L'espai econòmic de Reus

L'espai econòmic de Reus

El MercadalRevista Mensual d’Informació MunicipalJuny/Juliol de 2002 5a època núm. 19

El Mercadal

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:50 Página 1

Oportunitats per a tothom

El Mercadal3

Editorial

Sumari

El Mercadal2

Director:Claudi ArnavatRedacció:Rosa PagèsSusana BahílloImma BoletSecretaria de Redacció:Roser Masip

Fotografia:Carles FargasArxiu SCC

Edita:Ajuntament de ReusServei de Comunicació CorporativaPl. del Mercadal 143201 REUSTel. 977 759 662Fax 977 759 651 info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Dipòsit legal: T-858-86Tirada: 35.000 exemplarsProjecte gràfic i producció:Tona BayonaFotomecànica:PerepreimpressióImpressióFeelingDistribució:Segimeil

Els indicadors econòmics defineixen per a laciutat de Reus una situació clarament posi-tiva. Contràriament al que pugui semblar,

però, per mantenir —i millorar— aquest panorama,l'actitud a adoptar no pot ser una actitud conserva-dora. Pensar que si l'activitat de la ciutat dóna bonsfruits s'ha de continuar fent el mateix és el gran perillque cal evitar en una conjuntura econòmica coml'actual. Perquè els canvis que ens ha portat la revo-lució tecnològica i el procés d'internacionalització del'economia són radicals i afecten, avui, totes les ciu-tats del món.

És el marc d'aquesta nova realitat que l'Ajuntamentplanteja la seva actuació en clau estratègica. Partinttant de l'iderari de progrés que orienta l'acció degovern com dels resultats dels processos estratègicsque han definit un model de ciutat en l'horitzó del2005.

Un plantejament estratègic en què l'Ajuntamentassumeix un paper clau: actuar com a agent impul-sor d'iniciatives que afavoreixin el progrés col·lectiu.

Ampliar l'oferta de sòl industrial, promoure i impul-sar noves iniciatives empresarials connectades ambl'economia del coneixement, adaptar els sectors tra-dicionals a les exigències de qualitat o definir unamarca de ciutat que emmarqui el conjunt de l'ofer-ta reusenca són alguns dels fronts de treball d'unprojecte de futur que exigeix la implicació delsagents econòmics i socials i de la ciutadania.

Un projecte que es formula com una aposta en ter-mes de cohesió social i de cohesió territorial. Que hade permetre que els treballadors i treballadores,sigui quina sigui la seva formació de base o la sevaprocedència, tinguin al davant oportunitats dedesenvolupament. I que ha de permetre, en el casdel Camp, aprofitar el potencial de creixement d'unaàrea que és ja avui, d'una manera efectiva, la sego-na àrea metropolitana de Catalunya.

És aquest el tema genèric d’aquest Mercadal, enquè trobareu una àmplia informació dels projectesde futur que estem impulsant, en aquests moments,des de l’Ajuntament. ◆

L'espai econòmic de la ciutat de Reus

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

2 EditorialSumariCrèdits

3 L’espai econòmic de Reus enl’horitzó del 2005

OpinióUna economia dinàmica. Una economiaoberta

5 Sòl industrial: l’espai perdesenvolupar-se

6 L’IMFE, una experiència consolidadaque aposta pel futur

8 L’aparador de la ciutat: Fira de Reus

9 Accés obert a la societat delconeixement

10 Redessa, l’èxit d’una iniciativapionera al Camp

11 La societat de capital risc, unaoportunitat per als emprenedors

12 Reus Tecnoparc, el polígontecnològic

13 Mas Miarnau, l’aposta per laformació permanent d’una ciutatuniversitària

14 L’adaptació dels sectors tradicionalsa la nova economia

15 Reus més net: la neteja públicaa totgas

OpinióBrossa, com menys millor

16 Les empreses Municipals: Serveispúblics de qualitat

17 Construir la marca de ciutat ésdibuixar el Reus del futur

OpinióLa ciutat de les persones

19 OpinióExpressió d'una identitat pròpia

20 Sardana multitudinària al Mercadal

El festival de Festivals

21 El rei Joan Carles rep Lluís M. Pérez

Ferran Madico, pregoner de la FestaMajor

22 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals

Les dades socioeconòmiquesindiquen que la ciutat està benposicionada per encarar l’horitzódel 2005. Diversos indicadorseconòmics defineixen per a laciutat de Reus una situació clara-ment positiva. En relació a l'atur,segons dades de l'AnuariEconòmic 2002 de "la Caixa",Reus és la segona ciutat de mésde 50.000 habitants de l'estatamb els índexs més baixos:l'1,5% de mitjana (1% entre elshomes i 1,9% en el de lesdones). En relació al nivell derenda, la ciutat es troba en elnivell 8, el mateix que Bilbao,Alcobendas o Madrid.

El punt de partida per abordar lavitalitat i les perspectives de l'e-conomia de Reus és, per tant,clarament favorable. Però aques-

ta conjuntura no significa que nohi hagi, en la lletra menuda d'a-questes xifres, aspectes a millo-rar, dèficits a resoldre i esferesd'activitat que exigeixen actua-cions decidides.

D’altra banda, ens trobem enuna cojuntura econòmica i socialespecialment dinàmica que plan-teja tota mena de reptes. La glo-

balització i l’ampliació de mercatsa escala planetària; els movi-ments migratoris i les dinàmi-ques socials; els nous hàbits dela població pel que fa al consumo a la mobilitat; les aplicacions deles tecnologies de la informació idel coneixement i les profundestransformacions que provoquenen la producció; les necessitatsde les ciutats de diferenciar la

seva oferta genèrica a partir de laconsolidació del que s’anomenamarca de ciutat… Són aquestesalgunes de les qüestions bàsi-ques que cal abordar des deplantejaments estratègics i glo-bals amb l’objectiu que la novaconjuntura de la societat de lainformació es tradueixi en pro-grés col·lectiu.

En aquest plantejament estratè-gic l'Ajuntament ha d’actuar coma agent impulsor d'iniciativesque reverteixin en la millora d'o-portunitats per a tothom, propi-ciant el treball conjunt amb elsagents econòmics i socials. I pera això l'Ajuntament compta ambuna estructura sòlida que li per-met anar més enllà del que tra-dicionalment s'han consideratcompetències municipals ◆

L’espai econòmic de Reus en l’horitzó del 2005

L’Ajuntament de Reus s’ha fixat l’any 2005 coma horitzó per fer realitat el model de ciutat enquè s’enmarca l’acció de govern. En aquestplantejament estratègic l’Ajuntament had’actuar com a agent impulsor d’iniciatives queafavoreixin el progrés col·lectiu i la millora deles oportunitats per a tothom.

Josep Morató ClarasóRegidor de Promoció

Econòmica

Opinió

Els indicadors econòmics situenEspanya, Catalunya, la nostrazona i el nostre municipi en unaposició molt favorable entre elspaïsos europeus. Però els tempsactuals no permetenl'immobilisme. El nostreAjuntament, a més de realitzarles funcions que té encarregadesper Llei, ha assumit un seguit decompetències voluntàries pergestionar en sintonia amb eltemps que vivim i la previsibledisminució de transferències deles administracions superiors.Així, és necessari, cada dia més,impulsar iniciatives i projectes

que no generi el sector privatque permetin crear lescondicions favorables per situarla ciutat en un lloc capdavantertant a nivell social comeconòmic. Hem d'anar mésenllà i pensar que tot nouprojecte comporta un risc i quans'analitza des de l'Ajuntament, esprioritza la perspectiva socialdavant l'econòmica (elementdiferenciador entre l'actuaciópública i privada). Molt millor siaconseguim l'equilibri entrel'econòmic i el socialcomplementant els projectesimpulsats per la iniciativa privada

. Els projectes han de tenir laparticipació de les persones queentenen en la matèria. Laimplicació de la societat civil ésimprescindible i el model ques'ha generat a la nostra ciutatparteix d'aquesta premisa. Unavegada més volem donar lesgràcies a les persones, quesense esperar res a canvi, hancontribuït i contribueixen agenerar tot tipus de projectes. Elsdiferents processos estratègicssón exponents de la participacióciutadana que cal mantenir.Infrastructures, turisme, etc. Ésmés el que ens uneix que el que

ens separa, als habitantsd'aquesta zona. En un món onles fronteres desapareixen, ja notenen sentit els límits dels termesmunicipals. Els enssupramunicipals, en faseembrionària, han d'anar prenentcos per realitzar actuacionsconcretes que no fan lesadministracions existents,mantenint els valors diferencialsde les nostres ciutats. Ha arribatl'hora de pensar globalment id'actuar localment de formaconjunta amb la ciutadania i lainiciativa privada.coordenadesdel segle XXI. ◆

Una economia dinàmica. Una economia oberta

reus es troba

en unasituació

favorable per planificarel seu futur

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:51 Página 2

Oportunitats per a tothomOportunitats per a tothom

El Mercadal4

El Mercadal5

Les dades de mobilitat laboral ens indiquen que Reus és una ciutatque exporta mà d’obra. Més de 10.660 reusencs treballen fora, ésa dir, Reus proporciona treballadors i treballadores a lespoblacions i comarques de la seva àrea d’influència i a la resta delCamp i de Catalunya. Però aquesta situació també es viu a la inversa, convertint Reus en

un espai d’intercanvi de mà d’obra. De la mateixa manera que hi hareusencs que treballen fora, Reus és destinació de treball per amés de 6.800 persones. Aquesta dinàmica laboral és un dels factors resultants del baixíndex d’atur que registra Reus des de fa anys. Segons l’IDESCAT,l’any 1996 la població ocupada era de 31.685 persones.

L’estructura sectorial de l’economia de la nostra ciutat nodifereix gaire de la mitjana de Catalunya, tot i que amb les dades ala mà s’observen algunes diferències. A Reus, l’agricultura té menys pes que a la resta del país, tot elcontrari del que passa amb la construcció, que a Reus ocupa el8,60% de la població activa, mentre que a Catalunya aquest

percentatge només frega el 7%. El pes del sector comerç a Reus queda palès en el percentatgesuperior al 60% del sector serveis, gairebé un 4% més que lamitjana catalana. Aquesta importància també es nota en la divisiódel PIB per sectors. A Reus els serveis representen el 64,3% delPIB, a Catalunya el 59,5%.

L’any 2001, més del 16% de la població de Reus tenia menys de 15anys. Aquest percentatge defineix la població de la nostra ciutatcom a jove -si s’agafa com a referència la mitjana catalana del

mateix any. Per confirmar aquesta teoria, cal fixar-se en elpercentatge de població major de 65 anys, que a Reus és inferiorque a la resta de Catalunya.

Diferents estudis situen Reuscom una de les poblacions demés de 50.000 habitants ambmenys atur de l’estat. Lesdades de l’IDESCAT delsdarrers anys avalen aquestarealitat i la tendència a labaixa del nombre de personesaturades. L’any 2000, Reus tenia 1.885aturats, és a dir, una taxa del4,3%, gairebé dos punts persota de la mitjana deCatalunya. A més, en 2 anys, elnombre s’ha reduït a la meitat.

