvol, garrí ibèric pur.Intentem que sigui assequible, però han de sortir els números.No calen tres sommeliers ni mil cambrers ni unes referències devins que tripliquin els costos, sinó que l’objectiu ha estat fer ungran restaurant, però assequible, conscients que no s’hi pot anarcada dia, però potser sí un cop al mes.

—Pel que fa als menús també vas intervenir en els de l’AVE.Amb quina feina?

—El directiu principal dels que organitzaven el concurs ElCuiner de l’Any, em va dir que formaven una agència espanyo-la de xefs, de la qual vaig formar part conjuntament amb MartínBerasategui. Les grans empreses s’hi van interessar, entre ellesWagon Lits, que va guanyar el concurs per fer el servei de càte-ring de l’AVE per a cent mil persones diàries. No pretenien pasque cuinés, però si que els assessorés i afegir filosofies de res-taurant al seu sistema de treball. Ho estem fent, però tardaràmolt de temps, perquè Renfe és una gran maquinària que neces-sita rodar, de manera que cada petit canvi que hi vols introduirpot tardar mesos a produir-se. Espero que no em cansin abansque es produeixin aquests canvis.

Concursos—Què signifiquen per a tu els concursos?—Me’ls vaig currar tots, perquè tancat 14 anys al Berguedà,

era una manera de fugir-ne durant unes hores. Veia llocsd’Espanya on observava coses del món gastronòmic lligadesamb la meva feina i alhora em permetia conèixer gent. La mevafilosofia no era guanyar o perdre el concurs. Em va resultarmolt pràctic i m’ho passava bé. Recordo especialment que vaigser campió en el dels joves xefs d’Espanya a Sant Sebastià,també a Marbella on em va donar el premi Julián Muñoz.Aquests concursos em van aportar motivació i ganes de fernoves receptes. El 2003 vam fer quatre plats que hem estat totun any per desenvolupar fins a sortir-ne molts de nous.

L’ENTREVISTA

—Què t’aporta el primer premi de cuina amb oli d’oliva,Jaén, Paraíso Interior?

—Vam treballar molt les textualitzacions en fred de l’oli d’o-liva fins al punt de passar a formar part del darrer capítol delmeu llibre Cocina con lógica. Sempre acostumo a treballar ambolives arbequines Garrigues o de Siurana, ja que els altres olisem semblen molt amargants.

—També t’imposes en el primer concurs del Cuiner de l’Any.Com ho valores?

—Sí, sota l’organització del grup Caterdata i la final es fa dinsla fira Alimentària. Va ser l’últim en què vaig participar. Hi vampresentar plats que estàvem fent a la carta de l’Estany Clar, queper nosaltres eren habituals i molt coherents, i vam tenir la sortque el jurat ho va valorar com a cuina molt sensata i que toca-va de peus a terra. Et prometia que et posaria en boca de tothomi puc donar fe que si no ho van aconseguir ho van intentar almàxim. L’any després vaig fer de vicepresident del jurat quepresidia Martín Berasategui, que està molt ocupat, i per això heestat a totes les semifinals de tot Espanya. N’estic molt satisfeti vull dir que és el concurs més net i transparent, on el qui espresenta pot tenir la seguretat que, si és el que millor cuina,guanya.

—Què va significar l’obtenció de l’estrella Michelin?—Va ser un abans i un després. Ens va catapultar i ens va

situar dins del panorama gastronòmic. Era a Sant Sebastià, enuna festa que es feia en honor de Juli Soler, envoltat de granscuiners, quan en Pau Arenós d’El Periódico ens ho va comuni-car. En Joan Roca va ser el primer a felicitar-me i l’endemà vamrebre moltes felicitacions, entre elles la de la Generalitat. Ésmolt interessant, però també una responsabilitat, perquè ja nopots cuinar només per satisfer la gana de la gent i com a nego-ci, sinó que cuines per a gent que espera que ho facis molt bé.Aquesta responsabilitat t’exigeix, però també t’ajuda perquè lagent t’escolta i et fa molt més cas. Aquest fet ens permet que hihagi rotació dels nostres productes i passem a ser un restaurant

gastronòmic. Va augmentar un 20% més la clientela i va servirper posar al mapa l’Estany Clar.

—Les estrelles Michelin continuen sent el referent més impor-tant professionalment?

—Sí, indiscutiblement. Els ve pel rigor que des de fa més decent anys fan servir a l’hora de donar les estrelles. No nego quehi ha molts restaurants que segurament se la mereixen. Crec queaposten per un restaurant, fan una inversió de temps i de diners,comproven la feina que fas sense que ho sàpigues, llevat de laprimera vegada en què et demanen informació i tenen unamanera neta d’actuar, sense polítiques, trucades ni amistats.Però, òbviament, no poden anar a tots els restaurants.

—Que et va portar a publicar el llibre Cocina con lógica?—Tots els cuiners enriquim la gastronomia, però no ho fem

per amor a l’art i ens agrada que reconeguin una mica la nostratasca. Volem que tothom pugui utilitzar els conceptes que des-envolupem perquè, si no, no servirien per res. Una manera defer-ho és publicant el que saps per donar-ho a conèixer als teuscompanys. El format del llibre està pensat per estar a la cuina iaporta molta informació, una molt bona fotografia de FrancescGuillamet, que és el fotògraf del Bulli i poca parafernàlia. Hatingut gran acceptació. El llibre consta de 22 capítols de tècni-ques i conceptes. Segurament el més important, llarg i innova-dor és el de la textualització d’olis.

—Quina és la teva relació amb Ferran Adrià i la FundacióAlícia?

—Amb el Ferran tinc una relació cordial, tot i que ve sovint,però sempre per feina. És una relació bona que espero fructifi-

q

qui en alguna cosa comuna. Amb Alícia, la relació és molt bonaen estar dins del Món Sant Benet i col·laboro en tot el que puci en el que ajuda a evolucionar l’Angle. Toni Massanés és eldirector ideal d’Alícia, és molt enriquidor i sap tocar moltestecles sobre la gastronomia i tot el que l’envolta. També calremarcar la bona tasca que porta a terme com a director cientí-fic Pere Castells.

