Anàlisi de les fonts informatives en el

periodisme de proximitat a Catalunya

Observatori del Periodisme en Internet

Universitat

Autònoma de Barcelona

OPEI/UAB Maig 2008

Premi de Recerca de Premsa Comarcal 2007

Fundació de la Premsa Comarcal

Director: Manuel López

Equip d’investigació: Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Eva Visa, Irene Santamaría,

Paula Segovia i Antoni Reig.

1

A tots aquells que durant els temps difícils van creure

en el periodisme de proximitat: ni dictadures, ni empresaris

ineptes van impedir que el periodisme local i comarcal

prengués massa crítica durant el franquisme i obriren el

camí per a l’esplèndida realitat actual

2

“La premsa local i comarcal és la més propera, la més

immediata, perquè sovint el lector n’és protagonista –ell o

persones pròximes a ell-. Per aquest mateix motiu, és un

periodisme compromès i delicat a la vegada. Així, la llengua

catalana s’enforteix alhora que es modernitza i s’enriqueix,

lluny d’un llenguatge literari que també és present a la

premsa local i comarcal”1

1 Josep Masoliver, a “Història del neixament de l’ACPC”, La premsa comarcal. Col·lecció Lexikon Papers. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.

3

Índex

1. Presentació

2. Projecte d’investigació

3. Per què les fonts

4. L’univers

a. Diaris b. Revistes c. Ràdios d. Televisions e. Ciberdiaris

5. El període analitzat

6. La metodologia analítica

7. Enquesta als mitjans comarcals

8. Els resultats

a. diaris b. revistes

4

c. ràdios d. televisions e. ciberdiaris

9. Conclusions

10. Bibliografia

5

1. Presentació

Quan la Fundació de la Premsa Comarcal va convocar els Premis d’Investigació en la seva

edició de 2007, l’equip de l’Observatori del Periodisme en Internet, de la UAB, varem

proposar estudiar les fonts informatives en el món comarcal i local tot pensant que la base

de tot esquema informatiu és el fet, però que aquest fet sols es converteix en notícia quan

algú verifica què ha passat perquè ho ha vist o perquè ha tingut accés als testimonis

directes, o indirectes, o a documents que confirmen que alguna cosa ha succeït i que aquesta

cosa interessa als nostres lectors i lectores.

Varem proposar aquest tema i no un altre perquè el de les fonts és el punt de partida de

tot discurs periodístic: sense fonts no hi ha notícia; sense comprovació per part de persones

o de documents no tenim reportatges, cròniques ni entrevistes.

I quan varem fer la proposta oficial, d’immediat varem ser conscients que entràvem en un

món a explorar que se’ns podia rebotar, o, el que és el mateix, que el mirall ens podria

retornar una imatge insuficient del que som, no del que volem ser.

És a dir, investigar la utilització de les fonts pot conduir a comprovar que no

identifiquem prou bé, o que identifiquem de forma insuficient, o que atorguem carta

credencial a fonts poderoses i no pas a les fonts febles, les que no tenen grans gabinets de

premsa i que per parlar amb un periodista han d’esperar al vestíbul del nostre diari a què un

informador disposi de cinc minuts per a atendre a un o una desconegut/da.

6

Però també se’ns va plantejar una veritat incòmoda, resultant d’una veritat objectiva: ara

disposem de més informació que mai abans.

I és veritat: mai la societat havia estat tan informada i, al mateix temps, tan

desinformada. Molta gent s’aixeca amb la ràdio o la televisió engegada, compra diaris o li’n

donen gratuïtament, rep trucades mentre va cap a la feina i quan arriba al treball, obre la

pantalla de l’ordinador i per aquests pocs centímetres quadrats li entren les ordres, les

comandes... En fi, la feina i, també, i sempre que li deixin, Internet.

D’aquí poc, el telèfon es convertirà en el principal accés a la xarxa de les xarxes

informatives. Que en tindrem de notícies quan portem l’ordinador a la butxaca!

Disposarem de molta més informació i ens permetrà estar millor informats del que ho estaven

els nostres pares, però això no significa que no hi hagi perills:

1. Emprarem molt de temps intentant desbrossar entre tanta informació.

2. Hem de triar entre milers de missatges.

3. Haurem que refiar-nos de qui ens els enviï.

4. Haurem de pagar per molts dels serveis, i això significa triar: entre cars i

econòmics, entre bons i no tan bons, entre un canal o molts canals, com ara

passa, per exemple, amb el Digital +.

En conseqüència, informar-se, essent conscient de la seva importància, significa, i

7

encara significarà més en el futur més immediat, preocupar-se de saber escollir entre fonts,

no pas entre fets periodístics, com estem fent ara.

És a dir, no és ni serà tan important disposar de molts mitjans com de saber garantir-nos

que disposem i arribem a les millors fonts a través dels mitjans de què gaudim.

Insistirem encara més: podríem rebre gratuïtament molts missatges al telèfon mòbil, molt

ben produïts, àgils i atractius i que, en canvi, estiguessin basats en informacions poc

contrastades, en fonts poc identificades, en personatges foscos.

I encara assenyalarem uns altres vectors que incideixen en la nostra manera d’informar-

nos:la tendència dels grans monopolis informatius a convertir-se en productors d’espectacles

pot generar, si no ho generen ja, informacions mistificades.

En resum: informar-se no sols significa rebre molta informació sinó saber la seva

procedència, saber qui l’ha fet i amb qui ha parlat. Es tracta d’atorgar categoria de bona

font o font ben informada a aquella institució i/o persona que s’ho mereixi i no atorgar-la a

aquella que ens saturi de notícies poc comprovades i poc comprovables.

És en aquesta situació d’immensos dubtes que varem començar la nostra investigació i que

ara us oferim, tot insistint en què les nostres conclusions no són una altra cosa que

l’estudi de la realitat objectivada a través de quatre intensos mesos d’investigació.

8

Un moment per al record històric

Caldria o convindria recordar de on venen tots aquests anhels i esforços per analitzar

com es treballa al món local i comarcal. En el primer llibre publicat sobre la premsa de

proximitat, o un dels primers, en Manuel López2 va publicar una obra en què s’analitzava

estructural i periodísticament la premsa local de Barcelona entre el període de 1968 a 1977.

Nou anys en què el nostre país va passar de la dictadura a la transició, i d’aquesta a la

democràcia.

Publicacions com “Grama”, a Santa Coloma de Gramanet, “Revista Les Corts” i “Quatre

cantons”, a Barcelona, o “Presència”, a Girona, van marcar un camí per donar sortida a les

necessitats informatives de barris, pobles, ciutats i comarques.

No era fàcil, en aquell moment, tirar endavant una publicació. Hi havia una censura

prèvia que consistia en impedir la creació de revistes independents o fer-ne del procés de

legalització un autèntic camí ple de dificultats administratives. La culminació era la

censura prèvia i la censura posterior.

La primera consistia en què l’editor havia de dipositar diversos exemplars hores abans de

treure la publicació a la venda. El Ministerio de Información y Turismo, creat per Manuel

Fraga Iribarne –actual President d’Honor del Partido Popular- es reservava un temps

2 Una premsa lliure i autogestionària. La premsa de barris a Barcelona: 1968-1977; Col.legi de Periodistes de Catalunya i Diputació de Barcelona; 1992.

9

prudencial per segrestar l’edició o obligar a modificar els seus continguts.

Posteriorment, els jutges tenien la possibilitat de segrestar i engarjolar a qui atemptés

contra els Principios Fundamentales del Movimiento, és a dir, les lleis bàsiques del

franquisme. Recorda-m’ho, aquelles lleis impedien el dret de reunió, de sindicació, de

creació de partits, de lliure expressió, la llengua catalana... En fi, era la dictadura!

Primer des d’organitzacions catòliques de base –principalment des de les parròquies- i

després des de les associacions de veïns, els ciutadans i ciutadanes van començar a publicar

una mena de fulletons amb molt d’esforç i poca traça. Parlem de l’any 1965.

És a partir del 1968 que alguns joves periodistes, amb clara consciència democràtica i

catalana, es posen a disposició del moviment popular de protesta i introdueixen les tècniques

periodístiques en les publicacions locals. Parlem del recordat Josep Maria Huertas Claveria,

Jaume Fabra, Maria Favà, Eugenio Madueño, Juanjo Caballero, Conxa García...

Però la major part s’aixoplugaven, com hem dit, en parròquies que sols estaven sotmeses a

la disciplina eclesiàstica. Va ser la gent de l’Associació de Veïns de Les Corts la primera

que es va plantejar a Barcelona crear una revista legal, passant-la per tots els tràmits

administratius ministerials del franquisme. I per això van contractar a un periodista que

estava a punt d’acabar la carrera, Manuel López.

“Revista Les Corts” va ser la primera publicació legalitzada sota el franquisme del que

10

es va anomenar “Boom de la premsa de barris”3. Prop de setanta revistes van sortir a la

capital de Catalunya entre 1968 i 1977. Bé, moltes eren simples butlletins fets amb quatre

fulls, però d’altres eren revistes molt ben maquetades.

A la resta de Catalunya hi havia publicacions locals molt importants, però durant el

franquisme s’havien d’aixoplugar, també, sota el paraigües de l’església o d’entitats

culturals: i així les publicacions eren legals, o no, però tenien vida pròpia i van aguantar

fins al canvi de règim. També hi havia premsa local controlada pel règim franquista, que

després es va reconvertir.

Amb l’arribada de la democràcia, el fenomen ja era cosa normal i va entrar en una segona

fase, la de la consolidació dels ajuntaments i la pèrdua de poder de les associacions de

veïns.

A més, van aparèixer noves publicacions i les de les cadenes de premsa del Movimiento

Nacional van ser liquidades i adquirides per la gent dels pobles i ciutats.

Del 1978 fins ara hem assistit a un engrandiment del sector de premsa local i comarcal,

amb les variants de supracomarcal, intercomarcal, etc...

També s’han consolidat grans grups dins d’aquest sector: Segre, El Punt, Regió 7, el 9

3 La qualificació la va fer Diario de Barcelona, i surt reflectida a la tesina de grau: La Prensa de barrios en Barcelona, del año 1968 al 1977 : [tesi] / Manuel López López ; dirigida por Josep Gifreu i Pinsach, llegida l’any

11

nou, etc.

I ara disposem d’una associació que agrupa a bona part d’aquest tipus de publicacions,

l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que no sols és una agrupació d’empreses sinó que

també ha creat una Fundació que genera estudis, reunions, congressos, simposis i es

preocupen, ACPC i Fundació, de la renovació professional dels seus associats a través de

cursos com el del Postgrau en Periodisme Local i Comarcal, que enguany ja prepara la seva

quarta edició.

L’ACPC, que reuneix a gairebé tota la premsa local i comarcal de Catalunya, és “líder de

difusió a 38 de les 41 comarques, que representen el 46% de la població catalana i amb una

renda familiar un 3% superior a la mitjana de Catalunya i un 5,5% superior a la comarca del

Barcelonès”, segons informacions oficials de l’associació procedents de l’Informe sobre les

Dades del bar`metre de la Comunicació 2007.

Pot presentar-se com a líder d’audiència amb 857.000 lectors a Catalunya i arriba a llocs

on no arriba l’altra premsa.

Nou de cada 10 lectors de premsa llegeixen premsa comarcal.

En resum, quan parlem de Premsa comarcal estem parlant d’un conglomerat de publicacions

que fan un servei indispensable per a la formació dels ciutadans i de les ciutadanes, tant

1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

12

pel que fa a la seva necessitat de rebre informació com per a consolidar la llengua catalana

com la llengua d’ús normal al país.

13

2. Projecte d’investigació

El contracte que vincula OPEI-UAB amb la Fundació Premsa Comarcal per desenvolupar aquesta

investigació configura un compromís metodològic que s’ha hagut d’afrontar amb la configuració

d’un equip nou, donat que l’Observatori del Periodisme en Internet de la Universitat Autònoma

de Barcelona tot just acabava de ser aprovat oficialment l’any 2006 com a grup de recerca

oficial.

OPEI-UAB és un projecte de plataforma interdisciplinari per estudiar el periodisme a la

xarxa i poder realitzar investigacions sobre morfologia, llenguatges, disseny, àudio i vídeo a

Internet. Es pretén que els resultats d’aquestes investigacions ajudin a millorar el

desenvolupament de l’anomena’t ciberperiodisme i, conseqüentment, de la seva docència.

No és pas cap indiscreció assenyalar que les Noves Tecnologies de la Informació i la

Comunicació (NTIC) han sorprès a molts periodistes amb el pas canviat: acomodats a les velles

rutines productives, d’haver-se d’adaptar a un nou mitjà no ho acaben d’entendre o, el que és

pitjor, d’acceptar.

OPEI-UAB pretén estudiar el desenvolupament del periodisme a Internet i, al mateix temps,

fomentar la formació permanent de periodistes i docents per a la seva incorporació a les NTIC.

14

L’equip

Hem organitzat un equip compost per joves i gent veterana, és a dir, “sèniors i juniors”,

que és el millor sistema per dissenyar grups de treball. En aquest equip trobem a gent que ha

treballat amb el plom, a les velles impremtes dels diaris i revistes catalanes dels anys

setanta, i a gent jove que estan, tot just ara, a punt de llicenciar-se.

Antoni Reig, Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Paula Serrano, Irene Santamaría, Eva

Visa, i Manuel López s’han constituït com a grup d’investigadors dins de l’OPEI-UAB i han

desenvolupat la seva tasca amb diferents sessions conjuntes i en sessions en petits grups.

Antoni Reig és titulat periodista, va ser redactor en cap del diari AVUI, professor de la

UAB i dirigeix els dossiers informatius de la Fundació Documentació Política.

Marta Corcoy també és titulada periodista, productora de diversos projectes de comunicació

local i també és docent de la UAB. Ha participat en diversos equip d’investigació sobre

periodisme de proximitat.

Pere Font és, perit mercantil i periodista. Ha treballat a Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Sabadell, Ràdio Barcelona, TVE i Ràdio 4. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell. És

professor associat de Periodisme Audiovisual a la UAB des de 1993

Jon Herranz és un jove investigador que està fent la seva tesi doctoral a la UAB i ha

superat, amb excel·lència, la suficiència investigadora en aquella universitat. Actualment

15

forma part de l’equip coordinador del Postgrau de Periodisme de Revistes.

Paula Serrano és estudiant de Doctorat del Programa de la Universitat Autònoma de

Barcelona.

I Irene Santa i Eva Visa són dues estudiants a punt d’acabar la carrera d’aquí uns dies.

Manuel López, director del OPEI-UAB, és doctor en Ciències de la Informació, fundador d’El

Periódico de Catalunya, i ha dirigit revistes locals (Carrer Gran, Revista Les Corts, Vila de

Gràcia), a més de treballar a l’agència EFE i passar per diferents gabinets de premsa

oficials.

Aquest és l’equip que ha treballat metòdicament durant sis mesos per portar-vos aquesta

investigació.

16

3. Per què les fonts informatives

"Quantes més fonts té el periodista, més informació aconsegueix” (Gaye Tuchman 1983:83) 4

L’any 2007 l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va decidir atorgar el seu

premi d’investigació a un projecte presentat per l’Observatori del Periodisme en Internet de

la Universitat Autònoma de Barcelona (OPEI/UAB). Aquesta concessió estava avalada i recolzada

econòmicament per l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

El projecte d’investigació consistia a elaborar una recerca sobre les fonts informatives

al periodisme comarcal català i duia el títol “Anàlisi de les fonts informatives en el

periodisme de proximitat a Catalunya” i establia que l’OPEI/UAB havia d’analitzar un cos

suficient de mitjans escrits de la premsa comarcal per tal d’establir com es tractaven les

fonts a diaris i revistes, i també d’un reduït grup de programes de ràdio, TV i

ciberinformatius, del anomenat periodisme de proximitat5 si la seva política i tractament

sobre les fonts era, o és, la correcte, considerant que aquesta correcció ve donada pel fet

que les informacions publicades, els fets convertits en notícia, podien ser verificables, o

no, pel públic, pels lectors i lectores.

4 (traduït del castellà) 5 Periodisme de proximitat és un terme que s’està acceptant arreu, encara que també trobem, a la bibliografia i a la investigació, el terme periodisme local i comarcal.

17

I en la proposta del OPEI/UAB s’enfrontava aquesta recerca amb el següent redactat:

“El món comunicacional català està, en aquests moments, inserit en un període de transformació que és el

resultat de la ràpida, continuada i intensa incorporació de les Noves Tecnologies de la Comunicació i

Informació (NTCI) als processos de presa de decisions empresarials i professionals en general, i a la

producció periodística en particular.

