AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA ALT PENEDÈSmedia.seu-e.cat/acteca/822700000/2013/a6dec46d-33... · A Sant Martí Sarroca, el dia vint-i-u de març de l’any dos mil tretze, en

AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA ALT PENEDÈS

c. Ferran Muñoz, 4-6 - 08731 Sant Martí Sarroca (Barcelona) Tf.: 93.899.11.11 Fax: 93.899.15.12 e-mail: [email protected]

1

ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT EN DATA DE 21 DE MARÇ DE 2013. Identificació de la sessió: Sessió número 2. Caràcter: Extraordinari Lloc: Sala de Plens Dia: 21 de març de 2013 Hora: 21:00 hores ASSISTENTS: Sr. Ramon Carbó i Vert, Alcalde-president. Sr. Josep Olivella i Almirall, 1r Tinent d’Alcalde i Regidor del grup de CIU. Sr. Francesc Puche i Escofet, 2n Tinent d’Alcalde i Regidor del grup de CIU. Sra. Laia Farré i Busqué, 3a Tinent d’Alcalde i Regidora del grup de CIU Sra. Àngels Vallès i Bou, Regidora del grup de CIU. Sr. Óscar Gutiérrez i González, Regidor del grup de CIU. Sr. Domènec Colet i Alàs, Regidor del grup del CIU. Sra. Àngels Rus i Sánchez, Regidora del grup d’AM-CUP. Sra. Maria Montserrat Recasens i Bel, Regidora del grup d’AM-CUP. Sr. Josep Porcell i Rojas, Regidor del grup del PSC . Sr. Josep Tort i Rubió, Regidor del grup d’ERC. Sr. Antoni Alsina Simal, Secretari - Interventor de la Corporació que certifica.

ORDRE DEL DIA: 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de les sessió celebrada pel Ple en data 21 de gener de 2013. 2.- Donar compte de les resolucions dictades per l’Alcaldia (Exp. 49/2013-S)

3.- Donar compte de les resolucions de la Junta de Govern Local (Exp.48/2013-S). 4.- Donar compte de l’informe de tresoreria relatiu al quart trimestre 2012 (Exp. 18/13-S). 5.- Donar compte de la resolució núm. 11 dictada per l’alcaldia en data 27-2-2013, per la qual s’aprova la liquidació del pressupost de l’exercici 2012 (Exp. 36/13-S). 6.- Donar compte de la resolució núm. 12 dictada per l’alcaldia en data 18-2-2013, per la qual s’aprova l’expedient 1/2013 relatiu a la incorporació de romanent de crèdit procedent de l’exercici 2012 (Exp. 37/13-S).

mailto:st.martisa@diba.



2

7.- Aprovació, si s’escau de la rectificació d’inventari i balanç de situació a 31-12-20112 (Exp. 38/13-S). 8.- Aprovació provisional, si s’escau, de la modificació del POUM (exp. 152/2011-U).

9.- Aprovació inicial, si s’escau, del reglament regulador del sistema de sanejament del polígon industrial, sector U.A. I-2 (Exp. 32/2013-S). 10.- Aprovar l’adhesió, si s’escau de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca al consorci de comunicació Local (Exp. 45/2013-S). 11.- Aprovació, si s’escau, del text refós del pla especial urbanístic de la masia de Cal Pere Sala al barri dels Hostalets (125/11-U). 12.- Precs i Preguntes. A Sant Martí Sarroca, el dia vint-i-u de març de l’any dos mil tretze, en la sala d'actes de la Casa Consistorial es reuneix el PLE MUNICIPAL, en sessió extraordinària, presidida pel Sr. Alcalde - President i amb l'assistència dels Srs. Regidors assenyalats més amunt, assistits pel Secretari - Interventor de la Corporació Sr. Antoni Alsina Simal el qual certifica. Un cop comprovada l’existència del quòrum suficient el Sr. Alcalde - President obre la sessió a les 21:00 i es procedeix a conèixer els punts inclosos a l’ordre del dia. 1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT CELEBRADA PEL PLE EN DATA 21 DE GENER DE 2013. Sotmesa l’acta a consideració del plenari resta aprovada per la unanimitat dels Regidors presents. El Sr. Alcalde pren la paraula i manifesta que l’acta del dia 21 de gener de 2013 s’aprova per unanimitat dels membres presents. 2.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DICTADES PER L’ALCALDIA (EXP. 101/2012-S). Es dóna compte de les resolucions dictades per l’Alcaldia des de la número 34 de 31 de desembre de 2012 a la número 13 de 14 de març de 2013, ambdues incloses. Es dóna compte dels decrets 3.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL (EXP. 102/2012-S). Es dóna compte de les resolucions de la Junta de Govern Local a través de les actes de les sessions celebrades des de 29 de novembre de 2012 a 14 de març de 2013, ambdues incloses. El Sr. Alcalde pren la paraula i manifesta que l’acta del dia 14 de març de 2013 s’aprova per unanimitat dels membres presents.




3

4.- DONAR COMPTE DE L’INFORME DE TRESORERIA RELATIU AL 4RT TRIMESTRE DE L’EXERCICI 2012 (EXP. 18/2013-S). Vista que la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, va incorporar al dret intern la Directiva 2000/35/CE, del Parlament Europeu i del Consell , de 29 de juny de 2000, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Vist que posteriorment la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, en el seu article 4 estableix que els tresorers o, en el seu defecte, els Interventors de les Corporacions Locals elaboraran trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos en aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada Entitat Local, que inclourà necessàriament el número i quantia global de les obligacions pendents en les que s’estigui incomplint el termini. Vist que aquest informe, sense perjudici de la seva presentació i debat en el Ple de la Corporació Local s’haurà de remetre als òrgans competents del Ministeri d’Economia i Hisenda i als de la Comunitat Autònoma corresponent que tinguin atribuïda la tutela financera. Vist que l’art. 5 de la Llei 15/2010 preveu que en l’informe trimestral s’incorpori, si s’escau, la relació de factures o documents justificatius respecte als quals hagin transcorregut més de tres mesos des de la l’anotació al registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació o s’hagi justificat per l’òrgan gestor l’absència de la tramitació dels mateixos. D’acord amb l’esmentat es dóna compte al Ple del resum de l’informe trimestral, corresponent al quart trimestre de l’exercici 2012 d’acord amb la informació detallada que consta l’expedient administratiu: QUART TRIMESTRE 2012 Número Import Pagaments realitzats durant el trimestre dins termini legal 406 299.575,69€

-Aplicats a capítol 2 400 272.614,46 € -Aplicats a capítol 6 4 26.733,23 € -Aplicats a resta pressupost 2 228,00 € Resta pagaments 22 5.287,08 €

-Aplicats a capítol 2 22 5.287,08 € -Aplicats a capítol 6 0 0,00 €

-Aplicats a resta pressupost 0 0,00 € Pagaments totals durant el trimestre 428 304.862,77 € Obligacions pendents que incompleixin termini legal al tancament del trimestre natural 0 0,00 €

Es dóna compte del decret




4

5.- “DONAR COMPTE DE LA RESOLUCIÓ NÚM. 11/2013 DICTADA PER L’ALCALDIA EN DATA 27 DE FEBRER DE 2013, PER LA QUAL S’APROVA LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2012. Exp. 36/2013-S Es dóna compte de la següent resolució: “ DECRET DE L’ALCALDIA NÚMERO 11 A Sant Martí Sarroca, a 27 de febrer de 2013 Vist l'informe emès per Secretaria - Intervenció d'aquest Ajuntament, en data 26 de febrer de l'actual. En compliment d'allò que estableix l'article 191 apartat tercer del Real Decret Legislatiu, 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 39/88 de 28 de desembre Reguladora de les Hisendes Locals. HE RESOLT: Primer.- Aprovar la liquidació corresponent al pressupost de l'exercici de 2012 de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca, d'acord amb el resum que tot seguit es detalla: a) Drets pendents de cobrament a 31-12-12 . . . . . . . . 1.138.082,64 € b) Obligacions pendents de pagament a 31-12-12 . . . . . . . . . 150.863,15 € c) Resultat Pressupostari de l'exercici . . . . . . . . . . 593.400,29 € d) Romanent líquid de tresoreria als efectes de l’art. 32 de la LOEPSF. 1.084.381,00 € Segon.- Que de l'esmentada liquidació es trameti còpia de l'expedient a l'Administració de l'Estat i a la Comunitat Autònoma en compliment de l'article 193 apartat cinquè del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març. Tercer.- Així mateix, que d'aquesta aprovació es doni compte al Ple de la Corporació. Ho mana i signa. Ramon Carbó i Vert El Secretari - Interventor- Alcalde – President acumulat «

És dóna compte del decret de la liquidació




5

6.- “DONAR COMPTE DE LA RESOLUCIÓ NÚM. 12/2013 DICTADA PER L’ALCALDIA EN DATA 28 DE FEBRER DE 2013, PER LA QUAL S’APROVA L’EXPEDIENT 1/2013 RELATIU A LA INCORPORACIÓ DE ROMANENT DE CRÈDITS PROCEDENTS DE L’EXERCICI 2012. EXP. 37/2013-S Es dóna compte de la següent resolució: “”DECRET NÚM. 12/2013 D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT 1/2013 RELATIU A LA INCORPORACIÓ DE ROMANENT DE CRÈDITS PROCEDENTS DE L’EXERCICI 2012 EXP. 37/2013-S Sant Martí Sarroca 28 de febrer de 2013. Vist l'expedient incoat relatiu a la modificació de crèdits del vigent pressupost de la Corporació per a l'exercici de 2013 per incorporació de romanent de crèdits del pressupost anterior, Vist l'informe de Secretaria - Intervenció emès en data 27 de febrer de 2013, D'acord amb el que disposa l'article 182 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’ aprova del text refós de la llei 39/88, de 28 de desembre, Reguladora de les Hisendes Locals i els articles 47 i 48 del Real Decret 500/90, de 20 d'abril, així com l'establert en les Bases d'Execució del vigent Pressupost, HE RESOLT: PRIMER.- Aprovar l'expedient de modificació de crèdits en el vigent pressupost de 2013 per incorporació de romanent de crèdits del pressupost anterior, d'acord amb l'expedient tramitat i segons el següent detall:

CRÈDITS A INCORPORAR

Crèdits extraordinaris concedits o autoritzats

CONCEPTE DESCRIPCIÓ ROM. A UTILITZAR

1 453.601.13 Sector 1- Zona Esportiva 102.432,58 €

2 453.601.20 Urb. Ctra. Del Castell 68.174,75 €

3 453.601.23 Quotes Ajunt. Urb. Sector UD-1

2.000,00 €

4 336.650.00 Rest. Església-Conveni La Caixa 65.869,22 €

5 150.609.01 Passera Cal Garguinyola 30.221,30 €

6 151.227.10 Narcís Tussell, modif. Puntual POUM 1.416,00 €

150.765.00 Consell Comarcal-Torrelles - RoviraRoja 4.568,48 €




6

7

8 230.480.00 Creu Roja 5.000,00 €

TOTAL CRÈDITS A INCORPORAR 279.682,33 €

FINANÇAMENT

* Romanent de Tresoreria Afectat 229.261,33 €

* Romanent lliure disposició liquidació exer. 2012

* R.T. A 31-12-2012…..1.336.121,74€

* - Fons de solvència … 201.319,00€

* Disponible ………… 1.134.802,74€

* Romanent líquid de Tresoreria que s'utilitza en el

present expedient 1-2013 50.421,00 €

TOTAL FINANÇAMENT 279.682,33 € SEGON.- Declarar l'acord ferm i executiu des de la seva aprovació, contra el qual els interessats poden interposar recurs contenciós - administratiu en la forma i terminis establerts en la Llei de Jurisdicció, d'acord amb allò que estableix l'article 171.1 del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 39/88, de 28 de desembre. TERCER.- Així mateix, que d’aquesta aprovació es doni compte al Ple de la Corporació. Ho mana i signa Ramon Carbó Vert El Secretari, acumulat Alcalde – President”” Es dóna compte del decret d’incorporació 7.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA RECTIFICACIÓ DE L' INVENTARI I DEL BALANÇ DE SITUACIÓ DE LA CORPORACIÓ A 31 DE DESEMBRE DE 2012 Examinada la rectificació anual preceptiva de l'Inventari de béns redactada pel Secretari, reflecteix les altes i baixes que hi ha hagut durant l'exercici de 2012, i trobada conforme; Confeccionat i examinat el Balanç de situació de l'Ajuntament referit a 31 de desembre de 2012, a partir de la informació recollida en la liquidació del Pressupost i acta d'arqueix, tots els documents que comprenen fins a la fi de l'exercici de 2012.




7

Elaborat l'inventari municipal el qual facilita la informació patrimonial a 31 de desembre de 2012. Atesos els articles 102 i següents del Reglament del Patrimoni dels ens Locals, i el que estableix l'article 209.2 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 39/88 Reguladora de les Hisendes Locals, es proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la rectificació de l'Inventari de béns i de drets d'aquest Ajuntament a 31 de desembre de 2012, l'import del qual es fixa en 15.640.483,59 €. Segon.- Aprovar el Balanç de situació patrimonial d'aquest Ajuntament referit a 31 de desembre de 2012 segons els següent resum:

BALANÇ DE SITUACIO A 31 DE DESEMBRE DE 2012

A C T I U P A S S I U

-Immobilitzat 16.896.737,66 -Patrimoni... 15.640.483,59

-Amortització –2.400.951,29 -Deutes llarg i mig

termini

348.393,72

-Deutors 513.973,29

-Comptes finan. 1.202.272,93 -Deutes curt termini 223.155,28

TOTAL 16.212.032,59 T O T A L 16.212.032,59

Tercer.- Trametre una còpia de la rectificació de l'Inventari, autoritzada pel Secretari i amb el vist-i-plau del President, al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. El Sr. Alcalde pren la paraula i explica el contingut de la modificació del inventari de béns i de drets el qual ha augmentat en 197.000 euros per la incorporació al patrimoni municipal d’obres d’urbanització que ja han estat recepcionades (entre d’altres, la xarxa d’aigua, el columbari la recepció del sector 3,....)

S’aprova per unanimitat. 8.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI S’ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ SARROCA.

El Ple de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, en sessió extraordinària de 30 de juliol de 2012, va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. L’acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 3 de setembre de 2012,així com en varis mitjans de comunicació l’últim dels quals fou “El Periódico de Catalunya del dia 5 de setembre de 2012 iniciant-se el període d’informació pública i de presentació d’al·legacions que li és preceptiu.




8

Dins aquest període d’informació pública, s’han presentat a l’Ajuntament 57 al·legacions

En data 24 de gener de 2013, el Sr. Narcís Tusell i Borràs, arquitecte, en representació de NARCÍS TUSELL, S.L.P., com a redactor del present document de modificació puntual del POUM, emet informe resolent les al·legacions formulades amb el següent tenor literal:

1. “Antecedents

L’Ajuntament de Sant Martí Sarroca va decidir promoure una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per ajustar la normativa urbanística així com corregir errades materials detectades durant l’aplicació del Pla. En concret es pretenia ajustar i concretar la normativa urbanística per a una millor aplicació d'aquesta i per una correcta gestió urbanística i edificatòria del municipi.

El Pla d’Ordenació Urbanística va ser aprovat definitivament per la CTUB el 24 de juliol de 2009, i vist que la vigència d’aquest era menor a cinc anys, el dia 13 de febrer de 2012 es trametre el document de modificació del POUM per tal d’obtenir el preceptiu informe previst a l’article 99.2 a) del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer. A tal efecte la CTUB en la sessió de 19 d’abril, vist l’informe favorable dels seus serveis tècnics, 2012 va acordar retornar el document a l’Ajuntament per a procedir a la seva aprovació inicial ja que exposaven que el document tramès no estava inclòs en cap dels supòsits enumerats a l’article 99.1 del TRLU i per tant es considerava que el tràmit no li era d’aplicació.