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 31

L’ENTREVISTA

«Estic molt satisfetd’haver guanyat elprimer concurs delCuiner de l’Any ivull dir que és elmés net i transpa-rent. Qui s’hipresenta sap que,si és el quemillor cuina, guanya»

30

32 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

L’ENTREVISTA

ordi Cruz i Mas neix aManresa el 29 de junyde 1978, de paresmanresans, FredericCruz i Roser Mas. «Elmeu pare és el presi-

dent del TDK Manresa ambmés anys, que resta viu, i queva tenir la sort de fer-lo pujar aprimera divisió». Era un cone-gut falangista: «Penso que hoera molt, però no tant per cre-ença sinó més aviat per neces-sitat». Professionalment s’hadedicat a les assegurances, ontambé hi va treballat durantanys la seva mare. És el méspetit de sis germans, quatrenoies i dos nois. La seva prime-ra escola va ser l’Oms de Prat,on va fer-hi l’EGB i després vapassar a l’Escola d’Hoteleria iTurisme de la Joviat, dins la Formació Professional que «enaquella època era l’única manera que hi havia de fercuina». Des dels set anys té clar que volia ser cuiner: «Ésuna sort, ja que de ben petit sabia l’ofici que volia fer. Estracta d’una feina que requereix tenir-ho molt clar i a méscomprovar que se’t dóna bé perquè sinó seria bastantabsurd dedicar-t’hi». L’ofici de cuiner s’adiu molt bé ambla seva manera de fer: «M’agrada fer festa el dilluns, queaprofito per anar a voltar. No m’agraden les discoteques.Els meus companys s’ho passen bé anant de marxa i jo emvaig estar catorze anys encauat a l’Estany Clar i durant elstres primers anys, en què no tenia carnet de cotxe, m’hiquedava tot el dia: només treballava». Mentre estudiava ala Joviat li va sorgir la possibilitat d’entrar com a cuiner alrestaurant de l’Estany Clar, a través d’un seu company d’es-tudi. Després d’uns mesos fent-hi de cambrer, el pare delspropietaris, el senyor Ariçó, li va oferir la possibilitat d’ini-ciar-se com a cuiner. «Amb disset anys ja era cap de cuina,perquè els sis cuiners que hi havia eren força més grans quejo, però s’havien acostumat a una rutina i com que jo teniamoltes ganes de fer coses noves va fer que fos positiu finsal punt que m’hi vaig estar catorze anys». El 23 de novem-bre del 2004 li donen l’estrella Michelin, fet que suposa unrevulsiu. «Encara que tot el temps invertit em va semblarque havia valgut la pena, em van començar a sorgir pro-postes d’altres llocs, ja que només hi havia dos cuiners a totEspanya amb una estrella Michelin que no érem propieta-ris, l’un era el Dani Garcia que ara està a l’hotel Don Pepei jo». No les accepta, perquè «no seguien la filosofia delprojecte que estava fent: desenvolupar una vida pròpia dela qual sentir-te orgullós i realitzat. Així que vaig pensarque ja m’arribaria una proposta interessant o que podriaobrir un restaurant propi».

Tenia ganes de muntar un restaurant a Manresa, però ésrelativament petita i «un restaurant creatiu i d’envergadurarequereix una ciutat gran perquè hi hagi una clientela prougran. El producte és car ja que el preu per comensal arri-ba als cent euros i no estan a l’abast de tothom». En sorgirMon Sant Benet, que és una petita illa, «ens permet tenir

una regularitat de clients entre els visitants ja que hi hamolts factors com el de negoci, gràcies al World TradeCenter, el de turisme, el de gastronomia per la gent que visi-ta Alícia, sobretot professionalment». «Sempre m’ha inte-ressat trobar els defectes de les coses, perquè crec que éspositiu, però en aquesta ubicació no n’hi vaig trobar cap:prop de Manresa, engrescador, amb possibilitat de tenirrestaurant propi, que és L’Angle». Així doncs, decideix ferel canvi, i més quan no s’entén amb els responsables del’Estany Clar, a qui els proposa un assessorament des delBages. Deixa una estrella Michelin pel camí, però aL’Angle, hi troba la llibertat: «Si mai recupero l’estrellaserà meva». Hi treballa també com a maître la seva com-panya sentimental, la bergadana Karen Escribano: «Comque no podia sortir del restaurant, em vaig fixar en una deles noies que em van passar pel davant; fa vuit anys queanem junts i la vaig conèixer essent cambrera de l’EstanyClar. És molt responsable, sap fer sala i ha estudiat gestiói formació de personal, així com comptabilitat. A la llargapotser tindrem una altra figura de maître i ella es concen-trarà més en el paper d’encarregada de sala i de gestióeconòmica». En total, al restaurant hi treballen dotze perso-nes.

Des de l’any 2002 ha participat en diversos concursos i haestat campió l’any 2002 del Jóvenes Chefs de España, quees va celebrar a Sant Sebastià. El 2003 guanya el primerpremi internacional de cuina amb oli d’oliva, Jaén, ParaísoInterior. El 23 de novembre del 2004, amb 26 anys, obté laprimera estrella Michelin al restaurant Estany Clar i el2006-2007 guanya el primer concurs del Cuiner de l’Any,organitzat pel grup Caterdata dins Alimentària i dins la firaRestaurama. Un any abans, el 2005, havia publicat el seuprimer llibre de cuina: Cocina con lógica.

Encara que la feina l’omple plenament, ha tingut d’altresaficions. Durant vuit anys va practicar el taekwondo,l’handbol, competicions d’atletisme i pesca. També li agra-da molt el cinema i la bona música. No milita políticament,però l’atreuen més els partits centristes que no pas el PP oels radicalismes. �

el Perfil

J

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 33

mb la voluntat d’afavorir l’es-port a la nostra ciutat, que desde fa molts anys ha comptatamb un gran nombre d’entitats,la Ponencia de Cultura y

Deportes de l’Ajuntament de Manresaque presidia Joan Palat Grané, va acordarl’any 1949 l’estudi d’un reglament perreconèixer els esportistes que excel·lissinen les diferents modalitats. Feia poctemps que el manresà Enric Villaplana Vargas havia participaten els Jocs Olímpics de Londres; d’altres prenien part en com-peticions d’àmbit ciutadà, comarcal, provincial i estatal, inclo-ses les interciutats esportives. Així les coses, el dia 5 d’abrilde l’any 1950 es va aprovar el reglament de la Medalla de laCiutat de Manresa al Mèrit Esportiu. En l’articulat figurenentre d’altres, dues condicions indispensables: que els pre-miats havien de ser amateurs i ser manresans o haver-neadquirit el veïnatge. Establia tres categories de medalles: or,plata i bronze. Bàsicament la d’or per a aquells que haguessinparticipat en campionats a nivell europeu, la de plata per als

premiats en campionats a nivell espanyoli la de bronze a nivell local.

La fotografia correspon al lliurament demedalles al mèrit esportiu en categoria debronze, en la Festa Major de l’any 1969,al saló de sessions de l’Ajuntament deManresa, amb l’alcalde Ramon SoldevilaTomasa i el tinent d’alcalde d’Esports,Climent Roca Llobet, al centre de la foto-grafia. Els premiats són, començant per

l’esquerra a la segona fila, Jordi Cirera Camins (muntanyis-me), Francesc Prat Gras (natació), Sr. Olivé (pare d’OriolOlivé Ramon (atletisme), Joan Lladó Font (atletisme), JoséLuis Jáuregui Hernández (promotor) i Josep Claret Goberna(muntanyisme). A primera fila, David Badia Gorcs (natació),Josep Roca Fainé (motorisme), Juli Collado Crisol (motoris-me) i Xavier Francàs (tennis). Al fons a l’esquerra, hom reco-neix el cap de cerimonial de l’Ajuntament, Jaume Sarradell iCompany. Un altre premiat en l’ocasió fou Josep VilaValldaura (bàsquet), que no apareix a la fotografia (lamenta-blement un xic deteriorada). �

1969

Text: Ignasi Torras Garcia Fotografia: Antoni Quintana Torres

IMATGES DE LA DICTADURA

AA

Tintoreeria Tintoreria RRÀÀPPIIDD SSEECC NOVAN

GERÈNCIAGERÈ

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17

34 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 35

TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Seat León TDi FR: Vitamina felina

o funciona amb gasolina, peròl’hem de considerar un autèntic

GTi. Probablement per això l’han batejatamb les sigles FR de Fórmula Racing. Elcompacte del fabricant de Martorell quehem estat provant a El Pou de la gallinase situa entre la flor i nata de la categoriaper prestacions i eficàcia. És una de lesversions més geniüdes d’entre els com-pactes de Seat. Tot caràcter! Si prenem dereferència criteris com ara la imatge, elconcepte d’esportivitat, l’eficàcia en laconducció i els nivells mínims de segure-tat, ens serà ben difícil trobar un cotxeamb característiques similars.