Reus Catalunya

Població < 15 anys 16,4% 14,7%

Població entre 16 i 64 anys 68,6% 69,0%

Població > 65 anys 15,0% 16,3%

100% 100%Font: IDESCAT

Població per edats 2001

ocupació per sectors Reus Catalunya

Agricultura 2,40% 3,20%

Indústria 27,40% 32,10%

Construcció 8,60% 7,00%

Serveis 61,60% 57,70%

100% 100%Font: IDESCAT

Estructura econòmica per sectors

1996

Població ocupada de Reus 31.685

Llocs de treball fixats a Reus 27.829

Reusencs que treballen fora 10.668

Forans que treballen a Reus 6.812

Font: IDESCAT

Mobilitat laboral a Reus

Reus Catalunya

% taxa d'atur aturats/es % taxa d'atur

2000 4,3 1.885 6,2

1999 5,66 2.392 6,7

1998 7,93 3.424 9,7

Font: IDESCAT 2000 estimació segons actius base 1996

Taxa d'atur

Segons les dades del Serveid'Estudis de la Diputació deTarragona, a finals de 2001 Reuscomptava amb un total de 360Ha de sòl industrial net, un75,52% de propietat privada i un24,48% de caràcter mixt, bàsica-ment de l'Incasol. Del total d'a-quests espais, només 88 Haeren ocupades, de manera queel sòl disponible era de 272 Ha.D’aquí és desprèn que si no hiha més oferta de sòl industrial ésperquè alguns dels propietarisd'aquests terrenys no els desen-volupen.

El paper de GUPSAAquesta és una de les raons quevan conduir a l’Ajuntament aassumir una nova responsabilitata través de GUPSA. D'una banda,la promoció de sòl industrial alsespais municipals que es podendestinar a aquests usos. I, de l'al-tra, en règim de compensació, eldesenvolupament d'espaisindustrials per encàrrec dels pro-pietaris.

En aquests moments, GUPSAestà desenvolupant diversos sec-tors: l'A12 "Riera del Molinet, de401.420 m2; l'H11 "BellisensOest", de 517.276 m2 (i en

règim de compensació): el B.8"Cementiri ", de 83.886 m2; i elpolígon AIQSA, de 7.655 m2.

Però és evident que aquestaoferta de sòl industrial promogu-da directa o indirectament desde la municipalitat no és suficientni ho serà en el futur. És peraquest motiu que cal una partici-

pació més activa de la iniciativaprivada.

Els promotors privats delsterrenys han de desenvolupar-los. Només d’aquesta maneras’aconseguirà que les empresesaprofitin els avantatges d'ins-tal·lar-se en un lloc ben comuni-cat i amb grans possibilitats de

creixement. Reus és una ciutatamb una situació geogràficaexcel·lent i amb una bona xarxade comunicacions que aviatmillorarà amb l’arribada de l’am-ple de via europeu a l’aeroport.Amb la xarxa viària, ferroviària iaèria coberta, la ciutat és a tocardel Port de Tarragona, un delsmés importants de l’estat.

Al costat de les condicionsgeogràfiques i d’infraestructures,cal tenir present la tradició indus-trial consolidada de la ciutat.Aquesta experiència és vital perafrontar un futur empresarialmés potent, tal com correspon auna ciutat que configura part dela segona àrea metropolitana deCatalunya: el Camp, una realitatsense marxa enrere. ◆

Sòl industrial: l’espai per desenvolupar-se

La manca de sòl industrial a la ciutat ha estatun dels grans tòpics en matèria econòmica.Un tòpic que queda desmentit amb les xifres ala mà. A les dades, cal afegir-hi laresponsabilitat de l’Ajuntament en assumir lapromoció i el desenvolupament de sòlindustrial amb la creació de GUPSA.

Tipus de promoció Sòl industrial net Sòl ocupat Sòl disponible

Particular 3.428.566 m2 837.553 m2 2.591.013 m2

Incasol/mixt 164.150 m2 42.150 m2 122.000 m2

TOTAL 3.592.716 m2 879.703 m2 2.713.013 m2

Font: elaboració pròpia a partir del Servei d'Estudis de la Diputació

Sòl industrial

el desenvo-lupamentindustrial

millora des dela creació de

GUPSA

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:51 Página 4

El Mercadal7

Oportunitats per a tothomOportunitats per a tothom

El Mercadal6

el futur de laformaciópassa perInternet

els serveis de

l’IMFEsuperen els

límits de Reusi arriben a tot

el Camp

Alumnes en cursos: 1.934

Persones que reben orientació: 246

Usuaris/usuàries de la borsa: 2.497

Total: 4.677Font: pròpia

Total d'usuaris 2001de Reus 65,00

de Tarragona ciutat 5,60

de la resta de la demarcació 29,40

Total: 100Font: pròpia

Procedència del l’alumnat

Accions 2001 Alumnes Insercions %

Programes de garantia social 47 23 49

Acció integrada: autoformació enalternança en noves tecnologies de la gestió administrativa 12 4 33

Cursos de formació ocupacional 76 33 43

Taller d'ocupació 18 9 50

Programa SEFED 104 35 34

Total 257 104 41Font: pròpia

Inserció laboral

La tasca que es desenvolupa desde l’Institut Municipal deFormació i Empresa, l’IMFE, ésuna de les pedres de toc de lapolítica municipal. La feina del’Institut és clau per a diferenscamps.

Per una banda, des de l’IMFE s’o-fereix formació de qualitat per alstreballadors a partir de la detec-ció de les necessitats de lesempreses. Un model integral deformació permanent, així com enla promoció i desenvolupamentde l’activitat socioeconòmica dela ciutat i la seva àrea d’influènciamés immediata.

Un exemple d’aquesta tasca eltrobem el 2001, quan l'IMFE vasignar un conveni amb l'Asso-ciació de Petites Empreses deReus per detectar les seves ne-cessitats de formació i col·laboraren el desenvolupament de plansformatius a mida.

D’altra banda, des de l’IMFE esdefineix una oferta de formacióadreçada a tots els col·lectius,des dels treballadors en actiu finsals col·lectius amb risc d'exclusiósocial, tenint en compte tant laformació laboral i continuada

com la formació de base. Latasca de l’IMFE també passa perestablir línies de treball i intercan-vis d’experiència amb altres orga-nismes europeus que treballenen aquest mateix àmbit.

El resultat de la memòria del2001, amb més de 4.600 usua-ris i usuàries dels serveis del’IMFE, dota aquest organisme deprou capacitat per impulsar pro-jectes de futur per mantenir ipotenciar les actuacions en unàmbit dinàmic i sotmès a fluctua-cions pel que fa a la captació derecursos.

El pas cap a FundacióI el futur passa per la FundacióIMFE. Amb aquest canvi de ges-tió s’atorga marc legal al desple-gament de l'activitat de l'IMFEmés enllà dels límits municipals.Tot i que aquesta era ja una

tendència evident des dels inicis,la Fundació assegura la poten-ciació d'aquest treball i obre lesportes a àmbits complementarisde gestió.

Si agafem l’any 2001 com aexemple, comprovem que el65% del l’alumnat de l’IMFE ésde Reus, per tant més d’un 30 %és de la resta de la demarcació,amb un pes important, el 5,6%,d’alumnes de Tarragona ciutat.

Disminució dels fonseuropeusEn els darrers anys el volum deles subvencions provinents d'Eu-ropa ha anat disminuint i es pre-veu que aviat serà gairebé testi-monial a causa de l'entrada depaïsos amb nivells de renda i dedesenvolupament inferiors alsnostres. En aquest marc tambécal tenir en compte la disminució

de recursos provinents del De-partament de Treball en relacióals que fins fa poc aportaval'INEM.

Aquesta situació obliga a orques-trar mecanismes que assegurinel finançament de les activitatsque fins ara es realitzaven ambaquests fons. Aquest és un repteal qual caldrà fer front dissenyantuna oferta formativa de qualitat ial mateix temps millorant la rela-ció entre els treballadors i treba-lladores i les empreses.

e-learning o laformació del futurL’e-learning és un projecte defutur impulsat des de l'IMFE enel marc de la Ciutat del coneixe-ment, que consisteix a definiruna oferta de formació de quali-tat a través d’Internet. Per tirarendavant aquesta iniciativa, desde l’IMFE ja s’han establert con-tactes amb la UOC, la UniversitatOberta de Catalunya (que ésmembre del patronat de laFundació). El primer pas cap al’e-learning es veurà a l'oferta for-mativa del proper curs, amb laintroducció ja d’algunes opcionsde formació virtual gestionadesdes de la Fundació. ◆

L’IMFE, una experiència consolidadaque aposta pel futur

Des del 1992, l'IMFE ha articulat una oferta deformació de qualitat en sintonia amb la realitatsocieconòmica de la ciutat i del territori,desenvolupant a la vegada projectes i accionsdes d'un plantejament econòmic sostenible iintegrador.

El conjunt d’usuaris de Mas Carandell que han rebut atencióindividual durant l’exercici 2001 ha sigut de 4.677 persones.D’aquestes, al voltant de 2.000 han sigut alumnes de les diferentsaccions formatives, 250 aproximadament han rebut orientacióacadèmica o laboral i unes 2.500 han estat en actiu a la borsa detreball de l’Institut. Pel que fa a la procedència del l’alumnat, durant l’any 2001 mésde 65% va ser de Reus. La resta d’alumnes provenien de localitatsde l’àrea d’influència, de manera que gairebé el 80% del totald’alumnes són del Baix Camp.

En aquesta informació també cal destacar els més de 100 alumnesde Tarragona ciutat, cosa que significa un 5,6% del total.D’aquesta manera, si fem una llista per municipis, Tarragona sestiua just després de Reus en nombre d’alumnes usuaris delsserveis de l’IMFE. Després ja trobem Cambrils, Riudoms i Salou. La llista es completa amb la resta de municipis del Baix Camp, l’AltCamp i el Tarragonès, però també de les altres comarques de lademarcació. L’àrea d’influència de l’IMFE supera aquests límits i també trobemalumnes de la demarcació de Barcelona i de fora de Catalunya.

Un dels principals objectius de la tasca formativa i d’orientació del’IMFE és la inserció laboral de les persones que s’adrecen a MasCarandell. Aquesta orientació es vehicula a través de diferentsserveis: d’una banda l’orientació acadèmica i formativa individual iper a centres educatius, públics i concertats. Aquesta orientacióes completa amb les accions IORO, un recurs finançat pelDepartament del Treball adreçat a dones i que ha aconseguit un38% d’inserció. L’IMFE assessora i dóna suport als demandants d’ocupació, peròparal·lelament l’Institut també ofereix a les empreses la gestió de

les seves ofertes de feina. En aquest sentit, l’any 2001 es vangestionar 354 ofertes de feina, amb el resultat d’un 42%d’inserció. Aquestes dades són superiors a les de l’any 2000.També cal destacar la feina de l’IMFE per arribar a les empreses.D’una banda amb contactes per establir plans formatius i del’altra amb la signatura de convenis de col·laboració depràctiques. L’exercici 2001 es va comptar amb 88 empreses. Elsprojectes que permeten aquesta col·laboració són els cursos deformació ocupacional, el taller d’ocupació, els programes SEFEDi de Garantia Social i el curs de Prevenció de Riscos.