2. Aprovació de la Modificació i al·legacions

El Ple de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, en sessió extraordinària de 30 de juliol de 2012, va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. L’acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 3 de setembre de 2012,així com en varis mitjans de comunicació l’últim dels quals fou “El Periódico de Catalunya del dia 5 de setembre de 2012 iniciant-se el període d’informació pública i de presentació d’al·legacions que li és preceptiu.

Dins aquest període d’informació pública, s’han presentat a l’Ajuntament 57 al·legacions que s’enumeren a continuació:

Núm. Data registre d’entrada

Num. Registre

Compareixent

1. 02/10/2012 1.751 MONTSERRAT TRIAS SIVILL

2. 02/10/2012 1.752 MONTSERRAT GUASCH TRIAS

3. 02/10/2012 1.753 JOSEP GUASCH TRIAS

4. 02/10/2012 1.754 PEDRO GIMÉNEZ GIMÉNEZ

5. 02/10/2012 1.755 VANESA GAMITO REYES

6. 02/10/2012 1.756 JOSEFINA PÀMIES PALMADA




9

7. 02/10/2012 1.757 ÀNGEL MORENO SADURNÍ

8. 02/10/2012 1.758 MONTSERRAT PÀMIES PALMADA

9. 02/10/2012 1.759 JOAN ANDREU SARRÀ

10. 02/10/2012 1.760 MARIA TORRES OSETE

11. 02/10/2012 1.761 ROSA MARTÍ ROMEU

12. 02/10/2012 1.762 MAGÍ ROVIRA SOLÉ

13. 02/10/2012 1.763 ANTONIO SANABRIA

14. 02/10/2012 1.764 RAMON ROMEU GUASCH

15. 02/10/2012 1.765 CARMEN OSETE

16. 02/10/2012 1.766 JOSEP MULET TARRAGÓ

17. 02/10/2012 1.767 MONTSERRAT MUNTANÉ ROVIRA

18. 02/10/2012 1.768 MONTSERRAT ARTÍS DOMINGO

19. 02/10/2012 1.769 ALFONS CERCÓS CASALÉ

20. 02/10/2012 1.770 NÚRIA ESCOFET BOQUERA

21. 02/10/2012 1.771 JESÚS GAMITO SERRANO

22. 02/10/2012 1.772 CARMEN REYES SÁNCHEZ

23. 02/10/2012 1.773 JUAN ANTONIO GONZÁLEZ VÁZQUEZ

24. 02/10/2012 1.774 FÈLIX HILL RÀFOLS

25. 02/10/2012 1.775 CARMEN RODRÍGUEZ QUIROGA

26. 02/10/2012 1.776 TOMY ROMERO

27. 02/10/2012 1.777 JACINTO LOBATO TÉLLEZ




10

28. 02/10/2012 1.778 FÈLIX GALIMANY BOLET

29. 02/10/2012 1.779 MONTSERRAT BOLET ROCA

30. 02/10/2012 1.780 JOSEP NOGUERA POCH

31. 02/10/2012 1.781 JOAN JANÉ VENTOSA

32. 02/10/2012 1.782 JUAN RÀFOLS TRIAS

33. 02/10/2012 1.783 PILAR BARQUERO MARTOS

34. 02/10/2012 1.784 ANTONIO CARBÓ ASENSIO

35. 02/10/2012 1.785 JOAN SOGAS ROCA

36. 02/10/2012 1.786 MERCEDES CAMPOS MARMANEU

37. 02/10/2012 1.787 JOAQUIM PASCUAL FORMATGER

38. 02/10/2012 1.788 JOSEP Mª ANDREU SERRA

39. 02/10/2012 1.789 JOSEFA SÁNCHEZ LÓPEZ

40. 02/10/2012 1.790 CARMEN PALAU SENDRA

41. 02/10/2012 1.791 ANA Mª AULLÓN ALCARAZ

42. 02/10/2012 1.792 MARTÍ GALIMANY CASAÑAS

43. 02/10/2012 1.793 PAQUITA MASCARÓ FUENTES

44. 02/10/2012 1.794 TERESA LAGUNA INGLADA

45. 02/10/2012 1.795 PILAR JUSTE TOUZA

46. 02/10/2012 1.796 LLUÍS SOLER CARBÓ

47. 02/10/2012 1.797 AMALIA LLENAS MORATÓ

48. 02/10/2012 1.798 PERE SANTACANA LLENAS




11

49. 02/10/2012 1.799 RAMON SOLÉ SOGAS

50. 02/10/2012 1.800 PILAR MARTÍ SOLER

51. 02/10/2012 1.801 DOMINGO JOVÉ MARTÍ

52. 02/10/2012 1.802 JOAN ANDREU SERRA (ASSOCIACIÓ AFECTATS ZONA URBANA DE LA BLEDA)

53. 15/10/2012 1.932 ALTERNATIVA MARTINENCA – CUP

54. 17/10/2012 1.973 JOSEP MA VALLS FARRÉ I ALTRES

55. 17/10/2012 1.975 JOSEP MA VALLS FARRÉ (SEROESVA PROMOCIONS SL)

56. 17/10/2012 1.976 JOSEP MA VALLS FARRÉ

57. 18/10/2012 1.988 ANNA ARTÍS DOMINGO (CAN SOQUES SL)

3. Contingut i avaluació de les al·legacions

De les al·legacions presentades, exceptuant una al·legació concreta que fa referència a aspectes generals i procedimentals de la modificació, la resta fan referència la Barri de la Bleda i al canvi de sistema proposat.

A continuació, es resumeix el contingut de les al·legacions, s’avalua el contingut i s’efectua la proposta d’incorporació o no en el document per a la seva aprovació provisional.

Al·legació núm. 1-51

Montserrat Trias Sivill i 50 persones més.

Es presenten cinquanta una al·legacions que provenen d’un model que és reproduït i signat per cadascun dels al·legants. Per tant es fa una resposta única per tots però caldrà notificar-los individualment.

Exposen que la modificació del POUM esmentada modifica el Sistema de Gestió del Barri de la Bleda i que el projecte de Reparcel·lació del Barri de la Bleda fou anul·lat de ple dret pel Jutjat Contenciós – administratiu. Al·leguen que el canvi de sistema d’actuació suposa un greuge comparatiu respecte la resta de sectors doncs vulnera el dret a decidir el projecte de reparcel·lació que s’escaigui i gestionar-lo per part dels propis veïns que hi resideixen. Sol·licita obrir un procés de participació ciutadana on es debati la necessitat de dibuixar un barri amb diferents zones urbanístiques que es tingui en compte les edificacions consolidades i els espais edificables deixant a banda el model proposat amb solucions injustes pels veïns garantint la viabilitat econòmica de la operació i un just equilibri de càrregues i beneficis. Sol·liciten també la modificació del projecte.




12

Pel que respecta al canvi de sistema d'actuació dels quatre polígons d'actuació urbanística de la Bleda cal destacar que a l’article 121 del TRLU, en els seus apartats 3 i 4, disposa que:

3. L’administració competent, en ocasió de l’aprovació del planejament urbanístic o, si s’escau, de la delimitació del polígon d’actuació urbanística, i també en el supòsit regulat per l’article 119.1.d, ha de decidir el sistema d’actuació urbanística i la modalitat que cal aplicar, en funció de les necessitats, els mitjans economicofinancers de què disposi, la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin.

4. Per als polígons d’actuació urbanística d’iniciativa particular s’ha de determinar el sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació bàsica o de compensació per concertació.

La jurisprudència ha establert, de manera constant, que els sistemes d’actuació de compensació i cooperació (avui “modalitats” en la terminologia del dret urbanístic català) són d’aplicació preferent davant del sistema d’expropiació; però no ha establert cap preferència entre els sistemes, ara modalitats, de compensació i cooperació. El sistema d’expropiació ha d’estar especialment justificat, per tal com comporta la definitiva privació del dret de propietat dels afectats. Els altres sistemes o modalitats es seleccionen mitjançant una decisió discrecional de l’administració, que no exigeix altra motivació que la suficient per excloure l’arbitrarietat. Mostra d’això és la sentència del Tribunal Superior de Catalunya de 9 de novembre de 2007 (Ar. 110441) la qual va afirmar:

Ello conlleva que la opción administrativa por la expropiación exija una motivación reforzada, un plus de justificación que permite invertir la carga de la prueba, de manera que será la Administración actuante la que deberá demostrar la necesidad y la urgencia de tal expropiación frente al sistema general y ordinario de reparcelación en cualquiera de las cuatro modalidades del art. 115.2 de la Llei 2/02 .

Més concretament, la sentència de l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 15 setembre (Ar 41840) va declarar:

En cuanto a la elección de sistema entre los de compensación y cooperación, queda en el ámbito de la discrecionalidad administrativa. A mayor abundamiento, en el presente caso, la Administración demandada alega que el planeamiento recogía la posibilidad de acudir al sistema de compensación, sin que los propietarios afectados hubiesen formulado la correspondiente solicitud, ni siquiera después de requeridos para que tomaran la iniciativa en la redacción del Proyecto de Reparcelación; alegación que no ha sido desvirtuada.

Els criteris exposats són perfectament estables en la jurisprudència.

La seva aplicació al cas que considerem porta a les consideracions següents:

Primera.- Només en el cas que es tracti d’actuacions d’iniciativa particular seria preceptiva alguna de les submodalitats de la compensació (bàsica o per concertació). Tractant-se, com es tracta, d’una actuació d’iniciativa pública, hi cap en principi qualsevol sistema o modalitat d’actuació.

Segona.- L’elecció de modalitat entre les de cooperació i compensació, en les actuacions d’iniciativa pública, entra dintre de la capacitat discrecional de decisió de l’administració. Això no significa, però, que no calgui una justificació de l’elecció que se’n faci, atès que la motivació sempre és exigible en les decisions discrecionals (article 54.1 f&/ de la LRJPAC). Però no existeix cap preferència del legislador per una o altra modalitat, dintre del sistema de reparcel·lació.




13

Tercera.- El legislador es limita a esmentar els mitjans economicofinancers de què disposi, la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin, com a criteris per decidir quina modalitat ha de ser aplicada. Quant als mitjans econòmicfinancers, val a dir que les obres a càrrec de la urbanització són de càrrec dels propietaris en tots els casos (cooperació i compensació), criteri que, per tant, no sembla aportar res que permeti donar prioritat a una modalitat sobre l’altra. Quant a la col·laboració de la iniciativa privada, els antecedents semblen abonar clarament l’elecció de la modalitat de cooperació, tota vegada que en cap moment els propietaris han fet senyal de promoure l’actuació. Cal tenir present especialment que, com en el cas de la sentència del Tribunal Superior de Catalunya de 15 setembre, en els quatre anys de vigència del POUM no ha estat observada cap mena d’iniciativa en aquest sentit. I és aquesta una circumstància especialment valorada pels tribunals per tal de valorar la concurrència de col·laboració privada.

Quarta.- Des d’un punt de vista d’estricta tècnica urbanística, és evident que la modalitat de cooperació és més adient, si hom atén al fet que La Bleda es tracta de sòl urbà no consolidat amb una estructura de la propietat prou esmicolada per dificultar la formació del quòrum necessari per portar endavant la iniciativa. A més, en aquesta classe de sòl, existint finques edificades i altres de no edificades, els interessos dels propietaris són en bona mesura divergents. Per això, en la pràctica urbanística aquesta classe d’actuacions es realitzen habitualment per la modalitat de cooperació.

Cinquena.- Quant a l’al·legada diferència entre les modalitats de gestió d’altres àmbits, no pot admetre’s que existeixi cap mena de discriminació. El cert és que ja en la modificació de las NNSS, que es volia recollir en el POUM, es preveia l’aplicació del sistema de cooperació que per les característiques de l’àmbit que ja han estat exposades. Aquesta previsió, probablement per error, no va ser portada a les normes del POUM, però en qualsevol cas és un antecedent significatiu. En qualsevol cas, més important és notar que els àmbits de sòl urbà delimitats en el POUM, a banda de La Bleda, són cinc, quatre dels quals es gestionen per compensació bàsica i un per cooperació. Però les característiques d’aquests àmbits són diferents, atès que es tracta de polígons d’uns 5.000 m2 de superfície total i pocs propietaris, mentre que el polígon més petit de La Bleda en té més de 46.000 i la totalitat de La Bleda més de 265.000, amb un nombre de propietats molt més elevat, que fa inversemblant, com abastament demostra l’experiència, la gestió per iniciativa particular.

Sisena. Les consideracions anteriors no resulten desvirtuades per l’article 26 de les Normes del POUM ni per l’apartat 6.3.3 de la Memòria. L’article 26 és reproducció de preceptes legals ja examinats; i la Memòria es limita a dir que el sistema de compensació és predominant en el conjunt del POUM, el que no impedeix que hi hagi àmbits que es gestionin altrament.

Setena. Finalment, quant a la voluntat de condicionar l’actuació a la iniciativa privada, convé aclarir que no s’ajusta a la legalitat establerta al Text Refós de la Llei de Sòl estatal, especialment si per iniciativa privada s’entén la de la iniciativa de la propietat. La llei vigent considera l’urbanisme una funció pública, sotmesa a direcció i control de l’administració (art. 3.2), el que impedeix el condicionament que postula l’al·legació. D’altra banda, la iniciativa privada que la llei admet no s’identifica amb la de la propietat (art. 6).

Per tant, es proposa desestimar l'al·legació ja que es pot concloure que la fixació de la modalitat de cooperació per la gestió de La Bleda, en els termes de la proposta, és ajustada a dret i no pressuposa cap greuge comparatiu amb la resta de polígons de desenvolupament del municipi.

Al·legació núm. 52




14

Joan Andreu Serra en representació de l’”ASSOCIACIÓ D’AFECTATS ZONA URBANA DE LA BLEDA”

1a Exposen que en la documentació exposada al públic no es fa esment a cap suspensió de tramitació de plans urbanístics derivats ni a instruments de gestió urbanística així com l’atorgament de llicències segons els articles 96 del TRLUC i l’article 101.1a del RLUC. Menciona que pel que fa als quatre polígons d’actuació de la Bleda és especialment escaient i imprescindible la suspensió ja que es troba en plena fase de desenvolupament urbanístic.

Exposa que vista la quantitat de variacions a la normativa reguladora del POUM es requeriria la confecció d’un Text refós integral de tota la normativa en ares a la seguretat jurídica i a dissipar contradiccions amb altres continguts propis de l’instrument de planejament.

Planteja que malgrat que la memòria justificativa del document de modificació considera que no s’estableixen canvis en la classificació del sòl i per tant no és necessari supeditar-lo a un procés d’avaluació ambiental de plans i programes, sí que es produeix canvis en la zonificació en diferents punts que, diu, haurien de comportar la tramitació dels informes favorables corresponents ja sigui de caràcter urbanístic, ambiental, econòmic i financer de conformitat amb el que disposa l’article 99 del DL 1/2010 del TRLU.

2a En l’escrit d’al·legacions s’exposa que en la modificació del sistema d’actuació dels quatre polígons d’actuació de la Bleda és justifica en base a una errada de redacció del Pla. Diu que no és possible que s’hagués generat una confusió al respecte ja que en diverses parts del POUM es menciona el sistema d’aplicació com a compensació bàsica i per tant d’iniciativa privada i que en un POUM no té cap mena de cabuda l’anàlisi de les justificacions dels aspectes particulars de canvi del sistema d’actuació d’una determinada zona o polígon d’actuació. Per altra banda exposa que s’estableix un greuge comparatiu amb la resta de sectors que es desenvolupen pel sistema de compensació bàsica ja que deixa l’inici i oportunitat de la seva gestió en mans dels propietaris.

3a En general diu que els fonaments adduïts per l’administració (la compensació bàsica no és operativa quan el sòl es troba altament fraccionat; existeixen interessos contraposats entre els diversos propietaris) són una opinió subjectiva i qüestionable. Afirma que els esmentats fonaments no s’ajusten als criteris legals i reglamentaris d’elecció de modalitat o sistema d’actuació, fins i tot dels establerts pel mateix POUM i cita a aquest efecte l’article 26 de les Normes del POUM i l’apartat 6.3.3. de la seva Memòria.

Els al·legants entenen que és preceptiu que es mantingui la modalitat de compensació bàsica, “condicionant el seu impuls a la iniciativa privada.

