Annex 1: Resultats Conques Internesaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/annex_conque… · El present informe recull les dades de camp corresponents a les Conques Internes

Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en

l’ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a

Catalunya

Annex 1: Resultats Conques Internes

Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE)

Desembre 2003

1

1. Introducció

El present informe recull les dades de camp corresponents a les Conques

Internes de Catalunya: La Muga, Fluvià, Ter, Daró, Ridaura, La Tordera, Besòs,

Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes. S’ha mostrejat un total de 209

localitats d’acord amb la xarxa de punts proposades per tal de conèixer la

variabilitat existent a les conques i subconques en relació a les carecterístiques

dels rius. En cada punt s’ha mostrejat quantitativament les poblacions de peixos,

s’han pres mesures sobre les variables descriptores del riu i del seu entorn, fent

una avaluació de l’hàbitat físic i dels impactes observats, de les característiques

físiques i químiques, i de les comunitats biològiques relacionades.

2. Àrea d’estudi i Metodologia

2.1. Estacions de mostreig

A continuació es detallen les estacions de mostreig actualitzades:

2

2.1.1. Conca de la Muga

Nº Estació Riu Localitat

M1 la Muga Castelló d'Empúries

M2 la Muga Vilanova de la Muga

M3 la Muga Cabanes

M4 la Muga Boadella d'Empordà

M5 la Muga Sant Llorenç de la Muga

M6 la Muga Albanyà

M7 la Muga Pincaró

M8 Riera de Pedret Pedret

M9 Riera d'Alguema Figueres

M10 Riera d'Alguema Creixell

M11 Riera d'Alguema Navata

M12 el Manol Vilafant

M13 el Manol Lladó

M14 el Manol Vilanant

M15 el Llobregat Peralada

M16 el Llobregat Capmany

M17 el Llobregat la Jonquera

M18 l'Orlina Peralada

M19 l'Orlina Delfià

M20 l'Orlina els Vilars

M21 Ribera d'Anyet Masarac

M22 Ribera d'Anyet Vilartolí

M23 Ribera d'Anyet Castell de Requesens

M24 el Ricardell Biure

M25 el Ricardell Darnius

M26 Riu d'Arnera Maçanet de Cabrenys

3

2.1.2. Conca del Fluvià


F1 el Fluvià L’Armentera

F2 el Fluvià Sant Miquel de Fluvià

F3 el Fluvià Les Caselles

F4 el Fluvià Besalú

F5 el Fluvià Sant Jaume de Llierca

F6 el Fluvià Olot

F7 el Fluvià Pocafarina

F8 el Ser Serinyà

F9 el Ser Sant Pau

F10 el Ritort Sant Martí de Campmajor

F11 el Merdançà Mieres

F12 Riu Borró Argelaguer

F13 el Llierca Montagut

F14 Riera de St. Aniol Sadernes

F15 Riera d'Oix Oix

F16 Riera de Beget Talaixà

F17 Riera de Bianya la Canya

F18 Riera de Riudaura Riudaura

4

2.1.3. Conca del Ter


T1 el Ter Flaçà

T2 el Ter Cervià de Ter

T3 el Ter Vilanna

T4 el Ter la Cellera de Ter

T5 el Ter Sant Hipòlit de Voltregà

T6 el Ter Ripoll

T7 Riera de les Lloses Ripoll

T8 el Ter Sant Seguries

T9 el Ter la Colònia Estevenell

T10 el Ter Setcases

T11 el Terri Medinyà

T12 l'Onyar Palau-Sacosta

T13 l'Onyar Riudellots de la Selva

T14 l'Onyar Vilobí d’Onyar

T15 Riera Gotarra Sant Andreu Salou

T16 Riera de Benaula Caldes de Malavella

T17 Riera de Llèmena Sant Gregori

T18 Riera de Llèmena Sant Martí de Llèmena

T19 Riera d'Osor Angles

T20 Riera d'Osor Sant Hilari Sacalm

T21 el Brugent Amer

T22 Riera Major Sant Pere de Castanyedell

T23 Riera Major Mas Vidal

T24 Riera Major Viladrau

T25 Riera de Sant Segimon Sant Segimon

T26 el Gurri Vic

T27 el Mèder Santa Eulàlia de Riuprimer

T28 Riu Ges Sant Pere de Torelló

5


T29 Riera de Vallfogona Sant Bernabé de les Tenes

T30 el Freser Ribes de Freser

T31 el Freser la Farga

T32 el Merdàs Campdevànol

T33 el Rigard Planoles

T34 el Ritort Camprodon

6

2.1.4. Conca del Daró


D1 el Daró Serra de Daró

D2 el Daró Banyeres

D3 el Rissec Monells

D4 Riera de Vilar Sant Pol

D5 Riera de Pastells Sant Miquel de Cruïlles

7

2.1.5. Conca del Ridaura


Rd1 el Ridaura Platja d’Aro

Rd2 Riera de Verderes Fontbona

8

2.1.6. Conca del Tordera

Nº Estació

Riu

Localitat

Td1 el Tordera Palafolls

Td2 el Tordera Tordera

Td3 el Tordera Hostalric

Td4 el Tordera Gualba de Baix

Td5 el Tordera Santa Maria de Palautordera

Td6 el Tordera Sant Esteve de Palautordera

Td7 el Tordera Montseny

Td8 el Tordera Sant Bernat de Montseny

Td9 Riera de Santa Coloma Maçanet de la Selva

Td10 Riera de Santa Coloma Ruidarenes

Td11 Riera de Santa Coloma Santa Coloma de Farners

Td12 Riera de Pins Vidreres

Td13 Riera de Cabanyes Aiguaviva Parc

Td14 el Reclar Vidreres

Td15 el Reclar La Goba

Td16 Riera d'Arbúcies Grions

Td17 Riera d'Arbúcies Arbúcies

Td18 Riera d'Arbúcies Lliors

Td19 Riera de les Trúites El Vidal

Td20 Riera de Breda Breda

Td21 Riera de Breda Riells

Td22 Riera de Fuirosos Montnegre

Td23 Riera de Gualba Alba de Liste

Td24 Riera de Gualba Gualba

Td25 Riera de Gualba Pantà de Santa Fe

Td26 Riera de Gualba Santa Fe de Montseny

Td27 Riera de Pertegàs Sant Celoni

Td28 Riera de la Castanya la Llavina

Td29 Riera de Collformic la Castanya

9

2.1.7. Conca del Besòs


B1 el Besòs Mollet del Vallés

B2 el Ripoll Sabadell

B3 el Ripoll les Arenes

B4 el Ripoll Sant Llorenç Savall

B5 el Ripoll Comabella

B6 Riera de Caldes Palau de Plegamans

B7 Riera de Caldes Caldes de Montbuí

B8 Riera de Gallifa Gallifa

B9 el Tenes Parets del Vallès

B10 el Tenes Lliçà d’Amunt

B11 el Tenes Bigues

B12 Riera de Sant Quirze Sant Quirze Safaja

B13 el Congost Granollers

B14 el Congost Llerona

B15 el Congost Santa Eugènia del Congost

B16 el Congost Aiguafreda

B17 Riera de Vallcàrquera Figaró

B18 Riera d'Avencó Aiguafreda

B19 Riera d'Avencó Sant Miquel de Canyelles

B20 Riera de Picamena el Brull

B21 el Mogent Santa Agnès de Malanyanes

B22 Riera de Vallforners Cardedeu