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:51 Página 6

La dimensió supramunicipal deFira de Reus és una realitat quecal consolidar en les noves coor-denades, tant les que fanreferència a la dinàmica pròpiadel sector com pel que fa a lacompetència d'altres instal·la-cions de l’entorn.

Des d'aquesta perspectiva caltenir en compte dos fronts d'ac-tuació. Per una banda la capacitatde Fira de Reus de definir unaoferta atractiva per als clientsactuals i potencials, traduïda en lainversió en infraestructures i lamillora de la gestió. D’altrabanda, la Fira ha de partir de lacapacitat de la ciutat, en el seuconjunt, de completar una ofertade serveis àmplia i suggerent,que reforci la tria dels usuaris deles instal·lacions firals.

En aquesta línia, l'octubre del'any 2000 es van inaugurar lesnoves instal·lacions del Palau deFires i Congressos de Reus. Unesinstal·lacions modernes i adapta-des a les necessitats de l'activitatfiral. L'esforç d'inversió realitzatdes de la municipalitat va ser de6 milions d'euros (1.000 milionsde pessetes). Aquest esforçinversor és el resultat de l’apostade l’Ajuntament per potenciar lafunció d’aparador de la ciutatque té la Fira.

Gestió des de REDESSADes de començaments d'any lagestió de la Fira és a càrrec deREDESSA. Aquest canvi s'ha rea-litzat amb la total participació deles administracions i institucionsque formen part del Patronat, demanera especial de la Cambra

de Comerç i Indústria de Reus,que novament ha deixat cons-tància de la seva voluntat d’impli-car-se en projectes de futur.

El traspàs de la gestió de Fira deReus a mans de REDESSA no haintroduït canvis en els estatuts. Hicontinua havent un consell gene-ral i un consell executiu, i ésaquest darrer qui, amb total inde-

pendència i d'acord amb criterisprofessionals, defineix la progra-mació d'activitats.

El dia a dia de la FiraQuan parlem d'activitat firal i con-gressual no hem de pretendremesurar l'èxit de les iniciativesúnicament en termes de compted’explotació. Quan la Fira acull unesdeveniment, el moviment que

es genera depassa amb escreixles transaccions que es realitzendins del recinte. Perquè elsclients i visitants de la Fira sónpersones en trànsit per la ciutat,és a dir, són alhora usuaris iusuàries de l'oferta de Reus: co-merços, bars, establiments derestauració, hotels, etc. Peraquest motiu la Fira no pot que-dar al marge d’aquest valor afegitque tenen les fires i els congres-sos per la ciutat.

I aquest és un efecte real quequeda al marge del compte d'ex-plotació de la Fira però que had'assumir la municipalitat: en lalínia d'intervenir en els espaisestratègics que afavoreixin l'acti-vitat econòmica general. Enaquest context cal inscriure elconcepte de marca de ciutat ◆

Oportunitats per a tothom

El Mercadal8

Les persones, en primer lloc

El Mercadal9

L’aparador de la ciutat: Fira de Reus

Fira de Reus és un gran aparador per al'exhibició de tota mena de productes i serveis.Al marge de l’activitat, però, la Fira viu unaèpoca de canvis: si l’any 2000 es vaninaugurar les noves instal·lacions, enguanyestrena model de gestió amb la intervenciódirecta de REDESSA.e

l canvi degestió de laFira encetauna nova

etapa

cal evitar

desequilibrisposant la

tecnologia al’abast detothom

Als canvis de gestió de Fira de Reus cal afegir-hi el nou president del comitè executiu:l’empresari reusenc José Julio Moya.

Moya és enginyer tècnic i ha completat la sevaformació a ESADE cursant direcció comer-cial i màrqueting. Des de fa 20 anys, Moya

és el director general i únic administradord’ASM, empresa ubicada a Reus i dedicadaal disseny i la fabricació d’automatismesper a la indústria de l’automòbil. A la vega-da és l’administrador de Neckar, dedicadaal mateix ram, l’enginyeria industrial perl’automoció.

José Julio Moya, nou president del Comitè Executiu de Fira de Reus

Al marge de les activitats tec-nològiques, les possibilitats dedesenvolupament de la nostraeconomia estan lligades a lacapacitat d'adaptar-nos, des delsdiferents àmbits d'activitat, alscondicionants de l'economia delconeixement.

Reus “Ciutat del Coneixement”és una aposta en termes decohesió social i de cohesió terri-torial que ha de permetre queels treballadors i treballadores,sigui quina sigui la seva formacióde base o la seva procedència,tinguin al davant oportunitats dedesenvolupament.

Aquesta aposta, en el cas delCamp, ha de permetre aprofitarel potencial de creixement d'unaàrea que és ja avui, d'una mane-ra efectiva, la segona àrea metro-politana de Catalunya.

Des de l’actuació municipalaquest plantejament genèric esconcreta en dues línies de treball.Per una banda cal adequarl'Ajuntament perquè esdevinguiun agent competitiu de progrésaprofitant les tecnologies delconeixement. I de l’altra, s’had’impulsar la incorporació de lestecnologies del coneixement alteixit socioeconòmic de la ciutat.

Administració Obert@Pel que fa a la conversió tecnolò-gica de l’Ajuntament, s'ha fet unesforç important per avançar capa una estructura municipal decaràcter transversal, molt mésàgil i flexible i orientada a les per-sones. En el marc del projecteAdministració Obert@, finançat

per la Unió Europea amb300.000 euros (50 milions depessetes), s'han millorat els siste-mes d'atenció a la ciutadaniaamb la utilització de les tecnolo-gies: des del portal reus.net finsal telèfon d'atenció 901 112 113,passant per l'Oficina d'Atenció ala Ciutadania (OAC) i el servei devideoconferència.

D’altra banda s’està impulsant latramitació, conjuntament ambl'Administració Obert@ de Cata-lunya, de certificats digitals i reso-lució de tràmits, que es preveuque pugui iniciar-se aquest estiu.Però també hi ha nous projectesde futur en aquest àmbit alsquals es destinaran 200.000 eu-ros. Un d’aquests projectes pre-veu potenciar encara més el webperquè ampliï els serveis queofereix a la ciutat amb el Noded'Observació i Dinamització Eco-nòmica.

L'objectiu és que a la xarxa, alweb, hi hagi un conjunt de ser-veis que facilitin l'activació delteixit socioeconòmic: bancs debones pràctiques, recursos em-presarials, formació a travésd'Internet, facilitats per tenir pàgi-na web, etc.

Un altre dels projectes de futurprevistos és facilitar l'accés de laciutadania a les tecnologies digi-tals. Per fer-ho, disposem de laxarxa de centres cívics i, benaviat, disposarem també d'unequipament que ha de lideraraquesta immersió en la societatdel coneixement: la BCR, laBiblioteca Central de Reus.

Acostar internet a la ciutadaniaAprofitant aquest entramatd'espais, l'objectiu és que lespersones tinguin ordinadors a laseva disposició per connectar-se a Internet. I, sobretot, quecomptin amb l'ajut i el suportd'alguna persona que els facide tutor tecnològic.

Es tracta d'un programa de for-mació en sentit molt ampli, enquè Internet ha de ser una einaperquè els estudiants, perexemple, trobin informació perals seus treballs. Però tambéperquè, qui vulgui, utilitzi lesnoves tecnologies per consultarl'horòscop o localitzar unarecepta de cuina.

En tots aquests casos, la tecno-logia, Internet, és un mitjà, una

eina que cal aprendre a utilitzar.Tot plegat s'inscriu en un procésd'alfabetització, de nova alfabe-tització. Per evitar allò que elsespecialistes han batejat com afractura digital: els desequilibrisentre les persones usuàries detecnologia i les no-usuàries.

Exactament el mateix que passa-va, al segle passat, entre les per-sones que sabien llegir i escriurei les que no. Aquest és l’objectiudel projecte ciutat del coneixe-ment ◆

Accés oberta la societatdel coneixement

Reus “Ciutat del Coneixement”, inclou unadimensió cultural i educativa que passa perl’aproximació de les tecnologies de lainformació a tots els àmbits. En Xarxa 2003preveu adequar l’Ajuntament a les novestecnologies i a la vegada fer-les arribar al teixitsocioeconòmic de la ciutat.

La Dada

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:51 Página 8

Oportunitats per a tothom

El Mercadal11

El Mercadal10

Oportunitats per a tothom

Reus Capital de Negocis SL és elnom de la societat de capital riscimpulsada des de REDESSA.Aquesta és una empresa partici-pada per l'Ajuntament, amb un30%, i per la iniciativa privada,amb un 70%, a través de l'em-presa de nova formació ReusCiutat de Negocis SL, darrere dela qual hi ha 14 empresaris de laciutat. El capital inicial de la socie-tat és de 2,4 milions d’euros, lameitat dels quals ja han estandesemborsats.

Suport a projectesinnovadorsReus Capital de Negocis SL neixa l’empara de REDESSA ambl’objectiu de crear una societatfinancera que doni suport alsprojectes empresarials de caràc-ter innovador que tenen dificul-tats per accedir a fórmules definançament tradicional.

En alguns casos, tot i disposard’una bona idea, la manca definançament pot fer que moltsprojectes innovadors i ambbones perspectives de futur esquedin als calaixos de qualsevoldespatx. Evitar que això passi aReus és l’esperit que ha impulsatla creació d’aquesta empresa decapital risc.

La societat de capital risc,doncs, es planteja com un ins-trument de finançament per aemprenedors. L’empresaricapitalista participa d’unamanera minoritària i temporalen la nova empresa, de mane-ra que un cop finalitza el termi-ni pactat, l’empresari capitalistarecupera la inversió amb la

venda de les accions i, a lavegada, la plusvàlua generada.Per definir aquesta proposta, elsresponsables de REDESSA hanmatingut contactes amb altresadministracions locals que den-sevolupen projectes de caracte-rístiques similars.

En aquests moments, el projecteja està enllestit i s'ha presentat ala Comissió Nacional del Mercatde Valors, on s'ha rebut ambmolts bons ulls, i és previst queal setembre el signi el ministred’Economia Rodrigo Rato.

Serà a partir d’aquest momentque podrà posar-se en marxauna eina efectiva de dinamitzacióeconòmica amb un alt compo-nent d’innovació, plenament em-marcada en els plantejaments dela ciutat del coneixement.

Impuls pensant en el futurReus Capital de Negocis SL ésun exemple de la voluntatmunicipal d'actuar com a agentimpulsor de projectes de futur,assumint, fins i tot, el marge derisc implícit en la posada enfuncionament d'iniciatives quedepassen els esquemes tradi-

cionals. Una voluntat comparti-da per la iniciativa privada, quesuporta el 70% de la inversió idóna exemple de la capacitatdels agents econòmics de laciutat d'implicar-se en el desen-volupament col·lectiu.