Del León FR ens agrada especialmentla posició de conducció, la qualitat delsmaterials emprats i el nivell dels acabats,el tacte del cotxe i la línia exterior. Laimatge de coupé aconseguida amagantles manetes posteriors a través d’unencaix de policarbonat ubicat a la pròpiafinestra s’incrementa, en aquest cas, grà-cies a la generositat dels paracops, a laprominència dels passos de roda i a l’im-pressionant entrada d’aire inferior delfrontal, amb engraellat d’eixam d’abe-lles. Duu doble sortida cromada d’esca-pament; retrovisors amb carcassa identi-ficativa de color plata; llandes exclusivesde 17 polzades amb pneumàtic de perfilbaix i quatre discs ventilats amb pincesde competició. Viatja uns mil·límetresmés a prop del terra respecte de la gam-ma convencional de Leons per millorarl’aerodinàmica i el comportament enrevolts. El sistema d’esmorteïment s’haendurit un 12% i, a l’interior, es respira

aquella atmosfera que convida al dina-misme. Els seients són impecablementergonòmics. Embolcallen el cos com unguant. Els rellotges del panell de coman-daments són analògics i de lectura intuï-tiva. Porten el fons blanc i proporcionentota la informació necessària. El volant,dissenyat especialment per a aquesta ver-sió, adopta el logo FR i, com la palancade canvi, arriba amb folre de pell per béque, a nosaltres, no ens ha acabat d’agra-dar el tacte del pom. Per molt que la casaasseguri que s’adapta a la mà...

El motor és el 2 litres TDi de 170 CVque el grup fa servir també en l’A3; elGolf, el Passat o l’Skoda Octavia. Unavariació perfeccionada del giny dièsel dequatre cilindres amb 30 CV menys.També amb injecció directa per bomba,amb turbo de geometria variable i inter-cooler. Força indicat per a la rutina diària.Puja de voltes molt ràpidament i esmanté bé a la zona alta de règims senseque es dispari el consum i l’únic que exi-geix, són uns quilòmetres d’adaptacióper acostumar-se al tacte del pedal d’em-bragatge. És un giny al qual costa rodarp p

confortablement per sota de les 2.000rpm. Però a partir d’aquest llindar reprènamb progressió aritmètica sense defallir.Com un corredor de fons. I, a sobre,frena, gira i manté un nivell d’efectivitatsobre asfalt francament de barret. Sensevibracions ni estranys. Amb el tempera-ment esportiu que se li suposa. En part,per l’adequada elecció d’una relació ambsis marxes molt ben esglaonades. Ambpinyons curts pensats per treure-li tot el

seu potencial. Sempre noble. Fins i totquan se li busquen els límits. Cercant lamanera de mil·limetrar el guiatge senseperjudicar el confort, la desmultiplicacióde la direcció fa que les ordres dictadesdes del volant es trametin fidelment a lesrodes. També en els revolts més tancats.Per arrodonir la proposta, l’ABS muntacorrector electrònic; el control de tracció(TCS) ve d’origen i el programa electrò-nic d’estabilitat (ESP) és desconnectable.

Parlem, doncs, d’un compacte de cincportes amb habitabilitat per acollir cincplaces i reservar més de 345 litres decapacitat al maleter. Una màquina pensa-da per a satisfer els volantistes que han derecórrer quilòmetres en família. �

FITXA TTÈCNICA

Motor: Davanter 4 cilin. en línia1.968 cc 170 CV injecc. directa.Turbo i intercooler. gasolina.Tracció: Davantera. Canvi: manual6 vel. Frens: discs vent./discs ABS.Vel. màx.: 214 km/h. Accel. de 0 a100 km/h: 8,2 s. Consum mitjà: 6litres. Preu: 25.150 euros

N

Corre molt i gasta poc. És un dièsel aparent amb mecànica, comportament i iden-titat pròpia. L’esportiu de cada dia. Una de les propostes llamineres de la marca mésjove i passional del grup alemany VW.

36 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

la fila cultural

esprés d’una primavera prolíficacentrada en la figura de Mercè

Rodoreda, la ciutat de Manresa s’endinsa-va en un seguit de celebracions i activitatsculturals relacionades amb la commemo-ració del bicentenari de la Guerra delFrancès (1808-1814). El punt neuràlgic dela commemoració se situava el 2 de juny

d’enguany, amb la magistral conferènciadel professor Antoni Moliner i Prada coma homenatge i remembrança a la cremadel paper segellat que va tenir lloc a laPlaça Major, però també d’altres esdeve-niments de la contesa, estretament relacio-nats amb la ciutat, com les dues Batallesdel Bruc o l’entrada dels francesos a laciutat el 30 de març de 1811, sota lacomandància del general McDonald, quedeixava al seu pas més de quatre-centescases cremades.

Visites guiadesCom cada any, es posen en marxa un

seguit de projectes d’entreteniment i difu-sió cultural, uns de consolidats i d’altresd’innovadors. Entre els consolidats, caldestacar les visites guiades entorn els ves-tigis de la Manresa passada, organitzadesper l’Oficina de Turisme de Manresa, ambitineraris de diverses temàtiques. Enguanyhan destacat dos recorreguts: Descobreixels secrets de la Manresa medieval i De laManresa modernista a la Manresa medie-val. Aquest últim s’ha mantingut activa

durant tot l’any i ha incorporat com a nousatractius la visita a la torre de Sobrerroca apartir del 23 de febrer, i, com a novetatd’aquest estiu i des del 13 de juliol, la visi-ta al Baptisteri, recentment restaurat, i alMuseu de la Seu. Cada diumenge a lesdotze del migdia, tant manresans comforasters de totes les procedències hanpogut i podran delectar-se de les merave-lles d’aquesta ciutat, imperceptibles enca-ra ara en moltes mirades, i aprofundir en elseu patrimoni històric i artístic. De laManresa modernista a la Manresa medie-val és una interessant ruta que ressegueixels carrers històrics i més emblemàtics de

la ciutat, en què es mantenen molts delstresors arquitectònics i mobles de l’èpocamedieval, com la Basílica –de la qualsobresurt el baptisteri projectat per l’arqui-tecte Alexandre Soler i March, erigit entreels anys 1916 i 1921, amb els nous vitrallsdissenyats per Nídia Esquius–, el parc dela Seu, la torre portal de Sobrerroca i laPlaça Major, però també de la Manresaindustrial, burgesa i més dinàmica, delssegles XIX i XX, com el carrer del Born,la plaça Sant Domènec i el passeig de PereIII.