B23 Riera de Cànoves Ca l’Esmàndia

B24 Riera de Cànoves Cànoves

B25 Riera de Vallforners Pantà de Vallforners

10

2.1.8. Conca del Llobregat


L1 el Llobregat el Prat de Llobregat

L2 el Llobregat Sant Vicenç dels Horts

L3 el Llobregat Molins de Rei

L4 el Llobregat Sant Andreu de la Barca

L5 el Llobregat Abrera

L6 el Llobregat Monistrol de Montserrat

L7 el Llobregat Castellvell

L8 el Llobregat el Pont de Vilomara

L9 el Llobregat Navarcles

L10 el Llobregat Cabrianes

L11 el Llobregat Balsareny

L12 el Llobregat Puigreig

L13 el Llobregat els Bassacs

L14 el Llobregat la Colònia Rosal

L15 el Llobregat Guardiola de Berguedà

L16 el Llobregat la Pobla de Lillet

L17 el Llobregat Sant Vicenç de Rus

L18 Riera de Vallvidrera La Rierada

L19 l'Anoia Sant Sadurní d'Anoia

L20 l'Anoia Sant Jaume Sesoliveres

L21 l'Anoia Igualada

L22 Riu de Bitlles Monistrol d'Anoia

L23 Riu de Bitlles Sant Quintí de Mediona

L24 Riera de Carme Carme

L25 Riera de Carme Santa Càndia

L26 Riera de Tous Sant Martí de Tous

L27 Riera de Rellinars Rellinars

L28 el Cardener Castellgalí

11


L29 el Cardener Sant Joan de Vilatorrada

L30 el Cardener Súria

L31 el Cardener Sant Salvador de Torroella

L32 el Cardener Clariana de Cardener

L33 el Cardener Olius

L34 el Cardener La Pedra

L35 Aigua d'Ora Sorba

L36 Riera de Calders Navarcles

L37 Riera Gavarresa Artés

L38 Riera de Lluçanés Santa Creu de Jotglar

L39 Riera de Merlès Santa Maria de Merlès

L40 Riera de Merlès Prats de Lluçanès

L41 l'Arija Sant Miquel d’Arija

L42 el Merdançol Borredà

L43 Riera de Navel Navel

L44 Riera Gavarresa Olost

L45 Riu de Saldes Vallcebre

L46 el Bastareny Bagà

12

2.1.9. Conca del Foix


Fx1 el Foix Pantà de Foix

Fx2 el Foix Els Hostalets

Fx3 el Foix Sant Martí Sarroca

Fx4 Riera de Marmellar el Pla de Manlleu

Fx5 Riera de Pontons Sant Martí Sarroca

Fx6 Riera de Pontons Pontons

Fx7 el Foix Castellet

Fx8 el Foix els Monjos

13

2.1.10. Conca del Gaià


G1 el Gaià El Catllar

G2 el Gaià Montferri

G3 el Gaià Santes Creus

G4 el Gaià Querol

G5 el Gaià Pontils

14

2.1.11. Conca del Francolí


Fr1 el Francolí La Pobla de Mafumet

Fr2 el Francolí El Serradal

Fr3 el Francolí La Riba

Fr4 el Francolí Montblanc

Fr5 el Glorieta El Rourell

Fr6 el Brugent El Pinetell

Fr7 el Brugent Farena

Fr8 Riu d'Anguera La Guàrdia dels Prats

Fr9 Riu d’Anguera Pira

15

2.1.12. Conca de la Riera de Riudecanyes


Rc1 Riera de Riudecanyes Montroig del Camp

Rc2 Riera de Riudecanyes Duesaigües

16

2.2. Metodologia

2.2.1. Captura dels peixos i paràmetres biològics

La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per quantificar les

poblacions de peixos ja que permet conèixer la densitat, biomassa i estructura de

la població d’acord amb els protocols del Comité Europeo para la Normalización

(CEN) com Water Quality – Sampling of fish with electricity (CEN prEN

14011:2002). Es van utilitzar generadors portàtils ( de 2,5 a 4.5 kW de potència)

de corrent contínua (400 i 800 V) en trams principals dels rius, així com motors

de motxilla (d’1.5 kW i 2 kW) amb corrent contínua entre 300 i 600 V adequats

per a torrents i afluents. Aquest tipus de metodologia té l’avantatge de permetre la

captura incruenta dels exemplars. Els trams mostrejats, depenent de les

característiques de cada secció de riu (amplada, profunditat i velocitat del

corrent), feien entre 40 i 200 m, i comprenien tots els mesohàbitats existents a

cada zona d’estudi (ràpids-taules-pous), superant, generalment, els 100 m2 de

superfície. En cada cas, el mètode va ser adaptat a les particularitats dels

diferents trams de riu estudiats. La totalitat dels exemplars capturats varen ser

retornats al medi després de determinar-los, anestesiant-los amb MS 222,

comptar-los i prendre una sèrie de paràmetres biomètrics (es mesuren amb

precisió d’1 mm i es pesen amb precisió de 0,1g), així com d’observar si

presentaven paràsits externs, malformacions o ferides, indicadores de l’estat de

salut de la població. Si la captura era molt elevada es submostrejaba un mínim de

40 individus per espècie i localitat.

En cadascun dels punts de mostreig es varen prendre mesures sobre les

variables descriptores del riu i del seu entorn, és a dir, sobre les característiques

físiques i químiques de l’aigua, i sobre les comunitats biològiques (macròfits, bosc

de ribera, fauna lligada als ambients aquàtics, etc.).

17

2.2.2. Avaluació de l'hàbitat fluvial i de la qualitat de l’aigua

Per a l’avaluació de l’hàbitat fluvial, en relació a les característiques

geomorfològiques, de l’hàbitat físic i dels impactes existents, així com de la

vegetació de ribera i de la fauna aquàtica, es va utilitzar una adaptació del “Rapid

Bioassessment” (Taula 2.2). Aquest mètode utilitza els següents paràmetres:

complexitat de l’hàbitat; grau de colmatació; diversitat de mesohàbitats;

sedimentació; cabal; modificació del canal; sinuositat; estabilitat de marges; i

vegetació de ribera. També s’han pres diferents variables físiques i químiques en

el moment de la captura: temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, pH, amoni,

nitrats, nitrits, fosfats, alcalinitat i turbidesa. Així com les característiques

climàtiques (temperatura de l’aire; climatologia i pluviositat); característiques

físiques (longitud, amplada, fondària i velocitat de l'aigua; cobertura vegetal;

règim fluvial; nivell màxim de crescuda; composició del substrat); impactes

ambientals (obres de canalització; obres hidràuliques, grau d'erosió; olor de

l'aigua, substàncies en suspensió; contaminació difosa); i fauna i vegetació

(vegetació de ribera; vegetació aquàtica; i flora i fauna aquàtica).