Les NTCI generen un impacte encara difícil d’avaluar perquè no tenim la perspectiva històrica necessària,

però podem, des d’ara, començar a analitzar els problemes que es deriven del procés. L’OPEI-UAB està

treballant en diverses línies d’investigació i, en aquest cas, i davant del repte proposat per L’ACPC i l’ACN,

tenim la voluntat i decisió d'endegar una recerca sobre un tema molt determinat: la utilització de les fonts

informatives a la premsa local i comarcal catalana.

Considerem que les fonts són la garantia de qualitat informativa donat que sense la utilització de

factors verificadors (persones, institucions i bloc documental) no es pot parlar d’autèntic periodisme. Al

mateix temps, les fons són el factor d’identificació que permet a la societat saber qui parla, qui és i a qui

representa. Sense verificació i identificació no podem parlar d’un periodisme autèntic.

Considerem, doncs, que la feina del periodista i dels mitjans de comunicació consisteix en “la cerca de

fonts humanes i físiques, conegudes i fidedignes que puguin subministrar informació sobre el fet, les seves

causes i les seves conseqüències”6

Una font informativa és “com un canal –persona o institució- que ens proporciona dades substancials o

complementàries –al ser testimoni directe o indirecte- per poder confeccionar notícies, reportatges cròniques

6 Fontcuberta, Mar de; Estructura de la Noticia Periodística; Editorial ATE; Barcelona: 1980.

18

i informes”7. I encara podem afegir que quantes més fonts, millor, com diu la sociòloga Gaye Tuchman8, que és

una de les teòriques més consultades en el camp de la producció periodística.

Amb més motiu podem considerar, ara mateix, que les fonts són més indispensables que mai donat que

Internet s’ha convertit i constituït en una mena de subministrador caòtic de fets noticiables que moltes

vegades publiquem sense verificar la seva procedència.

Es tracta, inicialment, d’investigar quines són les fonts emprades per periòdics, programes informatius

de ràdio i TV, i informació a Internet, a través de la tipologia convencional i de la incorporació de noves

categories de fonts, donat que Internet ens ofereix una renovació i innovació mitjançant les webs no

empresarials ni institucionals, els blogs, el correu electrònic i els fòrums i xats com a exponent de

l’aparició de nous protagonistes des del segment fins ara considerat “espontani”, és a dir, el públic en

general.

És en aquesta línia que volem identificar, qualificar i quantificar el número de fonts, la procedència i

l’aparició de noves fonts a través d’Internet (webs, blogs, e-maïls, fòrums i xats), i establir recomanacions

vàlides per a la premsa local i comarcal catalana, tant de pagament com gratuïta.

També podrem detectar la interdependència informativa entre els propis mitjans, determinant, en les

conclusions, si un mitjà s'aprofita de l'oferta informativa d'un altre de la mateixa població”.

És a dir, la intenció era, i és, determinar la utilització de les fonts informatives dins del

periodisme local i comarcal a Catalunya per part dels Mitjans de Comunicació de Masses (MCM) i

si aquesta utilització és útil, suficient i, conseqüentment, garantia de la utilitat que la

informació emesa respon a la realitat, o, en cas contrari, indicar on s’ha d’actuar per elevar

el nivell professional d’aquesta indústria cultural a assolir nivells de suficiència comparables

7 López, Manuel; Cómo se fabrican las noticias: Editorial Paidós; Barcelona: 2004 (edición ampliada).

19

a la resta de la Unió Europea.

La proposta de l’OPEI/UAB es basa en les diferents exposicions teòriques sorgides durant els

darrers 25 anys d’investigació en la comunicació, realitzada per estudiosos europeus i

americans.

Disposar de fonts equival a oferir qualitat informativa

És en aquest sentit que els investigadors de l’OPEI/UAB treballen amb materials teòrics

d’estudiosos ja clàssics dins del periodisme contemporani (des de Gaye Tuchman a Mark Fishman,

passant per Ruth Adler, Carl Bernstein, Bob Woodward, Oscar H. Gandy, Elisabeth Noëlle Neumann,

Joseph Klapper, Paul Lasarsfeld, Aurélien Leclarc, Maxwell McCombs, Edgar Morin, David Sless i,

també, pels nostres estudiosos.

Parlem de Josep Maria Casasús i Guri, Miquel de Moragas i Spa, Mar de Fontcuberta, Ofa

Bezunartea, Héctor Borrat, José Luis Dader, Llorenç Gomis, Antonio López de Zuazo, José Luis

Martínez Albertos, Luis Núñez Ladevèze, Emilio Prado, Montserrat Quesada, Enric Saperas y

Lorenzo Vilches, amb la modesta aportació de l’investigador principal de l’observatori, Manuel

López.

Els estudiosos del tema de les fonts informatives coincideixen a dir que quantes més fonts té

el periodista, més informacions obtindrà. O el que és el mateix, quantes més fonts, més

8 Tuchman, Gaye; La producción de la noticia; Gustavo Gili; Barcelona: 1983.

20

possibilitats tenim que les nostres notícies siguin més properes a la realitat, més fiables, més

contrastables i, per fi, menys criticables.

Els conceptes amb els quals es treballen per definir les fonts són aquests: número i qualitat

de les fonts; fiabilitat de les fonts; verificació dels fets a través d’altres fonts...

Lògicament no podrem demanar a una petita revista d’un poble de 4.000 habitants el mateix

nivell professional que el que té una societat anònima que edita un diari amb un tiratge de

200.000 exemplars diaris. La diferència de plantilla i de recursos és tan notable que hem de

tenir en compte aquesta escala per a que els resultats obtinguts en la nostra investigació

siguin i estiguin proporcionats als recursos de cadascú.

Però sí que hem de ser rigorosos en la investigació tot indicant i tenint en compte que

qualsevol periodista ha de treballar amb consciència que la seva tasca professional ha

d’apropar-se als barems més elevats de qualitat perquè estem treballant per a un públic que no

té gaires possibilitats ni temps d’accedir directament als fets succeïts a la seva comarca, al

seu poble o a la seva ciutat.

Un ciutadà o una ciutadana confia en què el periodista o la periodista haurà buscat totes les

fonts necessàries per tal de configurar i redactar una notícia amb el rigor indispensable.

I és per això que caldrà que el i la periodista del periodisme local i comarcal tingui en

compte el que diuen els autors esmentats anteriorment.

21

Sobre com s’ha d’establir una agenda de fonts, haurem de tenir en compte que “els mitjans

informatius [...] situen als seus reporters en institucions legitimades, on poden esperar-se que

trobaran fets noticiables [comissaries de policia, ajuntaments, jutjats, camps d’esports...] i a

aquest procés l’anomenarem ancoratge” Tuchman (1983:35).

I aquest ancorament significarà que els i les nostres periodistes atorguen “legitimitat

pública a aquestes organitzacions”. És a dir, si tots els MCM d’una comarca van sempre a la seu

del Consell Comarcal a buscar informacions, el Consell Comarcal sortirà afavorit de cara a

l’opinió pública.

En cas que ningú vagi al Consell Comarcal, aquesta entitat no sortirà als MCM i el públic no

la tindrà en compte en el moment de fer-se la seva agenda pública, en el moment de configurar el

seu imaginari col·lectiu o la seva opinió generalitzada.

I encara hi ha més, com diu Borrat (1989:57) “Davant d’un fet noticiable determinat, el

periòdic necessita disposar de diverses fonts contrastables per a que la seva pròpia versió no

sigui sols una transcripció o reproducció de la versió que li hagi proporcionat una sola font,

ni reflecteixi només la versió d’una de les parts del conflicte”.

Conseqüentment, cal que els MCM i els seus periodistes gestionin prèviament una estratègia

d’on han de situar-se per obtenir informacions i on no han d’anar. Si un periodista és enviat a

22

cobrir una informació a l’ajuntament, no podrà estar present en un acte veïnal.

També cal reflexionar sobre la política dels MCM locals i comarcals respecte a la

desinformació, un fet que es repeteix constantment en funció de grups d’interessos propers als

mitjans o per la pròpia dinàmica de les redaccions.

“Anomenarem desinformació a l’acció de l’emissor que procedeix a establir una codificació de

signes amb la intenció de disminuir, suprimir o impossibilitar la correlació entre la

representació del receptor i la realitat de l’original” Fraguas (1985: 11).

Desinformar pot significar, també, que un ampli sector de la població es quedi sense

accedir als MCM perquè la redacció ha escollit incorrectament els escenaris i els protagonistes

a qui ha d’acudir diàriament per buscar fets noticiables. Aquesta teoria és paral·lela a la

teoria del silenci, d’Elisabeth Noëlle Neumann9, que diu que si un grup social, o una institució,

comencen a discrepar del què opina la majoria, o del què opinen els principals protagonistes de

l’agenda periodística, els mitjans i l’anomenat establishment l’aniran silenciant, mica en mica,

fins a foragitar-la del discurs periodístic.

Naturalment, el fet de treballar i de fer de periodista comporta molts problemes: de temps,

de recursos, d’enteniment amb l’estructura jerarquitzada dels nostres mitjans, i encara podem

dir que la feina de l’informador i informadora resultarà més difícil si acceptem la proposta de

Bernstein i Woodward que diuen que cada fet i tot fet ha d’estar avalat per dues o tres fonts

9 La espiral del silencio; Paidós Comunicación 62; Barcelona: 1995.

23

informatives ben identificades pels periodistes.

El fet de treballar amb moltes, o unes quantes fonts, significa que el periodista ha de

pactar amb els seus informadors una mena de protocol, una mena de contracte. Aquesta manera de

treballar significarà que la font té l’obligació d’informar-nos immediatament quan aparegui un

fet noticiable o d’interès per als nostres lectors, i que, a canvi, nosaltres l’avisarem quan

publiquem alguna notícia que li afecti, donant-li l’oportunitat de veure publicada la seva

versió abans que l’edició surti al carrer.

Sobre la selecció de fonts per part dels periodistes cal tenir en compte que els més

poderosos tenen més recursos per accedir als informadors i als seus MCM, mentre que els menys

poderosos –associacions de veïns, col·lectius veïnals, etc...- ho tenen més complicat donat que

no tenen capacitat de mantenir un gabinet de premsa o per fer-nos arribar, dia a dia, el seu

butlletí amb informacions susceptibles d’interessar-nos.

Lògicament, aquesta darrera afirmació caldrà anar-la revisant des del moment en que Internet

apareix a les nostres vides.

Els poderosos ens feien arribar, fa 15 anys, els seus butlletins a través de fax o

mitjançant un missatger, un “motorista”. Ara la cosa està canviat perquè qualsevol ciutadà que

tingui accés a un ordinador ens pot enviar un correu electrònic amb els fets que consideri que

ens poden interessar.

24

I aquí s’obre un nou problema per a la professió periodística: molts dies els periodistes es

troben amb desenes o centenes de missatges al seu ordinador i no tenen temps per llegir-los

atentament o per contrastar allò que ens diuen10.

Aquest problema és, en realitat, una nova oportunitat per millorar la qualitat informativa

perquè ara ens arriben moltes més notícies que abans, però caldrà que el periodista s’entreni i

estructuri uns protocols de tractament de fonts i e-maïls per poder assumir aquest allau de

notes.

En realitat estem passant de la dinàmica de sortir a buscar fonts i fets, a consumir el

nostre temps en determinar quines i quins d’aquestes fonts i fets que arriben al nostre

ordinador són vàlids.

El repte ho és, en realitat, per a les empreses periodístiques, que hauran d’anar

incrementant el volum d’informadors i informadores a les seves redaccions per assolir el nou

repte d’Internet.

Ja abans de l’aparició de la xarxa Mark Fishman11 va detectar que un alcalde, d’una població

nord-americana, va crear una brigada especial de lluita contra la delinqüència davant de

l’aparició d’una onada de robatoris i crims. Aquesta brigada va emetre molts comunicats de

premsa, però van ser publicats massivament pels MCM, però quan van cessar els comunicats, els

10 Jordi Joan, sotsdirector de La Vanguardia, va assegurar als estudiants de la UAB, 15 d’abril 2005, que quan obria el correu pel matí tenia 400 missatges per llegir.

25

diaris i emissores de ràdio i de TV van oblidar l’onada de delictes, encara que seguien

succeint.

11 La fabricación de la noticia; Libros del hoy candente. Ensay0, 22.Buenos Aires: 1983.

26

NOTA: Per motius de tamany d’arxiu, ens hem vist obligats a eliminar algunes imatges corresponents a aquest apartat i a reduir-ne el tamany d’altres. Hem respectat

els espais. Si desitgeu obtenir la versió completa, envieu un e-mail a comunicacio@premsacomarcal.cat i us la farem arribar. Gràcies i perdoneu les molèsties.

4. L’univers

El nostre univers està marcat per cinc mitjans diferents: diaris, revistes, ràdios,

televisions i ciberdiaris.

En realitat, el centre de la nostra investigació és la premsa comarcal, però hem

engrandit el marc per donar entrada als altres mitjans i poder comparar el tractament de les

fonts entre paper, difusió sonora, difusió televisiva i Internet.

Del paper ens hem centrat en les publicacions de pagament, tot esperant que en un futur

puguem entrar al segment de les publicacions gratuïtes, però caldrà fer un altre procés

investigador donat que tenen característiques molt diferents a les de pagament:

Periòdics diaris (4)

Diversa aparició setmanal (2)

Revistes (aparició setmanal) (25)

Quinzenals (3)

Especials (2)

En total, 36 publicacions locals i comarcals.

1

De programes informatius de ràdio i televisió hem recollit alguns exemples comarcals i la

selecció ha estat feta de la mà de la Fundació Premsa Comarcal. Hem triat dos programes

informatius de ràdio i 2 de televisió.

Pel que fa a Internet, hem triat tres ciberinformatius, no hem tingut massa on triar

donat que aquest és un mitjà tan jove que encara que es troben moltes webs d’informació local

i comarcal, son molt escasses les que ofereixen una professionalitat que permetés comparar la

seva producció amb la de la premsa comarcal en paper. N’hi ha de generalistes, però s’allunyen

del nostre interès.

Els Mitjans analitzats

Pel que fa a la premsa en suport paper:

Periòdics diaris (4)

El Punt (Vallès)

Segre (pluricomarcal)

Regió 7 (Bages)

Diari de Tarragona (provincial)

2

Diversa aparició setmanal (2)

El 9 nou

Hora Nova

Revistes (aparició setmanal) (25)

Ancora - Setmanari de la Costa Brava

Celsona Informació

Crònica de Súria

Diari de Sant Cugat

Diari del Baix Penedès

Diari de Vilanova

El 3 de vuit

El Pati

El Ripollès

EL Vallenc

Forja

L'Eco de Sitges

L'Informador de Martorell

La Comarca d'Olot

La Veu de l'Anoia

LA Veu de l'Ebre

La Veu de la Segarra

3

Setmanari Montpeità

Nova Conca

Nova Tàrrega

Osona Comarca

Revista del Vallès

Setmanari de l'Alt Empordà

Setmanari Montbui

Torelló

Quinzenals (3)

El Pregoner d'Urgell

La Proa del Baix Empordà

Som Garrigues

Especials (2)

S7T Comunica

Revista de l'Alt Empordà

Pel que fa a als informatius de ràdio:

Emissores de ràdio (2)

Segre Ràdio

Ràdio Marina

4

Pel que fa als informatius de televisió:

Emissores de televisió (2)

ETV Llobregat

El 9 Nou

Pel que fa a als ciberinformatius:

Informatius en xarxa digital (3)

Vilaweb

El Singular

El Debat

Anàlisi dels Diaris

Els diaris han estat analitzats a través de totes les seves seccions, triant les tres

notícies amb volum més gran i comptant totes les seves fonts.

Quan parlem del volum ens referim al número de columnes i de línies.

Quan parlem de les fonts ens volem referir a una tipologia ben determinada composta pels

següents paràmetres:

5

Fonts pròpies (signa el periodista o la redacció, per exemple: Red.)

Fonts procedents d’agència (amb incidència especial sobre referències a ACN)

Fonts d’organismes oficials (Exemple: “segons una nota de l’ajuntament...”)

Fonts d’organismes oficials amb persona identificada o identificable (Exemple: segons va

dir l’alcalde Ricard Amengual...)