4a Exposa que l’actuació és insostenible econòmicament i porta als propietaris de la Bleda a una ruïna econòmica. Sosté que, a més del context de crisi econòmica actual, el desenvolupament del sector implica afrontar unes càrregues inicialment estimades en el projecte de reparcel·lació anul·lat que corresponen a un promig de repercussió de 70,40 €m2str/m2s.

5a Afirma que el desenvolupament urbanístic propulsat per l’instrument de planejament del barri de la Bleda segons els paràmetres d’ordenació i edificació previstos provoquen un creixement insostenible que pot provocar una transformació del model de nucli rural que caracteritza la zona.

Demana que es mantingui el sistema d’actuació dels Polígons d’Actuació de la Bleda sota la modalitat de gestió de compensació bàsica, condicionant el seu impuls a la iniciativa privada. També demana que s’introdueixin noves zones urbanístiques per l’ordenació de les edificacions existents disconformes amb l’ordenació prevista a fi i efecte de no ser declarades de volumetria disconforme, o bé se’ls exclogui del PAU en funció del seu nivell de consolidació dels serveis urbans existents.




15

6a També fa menció a la necessitat de redimensionar les zones destinades a sistema viari i d’espais lliures ja que argumenta que representen una elevada càrrega de cessió per als propietaris del barri. Menciona que les dimensions de les seccions dels vials son excessives per les característiques d’aquests.

7a Exposa que l’instrument de planejament general inclou en els polígons d’actuació, i amb càrrec als seus propietaris determinades zones de sistemes urbanístics que, en atenció al seu ús i veritable funció en l’ordenació del territori venen a conformar un sistema general de servei i abast municipal en tant que infraestructures globals que s’estableixen a tot el territori general. Com a exemple es cita la travessia urbana en el seu pas per la Bleda de la carretera BV-2121 ja que argumenta que és un vial bàsic de comunicació entre poblacions de l’entorn, les zones de protecció de sistemes de torrents o elements hidrogràfics dins del sistema hidràulic (clau E)

8a Per últim exposa que el Barri de la Bleda presenta una ordenació en quatre polígons d’actuació entesos en un sentit global per a la dotació de serveis i zones verdes i equipaments, que el planejament anteriorment vigent justificava a tenor d’una millor gestió urbanística. Afirma que els polígons no resulten equilibrats, ni respecte els drets ni respecte a les obligacions malgrat que el disseny de l’ordenació s’ha fet de forma conjunta amb unes previsions i interrelacions globals. En conseqüència demana que es fixi un establiment d’un àmbit d’actuació únic o una nova subdivisió més igualitària per a tot el conjunt del barri

En l’article 8.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) s’estableix els mecanismes de publicitat i participació ciutadana en els processos de planejament i gestió urbanística. En aquest article es menciona que en la informació pública dels instruments de planejament caldrà exposar un document comprensiu amb un resum de l’abast de les determinacions del document i un plànol d’identificació dels àmbits on s’altera la ordenació. També diu que s’haurà d’exposar un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediment, la concreció dels terminis de suspensió i l’abast de les llicències i tramitacions que se suspenen.

La suspensió de llicències és una potestat de l’administració actuant que pot exercir en cas que consideri necessari quan s’està tramitant algun tipus de planejament o modificació d’aquest. Donat que en aquesta modificació no s’ha cregut oportú la seva suspensió, no ha estat necessari publicar aquesta delimitació mencionada anteriorment. En tot cas, cada llicència urbanística serà informada i atorgada segons el planejament vigent que li sigui d’aplicació en cada moment.

En el document de proposta de modificació puntual del POUM ja s'adjunta com a part del document un annex amb la normativa urbanística modificada refosa i per tant no es considera necessari fer un text refós de tota la normativa urbanística. En tot cas, si, a efectes de una millor claredat jurídica es considerés necessari, la redacció d'un text refós s'hauria d'efectuar un cop acabada la tramitació de l'expedient i posterior a la seva aprovació definitiva. En cap cas és considera necessari la redacció d’un text refós posterior a l’aprovació inicial o provisional.

Malgrat que les temàtiques objecte de la MPPOUM de regulació de paràmetres urbanístics, les correccions d’errades i les modificacions introduïdes son de poca entitat, s’ha sol·licitat, de cara a una major seguretat jurídica, els corresponents informes a alguns departaments i organismes autonòmics. En concret l’Ajuntament de Sant Martí ha demanat informe al Departament de Cultura per les modificacions introduïdes en el catàleg de béns, al Departament d’agricultura ramaderia i pesca, i al de medi ambient per les modificacions introduïdes en el sòl no urbanitzable En tot cas, l’Ajuntament de Sant Martí, en el seu millor saber, avaluarà la necessitat o no de sol·licitar d’altres informes que consideri pertinents.




16

Pel que respecta al canvi de sistema d'actuació dels quatre polígons d'actuació urbanística de la Bleda cal destacar que a l’article 121 del TRLU, en els seus apartats 3 i 4, disposa que:














17

Tercera.- El legislador es limita a esmentar els mitjans economicofinancers de què disposi, la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin, com a criteris per decidir quina modalitat ha de ser aplicada. Quant als mitjans economicofinancers, val a dir que les obres a càrrec de la urbanització són de càrrec dels propietaris en tots els casos (cooperació i compensació), criteri que, per tant, no sembla aportar res que permeti donar prioritat a una modalitat sobre l’altra. Quant a la col·laboració de la iniciativa privada, els antecedents semblen abonar clarament l’elecció de la modalitat de cooperació, tota vegada que en cap moment els propietaris han fet senyal de promoure l’actuació. Cal tenir present especialment que, com en el cas de la sentència del Tribunal Superior de Catalunya de 15 setembre, en els quatre anys de vigència del POUM no ha estat observada cap mena d’iniciativa en aquest sentit. I és aquesta una circumstància especialment valorada pels tribunals per tal de valorar la concurrència de col·laboració privada.


Cinquena.- Quant a l’al·legada diferència entre les modalitats de gestió d’altres àmbits, no pot admetre’s que existeixi cap mena de discriminació. El cert és que ja en la modificació de las NNSS, que es volia recollir en el POUM, es preveia l’aplicació del sistema de cooperació que per les característiques de l’àmbit que ja han estat exposades. Aquesta previsió, probablement per error, no va ser portada a les normes del POUM, però en qualsevol cas és un antecedent significatiu. En qualsevol cas, més important és notar que els àmbits de sòl urbà delimitats en el POUM, a banda de La Bleda, són cinc, quatre dels quals es gestionen per compensació bàsica i un per cooperació. Però les característiques d’aquests àmbits són diferents, atès que es tracta de polígons d’uns 5.000 m2 de superfície total i pocs propietaris, mentre que el polígon més petit de La Bleda en té més de 46.000 i la totalitat de La Bleda més de 265.000, amb un nombre de propietats molt més elevat, que fa inversemblant, com abastament demostra l’experiència, la gestió per iniciativa particular.



Per tant, es pot concloure que la fixació de la modalitat de cooperació per la gestió de La Bleda, en els termes de la proposta, és ajustada a dret.

En l'estudi de mercat realitzat pels mateixos serveis tècnics de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca per analitzar la viabilitat econòmica dels quatre polígons d'actuació urbanística de la Bleda en motiu de la modificació del POUM, es va




18

establir el valor unitari, per a tot el conjunt del barri de La Bleda, de les despeses d’urbanització en el sostre edificable, en 81,97 €/m2. Analitzats els valors de mercat, els costos de construcció i les despeses derivades de la promoció s'obté un valor de repercussió del sòl ja urbanitzat s'estableix en 188,25 €/m2 del qual s'haurien de restar les despeses d'urbanització per obtenir el valor del sòl abans d'urbanitzar. En aquest cas, segons l'estudi, el valor del sòl sense urbanitzar es fixa en 96,77 €/m2, un valor molt superior als rendiments potencials d'explotació rústica del sòl. Per tant es pot concloure que la operació és econòmicament sostenible.

Cal mencionar que malgrat que la situació de crisi actual afecta de forma molt considerable al conjunt del mercat immobiliari fins a fer, en alguns casos que les operacions no siguin viables econòmicament, en el cas de la Bleda, per la tipologia urbanística que es proposa, de caire residencial aïllada, i sense massa oferta en el territori, es considera que té una sortida al mercat suficient com per a fer viable la operació econòmica d'aquest producte immobiliari.

Respecte a les peticions de la introducció de noves zones urbanístiques per a la ordenació de les edificacions existents disconformes a la ordenació prevista o respecte al redimensionat dels sistemes viaris i d'espais lliures es manifesta que la modificació puntual del POUM proposada no ha alterat cap de les previsions d’ordenació per aquest sector ja que la voluntat d'aquesta només és la de modificar el sistema de gestió a aplicar. La resta de paràmetres de zonificació i ordenació es mantenen igual que el POUM vigent aprovat definitivament.

Malgrat que es considera que els quatre polígons d'actuació de la Bleda estan equilibrats, i, en resposta a la proposta que efectua l'al·legant, a efectes de facilitar la gestió no es veu inconvenient de fixar un sol àmbit d'actuació per als quatre polígons d'actuació. A efectes del desenvolupament d'aquest únic polígon caldrà redactar un únic projecte de reparcel·lació i d'urbanització. En aquest cas cal advertir, però, que malgrat actualment els polígons d'actuació estan equilibrats en beneficis i càrregues, la redacció d'un sol polígon pot suposar petites diferències en les adjudicacions a cadascun dels propietaris afectats que variaran el seu compte de liquidació segons la proposta anterior.

Vist l'anterior es proposa estimar parcialment l'al·legació formulada proposant l'adopció d'un polígon únic per al conjunt de l'àmbit d'actuació de la Bleda mantenint les mateixes la zonificació, les cessions i les característiques d'ordenació actuals.


Alternativa MARTINENCA - CUP

Exposen que malgrat que el document ja conté un Text refós amb la normativa urbanística modificada, aquest no recull els articles no modificats, i que el fet de no recollir tota la normativa en un sol document pot induir a errades i fins i tot a contradiccions d’interpretació de l’un respecte l’altre.

Exposen que la modificació ha d’estar subjecte als informes preceptius per part dels organismes competents així com a l’Avaluació ambiental corresponent.

Exposen que les condicions de nova edificació del Sector del Castell no estan suficientment puntualitzades i diu que s’hauria de redactar un Pla Especial amb concordança amb tots els organismes autonòmics vigilants d’aquests tipus de conjunts i amb plena garantia de publicitat.

Exposen que en la zona de la Bleda, el POUM ha realitzat un important canvi de gestió inicialment prevista passant del sistema de compensació bàsica al de cooperació. Aquesta modificació diuen que és substancial i que no s’ha fet una informació pública personalitzada a tots els afectats (art 129 RLUC) la qual cosa implica la vulneració de la transparència a la informació que l’Ajuntament està obligat.




19

Demanen que s’incorpori un règim transitori en connexió amb una normativa d’adequació de les llicències a les noves prescripcions que poden generar dubtes en la seva aplicació.

En el document de proposta de modificació puntual del POUM ja s'adjunta com a part del document un annex amb la normativa urbanística modificada refosa i per tant no es considera necessari fer un text refós de tota la normativa urbanística. En tot cas, si, a efectes de una millor claredat urbanística es considerés necessari la redacció d'un text refós s'hauria d'efectuar un cop acabada la tramitació de l'expedient i posterior a la seva aprovació definitiva. En cap cas és considera necessari la redacció d’un text refós posterior a l’aprovació inicial o provisional.

Malgrat que les temàtiques objecte de la MPPOUM de regulació de paràmetres urbanístics, les correccions d’errades i les modificacions introduïdes son de poca entitat, s’ha sol·licitat, de cara a una major seguretat jurídica, els corresponents informes a alguns departaments i organismes autonòmics. En concret l’Ajuntament de Sant Martí ha demanat informe al Departament de Cultura per les modificacions introduïdes en el catàleg de béns, al Departament d’agricultura ramaderia i pesca, i al de Medi ambient per les modificacions introduïdes en el sòl no urbanitzable En tot cas, l’Ajuntament de Sant Martí, en el seu millor saber, avaluarà la necessitat o no de sol·licitar d’altres informes que consideri pertinents.

Pel que respecta a la subjecció de l’Avaluació Ambiental del document es constata que a l’article 7 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes s’estableix quines modificacions de plans s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental. Donat que la modificació puntual del POUM proposada no constitueix modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, no modifica el marc per a l’autorització en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental i no té cap mena de repercussió sobre el medi ambient, es pot considerar,segons el que estableix aquesta llei, que no és obligat sotmetre aquest document al procés d’avaluació ambiental estratègica. En tot cas, serà l’organisme ambiental, en virtut de la petició d’informe efectuada, que es pronunciarà al respecte.

Les modificacions estan perfectament definides i fan referència a aspectes concrets que no tenen cap mena de repercussió en l’àmbit de protecció del castell de Sant Martí i el seu entorn. Amb aquesta modificació a la zona del Castell no s’incrementa l’edificabilitat ni número d’habitatges ja que només es precisa la ubicació de les possibles ampliacions regulades en el planejament vigent. La modificació proposada no planteja la creació de cap àmbit de protecció específic al voltant del Castell, en tot cas serà l’Ajuntament que decideixi desenvolupar un Pla Especial de protecció d’aquest entorn si ho creu convenient.

La modificació no adopta nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori, ni la classificació del sòl, per tant, segons l’article 112.2 del Reglament de La Llei d’urbanisme, es pot afirmar que aquesta modificació de POUM no és substancial. A més el canvi de gestió d’un polígon no obliga a la notificació individualitzada de cadascun dels propietaris sinó que aquesta publicitat ja es fa en forma d’exposició al públic, així com la publicació d’un edicte en un diari de difusió a la zona. En tot cas la notificació individualitzada es portarà a terme en el moment del desenvolupament del polígon, però en cap cas es realitza en un tràmit de modificació de planejament.

Tant el POUM com en la modificació defineixen degudament les condicions d’ordenació i per tant es considera que no és necessari un règim transitori ja




20

que l’aplicació de la norma es farà segons el planejament vigent en cada moment.

Es proposa estimar parcialment l’al·legació acceptant la petició d’informes proposada que ja ha estat sol·licitats, però no es considera necessari acceptar la resta d'al·legacions formulades.


Josep Ma Valls Farré , Joan Jané Ventosa, Montserrat Bolet Roca, Anna Ma Aullon Alcaraz i Fèlix Galimany Bolet

Exposen varies observacions sobre el projecte de reparcel·lació del PAU-2 del barri de la Bleda. Concretament exposen que l’amplada d’un tram del camí de Rovellats al seu pas per la Bleda està previst en 8 metres i que actualment només hi ha espai entre les tanques de les finques d’entre 6 i 6,5 m la qual cosa afecta a les propietats i edificacions dels veïns. Afegeixen que un vial de 8 metres d’ample provocaria una multiplicació del trànsit i per tant un augment de la perillositat per als vianants, un perill ecològic pels recursos hídrics ja que aquest condueix a la riera i una pèrdua de l’encant de barri tranquil com el de la Bleda.

La modificació puntual del POUM no ha alterat cap de les previsions d’ordenació per aquest sector. La MPPOUM només es modifica el sistema de gestió a aplicar, la resta es manté igual que el POUM vigent.

Es proposa desestimar l’al·legació doncs no és objecte de la modificació puntual del POUM.


Josep Ma Valls Farré en representació de l’empresa SEROESVA PROMOCIONS SL

Exposa que com a propietari d’algunes finques dins del Polígon d’Actuació núm. 2 del barri de la Bleda vol fer incís en el tractament de la línia aèria d’alta tensió que creua el sòl urbà des del carrer B al camí de Rovellats i la ET situada a la finca 27. En general demana que el projecte de reparcel·lació o en el projecte d’urbanització es contempli la possibilitat de soterrar la línia area d’alta tensió en compliment de la legislació vigent en matèria de línies elèctriques d’alta tensió. A més afegeix que la estació transformadora existent a la parcel·la U del PAU-2, en cas que no es consideri la substitució o un nou emplaçament d’aquesta, es contempli la possibilitat de desplaçar-la dins de la mateixa parcel·la en una posició menys central.