La implicació privada en aquestprojecte és un punt que cal re-marcar perquè garanteix la viabi-

litat i la solvència del projecte. Caltenir clar que Reus Capital deNegocis SL no neix amb l’objec-tiu de subvencionar projectesabstractes, ans al contrari.

La societat de capital risc ha d’a-valuar els projectes que es gene-ren en l’àmbit local des de plan-tejaments empresarials, atenenta les exigències de qualitat i decompetitivitat que defineixen, endarrer terme, la validesa de lespropostes en el terreny de joc deles empreses reals.

“Reus Capital de Negocis SL” ésdoncs un projecte més impulsatdes de la municipalitat seguintles directrius d’una visió de l’eco-nomia dinàmica, per fer de laciutat un punt de referènciaempresarial a tots els nivells. ◆

La societat de capital risc, una oportunitat per als emprenedors

el març de l’an

que ve espodrien

estrenar lesinstal·lacions

Capital previst:Entre 1,20 i 2,40 milions d’euros (200 i 400 milions depessetes).

Participació:30% capital públic i 70%de capital privat

Promotors: L’Ajuntament de Reus;

empreses privades; insti-tucions financeres, orga-nitzacions empresarials isindicals; particulars.

Objectius:Posar a disposició d’em-prenedors i empresarisamb potencial de creixe-ment un nou instrumentde finançament menysrígid que els tradicionals.

SOCIETAT DE CAPITAL RISC

Juntament amb la creació del complexempresarial REDESSA II, l’altra gran aposta defutur de REDESSA és la posada enfuncionament de la societat de capital riscReus Capital de Negocis SL, una iniciativa quepermetrà tirar endavant projectesempresarials de caire innovador.

La composició de l'accionariat deREDESSA, que aplega entitatscom la Cambra de Comerç iajuntaments del nostre entorn,mostra la voluntat de treballar enun àmbit supracomarcal, ente-nent que el desenvolupamentde la ciutat està lligat al desenvo-lupament de la zona i que elmercat laboral és únic per al con-junt del Camp.

La trajectòria desenvolupada finsara indica que des de REDESSAs'ha possibilitat, de manera direc-ta o indirecta, la creació de mésde 300 llocs de treball i unainversió superior als 12 milionsd'euros (2.000 milions de pes-setes).

L’activitat que s’ha desenvolupat i

es desenvolupa a les instal·la-cions del camí de Valls ha anatcreixent de manera progressivaal mateix temps que les primeresempreses que s’hi van instal·laranaven consolidant la seva tra-jectòria.

En aquests moments, hi ha im-plantades al Centre d'Empreses

un total de 33 empreses, quetreballen en àmbits diversos comels subministraments industrials,la creació de continguts multimè-dia, els mitjans de comunicació oles activitats financeres.

Per la seva banda, el CentreInternacional de Negocis comptaamb 24 empreses, dedicadestambé a diferents sectors, desdel turisme d'aventura fins a laconsultoria mediambiental.

REDESSA IIA mesura que les empreses ini-cials ubicades al centre han anatconsolidant-se, REDESSA haafrontat nous reptes. Per exem-ple, la creació d'un segon com-plex empresarial al polígonAIQSA, de 7.765 m2, que aplegaun conjunt de 20 naus indus-trials de transició per a les petitesi mitjanes empreses i facilita a lavegada la sortida de les empre-ses de caràcter industrial ubica-des al centre. Les naus industrialssón de mida variable i adapta-bles a les necessitats de les peti-tes empreses.

En aquests moments, aquestsespais que configuren el com-plex anomenat REDESSA II s’es-

tan enllestint i és previst que alsetembre s'hi instal·lin les prime-res empreses.

REDESSA desenvolupa tambéuna intensa activitat com a espaide relació i d’intercanvi d’expe-riències al voltant del món del’empresa, a través del Servei deDinamització Econòmica i lesactivitats d’informació i orientacióempresarial.

I és també l’espai de trobada iseu de l’oficina tècnica dels pro-cessos estratègics de ciutat queen aquests moments tenen con-tinuïtat amb la celebració delsfòrums.

Un projecte de referènciaPer tota la tasca desenvolupada iles accions de futur REDESSA ésavui un projecte de referència deprimer nivell no només per almón laboral i empresarial de laciutat, sinó en el conjunt del terri-tori i el país.

Per a enguany REDESSA comptaamb un pressupost de2.566.912,15 euros. Aquestaquantitat ens demostra que l’ex-periència de REDESSA continuasent pionera en la mesura queha sabut donar continuïtat, a par-tir de les necessitats de lesempreses nascudes al seu vol-tant, a un projecte sòlid i arrelat alterrritori. Això fa que REDESSAsigui ara un mirall perfecte per amoltes altres poblacions i muni-cipis del nostre entorn que treba-llen per tirar endavant projectesd’aquestes mateixes característi-ques ◆

Redessa, l’èxit d’una iniciativa pionera al Camp

Des de la seva fundació, el 1995, REDESSAdesenvolupa un conjunt d'activitats de suporta la iniciativa empresarial i a la creació de llocsde treball. Un projecte pioner al territori pensatper oferir als emprenedors infraestructuresfísiques i materials, així com assessorament i lapossibilitat de compartir serveis.

· REDESSA, Reus Desen-volupament EconòmicSA, compta amb un capi-tal social de3.492.170,60 euros i laseva xifra actual de nego-ci és de 627.506,83euros.

· REDESSA té actualment15 treballadors i unainfraestructura creixent:el complex empresarialde REDESSA comptaamb més de 10.000 m2

d’instal·lacions i serveislogístics per a les empre-ses (actualment acull a60 empreses); REDESSA

II disposa de 7.500 m2

distribuïts en 20 nausindustrials; el Palau deFires i Congressos té22.000 m2 més.

· Les activuitats són lessegüents: Reus Centred’Empreses i ReusCentre Internacional deNegocis, el complexempresarial REDESSA II,la societat de capital risc,la gestió de l’activitat firali congressual de la ciutata través de Fira de Reus il’oficina dels ProcessosEstratègics Reus Impuls2005.

REDESSA en xifres

rEDESSA II

configura unsegon

complexempresarial

amb 20 naus

compromís

públic i privatper captarprojectes

innovadors

Reus Capital de Negocis SL

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:52 Página 10

Mas Miarnau és ara més a propde convertir-se en un Centred’Innovació i Formació Perma-nent. I és que el projecte té elfinançament assegurat un cop laUnió Europea li ha atorgat el vis-tiplau amb una subvenció de500.000 euros procedent delsFons Europeus per alDesenvolupament Regional, elsFeder.

El Centre d’Innovació i FormacióPer-manent Mas Miarnau nonomés ha obtingut dels Feder lasubvenció per finançar una terce-ra part del projecte, sinó que haesdevingut el projecte més benvalorat i amb més partida pres-supostària de tots els admesosen el període 2002-2003 de totCatalunya. Aquesta posició cap-davantera fa referència a l’apartat

dels fons europeus de mesuresdestinades a centres públics d’in-vestigació i centres tecnològics.

El cost total del projecte se situaal voltant del milió i mig d’eu-ros. La concessió dels Federcobreix la tercera part, peròl’Ajuntament preveu aporta-cions d’altres administracions.Ara, amb el finançament garan-

tit, des de l’Ajuntament noméscal acabar de concretar el pro-jecte definitiu, que estarà llestd’aquí a pocs mesos.

FormaciócomplementàriaL’objectiu és que des de MasMiarnau es coordinin totes lesactuacions universitàries en ma-tèria de formació continuada i

de postgrau previstes per al con-junt de l’àrea d’influència de laUniversitat Rovira i Virgili, la mésarrelada a casa nostra.

Però l’aposta de Mas Miarnau vamés enllà i es projecta en el con-junt del territori per posar una deles bases a la Ciutat del Co-neixement en què treballa l’Ajun-tament. Es tracta de posar a l’a-bast de tots els ciutadans i ciuta-danes les oportunitats necessà-ries per fer del coneixement unvalor compartit.

Amb la materialització d’aquestprojecte, Reus creix com a ciutatuniversitària. Ara ja disposa dedues facultats de la URV i delcentre de suport de la UOC, elprimer que es va obrir fora deBarcelona. ◆

Oportunitats per a tothom

El Mercadal13

Oportunitats per a tothom

El Mercadal12

amb la creaciód’un tecnopolReus vol unir

empresa iconeixement

L’originalitat de Reus

Mas Miarnau, l’aposta per la formació permanentd’una ciutat universitària

L’evolució del coneixement ensobliga a avançar-nos i a exploraritineraris de futur. D’aquí neix laproposta de creació d'un polígontecnològic: Reus Tecnoparc. En elmarc del projecte de Ciutat delconeixement, el tecnopol és unapeça central per definir un eix dedesenvolupament futur.

En els darrers anys s'ha demos-trat, a partir de l'experiència deSilicon Valley, que els factors deproximitat i densitat afavoreixenel desenvolupament de lesempreses vinculades al coneixe-ment.

La idea del tecnopol consisteix aaplegar empreses tecnològiqueso amb un alt component d'inno-vació en un mateix espai demanera que s'afavoreixin les rela-cions entre les persones que hitreballen. I que, a partir d'aquestconeixement, es puguin generarnous projectes.

Perquè això sigui possible, elstecnopols es configuren com aespais amb una bona oferta deserveis adreçats a les persones(espais de relació, activitats, etc.)que cal gestionar perquè respon-guin als objectius.

La ubicació física de ReusTecnoparc correspon a l'entornde la futura cruïlla entre el carrerFlix i la carretera de Bellissens. Unpunt connectat amb les princi-pals infraestructures de comuni-cació (tren, aeroport, port, xarxaviària) on s'entrecreuen tresplans parcials. Per tant, una zonaamb alt valor estratègic i que, amés, ha d'articular una franja

important de desenvolupamenturbanístic al sud de la ciutat.

Pel que fa al model, l’Ajuntamentpren com a referència el modelfrancès, que es caracteritza per lacoordinació d'esforços entre tressectors: el món empresarial, l'ad-ministració (en el cas de Reus,l'Ajuntament) i el món del saber(amb un pes específic importantde la universitat).

Per tant, novament l'actuaciómunicipal es posa al capdavantde les iniciatives de futur amb lacol·laboració i la implicació delsagents socioeconòmics.

El paper de l’empresaI si és l’Ajuntament qui ha de faci-litar la creació d’un tecnopol, ésel mercat del coneixement i elsempresaris els que l’han de fercaminar. L’empresa privada ha deproporcionar idees emprene-dores per ubicar al Tecnoparc.

Un dels eixos d’un polígon tec-nològic d’aquestes característi-ques ha de ser la demanda deconeixement per part de l’em-presari, amb un tipus de projec-tes que requereixin una relaciódirecta i constant amb la univer-

sitat. Per això el model amb quètreballa l’Ajuntament atorga unpaper clau a la universitat.