3. Catàleg i distribució dels peixos

La fauna de peixos continentals a l’estat espanyol està formada per 46 espècies

autòctones d’aigua dolça i diàdromes, i per 27 espècies al·lòctones. El grau

d’endemisme, si hom considera només les espècies d’aigua dolça, es d’un 72%.

A Catalunya, però, hi ha 23 espècies autòctones i 21 espècies introduïdes.

Als mostrejos realitzats per a aquest treball s'ha trobat un total de 24 espècies

(d’aigua dolça i diàdromes) i la proporció d’espècies introduïdes (10) i traslocades

(5) a les Conques Internes de Catalunya és del 62,5%. A nivell global, al 19% de

les localitats mostrejades no hi ha peixos o no tenen aigua permanent, al 35.5%

de les estacions de mostreig amb peixos hi ha espècies introduïdes, i al 33.2% de

18

les estacions de mostreig també amb peixos hi ha espècies traslocades. Només

el 31.3% de les localitats mostrejades tenen exclusivament espècies autòctones.

3.1. Llistat d’espècies

· Espècies autòctones

F. Anguillidae

Anguilla anguilla (anguila)

F. Blenniidae

Salaria fluviatilis (bavosa de riu)

F. Cyprinidae

Barbus haasi (barb cua-roig)

Barbus meridionalis (barb de muntanya)

Phoxinus phoxinus (barb roig)

Squalius cephalus (bagra)

F. Gasterosteidae

Gasterosteus gymnurus (espinós)

F. Mugilidae

Chelon labrosus (llissa vera)

Liza ramada (llissa calua)

F. Salmonidae

Salmo trutta (truita comuna)

· Espècies traslocades1 I al·lòctones2

F.Centrarchidae

Lepomis gibbosus2 (peix sol)

Micropterus salmoides2 (perca americana)

19

F. Cyprinidae

Barbus graellsii1 (barb comú)

Chondrostoma miegii1 ( madrilla)

Gobio gobio1 (gobi)

Phoxinus phoxinus1 (barb roig)

Alburnus alburnus2 (alburn)

Carassius auratus2 (carpí vermell)

Cyprinus carpio2 (carpa)

Rutilus rutilus2 (madrilleta vera)

Scardinius erythrophthalmus2 (gardí)

F. Esocidae

Esox lucius2 (luci)

F. Homalopteridae

Barbatula barbatula1 (llop de riu)

F. Poeciliidae

Gambusia holbrooki2 (gambúsia)

F. Salmonidae

Oncorhynchus mykiss2 (truita arc iris)

3.2. Peixos autòctons

3.2.1. Anguilla anguilla (anguila)

Pot arribar a fer 1.5 m i 6 kg de pes, però difícilment assoleix aquesta mida a les

conques internes. Els exemplars capturats en aquests projecte feien entre 18 i

670 mm de longitud furcal amb un pes d’entre 0.5 i 660 g, respectivament.

20

És una espècie catàdroma i d’activitat més aviat nocturna. Es reprodueix a la Mar

dels Sargassos. L’entrada de les angules als rius de Catalunya té lloc des de

l’octubre fins la primavera, amb un màxim entre novembre i gener. Quan

comencen a madurar sexualment tornen al mar per a reproduir-s’hi i moren

després de la posta.

L’alimentació de les anguiles varia segons el medi on viuen i la mida. A les aigües

dolces es nodreixen principalment d’insectes aquàtics, peixos, mol·luscs i

crustacis.

La seva distribució als rius de la península Ibèrica està limitada per la construcció

de grans embassaments, rescloses i assuts que li impedeixen la migració cap a

les aigües dolces, per la qual cosa ha desaparegut en gran part de la seva àrea

de distribució original. Així, a les conques internes, només la trobem als cursos

baixos dels rius o en conques sense barreres intercalades, com ara La Muga, o

els cursos baixos del Fluvià, Ter, La Tordera, Besòs, Llobregat i d’altres (Taules 1

a la 13).

3.2.2. Salaria fluviatilis (bavosa de riu)

És un peix de petita mida, que rarament fa més de 15 cm. A l’àrea d’estudi les

longituds dels exemplars capturats oscil·len entre els 42 i 122 mm, amb un pes

d’entre 0.6 i 21.3 g, respectivament.

Les poblacions d’aquesta espècie, abans localment abundant, han reduït

considerablement la seva àrea de distribució. És bentònica i viu en rius de corrent

moderada però li cal disposar de pedres per fer la posta. L’alimentació és

generalista; té una dieta zoòfaga basada en insectes i crustacis i, fins i tot, en

petits peixos. Es reprodueix entre els mesos d’abril i juliol.

A les conques internes actualment només la trobem a la part baixa de la conca

del Fluvià (Taules 1 a la 13).

21

3.2.3. Barbus haasi (barb cua-roig)

És un barb més aviat petit, que rarament ultrapassa els 30 cm de llargada total i

200 g de pes. A l’àrea d’estudi els valors dels exemplars capturats oscil·len entre

els 11 i 251 mm de longitud furcal, amb un pes d’entre 0.01 i 246 g,

respectivament.

És d'aspecte i costums semblants al barb de muntanya (B. meridionalis), i les

seves distribucions són complementàries a Catalunya. Es reprodueix entre d’abril

a juny i s’alimenta bàsicament de macroinvertebrats bentònics.

És una espècie molt sedentària d’hàbits bentònics, que viu sobretot als afluents,

als cursos fluvials de muntanya d’aigües ràpides i oxigenades, però que també es

pot trobar en trams mitjans, i inclús als cursos baixos, d’alguns rius mediterranis.

És un endemisme de l’Estat espanyol. La seva àrea de distribució es limita al

nord-est d’Espanya. A Catalunya ocupa les conques situades al sud del riu

Besòs. Es pot hibridar amb el barb de muntanya, i de fet alguns afluents de la

dreta del Llobregat i de la esquerra del Besòs constitueixen una zona de contacte

entre ambdues espècies i, en coseqüència, una franja d’hibridació.

A les conques internes la trobem al Llobregat, al Foix, al Gaià, al Francolí i a la

Riera de Riudecanyes (Taules 1 a la 13). Actualment la seva tendència

poblacional és regressiva.

3.2.4. Barbus meridionalis (barb de muntanya)

És l’únic barb ibèric que no és endèmic de la Península ibèrica. És de petita

mida, similar en llargada i pes màxim al barb cua-roig. A l’àrea d’estudi, els valors

dels exemplars capturats oscil·len entre els 20 i 305 mm de longitud furcal, amb

un pes d’entre 0.05 i 499 g, respectivament.

La seva distribució és complementària a Catalunya amb la del barb cua-roig. A

les conques internes el trobem a les conques situades al nord del Llobregat. Es

22

reprodueix generalment a finals de primavera, entre maig i juny. S’alimenta

bàsicament d’invertebrats.

És una espècie d’hàbits bentònics, que viu als cursos fluvials de muntanya

d’aigües ràpides i oxigenades, però que també es pot trobar en trams mitjans i

baixos d’algunes conques mediterrànies. La seva àrea de distribució s’estén, a

més de Catalunya, des del sud-oest de França fins al nord d’Itàlia. Com ja s’ha

comentat, en alguns llocs de Catalunya tendeix a hibridar-se amb el barb cua-

roig. La tendència poblacional d’aquesta espècie és regressiva en tota la seva

àrea de distribució.