Fonts d’organismes no oficials (associacions veïnals, clubs, ateneus, etc)

Fonts d’organismes no oficials amb persona identificada o identificable (el portantveu

d’una entitat veïnal)

Persona (a títol individual)

Col·lectiu social (aliens al sistema, com ara “okupes”, “squatters”, etc)

Links (enllaços a Internet)

No identificades (Exemple: “algú va dir que...”)

Amb aquesta tipologia ens proposem detectar i determinar els fluxos d’informació en

funció de les fonts emprades, intentant descobrir si el periodisme de proximitat també

utilitza les fonts de proximitat i de quina mena.

Quan disposem d’aquestes dades en detall, les agruparem per configurar els següents tipus

de fonts, que anomenarem fonts agrupades “per procedència”:

Fonts pròpies

Fonts oficials

Fonts d’organismes no oficials

6

Persones

Col·lectius socials

I la lectura final consistirà en perfilar l’ús que en fan els Mitjans de Comunicació

Locals de les fonts, a quines fan més cas, quines són les més utilitzades i quines no.

7

8

exemple:

Aquí hem posat un exemple de notícia a analitzar. És tracta d’una informació apareguda a

El Pou, revista manresana d’informació1 i podem comprovar que hi ha una font pròpia: Ferran

Sardans, Josep González y Laura Fíguls. Desprès trobem identificacions diverses, que tabularem

degudament.

DIARI DE La

1 http://www.elpou.cat/pounou/index.php?module=ContentExpress&func=display&ceid=3&meid=-1. 08.04.08.

9

Els diaris de la mostra analitzada

10

Diari de Tarragona

Dels quatre diaris analitzats, el Diari de Tarragona és el més vell, donat que va ser

fundat l’any 1939, pel règim franquista. Ha estat el gran diari provincial de Tarragona i

l’hem recollit a la nostra mostra precisament per això, per la seva antiguitat i pel fet de

ser el principal diari de la Catalunya del sud.

Donat que no està associat a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal no podem oferir

la fitxa subjectiva que sí tenen a la web de L’ACPC els altres periòdics afiliats.

(Imatge portada Diari de Tarragona)

L’OJD (Oficina para la Justificación de la Difusión) li en donava un tiratge de 15.546

exemplars l’any 2002, segons informacions oficials.

Ofereix al públic un model de diari informatiu-popular.

11

El Punt

El diari El Punt està adscrit a l’ACPC i passem a oferir les dades oficials que es poden

trobar a la web d’aquesta entitat.

Es tracta d’un diari en format “tabloide” creat durant la transició i que ha partit

d’una edició local i comarcal a Girona per anar ocupant territori.

(Imatge diari El Punt)

Ofereix al públic un model de diari informatiu-popular.

Editora: Hermes Comunicacions.SA.

Girona.

http://www.elpunt.com

Tirada: 21.500 exemplars

Paginació: 64 planes

Mides: 290 mm ample x 375 mm alt

12

EL PUNT Girona

SEGRE

El diari Segre també està adscrit a la ACPC i reflectim la seva fitxa oficial, segons la

web d’aquesta entitat. Aparegut durant la transició, és el diari de referència de les Terres

de Lleida. Ofereix al públic un model de diari informatiu-popular.

(Imatge portada El Segre)

13

Empresa editora: Diari Segre SLU.

Lleida

http://www.diarisegre.com

Tiratge: 25.084 exemplars

Paginació: 56-60 planes

Mides: 285mm amplada x 410mm alçada

14

Regió 7

També el diari Regió 7 està adscrit a l’ACPC i portem aquí la fitxa oficial que apareix

a la web de l’entitat.

També aquí ens trobem amb un model de diari informatiu-popular.

REGIÓ 7 Manresa

(Imatge portada Regió 7)

15

EDICIONS MANRESA INTERCOMARCALS SA

Manresa.

BAGES

regio7@regio7.com

9908 exemplars

48 planes

290 amplada x 410 alçada

16

Anàlisi de les revistes

Les revistes han estat analitzades a través de totes les seves seccions, triant les tres

notícies amb volum més gran i comptant totes les seves fonts. Emprarem el mateix sistema dels

diaris.

Els models de periòdic de les revistes no són uniformes, i la tipologia és tan àmplia que

caldria, o convindria, fer una investigació sobre aquest tema per oferir als editors i

periodistes formules convincents, encara que no necessàriament estandarditzades.

Anàlisi dels programes informatius radiofònics

Els programes informatius radiofònics han estat analitzats a través de totes les seves

seccions, triant les tres notícies amb volum més gran de minutatge i comptant totes les seves

fonts. Lògicament no és el mateix analitzar un volum d’informació d’un diari o una revista,

amb una paginació d’entre 40 i 100 pàgines que un programa radiofònic, amb una duració d’uns

30 minuts on hi cap, tan sols, un volum d’unes 20 a 25 notícies. Emprarem el mateix sistema

dels diaris i revistes, adequant-lo a la ràdio.

Els models de programes informatius corresponen a les formules clàssiques d'hilvanació de

notícies, encadenades pels locutors o per cortinetes. No presenten gaires novetats sobre els

models convencionals.

17

Anàlisi dels programes informatius televisius

Els programes informatius televisius han estat analitzats a través de totes les seves

seccions, triant les tres notícies amb un volum més gran de minutatge i comptant totes les

seves fonts. Aquí succeeix el mateix que als informatius de ràdio. Emprarem el mateix sistema

dels diaris i revistes, adequant-lo a la ràdio.

També aquí els models de programes informatius corresponen a les formules clàssiques

d'hilvanació de notícies, encadenades pels locutors o per cortinetes. No presenten gaires

novetats sobre els models convencionals.

Anàlisi dels ciberinformatius

El ciberperiodisme no pot ser analitzat igual que la resta de Mitjans de Comunicació de

Masses donat que l'estructura seccional, la producció i la periodicitat son totalment

diferents entre el primer i els altres tres, encara que entre aquests també trobem moltes

diferències, però els factors seccions, producció i periodicitat són comuns.

Amb això volem dir que el ciberperiodisme l'hem analitzat a través d'altres paràmetres

que, al final, ens oferiran resultats que sí seran comparables a la dels altres MCM.

El ciberperiodisme, en conclusió, l'hem analitzat a través dels següents paràmetres:

18

1. Morfologia de la portada 2. Tractament de les fonts a la primera notícia 3. Tractament de les fonts a la segona notícia Aclarirem aquests paràmetres tot dient que per "morfologia de la portada" s'ha

d'entendre l'oferta informativa global i particular, la publicitària i els canals.

Lògicament es tracta d'una descripció morfològica general de cadascuna de les pàgines

web per presentar el producte.

Però també observarem si en aquesta portada s'hi poden detectar les fonts de les

notícies.

19

Per "portada" hem d'entendre la part de la primera pàgina, o pàgina index.html, que es

veu a la pantalla. És a dir, no acceptem, inicialment, que la portada sigui tot el que ens

ofereixen els mitjans digitals donat que no estem segurs que els usuaris, els internautes,

en facin ús de l'oferta total, ens inclinem, més aviat, a pensar que els usuaris analitzen

la primera "pantalla" i a partir d'aquí utilitzen el scroll, o deslliçador, o cursor, per

baixar buscant més elements informatius.

La primera pantalla seria, doncs, una mostra com aquesta:

20

En aquesta primera pantalla no es detecta, sovint, el text de les primeres notícies, però

ens permet entreveure l'orientació de cada ciberperiòdic vers la utilització de les fonts.

Per exemple, en el cas que hem portat, El Debat de les 00.33 hores del dia 7 de març del

2008, observem que podem analitzar morfològicament la primera portada, la que és visible

quan un usuari clica sobre la URL http://www.eldebat.cat que se'ns ofereix una distribució

de l'espai en funció de tres columnes que agrupen cadascuna d'elles notícies complementàries

(a l'esquerra del lector: economia i empresa), notícies principals (columna central de doble

amplada) i comentaris (columna de la dreta), que incorpora opinions i que en altres mitjans

podria ser considerada una columna de blogs..

A més hi ha una primera columna de banda a banda de la plana on s'identifica el mitjà i

s'assenyalen les seccions en que es reparteix la informació i els comentaris: portada,

seccions y cercador, essent aquest últim un motor d'ajuda per trobar notícies i d'altres

elements.

Es pot veure, també, que hi ha la data, però en les nostres mostres sempre apareix la data

de la impressió del document, i no la de l'edició que ens serveix de mostra. És un dels

defectes del sistema: quan hom recupera el document antic, sempre surt la data del dia de la

cerca donat que l'ordinador reconeix la URL i l'actualitza.

Nosaltres entregarem els arxius originals, en format CD, per demostrar que cadascuna de

les mostres va ser agafada en el moment oportú, encara que aquí surti amb data posterior.

21

De les notícies busquem les fonts identificades. I les busquem en els primers paràgrafs i

en les signatures pròpies del mitjà.

D'aquesta manera, hem obtingut el següent volum d'informació dels ciberinformatius

analitzats, que són El Debat, El singular i Vilaweb.

Quatre mesos d'anàlisi dels que hem pres la darrera setmana com a mostra específica.

De cada dia hem fet dos deteccions: en la franja del matí i en la franja de la tarda.

Hem intentat que l'horari fos sempre a les 12 h i a les 18 h. Sols quan ha estat

impossible per raons tècniques o personals o professionals (enllaços, caigudes de sistema,

malalties o classes…) ens hem decidit per obtenir mostres en unes altres hores properes a

les 12 i les 18.

L'elecció d'aquest horari bàsic ve donat per la creença que les redaccions

ciberinformatives tenen, també, uns sistemes de producció semblants als dels altres mitjans:

els periodistes comencen a primera hora del matí i és a partir de mig matí quan disposen de

notícies pròpies o perquè estan manipulant els dossiers que els fan a mans de les

institucions, públiques i privades.

Cal advertir que el camp d’investigació sobre els ciberinformatius està encara en els seus

inicis i convindria invertir recursos en el seu anàlisi.

22

A mitja tarda han obtingut notícies pròpies en funció de treballar sobre les pistes

obtingudes al matí.

Però hi ha més: la franja d'horaris de la nostra cerca respon a la producció periodística

que ens ofereix la pròpia societat. A primera hora s'activa la vida econòmica, social i

política, i és a partir de mig matí quan comencen a generar-se notícies d'aquesta societat,

tret que hi hagi algun fet susceptible de ser considerat inesperat (un accident, un

atemptat, etc).

Amb tot això el que volem dir és que ens hem proposat analitzar la utilització de les

fonts per part dels tres principals ciberperiòdics catalans en funció de dues seqüències

diàries i sobre aquesta mostra està feta la nostra anàlisi.

Morfologia dels ciberinformatius: estudi de models

La morfologia dels ciberinformatius està basada en columnes, i a cada columna l'empresa

periodística li dona una particularitat prèviament estipulada.

En el cas de El Debat ja les hem comentada: tres columnes, la primera per economia i

empresa, la segona per notícies i la tercera per comentaris.

En el cas de Vilaweb veiem la seva portada:

23

Detectem tres columnes: les dues primeres dedicades a les notícies, la tercera, a serveis

que se suposen atractius per a l'usuari: el temps, i blogs, que equivalen a la secció

d'opinió en altres mitjans.

Inicialment trobem una columna de banda a banda de la pantalla amb publicitat (un banner),

i a sota la capçalera del mitjà junt a seccions d'interès i que clicant ens porten a

d'altres pàgines interiors de Vilaweb (productes de Vilaweb, sobre la capçalera i seccions,

a sota).

En el cas d’ El Singular veiem què ens ofereix:

24

També observem tres columnes: la primera dedicada a informació, la segona a opinió sota

l'epígraf de: "confidencial" i la tercera a publicitat, editorial i serveis.

Observarem que a la primera pantalla gairebé no detectem text, i és que potser El Singular

és, dels tres ciberinformatius analitzats, el que menys té cura de la seva morfologia, i

això vol dir que no té en compte el lector que, casualment, pugui entrar en la seva URL i

veient el que troba a la primera pantalla decideix quedar-se, o no, per seguir llegint el

que trobarà a sota.

Veiem la pàgina sencera:

25

I veurem que aquí sí es troba informació en format de text, que pot interessar, o no, al

lector, però que ha de clicar sobre el cursor o sobre la barra de deslliçament de la dreta

per poder informar-se.

Dalt de tot observem una columna, de banda a banda de la plana, amb un banner no

comercial, i a sota la capçalera i les seccions: política, cultura, societat i esports, és a

dir, una classificació seccional molt semblant a la dels mitjans convencionals (premsa,

ràdio i tv).

La crítica inicial que es pot fer a totes tres webs analitzades és que empren poc, o

gairebé res, la capacitat d'Internet per oferir text, imatges, imatges en moviment i la

possibilitat de que l'usuari connecti amb l'empresa editora.

Hi ha una escassa, o escassíssima, capacitat d'autoidentificació a les primeres pàgines de

El Debat, Vilaweb i El Singular i el lector o lectora tan sols és convidat a llegir o

utilitzar la web sense donar-li possibilitat de gestionar la seva agenda (a través de la

gestació d'agendes particulars) o d'incorporar la seva opinió.

Veiem un exemple que està a les antípodes dels nostres ciberinformatius: el cas de El

Tiempo, de Colòmbia:

26

Aquí sí que detectem una web, o un ciberperiòdic, on se'ns ofereix tot el que Internet és

capaç de donar en aquests moments. Parlem dels blogs, primera entrada de la pàgina

colombiana, els fòrums, la plena identificació, gens de publicitat i una llarga llista de

seccions que ens remet a informacions interiors.

Val a dir que els blogs no sols acullen opinions de gent de dins i de fora del MCM sinó

que també ofereixen la possibilitat que l'usuari faci el seu propi espai d'opinió a través

de guies molt didàctiques:

27

Observem, a la dreta, a la secció d'"Ayudas" com es pot fer un blog en pocs minuts.

En conclusió: els tres ciberperiòdics analitzats ens mostren , encara, una primera oferta

considerada molt primària, amb estructures molt rígides, poc creatives i allunyades de les

possibilitats que els ofereix el sistema Internet, basat en la interacció.

Cal assenyalar que sols El Debat ofereix en moltes notícies la possibilitat d'inserir un

comentari al final de les informacions.

Sobre les fonts als ciberinformatius catalans

Entenem per font la identificació de la notícia per part de qualsevol persona o

28

institució, i també l’enllaç, o link, que ens porta a identificar o ampliar la notícia.

Així doncs en les nostres plantilles de dades quan inserim una identificació sobre una

persona o institució podrà tractar-se de la font original o de l'enllaç que ens porti a

ampliar informació sobre el fet periodístic del que s'informa.

En aquest sentit el ciberperiodisme té moltes més avantatges sobre la premsa escrita, la

ràdio o la televisió perquè permet ampliar la identificació i verificació del fet

periodístic a través d'enllaços amb pàgines alienes a la font original, és a dir,

l’hipertext, però que permeten a l'usuari enriquir la seva capacitat d'entendre el fet

sobre el qual s'informa d'una manera molt més rica que no pas a través del paper, les ones

radiofòniques o televisives.

Sols Vilaweb, en algunes circumstàncies, ofereix alguna d'aquestes possibilitats que

enriqueixen l'oferta informativa, com ara en l'edició del dia 22 d'octubre de 2007, veiem la

mostra on es detecta, d'immediat i dins del text, abans del cos del text, una pantalla que

ens permet anar directament a veure imatges de vídeo:

(Falta imatge portada Vilaweb amb vídeo)

Naturalment per poder fer això cal una estructura redaccional sòlida, competent i

professionalment molt capacitada. Estem parlant d'invertir en recursos humans i tècnics.

29

5. El període analitzat El període analitzat ha estat de quatre mesos dins d’un semestre:

Any 2007

Octubre

Novembre

Any 2008

Gener

Febrer

Aquesta selecció del període analitzat correspon a una decisió de l’equip d’investigació,

però obligada pel propi conveni, ja que no va ser signat fins el mes de setembre. Hem fugit

d’analitzar mesos atípics, com ara desembre.

Per raons de política de personal resultava impossible contractar o corresponsabilitzar a

diverses persones en aquesta investigació sense tenir garantits els suficients recursos

econòmics, cosa que la UAB, com qualsevol universitat pública, prohibeix.

Donat que els resultats de la investigació havien de ser presentats el mes de maig, març

i abril es presentaven com un període d’avaluació dels resultats, amb la corresponent

tabulació de les dades.

