21
ÀNGEL GUIMERÀ Fet per: Vidal Añez Ferrán Garcia Víctor Poveda Lidia Argudo Marc Alcaraz

àNgel guimerà 2

  • Upload
    dolors

  • View
    1.079

  • Download
    7

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: àNgel guimerà 2

ÀNGEL GUIMERÀFet per:Vidal AñezFerrán GarciaVíctor PovedaLidia ArgudoMarc Alcaraz

Page 2: àNgel guimerà 2

BIOGRAFIA: Va néixer a Santa Cruz de Tenerife. Polític i poeta en llengua catalana. La seva gran obra va ser un referent del ressorgiment

de la Renaixença. Va viure fins als set anys a Tenerife i després a

Catalunya. Generalment va treballar a la política però es va

dedicar al teatre.

Page 3: àNgel guimerà 2

BIOGRAFIA De ben jove, la seva amistat amb Ramón Llull va fer

que pogués participar en els Jocs Florals. Es va instal·lar definitivament a Barcelona al 1872 On va participar a la plataforma cultural. La Jove Catalunya, de la qual va començar con

secretari i va acabar com a tresorer.

Page 4: àNgel guimerà 2

BIOGRAFIA Al 1904, l’Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el

Premi Nobel de Literatura. La seva mort es va produir a les dotze i nou del

divendres 18 de juliol de 1924 al carrer Petritxol de Barcelona.

Va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.

Page 5: àNgel guimerà 2

CARACTERÍSTIQUES

-MAR I CEL: Mar i Cel és una obra teatral escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.

Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic.

L'acció de Mar i Cel està situat en alta mar a la primera meitat del segle XVII.

L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.

Page 6: àNgel guimerà 2

CARACTERÍSTIQUES -LA FILLA DEL MAR: després de presentar el

proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra Baixa. El dramaturg retrata el món mariner. Amb la barreja de minuciós realisme i xardorós

romanticisme que el caracteritza.

Page 7: àNgel guimerà 2

CARACTERÍSTIQUES MARIA ROSA: Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes. Àngel Guimerà aparegut el 1894. Fou estrenat el 24 de novembre d'aquell any al Teatre

Novetats de Barcelona. Amb direcció d'Enric Borràs i amb Concepció Ferrer

com a protagonista;

Page 8: àNgel guimerà 2

CARACTERÍSTIQUES -Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta

Àngel Guimerà. Aquest drama és una de les obres més representades

i traduïdes de la llengua catalana. Clàssic del repertori teatral català.

Page 9: àNgel guimerà 2

ACTES: ACTE núm. I Sebastià es un propietari rual,amb les seves terras. Per salvarse de no ser pobre,planeja casar-se amb

una pubilla rica. Per treures de dubtes sobre la seva relació amb

Marta,vol que es casi amb Manelic. Els veïns són uns xafarders i es fiquen amb Marta i

Manelic. Sebastià els té ha tots enganyats.

Page 10: àNgel guimerà 2

ACTES: ACTE núm. II Diversos personatges és donen conté de l’engany. Els fa adonar-sen de l’engany i canvien les relacions

radicals entre els personatges. Marta i Manelic discuteixen i acaba violentament,és

perdonen i s’en van de la terra baixa per treures dels dominis de Sebastià.

Page 11: àNgel guimerà 2

ACTES: ACTE núm. III El poble fa de vigilants. Estan arrapentits d’haver actuat malament,però no

s’atrabeixen a revoltar-se contra ell. En el moment que ell li jura un amor

sincer,Manelic(pastor)arriba i es venja de Sebastià(identificat amb el llop) per protegir a Marta(ovella).

Page 12: àNgel guimerà 2

MANELIC Manelic es un home pur. Sense coneixement de la malícia. Que al llarg de l’obra  evolucionarà  per conver-se en

l’heroi. És rebel·la per amor  davant  l’amo. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la

Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra. Fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell.

A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser d'allà.

Page 13: àNgel guimerà 2

SEBASTIÀ -Sebastià és un personatge  força complex. L’amor possessiu per Marta i la  necessitat  egoistes  de

salvar les seves  hisendes. És un personatge arrogant. Amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en

cap moment de l'obra. Creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata. És una persona que el poder el fa ser egoista i pensar

només en ell mateix. És fa respectar pel seu fort caràcter, que imposa sobre els

altres

Page 14: àNgel guimerà 2

MARTA -Marta  és  un origen  incert. Incapacitat d’estimar , manca de voluntat. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i

reservada. També com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar-

se amb una persona a qui no estima. Ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta i es resigna a

casar-se amb en Manelic.

Page 15: àNgel guimerà 2

SIMBOLOGIA A Terra baixa trobem la concepció de l’amor com

a força suprema que pot superar qualsevol escull.

Un sentit universal de justícia, la visió del món rural com a paradigma de convivència.

La presència de personatges marginats o desarrelats...

Page 16: àNgel guimerà 2

SIMBOLOGIA La terra baixa és degradada, estèril, malvada... En contraposició a la puresa i la bondat que

regnen a la terra alta. Que és precisament l’espai que acull els dos

protagonistes després d’haver restablert l’ordre natural.

Page 17: àNgel guimerà 2

SIMBOLOGIA Un altre aspecte simbòlic és el que té a veure

amb la feina de Manelic. Ell és pastor al llarg de tota l’obra. Trobem moltes referències a aquesta

simbologia. Hi ha també altres elements que amb els seus

contrastos tenen una funció simbòlics: La sang i els diners, el foc i la neu, l’aigua dolça

i la salada...

Page 18: àNgel guimerà 2

LA LLENGUA L’autor innovà el panorama del teatre català amb una

llengua literària. Parteix de l’observació atenta de la manera de parlar

de la gent. Aquest registre popular contribuït a donar

versemblança a les obres i fou una de les claus de l’èxit de l’autor entre el seu públic.

Page 19: àNgel guimerà 2

LA LLENGUA No hi ha marques dialectals ni diferències d’edat o

classe social. Terra baixa té alguns moments lírics en què la llengua

s’allunya del realisme. Però hi trobem diàlegs vius i ràpids, frases tallades...

Page 20: àNgel guimerà 2

CARACTERITZACIÓ Ús de paraules col·loquials o de mots d’altres nivells

presos en sentit propi del llenguatge col·loquial. Ús de castellanismes col·loquials. Abundor d'exclamacions i d'interjeccions. Ús de diminutius, augmentatius o despectius. Recurs a la derivació de caire intensificador. Utilització de locucions i maneres de dir populars o de

dites. Utilització constant de formes pronominals dialectals

populars.

Page 21: àNgel guimerà 2

CARACTERITZACIÓ Abundor de frases interrogatives i exclamatives. Presència de frases interrogatives totals introduïdes

amb la conjunció que. Abundor de construccions d’intensificació. Repeticions intensificadores. Ús de pronoms febles no estrictament necessaris

gramaticalment. Tematitzacions que exigeixen pronoms febles. Utilització de frases inacabades.