3.2.5. Squalius cephalus (bagra)

La bagra pot assolir una mida d’uns 50 cm i un pes d’aproximat d’1 kg; arriba a

viure fins els 13 anys, però actualment és molt rar d’observar exemplars tan

grans. Els exemplars capturats feien una llargada d’entre 5 i 300 mm de longitud

furcal, i un pes d’entre 0.1 i 320 g, respectivament.

El període de reproducció sol abastar els mesos de maig i juny. Té una dieta

alimentària molt àmplia, gairebé omnívora. Menja tant larves d’insectes

(quironòmids, efemeròpters, etc.) com algues, però a mesura que augmenta de

mida es torna més depredadora i s’alimenta de peixos i, ocasionalment, pot

arribar a consumir amfibis.

Es d’hàbits nedadors i requereix una certa profunditat ja que preferentment ocupa

la zona mitjana de la columna d’aigua. A la Península està restringida, en gran

part, a les conques internes de Catalunya, on ha patit un enorme retrocés en els

darrers anys que ha comportat la pèrdua de més del 40% de la seva àrea de

distribució.

23

Actualment la trobem a totes les conques internes menys al Ridaura, al Foix i a la

Riera de Riudecanyes on ha desaparegut (Taules 1 a la 13). La seva tendència

poblacional és regressiva.

3.2.6. Gasterosteus gymnurus (espinós)

És un peix petit, que no arriba a superar els 5 cm de longitud total. S’han capturat

exemplars que feien una llargada d’entre 20 i 63 mm de longitud furcal, i d’entre

0.2 i 3.2 g de pes, respectivament.

Habita en aigües dolces de llacs i cursos baixos de rieres, sempre que les aigües

siguin tranquil·les i riques en vegetació.

La seva alimentació es basa principalment en petits invertebrats. Es reprodueix

entre abril i maig. A les conques internes la trobem a La Muga, Daró i La Tordera

(Taules 1 a la 13). La tendència poblacional és regressiva en tota la seva àrea de

distribució.

3.2.7. Chelon labrosus (llissa vera)

És una espècie diàdroma, d’origen marí, que fa incursions a les aigües

continentals i se’l pot trobar als trams inferiors dels rius, tot i això no és tan

comuna en aquests ambients com ara la llissa calua (Liza ramada) o la llisa

llobarrera (Mugil cephalus). Pot arribar a fer uns 55 cm i 3,5 kg de pes, però a les

aigües continentals mai assoleix aquests valors.

S’han capturat exemplars que feien una llargada d’entre 173 i 1343 mm de

longitud furcal, i d’entre 77 i 580 g de pes, respectivament.

24

3.2.8. Liza ramada (llissa calua)

És una espècie diàdroma, d’origen marí, que fa incursions a les zones baixes del

rius. Pot arribar a fer 50 cm de llargada i més de 2 kg de pes. Se n’ha capturat un

exemplar que feia una llargada de 162 mm de longitud furcal, i 47 g de pes.

3.2.9. Salmo trutta (truita comuna)

La truita comuna és un peix de mida mitjana, que rarament arriba als 60 cm de

longitud i que viu de 6 a 7 anys per terme mig. S’han capturat exemplars que

feien una llargada d’entre 25 i 453 mm de longitud furcal, i d’entre 0.3 i 1112 g de

pes, respectivament.

Es reprodueix entre novembre i gener, quan la temperatura de l’aigua assoleix

entre els 5 i els 10º C.

A Catalunya és freqüent a les capçaleres dels rius pirinencs i la seva distribució

és limitada per la isoterma de 22ºC.

Durant algunes dècades ha estat desplaçada per la truita arc-iris (Oncorhynchus

mykiss). Més recentment s’han repoblat els rius amb efectius de truita comuna

procedents de diversos països europeus, fet que ha provocat la desaparició de la

majoria de les poblacions de truita autòctona ibèrica.

A les conques internes la trobem principalment a les parts altes de la Muga, Ter,

Tordera i Llobregat entre d’altres (Taules 1 a la 13).

25

3.3. Peixos traslocats

3.3.1. Barbus graellsii (barb comú)

És l’espècie de barb més gran de Catalunya. Bàsicament viu a la conca de l’Ebre

i ha estat introduïda a les conques internes, com ara el Fluvià, Ter i Llobregat

(Taules 1 a la 13), on hi presenta una clara expansió.

Pot atènyer fins els 60 cm de longitud i els 1800 g de pes, tot i que a les conques

internes els valors oscil·len entre els 36 i 397 mm, i entre els 0.6 i 780 g de pes,

respectivament.

Es reprodueix entre abril i juliol. És una espècie bentònica i de costums gregaris

que habita els trams mitjans i inferiors dels rius.

La seva alimentació és molt variada, però s’alimenta sobretot de larves d’insectes

(preferentment quironòmids) i de restes vegetals.

3.3.2. Chondrostoma miegii (madrilla)

La madrilla és un ciprínid endèmic de la península Ibèrica. Té una mida mitjana,

de manera que no depassa els 30 cm de longitud. S’han capturat exemplars que

feien una llargada d’entre 27 i 170 mm de longitud furcal, i d’entre 0.1 i 49.8 g de


Es reprodueix entre l’abril i el juny.

És una espècie gregària, típicament reòfila que viu, sobretot, en aigües de

corrent, a la columna d’aigua. S’alimenta bàsicament de diatomees i

complementàriament és bentòfaga.

26

Es distribueix de manera natural pels rius de la vessant cantàbrica oriental i la

conca de l’Ebre. A les conques internes la trobem introduïda al curs mitjà del

Llobregat i a la Riera de Riudecanyes (Taules 1 a la 13).

3.3.3. Gobio gobio (gobi)

El gobi és un ciprínid de petita mida que difícilment sobrepassa els 15 cm de

longitud i els 20 g de pes. S’han capturat exemplars que feien una llargada

d’entre 52 i 138 mm de longitud furcal, i d’entre 1.5 i 34.8 g de pes,

respectivament.

Es reprodueix entre maig i agost i, en aquest període, tot i que és una espècie

sedentària, realitza desplaçaments curts amb finalitat reproductora. S’alimenta

sobretot de larves d’insectes, petits crustacis i petits mol·luscs. Viu en cursos

d’aigua amb poc corrent i constituïts per substrats de grava o sorra, o bé en

sistemes lèntics. La majoria de poblacions de la península Ibèrica no es

consideren autòctones exceptuant les poblacions de l’Ebre i Bidasoa; així, a

Catalunya es considera una espècie traslocada.

A les conques internes la trobem puntualment a la Muga, Fluvià i Llobregat

(Taules 1 a la 13).

3.3.4. Phoxinus phoxinus (barb roig)

És un petit ciprínid que difícilment sobrepassa els 12 cm de longitud. Els

exemplars capturats feien entre 18 i 87 mm de longitud furcal, i entre 0.05 i 9.6 g

de pes, respectivament. Es reprodueix entre finals de primavera i principis d’estiu

( de maig a juliol). Durant el període reproductor es posa de manifest un clar

dimorfisme sexual i el mascle llueix colors llampants.