Per a Josep Pich Roca, treballador de laSeu, «s’ha de valorar positivament lesvisites guiades de l’Oficina de Turisme,però també s’hauria de considerar laimportància de la Seu com a parròquia enla què s’exerceix el culte religiós» i és quela basílica, i també la Cova de Sant Ignasi,a més de visites de caire turístic, també repfeligresos d’arreu del món que veuen enaquest temple un reducte espiritual i aco-llidor, el qual transcendeix qualsevolimpressió de caire històric o estètic.

Entre els projectes més innovadors d’a-quest estiu, cal destacar les Visites a laManresa desconeguda. Itinerari guiatpels escenaris històrics de Manresa en laGuerra del Francès, organitzades per laregidoria de Cultura, a càrrec de MercèArgemí, tècnica de Patrimoni Cultural,que es van fer el dimarts 26 d’agost ambuna afluència considerable de visitants: entotal 280 assistents de totes les edats. Sensdubte ens trobem davant un èxit esfereï-dor, palpable només en el nombre abun-dant de visitants, organitzats en catorzegrups, els quals van poder gaudir de laManresa desconeguda gràcies a la laborde quatre guies i la participació de l’histo-

Cultura a Manresa:obert per vacances

D

Durant aquests mesos d’estiu la ciutat s’ha refermat com a centre cultural gràciesa una dilatada agenda d’activitats –moltes incloses en la programació de la FestaMajor– relacionades amb la música, el teatre, l’art, la història passada i les tradi-cions. Es tracta d’un ampli ventall de possibilitats tant instructives com recreativesper a un públic de tots els gustos i edats.

LLALALLALAALLAUURRRURARRARRRARARRARRA CCOCOCOCOCOCCORRRRARRARRARARRARRALLEESESEESESESEE

Una imatge del cicle l’Hora del pati, organitzat pel Col·legi d’Arqutectes, a la casa Lluvià

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 37

riador Lluís Virós, autor del guió de l’iti-nerari, amb una introducció als fets histò-rics de la Guerra del Francès, en el punt derecepció de la visita, que va tenir lloc al’Oficina de Turisme. Aquest recorreguthistòric s’inicia amb la visita a la salad’història de la ciutat, del MuseuComarcal de Manresa –que s’està sentremodelada amb motiu del bicentenari–amb la col·laboració del director delmuseu, Francesc Vilà, on s’exposen lesreproduccions pictòriques que ModestCuixart va fer sobre les deu pinturesmurals del mas de les Farreres deRellinars, aquestes últimes coetànies a laguerra i inspirades en diversos episodis dela contesa, a més d’un gravat italià de1811. Seguidament, l’itinerari segueixpels carrers afectats pel devastador incen-di del març de 1811, com la Via de SantIgnasi, el carrer de Sobrerroca, el carrer deSerarols, la plaça del Carme i, finalment,la Plaça Major. L’edifici de l’Ajuntamenttambé és objecte d’aquest recorregut, atèsque a l’exterior conserva una placa com-memorativa del centenari dels fets, mentreque, en el seu interior, allotja una sèrie depintures com La Batalla del Bruc d’AlbertPujal i Estanislau Vilajosana (1946), unquadre sobre la crema del paper segellatde Modest Cuixart de 1897 i el retrat dedos manresans il·lustres, eminents per lesseves accions bèl·liques en la guerra: elcanonge Muntanyà i Maurici Carrió. Enaquesta part de l’itinerari es va comptaramb la col·laboració i les explicacions deMercè Argemí.

El següent pas és la Seu de Manresa, ones conserven les banderes de la PuríssimaConcepció i Sant Màrtirs, patrons deManresa –estendards que els manresansvan portar, com a amulets, fins al Bruc–ique van ser presentades per Jaume Pons.El recorregut finalitza un cop s’ha accedital parc de la Seu per la baixada del Pòpuli la baixada de la Seu, des d’on es pot apre-ciar el pont Vell, per on el Sometent vaemprendre el seu trajecte cap a la carrete-ra de Can Maçana en direcció a la batalladel Bruc del 6 de juny de 1808. Des de laregidoria de cultura la valoració que se’nfa és molt positiva i, malgrat que encara ésaviat per assegurar-ho, no es descarta con-tinuar oferint aquest innovador itinerari.

Activitats d’estiuEntre les activitats més refrescants i tren-

cadores dels passats mesos de juny i juliol,cal destacar les diferents activitats juvenils

dels Casals d’Estiu i les Minicolònies iColònies Esportives Municipals, consa-grades per al lleure dels més infants ijoves, i molt especialment del programaPenja’t de l’Estiu, que enguany ha com-plert dos anys del seu llançament. Aquestainiciativa, impulsada per la regidoria deJoventut de l’Ajuntament de Manresa, quepretén ser una alternativa a l’oci comer-cial, va néixer l’any passat com a corol·laride la fusió d’altres programes de lleureexistents a Manresa, com ara SetmanaJove, Estiu Jove i Què fas aquesta nit? Vala dir que l’execució d’aquest programatambé va comptar amb la cooperació d’al-tres àrees de l’Ajuntament, i també d’al-tres entitats de Manresa, associacions deveïns i casals de joves. Es tracta d’unaagenda dilatada que inclou els jocs,esports de tot tipus, concerts i diversesactivitats que ajuden a fomentar la partici-pació dels joves en l’organització d’activi-tats, la sociabilització i la creació d’unshàbits saludables. A tot això, cal afegirL’Hora del Pati, a la casa Lluvià, queenguany ha assolit amb èxit la sisena edi-ció, tot oferint un gran assortiment d’acti-vitats concernents a l’art i la música, itambé tallers per als més petits, i el primercicle Estiu al Pati, que durant una setmanava dur a l’espai exterior del teatre Kursaal,una escollida mostra d’actuacions teatralsi recitals de música.

Festa MajorEl mes d’agost ha estat el més fecund pel

que fa a les activitats culturals per a unpúblic més ampli, atès que ha confluïtamb l’inici de la Festa Major, que abraçadel 23 d’agost a l’1 de setembre, d’unaprogramació completa i heterogènia peròinabastable en cas que l’haguéssim dereflectir en la totalitat. La Festa Major ensha ofert cultura i esbargiment per alsinfants, però també per als adults com ara

conferències, exposicions de diversestemàtiques i espectacles musicals, dansa,circ i teatre, entre d’altres diversions. Delsespectacles musicals només ressaltarem laconfluència de diversos estils en el XFestival de Blues o la música senegalesaque, en la present Festa Major, traça uninteressant camí cap a la interculturalitat,però també música, balls i danses autòc-tons o d’arrel tradicional, balls de nit i, perúltim, els concerts joves amb grupsactuals, a la plaça de Sant Domènec.Quant a les arts escèniques, a la sala grani petita del Kursaal, hem pogut gaudir dediverses propostes teatrals, organitzadesmajoritàriament per El Galliner iManresana d’Equipaments Escènics, deles quals han destacat obres coml’Alegretto, a càrrec de Teatre Mòbil o Elllibertí, dirigit per Joan Lluís Bozzo, queííevoca al filòsof francès Denis Diderot.