1

Conseqüentment, ens quedaven els mesos compresos entre octubre i febrer, tret de

desembre, un mes poc habitual per investigar donades les circumstàncies festives que

l’envolten, que fan de la producció periodística una excepció per motius publicitaris i de

vacances.

I dels mesos d’octubre i novembre (2007) i gener i febrer (2008) hem estudiat la darrera

setmana, tant pel que fa a la premsa diària com als programes informatius de ràdio i

televisió i Internet. Pel que fa a les revistes, no hi ha cap problema; si eren setmanals,

preníem la darrera; si eren quinzenals, la segona quinzena i si eren mensuals, l’única

edició.

En resum, hem estudiat:

- 4 diaris x 20 dies (en 4 mesos)= 80 exemplars (aproximadament hem

gestionat 7000 pàgines)

- 30 revistes x 4 mesos= 120 exemplars x 30 pàgines (aproximadament 3600

pàgines)

- 2 informatius de ràdio x 20 dies= 40 escaletes

- 2 informatius de TV x 20 dies= 40 escaletes

- 3 webs x 20 dies= 60 webs (3 pàgines de cada web= 180 pàgines)

Amb això volem dir que s’ha treballat sobre unes 10.000 pàgines de text, 80 escaletes i

180 pàgines d’Internet.

2

6. La metodologia analítica El projecte ens ha obligat a emprar una metodologia basada en la quantificació per poder

fer una qualificació final.

És a dir, hem quantificat dades dia a dia per poder establir volums a fi i efecte

d’establir valors absoluts comparables entre sí i comparables amb els altres mitjans.

La unitat bàsica ha estat la informació (bé sigui una notícia, un reportatge, una

entrevista, una crònica o qualsevol gènere periodístic alternatiu).

Aquesta informació a analitzar ens l’indicaven els mateixos mitjans a través de la seva

presa de decisions: quanta més rellevància informativa, més importància assenyalaven als seus

públics i, per a nosaltres, era la principal indicació de quines eren les notícies a

analitzar. Per rellevància entenem tamany (en columnes i línies).

Al llarg de la investigació una de les analistes ha assenyalat que no sempre la notícia

més “gran” era la que tenia més fonts, però el conveni amb els nostres patrocinadors ens

obligava a mantenir la proposta inicial d’anàlisi basada en la morfologia.

El sistema i processos analítics en la premsa diària i no diària ha passat per les

següents fases:

1. Tot mitjà en paper està articulat en funció de pàgines i seccions. 2. Aquestes seccions presenten les seves notícies de forma jerarquitzada.

3

3. Aquesta jerarquia es basa en el volum de columnes i línies 4. També es basa en la seva presentació morfològica: la notícia que està dalt de la pàgina

és més important que la que està a sota.

En conseqüència, la nostra tria s’ha basat en el següent procés a la premsa diària i no

diària:

1. Els analistes analitzaven full a full la distribució per seccions. 2. De cada secció assenyalaven les notícies més importants per la seva volumetria i

situació dins de la pàgina.

3. De cada exemplar es triaven les tres notícies més importants de cada secció. 4. Finalment es procedia a analitzar notícia a notícia i els resultats s’inserien en una

fitxa d’Excel, que adjuntem en un dispositiu de magatzematge massiu (CD o Pen Drive).

Amb això volem dir i assenyalar que d’un diari amb nou seccions, s’analitzaven totes les

planes –amb unes 150 notícies- per quedar-nos com a mostra un total de 27 notícies cada dia:

les que consideràvem més importants i més grans segons els protocols de cada mitjà.

De cada publicació no diària ens quedàvem amb tres notícies de cada secció, i si no hi

havia seccions, les notícies més rellevants segons la seva morfologia i situació dins del

context.

Pel que fa a la ràdio i la televisió també hem emprat aquest sistema: analitzar la

distribució seccional i triar les tres notícies més importants de cadascuna, amb

4

l’inconvenient de que els informatius radiofònics i televisius no aporten 150 notícies en

cada edició, sinó unes 25 només.

És a dir: d’un informatiu amb 25 notícies es podien analitzar 8.

Pel que fa a Internet, hem ampliat l’univers pactat amb la Fundació Premsa Comarcal,

afegint El Debat a la llista composta per Vilaweb i El singular.

Aquí ens hem trobat amb una variant molt interessant: a Internet no hi ha només una

edició al dia, sinó una edició continuada, permanent, o permanentment actualitzada.

Hem optat per fer dos controls diaris de cada web, sempre que la tècnica no fallés: un

control en la franja horària d’entre les 11 i 12 hores i un altre control entre les 17 i les

19 hores.

L’analítica, en aquest cas, ha passat per investigar i quantificar la portada –amb moltes

més notícies que les portades en paper- i analitzar, després, les dues notícies més

importants de la portada en funció de la seva situació morfològica.

De cada edició analitzada en cada web n’hem tret tres unitats a analitzar pal matí i tres

a la tarda: sis en total.

5

7. L’enquesta subjectiva

La percepció que tenen els directius de la premsa comarcal sobre les fonts

informatives

Per poder disposar d’informació d’interès per enfocar el nostre treball

d’investigació, l’equip de l’OPEI/UAB va considerar convenient realitzar una primera

recerca sobre com interpreten subjectivament la direcció periodística de les empreses

afiliades a l’ACPC la seva relació amb les fonts informatives.

Es tractava de saber, inicialment, quina era l’opinió de diaris i revistes front el

complicat tema del tractament de les fonts informatives, intentant, tanmateix, desvetllar

polítiques empresarials i línies de treball inherents a la verificació dels fets

periodístics.

Es va confeccionar una enquesta molt tancada, amb preguntes concretes, però

interrelacionades, que ens pogués permetre detectar si, veritablement, el tema del

tractament de les fonts és, o era, una de les principals preocupacions subjectives dels

directius.

L’enquesta és aquesta i la carta enviada a tothom són aquestes:

6

Observatori del Periodisme en Internet (OPEI/UAB)

A tots els mitjans de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Sres i Srs.: Benvolguts companyes i companys, vos agrairem que ens ajudeu a establir quina és la

percepció dels directius i directives dels mitjans periodístics locals i comarcals de Catalunya sobre la

utilització de les fonts informatives. La Universitat Autònoma de Barcelona està fent una investigació sobre

el tema per l’ACPC i l’Agència Catalana de Notícies, i abans de començar l’anàlisi de la realitat voldríem

disposar d’un quadre indicatiu que ens permeti aprofundir en la recerca.

Vos demanem que respongueu a aquesta enquesta amb total llibertat, tot assegurant.-vos que les vostres

respostes no seran fetes públiques de forma particular, però sí col·lectivament.

L’enquesta podeu retornar-la a manel.lopez@uab.cat

Moltes gràcies.

Manel López

Responsable de l’Observatori del Periodisme en Internet.

Setembre 07.

7

INVESTIGACIÓ SOBRE LA UTILITZACIÓ DE LES FONTS INFORMATIVES EN EL PERIODISME LOCAL I COMARCAL A

CATALUNYA

UAB-ACPC-ACN

Retornar a

manel.lopez@uab.cat

persona que ha respost l’enquesta:

empresa:

càrrec de la persona que respon:

1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)

- no és important

- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables

- és molt important per a nosaltres

- es relativament important

- té una importància normal

2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms, càrrec, situació,

etc., les fonts informatives?

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)

- no és important

- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables

8

- és molt important per a nosaltres

- es relativament important

- té una importància normal

3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o semblant)?

- Si

- No

4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)

- les fonts pròpies (els i les nostres periodistes)

- les fonts municipals oficials

- la gent

- Les agències

- els altres mitjans

5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?

(marqueu amb una “x”)

- Si

- No

6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)

- fa una feina correcta

- ha millorat

- Cal que millori

- no té paper en el món actual

9

- cal recolzar-la

7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs, servei de

correus, etc.)

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)

- no és important

- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables

- és molt important per a nosaltres

- es relativament important

- té una importància normal

consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives i que no hagi

quedat clar a les vostres respostes:

10

L’enquesta va ser distribuïda entre totes les empreses afiliades a l’Associació

Catalana de la Premsa Comarcal i es van rebre 22 respostes de les quals 18 van ser

considerades vàlides donat que diverses publicacions van excusar la seva col·laboració per

motius diversos, com ara que no buscaven el lucre econòmic o que depenien de l’església i,

per això, no es consideraven empreses competitives.

Les 17 enquestes vàlides signifiquen, aproximadament, el 15 % de les publicacions de

l’ACPC. Es tracta d’una xifra petita però suficientment vàlida com per a tenir en compte

aquestes opinions, donat que el que ens interessava era obtenir una fotografia, aproximada,

de com les publicacions comarcals enfoquen la política informativa sobre les fonts.

En aquest sentit sí podem considerar que els resultats obtinguts a l’enquesta poden

ser acceptats, especialment si tenim en compte que respondre una enquesta, amb 25 ítems i

una pregunta oberta, significava estar davant de l’ordinador durant 60 minuts,

aproximadament.

Les preguntes van ser estudiades prèviament per poder interrelacionar respostes i

definir, amb concreció, quin és, realment, l’opinió dels MCM comarcals sobre la utilització

que volen fer de les fonts, no pas la que estan fent, tema que correspon al nostre estudi.

Les publicacions que van respondre a l’enquesta pertanyen a les següents capçaleres

i/o empreses:

Bisbat d’Urgell

11

Diari de Vilanova

El Llaç, Molins de Rei

El Martinet

El 9 nou

La Palanca

La Segarra

La Tosca

Lo Floc

La Veu de Flix

La Veu de l’Anoia

L’Empordà

Segre Mitjà

Torelló

Estela

Hora Nova

La Farga

Posteriorment va arribat l’enquesta de Manlleu.

Justificació de les preguntes

Veiem les preguntes que varem enviar i el per què van ser redactades d’aquesta manera.

Sempre donàvem als enquestats la possibilitat de puntuar cada resposta. Hi ha qui va

entendre que podia posar la nota de 5 a cada resposta, o qui va considerar que havia de

12

repartir de l’1 al 5, sense repetir cap valoració. Varem optar per acceptar totes les

respostes donat que, finalment, varem fer un buidatge quantitatiu, incorporant totes les

respostes, sumant-les i traient, posteriorment, els percentils, la qual cosa ens permetia

ordenar i classificar respostes de forma molt fidel, malgrat aquesta tendència una mica

esbiaixada de puntuar.

La primera pregunta intenta descobrir la voluntat periodística de les empreses sobre

la seva valoració de la importància de les fonts. Cinc propostes, interrelacionades,

algunes fins i tot contradictòries, però que buscaven respostes exactes a través de la

tabulació posterior.

1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- no és important

- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables

- és molt important per a nosaltres

- es relativament important

- té una importància normal

13

La segona pregunta intenta que els enquestats defineixin la seva postura davant de la

verificació de l’autoritat de la font informativa, especialment pel que fa a la

identificació de la persona informant, sigui individu o institució.

2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms,

càrrec, situació, etc., les fonts informatives?

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- no és important

- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables

- és molt important per a nosaltres

- es relativament important

- té una importància normal.

La tercera pregunta...

3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o

semblant)?

- Si

- No

La quarta pregunta.,..

4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà

14

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- les fonts pròpies (els i les nostres periodistes)

- les fonts municipals oficials

- la gent

- Les agències

- els altres mitjans

La cinquena pregunta...

5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?

(marqueu amb una “x”)

- Si

- No

La sisena pregunta...

6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- fa una feina correcta

- ha millorat

- Cal que millori

- no té paper en el món actual

15

- cal recolzar-la

La setena pregunta...

7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs,

servei de correus, etc.)

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- no és important

- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables

- és molt important per a nosaltres

- es relativament important

- té una importància normal

i finalment demanàvem:

consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives

i que no hagi quedat clar a les vostres respostes:

16

Les respostes

1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

a. no és important 22 (11%)

b. és important però hi ha d’altres

factors encara més remarcables 42 (24%)

c. és molt important per a nosaltres 47 (26%)

d. es relativament important 47 (26%)

e. té una importància normal 26 (13%)

TOTAL PUNTS 184 100%

17

Consideració de la font informativa: ¿és molt important?

0

5

10

15

20

25

30

nosi, peròmolt impo.relatiunormal

18

2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms,

càrrec, situació, etc., les fonts informatives?

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

a. no és important 16 10%

b. és important però hi ha d’altres factors

c. encara més remarcables 34 22%

d. és molt important per a nosaltres 51 31%

e. es relativament important 33 22%

f. té una importància normal 22 15%

TOTAL PUNTS 156 100%

19

Consideració d’identificació de la font informativa: ¿és important

identificar sempre les fonts?

0

5

10

15

20

25

30

35

No ho ésés, però…molt impo.relativ,normal

20

3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o

semblant)?

a. Si 4 28%

b. No 10 72%

0

20

40

60

80

1er trim.

Protocol d'utilització de fonts?

sino

21

4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- les fonts pròpies (els i les nostres periodis 61 30%

- les fonts municipals oficials 41 20%

- la gent 48 24%

- Les agències 26 12%

- els altres mitjans 29 14%

TOTAL PUNTS 205

0

5

10

15

20

25

30

procedència

pròpiesmunicipalsgentagènciesmcm

22

5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?

(marqueu amb una “x”)

- Si 14 100%

- No

0

20

40

60

80

100

Coneixament de l'ACN

sino

23

6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

- fa una feina correcta 55 33%

- ha millorat 27 16%

- Cal que millori 31 18%

- no té paper en el món actual 14 8%

- cal recolzar-la 40 23%

TOTAL PUNTS 167 100%

24

0

5

10

15

20

25

30

35

Opinió sobre l'Agència Catalana de Notícies

feina correctaha milloratcal q millorino té papercal recorzar-la

25

7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs,

servei de correus, etc.)

(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt

important)

c. no és important 11 7%

d. és important però hi ha d’altres factors

encara més remarcables 48 32%

e. és molt important per a nosaltres 36 24%

f. es relativament important 24 18%

g. té una importància normal 29 19%

h.

TOTAL PUNTS 148 100%

26

05

101520253035

Internet

Opinió d'internet com a eina

no ésimportantsi, però…

molt important

relativament

normal

27

Comentari sobre el resultat de l’enquesta sobre la percepció dels MCM

comarcals sobre les fonts informatives

Les empreses i publicacions que han tingut l’amabilitat de participar en la nostra

enquesta prèvia a la investigació ens han donat algunes pistes sobre com veu el món del

periodisme comarcal el complicat tema de les fonts i de la seva tria i utilització.

A la primera pregunta, de “com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts

informatives” se’ns respon que:

És molt important (26%)

És relativament important (26%)

És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables (23%)

Aquestes són las tres respostes més puntuades i valorades, la qual cosa podria

significar que no hi ha, a la premsa comarcal, una clara posició sobre el tema, o, en tot

cas, no hi ha hagut El Debat convenient per posar-se d’acord sobre què fer per estructurar

una política comuna o col·lectiva de fonts.

2. A la segona pregunta de “com considereu la importància d’assenyalar, identificant-

28

les (amb nom, cognoms, càrrec, situació, etc., ) les fonts informatives”, se’ns ha respost

el següent:

És molt important per a nosaltres (31%)

És relativament important (22%)

És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables (22%)

Amb això podem començar a detectar que la identificació de les fonts sí es considera

remarcable, per davant de totes les altres possibilitats, però potser el tema està

relativitzat per un segment destacable dels periodistes, o dels seus representants, del

periodisme comarcal.

3.A la tercera pregunta “teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà

(llibre d’estíl o semblant)” obtenim les següents respostes:

Si..........4

No.........10

Detectem un camp en el que hem de treballar tots plegats per assumir una lectura

col·lectiva sobre la importància d’estar preparats davant de la utilització de les fonts,

de com fer-ho, de com preparar-ho o de com preveure solucions davant de possibles

problemes.

29

4. A la quarta pregunta, “quina és la font més emprada al vostre mitjà”, trobem les

següents respostes:

Les fonts pròpies (els i les nostres periodistes) (30%)

La gent (24%)

Les fonts municipals oficials (20%)

En resum, el 50% de les fonts emprades pels nostres enquestats procedeixen de fonts

directes (pròpies i la gent), la qual cosa és indicatiu d’alta significació que demostraria

que el periodisme comarcal està molt prop dels seus lectors.