El paper de la universitatAquesta col·laboració, però, nos’ha de limitar al projecte de tec-nopol sinó que ha d’abarcar mol-tes altres actuacions. La relacióamb la Universitat Oberta deCatalunya (UOC) és ja una reali-tat per als projectes d'e-learningde l'IMFE.

Parlem també de la UniversitatRovira i Virgili (URV), la nostrauniversitat territorial de referèn-cia, dues facultats de la qualestan físicament implantades a laciutat.

Les possibilitats de col·laboració,en un món sense distàncies onel coneixement és un valorpreuat, són encara moltes més.Sempre que aquesta voluntat detreball es concreti des de plante-jaments universitaris moderns.És a dir, aplicant els avenços a larealitat del territori, aplicant elsaber a les necessitats de lesempreses.

Més enllà de la universitat, hi haaltres esferes generadores de

coneixement. El paper que puguidesenvolupar l'IMFE és, nova-ment, bàsic i insubstituïble. Eltecnopol és un projecte a llargtermini i exigirà molts esforços imoltes actuacions. En aquestsmoments, des de les societatsmunicipals GUPSA i REDESSAs'ha ultimat un primer projecte.

Queda, encara, la feina de plane-jament urbanístic, que d'aquí aun any i mig ens permetrà dis-posar dels espais municipals pro-ducte dels aprofitaments mitjansdel desenvolupament dels tressectors per posar-los al servei deles empreses.

Des de la Regidoria de la Societatde la Informació s'està treballanten la definició de les infraestruc-tures de telecomunicacions ne-cessàries. Una feina complicada id'una gran exigència donada lavelocitat amb què tenen lloc elscanvis tecnològics, on sovintdemà ja és ahir.

Paral·lelament, s'estan realitzantcontactes amb empreses quepoden estar interessades a ins-tal·lar-s'hi. També s’han visitat di-ferents polígons tecnològics queja funcionen per avaluar les ne-cessitats en matèria d'equipa-ments i de serveis. Un bonexemple el tenim a Niça.

Posar en marxa un projecte comel Reus Tecnoparc requereixaquesta feina en diversos fronts.Però, en tot cas, aquesta és unaautèntica aposta de futur quepermetrà situar Reus i el conjuntdel Camp en una posició capda-vantera ◆

Reus Tecnoparc, el polígon tecnològic

Coneixement, iniciativa empresarial iadministració són les tres potes de ReusTecnoparc, un projecte de polígon tecnològicen què treballa l’Ajuntament. Reus Tecnoparcha de ser el resultat de l’intercanvi entreempreses tecnològiques i el coneixement através de la universitat.

El coneixement és clau en l’aposta municipalper al Reus del futur. En aquest projectes’atorga a Mas Miarnau un paper clau queconverteix aquest centre d’estudis superiors ide formació permanent en la nineta dels ullsd’una ciutat amb vocació universitària. Unciutat que vol fer del saber un valor compartit.

La partida pressupostàriadels Fons Feder per alCentre d’Innovació iFormació Permanent MasMiarnau s’afegeix a lasubvenció atorgada alprojecte Reus en Xarxa2003, que també harebut 200.000 euros dinsde l’apartat de la Societatde la Informació.

La bona resposta dels Federper aquest dos projectesprova la capacitat del’Ajuntament de Reus depresentar projectes origi-nals, més enllà dels pro-jectes purament urbanís-

tics, àmbit en el qual l’ac-cés al finançament euro-peu és més competitiu.Els diners aportats perEuropa ens diuen que latrajectòria és l’adequada.

I és que una de les raonsamb què es distribueixenels fons europeus és lainnovació: es destinen aprojectes que aportenuna nova visió de la socie-tat. Això queda clar en elcas de Mas Miarnau, uncentre de formació per-manent que destinarà unpaper important a larecerca i a la innovació.

una ciutat amb

vocacióuniversitària

no pot oblidarla formaciópermanent

Titulats superiors sobre població major de 9 anys

Titulats Població >9 %

Àmbit Metropolità de Barcelona (1996) 206.448 3.852.416 5,36%

Camp de Tarragona (1996) 14.734 377.364 3,90%

Reus (2002) 3.285 83.881 3,92%

Font: INDESCAT i el·laboració pròpia

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:52 Página 12

Oportunitats per a tothom

El Mercadal15

Oportunitats per a tothom

El Mercadal14

La tasca del Centre de RecursosMediambientals(CRM), des de lapromoció de l'oli d'oliva fins a lesactuacions de suport a la pro-ducció agrícola des d’un planteja-ment sostenible i de qualitat, ésun bon exemple de la transfor-mació dels sectors econòmicstradicionals segons les exigènciesi la demanda de la nova econo-mia.

El CRM és l’eina de què disposal’Ajuntament per treballar eldesenvolupament local sosteni-ble. La seva constitució i posadaen marxa és fruit de diferentsprogrames europeus amb l’ob-jectiu de contribuir a l’adaptacióde les empreses a les transfor-

macions industrials per afavorir elcreixement sostenible. A la vega-da, des del centre es treballa perpromoure i dinamitzar campa-nyes destinades a l’estalvi ener-gètic, fent incidència tant en par-ticulars com en els professionals iles empreses.

Un altre exemple de l’adaptaciódels sectors econòmics tradicio-nals és el Patronat Municipal deTurisme i Comerç. Un organismemunicipal que desenvolupa, desde fa anys, una intensa activitatde promoció de la ciutat: des delturisme, en relació sobretot al

patrimoni modernista, fins alcomerç en general, amb cam-panyes com ara “Divendring iDissabting a Reus”.

Implicació del comerçEl comerç és i ha estat un delspilars fonamentals de l’economiade la nostra ciutat. Des delPatronat ja fa anys que es treba-lla per fer que aquest sector con-solidat millori i s’adequï a lesnoves necessitats.

En aquest àmbit de treball hemde destacar una novetat: la sig-natura d'un conveni entre laCambra de Comerç, la Unió deBotiguers i l'Ajuntament perdefinir les aportacions de cadapart a la promoció del comerç(la de l'Ajuntament serà lamateixa que fins ara; la novetatés que els altres dos agents escomprometen a finançar lescampanyes de promoció). Estàprevist que aquest acord es for-malitzi després de l’estiu.L'objectiu, novament, és que elpropi sector, en aquest casespecialment dinàmic i quehistòricament ha mostrat laseva capacitat de treballar demanera conjunta, s'impliquiencara més en la tasca de pro-moció de la ciutat.

I és que el comerç forma part delque anomenen marca de ciutat.El teixit comercial és una de lesatraccions per a les persones quevisiten la nostra ciutat. És peraquest motiu que cal apostar peraquest potencial i no descuidar-se’n, per això és destacable lafeina del sector per adaptar-se alsnous temps ◆

L’adaptació dels sectors tradicionalsa la nova economia

Els sectors econòmics tradicionals,especialment el comerç, necessiten adaptar-seals requeriments de la nova economia, és adir, millorar la qualitat i diferenciar la sevaoferta. En aquesta línia treballem el Centre deRecursos Mediambientals i el PatronatMunicipal de Turisme i Comerç.

L’empresa Fomento de Cons-trucciones y Contratas SA ha sig-nat un contracte amb l’Ajun-tament per 8 anys amb un importanual de 5.127.575,73 euros(853.156.815 pessetes). Aixòconverteix la concessió de recolli-da d’escombraries i de neteja vià-ria en el contracte més importantque signa l’Ajuntament.

L’acord amb l’empresa inclou laneteja viària i pública; la recollidade residus sòlids urbans, depaper, cartró i envasos, de matèriaorgànica i de materials volumino-sos i el servei de deixalleria.

L’objectiu és adequar el servei ales necessitats de la població, demanera que el resultat sigui dequalitat. La modernització delmaterial és clau en l’aposta per

millorar el servei. La nova conces-sió es caracteritza per un incre-ment substancial de la maquinà-ria. Gran part del servei s’ha meca-nitzat amb la incorporació d’e-quips de tecnologia puntera, vehi-cles insonoritzats i un baix nivelld’emissions contaminants. I ésque els nous vehicles de grantonatge utilitzen com a combusti-ble el gas natural, que redueix

bona part de les emissions conta-minants a l’atmosfera.

Al polígon Agro-Reus s’està cons-truint un parc central de maquinà-ria, un espai on estacionar tos elsvehicles en servei. El parc dispo-sarà d’un taller per al matenimentdels equips i de les oficines pergestionar el servei. A més s’hi ins-tal·larà una estació de compressió

de gas natural, per subministrarcombustible als vehicles.

Més reciclatgeUn dels reptes de l’Ajuntament ésl’augment del reciclatge. Actual-ment més del 20% dels residusgenerats a la ciutat es reciclen.L’any 2001 es van generar46.000 tones de residus, delsquals més de 33.000 van ser inci-nerats. L’objectiu és que aquestaquantitat no creixi, tot i que elvolum de residus generats aug-menti any rere any.

Per aconseguir-ho cal incrementarla selecció d’escombraries. Enaquest sentit, ha de millorar la re-collida de matèria orgànica. L’a-posta de l’Ajuntament és estendrela recollida de brossa orgànica atota la ciutat a partir de la tardor. ◆

Reus més net: la neteja públicaa tot gas

La nova concessió de la prestació del serveiintegral de recollida de residus sòlids urbans ide neteja viària és un exemple més de lamillora de qualitat dels serveis públics. Enaquest cas s’aposta per la modernització de lamaquinària de cara a prestar un millor servei ala ciutadania.

Daniel PiRegidor de Medi Ambient

Opinió

El servei de neteja pública varecollir l’any passat 46.120tones de residus. Aquesta xifraequival a 1,40 quilos de brossaper habitant i dia, unaquantitat encara per sota de lamitjana catalana (1,54 q/habdia), però que s’incrementaany rera any.

Per fer-nos una idea, la brossarecollida en un any posada enun camp de futbol arribaria al’alçada d’un edifici de 12pisos. D’aquestes 46.120tones, 10.354 (un 22,45 %)es van recollir de manera

selectiva mitjançantcontenidors, recollida de cartróporta a porta i les deixalleries.La resta va ser incinerada,amb el cost econòmic iambiental que això suposa.Reus recicla més de la mitjanade les ciutats de la nostramida, però encara resultainsuficient: la major part (fins aun 70 %) del que s’incinerapodria reciclar-se si haguésestat dipositat correctament.Per donar un millor servei enl’àmbit de la neteja i larecollida de residus,l’Ajuntament ha endegat un

ambiciós pla de renovació delservei i de la maquinària. Aviates col·locaran nous contenidorsa bona part de la ciutat, ambmajor capacitat, mecanismed’obertura per pedal itancament automàtic.