La Festa Major ha comptat amb unimportant volum de gent, tenint en comp-te que gran part de les activitats s’hancelebrat a les acaballes d’aquest mes pas-sat, quan la majoria de manresans ja s’ha-vien reintegrat a la ciutat després de lesseves vacances. Dins la programació, caldestacar grans actes com el Castell deFocs, el Correfoc, el remodelatCorreaigua, i també les festes infantils,d’una estimable afluència de nens inenes, que en un dels actes van assolir elmiler d’espectadors. Hi ha, però, altresqüestions importants que, segons observaYolanda Esteve, tècnica de Cultura del’Ajuntament, passen inadvertides durantla Festa Major, tenen relació amb «tota lainfraestructura, logística i seguretat de laFesta, la qual implica molta feina perpart de totes les seccions del’Ajuntament: Cultura, Urbanisme,Policia Local, Neteja, etc. i la coordina-ció amb altres entitats. Es tracta d’unengranatge complicat». �

Concert de Laura Simó i Francesc Burrull, en el marc del cicle «Estiu al Pati», al Kursaal

38 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

LLORENÇ CAPDEVILA

Somriure amarg

lbert Sánchez Piñol, autor de les celebradesnovel·les La pell freda i Pandora al Congo, coneixa la perfecció els mecanismes de l’artefacte narra-tiu, i per això és capaç de crear peces literàries d’a-parença tan simple com, en el fons, formalment

tan perfectes com les que componen Tretze Tristos Tràngols,el seu darrer llibre de relats, gènere que ja havia conreat a Lesedats d’or (Proa, 2001).

Els contes de Tretze Tristos Tràngols (La Campana, 2008)ens deixen satisfets en una primera lectura, però sempre entenen més, i alguna de ben profunda.Alguns, en realitat, estan plantejats enforma d’al·legoria o de faula i és pràcti-cament inevitable fer interpretacions. Hidescobrim l’essència del món particularde l’autor: terror, incomunicació, super-vivència, crisis d’identitat... en fi, unavisió entre literària i antropològica de lanaturalesa humana. Malgrat l’aparentllunyania en l’espai o en el temps de lamajoria d’històries d’aquest recull, en elfons tots els contes toquen temes univer-sals i, en molts dels casos, si el lector vol,de rigorosa actualitat. Els personatges deTretze Tristos Tràngols es troben sovinten una situació límit, de vegades a propde la mort, com en el cas d’una zebra aqui persegueix un lleó, d’un oficinistasubmarinista que es creu al ventre d’unabalena o d’un esquimal que s’enfrontaamb un ós ferotge.

L’enginy verbal, que ja apareix al títol,no cau mai en la prosa excessiva i, tot i lasenzillesa aparent del llenguatge, es des-penja sovint amb frases brillants com«en un món tan petit només pots odiarqui estimes», o «l’amor no és allò quedescobrim en els altres, sinó allò quedescobrim en nosaltres». Les compara-cions, abundants, es mostren com elrecurs definitori d’un to carregat d’hu-mor: «anava més calent que una pixadade camell», «més que una pinta allò era un ribot», f«un bafque semblava fum de llenya verda», «estava menys integrata la família que la tortuga del jardí», «ressaltava com unconfessionari en una mesquita».

Alguns relats recorden la narrativa de Pere Calders (Quanqueien homes de la lluna), d’altres la de Quim Monzó (Maino compris xurros en diumenge), i val a dir que, com aquestsdos mestres de la narrativa breu en català, tot i els dilemesmorals que planteja, Sánchez Piñol mai no cau tampoc en elsermó ni en l’alliçonament. I al marge de les influències, totsels contes conserven l’empremta del mateix autor, i tots,inevitablement, acaben d’una manera sorprenent que arrencaun somriure amarg al lector. �

AADAVID TORRAS

Cinema de manresans

l proper 14 de setembre començarà la segonatemporada de Cineclub al teatre Conservatori.La primera cinta d’aquesta nova temporadaserà Rebobini, si us plau, una nova història delprestigiós Michel Gondry, venerat publicista

també realitzador de videoclips enginyosos, entre elsquals diversos de la inquieta cantant islandesa Björk, peròque és conegut sobretot per ser el director d’una de lespel·lícules més rodones que s’han realitzat els darrersanys: Olvídate de mi.

Aquesta sessió inaugural de la novatemporada comptarà amb diversos ele-ments d’interès. El primer és la particu-laritat de ser la primera pel·lícula enformat cinema (35mm) en molts anysque estarà subtitulada en català. Ja erahora. El segon serà l’estrena del curt-metratge Reacción, protagonitzat pelpopular i televisiu actor Santi Millán,rodat també en format cinema pel man-resà David Victori, després d’haver-sepogut veure a les barcelonines salesVerdi.

Igualment, i seguint amb el cinemarealitzat per gent de casa, hem de cele-brar el començament d’una sessió deCineclub entre setmana on, un diven-dres de cada mes, a la Sala Petita delKursaal, es vol donar cabuda a l’estrenade treballs en format digital d’autors dela comarca acompanyats per un treballd’un film reconegut internacionalment.Aquesta primera sessió serà el 19 desetembre i s’hi podrà veure el docu-mental de la manresana Laia Olivé,Kursaal, dedicat a la reconstrucció delteatre, acompanyat d’una obra fona-mental d’Ingmar Bergman: Después delensayo.

En definitiva, bones oportunitats degaudir de cinema català o en català,com tampoc no puc estar-me d’esmen-

tar la proposta del Cineclub per a la Nit en Blanc. El direc-tor català actual més internacional, Albert Serra, autor deles contemplatives Honor de cavalleria i El cant delsocells, ens ofereix a Crespià, el seu primer film, unapel·lícula més excessiva, irreverent, golfa i amateur delque ningú no es pugui imaginar. Una comèdia molt diver-tida i recomanable, directament, per als més passats devoltes. �

EE

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 39

QUADERN OBERT

ANTOLINA VILASECA

40 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

L’ULL DE LA CÀMERA

nes de les seccions més llegides i admirades de lapremsa catalana d’abans de la guerra va ser Fullsde dietari, a càrrec de Carles Soldevila, que apare-gué al diari La Publicitat, des de 1922 fins a 1934.

Fa tot just quatre anys, la Nova BibliotecaSelecta, amb el mateix títol que la secció, va publicar-se unaantologia a cura de Núria Santamaria. Dels més de tres milfulls del conjunt, n’aplega uns 280 distribuïts en set apartats:Qüestions d’ofici, La ciutat, Afers polítics, Sortint del Born,Modes i modernitats. El progrés (relatiu), Arts i artistes iCalaix de sastre.

Si esmento els títols és per donar molt lleugera idea de laseva diversitat temàtica. Certament –i seria molt difícil ahores d’ara trobar algú que nohi estigués d’acord–, ens tro-bem davant d’un model ric ifecund, de periodisme, de llen-gua i d’estil. Però també decapacitat d’observació, d’agu-desa, de visió i d’amplitud deperspectives. Crec que això hoexpressa molt bé la caricatura–reproduïda a la contraportadadel llibre– de Fernández, en elqual dibuixa Carles Soldevilacom una abella que amb el seufibló llarg i finíssim xucla elnèctar d’una flor.