La modificació puntual del POUM no ha alterat cap de les previsions d’ordenació per aquest sector. La MPPOUM només es modifica el sistema de gestió a aplicar, la resta es manté igual que el POUM vigent.

Es proposa desestimar l’al·legació doncs no és objecte de la modificació puntual del POUM.


Josep Ma Valls Farré en nom propi.




21

En aquesta al·legació es proposa la redefinició del traçat vial anomenat B que te el seu inici a l’encreuament amb el Camí de la Casota i que afecta a la finca núm. 10 de la seva propietat. Al·lega que la modificació d’aquest vial no correspon als traçats establerts a les Normes subsidiàries ni en documents posteriors.

S’informa que la al·legació no té a veure en cap dels aspectes de la Modificació Puntual del POUM, sinó que fa referència als documents de desenvolupament dels polígons de actuació urbanística de la Bleda, per tant es proposa desestimar la al·legació ja que no és l’objecte d’aquesta modificació.


Anna Artís i Domingo en nom de CAN SOQUES SL

Exposa que la modificació del sistema d’actuació dels quatre polígons de la Bleda passant lo de compensació bàsica a cooperació suposa un greuge comparatiu amb altres barris del municipi on la iniciativa continua essent privada. I demana que s’obri un procés de participació ciutadana per debatre una nova ordenació al barri de la Bleda i es retorni a revisar el planejament a fi de tornar al sistema de gestió compensació bàsica per als quatre polígons de la Bleda.

No és objecte d’aquesta MPPOUM replantejar el projecte de la Bleda simplement es pretén corregir la errada que es manifesta en el document de modificació. Malgrat això, pel que respecta al canvi de sistema d'actuació dels quatre polígons d'actuació urbanística de la Bleda cal destacar que a l’article 121 del TRLU, en els seus apartats 3 i 4, disposa que:








22







Tercera.- El legislador es limita a esmentar els mitjans economicofinancers de què disposi, la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin, com a criteris per decidir quina modalitat ha de ser aplicada. Quant als mitjans econòmicofinancers, val a dir que les obres a càrrec de la urbanització són de càrrec dels propietaris en tots els casos (cooperació i compensació), criteri que, per tant, no sembla aportar res que permeti donar prioritat a una modalitat sobre l’altra. Quant a la col·laboració de la iniciativa privada, els antecedents semblen abonar clarament l’elecció de la modalitat de cooperació, tota vegada que en cap moment els propietaris han fet senyal de promoure l’actuació. Cal tenir present especialment que, com en el cas de la sentència del Tribunal Superior de Catalunya de 15 setembre, en els quatre anys de vigència del POUM no ha estat observada cap mena d’iniciativa en aquest sentit. I és aquesta una circumstància especialment valorada pels tribunals per tal de valorar la concurrència de col·laboració privada.


Cinquena.- Quant a l’al·legada diferència entre les modalitats de gestió d’altres àmbits, no pot admetre’s que existeixi cap mena de discriminació. El cert és que ja en la modificació de las NNSS, que es volia recollir en el POUM, es preveia l’aplicació del sistema de cooperació que per les característiques de l’àmbit que ja han estat exposades. Aquesta previsió, probablement per error, no va ser portada a les normes del POUM, però en qualsevol cas és un antecedent significatiu. En qualsevol cas, més important és notar que els àmbits de sòl urbà delimitats en el POUM, a banda de La Bleda, són cinc,




23

quatre dels quals es gestionen per compensació bàsica i un per cooperació. Però les característiques d’aquests àmbits són diferents, atès que es tracta de polígons d’uns 5.000 m2 de superfície total i pocs propietaris, mentre que el polígon més petit de La Bleda en té més de 46.000 i la totalitat de La Bleda més de 265.000, amb un nombre de propietats molt més elevat, que fa inversemblant, com abastament demostra l’experiència, la gestió per iniciativa particular.



Per tant, es proposa desestimar l'al·legació ja que es pot concloure que la fixació de la modalitat de cooperació per la gestió de La Bleda, en els termes de la proposta, és ajustada a dret i no suposa cap greuge comparatiu amb la resta de polígons d'actuació urbanística del municipi.

4. CONCLUSIÓ

D’acord amb el exposat anteriorment i vistes les al·legacions formulades, es proposa estimar parcialment algunes al·legacions incorporant els punts mencionats anteriorment així com desestimant la resta ja que la majoria fan referència a aspectes del desenvolupament dels polígons de la Bleda que no afecten a la modificació puntual del POUM.

Narcís Tusell i Borràs Arquitecte En representació de NARCÍS TUSELL, S.L.P. Barcelona, gener de 2013”

En data 12 de març de 2013, el Sr. Jordi Galtés Rovira. arquitecte assessor municipal, emet informe sobre l’aprovació provisional i resolució d’al·legacions de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca, amb el següent tenor literal:

“Informe sobre l’aprovació provisional i resolució d’al·legacions de la modificació puntual del

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca.

Normativa i legislació urbanística d’aplicació

Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (DOGC núm.5686).


http://www.gencat.net/diari/



24

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme (DOGC núm. 4682).

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, Text Refós aprovat definitivament per la C.T.U.B. en data 27 de juliol de 2008, publicat D.O.G.C.5302 de data 22 de gener de 2009.

Antecedents L’objecte del present document és descriure i definir un conjunt de modificacions en la normativa urbanística així com corregir errades materials detectades durant l’aplicació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca. En concret es pretén ajustar i definir millor la normativa urbanística per a una millor aplicació d'aquesta i per una correcta gestió urbanística i edificatòria del municipi. També s’aprofita per adequar-se a les normatives aparegudes des de la redacció del POUM fins avui com per exemple el Decret d’Habitabilitat, entre d’altres. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el 24 de juliol de 2008 va acordar aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca. Aquest va ser publicat, a efectes de la seva executivitat, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5302 de 22 de gener de 2009. El Pla d’ordenació preveu a l’article 5 de les Normes Urbanístiques la possibilitat de modificació del Pla ajustant-se a la legislació urbanística vigent i aportant un projecte de modificació amb un grau de precisió pròpia d’un Pla d’ordenació Urbanística que incorpori un estudi de caràcter urbanístic, que expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació establerta pel Pla d’ordenació. La modificació proposada no canvia la zonificació o l’ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o equipaments esportius. Per tat no caldrà que es tramiti d'acord amb el procediment establert a l'article 95 del TRLU. Durant els quatre anys transcorreguts des de la publicació del POUM i en vista a l’aplicació diària del planejament s’han detectat algunes mancances i imprecisions d’alguns aspectes de la regulació urbanística que es considera que caldria corregir, matisar o ampliar-ne la regulació. També s’ha detectat la necessitat de publicar convenis urbanístics i recollir el seu contingut en l’ordenació urbanística. Aquesta modificació dóna compliment a la regulació urbanística vigent concretament s'ajusta als paràmetres establerts per el decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme així com al vigent reglament que la desplega. Les modificacions també es fan respectant les normatives sectorials i particulars de cada àmbit modificat ajustant el document a la nova normativa apareguda durant el període entre l'aprovació definitiva del POUM i avui en dia. Atès que en data 19 d’abril de 2012 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va acordar que les propostes de la modificació puntual del POUM no representen cap alteració substancial de les determinacions generals del document, no estableix canvis en la classificació i qualificació del sòl, ni tampoc altera el règim d’usos i aprofitaments establerts en el POUM. Es consideren suficientment explicats els motius que justifiquen la modificació que es pretén portar a tràmit. El contingut de la modificació del POUM estarà formada per:

a) Una memòria justificativa. En aquesta s’exposa la regulació actual en el planejament vigent, els motius que justifiquen les modificacions i la proposta de modificació. El document de modificació de planejament s’estructura en tres parts diferenciades en funció del tipus de sòl. b) Recull de Normes urbanístiques modificades. c) Incorporació dels convenis urbanístics per a la seva publicació.


http://www.gencat.net/diari/



25

d) Plànols d’ordenació modificats. Les modificacions proposades no representen cap canvi substancial en el planejament i afecten als següents aspectes: En SÒL URBÀ: Regulació zona del barri del Castell (La clau 1b). Ampliacions Determinació d’alçades. Ajust de l’ARM en edificació aïllada. Adequació alçades al decret d’habitabilitat. Regulació de l’ús de restauració. Regulació general de les piscines en les totes les ordenacions. Definició de la zona industrial subzona d’equipament privat (clau 5b). Tanques i marquesines en sòl urbà. Incorporació d’ús d’oficines al nucli dels Hostalets. Modificació sistema d’actuació PAUs de la Bleda En SÒL URBANITZABLE: Incorporació de la modificació dels sectors UD-II i UD-III a l’annex normatiu del POUM. Incorporació Sector UD-II.1 al sòl urbà. Definició del tipus de coberta. En SÒL NO URBANITZABLE: Límits màxims edificables en magatzems, cellers i construccions en sòl no urbanitzable. Regulació del sostre, alçada i plantes dels cellers. Sostre i alçada magatzems agrícoles. Unificació del criteri de punt de mesura d’alçades en construccions en sòl no urbanitzable. Autorització de restaurants en sòl no urbanitzable. Límits per edificar en sòl no urbanitzable. Distàncies a elements i edificacions. Marquesines en tanques de sòl no urbanitzable. Regulació dels materials d’acabat les construccions de sòl no urbanitzable. Ajust del nombre de tinença d’animals en sòl no urbanitzable. Equins. Alçada de les tanques en SNU. Increment d’alçada per a protecció i seguretat. Manteniment i ampliació de conreus en zones protegides. Així mateix es corregeixen algunes errades materials gràfiques en els plànols d’ordenació, es modifica la fotografia i la situació d’una fitxa del catàleg de béns que no estava ben situada i s’incorpora un nou element del catàleg de béns a protegir. Finalment s’incorpora i es publica els convenis urbanístics, conveni de cessió de l’Avinguda del Castell i conveni de requalificació de terrenys per a la construcció d’un sociosanitari. En data 30 de juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació del POUM i sotmetre l’expedient a informació pública pel termini d’un mes. En data 3 de setembre de 2012 es va publicar l’acord del Ple al BOPB. En data 5 de setembre de 2012 es va publicar l’acord del Ple al Periódico de Catalunya. En data 17 de setembre de 2012 es va publicar l’acord del Ple al DOGC. Consideracions




26

En data 26 de setembre de 2012 i registre d’entrada número 1695 es rep informe de l’Ajuntament de Pacs del Penedès com a municipi limítrof. En l’informe esmenta que ni l’àmbit ni les propostes afecten directament al municipi de Pacs del Penedès. En data 26 de setembre de 2012 i registre d’entrada número 1696 es rep informe de l’Ajuntament de Font-Rubí com a municipi limítrof. En l’informe esmenta que no es veu cap observació al respecte. En data 18 d’octubre de 2012 ha finalitzat l’exposició al públic de l’expedient i durant aquest període s'han presentat les següents al.legacions:

1.-Montserrat Trias Sivill en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1751

2.-Montserrat Guasch Trias en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1752

3.-Josep Guasch Trias en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1753

4.-Pedro Giménez Giménez en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1754

5.-Vanesa Gamito Reyes en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1755

6.-Josefina Pàmies Palmada en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1756

7.-Àngel Moreno Sadurní en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1757

8.-Montserrat Pàmies Palmada en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1758

9.-Joan Andreu Sarrà en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1759

10.-Maria Torres Osete en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1760

11.-Rosa Martí Romeu en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1761

12.-Magí Rovira Solé en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1762

13.-Antonio Sanabria en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1763

14.-Ramon Romeu Guasch en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1764

15.-Carmen Osete en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1765

16.-Josep Mulet Tarragó en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1766

17.-Montserrat Muntané Rovira en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1767

18.-Montserrat Artís Domingo en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1768

19.-Alfons Cercós Casalé en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1769

20.-Núria Escofet Boquera en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1770

21.-Jesús Gamito Serrano en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1771

22.-Carmen Reyes Sánchez en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1772

23.-Juan Antonio González Vázquez en data 2-10-2012 i número de registre

déntrada 1773

24.- Fèlix Hill Ràfols en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1774

25.-Carmen Rodríguez Quiroga en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1775

26.-Tomy Romero en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1776

27.-Jacinto Lobato Téllez en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1777

28.-Fèlix Galimany Bolet en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1778

29.-Montserrat Bolet Roca en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1779

30.-Josep Noguera Poch en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1780

31.-Joan Jané Ventosa en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1781




27

32.-Juan Ràfols Trias en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1782

33.-Pilar Barquero Martos en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1783

34.-Antonio Carbó Asensio en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1784

35.-Joan Sogas Roca en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1785

36.-Mercedes Campos Marmaneu en data 2-10-2012 i número de registre

déntrada 1786

37.-Joaquim Pascual Formatger en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1787

38.-Josep Mª Andreu Serra en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1788

39.-Josefa Sánchez López en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1789

40.- Carmen Palau Sendra en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1790

41.-Ana Mª Aullón Alcaraz en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1791

42.-Martí Galimany Casañas en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1792

43.-Paquita Mascaró Fuentes en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1793

44.-Teresa Laguna Inglada en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1794

45.-Pilar Juste Touza en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1795

46.-Lluís Soler Carbó en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1796

47.-Amalia Llenas Morató en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1797

48.-Pere Santacana Llenas en data 2-10-2012 i número de registre déntrada

1798

49.-Ramon Solé Sogas en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1799

50.-Pilar Martí Soler en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1800

51.-Domingo Jové Martí en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1801

52.-Joan Andreu Serra en representació de lÁssociació dÁfectats Zona Urbana

de la Bleda en data 2-10-2012 i número de registre déntrada 1802

53.-Àngels Rus Sánchez en representació del Grup Municipal Alternativa

Martinenca-CUP en data 15-10-2012 i número de registre déntrada 1932

54.-Josep Mª Valls Farré i altres en data 17-10-2012 i número de registre

déntrada 1973

55.-Josep Mª Valls Farré com administrador de Seroesva Promocions SL en data

17-10-2012 i número de registre déntrada 1975

56.-Josep Mª Valls Farré en data 17-10-2012 i número de registre déntrada 1976

57.-Anna Artís Domingo en representació de Can Soques SL en data 18-10-2012 i

número de registre déntrada 1988 En data 27 de novembre de 2012 i registre de sortida número 1415 s’envia documentació a l’ACA per tal que emeti informe de les seves competències. En data 30 de novembre de 2012 reben la corresponent notificació. Transcorregut 1 mes per tal que emetin informe aquest organisme no ha contestat. En data 15 de gener de 2013 i registre d’entrada número 85 es rep informe de l’Institut Geològic de Catalunya on conclou que no ha d’emetre cap informe ja que no es troba dins de l’àmbit de les seves competències. En data 5 de febrer de 2013 i registre d’entrada número 206 re rep informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on s’informa favorable a la modificació. S’ha esmenat l’error del número de la fitxa del catàleg.




28

En data 19 de febrer de 2013 i registre d’entrada número 295 es rep informe de la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya on s’informa favorablement. S’incorpora algunes modificacions. En data 12 de març de 2013 i registre d’entrada número 404 es rep informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona de data 22 de febrer de 2013 sobre la modificació del POUM. L’informe esmenta: “…des del punt de vista ambiental es considera que les modificacions proposades no tindran efectes significatius sobre el medi natural.” Serà el desenvolupament dels projectes on s’analitzaran les implicacions ambientals establertes en la pròpia normativa urbanística així com per la resta de legislació vigent en matèria ambiental. S’aporta resolució de les al·legacions per part de l’arquitecte redactor de la modificació de planejament. En resum la resolució proposada és la següent: Al·legació 1-51 es desestima l’al·legació

Al·legació 52 s’estima parcialment Al·legació 53 s’estima parcialment Al·legació 54 es desestima l’al·legació Al·legació 55 es desestima l’al·legació Al·legació 56 es desestima l’al·legació Al·legació 57 es desestima l’al·legació

Una de les al·legacions que s’estima és la d’adoptar un únic polígon per al conjunt de l’àmbit d’actuació de La Bleda mantenint els mateixos paràmetres de zonificació, les cessions i les característiques d’ordenació actuals. Atès que la modificació del planejament no representa cap canvi substancial, ni incrementen edificabilitat, ni modifiquen els sistemes urbanístics no cal demanar la subjecció de l’Avaluació Ambiental del document seguint l’article 7 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. L’elecció de la modalitat de compensació o cooperació es troba dins de les actuacions d’iniciativa pública i es troba justificada en el document com una errada en el POUM, ja que les NNSS de 2002 ja es contemplava com a sistema de cooperació. Així mateix el sòl es troba altament fraccionat i amb aquestes circumstàncies el sistema més operatiu és el de cooperació.