A la tardor s’estendrà el serveide recollida de matèriaorgànica a tota la ciutat,coincidint amb una campanyade sensibilització ciutadana.Però per molts mitjans públicsque hi destinem, per avançarcap a una ciutat mérs neta calla col·laboració ciutadana. És

un deure de convivènciadipositar la brossa dins delcontenidor, tancada irespectant l’horari establert. Percompromís cívic, cal utilitzar elselements que faciliten elreciclatge. I encara podeupreguntar-vos si tots els residusque genereu a casa sóninevitables. Potser molts ja els incorporavael producte, però segur quealguns ens els podem estalviar.I aquesta és sempre la millorsolució: el residu que no esprodueix és l’únic que nogenera cap problema ◆

Brossa, com menys millor

el comerç atrau

visitants icontribueix acrear marca

de ciutat

La taxade la

brossa el 2003

Segons la propostad’ordenances fiscalsaprovada pel Ple, elrebut de la brossas’incrementarà en 0,47cèntims d’euro en27.000 habitatges deReus, més del 80 %del total de la ciutat ◆

La Dada

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:52 Página 14

Oportunitats per a tothom

El Mercadal17

Oportunitats per a tothom

El Mercadal16

Les SAM, Societats AnònimesMunicipals, són una fórmulainnovadora que es basa en l'apli-cació a la gestió pública de crite-ris de gestió propis del mónempresarial. Aquesta fórmula hapermès al sector públic local con-figurar-se com un agent actiud'intervenció en l'economia de lanostra ciutat.

La constitució del grup empresa-rial Innova és una nova apostaen aquest camí de la racionalit-zació i l'optimització de recursos.

En primer lloc, Innova suposauna millora important de la ges-tió de les societats existents ambl'establiment de sistemes de tre-ball comuns i la constitució d'ungrup amb una important capaci-tat financera. I, en segon lloc,

Innova ha de permetre emmar-car l'activitat de les societats anò-nimes municipals en una pers-pectiva de grup que asseguri unavisió estratègica de ciutat.

És a dir, que permeti refermar lafunció de les SAM com a pecesbàsiques per a l'execució d'unapolítica de progrés, no única-ment com a instruments de ges-

tió. Una perspectiva estratègicade ciutat que és una perspectivaestratègica de territori, en el sen-tit d'exportar, des de Reus, expe-riències que puguin estendre elprogrés a altres localitats. Això ésfruit de la voluntat de projectarl’actuació de l’Ajuntament deReus de manera més àmplia,deixant de banda una acció aïlla-da i individualitzada. Sense obli-dar el volum d'importació derenda que suposa aquesta expo-tació de serveis a altres pobla-cions o municipis.

L’èxit de les societats anònimesconstitueix sense cap mena dedubte un capital de vital impor-tància per a Reus.

El primer hòlding municipalInnova és el primer hòldingmunicipal de tot l’estat. Aquestfet demostra una vegada mésque des de l'Ajuntament s'haposat en funcionament un ins-trument innovador al servei deldesenvolupament socioeconò-mic local.

Innova, a més, pretén donar sor-tida a un altre factor: la manca derecursos i de marge d'acció deri-

vats de la retallada de l'autono-mia financera que projecta elgovern de l'estat.

El progrés des delpunt de vista socialLa millora de la gestió, però, noha de fer oblidar la prestació deserveis als col·lectius que encarano han accedit als mínims neces-saris. Aquest objectiu és del totirrenunciable i es materialitza enun conjunt d'accions adreçades ales persones: en matèria deprestacions socials, d'educació,d'inserció laboral, de formació id'integració social i cultural.

Pel que fa a la integració, cal tenirpresent que la nostra ciutat, i elconjunt del Camp, no queden almarge dels moviments migrato-ris. En aquests moments, la taxade població estrangera que hi haa la ciutat és del 5,45%, una xifraque en els propers anys, en sin-tonia amb el conjunt d'Europa,serà més important. Aquestesdades fan que es treballi perquèla integració d'aquests nouscol·lectius es desenvolupi des deplantejaments autènticamentinterculturals. Què vol dir des deplantejaments interculturals? Nimés ni menys que integrar elsnous col·lectius sense crear bos-ses d'exclusió. Garantint quetotes les persones, sense dife-rència, gaudeixin dels mateixosdrets i estiguin obligades pelsmateixos deures.

Un altre objectiu prioritari és lacohesió social: cal treballar enaquesta direcció estenent lesoportunitats de desenvolupa-ment a totes les persones. ◆

Les empreses municipals:serveis públics de qualitat

Els ciutadans i ciutadanes tenen tot el dret aexigir a l’administració la prestació de serveispúblics eficients i de qualitat. Aquest ésl’objectiu que persegueix l’Ajuntament de Reusquan es planteja la creació de societatsanònimes municipals ara agrupades sota elgrup Innova.

Gaudí és un referent d'excepcióen la definició de la marca deciutat de Reus. De la mateixamanera ho és el patrimoni mo-dernista. D'aquí la importànciade la tasca de projecció exteriorque du a terme el PatronatMunicipal de Turisme i Comerç.Un bon exemple n’és la rutamodernista, que ja ha rebut30.000 visitants.

L’Espai GaudíEn aquest context s’emmarcal'Espai Gaudí. Un espai em-blemàtic situat a l’edifici delBanc de Santander –recent-ment adquirit per l’Ajuntamentper 3,90 milions d’euros (650milions de pessetes), que agru-parà les oficines del Patronat deTurisme i Comerç, la recepcióals turistes i un espai dedicat a

Gaudí. Un espai tematitzat en lalínia de l’oci cultural que estàquallant a tot Europa. Tot plegat,suposarà una inversió de 2,40milions d’euros (400 milions depessetes).

Dues de les empreses de comu-nicació i de museística més im-portants de l’estat treballen perdefinir els continguts d’aquest

futur espai que vol ser l’entrada ala ciutat.

La ciutat portes endinsParal·lelament a la creació demarca de ciutat cal enfortir la pro-jecció a nivell intern. És a dir, quela percepció que els reusencs iles reusenques tenen del seuentorn sigui cada dia millor. Peraconseguir una ciutat més habi-

table, més respectuosa amb lespersones.

La creació de l'Agència delPaisatge Urbà ha suposat unaaposta clara en aquest sentit.Coordinar i impulsar les actua-cions per aconseguir un entornurbà cohesionat era una inversiónecessària per transformar lanostra fesomia urbana i, a travésd'aquesta intervenció en l'entorn,millorar la qualitat de vida. Unbon exemple n’és la campanya“Reus, fes goig”, que promou larehabilitació i millora dels habitat-ges de la ciutat.

L’oferta cultural Des de l'Ajuntament, i de mane-ra especifica des de l'IMAC, s'hatreballat els darrers anys per ferde la cultura un esdeveniment

Construir marca de ciutat és dibuixar el Reus del futur

El concepte de marca de ciutat és cabdal perdefinir Reus i fer-ne una ciutat amb capacitatde diferenciar-se en una societat globalitzada.A l'hora de definir el seu perfil de ciutatcontemporània Reus compta amb un grancapital on destaca, per exemple, la figura il'obra d'Antoni Gaudí.

Jordi Bergadà MasquefRegidor d’Arquitectura

i Urbanisme

Opinió

La fesomia d'una ciutat és elresultat de les intervencionsarquitectòniques que hantingut lloc al llarg dels anys. Lahistòria —les necessitats demecanismes de defensa,l'esplendor de les èpoques depuixança econòmica, elcreixement demogràfic, etc. —marquen també el territoriamb elements propis que sónsignes d'identitat. Però unaciutat és també —i sobretot— elresultat de la idea que lespersones que hi viuen hananat desenvolupant del seuentorn.

En aquests moments, des del'Ajuntament estem donantforma urbanística a un modelde ciutat que, d'acord amb elsplantejaments estratègics, situales persones en primer lloc. Ésa dir, converteix els carrers, lesplaces i els diferents espais enescenaris permanents del'activitat ciutadana i endinamitzadors d'aquestaactivitat en el sentit d'afavorirles relacions entre lespersones. Hi ha projectes enmarxa que exemplifiquenaquesta voluntat: el Pallol,l'entorn del barri del Carme, el

parc del Roquís, el camp defutbol del barri Montserrat…Més enllà, la reordenació deles entrades a la ciutat i l'espaique quedarà lliure un cop esconcreti el desplaçament del'actual via del tren definiran lafesomia del Reuscontemporani, del Reus delsegle XXI.

Perquè tots aquests projectesresponguin a l'objectius'imposa un comúdenominador: la qualitat.Qualitat en la tria delsmaterials que componen el

paisatge urbà —i quecontribueixen a definir això queanomenem "marca deciutat"— i qualitat en laconcepció, entenent quel'espai urbà és un bé col·lectiuque cal rendibilitzar al màximper posar-lo al servei de lespersones. Perquè la gent sesenti a gust a casa seva itambé al carrer, perquè tinguia la seva disposició espaispúblics de qualitat, amb zonesverdes i equipaments perquèl'entorn col·lectiu sigui realmentaquest espai de relació quevolem. ◆

La ciutat de les persones

innovaGRUP D’EMPRESES MUNICIPALS

Reus2005

serveis públicsamb gestió de

caràcterempresarial

reus ha

d’aprofitar elseu capital perprojectar-se a

l’exterior

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:52 Página 16

Oportunitats per a tothom Oportunitats per a tothom

El Mercadal19

El Mercadal18

d'autèntica projecció ciutadana,entenent l'oferta cultural com uningredient bàsic per a l'establi-ment d'uns nivells adequats dequalitat de vida i de progrés. Laconsolidació, en definitiva, de laidea que la cultura ha de confi-gurar-se també com un elementde la marca de ciutat que avuirepresenta Reus en el mapa delpaís.

Des d’aquesta perspectiva, la fór-mula dels festivals des de la quals’orienta bona part de la políticacultural reusenca coincideix ambl’estratègia general que s’ha anatconsolidant a moltes altres ciu-tats de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta estratègia ésoferir un producte diferenciatque pugui respondre a l’interès

del públic general, no només delpúblic més immediat.

Al costat de l'oferta cultural genè-rica, cal tenir present els esdeve-niments de caràcter extraordinarique poden esdevenir platafor-mes de projecció exterior. Perexemple, la celebració de l'AnyGaudí, que des de Reus s'haplantejat com una oportunitatvaluosíssima per lligar el nom dela ciutat amb el de l'arquitecte iper reinvidicar els valors d'inno-vació i de creativitat que Gaudírepresenta.

Hi ha també en el cas de la cul-tura, com en el de l'activitat firal,un factor que cal tenir en comp-te: els espectadors de fora deReus que han participat enguanyen el Trapezi, per exemple, han

estat usuaris de la ciutat. Això sig-nifica que als restaurants, cafete-ries i botigues la programació delTrapezi ha deixat empremtatambé en volum de facturació.

L’empremta urbanística L’urbanisme és, sens dubte,una peça central en la definiciód'aquesta marca de ciutat. Desde l'Àrea de Serveis Territorialss'està realitzant una autènticatasca de reflexió i de disseny alvoltant de la ciutat futura. Unafeina que suposa la fixació deles possibilitats de creixement ila definició del concepte de ciu-tat.

Tot plegat dóna lloc al croquis dela ciutat del segle XXI, continguten quatre grans anelles:- El tomb de ravals, que ha de ser

el resultat d'una lectura con-temporània del centre que elconverteixi en un espai obertcapaç d'afavorir les relacionsentre les persones i on con-visquin diferents usos.