5. A la cinquena pregunta hem introduït un tema d’especial significació per

Catalunya, la importància de disposar d’una agència de notícies nacional, de l’estil de

Agence France Press, i a la qüestió de si “Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies” se’ns

ha respost el següent:

Sí 14

No 0

És una bona notícia aquest fet, la qual cosa no significa pas que tothom ni estigui

subscrit o en gaudeixi del seu servei.

6. Hem volgut aprofundir en aquest tema donat que l’ACN podria ser la gran instància

periodística catalana, per això hem preguntat sobre la seva tasca, amb el següent enunciat:

30

“si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa”, i hem obtingut

els següents resultats:

Fa una feina correcta (33%)

Cal recolzar-la (23%)

Cal que millori (18%)

Ha millorat (16%)

Les respostes ens indiquen que la seva imatge és positiva (fa una feina correcta, cal

recolzar-la, ha millorat...) que poden inspirar confiança en els seus directius i

periodistes.

7. La darrera pregunta anava sobre la utilització d’Internet com a font informativa,

i la hem fet com a una continuïtat de la feina realitzada pels companys de la Universitat

de Vic, amb el doctor Escolari al davant, que van realitzar una investigació sobre el món

digital/comarcal l’any passat.

La pregunta era la següent: “quina importància li doneu a Internet com a font

informativa –els seus blogs, webs, serveis de correus, etc-“ i la resposta era la següent:

És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables” (32%)

És molt important per a nosaltres (24%)

Té una importància normal (19%)

És relativament important (18%)

31

En resum, no se li dona una importància gaire remarcable a la vista de que la major

part de les respostes relativitzen el seu protagonisme.

Al final demanàvem un comentari subjectiu, no pas obligatori, sota el títol

“Consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives i

que no hagi quedat clar a les vostres respostes” i, hem obtingut aquestes respostes:

32

Comentaris subjectius de les persones que responien les enquestes en nom

de les empreses i mitjans participants

Aquests són alguns dels comentaris, textuals i sense editar, que van fer les persones

que van respondre les 7 preguntes de l’enquesta.

“En moltes ocasions i més en la premsa local/comarcal, els organismes oficials ,

utilitzen les informacions ja sigui per valorar o contrastar les noticies que els arriben

directament. A la vegada en més d’una ocasió ens han fet servir com a mitjans de difusió,

tot i que darrerament han començat a editar butlletins municipals.”

“la Palanca es una revista mensual que te un públic objectiu de 5000 - 6000 lectors

(tota la població dels municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer, Foradada, Cubells i

Vilanova de Meià més els nostres emigrats).

Editem 850 exemplars mensualment i tenim uns 150 accessos únics a la nostra web.

Poques vegades ens veiem obligats a consultar altres fonts (generalment son sentencies

judicials o decisions governamentals).

A principis dels 90 varem tenir un plet (resolt al nostre favor) i des de llavors

totes les fonts son identificades i no es publiquen cartes o articles anònims.”

“En ser el nostre butlletí un mitjà d’informació local, tant les agències de notícies,

33

com Internet o els altres mitjans no ens són de gaire utilitat ja que no recull el el dia a

dia local. Per això les nostres fonts han de ser bàsicament els nostres propis recursos i

la gent que ens envolta”.

“Per una revista local com la nostra, El Llaç de Molins de Rei, la principal font

d’informació és l’Ajuntament a través de les notes de premsa que genera. També compta molt

la informació que ens envien les entitats i sobretot l’orella que paren els nostres

col·laboradors a partir de les seves vivències en el municipi o del que li diu la gent.

Podríem dir que un 70% de les informacions que publiquem són generades pels gabinets

de premsa oficials.

Les agències de notícies no les fem servir gaire, per no dir gens, donat que

considerem, i disculpeu la possible petulància, que nosaltres hem de ser els primers i els

qui millor expliquem un fet que succeeixi en el nostre municipi.

Sobre Internet i els blogs, els mirem i ens serveixen per saber per on van els trets

però no publiquem res sense haver-ho contrastat”

“Sobre el tema de l'Agència Catalana de Notícies: al nostre mitjà l'únic que ens

interessava era la informació judicial (quan van deixar de donar-ne, ens varem esborrar).

Per a la premsa autènticament local, és a dir, aquella que només publica informacions

locals i comarcals, l'ACN no té cap sentit si es dedica a informar del que nosaltres ja

dominem, que són precisament les informacions locals i comarcals. El que ens interessaria

és que ens subministrés informacions de tipus general que tenen una influència en l'àmbit

local. Exemples: informació judicial de casos de la nostra comarca que es jutgen a

34

Barcelona, o bé dades comarcals sobre temes d'àmbit general: quants reclusos hi ha a la

nostra comarca, quants malalts de sida, quantes atencions per maltractaments, etc, etc.,

dades que moltes vegades subministren organismes oficials que tenen la seva seu a

Barcelona.”

“En el nostre cas, principalment fem una tasca de font informativa per a d’altres

mitjans ja que funcionem alhora com un gabinet de comunicació i editem les nostres pròpies

publicacions. No fem servir amb assiduïtat les fonts informatives típiques per a d’altres

periodistes sinó que tractem d’assortir al mitjans amb notícies que succeeixen en el nostre

àmbit.”

“L’important és tenir diverses fonts, no quedar-se mai amb una i buscar sempre una

banda i altra de la notícia.

“Donat que la revista és d’àmbit comarcal, les notícies que apareixen per Internet són

més aviat minses i per tant no ens hem podem gaudir massa.”

“A nivell local, com és el cas de La Veu de Flix, les agències, webs i altres mitjans

només serveixen per fer un petit apartat de breus o per completar dades però la majoria

d’informacions surten de la presència del mitjà en actes diversos locals.

35

8. Els resultats

a. diaris

Hem analitzat quatre diaris: Segre, Diari de Tarragona, Regió 7 i El Punt, edició del Vallès. A peu de plana indiquem les incidències enregistrades i avisem d’episodis especials que poden tenir

una petita, però real, incidència en l’estudi.

1

Diari Segre

SUMES TOTALS

Nº

notícies

Fonts pròpies

Agències (indiqueu

ACN)

Organis-

mes oficials

Persones

d'organis- mes

oficials

Organis- mes no

oficials

Persones d'org.

no oficials

Persona

Col·lect

iu social

Indefini

des

SEGRE (22/10 a 26/10)

143

45

2

43

94

17

61

23

0

2

SEGRE (26/11 a 30/11)

138

48

0

49

76

26

39

12

5

10

SEGRE (21/01 a 25/01)

135

54

1

47

95

34

60

18

3

0

SEGRE (25/02 a 29/02)

146

61

2

53

92

28

52

31

6

6

TOTAL

562

208

5

(0 ACN)

192

357

105

212

84

14

18

2

Comentari al diari Segre

En el diari de la capital del Segrià detectem una gran utilització de fonts procedents de

persones implicades en la gestió dels organismes públics (357 fonts), que junt amb les fonts

procedents directament dels organismes públics (192) fan que aquest diari estigui molt

pendent de les fonts anomenades oficials.

A destacar que també s’empren fonts pròpies, però en una relació de 1 a 3, quant en el

cas de les fonts oficials gairebé la proporció és de 1 a 1. Lògicament es pot deduir que

moltes fonts de persones relacionades amb els organismes públics han estat cercades pels

propis periodistes, però cal recordar que són els professionals els que hi decideixen a quina

font apropar-se per obtenir informacions o per a validar-ne els fets ja referenciats.

La relació entre fonts de persones procedents d’organitzacions no oficials és de 2 a 5. I

la d’organismes no oficials d’1 a 5.

Cal observar, també, que la relació entre persona individual, i potser anònima, i notícia

presenta una relació de 1 a 10, mentre que les persones i organismes no oficials (clubs,

ateneus, associacions de veïns, etc) han estat consultades o requerides en una relació de 0,5

per cada notícia.

En resum: el diari Segre ha emprat, majoritàriament, fonts institucionals.

3

Regió 7

SUMES TOTALS

Nº

notícies

Fonts pròpies

Agències (indiqueu

ACN)

Organis-

mes oficials

Persones

d'organismes oficials

Organis- mes no oficials

Persones d'org.

no oficials

Persona

Col·lect

iu social

Indefini

des

REGIÓ 71

(22/10 a 26/10)

88

42

19

(2 ACN)

35

53

18

64

23

0

1

REGIÓ 7 (26/11 a 30/11)

107

52

27

37

58

17

58

12

0

1

REGIÓ 7 (21/01 a 25/01)

114

52

40

(2 ACN)

27

56

23

50

15

0

3

REGIÓ 72

(25/02 a 29/02)

89

40

22

(2 ACN)

14

45

4

31

2

0

3

TOTAL

398

186

108

(6 ACN)

113

212

62

203

52

0

8

1 No disponile. 2 No disponible. .

4

Comentari al diari Regió 7

Aquest diari de la zona central de Catalunya presenta, com a primer i destacable font,

la de persones procedents d’organismes oficials amb 212 enregistraments, que depara una

relació de 0’5% per cada notícia, o el que és el mateix, de cada dues notícies. Seguit trobem

la consulta a persones d’organismes no oficials (203 enregistraments).

Hi segueix les fonts pròpies (186), amb proporció de 0’5. I les fonts procedents

d’organismes oficials, amb 113 ítems.

Detectem una utilització de les agències en una freqüència de 1 per cada 4 notícies, amb

6 fonts identificades com procedents d’ACN.

Les persones a títol personal tan sols apareixen en 52 enregistraments i no detectem

fonts procedents de col·lectius socials no institucionals.

5

Diari de Tarragona

SUMES TOTALS

Núm. notícies

Fonts pròpies

Agències (indiqueu ACN)

Organismes oficials

Persones organismes oficial

Organismes no oficials (inclou alt. MCMs)

Persones org. no oficials.

Persona

Col·lectiu social (inclou sindicats)

Fonts no identificades

Diari de T. 22/10 al 27/10/07

141 107

35

14 86

16

55

46

5

6

Diari de T. 26 al 30/11/07

144 105

34

20

70

7

51

20

2

1

Diari de T. 21 al 25/01/08

144 107

29

22

73

12

67

21

6

5

Diari de T. 25 al 29/02/08

115 81

25 1 (ACN)

15

63

14

64

30

3

3

TOTALS 544 400 125 1 ACN

71 292 49 237 107 16 15

6

Comentari a Diari de Tarragona

Diari de Tarragona presenta una primera lectura basada en la gran utilització de les

fonts pròpies, 390 sobre 544 notícies, en una proporció gairebé de 2 a 3.

Li segueix la font personal (292) d’organismes oficials i la font personal

(237)d’organismes no oficials.

I també cal destacar que s’ha consultat a 107 persones a títol individual, recollint

també informacions de col·lectius socials no institucionals (16), encara que només a títol

episòdic.

Aquest diari és un dels que més treballa amb notícies d’agència, amb 123 sobre 544

notícies.

7

El Punt (Vallès)

Nº notícies

Fonts pròpies

Agències (indq. ACN)

Organis-mes oficials

Persones d'organis- mes oficials

Organismes no oficials

Persones d'org. no oficials

Persona Col·lectiu social

Fonts no identifi cades

El Punt 22 al 27/10/07

137 131

13 (2 ACN)

45

132

15

52

27

23

4

El Punt 27 al 30/11/07

105 91

11 (3 ACN)

16

62

17

28

7

2

0

El Punt 21 al 25/01/08

134 115

14 (2 ACN)

28

122

9

78

10

3

1

El Punt3 25 al 29/02/08

98 89

9 (2 ACN)

35

85

6

60

10

9

1

TOTALS 474 426 47 (9 ACN)

124 401 47 218 54 37 6

3 No disponible l’exemplar del dia 26 de febrer.

8

Comentari a El Punt (Vallès)

Aquest diari es caracteritza per una gran utilització de les fonts pròpies (426 sobre 474

notícies) la qual cosa el que situa a aquest diari en una situació molt destacada donat que

gairebé cada notícia publicada i analitzada per OPEI/UAB està confirmada per les fonts de la

pròpia redacció.

Això no significa que no s’utilitzin fonts personals amb relació amb les institucions i

organismes oficials (401 enregistraments), seguit per les fonts de persones relacionades amb

institucions no oficials (clubs, AAVV, ateneus, etc), amb 238 entrades.

Les persones a títol individual també tenen escassa entitat, com succeeix als altres

diaris, amb sols 54 consultes i només 34 col·lectius socials no oficials han tingut

protagonisme com a font en El Punt.

9

Resultats absoluts de les fonts informatives en els diaris local i comarcals

analitzats

SUMES TOTALS

Nº notícies

Fonts pròpies

Agències (indq. ACN)

Organismes oficials

Persones d'organismes oficials

Organismes no oficials

Persones d'org. no oficials

Persona Col·lectiu social

Fonts No Identi- ficades

Segre

562 208 5 192 357 105 212 84 14 18

Regió 7

3984 186 108 (6 ACN)

113 212 62 203 52 0 8

Diari de Tarragona

544 400 125 (1 ACN)

71 292 49 237 107 16 15

El Punt (Ed. Vallés)

474 426 47 124 401 47 218 54 37 6

TOTAL 1978 1220 285 (7 ACN)

500 1262 263 870 297 67 47

4 Recordem que manquen dos diaris, corresponents a l’edició del 24 d’octubre i del 29 de febrer.

10

Gràfic del resultats de l’anàlisi de fonts

en els diaris comarcals

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

nº fonts

pròpies

agències

org.oficials

org.ofic.persones

org.no oficials

org.no ofic.persones

persones

col.socials

11

Comentari al quadre comparatiu sobre fonts periodístiques en els diaris locals i

comarcals analitzats.

De les 1978 notícies analitzades al llarg de quatre mesos detectem els següents resultats globals que podrien oferir una lectura aproximada sobre la realitat de la premsa local i

comarcal catalana pel que fa a la seva política de fonts informatives.

Amb aquest volum de notícies es podrà intentar perfilar una imatge prou encertada

d’aquesta política i estratègia de cara a oferir als lectors i lectores uns fets periodístics

prou verificats, o no.

En primer lloc detectem que la tipologia de font informativa més utilitzada pels diaris

analitzats és una persona que té relació amb un organisme oficial. 1262 persones “oficials”

van ser consultades en algun moment per algun dels periodistes dels diaris analitzats. Això

vol dir que de cada dues notícies, en una hi havia una persona que treballava per una

institució o organisme oficial.

Pot tractar-se del cap o la cap de premsa/comunicació, o un regidor, o un conseller...

Aquí s’obre un ampli ventall que es podrà consultar en el tronc central de dades que deixem a

disposició de futurs investigadors un cop s’hagi obtingut el permís de l’Observatori del

Periodisme en Internet (UAB) o de l’Associació de la Premsa Catalana i de l’Agència Catalana

de Notícies.

12

Analitzar més a fonts aquestes procedències tipològiques ens permetria establir una

relació entre la influència dels gabinets de comunicació institucionals i la fabricació de

notícies. Tenim el material, ara cal entrar en cadascú dels seus passadissos.

En segon terme trobem que la font més emprada és la pròpia del mitjà, en una proporció

semblant a l’anterior tipologia: 1210 fonts sobre 1978 notícies, és a dir, de quasi cada tres

notícies, dues n’estaven avalades per la pròpia redacció.

En tercer terme detectem que la tipologia de font emprada de forma superior pels nostres

diaris és la procedent de persones d’organismes no oficials. Parlem d’associacions de veïns,

clubs, ateneus, etc, però sempre dins de l’anomenat “sistema”, és a dir, no parlem

d’organitzacions “d’okupes”, “squatters”, etc. En aquesta tipologia ens trobem amb 890

consultes sobre 1978 notícies. Una proporció de quasi 0,5.

Sumant les dues tipologies ens resulta que la premsa local i comarcal analitzada per

l’equip d’investigació atent abans a les persones que a les fonts no-persones, tant

d’organismes oficials com d’organismes privats.

La personalització és important en les notícies donat que identifica un fet amb una

persona, un fet amb algú visible, mentre que, en el cas contrari, si s’identifica un fet amb

una font institucional no-persona el lector i lectora poden arribar a desconfiar de si el fet

ha succeït o no, de si s’ho ha inventat el periodista, o no.

13

La identificació de la font a través d’una persona dóna qualitat a la notícia.

Després trobem la font informativa procedent d’organismes oficials (500) i les procedents

d’organismes no oficials (263).

I enmig, la font procedent de les persones anònimes, o amb noms i cognoms però que sols

es representen a sí mateixes, amb 297 consultes.