27

És una espècie gregària que arriba a formar densos grups que es desplacen.

Menja sobretot quironòmids, efemeròpters i petits crustacis. La majoria de

poblacions de la península Ibèrica no es consideren autòctones exceptuant-ne

algunes del nord. Les poblacions mediterrànies, que corresponen a les conques

internes de Catalunya, bàsicament La Muga, poden tenir un origen autòcton

(Doadrio, 2001), però també es troba al Ter, a la Tordera, al Besòs i al Llobregat,

on s’ha considerat introduïda (Taules 1 a la 13).

3.3.5. Barbatula barbatula (llop de riu)

El llop de riu és una espècie de petita mida que no ultrapassa els 15 cm de

longitud. S’han capturar exemplars que feien una llargada d’entre 35 i 90 mm de

longitud furcal i d’entre 0.3 i 6.8 g de pes, respectivament.

És un peix bentònic que viu en aigües corrents en rius de muntanya amb fons de

sorra, grava i pedres. S’alimenta sobretot de larves d’insectes, ostràcodes i

detrits. Es reprodueix entre els mesos d’abril i juny.

A Espanya es distribueix de forma natural entre els rius Bidasoa i Nervión, al

Cantàbric, i a la conca de l’Ebre. Ha estat introduït a les conques internes de

Catalunya, actualment es troba al riu Ter (Taules 1 a la 13).

3.4. Peixos al·lòctons

3.4.1. Lepomis gibbosus (peix sol)

El peix sol és una espècie nativa del nord-est de Nord-América que va ser

introduïda a Espanya a inicis del segle XX. Al principi van ser introduccions molt

controlades, però a partir dels 80 es va introduir de manera indiscriminada i s’ha

expandit àmpliament. És un centràrquid que a les nostres aigües normalment no

sobrepassa els 20 cm de longitud, tot i que en origen pot arribar als 40 cm amb

28

630 g de pes. Els exemplars capturats feien entre 26 i 126 mm de longitud furcal,

i entre 0.2 i 478 g de pes.

Viu en trams de riu de poca profunditat, d’escàs corrent i amb vegetació aquàtica.

És un depredador voraç d’invertebrats, de postes i de peixos petits. Es reprodueix

entre maig i juliol, i fa la posta en petits forats excavats a la sorra o la grava. A les

conques internes, principalment el trobem a la part baixa de la Muga i del

Llobregat (Taules 1 a la 13). És una espècie en expansió.

3.4.2. Micropterus salmoides (perca americana)

La perca americana és una espècie nativa de l’est i el sud dels Estats Units, i del

nord de Mèxic, que va ser introduïda a Espanya l’any 1955 per a la pesca

esportiva. És un centràrquid que pot assolir els 97 cm de longitud i 10 Kg de pes.

S’ha capturat un exemplar que feia una llargada de 92 mm de longitud furcal i

11.2 g de pes.

Viu sobretot als embassaments o bé en trams de riu de corrent lent i d’una certa

fondària. És un predador voraç d’invertebrats, d’amfibis i de peixos que, a mida

que creix, va adquirint uns hàbits més ictiòfags i que pot arribar a l’extrem de

depredar rèptils i alguns micromamífers. La femella realitza la posta en llocs

sorrencs o de grava, de poca fondària i amb molta vegetació. Els mascles

construeixen el niu, el qual consisteix en un petit forat que defensen fins després

de la desclosa dels ous. A les conques internes la trobem al Besòs (Taules 1 a la

13). La tendència poblacional d’aquesta espècie és regressiva

3.4.3. Alburnus alburnus (alburn)

És un ciprínid de petita mida que sol arribar als 15 cm de longitud, amb una

longitud màxima reportada de 25 cm. S’han capturat exemplars que feien una

29

llargada d’entre 11 i 146 mm de longitud furcal, i d’entre 0.1 i 69 g de pes,

respectivament.

Viuen en rius i llacs, aprop de la superfície, i alimentant-s’hi de zooplàncton,

crustacis i insectes. La major part dels individus arriben a la maduresa sexual als

dos anys d’edat encara que alguns la poden assolir durant primer any de vida. La

posta normalment es realitza a l’hivern, entre els mesos de novembre i gener.

A Espanya és una espècie exòtica que ha estat introduïda amb finalitat

aparentment esportiva, durant la dècada dels 90. Es distribueix a la conca de

l’Ebre i a d’altres rius mediterranis. A les conques internes la trobem a la Muga, al

Fluvià i al Llobregat (Taules 1 a la 13). És una espècie en expansió.

3.4.4. Carassius auratus (carpí vermell)

És un ciprínid que pot fer els 45 cm de longitud i un pes de 2 kg, encara que

rarament supera els 30 cm a les nostres aigües. S’han capturat exemplars que

feien una llargada d’entre 180 i 200 mm de longitud furcal, i d’entre 120 i 150 g de


Es reprodueix entre als mesos de maig i juny. Té un règim alimentari típicament

omnívor.

A les conques internes la trobem al Llobregat i al Foix (Taules 1 a la 13).

3.4.5. Cyprinus carpio (carpa)

La carpa és una espècie d’origen euroasiàtic. És una de les espècies introduïdes

de difusió més àmplia a causa de la seva capacitat d’adaptació i de l’elevada

tolerància als impactes ambientals. Es tracta d’un peix de dimensions

considerables que pot arribar a fer 1m de llarg i 20 kg de pes. S’han capturat

30

exemplars que feien una llargada d’entre 43 i 650 mm de longitud furcal, i d’entre

1.7 i 1850 g de pes, respectivament.

Les escates són grosses, però poden ser de diferents menes. Llur presència i

distribució permet caracteritzar les diferents varietats de carpes.

La carpa es reprodueix de maig a juliol. Els mascles maduren molt aviat, al primer

o segon any, i les femelles ho fan als 2 o 3 anys. S’alimenta al fons i té un règim

típicament omnívor, a base de detrits i matèria vegetal, crustacis, mol·luscs i

insectes. És generalista i s’adapta a diversos hàbitats; té una gran resistència a la

temperatura, a la baixa concentració d’oxigen, la turbidesa, la salinitat, etc. És

molt abundant a les zones baixes i mitjanes dels rius, i té certs costums gregaris.

A les conques internes la trobem principalment a les parts baixes de la Muga, al

Fluvià, al Ter, al Besòs, al Llobregat i al Francolí (Taules 1 a la 13).

3.4.6. Rutilus rutilus (madrilleta vera)

És un ciprínid de talla mitjana que no sol sobrepassar els 40 cm de longitud total

encara que es coneixen individus que han assolit els 50 cm de longitud i prop

dels 2 Kg de pes. S’han capturat exemplars que feien una llargada d’entre 49 i

203 mm de longitud furcal, i d’entre 1.5 i 376 g de pes, respectivament.

Viu en rius, llacs i embassaments, on prefereix les aigües tranquil·les. Pot viure

en aigües contaminades i també salabroses. Existeixen algunes poblacions

anàdromes. És una espècie omnívora que s’alimenta tant d’insectes com de

crustacis i plantes, encara que els adults tenen preferència per les plantes. La

reproducció té lloc als mesos d’abril i juny.