- L'anella dels passejos i les rie-res, que ha de definir la ciu-tat dels vianants, el gran cen-tre comercial obert capaçd'afegir, a l'oferta dels apara-dors, valors complementarisque identifiquen l'oferta reu-senca.

- L'anella de les rondes, que hade garantir la connexió delcentre amb tots els barris.

- I l'anella de les variants, amb laqual s'han de relligar elsaccessos a les noves infraes-tructures que connecten laciutat amb el territori.

Hi ha projectes emblemàtics encadascuna d'aquestes anellescom ara el Pallol, la reurbanitza-ció de l'entorn del barri delCarme o la plaça de la Llibertat.També hi ha grans reptes defutur: per exemple, la remodela-ció dels principals accessos a laciutat i la transformació urbanísti-ca derivada del trasllat de l'actualvia fèrria un cop es defineixi eltraçat del tren.

El tren, novament, com ha passaten altres moments històrics,determinarà les possibilitats decreixement i la configuració de laciutat. I no únicament en termesde paisatge urbà, sinó en termesde creixement residencial.

Una ciutat per viureReus reuneix bones condicionsper acollir nova població. Peratraure la nova ciutadania quedecideixi instal·lar-se a Reus per-què a Reus s'hi viu bé. Perquèl'oferta general de la ciutat defi-neix, efectivament, un "horitzód'expectatives de ser feliç". I siaconseguim que també l'activitateconòmica sigui atractiva el crei-xement està assegurat.

Però cal que aquest creixementsigui equilibrat i sostenible. En

termes mediambientals i en ter-mes socials. Sense depredar elterritori amb casetes aïllades quedesprés no permetin invertir enla qualitat dels carrers o en es-pais públics i zones verdes.

Tot plegat ha de definir aquestnou marc urbà on s'insereixi ladiversitat de l'oferta reusenca. Entermes de comerç, per exemple,on puguin lluir com cal els esta-bliments comercials més espec-taculars. I, al seu costat, enaquest gran vuit comercial a celobert, els petits comerços espe-cialitzats. Tots amb el segell dis-tintiu de la qualitat.

És aquest el concepte genèric demarca de ciutat. I és aquest unvalor importantíssim. Un valorabstracte, eteri i difícil de definir,

però que es percep claramentquan es passeja per una ciutatque ha aconseguit donar-liexpressió.

“Reus Impuls 2005”La ciutat en l’horitzó del 2005 ésel resultat de la participació ciuta-dana en la definició d’un modelde ciutat. Ara aquesta feina con-tinua amb la celabració delsfòrums.

Però hi ha un altre projecteimportant en curs adreçat espe-cíficament a la ciutadania. Unprojecte que té com a objectiu lamillora de la percepció que laciutadania té de la seva ciutatprenent com a referència laimplicació dels barcelonins en elprojecte de la Barcelona olímpi-ca. Una campanya que, a partir

del setembre que ve, sota ellema genèric "Reus Impuls2005", ha d'actuar com a revul-siu perquè la ciutadania confiï enles possibilitats —les seves i lesde la ciutat— d'anar endavant.Perquè la gent de Reus s'adhe-reixi, amb entusiasme i il·lusió, aaquest projecte col·lectiu deconstrucció del nou model deciutat.

Amb aquest plantejament sobrela taula queda clar que els con-ceptes de Ciutat del Coneixe-ment i de marca de ciutat ambque es treballa, més enllà defacilitar un procés de renovacióeconòmica o tecnològica, han deser la base de la construcciód’una nova forma de convivènciai d’interacció social en el Reusdel futur. ◆

Eduard Ortiz i CastellóRegidor de Promoció

de Ciutat

Opinió

La promoció de la ciutat vamés enllà dels reclams turístics.No es tracta només de definirpropostes atractives perquè lespersones que ens visitin passinuna estona agradable, sinód'articular una oferta genèricaque expressi la nostra identitatpròpia. El patrimoniarquitectònic, especialment elllegat modernista, l'ofertacomercial, l'oferta cultural i totsi cadascun dels ingredientsque fan de Reus una ciutatviva han de tenir un espai enaquest plantejament i han deser, per tant, elements de

projecció exterior. Al mateixtemps, la promoció de la ciutatha de passar també per lapròpia ciutadania, de maneraque els reusencs i lesreusenques se sentinidentificats amb la ciutat i sesentin orgullosos de viure-hi. És des d'aquesta perspectivaque cal entendre la feina ques'està fent des de l'Ajuntament.En primer lloc, la tasca delPatronat Municipal de Turismei Comerç, tant pel que fa a lapromoció del patrimonimodernista com pel que fa ales activitats de suport a

l'activitat comercial. O lacelebració de l'Any Gaudí, queva més enllà de lacommemoració estricta perlligar de manera indissoluble elnom del genial arquitecte ambel de la ciutat de Reus i,sobretot, perquè aquest lligames mantingui i es refermiencara més en el futur. Senseoblidar, pel que fa a laprojecció interna, a la millorade la percepció que elsciutadans i ciutadanes tenende la ciutat, la posada enfuncionament de l'Agència delPaisatge Urbà.

Tot plegat, accions en curs queens han de permetrediferenciar-nos de la resta deciutats per la nostra capacitatd'expressar una manera de serque ens és pròpia. Unamanera de ser que ens hadiferenciat al llarg dels segles ique avui cal saber projectardes de plantejaments actuals.

És a dir, des de criteris dequalitat, amb una ofertadiversificada i àmplia en quèl'activitat comercial i l'activitatlúdica siguin parts indestriablesde l'oferta genèrica de ciutat.◆

Expressió d'una identitat pròpia

Acabats Iniciats

Reus 541 1.384

Tarragona 1.930 1.755

Salou 875 689

Cambrils 497 911

Vila-seca 760 284

Valls 363 351

El Vendrell 471 710Font: DPTOP

Habitatges acabats i iniciats 2001 Reus, goig.fes

reus té tots elsingredientsper atraure

visitants i novapoblació

ccultura i

urbanisme,dos aspectesdefinidors dela marca de

ciutat

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:53 Página 18

Oportunitats per a tothom

El Mercadal20

Oportunitats per a tothom

El Mercadal21

El rei Joan Carles va rebre l’alcal-de de Reus al Palau de laZarzuela en una visita institucio-nal, protagonitzada pels repre-sentants de la Comissió Execu-tiva de la Federació de Municipisi Províncies, de la qual formapart Lluís M. Pérez. Aquest orga-nisme agrupa representants delsajuntaments de tot l’Estat i és undels principals interlocutors ambel govern central en matèriad’administració local. Dintre de laFEMP, Lluís M. Pérez és el vice-president de la Comissió d’Hi-sendes Locals.

La casualitat va fer que tot justel dia en què hi havia progra-mada la visita dels represen-tants de la comissió executivade la Federació de Municipis iProvíncies al Palau de la Zar-zuela, entre els quals es comp-ta Lluís Miquel Pérez, la infantaCristina va donar a llum el seutercer fill a Barcelona, per laqual cosa l’alcalde de Reus vapoder felicitar en persona el reiJoan Carles pel naixement deMiquel Urdangarín de Borbó, elcinquè nét dels reis. Unes set-manes abans, l’alcalde haviasaludat la reina Sofia en el marcdels actes de l’any Gaudí. ◆

Més d’un miler de nens i nenesvan ballar una sardana multitu-dinària al Mercadal. Un any més,i aquest ja és el tercer, hi vanprendre part els infants que hanparticipat en el programa muni-cipal de la Regidoria d’En-senyament “Coneguem el mónde la sardana”, que vol aproparuna de les tradicions més repre-sentatives de Catalunya als méspetits. En pocs anys, aquestapeculiar festa fi de curs queomple de color, música i grescael Mercadal ha esdevingut unacita ineludible.

El programa “Coneguem el mónde la sardana”, es realitza a lesescoles amb la col·laboració delPatronat Sardanista de Reus. Elcurs, de sis hores de durada,introdueix els més joves en ladansa però també en el conei-xement teòric de la tradició. Així,aquests xiquets i xiquetes adqui-reixen coneixements sobre lacobla i els seus instruments, s’a-proximen a la història de Cata-lunya a través de la història de lasardana, amplien els seus conei-xements de cultura popular i, undels aspectes més importants,incorporen al seu bagatge perso-nal una bona experiència. ◆

El director teatral reusenc FerranMadico va ser l’encarregat dedonar el tret de sortida a la FestaMajor de Sant Pere amb la lectu-ra del Pregó davant d’un audito-ri que omplia el Saló de Plens del’Ajuntament de Reus.

Madico, el director de Bodasde Sangre i Terra Baixa, vaacunyar un nou concepte: "Bo-gesia", per referir-se a la fusiódels termes burgesia i bogeria,una barreja de la qual van fergala il·lustres personatges comGüell, mecenes de l’arquitecteAntoni Gaudí. Va reivindicar,doncs, per a Reus, aquesta"bogesia" i va acabar el seupregó amb una crida a la parti-cipació en la festa: «Ciutadans,ciutadanes. Gaudim, embogimper ser feliços!» ◆

El festival de FestivalsEls Festivals d’Estiu de Reus em-marquen tota l’oferta culturalque es coordina des de l’IMACper als mesos d’estiu.

Enguany els festivals arriben ja ala tercera edició amb l’etiquetade festival de festivals, ja queengloben altres activitats ambuna trajectòria consolidada comel Festival de Blues, la Nit deClaqué o el certamen Músiquesdel Món.

Una de les principals caracterís-tiques dels Festivals d’Estiu ésla seva aposta per omplir decultura diferents espais de laciutat on habitualment no hiarriba la dansa o la música. Unbon exemple n’és el cicle Mú-sica a la Cambra, amb l’organit-zació de concerts a espais mo-

dernistes com ara el Xalet Serra,el Pavelló dels Distingits del’Institut Pere Mata o els jardinsde la Casa Rull.Un altre espai dels Festivals és laplaça del Teatre, en aquest con-text concebuda com a “espaid’autor”. Enguany s’hi podranescoltar diferents estils musicalsa la fresca, ingredient que tambécaracteritza el cicle de cinemaque es fa a La Palma.

La programació teatral hi és pre-sent amb la participació activadels teatres Bartrina i Fortuny.Des de l’any passat, a més, ladansa té un paper determinantals Festivals amb el cicle Dansa apeu pla, que pretén acostar totesles modalitats de la dansa alpúblic amb sessions els dijous ala tarda a la plaça del Teatre. ◆

El rei Joan Carles rep Lluís M. Pérez

Ferran Madico, pregoner de la Festa Major

Sardanamultitudinàriaal Mercadal

FOTO

: NIE

PCE

FOTO

OFI

CIA

L C

ASA

REIA

LFO

TO: N

IEPC

E

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:53 Página 20

Opinió

El Mercadal22

PSC

Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC

Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

Què cal davant laimmigració?