Tal i com s’ha esmentat anteriorment l’informe de la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya esmenta unes consideracions que són incorporades. Així s’ha eliminat el punt on es modificava l’alçada dels habitatges en sòl no urbanitzable. Es recomana modificar les limitacions constructives respecte al sostre edificable, alçada tal i com diu l’article 48.1.c) del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme sense limitacions prèvies. Tot i així s’ha optat per un redactat que no inclogui l’article en concret per tal de que en futures revisions de la llei o del reglament el redactat sigui vigent. En l’edificabilitat i ocupació de les construccions en sòl no urbanitzable l’articulat de la modificació es redacta en la mateixa línia o redactat de la llei i reglament d’urbanisme i en les alçades el planejament municipal marca uns límits que si es volen superar s’haurà de tramitar a l’organisme supramunicipal corresponent. Finalment recomana que les marquesines siguin simètriques i tinguin una volada de 2 metres com a màxim (1 per cada banda), s’ha incorporat a l’articulat de la modificació, tot i així mai podrà volar per damunt de la línia que marca l’article 263 del POUM sobre tanques i la seva alineació respecte als camins públics. En l’apartat de normativa urbanística del document es recull a mode de refós les modificacions incorporades a cadascun dels articles modificats en aquesta modificació del POUM. Conclusió




29

El document justifica raonadament la modificació puntual del POUM, incorpora les estimacions d’algunes al·legacions així com les propostes dels informes sectorials. Es pot procedir a la resolució de les al·legacions i a l’aprovació provisional del document. Al dir que donat que s’accepta l’al·legació de la incorporació d’un únic polígon al sector de La Bleda, passant dels 4 polígons existents a un únic polígon caldria fer una nova exposició al públic d’un mes només d’aquesta part per tal que es pugui fer les corresponents al·legacions sobre la qüestió de passar de quatre polígons a un únic polígon. De tot l’exposat tinc a bé informar sense perjudici d’opinió més fonamentada i de que la Corporació requereixi els informes del servei jurídic intern que consideri oportú.

Sant Martí Sarroca, 12 de març de 2013 Jordi Galtés Rovira. arquitecte assessor”

Finalment, s’han rebut els informes sectorials que a continuació es relacionen:

En data 27 de novembre de 2012 i registre de sortida número 1415 s’envia documentació a l’ACA per tal que emeti informe de les seves competències. En data 30 de novembre de 2012 reben la corresponent notificació. Transcorregut 1 mes per tal que emetin informe aquest organisme no ha contestat.

En data 15 de gener de 2013 i registre d’entrada número 85 es rep informe de l’Institut Geològic de Catalunya on conclou que no ha d’emetre cap informe ja que no es troba dins de l’àmbit de les seves competències.

En data 5 de febrer de 2013 i registre d’entrada número 206 re rep informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on s’informa favorable a la modificació. S’ha esmenat l’error del número de la fitxa del catàleg.

En data 19 de febrer de 2013 i registre d’entrada número 295 es rep informe de la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya on s’informa favorablement. S’incorpora algunes modificacions.

En data 22 de febrer de 2013 L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona emet informe sobre la modificació del POUM. L’informe esmenta: “…des del punt de vista ambiental es considera que les modificacions proposades no tindran efectes significatius sobre el medi natural.” Serà el desenvolupament dels projectes on s’analitzaran les implicacions ambientals establertes en la pròpia normativa urbanística així com per la resta de legislació vigent en matèria ambiental.




30

D’acord amb allò que disposa l’article 85 del Decret Legislatiu 1/2010, de d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme s’ha donat audiència als Ajuntaments següents l’àmbit territorial dels quals limita amb aquest municipi:

En data 26 de setembre de 2012 i registre d’entrada número 1695 es rep informe de l’Ajuntament de Pacs del Penedès com a municipi limítrof. En l’informe esmenta que ni l’àmbit ni les propostes afecten directament al municipi de Pacs del Penedès.

En data 26 de setembre de 2012 i registre d’entrada número 1696 es rep informe de l’Ajuntament de Font-Rubí com a municipi limítrof. En l’informe esmenta que no es veu cap observació al respecte.

Vist allò que disposa l’informe núm. 02/2013, de data 12 de març, del secretari – interventor acumulat de la Corporació en el qual, entre d’altres, informa que l’aprovació provisional de la modificació puntual del POUM requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres del Ple, d’acord amb el que disposa l’apartat ll) de l’article 47.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local Vist allò que disposa la Llei 7/1985, de 2, d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL, d’ara endavant); Vist allò que disposa el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC, d’ara endavant);

Vist allò que disposa el Decret 305/2006, - de 18 de juliol -, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Vist allò que disposa el Decret legislatiu 1/2010, - de 3 d’agost -, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Vist allò que disposa la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

Per tot això,

Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent

ACORD:

Primer.- RESOLDRE les al·legacions presentades en base a l’informe de l’equip redactor, integrat en la documentació de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca, transcrit literalment a la part expositiva




31

del present acord i que s’incorpora al present acord com a motivació, estimant les al·legacions formulades i desestimant les al·legacions formulades, segons figura en l’esmenta’t document. Segon.- APROVAR PROVISIONALMENT la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca. Tercer.- PUBLICAR el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari d’abast provincial. Quart.- SIGNIFICAR que, d’acord amb el que disposa l’informe de data 12 de març de 2013, de l’arquitecte assessor municipal, transcrit literalment a la part expositiva de la present proposta, donat que s’accepta l’al·legació de la incorporació d’un únic polígon al sector de La Bleda, passant dels 4 polígons existents a un únic polígon, s’exposa al públic durant el termini d’un mes, només, aquesta part per tal que es pugui fer les corresponents al·legacions sobre la qüestió de passar de quatre polígons a un únic polígon Cinquè.- REMETRE l’expedient administratiu complert a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per tal de que, de conformitat amb l’article 80.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, procedeixi a l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí Sarroca. El Sr. Alcalde pren la paraula i explica el contingut de l’aprovació provisional de la modificació del POUM de Sant Martí Sarroca. Comenta que, des de l’aprovació inicial, s’ha presentat 58 al·legacions, de les quals 56 feien referència al canvi de sistema de la Bleda, de compensació a cooperació les quals han estat desestimades atès que la voluntat municipal és que es fes per mitjà la modalitat de cooperació donat que deixar-ho tal com estava, per compensació, degut a una errada material en el POUM, seria com admetre, per la disparitat de criteris que hi ha a La Bleda, que mai es tiraran endavant la urbanització del sector. De la resta d’al·legacions, n’hi ha una que demana passar dels actuals 4 polígons a 1 únic polígon d’actuació, la qual s’estima amb la qual cosa es facilitarà la gestió del polígon. Finalment, n’hi havia una altra que la va presentar el grup municipal de la CUP que demana la tramitació d’impacte ambiental, la qual cosa s’ha consultat amb les organismes competents que han emès informe sobre la seva innacessarietat, així com també dit grup municipal també demanaven un text refós que també ha estat informat com a innecessari donat que és una modificació puntual i no substancial cosa que haurà de ser la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona qui ens ho demani; també demanaven l’emissió d’informes sectorials, els quals ja han estat emesos i de manera favorable a aquesta modificació, excepte el de l’Agència Catalana d’Aigües que ja ha transcorregut el termini legalment establert per a la seva emissió amb la qual cosa ja es pot seguir amb la seva tramitació; demanaven la tramitació d’un Pla Especial del Castell la qual cosa és desestima perquè se’n pot aprovar un d’autònom sense que estigui vinculat a la tramitació de POUM. Finalment, el Sr. Alcalde exposa que només s’exposarà al públic l’acord que fa referència al canvi de 4 polígons a 1 únic polígon per tal que qui vulgui pugui presentar al·legacions.




32

Es fa constar en acta que la primera part de la intervenció de la portaveu de la CUP no s’ha recollit en acta per problemes amb la reproducció del so. La portaveu de la CUP assenyala que tal i com està redactat actualment la normativa urbanística, deixa a discreció de l’alcalde que es puguin fer annexes al castell. Es fa constar en acta que la part final de la intervenció de la portaveu de la CUP no s’ha recollit en acta per problemes amb la reproducció del so. El Sr. Alcalde li respon que, en relació a les al·legacions del DARP feien referència només a les alçades reguladores; pel que fa a l’estudi econòmic, comenta que s’ha fet per part de professionals de la matèria i que han tingut en compte el valor actual del mercat i la seva valoració cadastal; el tema de la parcel·la mínima de 800 metres quadrats, comenta la inviabilitat no només material, per les parcel·les de La Bleda, sinó també jurídica que amb l’actual llei d’urbanisme es puguin fer parcel·les de 400 metres quadrats donat que dita llei preveu que no hi poden haver més de 25 habitatges per hectàrea; finalmenta, en relació amb el tema de la discrecionalitat del castell, està segur que Sant Martí Sarroca sempre escollirà un alcalde amb seny i, per tant, això mai succeirà i li recorda que al Castell es permet l’edificació d’habitatges, que té una edificabilitat molt complicada. El portaveu municipal del PSC comenta que una errada material ha originat una sentència desfavorable a l’Ajuntament; que desconeix el tema dels costos econòmics de la redacció dels diversos POUM’s perquè el Sr. Alcalde es nega a donar informació al respecte i es pregunta si els responsables dels departaments es llegeixen els documents per evitar aquestes situacions. Es reafirma en allò que ja van esposar en el seu dia a l’aprovació inicial del POUM, juny de 2012 i demana la recerca de solucions per mitjà del diàleg per a desencallar una situació que va començar al 2008 amb l’aprovació inicial del POUM, en solitari, per part de l’actual equip de govern. El Sr. Alcalde li recorda que l’aprovació definitiva correspon a la Comissió Provincial d’Urbanisme i admet la comissió d’errors materials, com a qualsevol ésser humà. Li recorda que el canvi de modalitat en un sistema d’actuació, es competència de l’alcalde president amb una memòria justificativa al respecte, tal i com es va fer amb el canvi de modalitat a la Serra de Baix cosa que no succeeix amb la de La Bleda, així com també que hi havia suficients indicis que si l’Ajuntament apel·lava la sentència es podria haver guanyat però, en aquell moment, es va decidir, seguint les indicacions de la nostra defensa jurídica, acatar la sentència, entre d’altres motius, per mirar de facilitar-ne la seva gestió amb els veïns de La Bleda. Els hi recorda que ningú ha presentat cap proposta alternativa viable a la que hi ha actualment, ni els veïns ni els grups municipals de l’oposició i la voluntat de l’equip de govern es tirar endavant La Bleda per mitjà la modalitat de cooperació degut a la disparitat de criteris entre els veïns donat que hi ha propietaris que demanen parcel·les de 400 metres i d’altres que ja tenen la seva parcel·la edificada, que volen que es quedi tal i com està actualment i si no actua l’administració, La Bleda no es farà mai. Finalment, li comenta que el cost




33

econòmic per metre quadrat de sostre edificable de qualsevol zona del casc antic de Sant Martí Sarroca és superior al de La Bleda, per tant, la Bleda s’ha de desenvolupar tal i com està planificada donat que qualsevol altra desenvolupament seria un desastre per al conjunt de Sant Martí Sarroca. El portaveu municipal d’ERC explica, tal i com varen fer a l’aprovació inicial, que posen en dubte la seva necessitat d’aquesta modificació puntual i li recorda que el canvi de modalitat en el sistema d’actuació, de compensació a cooperació, és una maniobra política per a poder desenvolupar La Bleda, així com també si s’hagués buscat una solució per a les finques edificades assenyala que, des d’ERC, estan convençuts que La Bleda no tindria el nivell de conflictivitat actual diferenciant-los d’aquells que van a fer negoci. En relació amb el tema del castell, que no es poden deixar a la discrecionalitat de l’equip de govern corresponent, coincident amb la CUP. Finalment, pregunta com ha quedat reflectit en el planejament el tema de la zona requalificada com a zona socio - sanitària privada. El Sr. Alcalde pren la paraula i li respon, en primer lloc, per la darrera pregunta, afirmant que la zona requalificada en el seu dia com a equipament socio - sanitari privat està aturat i la present modificació puntual no la toca, és a dir, aquella zona no s’ha tocat res. Sobre el castell i la seva reglamentació, li respon que només es poden fer ampliacions a dues o tres parcel·les per la configuració complicada de les cases, es fa molt difícil estructurar la realitat, per tant, tal i com està, correspon als tècnics sense que els polítics puguin fer res al respecte. Finalment, de La Bleda, quan li diu que els veïns no es posaran d’acord i que no s’han escoltat, li recorda que a l’aprovació inicial es va escoltar a tots els veïns, un per un, i la disparitat d’interessos eren molt grans essent la solució per a pacificar els interessos, d’acord amb l’actual llei d’urbanisme, es pot utilitzar la tècnica de la ponderació dels valors, que permetria buscar un equilibri, a banda del fet de què, qualsevol modificació substancial comportaria, automàticament, la reserva de sòl del 10% més el 20% de protecció oficial, densificant-se, augmentant-se les zones verdes i d’equipaments, així com el 15% d’aprofitament mig per a l’ajuntament la qual cosa implicaria que, per a donar-li viabilitat, s’hauria d’augmentar la seva densitat la qual cosa aquest equip de govern no ho permetrà. La portaveu de la CUP comenta sobre l’estudi econòmic quin són els autors del mateix. L’alcalde li respon que els serveis tècnics municipals els quals disposen de la preparació suficient. Votació: SI 7 CiU NO 1 PSC 1 ERC i 2 CUP ABSTENCIÓ ---




34

9.- APROVACIÓ INICIAL, SI S’ESCAU, DEL REGLAMENT REGULADOR DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DEL POLÍGON INDUSTRIAL, SECTOR U.A. I-2 (Exp. 32/2013-S) Vist el reglament elaborat del de serveis tècnics i Alcaldia per tal de regular el sistema de sanejament del polígon industrial, sector U.A. I-2 al terme municipal de Sant Martí Sarroca; Vist que el sistema de sanejament inclou els col·lectors de la xarxa d’aigües residuals des del punt d’abocament de cada parcel·la fins el punt d’abocament final a la llera pública i els col·lectors de la xarxa d’aigües pluvials comunes des del llindar de cadascuna de les parcel·les. Atès l’art. 84 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, les Corporacions locals podran intervenir l’activitat dels ciutadans a través d’ordenances i bans; Atesos els art. 49 de la LRBRL i 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, que regulen el procediment d’provació d’ordenances locals i, per tant, de reglaments; Atès l’art. 47 de la LRBRL el quòrum necessari per l’aprovació d’ordenances i reglaments és el de la majoria simple; D’acord amb l’esmentat es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- APROVAR INICIALMENT el reglament regulador del sistema de sanejament del polígon industrial, sector U.A. I-2, amb el següent text:

“REGLAMENT REGULADOR DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DEL POLÍGON

INDUSTRIAL SECTOR U.A. I-2 AL TERME MUNICIPAL DE SANT MARTÍ

SARROCA

ÍNDEX

Article 1 Objecte i definicions Article 2 Àmbit d’aplicació Article 3 Obligacions dels usuaris Article 4 Revisió de les autoritzacions d’abocament Article 5 Prohibicions Article 6 Condicions de l’abocament Article 7 Ens gestor del sistema de sanejament del polígon Article 8 Finançament Article 9 Situacions d’emergència o perill




35

Article 10 Inspecció i control Article 11 Infraccions i sancions DISPOSICIÓ FINAL

ANNEX I Substàncies prohibides

ANNEX 2

Actuals usuaris

ANNEX 3

Documentació gràfica

ANNEX 4

Conformitat usuaris

REGLAMENT REGULADOR DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DEL POLÍGON

INDUSTRIAL SECTOR U.A. I-2 AL TERME MUNICIPAL DE SANT MARTÍ

SARROCA

Article 1.- Objecte i definicions.