I allò que, segurament , méssorprèn el lector actual és sentirmolt proper el contingut detants i tants d’aquests preciososarticles. Com diu NúriaSantamaria en el seu excel·lentpròleg: «També en els contin-guts, el lector català habitualpodrà advertir punts de coinci-dència amb l’ara mateix, nom-brosos paral·lelismes amb elpresent que donen mesura de lasagacitat observadora de l’au-tor i validen el seu escepticisme,mal que ens inclinin a galdosesconclusions sobre el panoramacircumdant».

Voldria ara, només reforçar la veracitat d’aquestes paraulesamb una experiència personal. Justament aquest estiu, enconcedir-me el plaer impagable de llegir aquest llibre persegona vegada (i espero que no sigui la darrera), m’he trobatamb un dels fulls, amb data 5-X-1933, que comença així: «Siem diguessin quina qualitat voldria veure multiplicada al cordels catalans en aquestes hores crítiques diria: el patriotismeintel·ligent».

L’adjectiu, a Soldevila, li sembla indispensable malgrat elrisc de poder semblar pedant; si no fos així, no li posaria:«Ningú més amic que jo de les fórmules simples. Però enaquest cas simplificar fóra trair».

Ara bé, si li demanen en què consisteix això del patriotismeintel·ligent, la cosa esdevé méspeluda, ja que «no és pas feinapetita la de definir-ne els mana-ments». Tot i així, Soldevila nofuig d’estudi i es mulla assenya-lant-ne tres: Primer: «Adonar-sede la situació i no creure en eldefecte comú a molts polítics enactiu: el defecte de prendre coma realitats llurs propis desig iconveniències». Segon: «Tot itenir grans ideals, conèixer elslímits del possible, virtut emi-nent que manca a un cert tipusde catalanistes que anomenarébarretinaires». Tercer: «Sabersacrificar els personalismes. Unpoble que ha de seguir un rumbdifícil i perillós, només perquèels dos o tres polítics que hau-rien d’unir-se no saben conge-niar ni en els moments crítics, ésun poble podrit».

I Soldevila acaba amb el seuineludible toc d’humor: «I etcè-tera. No m’exigireu pas un decà-leg! Fet i fet, aquesta tribunetano és la del Sinaí…». També eltítol d’aquest full precisa lesintencions de l’autor. Se’n diu, iem sembla que molt significati-vament, Iniciant un diàleg. �

LLUÍS CALDERER

iUna lectura d’estiu

Il·lustració: Dani Hernández Massegú

UU

Setembre 2008 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 41

Setembre 2008 NÚMERO 141

Ja hem fet festa Major, ja no fa tanta calor

però aquest Cul vol escalfar,com sempre, si fa no fa

rimer era un simple alentimentque presagiava un trencament de

la bombolla immobiliària lent i assos-segat. Ara l’esvoranc comença ser deles dimensions d’un cràter. I, encaraque Zapatero continuï mentint i Solbesestigui a punt de sortir per cames, lacrisi aflora amb indicadors econòmicsa nivell global i domèstic que fan fere-dat. El final de l’etapa esplendorosadel totxo ja és aquí i ni es lloga ni es

ven res. Fins i tot alguns que havienpagat una milionada per la comprad’un dúplex de 23,5 metres quadratssobre plànol i vídeos en 3D tenen feinaperquè s’acabi l’obra i persegueixenpromotors i constructors que ja tenenla barraca tancada i barrada i no bada-ran boca fins que passi la tempesta.

Davant d’aquest trist panorama, aManresa, com arreu només funcional’obra civil. I ho fa al màxim. Els quehan passat l’agost a la ciutat han vistcom els paviments s’anaven foradantper tots els cantons sense garantia –això sí i mentre durin les vaquesmagres al sector constructiu – que d’a-quí a mig any es tornin arremangarcarrers i places per instal·lar nous ser-

veis que els tècnics no havien previsten l’obertura anterior. Són petitesmolèsties que acaben donant una qua-litat de vida cinc estrelles als ciutadansi ciutadanes. Tot sigui per donar feinaa les constructores en temps de crisi.Amb obres com les de la plaça de laReforma, queda clara la nostra solida-ritat en forma de gran monòlit deciment que atresora anys de dures tas-ques d’acondiciament. I aprofitantaquesta embranzida tenim potes enlai-re el carrer d’Alfons XII, la carreteradel Pont de Vilomara, una zona de laBonavista, etc. I, com que ja no ésprioritari fer pisos, també s’ha reacti-vat la urbanització del solar de laFàbrica Nova. �

editorial

Esplendor de l’obra civil

P

42 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

va com va llum degàs dura és la vidamaria picassó

n local del carrer de les Piques,antigament dedicat a la jardine-

ria ecològica, i l’obertura del clave-gueram del carrer d’Alfons XII esdisputen l’origen del puçam que, desde fa unes setmanes, turmenta l’ana-tomia dels veïns. Com que aquestsinsectes poden arribar a pondre mésde sis-cents ous per cap, a una mitja-na de vint ous diaris, i que el desenvo-lupament larvari és relativamentràpid, l’alta reproductivitat d’aquestspetits gremlins comença a ser preocu-pant. Si aquells paràsits de ficció esreproduïen en contactar amb l’aigua,les puces ho fan estimulades per labrutícia.

Igual que en una plaga bíblica, lainvasió de les puces simbolitza laquintaessència de les nafres locals,infectades per un alè que bruteja icontamina carrers, narius, oïdes i fapicor. No és qüestió de fer d’una puçaun cavall o d’encolomar les puces als

altres, però en aquesta ciutat tot inci-ta a la picor, que rima amb pudentor,excretor, fortor, magror, lletjor, pixa-dor, agror, rancior i presó. Així com agos flac tot són puces, també hi haciutats que pucegen. És clar que sig p

tothom s’espolsa les puces, poquespuces matarem. I menys si prevalenles males puces. El que cal és treure-’ns la puça de l’orella o que, posats atriar, ens la tregui la Valérie Tasso, araque l’experta nimfòmana vindrà aparlar-nos de literatura i sensualitat.Què us sembla si, aprofitant la con-juntura, proposem a l’especialista enllengües estrangeres aplicades i inter-culturalitat de gestionar l’agermana-ment amb el mercat de les puces deParís? I si la plaga s’estén no ens res-tarà sinó invocar el nostre manresàmés universal i suplicar-li que, aixícom obrà el miracle de salvar la galli-na del fons del pou, perfumi ara laciutat amb son olor de santedat �

La ciutat de les puces

U

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 43

les set xacres d’un buda feliç isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Catalanus lapsuslinguae?

om presoners de tantes coses...sobretot d’aquest inconscient

col·lectiu, que diria Jung, i centrant-nosen el pensament nacional català, fet iconformat de segles de pèrdues, de llui-ta per mantenir la identitat, de barregesde llets, de ser mesells… En fi tot allòque ens ha portat a continuar lluitant, amantenir un fràgil equilibri entre el quevolem ser i el que ens deixen ser .