Economia ieconomiasubmergida

El comerç,motor del’economia

Si alguna cosa acabagenerant en la ciutadaniaescepticisme i dessassossec,són, davant realitats concretesi des de determinadesinstàncies polítiques, elsdiscursos buits de contingut. Idavant el fenomen de laimmigració es corre aquestperill. La immigració no és unproblema, sinó un fenomenque requereix l’adaptació dela societat d’acollida i de lespersones que arriben. Laimmigració és una valuosacontribució a la societat,imprescindible per alsosteniment del model social, iglobalment enriquidora tanten termes culturals com deconvivència. Però no tot sónconseqüències positives, i elsproblemes que la immigraciógenera no poden afrontar-se,només, amb l’apel·lació devalors com la llibertat, laigualtat i la solidaritat. Peròtampoc amb una actituddemagògica i intolerant. Lapolítica de realitats querequereix el tema passa, enprimer lloc, per la necessitatde fixar els contingentsd'immigrants que la societatpot incorporar dignament.

Perquè un política de “portesobertes i papers per a tothom”suposa condemnar milers depersones a viure encondicions de precarietat id’explotació, afavorint la sevaconversió en ostatges denoves màfies, alhora ques’afavoreix l’aparició de brotsracistes i xenòfobs. Només através del control rígid defronteres, possibilitant ladevolució i l’expulsió delsirregulars des del respecte a laseva dignitat. Només a travésde l’aplicació de lleis eficaces ila col·laboració amb els païsosd’origen, afavorint eldesenvolupament dels menysavançats. I només ambl’adopció de polítiques activesque fomentin la integracióaconseguirem evitar laprincipal causa de laimmigració irregular iaconseguirem la societatharmònica i cohesionada quetots desitgem. Cal un ampliacord polític i institucional, isostreure el tema de lesdisputes electorals. Nomésamb l’aplicació d’una políticade realitats afrontarem ambeficàcia la inseguretat de laimmigració. ◆

Alguns estudis queregularment fan les entitatseconòmiques ens diuen queReus està en un bon moment.A una renda per càpita bonahi sumem una taxa d’atur deles més baixes de l’estat i, siens fiem només de lesestadístiques, ja tenimingredients per assegurar quesom en una ciutat amb bonaqualitat de vida i, si convé dir-ho així, gairebé privilegiada.Als que ho vivim de prop, però—i si a més tenimresponsabilitats polítiques coma càrrecs electes— ens convéfer una altra lectura ni tantafalagadora ni tant cofoista.Trobem més recomanablemesurar les possibilitats de lanostra ciutat per incrementarla generació de riquesa ialhora analitzar el graud’aprofitament que femd’aquestes possibilitats. Encaraque només sigui per donarllarga vida al bon momentque, en general, està vivint elnostre entorn econòmic. I ésen aquesta lectura, la de lespossibilitats i les realitats, queno ens podem sentir tantsatisfets com sembla. Estemtrigant massa a convertir en

realitats les idees. Estemtrigant massa a desenvoluparel sòl industrial previst des defa quatre anys. Anem massalents a l’hora d’injectar nousmotors econòmics a la ciutat.Haurem trigat deu anys a ferrealitat el Pallol. Som feixucsper fer de Reus, no una ciutateconòmicament estable, queara per ara ho som, sinó unaciutat econòmicamentcapdavantera. Si no hoveiéssim possible no horeclamaríem però com queestem convençuts que éspossible fer-ho, ho reclamem.

Aquesta no és una lecturanegativa, ni la d’un partit queté la responsabilitat de ferd’oposició. És una lectura enpositiu, tractant d’injectarcoratge i valentia a tots elsque, poc o molt, en tenim laresponsabilitat. No ens enpodem anar a dormir satisfetssi no estem convençuts queesgotem totes les possibilitatsal nostre abast —per moltesfloretes estadístiques que enstirin— i si no som capaços defer aflorar aquesta quantitatd’economia potencial arasubmergida. ◆

ERCPPC

Opinió

El Mercadal23

Empar PontPrimera tinenta d’AlcaldePortaveu del GM d’ERC

Claus per a una ciutatcohesionada

Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ICV

La Dolors, el Ramon i la Josepa

Reus ha estat, és i ha de seruna ciutat amb clara vocaciócomercial. La seva capacitatd’atracció, la diversificació del’activitat, l’amplitud d’oferta,l’existència d’un gran sector deserveis a les persones i a lesempreses de caràctercomplementari, són nomésalguns dels factors que hanpermès la consolidació del seupaper com a centre comercialsupracomarcal i referentprovincial. Però no hemd’obviar la important expansióque han experimentat elssectors comercials d'altreslocalitats properes,desenvolupant processos deràpida consolidació i generantnous enclavaments queactuen com a competènciadirecta de l’oferta de Reus.Exemples paradigmàtics sónla Costa Daurada i, un copmés, Tarragona. El teixitcomercial de la ciutat haseguit avançant,especialitzant-se i consolidantla seva oferta, però fent-hoamb una intensitatsubstancialment menor que laresta del nostre entorngeogràfic a causa,segurament, de la manca de

visió i la poca ambició delssuccessius governs municipalsque han governat i governenencara, que han optat peraprofundir el model decomerç de proximitat localitzatdins el nucli urbà,principalment al nucli antic,renunciant a la pràctica aqualsevol altra alternativa perviable o atractiva que esplantegés. Per evitar que laciutat quedi relegada, cal unaaposta comercial per ladiversificació del model actual,on la convivència entre elcomerç tradicional urbà izones comercials i lúdiques ala perifèria sigui capaç degenerar noves centralitats perrevitalitzar alguns barris iesdevenir pol d’atracció devisitants que incrementin elsfluxos potencials deconsumidors. Diversificar percréixer hauria de ser la receptaessencial de l’activitat comercialen el futur immediat il’estratègia d’actuació de lesautoritats municipals hauria depassar per aquí si realment esvol avançar i tornar-nos asituar com a ciutatcapdavantera de lademarcació en comerç. ◆

Aquest Mercadal ens permetconèixer com funcionaeconòmicament la ciutat i capon s’encaminen les directriusde capital del municipi. De fet,l’estructura financera de laciutat és complexa, peròpermet una bona distribuciódels recursos. L’abastd’aquesta política econòmica,que es planteja el present i téclares expectatives de futur,afecta molts àmbits. Sónindestriables les intervencionsen gestió econòmica amb elcreixement de la ciutat i ambuna visió àmplia de futur. Undels aspectes interelacionatsper aquesta actuació ésl'urbanisme i el plantejamentfísic de la ciutat. La ubicaciódel parc tecnològic i de serveissuposarà una de les clausperquè una de les zonesperifèriques de la ciutat disposid’un focus vitalitzador iestructurador molt important.Situar aquest complex darreremateix de la Facultat deCiències Econòmiques iEmpresarials té una fortacàrrega simbòlica, peròencara té una càrrega efectivamolt més important i evident.Aquest polígon, que ha de

congregar empreses amb unaambició tecnològica important,ha de ser la clau de voltaperquè l’expansió de la ciutatvers aquella zona comenciamb força i amb empenta. A això cal afegir-hi latranscendència que suposaràper a aquesta àrea –i, deretruc, per a tota la ciutat– eldesplaçament de la via deltren. Actualment,determinades zones urbanesno estan integrades pel pasde la via. A partir de la fermaimplicació dels polítics d’ERC ide la constitució a finals demaig de la comissió que técom a objectiu definir elsdetalls del pas del tren d’altavelocitat pel terme municipal,això està en vies de solució.No es tracta d’una solucióimmediata, perquè és unamodificació de granenvergadura, però sí d’unasolució eficient. Aquests doscomponents ajuden a definirel que a ERC hem tingut coma pilar de ciutat: fer de Reusuna estructura urbanacompacta, sense fisures isense segmentacions, demanera que es visqui la ciutatd’una manera cohesionada ◆

La pensió de la Dolors nosupera els 300 euros mensuals.Des que el seu marit falta —arafarà 4 anys— es troba sola i licosta arribar a fi de mes. ElRamon es mou en cadira derodes per la ciutat a causa d'unaccident de cotxe. Li agradariaque les persones amb mobilitatreduïda com ell es poguessinadreçar a una oficina d'infor-mació i assessorament sobreles exempcions fiscals, lesajudes o els recursos quenecessiten.

La Josepa té al seu càrrec tresnéts i un marit a l'atur. El seupetit sou és l'únic que arriba acasa i necessitaria més suport i

ajudes per tirar endavant lafamília. Malaura-dament, lessituacions de la Dolors, elRamon i la Josepa no són unaexcepció a la nostra ciutat.Segons l'Observatori de laPobresa del 2001 prop d'unmiler de reusencs viuen ensituació de pobresa extrema i4.000 són a un pas de laprecarietat i la manca derecursos. L'estadística defineix laseva situació com a personesen el llindar de la pobresaperquè els costa fer front al costde l'habitatge, els rebuts d’aiguao gas i els és impossible assu-mir despeses imprescindiblescom les medicines. A aquestesxifres cal afegir-hi les persones

en risc d'exclusió social, que escalcula que són 9.000 a Reus.

No estem acostumats a parlard'aquestes dades. En els darrersanys, Reus ha estat notíciajustament pel fet contrari: hadestacat en el rànquing estatalde poblacions amb majorqualitat de vida, menor atur imajor generació de riquesalocal. Aquest balanç positiu–que ens ha fet ser optimistes anivell econòmic i empresarial—ha amagat en bona part larealitat quotidiana de la Dolors,el Ramon i la Josepa, personesque necessiten més suport. Sivolem viure en un Reuscohesionat socialment, convé

tenir en compte els seus casos iaplicar més —i millors—mesures per ajudar-los.

Sovint hem vist que la resolucióde nous fenòmens implicanoves solucions i eines. Peraquest motiu, ICV proposa lacreació d'un Institut Municipald'Acció Social (IMAS) quegestionaria de manera global laplanificació i prestació delsserveis socials de titularitatmunicipal. Un nou instrumentsense l'increment de recursosserviria de ben poca cosa,motiu pel qual proposem com apunt de partida d'aquest nouens un augment d'un miliód'euros per polítiques socials. ◆

ICV

CiU

cal un ampliacord en

temesd’immigració

Eduard Ortiz

reus ha de seruna estructura

urbanacompacta

EmparPont

nous

fenòmens,noves

solucions AntoniOliach

L’espai de reflexió dels diferens portaveusmunicipals gira en aquest número entorn del’economia, eix principal de tota la revista. Undels temes destacats és el plantejament futur dela ciutat, tant a nivell comercial com urbanístic.Al costat de les dades econòmiques, però,també hi ha lloc per la crida a un acord políticampli sobre els temes d’immigració i lanecessitat de crear un ens que plantegi l’acciósocial que es du a terme a la ciutat d’unamanera global. ◆

cal diversificar

l’ofertacomercial

actualLópezMallol

es triga massaa executar les

ideesTomàs

Barberà

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:53 Página 22

El Mercadal

*Aj. El Mercadal 5a ep. 19 17/9/02 17:53 Página 24