El present reglament té per objecte regular l’ús del sistema de sanejament del polígon

industrial U.A. I-2 (antigues naus del BBVA) al barri de la Serra de Dalt del municipi de

Sant Martí Sarroca i fixar els drets i obligacions dels seus usuaris.

El sistema de sanejament està format per una depuradora Biotrit 700. Així mateix el

sistema de sanejament inclou els col·lectors de la xarxa d’aigües residuals des del

punt d’abocament de cada parcel·la fins al punt d’abocament final a la llera pública i

els col·lectors de la xarxa d’aigües pluvials comunes des del llindar de cadascuna de

les parcel·les.

S’entén per usuari qualsevol persona física o jurídica que exerciti una activitat dins del

polígon industrial U. A. I-2.

L’ajuntament de Sant Martí Sarroca actuarà com a ens gestor del sistema de

sanejament amb les funcions que es detallen en aquest Reglament.




36

Article 2.- Àmbit d’aplicació.

Estan sotmesos a aquest reglament tots els usuaris del polígon industrial U.A. I-2.

Article 3.- Obligacions dels usuaris.

Tots els usuaris del polígon U.A. I-2 estan obligats a connectar les seves aigües

residuals al sistema de sanejament del polígon i a obtenir prèviament la corresponent

autorització de l’ens gestor del sistema.

La documentació que han de presentar per a obtenir aquesta autorització és la

següent:

Una descripció de l’activitat.

Una descripció de l’abocament: cabal abocat, tipologia de les aigües residuals

abocades, qualitat, distribució horària....

Un plànol amb les coordenades u.t.m. del punt de connexió a la xarxa de

clavegueram del polígon.

En el cas que l’usuari només aboqui aigües residuals de tipus sanitari, domèstic

o assimilable, una declaració jurada conforme les aigües abocades són

exclusivament d’aquest origen indicant el nombre màxim de treballadors.

La documentació relativa al sistema de sanejament propi i a la gestió de fangs

(en el cas d’usuaris que aboquin aigües que no siguin de tipus estrictament

sanitari, domèstic o assimilable o que sent d’aquesta tipologia disposin del seu

propi sistema de tractament).

El usuaris que aboquin aigües residuals de tipus sanitari, domèstic o assimilable resten

subjectes a les obligacions següents:

Construir una arqueta registre de fàcil accés des de l’exterior de la parcel·la

que permeti l’aforament i la presa de mostres en tot moment.

Construir un comptador a l’escomesa d’aigua.

A enviar a l’ens gestor del sistema de sanejament les dades de consum d’aigua

(lectura de comptadors) amb la freqüència que aquest li indiqui.

Mantenir en correctes condicions l’escomesa a la xarxa de clavegueram del

polígon.




37

A instal·lar un sistema de decantació i/o tractament previ al seu punt

d’abocament en el cas que les anàlisis en el punt final de l’abocament no

assoleixin els límits fixats per l’ACA i així ho exigeixi l’ens gestor del sistema.

Els usuaris que aboquin al sistema de sanejament del polígon aigües residuals de

tipus no exclusivament sanitari, domèstic o assimilable resten subjectes a les

obligacions següents:

A disposar del sistema de tractament adient per assolir els límits establerts per

l’ACA en el punt final de l’abocament.

Construir una arqueta registre de fàcil accés des de l’exterior de la parcel·la

que permeti l’aforament i la presa de mostres en tot moment.

Construir un comptador a l’escomesa d’aigua.

Enviar a l’ens gestor del sistema de sanejament les dades de consum d’aigua

(lectura de comptadors) amb la freqüència que aquest li indiqui.

Realitzar les analítiques de les aigües residuals que li indiqui l’ens gestor del

sistema de sanejament i a enviar-li els resultats obtinguts amb la periodicitat

que aquest determini.

Mantenir en correctes condicions de funcionament el seu sistema de tractament

i aplicar immediatament les mesures correctores necessàries en el cas que les

analítiques detectin l’incompliment d’algun paràmetre.

Mantenir en correctes condicions l’escomesa a la xarxa de clavegueram del

polígon.

Comunicar a l’ens gestor del sistema de sanejament comunitari de forma

immediata el mal funcionament del sistema de sanejament propi, indicant les

mesures adoptades.

Altres obligacions:

Els usuaris que emmagatzemin o manipulin substàncies perilloses que en cas

d’accident, inundació o d’altres podrien entrar en contacte amb les aigües

residuals o pluvials han de prendre les mesures preventives i/o de control

necessàries i declarar-ho a l’ens gestor del sistema.

Els usuaris han de comunicar per escrit a l’ens gestor del sistema de

sanejament del polígon qualsevol canvi substancial de l’activitat que pugui

afectar el cabal o la qualitat de l’abocament i indicar les mesures preventives

previstes.

El usuaris que ocasionalment necessitin fer un abocament puntual d’un altre

tipus al inicialment previst, han sol·licitar prèviament i per escrit autorització a




38

ens gestor del sistema, indicant el cabal, les característiques de l’abocament i

el període del temps en què es realitzarà.

Els usuaris han de comunicar a l’ens gestor del sistema de sanejament

comunitari de forma immediata qualsevol abocament incontrolat, indicant les

mesures adoptades.

Article 4.- Revisió de les autoritzacions d’abocament.

Les autoritzacions d’abocament de cadascun dels usuaris del sistema de sanejament

del polígon s’atorgaran per temps indefinit, llevat que l’autorització d’abocament del

conjunt del polígon industrial quedi extingida.

No obstant això, l’ens gestor del sistema procedirà a revisar les autoritzacions en els

casos següents:

Per canvis substancials en el cabal abocat o en la qualitat de l’abocament.

Quan variïn les circumstàncies o sobrevinguin circumstàncies que justificarien

l’atorgament condicions diferents a les inicialment previstes.

Per adaptar-les a la normativa vigent en cada moment

La revisió de les autoritzacions no dona dret a cap indemnització.

Article 5.- Prohibicions.

Resta prohibit abocar aigües residuals a la xarxa d’aigües pluvials.

Resta prohibit abocar a la xarxa de clavegueram del polígon qualsevol de les

substàncies indicades a l’Annex I d’aquest Reglament.

Article 6.- Condicions de l’abocament.

Els límits fixats per l’ACA que l’abocament ha de complir en el seu punt final són els

següents:

Paràmetre Límit Freqüència

d'autocontrols

Cabal anual 54.750 m3/any

Cabal diari 150 m3/dia

Cabal punta 17,36 m37hora




39

Ph entre 5,5 i 9,5 upH Mensual

DQOnd 125 mg/l Mensual

DBO5 25 mg/l ---

MES 35 mg/l Mensual

Nitrogen orgànic i amoniacal 35 mg/l Mensual

Amoni 15 mg/l Trimestral

Olis i greixos 15 mg/l Mensual

Fòsfor total 10 mg/l Trimestral

Detergents totals 1,5 mg/l ---

Matèries inhibidores 5 equitox ---

Clorurs 1.000 mg/l ---

Els límits que els usuaris han de complir en el punt de connexió del seu abocament a

la xarxa del sistema de sanejament del polígon són els mateixos.

Article 7.- Ens gestor del sistema de sanejament del polígon.

L’ens gestor del sistema de sanejament del polígon U.A. I-2 és l’Ajuntament de Sant

Martí Sarroca que actua en nom i representació del usuaris davant de l’ACA, rebent la

informació dels usuaris i facilitant-la a l’ACA; per tant les seves actuacions són:

Requerir als usuaris perquè aportin la documentació justificativa de les

característiques de l’abocament.

Requerir als usuaris perquè adaptin les seves instal·lacions als requeriments

d’aquest reglament.

Realitzar els autocontrols de l’abocament en el punt final i presentar a l’ACA els

resultats obtinguts.

Recollir els autocontrols realitzats pels usuaris per tal de controlar l’origen de

qualsevol desviació que es detecti a l’abocament final.

Advertir al o als possibles causants del qualsevol desviació per tal que adoptin

les mesures correctores necessàries.

Prendre mostres en el punt d’abocament dels usuaris per a resoldre qualsevol

dubte o necessitat de comprovació, si ho considera necessari.

Posar en coneixement de l’ACA l’incompliment reiterat dels límits autoritzats

per part de qualsevol usuari així com qualsevol incompliment manifest d’aquest

reglament.




40

Article 8.- Finançament.

Per cobrir les despeses de gestió d’aquest Reglament, principalment les despeses que

comporten les preses de mostres i analítiques del punt final d’abocament i el

manteniment preventiu de la depuradora aniran a càrrec del pressupost municipal.

En cas que s’hagin de prendre mostres addicionals, sigui perquè s’obtingués un

resultat incorrecte en el punt final o bé perquè l’ens gestor del sistema hagués de fer

alguna comprovació a algun usuari, seran els causants qui respondran de les

despeses corresponents.

Tanmateix, en cas que algú malmeti alguna infraestructura de la xarxa, se li requerirà

el pagament de les reparacions corresponents.

L’ens gestor del sistema s’encarregarà de calcular i de gestionar les despeses i

cobraments si s’escau.

Article 9.- Situacions d’emergència o perill.

S’entén que hi ha una situació d’emergència o perill quan es dóna alguna de les

circumstàncies següents:

En els casos d’un abocament fortuït les característiques del qual sobrepassin

les condicions dels permisos d’abocament, podent donar lloc a episodis de

contaminació i/o riscos per al medi, el sistema i/o les persones.

Quan a causa d’un accident en les instal·lacions de l’usuari hi hagi un risc

imminent de produir-se un abocament inusual a la xarxa de sanejament,

potencialment perillós per a la salut de les persones, les instal·lacions, o bé que

pugui alterar de forma substancial les condicions fixades pel permís

d’abocament.

Quan s’aboquin cabals que excedeixen del doble del màxim autoritzat.

Davant d’una situació d’emergència o perill, l’usuari ha de comunicar urgentment el fet

a l’ens gestor i indicar la situació produïda amb l’objecte d’evitar o reduir els danys que

es puguin provocar.

En la comunicació, s’ha d’indicar el següent:

Nom i emplaçament de l’activitat.

Responsable i telèfon de contacte.




41

Productes i quantitat dels mateixos que s’han abocat.

Informació que contenen les fitxes de seguretat dels productes abocats.

Hora i causes de la descàrrega.

Descripció de les mesures adoptades.

En el termini màxim de 7 dies, l’usuari ha de remetre a l’ens gestor un informe detallat

de l’incident. A l’informe hi figuraran com a mínim les dades següents:

Identificació de l’empresa i raó social.

Ubicació de la instal·lació on s’hagi produït l’incident.

Data, hora i causa de l’incident.

Cabal i matèries abocades.

Correccions efectuades “in situ” per l’usuari.

Hora i forma en què es va comunicar

Altres dades que permetin als serveis tècnics una correcta interpretació de la

situació i una adequada valoració de les conseqüències.

Actuacions en situació d’emergència:

El titular de l’activitat ha d’emprar amb la major rapidesa tots els mitjans a la seva

disposició, amb la finalitat d’aconseguir que els productes abocats ho siguin en la

mínima quantitat possible i/o reduir al màxim la seva perillositat.

L’ens gestor ha de facilitar als usuaris amb risc potencial d’abocament d’emergència,

un model de les instruccions a seguir en una situació d’aquest tipus. En aquest model

hi figuraran els números de telèfon, fax o similars en els quals l’usuari pugui comunicar

l’emergència.

Les mesures previstes s’hauran d’adaptar a les mesures i actuacions que resultin del

pla d’autoprotecció del sistema, d’acord amb al previst als articles 17 i 21 del Decret

130/2003.

La necessitat de disposar de les instruccions d’emergència per un usuari determinat es

fixarà en el respectiu permís d’abocament. En el mateix permís s’establirà el text de les

instruccions i els llocs mínims on s’han de col·locar, essent ambdós aspectes objecte

d’inspecció pels serveis tècnics en qualsevol moment.

Article 10.- Inspecció i control




42

Totes les mesures, proves, mostres i anàlisis per determinar les característiques de

tots els abocaments d’aigües residuals s’efectuaran segons els “Mètodes normalitzats

pels anàlisis d’aigües residuals”. Aquestes mesures i determinacions es realitzaran

sota la direcció i supervisió tècnica de l’ens gestor o autoritat o ens en qui delegui.

L’usuari està obligat davant del personal facultatiu acreditat per l’ens gestor a:

Facilitar als inspectors, sense necessitat de comunicació prèvia, l’accés a

aquelles parts de les instal·lacions que considerin necessàries per al

compliment de la seva missió.

Facilitar el muntatge de l’equip d’instruments que sigui necessari per realitzar

les mesures, determinacions, assajos i comprovacions necessàries.

Permetre als inspectors l’ús dels instruments que l’empresa faci servir per a

l’autocontrol, en especial aquells que es facin servir per a l’aforament de cabals

i presa de mostres per realitzar les anàlisis i comprovacions.

Facilitar als inspectors les dades que siguin necessàries per a l’exercici i

compliment de les seves funcions.

El resultat de la inspecció es farà constar en acta, redactada per triplicat, on figurarà:

El resum de l’historial dels abocaments des de la última inspecció, amb la

consignació del judici de l’inspector sobre si l’empresa manté sota control

eficaç la descarrega dels seus abocaments.

Les preses i tipus de mostres realitzades.

Les modificacions introduïdes i les mesures adoptades per l’usuari per tal de

corregir les eventuals deficiències assenyalades pels inspectors en visites

anteriors amb una valoració d’eficàcia de les mateixes.

Les possibles anomalies detectades en la inspecció i les observacions

addicionals que s’estimin oportunes. Es notificarà l’usuari per tal que

personalment o mitjançant una persona delegada presenciï la inspecció i firmi,

en el seu dia, l’acta. En cas de disconformitat amb els dictàmens, apreciacions i

judicis formulats en la inspecció, l’usuari pot presentar les al·legacions

oportunes davant l’ens gestor a fi que aquest, previ informe dels serveis tècnics

corresponents, dicti la resolució que procedeixi.

Les disposicions anteriors son aplicables a l’agrupació d’usuaris que construeixi una

planta de pretractament per poder satisfer els límits fixats per l’abocament d’aigües a

la xarxa de clavegueram.

Article 11.- Infraccions i sancions




43

L’Ajuntament es reserva la potestat d’inspecció, sanció i revocació d’autoritzacions

d’abocaments, al marge de les que reglamentàriament s’estableixin per l’ens gestor de

conca: l’Agència Catalana de l’Aigua.

Infraccions lleus

No presentar davant l’ens gestor les analítiques i els consums amb la

freqüència requerida.

Impedir l’accés a l’abocament, l’arqueta de presa de mostres i/o al comptador.

L’incompliment de qualsevol altre obligació o prohibició establerta en aquest

reglament.

Infraccions greus

No disposar de sistema de tractament propi d’acord amb les prescripcions

d’aquest Reglament.

No disposar de l’arqueta de mostres i/o del comptador de consum.

Abocar per sobre els límits permesos o una tipologia d’aigües diferent de

l’autoritzada.

L’incompliment reiterat de qualsevol altre obligació o prohibició establert en

aquest reglament.

Infraccions molt greus

Incomplir l’autorització d’abocament i provocar danys a l’EDAR comunitària.

No acomplir les ordres de l’ajuntament relatives a la limitació d’explotació de

l’abocament.

Les infraccions administratives en què incorrin els usuaris per incompliment del

reglament i seran definides per l’ajuntament, el qual imposarà als infractors la

indemnització dels perjudicis causats i una sanció pecuniària l’import de la qual

oscil·larà entre 150€ i 30.000€

Infraccions lleus: es sancionaran amb un import de 150€ a 3.000€

Infraccions greus: es sancionaran amb un import de 3.000€ a 15.000€

Infraccions molt greus es sancionaran amb un import de 15.000€ a 30.000€

Les resolucions l’ajuntament són revisables com a requisit previ al recurs contenciós

administratiu.