Ve a tomb aquesta dissertació prèviaperquè en plenes discussions parlamen-tàries de la qüestió del finançament ales corts espanyoles, entre diversos par-tits catalans i el «frente único y unívocoespañol», va un parlamentari català ies deixa anar i engalta que «…hem tin-gut una paciència franciscana». Doncsmalament, si una cosa tenen els francis-cans és la pobresa, de vestits, encaraavui dia, amb sandàlies i hàbit talar. Aaquest il·lustre diputat l’ha traït la reali-tat inconscient, en tot aquest enrenouels catalans som i serem cada diamés… pobres en relació a altres comu-

nitats (autònomes?) de l’estat.I és que davant la pobresa catalana,

que no austeritat –ja que també ens hau-ríem de fer mirar, per nosaltres mateixosla distribució i les despeses de l’admi-nistració catalana– doncs, hi ha l’actituddels dominics, un orde religiós creat pertal de mantenir les més pures essènciesdel catolicisme papal. Així tornarem aperdre. Els dominics espanyols tenensegles d’incorporació al codigenètic, del poder i el dogmade la seva veritat i si haviende cremar algú, per tal desalvar-lo, vet ho ací, queho feien.

Aquesta lluita entrefranciscans i domi-nics no té color. Si ésque ja anem vençutsdes de l’inici, què ésaixò de parlar d’unacord de mínims al’hora del parlar ambels senyors Sabater(o)i Solbes? Anem anegociar amb mínims?Encara els rebaixaranmés! Tants anys d’a-nar pidolant a Espanya,

i no n’hem après? Què és això que unsdiuen que falten 4.200 milions d’eurosper assolir un bon finançament i altresd’entrada ja es conformen amb 3.500milions. Sabem què podríem fer ambaquests 700 milions de diferència? I peracabar-ho d’adobar, encara tindremfunerals solidaris el dia 11 de setembre,per tal de quedar més diluïda la nostraDiada! No tenen, ni tindran compassió.

Agafem-nos fort,que vénen mal

dades. Desper-ta Ferro! �

S

Manresa, enportada

Ja és trist que la nostra ciutat sempresigui notícia per coses dolentes. Bé, laveritat és que, en aquest cas, l’adjectiudolent seria relatiu. El diari El Mundo,que continua considerant la nostra ciutatcom un feu del separatisme català,col·locava en portada Manresa el passat14 de juliol com a exemple de municipique no retola de manera bilingüe a lesinstitucions publiques. I ho feia amb unainstantània de l’Oficina d’Atenció iInformació al Ciutadà de l’Ajuntament,immortalitzat per la nostra companyaMarta Pich. En aquest cas, no li ho tin-drem en compte, perquè, al cap i a la fi,qui paga mana i tot és promoció delmunicipi, oi?

És l’últim?En el tema del mes del número d’El

Pou d’abril parlàvem d’aquells oficis iprofessionals que són a punt de desapa-rèixer. Entre els testimonis, hi havia el deJoan Costa, un músic de ball amb àmpliatrajectòria que també s’havia dedicat aafinar pianos per anar contrarestant labaixada progressiva de la seva feina afestes populars i celebracions privades. Aell, com a d’altres, el presentàvem com aun dels últims de la seva professió, comel cisteller Bernadich o l’hereu de Cal JanPastor de les Escodines. El cas és que elJoan Costa comentava a les pàgines de larevista que la feina d’afinador tambéhavia baixat moltíssim, ja que el pianos’havia convertit en moltes llars en unobjecte de decoració i que, avui dia,molts dels futurs pianistes començavenaprenent en rèpliques electròniques moltben aconseguides. Vaig quedar ben con-vençut del seu relat. Però aquests dies hequedat estupefacte quan, caminant pels

carrers he vist enganxats en diversos por-tals reclams com el que reproduïm on unafinador de pianos ofereix els seus ser-veis. Pel que he vist i m’han comentatposteriorment, l’estesa d’aquests carte-llets s’ha fet a escala manresana recer-cant, suposo, tots aquells pianos que hi haa la ciutat. I és que com acostuma a pas-sar, la realitat sempre acaba superant laficció. Encara que en aquest cas servei-xi... per desmentir-nos. Pel que sembla,encara hi ha afinadors de pianos. El quecaldria saber és si el presumpte afinadores guanya o no la vida prestant els seusserveis o espera fer-ho després de la sevaexpansió publicitària.

Pintada esmenadaDe la brutícia i de l’estat d’algunes

façanes d’edificis a Manresa n’hem par-lat extensament i, la veritat, és que resul-ta força penós aquest mal costum a lanostra ciutat. Hom, però, no pot evitarllegir les pintades i, quan porten inseritalgun lema, d’alguna manera mostrar-seo no d’acord amb la idea. És el que li

g g

devia ocórrer a un individu que, en pas-sar per davant d’un dels murs exteriors del’edifici de Casa Caritat al carrer deJacint Verdaguer va voler rectificar unapintada on s’hi llegia «Visca la terra lliu-re ... (de no sé què més)» va decidir rec-tificar-la completant la primer part de lafrase amb el final «de patriotismes». Unaesmena que convida a la reflexió. Elcuriós del cas és que, metres més enllà,en el mur d’una construcció a l’inici delcarrer de l’Hospital, el corrector va tor-nar a esmenar la mateixa pintada en unesforç de dedicació remarcable. En qual-sevol cas, tanta pintada en tan pocsmetres quadrats fa bastant fàstic i, mal-grat que aquestes hagin merescut elsmeus comentaris, reivindico un majorcivisme per part dels contestataris.

Ben TousCoincidint amb el final del mes d’agost,

el Telenotícies de TV3 es feia ressò del’ensorrament, després de les reiteradesaccions dels veïns i d’aportar provesvideogràfiques, d’una antiga fàbrica delbarri del Poblenou de Barcelona on escelebraven festes de les anomenades raveamb música electrònica, alcohol i alda-rulls fins a altes hores de la matinada.Unes festes il·legals i clandestines ques’acostumen a publicitar via correu oelectrònic o missatge de mòbil. AManresa, contràriament al que sol passar,se’n va organitzar la setena edició d’unaentre el 30 i el 31 d’agost, que es vadonar a conèixer també amb algunsfullets com el que reproduïm. Aprofitantl’ambient de gresca de la Festa Major ique l’Alternativa ja o és menys, els orga-nitzadors van decidir plantejar l’alternati-va de l’alternativa amb el lema ben emfà-tic «Acabarem ben Tous». Un eslòganque, amb tota la intenció, utilitzava laimatge de l’osset de la popular multina-cional manresana de joieria i comple-ments. Un exemple ben planer del queels experts anomenen contrapublicitat,que aprofita els eslògans i la iconografiade les grans marques per llençar missat-ges reivindicatius i contraris al sistemacapitalista. Cal aclarir que a part distor-sionada de la imatge correspon a unnúmero de telèfon mòbil al que s’haviade trucar per conèixer l’hora i el lloc de lafesta.