Queden, pel final, les fonts de col·lectius socials i no identificades. Trobem 67

consultes a col·lectius no inserits dins del que podríem nomenar “vida oficial” i 47 no

identificades, una xifra considerablement menor i menyspreable sobre el volum total.

A destacar l’escassa utilització de les agències informatives, o almenys, la

identificació de les notícies procedents de les agències informatives, en una proporció de 283

identificacions sobre 1978 notícies, la qual cosa no resulta gaire destacable.

En conseqüència, la immensa majoria de notícies de la premsa diària local i comarcal

identifica les notícies, però ho fa, en la seva major part, amb fonts oficials, després les

pròpies i posteriorment les no oficials.

14

Resultats absoluts de les fonts informatives en els diaris analitzats,

agrupades per procedències

mitjà Nº notícies

Nº fonts pròpies

Agències (indq. ACN)

Nº fonts organismes oficials

(institucions i persones)

Nº fonts d’organismes no

oficials (organismes i persones)

Persones Col·lectius socials

Segre 562 208 5 549 317 84 14

Regiò 7 398 186 108 (7 ACN)

325 265 52 0

Diari Tarrago

na

544 390 123 (1 ACN)

363 286 107 16

El Punt (Vallès

)

474 426 47 525 285 54 37

total 1978 1220 285 (8 ACN)

1762 1133 297 67

15

Quadre de les fonts de diaris locals i comarcals

agrupades per procedències

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

fonts

pròpiesagènciesorg.oficialsorg.no oficialspersonescol.socials

16

Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives agrupades per

procedències.

L’equip de l’Observatori del Periodisme en Internet ha treballat sobre una mostra de:

1978 notícies

4772 fonts detectades.

I amb aquest material estem en disposició de presentar uns resultats que permeten

assegurar que cada notícia analitzada disposava aproximadament de 2,4 fonts per cada unitat

informativa (fos notícia, reportatge o d’altres gèneres periodístics oferts pels quatre

diaris).

En aquest quadre es pot comprovar que les fonts institucionals (institucions i persones

d’institucions) constitueixen la principal tipologia dels diaris catalans, de caràcter local i

comarcal, analitzats per OPEI/UAB.

No es cap sorpresa i precisament aquesta investigació confirma el que està succeint a la

premsa diària, tant local com generalista: s’utilitza de forma abrumadora la font

institucional per generar notícies, molt per sobre de les fonts pròpies, que en el nostre cas

és de 1210 entrades sobre 1978 notícies.

Les fonts d’organismes no oficials també tenen importància, però molt menys que la primera:

17

1153 entrades o enregistraments sobre 1978.

Les persones anònimes, gent que porta informació a la redacció sense representar a ningú,

gairebé no té importància: 297 sobre 1978 notícies. I els col·lectius socials son gairebé un

episodi anecdòtic: 67 casos sobre 1978 notícies.

En conseqüència, reiterem el que dèiem abans: la principal font utilitzada per la premsa

diària local i comarcal és la procedent de fonts institucionals (organismes i persones),

seguida de la font pròpia (amb 1210 enregistraments), la font d’organismes no oficials (1153)

i, molt lluny d’aquestes xifres, les fonts d’agència (283) i una mica per sobre les fonts de

persones a títol individual (297), amb la quasi anecdòtica font de col·lectius socials no

institucionals (67).

18

b. revistes Hem analitzat 31 publicacions no diàries, que es divideixen en compartiments

corresponents a:

2 publicacions bisetmanals

24 publicacions setmanals

3 publicacions quinzenals

2 publicacions especials

En cas d'haver trobat incidències, a peu de plana indicarem els casos enregistrats i

avisarem d’episodis especials que poden tenir una petita, però real, incidència en

l’estudi

19

Taula final de l'anàlisi

i de les fonts informatives a les revistes catalanes: resultats en cada publicació

SUMES TOTALS

Nº notícies

Fonts pròpie

s

Agències

(indiqueu ACN)

Organismes ofi- cials

Perso-nes

d'orga-nismes ofi-cials

Organis-mes no oficial

s

Perso-nes

d'org. no

oficials

Perso-na

Col·lectiu social

Font no identifica

da

BISETMANARIS

EL 9 nou 209 186

1 (ACN) 27 95 14 60 77 21 9

Hora Nova 111 94

2 (ACN) 17 70 13 46 25 10 4

SETMANARI

S Ancora - Setmanari de la Costa Brava 36 11 0 10 8 2 3 4 2 0

Celsona Informaci

ó 88 27 0 19 41 8 5 22 10 3 Crònica de Súria 31 13 0 2 8 2 6 4 1 0 Diari de Sant Cugat 65 66 0 13 39 1 33 37 13 3

Diari de 105 91 0 32 78 6 30 60 18 9

20

Vilanova Diari del

Baix Penedès 74 54 0 9 31 5 22 21 14 6 El 3 de vuit 172 151

5 (ACN) 47 147 11 44 44 22 8

El Pati 30 29 0 3 9 2 12 7 6 2 El

Ripollès 49 22 0 10 37 2 16 9 1 2 EL

Vallenc 81 61 0 6 18 2 11 11 2 3 Forja 24 1 0 0 11 0 3 4 1 0

L'Eco de Sitges 35 13 0 1 6 0 8 3 1 2

L'Informador de

Martorell 50 0 0 12 21 4 3 1 0 1 La

Comarca d'Olot 62 3 0 5 25 7 6 6 5 5

La Veu de l'Anoia 54 49 1 9 38 4 17 5 5 2 La Veu de l'Ebre 124 95

4 (4 ACN) 46 104 9 28 13 14 12

La Veu de la

Segarra 31 3 0 1 17 1 2 2 1 1 Setmanari Montpeità 30 10 0 2 5 0 3 5 3 0

Nova Conca 44 23 0 6 10 2 4 2 2 2 Nova

Tàrrega 35 4 0 2 7 3 6 2 0 1 Osona 56 38 0 2 22 3 27 4 13 2

21

Comarca Revista

del Vallès 194 139 1 54 87 17 38 35 22 3

Setmanari de l'Alt Empordà 98 77 0 17 48 3 24 31 4 5 Setmanari Montbui 23 19 0 3 11 1 4 0 1 0 Torelló 19 19 0 3 20 0 1 7 4 2

QUINZENAL

S El

Pregoner d'Urgell 23 1 7 1 1 1 4 3 La Proa del Baix Empordà 35 23

3 (2 ACN) 2 11 2 6 8 5 0

Som Garrigues 45 22 0 11 32 4 14 7 8 3

ESPECIALS

S7T Comunica 16 5 0 7 9 1 0 5 2 3 Revista de l'Alt Empordà 26 8 0 1 8 0 5 9 3 4

Total 2075 1357

17 (14 ACN) 386 1074 130 488 474 217 98

22

Comentari final al resultat de l'anàlisi de fonts en cada publicació no

diària: revistes bisetmanals, setmanals, quinzenals i especials.

Les 31 publicacions analitzades presenten, en la seva immensa majoria, una bona

relació entre el número de notícies i el número de fonts emprades, com ja analitzarem en el

següent comentari sobre els resultats finals absoluts.

En aquest sentit cal assenyalar les incidències més destacables en les publicacions

bisetmanals, setmanals, quinzenals i especials, sempre tenint en compte que ens estalviarem

comentaris en allò que sigui evident i normal, i endegarem l'anàlisi més detallat en allò

que considerem que sobresurt.

En aquests comentaris no volem fer una mena de ranking comparatiu entre publicacions,

donat que considerem que cada empresa periodística és un món diferent i que per ser jutges

que volguessin establir una mena de llistat assenyalant la "millor" i la "pitjor"

publicació en la utilització de les fonts informatives caldria, i seria obligat, organitzar

un quadre comparatiu multicriteri que incorporés valors com ara recursos econòmics i humans

invertits en l'empresa que podrien reflectir si la gestió periodística, amb "X" recursos,

ha estat correcte o no.

És a dir, comentarem els resultats per publicacions i tipologies de fonts, però només

en els casos que resultin més destacables i mai amb la intenció d'establir "millors" ni

23

"pitjors". No farem els comentaris, doncs, en funció d'uns ordres numerals ni percentils.

Els fets més importants d'aquest quadre són les següents:

1. Pel que fa a la utilització de fonts en cada notícia a. En el segment de publicacions bisetmanals el 9 nou ofereix un alt

índex de fonts en cada notícia, en una relació de 0'9 per 1.

b. Hora Nova esta gairebé en el mateix índex. c. En el segment de publicacions setmanals Diari de Sant Cugat,

Diari de Vilanova, 3 de vuit, El Pati, La Veu de l'Anoia, La Veu

de l'Ebre i Setmanari de l'Alt Empordà també tenen una relació

propera a 1 font per cada notícia.

d. En el segment de publicacions quinzenals no es detecta aquest alt índex, ni tampoc en el segment de publicacions especials.

2. Pel que fa a les agències informatives com a font de les publicacions no diària detectem un ús prou important de l'Agència Catalana de

Notícies, amb 14 notícies de la seva producció sobre un total de 17.

3. Qui empra m és a l'Agència Catalana de Notícies és La Veu de l'Ebre, el 3 de vuit El 9 Nou, Hora Nova i La Proa.

4. Moltes publicacions empren més fonts pròpies que la resta de tipologia. Podem destacar les següents publicacions: El 9 Nou, Hora

Nova Ancora, Crònica de Súria, Diari de Sant Cugat, Diari de Vilanova,

Diari del Baix Penedès, 3 de vuit, El Pati, El Vallenc, L'Eco de

24

Sitges, La Veu de l'Anoia, Setmanari Montpeità, Nova Conca, Osona

Comarca, Revista del Vallès, Setmanari de l'Alt Empordà, Setmanari de

Montbui i La Proa, aquest darrer quinzenal.

5. En el quadre sobre els resultats absoluts considerarem les xifres sobre la tipologia de fonts oficials, no oficials, de persona i de

col·lectius socials, però volem indicar com també aquí tenen una

importància molt considerable les fonts oficials. Les dades

reflectides en el nostre quadre parlen per si soles.

6. Pel que fa a les publicacions amb més fonts no oficials, és a dir, fonts d'institucions culturals, associatives veïnals, clubs, etc...-

tant a nivell personal com a nivell institucional- les més destacables

són les següents: El 9 Nou, amb 74 fonts sobre 209, amb una relació

d'1 a 3. Li segueixen, per ordre d'aparició alfabètica: Hora Nova,

també bisetmanal; Diari de Sant Cugat, Diari de Vilanova, Diari del

Baix Penedès, L'Eco de Sitges, La Comarca d'Olot, La Veu de l'Anoia,

La Veu de l'Ebre, Nova Conca, Nova Tàrrega (amb una relació de 9 fonts

no oficials per 34 notícies, és a dir 1 a 3,5), Osona Comarca (relació

2 a 1), Som Garrigues (amb relació semblant), igual que podem dir del

Setmanari de l'Alt Empordà.

7. Pel que fa a la relació entre número de notícies i fonts no oficials, ni institucionals, procedents de persones a títol individual, trobem

que les millor situades són les següents publicacions: El 9 Nou (amb

25

una relació de 1 a 3, és a dir, per cada tres notícies publicades, en

una hi havia una font de persona individual no representativa de cap

col·lectiu, ni oficial ni privat Hora Nova (1 a 4), Celsona (1 a 4),

Diari de Sant Cugat (1 a 2), Diari de Vilanova 6 per cada 10 notícies

publicades), Diari del Baix Penedès(1 a 3), El 3 de vuit (1 a 4), La

Proa (1 a 4), S7T (1 a 3) i Revista de l'Alt Empordà (1 a 3).

8. Pel que fa a la utilització de fonts procedents de col·lectius socials no institucionals ni oficials (okupes, squatters i semblants,

és a dir, col·lectius lindants amb el sistema, oferim els següents

comentaris: hi ha una proporcionalitat de 1 a 4 en Diari de Sant

Cugat, i Osona Comarca; Diari de Vilanova i Celsona 2 a 10 (dues fonts

de col·lectius socials per cada 10 notícies publicades), i amb una

relació d'1 a 10 en El 9 Nou, Hora Nova, Celsona i un ampli grup que

se'ls hi acosta.

26

Taula final de l'anàlisi i de les fonts informatives a les revistes catalanes

SUMES TOTALS

Nº notícies

Fonts pròpies

Agèn-cies (indiqueu ACN)

Organis-mes oficials

Persones d'organis-mes oficials

Organis-mes no oficials

Persones d'org. no oficials

Persona

Col·lectiu social

Font no identificada

JON 1003 772

7 (5 ACN) 181 505 67 245 192 103 18

EVA 1094 604 10 (9 ACN)

205 579 63 251 286 117 79

TOTAL 2097

1376

17 (14 acn)

386

1084

130

496

478

220

97

27

Comentari final al resultat absolut de l'anàlisi de fonts en les

publicacions no diàries (revistes bisetmanals, setmanals, quinzenals i

especials)

De les 2075 notícies analitzades ens trobem amb 1357 fonts pròpies, que és una

proporció de 7 per cada 10.

Pel que fa a les fonts procedents d'agència, 17, de les que 14 procedeixen de

l'Agència Catalana de Notícies, que es converteix en l'agència més citada per les

publicacions no diàries analitzades en aquesta investigació.

Les fonts d'organismes oficials ofereixen 386 citacions sobre les 2075 notícies, i les

fonts de persones inserides en aquestes organitzacions han estat la xifra més important de

tot el quadre, tret de les fonts pròpies: 1074.

S'ha citat tant a persones a títol individual com a persones encabides dins de les

organitzacions no oficials (474 i 488), i detectem que els col·lectius socials no

institucionals han estat citats en una proporció d'1 a 10.

28

Taula final de l'anàlisi

i de les fonts informatives a les revistes catalanes per procedències

SUMES TOTALS

Nº notícies

Fonts pròpies

Agències (indiqueu ACN)

Organismes oficials + persones

Organismes no oficials+ persones

Persona Col·lectiu social

Font no identificada

TOTAL

2097 1376 17 (14 acn)

1470

626 478

220 97

29

0

500

1000

1500

Fonts a les revistes (per procedències)

pròpiesagènciesorg. Oficialsorg.no oficialspersonescol.socials

30

Comentari final al resultat absolut de l'anàlisi de fonts en les

publicacions no diàries per procedències

Pel que es pot observar d'aquest quadre que agrupa a les tipologies de fonts emprades

per afinitats o agrupacions, la font més emprada ha estat, també en aquesta ocasió, les

fonts procedents d'organismes oficials (tant institucionals com de persones

institucionals), amb una relació de 14 sobre 20 (14 citacions per cada 20 notícies),

seguits, de prop, per les fonts pròpies (relació de 13 a 20, aproximadament), i seguidament

detectem les fonts d'organismes no oficials (6 sobre 20), i les fonts a títol individual (4

sobre 20, aproximadament).

Es tracta d’uns resultats en la mateixa línia de la resta de mitjans de comunicació

comarcals, on es va consolidant la realitat de que la font més emprada en aquest periodisme

de proximitat és la institucional i oficial.

31

c. ràdios

Quadre final de l’anàlisi de les fonts als programes radiofònics analitzats

32

Les fonts a Ràdio Marina

SUMES

TOTAL

S

Nº

notí-

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

(indi-

queu

ACN)

Organis

-mes

oficial

s

Persones

d'organis

-mes

oficials

Organis

-mes no

ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.

no

oficial

s

Perso-

na

Col·lectiu

social

22-26

Oct.

24 19 3 3 19* 11* 4 2

26-30

Nov.

25 21 4 3 21 8 2

21-25

Gener

30 2 2 20 9 2

25-29

Febre

r

31 5 1 14 2 8

TOTAL 110 47 9 27 63 13 8 14 4

* Talls de veu

33

Comentari als resultats de les fonts informatives radiofòniques a Ràdio

Marina.

Els dos informatius analitzats, de Ràdio Segre i Ràdio Marina, ens ofereixen uns resultats

molt interessants que ara anem a reflectir per parts i més endavant per xifres globals i

quadres gràfics.

Pel que fa a Ràdio Marina hem analitzat quatre edicions amb un total de 110 notícies, de

les quals 63, la xifra més elevada, estan protagonitzades per fonts de persones amb relació

amb organismes oficials o institucionals.

La font que trobem en segon lloc és la pròpia, la dels redactors radiofònics de l’emissora,

amb un total de 47 sobre 110 notícies, la qual cosa equival a gairebé un fet periodístic per

cada dos contrastat per la pròpia cadena.