A les conques internes la trobem a la Muga (Taules 1 a la 13).

31

3.4.7. Scardinius erythrophthalmus (gardí)

És un ciprínid de mida mitjana que a Espanya no supera els 20 cm de longitud

total. L’edat màxima coneguda són 19 anys. S’han capturat exemplars que feien

una llargada d’entre 35 i 259 mm de longitud furcal, i d’entre 0.2 i 330 g de pes,

respectivament.

Viu en aigües tranquil·les amb vegetació submergida. La reproducció té lloc

d’abril a juny. Els ous són dipositats damunt del substrat. L’alimentació és

omnívora i es basa tant en insectes aquàtics com en plantes superiors i algues.

Els adults poden consumir un gran nombre de macròfits aquàtics, cosa que pot

perjudicar algunes espècies autòctones de peixos.

A les conques internes la trobem a la Muga i al Ter (Taules 1 a la 13). És una

espècie en expansió.

3.4.8. Esox lucius (luci)

Es tracta d’un peix que sovint supera els 70 cm, podent arribar a depassar el

metre de longitud i els 25 Kg de pes. Es coneixen exemplars que han viscut 30

anys. S’han capturat exemplars que feien una llargada d’entre 147 i 542 mm de


El luci s’estén per la major part del territori espanyol amb poblacions estables. És

un depredador que no realitza migracions apreciables. Viu en zones de rabeigs,

d’escàs corrent i vegetació abundant, damunt les quals hi diposita els ous. És

altament territorial i solitari. La dieta, de tipus mixte, és constituïda tant per

invertebrats com per vertebrats, però hi ha una relació entre la mida del luci i el

tipus de preses de les quals s’alimenta. Es nodreix d’invertebrats durant els

primers mesos de vida i després passa gradualment a menjar peixos, que

constitueixen la seva dieta quasi exclusiva a partir dels 30 cm. Es reprodueix a

32

finals d’hivern i principis de primavera, entre gener i març. A Espanya va ser

introduït amb finalitats esportives.

A les conques internes el trobem únicament a la part baixa de la Muga (Taules 1

a la 13). La seva tendència actual és regressiva.

3.4.9. Barbatula barbatula (llop de riu)

S’han capturat exemplars que feien una llargada d’entre 35 i 90 mm de longitud

furcal, i d’entre 0.3 i 6.8 g de pes, respectivament.

A les conques internes el trobem únicament al Ter (Taules 1 a la 13).

3.4.10. Gambusia holbrooki (gambúsia)

La gambúsia es una espècie d’origen nord-americà, que va ser introduïda a

Espanya l’any 1921 per tal de combatre el paludisme. És un pecíl·lid de petita

mida que normalment no sobrepassa els 5 cm de longitud. Les longituds

màximes conegudes són 3.5, en mascles, i 8 cm en femelles. Els exemplars

capturats feien entre 19 i 59 mm de longitud furcal, i entre 0.05 i 2.9 g de pes

respectivament.

Viu en llacunes, basses i cursos d’aigua amb d’escàs corrent, d’escassa

profunditat i amb vegetació abundant. Té una elevada tolerància a la

contaminació, a valors alts de temperatura i a la baixa concentració oxigen.

S’alimenta d’invertebrats, sobretot de larves de dípters, copèpodes i àfids. És una

espècie ovo-vivípara que pot assolir la maduresa sexual a les 6 setmanes de

vida. Es reprodueix entre abril i octubre, tot i que aquest període pot variar

dependent de la temperatura del medi.

33

A les conques internes la trobem al Ter i al Besòs i més puntualment a la Muga i

al Llobregat (Taules 1 a la 13).

3.4.11. Oncorhynchus mykiss (truita arc iris)

És una espècie, d’origen nord-americà, de mida mitjana que no sol passar dels

50 cm de longitud. S’han trobat poblacions repartides per diferents conques

espanyoles però, tot i que en alguns rius es reprodueix, no sembla que tinguin

poblacions estables. Actualment s’ha limitat la repoblació en diferents comunitats.

A les conques internes la trobem puntualment al Ter, a la Tordera, al Llobregat i

al Francolí (Taules 1 a la 13).

S’han capturat exemplars que feien una llargada d’entre 234 i 267 mm de


34

Conques (núm. localitats)

Muga (26)

Fluvià (18)

Ter (34)

Daró (5)

Ridaura (2)

Tordera (29)

Besòs (25)

Llobregat (46)

Foix (8)

Gaià (5)

Francolí (9) Riudecanyes (2)

Espècies Autòctones

Total

Anguilla anguilla 17 6 7 0 0 8 0 4 0 0 2 0 44 Salaria fluviatilis 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 Barbus haasi 0 0 0 0 0 0 0 20 2 3 5 1 31 Barbus meridionalis 15 17 23 2 1 14 11 0 0 0 0 0 83 Phoxinus phoxinus 9 0 (T) 0 0 (T) (T) (T) 0 0 0 0 9 Squalius cephalus 7 12 6 2 0 11 5 10 0 2 3 0 58 Gasterosteus gymnurus 3 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 5 Chelon labrosus 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Liza ramada 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Salmo trutta 4 2 18 0 0 10 1 7 0 0 2 0 44 Espècies Traslocades i Al.lòctones Lepomis gibbosus 6 1 2 0 0 0 1 7 0 0 0 0 17 Micropterus salmoides 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 Barbus graellsii 0 3 8 0 0 0 0 15 0 0 0 0 26 Chondrostoma miegii 0 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0 1 5 Gobio gobio 2 1 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 5 Phoxinus phoxinus (A) 0 6 0 0 3 4 4 0 0 0 0 17 Alburnus alburnus 3 1 0 0 0 0 0 7 0 0 0 0 11 Carassius auratus 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 2 Cyprinus carpio 4 6 7 0 0 0 8 14 0 0 4 0 43 Rutilus rutilus 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 Scardinius erythrophthalmus 7 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 10 Esox lucius 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Barbatula barbatula 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 Gambusia holbrooki 1 0 3 0 0 0 3 1 0 0 0 0 8 Oncorhynchus mykiss 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 4 Sense peixos 1 1 4 3 1 4 10 4 5 1 1 0 35 Llit sec per règim temporal 1 0 0 0 0 0 0 0 5 1 0 1 8 Taula 1. Nombre de localitats per conca que presenten cada una de les espècies capturades. Entre parèntesi s'indiquen el nombre total de localitats per conca. (A): Autòctona. (T): Traslocada

35

Estació Riu Localitat Espècies autòctones Espècies al.lòctones Espècies traslocades Total espècies