Google a la ciutatDes de ja fa un temps, els navegants

habituals d’Internet solem utilitzar elsmapes del popular buscador nord-amer-cià Google que ens ofereixen amplia-cions des de l’espai i en perspectiva demapamundi fins a tocar amb tots dospeus a terra. Aquest fet justifica la pre-sència per Manresa d’un cotxe de colornegre amb un trípode tot estrany a sobre.A la finestra porta retolat el logotip delbuscador web. I és que l’empresa s’hadedicat en els darrers dies a gravar imat-

44 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

bugada al pou

ges dels carrers de la ciutat per introduir-les al Google Maps Street View. Aquestprograma permetrà veure imatges realsdels carrers de Manresa. Per cert, que emdiu una amable lectora que l’enregistra-ment d’aquestes imatges ha despertatcerta polèmica, ja que, òbviament, esveuen les cares de la gent que en aquellmoment passejava pel carrer. Segonssembla, Google ja té pensat desenvoluparun sistema que detecti les cares i les difu-mini automàticament.

L’ocàs de Sobrerroca

En les anades i vingudes de la nostraredacció hem anat contemplant, com la

resta de manresans, com s’ha anattransformant el comerç del carrer deSobrerroca, on han quedat força diluï-des les iniciatives comercials autòcto-nes i s’han anat substituint per d’altresigual de legítimes, però que denotenclarament el canvi social que viu la ciu-tat. En aquest context i lamentablement,el restaurant Via Fora!, engegat ambaportacions econòmiques d’un bonnombre de manresans relacionats ambla vida associativa, cultura i política, haacabat tancant portes després de benpocs anys i diverses temptatives perintentar mantenir a la ciutat una inicia-tiva de restauració i cultura catalanaque ha quallat força en altres municipis.He pogut saber que, després d’abaixarportes durant uns mesos, el local passa-rà a mans d’un nou propietari que ini-ciarà una nova etapa, desvinculant-lo,això sí, de la idea de l’anterior franquí-cia. A pocs metres del Via Fora!, l’anti-ga llibreria Sobrerroca està liquidant elsestocs per iniciar una nova etapa des-vinculada de l’antic imperi de llibreria ipapereria. La curiositat, però, és que lanova propietat té la intenció de canviar

el rètol històric de l’establiment, peròper posar-li Marina, en homenatge al’antiga mestressa, que tants anys varegentar la botiga manresana.

RectificacióCom que rectificar és de savis, un ser-

vidor ha d’entonar el mea culpa al vol-tant d’una de les notes de bugada publi-cades en l’anterior número i que es refe-ria a l’aparició d’un peu de foto al diariRegió7 on es parlava del periodistaJosep M. Farràs com a cap d’esports deTV3 quan aquest encara no havia estatnomenat. Com que finalment Farràs haacabat ocupant aquest càrrec, hom feiabroma dient que els companys del diarija sabien la notícia abans que aquesta esproduís. Doncs bé, la qüestió és queaquest peu de foto no va ser publicat aRegió7 i, per tant, un servidor va ficar lapota. Serveixin aquestes línies de recti-ficació i de disculpa als professionalsdel diari i, en especial, al companyXavier Prunés, que ens va fer adonar dela nostra errada. �

Setembre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 45

quintí torra cordons

ab absurdo marcel pérez

envolguts germans, a fe de Déu que hi ha actituds quees corresponen ben bé a aquella reflexió popular referi-

da a la dona del Cèsar... Allò quea més de gaudir de qualsevol con-dició, a més ho ha de semblar. I,per Déu, amb tanta pantomimapolítica, tants gestos, tan encreua-ment de declaracions i tantes ana-des i vingudes, al final no avan-cem. No es prenen decisions, elsdirigents desencisen a propis iestranys i, el que és pitjor, sem-blen (si no ho són en realitat)veritables ineptes davant delsveritables problemes de la socie-tat. A l’homilia del diumenge pas-sat, instava la parròquia a no mal-gastar els diners en moments enels quals convé estirar les mone-des d’euro fins que es convertei-xin amb un fil de coure. I això quealguns polítics s’entesten a ocul-tar les evidències de la realitateconòmica o es dediquen a fergestos de falsa solidaritat quan ésevident que ni el seu estatus ni lessolucions que aporten ajuden atranquil·litzar la ciutadania.

Per tant, i que Déu em perdonil’abrandament, el gest dels regi-

dors d’Iniciativa de l’Ajuntament de Manresa no em semblasimbòlic, simplement em sembla ridícul i, més, quan es trac-

ta de sous públics. Uns sous quesempre s’aproven en una votaciód’estranya placidesa a l’inici delsmandats. Em semblaria significa-tiu, remarcable i solidari que esrebaixessin el sou a mil eurospelats, que és, ho sap Déu, el quecobra un tant per cent elevadís-sim dels manresans i manresa-nes. I no entraré a valorar si elspolítics estan ben pagats o no,tenint en compte la responsabili-tat i la necessitat d’estar ben cui-dats perquè no tinguin tempta-cions corruptes. Que cobrin elque considerin necessari, peròque no pretenguin donar exemplede res quan els seus honorarisquadrupliquen els de la majoriade mortals. I si en realitat sónhereus del comunisme d’antany,que facin veritables polítiquesd’igualtat i justícia social, queamb l’afany d’arribar tots, inclo-sos ells, a la comoditat burgesas’han oblidat que hi continuenhavent classes més baixes peldarrere. �

46 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Setembre 2008

epitafi mossèn gudiol

De la pantomima política

B

l b iq

que hagi dat corda al PSOE,perquè tingui temps de jaure

... i fer unes llargues vacancesmirant la lluna i el cel.Com queda el finançament?Que no ens prenguin més el pèl!

L’afany de protagonismei de marcar territoride la gent d’Iniciativaens ha dut al purgatori.

Ells van aixecar la llebreexigint que al parlamentde Madrit en Sapateruparlés del finançament.

I com ens en sortirem?Amb l’Estatut a l’infern?Molt em temo que el gran deuteque ens té Espanya es faci etern.

om que som en temps de crisi,és un lloc ben adequat

que la gent que no té feina vagi a Casa Caritat.

Donen feina? Si se’n troba,que el mercat està fotut.No s’ajusten les balancesi no es compleix l’Estatut.

La Pirelli no s’amplia,redueix llocs de treball;diguem que l’economiano va amunt, va cap a avall.

Fins i tot la Casa Grantrontolla perquè els salarisno s’ajusten a la feinaque fan 600 funcionaris.

Tal com està, doncs, la cosaque no s’estranyi el veïnatsi no tanquen el prostíbul del carrer Oms i de Prat. �

lo gaiter del calders

N Co em cap a la barretinael que ha fet en Joan Saura:

SETMANA DE LA MOBILITATSOSTENIBLE I SEGURA

del 22 al 28 de setembre

Prova pilot d'alumnes i

professors per anar amb

bicicleta als centres de

secundària, divendres 26

de setembre

Pedalada "Aire Net per

tothom", diumenge 28 de

setembre, a les 10 del matí

a la plaça Major.

Enquestes de l'ATM per

conèixer els motius per

utilitzar el Bus Urbà, "Jo,

transport públic"

anunci pou.ai 31/08/2008 17:51:38