En tercer lloc detectem que són els organismes oficials la font més important darrera de

les persones institucionals i les pròpies. La relació és de 27 sobre 110, és a dir, una quarta

part.

Les agències tenen poca importància: sols un 10% de les notícies procedeixen d’aquestes

fonts.

Gairebé no tenen protagonisme com a font les persones d’institucions no oficials, ni les

persones a títol individual, ni els col·lectius socials no integrats.

34

Les fonts a Segre Ràdio

SUMES

TOTAL

S

Nº

notí-

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

(indi-

queu

ACN)

Organis

-mes

ofi-

cials

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Organis

mes no

ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.

no ofi-

cials

Person

a

Col·lectiu

social

21-26

oct.

26 20 5 5 18* 8* 5* 2

26-30

nov.

26 22 4 5 15* 9* 1

21-25

gener

29 1 3 2 10 12 1

25-29

febre

r

29 7 5 10 7

TOTAL 110 50 12 17 53 - 36 6 3

* talls de veu

35

Comentari als resultats de les fonts informatives radiofòniques a Segre Ràdio

Les notícies tabulades són 110, igual que a Ràdio Marina, amb 53 fonts de procedència de

persones integrades a organismes oficials, es tracta d’una proporció d’una font institucional

cada dues notícies.

Seguidament trobem les fonts pròpies, amb una cadència gairebé idèntica a l’anterior

paràmetre, d’una cada dues notícies.

Li segueix l’apartat dedicat a estudiar les fonts de persones d’organismes no oficials,

amb 36 sobre 110, una proporció d’1 a 3.

Les agències també tenen aquí poca importància: 11 de 110, és a dir, només el 10% de les

notícies venen avalades per la contrastació d’alguna agència.

I no tenen gaire protagonisme les fonts de persones individuals ni les de procedència de

col·lectius socials: 6 i 3.

36

Quadre absolut de les fonts informatives en els programes radiofònics analitzats.

SUMES

TOTALS

Nº

notí

cies

Fonts

prò--

pies

Agènci

es

(indiq

ueu

ACN)

Organis

-mes

ofi-

cials

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Organis

mes no

ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.

no

oficial

s

Per-

sona

Col·lectiu

social

Ràdio

Marina

110 47 9 27 63 13 8 14 4

Segre

Ràdio

110 50 12 17 53 - 36 14 4

TOTAL 220 97 21 44 116 13 44 28 8

37

Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives radiofòniques

Pel que es pot observar del quadre absolut sobre la utilització de les fonts informatives

en els dos programes radiofònics analitzats comprovem que el número de notícies és idèntic,

fruit, sens dubte, del format del programa: 110 notícies.

Les fonts més emprades pels dos mitjans radiofònics segueixen sent les persones procedents

d’organismes oficials (116), seguit de les fonts pròpies (97), les fonts d’organismes i de les

persones d’organismes no oficials (44) en els dos casos.

Gairebé no té importància la font procedent de les agències, en 20 de les 220 notícies hi

detectem aquest paràmetre, i les fonts procedents de les persones i dels col·lectius no

integrats no tenen rellevància.

38

Resultats absoluts de les fonts informatives en els programes informatius de

ràdio analitzats, agrupades per procedències

mitjà Nº notícies

Nº fonts pròpies

Agències

(indiqueu

ACN)

Nº fonts organismes oficials

(organismes i persones)

Nº fonts d’org. no oficials

(organismes i persones)

Persones Col·lectius

socials

Ràdio Segre

110 47 9 90 21 14 4

Ràdio Marina

110 50 12 70 36 14 4

total 220 97 21 160 57 28 8

39

0

50

100

150

200

Fonts als programes de ràdio (agrupades per procedències)

pròpiesagènciesfonts oficialsorg.no oficialspersonescol.socials

40

Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives en ràdio

Pel que es pot veure, hi ha una gran utilització de les fonts institucionals, tant

personals com no, als informatius analitzats, amb una relació de 3a 2, aproximadament.

Queda, molt lluny, la utilització de les fonts pròpies, amb una relació d’1 a 2.

Mentre que les fonts d’organismes no institucionals queda molt lluny, amb 57 incidències, i

absolutament sense importància les fonts de persones anònimes i les de col·lectius socials.

41

Número de fonts emprades en cada notícia als programes radiofònics catalans

(locals i comarcals)

Número total de fonts analitzades

371

Número total de notícies analitzades

220

Relació fonts en cada notícia

1,68

42

d. televisions Les fonts a ETV Televisió (Canal Català Llobregat)

SUMES

TOTAL

S

Nº

notí-

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

(indiq

ueu

ACN)

Orga-

nismes

ofi-

cials

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Orga-

nismes

no ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.

no ofi-

cials

Person

a

Col·lectiu

social

22-26

oct.

18 14 2 2 15 3* 13* 2

26-30

nov.

19 19 19 7 1*

21-25

gener

20 3 6 6 2 5

25-29

febre

r

16 9 4

TOTAL 73 45 2 12 40 2 15 14 2

* Imatge i tall de veu.

43

Comentari als resultats de les fonts informatives televisives a ETV Llobregat

El volum de notícies en un informatiu televisiu, o radiofònic, és molt diferent del d’un

mitjà en paper o d’una web, com ja s’ha dit anteriorment.

En aquest cas disposem d’entre 16 a 25 notícies per dia, i les notícies analitzades d’ETV

Llobregat, Canal Català Llobregat, arriba a les 73, de les que 45 han estat elaborades per la

pròpia redacció, seguides de les fonts de persones que estan treballant a organismes oficials

(40), de les fonts personals d’organismes oficials (12) i, de les organitzacions no oficials

(2).

Hem deixat a part el comentari sobre les fonts personals, que arriben a ser 14, i dels

col·lectius socials no institucionals (2).

Gairebé no s’ha treballat amb agències, o no s’ha indicat (2 entrades).

La relació entre notícia i font pròpia és de 4 fonts per cada 7 notícies, aproximadament.

44

Les fonts a El 9 Nou TV

SUMES

TO-

TALS

Nº

notí-

cies

Fonts

pròpie

s

Agèn-

cies

(indi-

queu

ACN)

Orga-

nismes

oficial

s

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Organis

mes no

ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.

no

oficial

s

Perso-

na

Col·lectiu

social

22-26

Oct.

25 17 2 6 14 3 21* 4*

26-30

nov.

24 23 2 4 21 1 12* 5*

21-25

gener

20 3 6 6 2 5

23-29

febre

r

16 9 4 4

TOTAL 85 52 4 20 45 6 38 9

* Imatge i tall de veu.

45

Comentari als resultats de les fonts informatives televisives a El 9 nou

TV

Com hem dit abans, el volum de notícies en un informatiu televisiu, o radiofònic, és molt

diferent del d’un mitjà en paper o d’una web, com ja s’ha dit anteriorment.

En aquest cas disposem d’un volum de 85 notícies, amb 52 d’elaboració pròpia, 45 amb

persones d’organismes i institucions oficials, 38 procedents de persones relacionades amb

institucions no oficials i la resta es composa de 20 fonts oficials, 6 d’organismes no

oficials i 9 de persones.

La relació entre fonts pròpies i notícies és de 5 fonts per cada 8,5 notícies.

46

Resultats absoluts a les fonts informatives televisives

SUMES

TO-

TALS

Nº

notí-

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

(indi-

queu

ACN)

Orga-

nismes

oficial

s

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Organis

mes no

ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.

no ofi-

cials

Perso-

na

Col·lectiu

social

ETV

Llobr

egat

73 45 2 12 40 2 15 14 2

El 9

nou

TV

85 52 4 20 45 6 38 9

TOTAL 158 97 6 32 85 8 53 23 2

47

Gràfic dels resultats absoluts a les fonts informatives televisives

0102030405060708090

100pròpies

agències

org.oficials

org.oficialspersonesorg.no of

org.noofi.personespersones

col.socials

48

Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives televisives

Del volum total de notícies, 158 detectem 97 fonts pròpies, amb una relació de 1 per cada

1,5 notícia, aproximadament.

Es detecta que es consulta amb certa importància a les persones d’organismes oficials (85

cops) i a les persones d’organismes no oficials, i a molta distància queden les fonts

referenciades a institucions públiques i privades (32 i 8 consultes), mentre que hi ha una

certa rellevància de les fonts personals, amb 23 persones que són protagonistes com a fonts de

les informacions dels programes informatius de TV analitzats.

49

Resultats absoluts de les fonts informatives en els programes informatius de

TV analitzats, agrupats per procedències

mitjà Nº notícies

Nº fonts pròpies

Agències (indiqueu

ACN)

Nº fonts oficials

(instit. + persones)

Nº fonts d’organis-mes no oficials (+persones)

Persones Col. socials

ETV Llobregat

73 45 2 52 17 14 2

El 9 nou TV

85 52 4 65 43 9

total 158 97 6 117 60 23 2

50

Gràfic dels resultats absoluts de les fonts informatives en els programes

informatius televisius analitzats, agrupades per procedències

0

20

40

60

80

100

120

pròpiesagènciesorg.oficialsorg.no oficialspersonescol.socials

51

Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives televisives per

procedències

Amb aquests resultats es detecta que també a les dues cadenes de televisió locals i

comarcals analitzades s’empren principalment fonts institucionals oficials (117), tant

d’organismes com de persones, per verificar les seves informacions.

Desprès ens trobem que s’empren les fonts pròpies són les que ocupen el segon lloc, amb 97

identificacions, seguides de les fonts d’organismes i persones d’entitats no institucionals.

A molta distància observem la utilització de fonts de persones (23) i agències (6).

Absolutament anecdòtica és la presència de fonts de col·lectius socials no institucionals.

Cal tenir en compte que a la TV es poden rendabilitzar millor les fonts donat que es

treballa amb entrevistes gravades o en directa, el que enriqueix el missatge.

52

e. ciberdiaris

Anàlisi de les fonts en el ciberperiodisme català

" El singular,El Debat, Vilaweb"

53

El singular

el

singular

Nº

no-

tíci

es

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

Orga-

nismes

oficial

s

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Orga-

nis-

mes

no

ofici

als

Perso-

nes

d'org.-

no

oficial

s

Perso

na

Li

nk

s

Col·lect

iu

social

Octubre 10 5 1

Novembre 19 4 1 16 1 1

Gener 15 1 11

Febrer 20 1

(acn)

4 12

TOTAL 64 9 2 (1

acn)

5 39 1 1 1

54

Comentari sobre la política de fonts d “El singular”.

Es tracta d’una ciberpublicació de caràcter especialment opinatiu i aquesta afirmació es

fruit de l’anàlisi de les fonts en el qual detectem una molt minvada participació de la

redacció i una suprautilització de les declaracions dels polítics sense que puguem saber si

la redacció ha parlat, o no, directament amb ells.

No hi ha gens ni mica d’utilització de l’hipertext o de l’hipermèdia, la qual cosa també

ens permet assegurar que no hi ha una estructura redaccional prou àmplia com per poder

treballar a fons els textos.

En conseqüència: la redacció d’El Singular no aprofita, ni molt menys, les possibilitats

del sistema Internet.

55

El Debat

El

debat

Nº

no-

tíci

es

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

Orga-

nismes

ofi-

cials

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Orga-

nis-

mes

no

ofici

als

Perso-

nes

d'org.

no

oficial

s

Perso

na

Li

nk

s

Col·lect

iu

social

Octubre 10 8 2 6

Novembre 20 19 1 4 9 1

Gener 16 13 2 2 2 2 3 1

Febrer 19 18 2 (1

acn)

5 4 3 2

TOTAL 65 58 5 (1

acn)

13 21 2 7 3

56

Comentari sobre la política de fonts d’El Debat

La redacció del ciberdiari El Debat presenta, ja, una altra dimensió, i això es

conseqüència de l’observació de l’equilibri entre les fonts emprades: hi ha de tota mena,

encara que es troba a faltar més dinamisme amb l’hipertext i l’hipermèdia.

S’utilitzen les fonts en una dimensió molt apropiada donat que bona part de les notícies

estan confirmades per les persones de la redacció, això vol dir que els periodistes treballen

a fons les notícies, persegueixen als protagonistes i les informacions d’agències o

d’organismes sempre queden en segon terme.

Malgrat això cal assenyalar que hi ha un alt percentil d’utilització de persones

provinents del camp de l’oficialisme, mentre que no hi ha cap font de persona anònima. Tampoc

hi ha referències sobre col·lectius socials.

Aquesta redacció hauria de justificar el fet de no utilitzar a fons les eines

d’Internet, referint-nos al comentari inicial sobre els links.

En conseqüència: la redacció d’El Debat no aprofita, ni molt menys, les possibilitats

del sistema Internet.

57

Vilaweb

VILAWEB Nº

notí

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

Orga-

nismes

oficial

s

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Orga-

nisme

s no

ofici

als

Perso-

nes

d'org.

no

oficial

s

Perso

na

Link

s

Col·lec

tiu

social

Octubre 11 3 8 7

Novembre 15 5 2 4 9 1 32

Gener 16 3 2 1 6 1 1 1 40

Febrer 20 5 1 3 6 1 88

TOTAL 62 13 5 11 29 2 1 2 167

58

Comentari sobre la política de fonts de Vilaweb

Sobre Vilaweb cal destacar, d’immediat, la seva absoluta dedicació al treball a fons

sobre les disponibilitats d’Internet: els links que ofereix com a relació amb fonts, amb

documents de vídeo o de fotografia, o links documentals. La riquesa d’aquest ciberinformatiu

en aquest aspecte és més que notable.

La gran quantitat, 167, evidencia que en aquest ciberinformatiu es treballa amb els

recursos que ofereix internet, el digitalisme, i, en resum, l’hipertext i l’hipermèdia.

En canvi no destaca per la seva aportació redaccional al treball amb fonts pròpies: els

periodistes dominen molt la xarxa, però no semblen tenir un contacte directe amb el “carrer”,

o amb la realitat.

A destacar l’alta detecció de fonts de persones d’organismes oficials i l’escassa

importància de les fonts no oficials.

No hi ha identificació de fonts de forma generalitzada.

59

Resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris analitzats

Nº

notí

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

Orga-

nismes

ofi-

cials

Persones

d'orga-

nismes

oficials

Orga-

nisme

s no

ofi-

cials

Perso-

nes

d'org.-

no ofi-

cials

Perso

-na

Link

s

Col·lec

tiu

social

El

singular

64 9 2 (1

acn)

5 39 1 1 1

Eldebat 65 58 5 (1

acn)

13 21 2 7 3

Vilaweb 62 13 5 11 29 2 1 2 167

TOTAL 191 80 12 (2

acn)

29 89 5 9 3 170

60

Gràfic dels resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris

analitzats

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

pròpiesagènciesorg.oficialsorg.of.personesorg.no oficialsorg.no ofi/personapersoneslinks

61

Comentari final sobre la política de fonts dels ciberinformatius catalans

El comentari final sobre la política de fonts en els tres ciberinformatius catalans

analitzats ens permet indicar el següent:

Hi ha una manca absoluta d’estandardització en el tractament dels tres diaris

investigats.

cadascú treballa d’una manera diferent

això vol dir que el sector està encara descobrint com s’ha de treballar a la xarxa

També és conseqüència de la feblesa de l’estructura empresarial

Sembla que hi ha molta dedicació periodística per part d’EL DEBAT

Sembla que hi ha poca dedicació periodística per part d’EL SINGULAR i VILAWEB

Sembla que VILAWEB treballa a fonts les eines de la xarxa: hipertext i hipermèdia

Els altres dos mitjans senzillament ignoren el tema

Si resumim i extraiem xifres mitges d’els ciberinformatius catalans analitzats

s’obtindrien resultats sorprenents, inesperats i equivocats, per la qual cosa no treballarem

amb percentils absoluts que comportarien, per exemple, que si hem analitzat 191 notícies i

detectem 78 fonts pròpies, conclourem que el ciberinformatiu català de tipus mig sols

identifica una font cada dues notícies, la qual cosa és inexacta perquè n’hi ha que no empren

aquesta política de verificació.

62

Dit tot això podem concloure que:

1. El sector dels ciberinformatius catalans, almenys els tres analitzats, presenten una dispersió estructural i periodística absoluta

2. Tenint tot el treball abocat a la xarxa, dos dels tres no són capaços de treballar amb els elements fonamentals d’Internet: l’hipertext i l’hipermèdia.