M1 la Muga Castelló d'Empúries 1 2 0 3 M2 la Muga Vilanova de la Muga 1 3 0 4

M3 la Muga Cabanes 1 3 0 4

M4 la Muga Boadella d'Empordà 3 1 1 5

M5 la Muga Sant Llorenç de la Muga 4 2 1 7

M6 la Muga Albanyà 4 0 0 4

M7 la Muga Pincaró 2 0 1 3 M8 Riera de Pedret Pedret 1 1 0 2

M9 el Manol Figueres 0 0 0 0

M10 Riera d'Alguema Creixell 3 0 0 3

M11 Riera d'Alguema Navata 0 0 0 0

M12 el Manol Vilafant 1 3 0 4

M13 el Manol Lladó 1 0 0 1 M14 el Manol Vilanant 3 1 0 4

M15 el Llobregat de la Muga Peralada 5 2 0 7

M16 el Llobregat de la Muga Capmany 4 1 1 6

M17 el Llobregat de la Muga La Jonquera 0 0 0 0

M18 l'Orlina Peralada 5 3 0 8

M19 l'Orlina Delfià 1 1 0 2 M20 l'Orlina Els Vilars 2 0 0 2

M21 Ribera d'Anyet Masarac 2 1 0 3

M22 Ribera d'Anyet Vilartolí 2 0 1 3

M23 Ribera d'Anyet Castell de Requesens 1 0 1 2

M24 el Ricardell Biure 1 0 0 1

M25 el Ricardell Darnius 1 0 0 1 M26 d'Armera Maçanet de Cabrenys 2 0 0 2

Taula 2. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca de la Muga.

36

Estació Riu Localitat Espècies

autòctones Espècies

al.lòctones Espècies

traslocades Total

espècies F1 el Fluvià L'Armentera 5 0 1 6 F2 el Fluvià St Miquel del Fluvià 4 2 1 7 F3 el Fluvià Les Caselles 4 2 2 8 F4 el Fluvià Besalú 3 1 0 4 F5 el Fluvià Sant Jaume de Llierca 2 1 0 3 F6 el Fluvià Olot 2 0 0 2 F7 el Fluvià Pocafarina 1 0 1 2 F8 el Fluvià Serinyà 3 0 0 3 F9 el Ser Sant Pau 0 0 0 0 F10 el Ritort St. Martí de Campmajor 1 1 0 2 F11 el Merdançà Mieres 1 0 0 1 F12 Riera de Borró Argelager 2 0 0 2 F13 el Llierca Montagut 2 1 0 3 F14 Riera de St. Aniol Sadernes 2 0 0 2 F15 Riera d'Oix Oix 2 0 0 2 F16 Rierea de Beget Talaixà 2 0 0 2 F17 Riera de Bianya la Canya 3 0 0 3 F18 Riera de Riudaura Riudaura 1 0 1 2

Taula 3. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Fluvià.

37

Estació Riu Localitat Espècies autòctones Espècies al.lòctones Espècies traslocades Total espècies

T1 el Ter Flaçà 3 4 1 8

T2 el Ter Cervià de Ter 3 3 1 7

T3 el Ter Vilanna 3 1 1 5

T4 el Ter La Cellera de Ter 4 2 1 7 T5 el Ter Sant Hipòlit de Voltregà 1 2 2 5

T6 el Ter Ripoll 2 0 2 4

T7 Riera de les Lloses Ripoll 2 0 2 4

T8 el Ter Sant Pau de Seguries 2 0 2 4

T9 el Ter La Colònia Estevenell 2 0 1 3

T10 el Ter Setcases 1 0 0 1 T11 el Terri Medinyà 2 0 1 3

T12 l'Onyar Palau-Sacosta 1 2 1 4

T13 l'Onyar Riudellots de la Selva 0 0 0 0

T14 l'Onyar Vilobí d'Onyar 1 0 0 1

T15 Riera Gotarra St Andreu Salou 0 0 0 0

T16 Riera de Benaula Caldes de Malavella 0 0 0 0 T17 Riera de Llèmena St Gregori 3 1 1 4

T18 Riera de Llèmena St Martí de Llèmena 2 0 0 2

T19 Riera d'Ososr Angles 1 0 0 1

T20 Riera del Molí Roquer Sant Hilari Sacalm 1 0 0 1

T21 el Brugent Amer 1 0 1 2

T22 Riera Major Sant Pere de Castanyedell 2 0 1 3 T23 Riera Major Mas Vidal 2 0 0 2

T24 Riera Major Viladrau 1 0 0 1

T25 Riera de St. Segimon St. Segimon 1 0 0 1

T26 el Gurri Vic 0 0 0 0

T27 el Mèder Santa Eulàlia de Riuprimer 1 1 0 2

T28 Ges Sant Pere de Torelló 2 0 0 2 T29 Riera de Vallfogona Sant Bernabé de les Tenes 2 0 1 3

T30 el Freser Ribes de Freser 2 0 0 2

T31 el Freser La Farga 1 0 0 1

T32 el Merdàs Campdevànol 2 0 0 2

T33 el Rigard Planoles 1 0 0 1

T34 el Ritort Camprodon 2 0 0 2 Taula 4. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Ter.

38




traslocades Total

espècies D1 el Daró Serra de Daró 0 0 0 0 D2 el Daró Banyeres 3 0 0 3 D3 el Rissec Monells 0 0 0 0 D4 Riera de Vilar Sant Pol 0 0 0 0 D5 el Daró St Miquel de Cruïlles 2 0 0 2

Taula 5. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Daró.




traslocades Total

espècies Rd1 el Ridaura Platja d'Aro 0 0 0 0 Rd2 Riera de Verderes Fontbona 1 0 0 1

Taula 6. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Ridaura.

39




traslocades Total

espècies Td1 la Tordera Palafolls 0 0 0 0 Td2 la Tordera Tordera 1 0 0 1 Td3 la Tordera Hostalric 3 0 0 3 Td4 la Tordera Gualba de baix 1 0 1 2 Td5 la Tordera Sta Maria de Palautordera 1 0 0 1 Td6 la Tordera St Esteve de Palautordera 3 0 1 4 Td7 la Tordera Montseny 1 1 1 3 Td8 la Tordera St Bernat de Montseny 1 0 0 1 Td9 Riera de Sta Coloma Maçanet de la Selva 2 0 0 2

Td10 Riera de Sta Coloma Riudarenes 3 0 0 3 Td11 Riera de Sta Coloma Sta Coloma de Farners 1 0 1 2 Td12 Riera de Pins Videres 1 0 0 1 Td13 Riera de Cabanyes Aiguaviva parc 0 0 0 0 Td14 el Reclar Vidreres 1 1 0 2 Td15 el Reclar La Goba 0 0 0 0 Td16 riera d'Arbúcies Grions 3 0 0 3 Td17 riera d'Arbúcies Arbúcies 1 0 1 2 Td18 riera d'Arbúcies Lliors 0 0 1 1 Td19 Riera de Truites El Vidal 0 0 1 1 Td20 Riera de Breda Breda 3 0 0 3 Td21 Riera de Breda Riells 0 0 1 1 Td22 Riera de Fuirosos Montnegre 2 0 0 2 Td23 Riera de Gualba Alba de Liste 2 0 1 3 Td24 Riera de Gualba Gualba 2 0 0 2 Td25 Riera de Gualba Pantà de Santa Fe 1 0 1 2 Td26 Riera de Gualba Santa Fe de Montseny 0 0 1 1 Td27 Riera de Pertegàs Sant Celoni 0 0 0 0 Td28 Riera de la Castanya La Llavina 1 0 1 2 Td29 Riera de Collformic La Castaña 0 0 1 1

Taula 7. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca de la Tordera.