DISPOSICIÓ FINAL




44

Aquest reglament entrarà en vigor als 15 dies de publicar-se’n l’aprovació definitiva al BOPB i al DOGC i regirà de forma indefinida fins que no sigui derogada o modificada.

ANNEX 1: Substàncies prohibides.

a) Matèries sòlides o viscoses en quantitats o grandàries tals que, per si soles o per integració amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservació o manteniment. b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, combustibles o inflamables. c) Olis i greixos flotants. d) Substàncies sòlides potencialment perilloses. e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d’explosió. f) Matèries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integració amb unes altres, originin o puguin originar:

1. Qualsevol tipus de molèstia pública. 2. La formació de barreges inflamables o explosives amb l’aire. 3. La creació d’atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja,manteniment o funcionament del sistema públic de sanejament.

g) Matèries que, per si mateixes o a conseqüència de processos o reaccions quetinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer mal o deteriorar els materials del sistema públic de sanejament o perjudicar el personal encarregat de la neteja i conservació. h) Residus de naturalesa radioactiva. i) Residus industrials o comercials que per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes nocius potencials. j) Els que per si mateixos o a conseqüència de transformacions químiques o biològiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l’atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

- Diòxid de carboni 15.000 parts per milió - Diòxid de sofre 5 parts per milió - Monòxid de carboni 25 parts per milió - Clor 1 part per milió




45

- Sulfhídric 10 parts per milió - Cianhídric 4,5 parts per milió

k) Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris. l) Residus procedents de sistemes de pretractament o de tractament d’aigües residuals, siguin quines siguin les seves característiques. m) Residus d’origen pecuari. n) Tots els residus procedents del sector carni amb material especificat de risc. Tant els escorxadors com els establiments d’elaboració de productes carnis s’ajustaran a la normativa europea1. LÍMITS D’ABOCAMENT Les limitacions d’aquest annex s’han establert en atenció a: a) La capacitat i utilització del sistema públic de sanejament. b) La fixació de límits d’abocament per als sistemes segons la Directiva 91/271/CEE. c) La Directiva 76/464 i la resta de directives de desenvolupament i el Reial Decret 995/2000. d) El Reglament dels serveis públics de sanejament, de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovat el 13 de juny de 2003 i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3894, de 29 de juny de 2003. e) La protecció del medi receptor. Els paràmetres i límits de l’abocament i freqüència d’anlàsisis es troben en l’article 3 del present reglament segons l’autorització de l’ACA amb referència AA2012001653.

Paràmetre Límit Freqüència

d'autocontrols

Cabal anual 54.750 m3/any

Cabal diari 150 m3/dia

Cabal punta 17,36 m37hora

pH entre 5,5 i 9,5 upH Mensual

DQOnd 125 mg/l Mensual

DBO5 25 mg/l ---

1 Reglament 1774/2002 del Parlament Europeu pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà, Reglament 808/2003, que modifica l’anterior i altres disposicions derivades




46

MES 35 mg/l Mensual

Nitrogen orgànic i amoniacal 35 mg/l Mensual

Amoni 15 mg/l Trimestral

Olis i greixos 15 mg/l Mensual

Fòsfor total 10 mg/l Trimestral

Detergents totals 1,5 mg/l ---

Matèries inhibidores 5 equitox ---

Clorurs 1.000 mg/l ---

ANNEX 2: Actuals Usuaris.

Empreses zona industrial UA I-2 Serra de Dalt

Nom propietari ref. cadastral parcel·la activitat promotor act.

Codorniu SA 4925602CF8842N0001ET P1 celler sense activitat

Magí Gausachs Macias 4925603CF8842N0001ST P2 venda de cotxes Rosa Isabel López

Joan Cercó Rimbau 4925604CF8842N0001ZT P3 restaurant Ca la katy SL

Catalina Gallego Salazar Joan Cercó Rimbau

Catalunya Banc SA 4925601CF8842N0001JT P4 magaztzem Natural Seleccion

Viadomus IV SL 512705CF8852N0001QO P5 magatzem sense activitat

Viadomus IV SL 5126704CF88520001GO P6 magatzem Natural Seleccion

Ajuntament de Sant Martí Sarroca 5126701CF8852N0001AO P7 depuradora Ajuntament

Ajuntament de Sant Martí Sarroca 5126702CF8852N0001BO P8 magatzem municipal Ajuntament

ANNEX 3: Documentació gràfica

Emplaçament




47




48

Plànol sector. Cartografia



49

ANNEX 4: Conformitat usuaris

En/na ........................... amb NIF número ...................... com a propietari de la finca ubicada al

polígon industrial de la Serra de Dalt, sector UA I-2 del municipi de Sant Martí Sarroca amb

referència cadastral ....................................... i parcel·la número ............................ ha rebut i

està conforme amb les disposicions del reglament regulador del sistema de sanejament del

polígon industrial sector UA I-2 (BBVA) i els seus annexes i per aquest motiu accepta les

condicions per a la connexió a la xarxa de sanejament.

Rebut i conforme (signatura i segell)

Signat per:

Empresa:

Data:

Parcel·la:

Usuari:

Tipologia de les aigües: domèstiques

Sistema de tractament de que disposa: “

SEGON.- EXPOSAR al públic en el tauler d’anuncis de l’ajuntament l’anterior acord, així com el text complet del Reglament durant el termini de 30 dies hàbils, comptats des del dia següent al de la darrera publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat i un dels mitjans de comunicació escrita diària. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, l’acord adoptat restarà definitivament aprovat.

El Sr. Alcalde pren la paraula i comenta que aquest reglament és un requisit de l’Agència Catalana de l’Aigua per a renovar el permís d’abocament. La portaveu de la CUP pregunta com s’està abocament actualment. El Sr. Alcalde explica que actualment se’n feia càrrec la Junta de Compensació i, un cop recepcionada per l’Ajumament, s’ha de renovar el permís. El portaveu d’ERC pregunta sobre qui és el responsable del control dels abocaments. El Sr. Alcalde li respon que CASSA, l’empresa que hi ha actualment fent el seu manteniment i gestió. S’aprova per unanimitat.

10.- APROVAR L’ADHESIÓ, SI S’ESCAU, DE L’AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA AL CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL



50

El Consorci de Comunicació Local és una entitat pública de caràcter associatiu i voluntària, creada amb la finalitat de promoure les activitats de les emissores de ràdio municipals, tot produint i fomentant les seves programacions i, en general, promoure i col·laborar en totes les activitats destinades al desenvolupament del món de la comunicació local. El Consorci de Comunicació Local té personalitat jurídica pròpia i l’integren la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat d’Emissores Municipals de Catalunya (EMUC) i més de cent emissores locals de tot Catalunya (veure llistat adjunt publicat al BOPB). L’Ajuntament de Sant Martí Sarroca està interessat en formar part del Consorci de Comunicació Local, a través de l’emissora municipal “Sarroca Ràdio”, sense que calgui pagar cap quota ni tingui cap cost per al municipi. Formar part del consorci Local suposa poder tenir accés a programes produïts per altres emissores a través de la Xarxa, poder distribuir programes propis també a través de la Xarxa, disposar d’una antena parabòlica a l’edifici de la ràdio municipal en règim de cessió de realitzar l’intercanvi de programació, poder gaudir de serveis d’enregistrament de veus, serveis lingüístics, d’assistència jurídica, d’assistència tècnica , de formació i d’altres avantatges. Per tot aquesta motius, es proposa al Ple Municipal: Primer.- Sol·licitar la incorporació de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca al Consorci de Comunicació Local. Segon.- Acceptar els estatuts del Consorci de Comunicació Local, el reglament de règim intern i el conveni d’adhesió. Tercer.- Designar com a representant de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca en el Consell General del Consorci de Comunicació Local al Sr. Francesc Puche i Escofet, Regidor d’Ensenyament i Comunicació. El Sr. Alcalde pren la paraula i explica que es tracta d’un consorci d’emissores locals que permetrà intercanviar programes de ràdio que farà millorar qualitativament les emissions. La portaveu de la CUP ho troben positiu i pregunta a partir de quan es durà a terme l’intercanvi de programes. El Sr. Puche comenta que ja es comunicarà oficialment la data quan estigui tot clar.

S’aprova per unanimitat.



51

11.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE LA MASIA DE CAL PERE SALA AL BARRI DELS HOSTALETS

La Junta de Govern Local en data 22 de setembre de 2011 va aprovar inicialment el pla especial urbanístic de la finca de Cal Pere Sala al barri dels Hostalets. En data 28 de setembre i registre d’entrada número 1790 s’aporta còpia simple del registre de la propietat indicant el propietari de la finca. Vist que s’ha publicat al BOPB en data 10 d’octubre de 2011 i vist que es va publicar al diari El Periodico en data 30 de setembre de 2011 Atés que s’ha exposat al públic durant 30 dies i aquest ha finalitzat en data 10 de novembre de 2011 sense haver-hi alegacions. Vist els informes dels organismes sectorials:

- En data 20 d’octubre de 2011 i registre d’entrada número 2045 es rep informe de l’Institut Geològic de Catalunya on s’esmenta que no afecta cap jaciment paleontològic o punt d’interès geològic dins de l’àmbit del pla especial.

- En data10 de novembre de 2011 i registre d’entrada número 2190 es rep informe per part de la Direcció General de Desenvolupament Rural on s’informa favorablement el pla especial.

- En data 5 de desembre de 2011 i registre d’entrada número 2369 es rep informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

- En data 16 de desembre de 2011 i registre d’entrada número 2447 es rep informe de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme en relació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística on s’informe favorablement.

- En data 19 d’abril de 2012 i registre d’entrada 757 es rep informe de l’oficina territorial d’acció i avaluació ambiental on s’especifica que caldrà complir els requeriments de l’ACA d’acord amb l’article 8.2 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya i caldrà evitar la impermeabilització del sòl en els accessos,...

En data 28 de juny de 2012 el Ple de l’Ajuntament va aprovar el pla especial urbanístic de la finca de Cal Pere Sala del Barri dels Hostalets. Així mateix es va acordar trametre l’expedient a la CTUB. En data 18 de desembre de 2012 i registre d’entrada 2334 es rep per part de la CTUB notificació sobre el Pla especial de Cal Pere Sala. En la present la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de 13 de desembre de 2012 va adoptar l’acord següent:

1.- Aprovar definitivament el Pla especial urbanístic de la finca de cal Pere Sala,... i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüentment executivitat a la presentació d’un text refós, per duplicat, verificat per l’òrgan que ha arorgat



52

l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents: - Adequar els usos a la definició de l’art. 47.3 bis del TRLU i, pel cas de voler incloure l’ús de turisme rural cal sol·licitar l’informe de la Direcció General de Turisme... - Pel que fa a les ampliacions incorporar a la normativa que no s’admeten...

- Incorporar a la normativa urbanística del Pla especial, els requeriments de l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona... - Cal incorporar una normativa articulada...

En data 26 de febrer de 2013 i registre d’entrada número 331 es rep informe de la Direcció General de Turisme on s’indica:

- L’activitat de turisme rural, d’acord amb l’antiguitat de les construccions existents sols es podrà realitzar a l’edifici del Barri Hostalets, 132, ja que és la única que consta construïda amb anterioritat a l’any 1950. - Sobre aquest edifici amb possibilitats per ser destinat a turisme rural, no es pot comprovar el compliment de la normativa turística que afecta a la seva classificació, atès que no inclou els plànols de detall i distribució del mateix.

En data 8 de març de 2013 i registre d’entrada número 379 el promotor aprorat el text refós del document. Vist alò que disposa les CONCLUSIONS de l’informe tècnic de l’arquitecte assessor municipal de data 11 de març de 2013, amb el següent tenor literal:

“Conclusió

Per l’anteriorment exposat el text refós presentat s’adequa als requeriments de l’acord de la la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de 13 de desembre de 2012, així com de les recomenacions de l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona de data 29 de novembre de 2011 i finalment de la normativa i a la legislació vigent. Per aquest motiu es proposa aprovar el text refós i tramitar-lo a la CTUB per a la seva valideció i si s’escau la posterior publicació al DOGC per a la seva executivitat. De tot l’exposat, tinc a bé informar sense perjudici d’opinió més fonamentada i de que la Corporació requereixi els informes del servei jurídic intern que consideri oportú.

Sant Martí Sarroca, 11 de març de 2013

L’arquitecte assessor, Jordi Galtés Rovira”



53

Vistes les CONSIDERACIONS JURÍDIQUES de l’infrome núm. 03/2013, de data 14 de març, emès pel Secretari – interventor acumulat amb el següent tenor literal::

“ CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

I. Motivació de la formulació del Pla Especial Els terrenys on s’emplaça la masia de Cal Pere Sala, parcel·la 92 polígon 11 es troben en sòl no urbanitzable d’espais d’interès per estar situats sobre aqüífer protegit (clau IIb). Actualment hi trobem dos habitatges amb diferent referència cadastral, però dins la mateixa finca. L’habitatge o masia més antiga datada de 1890 i una ampliació de l’habitatge de l’any 1979, segons dades municipal llicència de 31 de desembre de 1979 expedient 74/79. El Pla Especial Urbanístic contempla la regulació d’usos, obres i la divisió horitzontal de la finca seguint tant el Text Refòs de la Llei d’Urbanisme com les directrius del departament de 2009. Els articles 300, 301 i 302 del POUM especifiquen la definició, objecte de protecció i regulació específica d’usos de la clau IIb. Els articles 295 i 296 defineixen i regulen els usos de la clau II del sòl no urbanitzable. L’habitatge unifamiliar és un ús admès i l’habitatge plurifamiliar no és prohibit si en resulta de la divisió horitzontal de la reconstrucció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural. II. Formulació D’acord amb el que disposa l’article 78 del TRLUC, correspon de formular els plans especials urbanístics de desenvolupament, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics als ens locals, a les entitats urbanístiques especials o als altres òrgans competents en matèria d’urbanisme, segons correspongui, sens perjudici de la iniciativa privada d’acord amb el que disposa l’article 101. El Pla Especial Urbanístic contempla la regulació d’usos, obres i la divisió horitzontal de la finca seguint l’article 67 del TRLUC i l’article 50.2. Així com les directrius del departament de 2009. L’emplaçament del projecte és a la parcel·la 92 del polígon 11 masia Cal Pere Sala.



54

El Pla descriu les edificacions existents, volumetria, construcció, la titularitat, l’estat de conservació i els serveis existents. L’accés és apte i bo, ja que es realitza a través del camí rural pavimentat de Sant Martí a La Bleda. La definició de la divisió horitzontal es realitza per motius d’herència i conservació d’una masia de 887,89 m2 entre els habitatges, coberts i magatzems. El Pla especial de la masia preveu la divisió tal i com es troba actualment (número 103 i 132) amb la masia antiga i els seus coberts com a cos principal amb una superfície de 660,76 m2 i l’edifici d’ampliació dels anys 80 com a segons entitat amb una superfície de 227,13 m2 complint els paràmetres o directrius del departament. Aquesta divisió respecte la volumetria actual, es realitza per tal de poder-hi viure els dos germans i actualment ja existeixen dues cases independents. Es mantindrà l’espai exterior de forma unitària. El Pla especial contempla la regulació d’usos de la masia seguint les indicacions de l’article 47 del TRLUC (habitatge familiar, turisme rural, restauració i educació en el lleure). De l’estudi d’impacte i integració paistagística s’en desprén la necessitat de col·locar algun element visual que matitzi l’alçada de la construcció dels anys 80 que té una alçada considerable. Per aquest motiu el Pla proposa la possible ampliació de la masia amb un màxim del 10% o si es realitzés turisme rural fins al 20% seguin l’estudi compositiu dels volums per tal d’integrar-se millor. Aquestes compleixen les distàncies a límits que marca el POUM. El Pla contempla la realització de les instal·lacions i la substitució dels antics sistemes de recollida d’aigües fecals per la col·locació de dues fosses sèptiques biològiques. Així mateix es contempla el tractament exterior de les edificacions i els materials d’acabat. Els articles 92, 93 i 94 del RLUC marquen les disposicions i la documentació dels plans especials urbanístics, en aquest cas en sòl no urbanitzble. El document inclou la memòria i la finalitat amb els plànols d’estat actual i de la instervenció. També s’inclou un estudi d’impacte i integració paisatgística per a la possible ampliació, ja que l’edificació és existent. El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, regula el contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Estableix que aquests documents són l’instrument que ha de garantir la consideració dels l’impactes en el paisatge de certes actuacions, projectes d’obres o activitats. III. Competència



55

D’acord amb l’article 79.1.d) del TRLUC, l’aprovació definitiva del Pla Especial urbanístic correspon a l’Ajuntament previ informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. IV. Tramitació.- L’article 85 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, quant a la tramitació de plans especials en desenvolupament del pla general. Vist això i d’acord amb el contingut de l’informe tècnic de data 15 d’octubre de 2.009 cal procedir a l’aprovació inicial del Pla Especial. V. Documentació. L’article 94 del Decret 305/2006, disposen que els plans especials urbanístics, contenen les determinacions urbanístiques que exigeixi el planejament urbanistic corresponent o les pròpies de llur naturalesa i llur finalitat degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els plànols, les normes i els catàlegs que s’escaiguin.