63

Resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris analitzats,

agrupats per procedències

Nº

notí

cies

Fonts

prò-

pies

Agèn-

cies

Orga-

nismes

ofi-

cials (+ persones)

Organis-

mes no

ofi-

cials(+ persones)

Perso

-na

Links Col·lec-

tiu

social

El

singular

64 9 2 (1

acn)

5 1 1

Eldebat 65 58 5 (1

acn)

13 2 3

Vilaweb 62 11 5 11 2 2 167

TOTAL 191 78 12 (2

acn)

29 14 3 170

64

Fonts a les webs (per procedències)

0

50

100

150

200pròpiesagènciesoficialsorg.no oficialspersoneslinks

65

Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris

analitzats, agrupats per procedències

Els ciberinformatius catalans analitzats presenten una variant força interessant per a

nosaltres i és deguda a la seva característica com a mitjà: la utilització de l’hipertext i de

l’hipermèdia, és a dir, la capacitat de reenviar al lector/a a una altra pàgina per

complementar la informació que se li està donant a la web original.

Amb això i per això detectem que la principal font és la que procedeix dels links o

enllaços (170), que tant poden conduir al internauta a una informació documental com a un

vídeo complementari de l’acció bàsica que s’està descrivint a la pàgina original.

També cal assenyalar que gairebé totes les fonts de link han estat emprades per una sola

web, Vilaweb, encara que les altres també podien haver fet utilització d’aquest recurs de la

xarxa digital.

La segona font emprada és la procedent de la pròpia redacció les (78), seguits de les

procedents d'organismes oficials (29) i d’organismes no oficials (14) i les agències (12), amb

només tres consultes a persones.

66

Resultats finals

67

Resultats absoluts de les fonts informatives en tots els mitjans de

comunicació locals i comarcals analitzats*

MCM Nº noti-cies

Fonts prò-pies

Agèn-cies

Organismes ofi-cials

Org. oficials persones

Org. No ofi-cials

Org. no oficials persones

Perso-nes

Col. socials

diaris 1978 1220 285 (7 ACN)

500 1262 263 870 292 67

revistes

2097 1376 17 (14 acn)

386 1084 130 496 478 220

ràdio 220 97 21 44 116 13 44 28 8

tv 158 97 6 32 85 8 53 23 2

webs 191 80 (170 LINKS)

12 (2 acn)

29 89 5 9 3 -

totals 4644 2870 (+170 LINKS)

341 (23 acn)

991 2636 419 1472 824 297

*

68

Gràfic dels resultats finals de l’anàlisi de les fonts informatives en el

periodisme de proximitat

Univers: 4644 notícies

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

pròpies

agències

fonts oficials

oficials/persones

org.no oficials

org.nooficials/personespersones

col/socials

links

69

Comentari als resultats finals de les fonts informatives en el periodisme de

proximitat

Un petit comentari inicial, abans de passar definitivament a les conclusions, ens permet

indicar que de les 4644 fonts detectades entre els diaris, revistes, informatius de ràdio i

TV, i ciberinformatius, es pot comprovar que la font més important per tipologia, que no per

procedència, és la pròpia (2870), seguida de la de persones d’organismes oficials (2636) i de

persones d’organismes no oficials.

Observem que aquests resultats són parcials, donat que encara no hem ofert els resultats

agrupats per procedència, que és on es detecten les tendències en la utilització de les fonts

informatives en el periodisme local i comarcal.

És molt interessant assenyalar que les fonts procedents de persones, tant pel que fa si

són d’organismes oficials com d’institucions no oficials són les més destacades, la qual cosa

ens indica que els mitjans de comunicació social de proximitat intenten, sempre, buscar

alguna persona, abans que la institució, per verificar les seves informacions.

Passe’m a veure els resultats finals per procedències.

70

Resultats absoluts de les fonts informatives, agrupats per procedències en

tots els mitjans de comunicació locals i comarcals analitzats

mcm Nº notí-cies

Fonts pròpies

Agències Fonts oficials (+ persones)

Fonts organismes no

oficials (+ persones)

persones Col·lectius socials

diaris 1978 1220 285 (+ 8 acn)

1762 1133 265 68

revistes 2097 1376 17 (+ 14 acn)

1470 626 474 217

ràdios 220 97 21 160 57 28 8

tv 158 97 6 117 61 23 2

webs 191 80 (+ 170 links)

12 (2 ACN)

118 14 3 -

T0TALS 4644 2870 (+ 170 links)

341 (24 acn)

3627 1891 793 295

71

Gràfic dels resultats finals de l’anàlisi de les fonts informatives en el

periodisme de proximitat per procedències

Univers: 4644 notícies

0500

1000150020002500300035004000

pròpiesagènciesoficialsorg.no oficialspersonescol/socialslinks

72

Comentari als resultats finals de les fonts informatives en el periodisme

de proximitat per procedències

Els resultats agrupats per procedències són els que ens ofereixen el quadre final que

comentarem a les conclusions, però que ens permet anticipar que la font més emprada és,

sens dubte, la font institucional (institució + persona), amb 3627 enregistraments sobre

4644 notícies.

Li segueix la font pròpia, amb 2870 entrades, la font institucional no oficial (1891) i

les persones a títol individual (793).

Queden amb escassa utilització, o citació seria millor, les fonts procedents de les

agències i les fonts de col·lectius socials.

73

Resultats de la utilització de les fonts d'agències en els MCM analitzats

Els mitjans locals i comarcals analitzats presenten, davant de la utilització de les fonts

procedents d'agències informatives, les següents actituds:

1. No treballen gaire amb aquest tipus de fonts. 2. Treballen però no identifiquen les agències quan empren les seves

informacions.

3. L'Agència Catalana de Notícies es citada en el 9% de les ocasions. 4. Detectem que hi ha moltes notícies procedent d’agències, però la seva

citació és molt escassa.

5. Caldrà estudiar el per què d’aquesta situació.

74

9. conclusions

Conclusió principal

Els mitjans de comunicació de masses del periodisme de proximitat treballen amb un índex

de 2,1 font per notícia, el que es pot considerar prou acceptable. A les 4644 notícies

analitzades a fons hem detectat 9817 fonts que identifiquen els fets periodístics a diaris,

revistes, ràdios, televisions i webs.

Naturalment no totes les fonts tenen el mateix valor i aquesta conclusió és vàlida pel

que fa a una anàlisi quantitatiu que intentem transformar en qualitatiu.

En termes generals, la teoria del periodisme ens ve a assenyalar que quantes més fonts

identifiquen un fet periodístic, millor. Així doncs, si cada notícia del periodisme de

proximitat ofereix dues fonts, la consideració que cal fer és positiva.

Al mateix temps aquesta investigació demostra que la font més important emprada als

mitjans locals és la institucional i oficial, el que pot significar una certa oficialització

de les notícies.

Val a dir que el fet d’emprar fonts oficials no significa que les notícies siguin

favorables, o no, a l’organisme emissor, però és un indicatiu que cal tenir en compte.

75

Conclusions complementàries

Les fonts oficials són les més utilitzades

El fet d’emprar fonts oficials, com a font més emprada, ve avalat per la quantificació

realitzada al llarg de la nostra investigació: a les 4644 notícies analitzades s’han detectat

3223 fonts institucionals. És a dir, de cada tres notícies dues tenen una font oficial,

aproximadament.

Aquesta és la principal conclusió i que permet suposar que els mitjans locals i

comarcals consulten, de manera molt important, més als ajuntaments, consells i organismes

oficials que no pas a altres fonts, com ara associacions veïnals, ateneus, etc...

Però aquesta conclusió ha de ser matisada pel fet que bona part d’aquestes fonts

oficials són de caràcter personal, és a dir, es busca a la persona física per sobra de la

persona jurídica, la qual cosa és positiva perquè permet al públic una identificació molt més

humana, per dir-ho així, i permet acostar més les diferents administracions públiques als

ciutadans. A més, una font personal significa que hi ha algú identificat a qui se li pot

demanar responsabilitats.

Conseqüentment podem dir, també, que la importància de les fonts institucional es fruit,

sens dubte, de que els organismes oficials disposen de grans instruments de comunicació, des

76

de gabinets de premsa, butlletins, utilització de les webs, newletters, emissores de ràdio i

de tv, webs i altres mitjans que penetren, de forma evident, en el sistema periodístic.

Això no vol dir, però, que els diaris, revistes i programes informatius de ràdio i TV, i

també les webs, acceptin les versions oficials dels fets noticiables com a veritats absolutes.

És a dir, el fet d’emprar els butlletins i comunicats de premsa municipals, o comarcals, no

significa que els periodistes del sistema comunicatiu local i comarcal acceptin les versions

oficials formalment.

Al llarg de l’anàlisi, el nostre equip ha pogut detectar que molts periodistes van a

buscar notícies als ajuntaments però posteriorment les seves notícies poden ser molt crítiques

contra aquests organismes.

Convindria realitzar una anàlisi de contingut de les notícies sobre aquesta afirmació.

El periodisme local i comarcal treballa molt les fonts pròpies

A les 4644 notícies analitzades a premsa diària, no diària, informatius de ràdio,

informatius de televisió i ciberinformatius, hem detectat 2655 fonts pròpies, a les que

caldria sumar els links de les webs, cas que es considerin fonts o s’accepti la seva

homologació.

Considerem molt important que els MCM locals i comarcals treballin una bona part de les

77

seves informacions basant-se en les seves redaccions.

El fet de treballar les notícies, i els fets noticiables, amb els propis recursos

periodístics permet intuir una clara intencionalitat de proporcionar al lector/a verificacions

de primera instància: directes, sense intermediaris.

Amb això volem dir que gairebé un 60 per cent de les notícies del periodisme de

proximitat estaven avalades per fonts originàries de la redacció. I gairebé totes apareixen a

l’inici de la notícia, el reportatge, l’entrevista o qualsevol que sigui el gènere emprat.

El periodisme de proximitat i els organismes no oficials: una bona relació

El periodisme de proximitat manté una bona relació amb les fonts d’organismes no

oficials (associacions de veïns, clubs, ateneus, etc...), detectant-se en aquesta anàlisi 1811

fonts sobre 4644 notícies, amb una proporció de 0,4 fonts per notícia, encara que molt per

sota de les fonts comentades anteriorment.

Val a dir que bona part d’aquestes fonts institucionals no oficials ho són de persones

(1403 sobre el total de 1811), i aquí coincidim amb una afirmació feta anteriorment: els

periodistes de proximitat intenten, gairebé sempre, buscar una font personal per sobre d’una

font institucional.

78

Es treballa poc amb les fonts alternatives

La utilització de fonts alternatives al sistema establert, és a dir, aquelles fonts que

no són pròpies, d’organismes oficials o d’institucions no oficials, és molt reduïda.

Parlem tant de persones com de col·lectius socials.

Pel que fa a les persones, només hem detectat 793 identificacions sobre les 4644

notícies analitzades: és a dir, molt poc.

Però encara és inferior la utilització de les fonts dels col·lectius socials no

institucionals, com ara grups alternatius (squatters, okupes, col·lectius provisionals creats

al voltant d’una mobilització espontània i potser esporàdica): 295 sobre 4644.

Darrera d’aquestes fonts hi ha, moltes vegades, històries humanes de gran interès

periodístic.

Aquests segments socials gairebé no existeixen per els MCM de proximitat.

79

Les agències, molt poc citades

Hem deixat per el final el comentari conclusiu sobre les agències donat que és un cas

molt especial i sobre el que convindria treballar més a fons.

Del total de notícies, 4644, només s’han detectat 330 citacions d’agència, amb 24

específiques sobre l’Agència Catalana de Notícies.

Possiblement les revistes quinzenals i mensuals no disposen de prous recursos com per

poder contractar els serveis de les agències informatives, però sens dubte els grans mitjans

sí, la qual cosa ens permet apuntar que s’utilitzen notícies procedents d’aquestes fonts però

no se’ls dona la categoria suficient com per concedir-li el dret a veure la seva signatura en

les informacions.

Hi pot haver una actitud de desconfiança, o de massa confiança.

En el primer cas convé acceptar que les Agències de Comunicació són ens organitzats per

obtenir informacions en llocs on els diaris i revistes no hi arriben: per llunyania o per

manca d’organització.

En el segon cas es podria tractar d’un excés de fiabilitat o de creure que com ja s’està

subscrit no li cal citar-la, a l’agència. Considerem que és un error.

80

Recomanacions

L’equip de l’observatori del periodisme en Internet considera que aquesta investigació

pot ser útil per els diferents equips empresarials i periodístics del periodisme de proximitat

que, un cop analitzades les dades, poden aprofitar les conclusions per establir plans

d’actuació per millorar la qualitat de diaris, revistes, informatius de ràdio i televisió, i

ciberinformatius.

En aquest sentit proposem les següents línies de treball:

1. És convenient que les redaccions es reuneixin periòdicament per analitzar el

tractament de les fonts informatives. En aquest sentit recomanem la creació de

protocols de tractament de fonts o de llibres d’estil interns. L’ACPC podria

crear un llibre, o protocol, estàndard. Les universitats hi poden col·laborar.

2. És convenient que les redaccions reorientin les seves estratègies per no

dependre tant de les fonts oficials.

3. Cal repensar com tractar amb les fonts oficials: no podem eludir consultar-les,

però sí podem impedir estar a les seves mans.

4. És convenient obrir-se més a la societat. En aquest sentit proposem:

81

a. Fer de la web de cada publicació una bústia de suggerències, informacions i denúncies.

b. Obrir-se a les webs dels organismes locals no oficials: sempre hi ha notícies que podem aprofitar.

c. A cada afirmació d’una font oficial cal oposar-li una font no oficial. d. És convenient reunir-se periòdicament amb col·lectius socials per a que ens

expliquin com ens veuen.

e. Cal convenir amb les fonts oficials quina part de la informació que ens envien no ens interessa, així evitarem el col·lapse a la taula de redacció.

5. Recomanem, molt especialment, citar el treball de les agències i d’altres

mitjans de comunicació d’on obtinguem elements periodístics.

6. És convenient fer, periòdicament, que experts aliens a l’empresa facin una

revisió crítica dels nostres procediments. Parlem d’auditories de gestió,

cursets, tallers, etc, que poden ser impartits per qualsevol universitat amb

estudis de periodisme.

82

10. Bibliografia de referència sobre les fonts informatives

i sobre el periodisme local i comarcal.

Borrat, Héctor (1989); El periódico, actor político; Gustavo Gili, Barcelona.

Claret, Carles, Puig, Jaume i Sardans, Jordi(2007); “Passat, present i futur de la

premsa local i comarcal”, (pàgs 135 a 152), en Embolicats amb el periodisme;

Argumenta; Barcelona,

Fishman, Mark (1983) ; La fabricación de la noticia; Tres Tiempos, Buenos Aires.

Fraguas de Pablo, Maria (1985); Teoría de la desinformación; Alhambra, Madrid.

Herrero Aguado, Carmen [et al.]; (2006) Periodismo y cultura : estudios sobre

periodismo especializado [textos de ...] Sevilla : Padilla Libros Editores & Libreros,

.

Huertas Claveria, Josep M., 1939-La Premsa de barris a Barcelona (1939-1982) ; Per

83

Josep Mª Huertas Claveria i Manuel Vilaseró Diputació de Barcelona. Servei de Premsa

Ajuntament de Barcelona. Arees de Cultura i Descentralització.

Maristany, Gerard (2002); Del desencant a la contrainformació : la premsa de barris a

Barcelona, 1976-2001 ; Diputació de Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya,

DL.

Martínez Juan, Alicia (2008); Los retos del periodismo local en la red: hacia una definición del espacio local en la Era global.En http://www.saladeprensa.org/ 7.04.08

Mabileau, Albert et André-Jean Tudesq (1980); L'information locale Paris : Pedone,.

Bibliothèque Institut d'Études Politiques de Bordeaux. Centre d'Étude et de Recherche

sur la vie locale. Série Vie Locale ; 7.

López, Manuel

1995: Una premsa lliure i autogestionària, la premsa de barris a Barcelona;

Col·legi de Periodistes/ Diputació de Barcelona; Barcelona.

2003: Cómo se fabrican las noticias; Editorial Paidós; Barcelona.

2005: Nuevas estrategias para la prensa del siglo XXI; Editorial Paidós; Barcelona.

1987: La Prensa de barrios en Barcelona, del año 1968 al 1977 : [tesi] / Manuel

López López ; dirigida por Josep Gifreu i Pinsach

84

Tuchman, Gaye(1983); La producción de la noticia: estudio sobre la construcción de la

realidad Gustavo Gili. Barcelona.

85