40

Estació Riu Localitat

Espècies autòctones

Espècies al.lòctones

Espècies traslocades

Total espècies

B1 el Besòs Mollet del Vallès 0 0 0 0 B2 el Ripoll Sabadell 0 0 0 0 B3 el Ripoll Les Arenes 2 3 0 5 B4 el Ripoll Sant Llorenç Savall 0 0 0 0 B5 el Ripoll Comabella 2 0 1 3 B6 Riera de Caldes Palau de Plegamans 0 0 0 0 B7 Riera de Caldes Caldes de Montbui 1 0 0 1 B8 Riera de Gallifa Gallifa 1 0 0 1 B9 Riera de Tenes Parets del Vallès 0 0 0 0

B10 Riera de Tenes Lliçà d'Amunt 1 1 0 2 B11 Riera de Tenes Bigues 2 2 1 5 B12 riera de Sant Quirze Sant Quirze Safaja 0 2 0 2 B13 el Congost Granollers 0 2 0 2 B14 el Congost Llerona 0 1 0 1 B15 el Congost Santa Eugènia del Congost 2 1 0 3 B16 el Congost Aiguafreda 0 0 0 0 B17 Riera de Vallcàrquera Figaró 0 0 0 0 B18 Riera d'Avencó Aiguafreda 2 1 1 4 B19 Riera d'Avencó Sant Miquel de Canyelles 1 0 0 1 B20 Riera de Picamena el Brull 1 0 0 1

B21 Mogent Santa Agnès de

Malanyanes 0 0 0 0 B22 Riera de Vallforners Cardedeu 1 0 1 2 B23 Riera de Vallforners ca l'Esmàndia 0 0 0 0 B24 Riera de Vallforners Cànoves 0 0 0 0 B25 Riera de Vallforners Pantà de Vallforners 0 0 1 1

Taula 8. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Besòs.

41




traslocades Total

espècies L1 el Llobregat El Prat del Llobregat 0 0 0 0 L2 el Llobregat Sant Vicenç dels Horts 1 1 1 3 L3 el Llobregat Molins de Rei 1 1 0 2 L4 el Llobregat Sant Andreu de la Barca 0 3 0 3 L5 el Llobregat Abrera 1 3 1 5 L6 el Llobregat Monistrol de Montserrat 1 1 1 3 L7 el Llobregat Castellvell 0 2 1 3 L8 el Llobregat El Pont de Vilomara 1 2 1 4 L9 el Llobregat Navarcles 0 1 1 2

L10 el Llobregat Cabrianes 0 0 1 1 L11 el Llobregat Balsareny 1 1 1 3 L12 el Llobregat Puigreig 1 0 0 1 L13 el Llobregat Els Bassacs 1 0 0 1 L14 el Llobregat La Colònia Rosal 1 0 0 1 L15 el Llobregat Guardiola de Berguedà 0 0 0 0 L16 el Llobregat La Poble de Lillet 2 0 1 3 L17 el Llobregat Sant Vicenç de Rus 1 0 0 1 L18 Riera de Vallvidrera La Rierada 1 0 0 1 L19 l'Anoia St. Sadurní d'Anoia 0 1 0 1 L20 l'Anoia St. Jaume Sesoliveres 0 0 0 0 L21 l'Anoia Igualada 1 0 1 2 L22 de Bitlles Monistrol d'Anoia 0 0 0 0 L23 de Bitlles St. Quint de Mediona 1 0 0 1 L24 Riera de Carme Carme 2 0 0 2 L25 Riera de Carme Santa Càndia 2 0 0 2 L26 Riera de Tous Sant Martí de Tous 2 0 0 2 L27 Riera de Rellinars Rellinars 2 0 0 2 L28 el Cardener Castellgalí 0 2 1 3 L29 el Cardener St. Joan de Vilatorrada 0 3 1 4 L30 el Cardener Súria 0 0 1 1 L31 el Cardener Sant Salvador de Torroellla 2 3 1 6 L32 el Cardener Clariana de Cardener 1 1 1 3 L33 el Cardener Olius 1 0 0 1 L34 el Cardener La Pedra 1 0 0 1

42

Estació Riu Localitat

Espècies autòctones

Espècies al.lòctones

Espècies traslocades

Total espècies

L35 el Cardener Sorba 2 1 1 4 L36 Riera de Calders Navarcles 2 2 0 4 L37 Riera Gavarresa Artés 1 1 1 3 L38 Riera de Lluçanès Santa Creu de Jotglar 1 1 0 2 L39 Riera de Merlès Santa Maria de Merlès 1 2 2 5 L40 Riera de Merlès Prats de Lluçanès 2 0 2 4 L41 l'Arija Sant Miquel d'Arija 1 0 1 2 L42 el Merdançol Borredà 1 0 0 1 L43 Riera de Navel Navel 0 0 0 0 L44 Riera Gavarresa Olost 0 1 0 1 L45 Riera de Saldes Vallcebre 1 0 0 1 L46 el Baltareny Bagà 2 0 0 2

Taula 9. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Llobregat.




traslocades Total

espècies Fx1 el Foix Pantà de Foix 0 0 0 0 Fx2 el Foix Els Hostalets 0 0 0 0 Fx3 el Foix St Martí Sarroca 1 0 0 1 Fx4 Riera de Marmellar Pla de Manlleu 0 0 0 0 Fx5 Riera de Pontons St Martí Sarroca 0 0 0 0 Fx6 Riera de Pontons Pontons 1 0 0 1 Fx7 el Foix Castellet 0 2 0 2 Fx8 Riera de Llitrà Els Monjos 0 0 0 0

Taula 10. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Foix.

43




traslocades Total

espècies G1 el Gaià El Catllar 0 0 0 0 G2 el Gaià Montferri 1 0 0 1 G3 el Gaià Santes Creus 2 0 0 2 G4 el Gaià Querol 0 0 0 0 G5 el Gaià Pontils 0 0 0 0

Taula 11. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Gaià.




traslocades Total

espècies Fr1 el Francolí La Pobla de Mafumet 0 1 0 1 Fr2 el Francolí El Serradal 2 1 0 3 Fr3 el Francolí La Riba 3 2 0 5 Fr4 el Francolí Montblanc 0 1 0 1 Fr5 el Glorieta El Rourell 1 0 0 1 Fr6 el Brugent El Pinetell 2 0 1 3 Fr7 el Brugent Farena 1 0 1 2 Fr8 d'Anguera La Guàrdia dels Prats 0 0 0 0 Fr9 d'Anguera Pira 1 0 0 1

Taula 12. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca del Francolí.




traslocades Total

espècies Rc1 Riera de Riudecanyes Montroig del Camp 0 0 0 0 Rc2 Riera de Riudecanyes Duesaigües 1 1 0 2

Taula 13. Nombre d'espècies autòctones, al.lòctones i traslocades de les diferents localitats a la conca de la Riera de Riudecanyes.

Facultat de Biologia Departament de Biologia Animal

Documents

Annex 1: Resultats Conques Internesaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/annex_conque… · El present informe recull les dades de camp corresponents a les Conques Internes