Per altra banda, l’article 93.7 del Decret Legislatiu 1/2005, estableix que el planejament derivat d’iniciativa privada pot contenir documentació específica referida a la determinació de les condicions d’ordenació i edificació de l’equipament concret.

D’acord amb el que disposa l’article 112 del Reglament del TRLUC, en la tramitació dels plans urbanístics, cal procedir a obrir un nou termini d'informació pública i, si s'escau, d'audiència, en els següents casos:

a) Per la introducció de canvis substancials en el pla aprovat inicialment i exposat al públic, bé d'ofici o bé per l'estimació d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o d'informes sectorials. En aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat s'ha d'aprovar inicialment per segona vegada abans d'ésser sotmès novament a informació pública i, en els casos que regula l'article 85.1 de la Llei d'urbanisme, s'ha de sotmetre de nou a informe de la comissió territorial d'urbanisme corresponent.

b) Quan l'esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l'òrgan que hagués adoptat l'acord d'aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública.



56

Donat que el nou contingut del text refós del Pla Especial no implica la introducció de canvis substancials, relatius als indexs d’ocupació i de l’edificabilitat dels sòls ordenats, respecte al document aprovat inicialment per la Junta de Govern Local de data 22 d’octubre de 2.008, conforme a alló disposat a l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, abans de l’aprovació definitiva del Pla Especial s’ha de sotmetre novament a informació pública i a la interpretació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

L'article 67 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, que disposa:

“1. En desenvolupament de les previsions del planejament territorial o del planejament urbanístic general, es poden aprovar plans especials urbanístics si són necessaris per a assolir les finalitats següents: "a) La protecció del medi rural i del medi natural. "b) La protecció de béns catalogats. "c) El desenvolupament del sistema urbanístic de comunicacions i les seves zones de protecció. "d) El desenvolupament del sistema urbanístic d’equipaments comunitaris. Si el planejament urbanístic general no ho fa, poden concretar l’ús de l’equipament comunitari i la titularitat pública o privada. "e) El desenvolupament del sistema urbanístic d’espais lliures públics. "f) L’ordenació del subsòl, si no és objecte d’una altra figura de planejament urbanístic derivat. "g) La identificació i la regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions a què fan referència els articles 47.3 i 50. "h) Les actuacions específiques en sòl no urbanitzable a què fa referència l’article 47.4. "i) La implantació d’obres i usos relacionats amb l’activitat de càmping i amb l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos expressament en el pla d’ordenació urbanística municipal. "j) La implantació d’activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals. "k) Qualsevol altra finalitat anàloga. "2. Els plans especials urbanístics de desenvolupament previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general han d’ajustar llurs determinacions a les del pla que desenvolupen. "3. Els plans especials urbanístics de desenvolupament no previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general no poden substituir en cap cas el pla d’ordenació urbanística municipal en la seva funció d’ordenació integral del territori, per la qual cosa no poden alterar



57

la classificació del sòl ni poden modificar els elements fonamentals de l’estructura general definits per aquest planejament; en canvi poden alterar altres determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d’ús que siguin necessàries per a assolir la finalitat que els justifica."

- L’article 92 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que disposa:

“92.1 Els plans especials urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions del planejament urbanístic general, en qualsevol classe o categoria de sòl o, si s’escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l’objecte de preveure la implantació de sistemes generals i locals o d’assolir alguna o diverses de les finalitats previstes en l’article 67.1 de la Llei d’urbanisme. 92.2 Els plans especials urbanístics no previstos pel pla d’ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia: a) Els plans especials urbanístics que estableixin determinacions de protecció del patrimoni cultural, del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les limitacions d’usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen sobre el territori, sempre que no alterin els usos principals establerts pel planejament general. b) Els plans especials que tinguin per objecte la implantació, en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, o de qualsevol dels altres usos admissibles d’acord amb l’article 47 de la Llei d’urbanisme, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel pla d’ordenació urbanística municipal. c) Els plans especials que modifiquin el destí concret dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d’equipaments comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació com a sistema d’equipaments comunitaris.



58

d) Els plans especials per a la implantació d’infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovat d’acord amb la legislació sectorial. e) Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d’interès local. 92.3 En cap cas els plans especials urbanístics no poden substituir el pla d’ordenació urbanística municipal en la seva funció d’ordenació integral del territori, pel què no poden alterar la classificació del sòl.”

-L’article 93 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que estableix:

“93.1 Els plans especials urbanístics contenen les determinacions que exigeixen el planejament territorial i urbanístic corresponent o, a manca d’aquests, les pròpies de llur naturalesa i finalitat. 93.2 Als plans especials urbanístics de protecció de valors ambientals, paisatgístics, del patrimoni arquitectònic o cultural o d’altres valors els corresponen, entre d’altres, les següents determinacions: a) La justificació i identificació dels elements, àmbits i valors objecte de protecció. b) La definició i regulació de categories diferenciades de protecció. c) L’establiment de les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels usos admissibles o incompatibles, de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre els elements o àmbits protegits, dels paràmetres edificatoris d’obligat compliment, o d’altres. d) La regulació i programació de l’execució d’actuacions de recuperació, rehabilitació o millora dels elements, àmbits o valors objecte de protecció. e) L’establiment, en defecte de determinació al respecte per part del planejament general, dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l’article 49 de la Llei d’urbanisme, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de l’article 48 de l’esmentada Llei i 57 d’aquest Reglament. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions que, si s’escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a l’emplaçament, a l’ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions pròpies de l’activitat, o al tipus d’activitat agrària. En tot cas, el pla ha



59

d’establir la subjecció al procediment de l’article 48 de la Llei d’urbanisme i 57 d’aquest Reglament si se supera algun dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres. 93.3 Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la implantació dels usos, activitats i construccions admesos en sòl no urbanitzable els correspon establir les determinacions necessàries per regular les característiques de l’ús, activitat o construcció de què es tracti, i les mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic exigibles, d’acord amb el què estableix el capítol V del Títol tercer d’aquest Reglament. 93.4 Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la regulació de la implantació de les obres d’infraestructura del territori els corresponen, entre d’altres, les següents determinacions: a) L’establiment de la qualificació com a sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació de la infraestructura. b) La regulació de les característiques de la infraestructura, com ara l’àmbit afectat per la seva implantació o, si s’escau, els paràmetres edificatoris aplicables. c) L’establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics i a la integració de la infraestructura en l’ordenació urbanística de l’entorn. d) La regulació, si s’escau, d’altres criteris o normes als què s’hagi d’ajustar el projecte tècnic. 93.5 Als plans especials urbanístics que tinguin per objecte l’ordenació del subsòl els corresponen, entre d’altres, les determinacions previstes en l’article 68.3 de la Llei d’urbanisme. 93.6 Quan els plans especials tenen per objecte la regulació d’usos, de forma genèrica o singularitzada, els correspon establir la determinació dels usos prohibits així com, si s’escau, les mesures a adoptar per a la seva eradicació. 93.7 Els plans especials que tenen per objecte concretar la titularitat i l’ús dels equipaments comunitaris poden establir, si s’escau, les condicions d’ordenació i edificació de l’equipament. 93.8 Quan els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics contenen les determinacions pròpies d’un pla especial, no és necessària la formulació i tramitació d’aquest darrer.”



60

- L’article 94 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que disposa:

“94.1 Els plans especials urbanístics estan integrats per la documentació escrita i gràfica adequada a llur naturalesa i finalitat. En qualsevol cas, hauran de contenir una memòria descriptiva i justificativa de la necessitat o conveniència del pla i de l’ordenació que aquest preveu i els plànols d’informació i d’ordenació que corresponguin. 94.2 En els casos en què ho exigeixi la legislació sobre mobilitat, serà necessari incloure un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determini aquesta legislació”

VI. Òrgan competent.

D’acord amb la disposició addicional novena del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl, que modifica l’article 22.2 c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, l’òrgan competent per a l’aprovació provisional del present pla especial és el Ple municipal.

Vist l’anterior i el contingut de l’informe tècnic emès per l’arquitecte assessor municipal de data 11 de març de 2013, el sotasignant proposa l’adopció dels següents acords:

Primer.- APROVAR PROVISIONALMENT el TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE LA MASIA DE CAL PERE SALA AL BARRI DELS HOSTALETS. Segon.- TRAMETRE el pla especial a la comissió territorial d'urbanisme a fi d'aprovar-lo definitivament.”

Vist que d’acord amb la disposició addicional novena del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl, que modifica l’article 22.2 c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, l’òrgan competent per a l’aprovació provisional del present pla especial és el Ple municipal; Per tot allò exposat, Es proposa al Ple municipal l’adopció del següent A C O R D:



61

Primer.- APROVAR PROVISIONALMENT el TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE LA MASIA DE CAL PERE SALA AL BARRI DELS HOSTALETS. Segon.- TRAMETRE el pla especial a la comissió territorial d'urbanisme a fi d'aprovar-lo definitivament. El Sr. Alcalde pren la paraula i explica que el contingut de la proposta. La portaveu de la CUP pregunta sobre l’aqüífer natural que hi ha a sobre, si l’ajuntament l’ha tingut en compte amb el propietari que vol desenvolupar la casa rural. El Sr. Alcalde li respon que el 30% del terme municipal de Sant Martí Sarroca està a sobre de l’aqüífer d’aigua dolça més importat de Catalunya i el POUM preveu tots els elements de protecció. Es fa constar en acta que la intervenció de la portaveu del PSC no s’ha recollit en acta per problemes amb la reproducció del so. El Sr. Alcalde assenyala que al no haver-se aprovat en el seu moment un catàleg de masies, correspon a cada propietari, per mitjà del corresponent pla especial, que sempre aprova definitivament Urbanisme, desenvolupar el seu projecte de casa rural. Votació: SI 7 CiU NO 1 ERC ABSTENCIÓ 1 PSC 2 CUP

12.- PRECS I PREGUNTES La portaveu de la CUP pregunta sobre:

quins temes es varen tractar en el darrer consell d’alcaldes,

sobre si la Generalitat de Catalunya s’ha pronunciat en algun sentit sobre el Pla de Joventut;

si s’ha trobat alguna solució sobre els contenidors que estan al mig de la Rambla dels Països Catalans i cada quan es passen a recollir els contenidors;

quines activitats s’estan duent a terme a l’antiga nau industrial del BBVA i si tenen la seva llicència;

perquè hi ha pilones al carrer de la Font;



62

el conveni de data 11 de març de 2010 que es va firmar amb el president de la Junta de Compensació provisional de la Serra de Baix de compra venta del projecte d’urbanització sobre quin va ser el seu cost.

El Portaveu del PSC pregunta sobre:

si s’han recepcionat les obres de la zona del BBVA;

Una preocupació veïnal sobre un enverinament d’animals que s’ha produït al municipi i si ha estat el propi ajuntament qui ho ha fet.

El Portaveu d’ERC pregunta sobre:

Si s’ha fet una valoració de la recollida orgànica;

I li fa un prec sobre el comportament del Sr. Alcalde perquè l’havien trucat de la Unió de Pagesos per comentar-li sobre el seu comportament en unes jornades d’urbanisme en zones rurals a les quals ell no hi va assistir donat que el Sr. Alcalde els va trucar per esbroncar-los i li demana que es moderi en el seu comportament;

El Sr. Alcalde respon al Portaveu d’ERC:

Sobre el prec primer li recorda que ell no hi era i per tant no sap que en l’acte de La Granada van tractar a alguns alcaldes de corruptes i de “mangants” i, el propi alcalde, tot i que tampoc hi va assistir, va trucar a Unió de Pagesos perquè van ser els que van organitzar dit acte en el qual es varen insultar als alcaldes faltant al respecte a polítics d’un determinat color.

S’ha fet una valoració de la recollida orgànica i les dades de què es disposen se n’han recollit 6.000 tones d’orgànica essent un 10% del que s’hagués hagut de recollir situant-se dintre la mitjana dels municipis com Sant Martí Sarroca i afegeix que, amb la incorporació d’un nou camió de les escombraries, amb dos compartiments, es podrà fer simultàniament la recollida de la brossa orgànica i la de rebuig la qual cosa suposarà una disminució de la freqüència es podran disminuir els costos;

Al Portaveu del PSC respon:

Sobre la preocupació veïnal sobre un enverinament d’animals que s’ha produït al municipi i si ha estat el propi ajuntament qui ho ha fet, la resposta és que no, no n’és responsable evidentment l’Ajuntament.

si s’han recepcionat les obres de la zona del BBVA, li respon que estan recepcionades. Finalment, a la portaveu de la CUP respon:

sobre el conveni de data 11 de març de 2010 que es va firmar amb el president de la Junta de Compensació provisional de la Serra de Baix de compra venta del projecte



63

d’urbanització, l’Ajuntament va cobrar dels propietaris de la Serra de Baix exactament el mateix que li va costar la seva redacció en el seu moment recuperant-se la seva inversió.

les pilones al carrer de la Font regulen la circulació de vehicles donat que dificultava l’entrada a un domicili i es va posar com a mesura disuasòria.

Desconeix que es va tractar en el darrer consell d’alcaldes, perquè no hi va poder assistir i, un cop rebi la corresponent acta, li comunicarà el seu contingut

sobre si la Generalitat de Catalunya s’ha pronunciat en algun sentit sobre el Pla de Joventut,..........;

sobre els contenidors que estan al mig de la Rambla dels Països Catalans, hi ha algú que es dedica a moure’ls contínuament i cada cop es tornen a canviar de lloc, per tant, apel·la al civisme de la ciutadania.

Sobre la freqüència en la recollida dels contenidors d’embassos, ara ja forma part de la ruta de recollida per tant s’augmentarà la seva freqüència;

Sobre les activitats que estan duent a terme una Associació de Cannabis a l’antiga nau industrial del BBVA explicant la cronologia dels fets que s’estaven duent a terme allà, posant-los en coneixement de l’autoritat policial corresponent els quals varen present denúncia davant del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Vilafranca del Penedès; afegeix que els inquilins tenen la voluntat de fer un garden i la seu nacional de dita associació; l’ajuntament s’ha personat a la denúncia però donada la lentitud de la justícia, l’ajuntament els hi ha de donar la corresponent llicència que han sol·licitat amb els condicionants corresponents de la qual en donarem part al jutjat.

I sense més assumptes a tractar es dóna per acabada la sessió a les 22:23 hores, de la qual, jo el Secretari aixeco la present acta amb el vist-i-plau del Sr. Alcalde –President. Vist-i-plau Antoni Alsina Simal Ramon Carbó i Vert Secretari – Interventor Alcalde – President

Documents

AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA ALT PENEDÈSmedia.seu-e.cat/acteca/822700000/2013/a6dec46d-33... · A Sant Martí Sarroca, el dia vint-i-u de març de l’any dos mil tretze, en