Mrs.rir.r ANra {'Tet

Molleti el caweratgeper Jaume Vilagines

Hinori,rdor

lNTRoDrJacro*

ran part dels habitants del Vallas, entre ells els de Mollet, podencomprovar a travcs de la seva experiancia personal (quan es traslla-den a una localitat veina o a la mateixa capital) que viuen en un pai-

satge que forma part d'una gran irea urbana, I'irrea metropolitana deBarcelona. La ciutat s'est€n urbanisticament de forma radial cap a les comarques velnes. Barcelona actua com un pol d'infludncia, com generador ireceptor d'energies de la seva irea metropolitana. Les activitat econdmiques,els fluxos laborals, la centralitat cultural, com aspectes m6s destacats, fan deBarcelona un referent essencial en la vida dels municipis de la connurbaci6metropolitana.

Mes enlla d€ les comarques veines, Ia ciutat exerceix una influanciasobre tot el territori catala, com a centre de poder, nucli financer i nuscentral de comunicacions.

Perd el paper actual de la capital, en relaci6 amb el territori circumdant, no €s una novetat dels daners temps.

Histdricament, la ciutat ha exercit un influx notable sobre el territori quel'envoltava. A l edat mitjana se l'anomenava "cap i casal". Des de I origen dela Catalunya comtal, en l'apoca medieval, la ciutat va esdevenir el c€ntr€politic dels comtats cristians catalans i m€s endavant va convertir-se en laseu reial de la confederaci6 catalano-aragonesa. l, influancia basada en elpoder polftic va anar acompanyada amb el paper de pol econbmic

-nascurd'una intensa activitat mercantil- que va ajudar a transformar lescomarques de m6s enlld del pla de Barcelona, com el VallCs. La informaci6existent indueix a pensar que el desenvolupament econbmic que va viure la

* La bas€ de Iacrual article correspon a una conterancia pronunciada el 5 de novembre de 1999

per lautor a la sala de plens de IAjuntahehr de Mollct del Vallts, anb modu del lliuramenr dela placa dc carrcr dc Barcelona al municrpi de Mollcr per pan d.lAssociacio Consell de Cenr.La transcripcib dels documents que sesmenten a larticle cs de Xavier Pdrez.

25

loTela

ciutat de Barcelona en els segles Xlll i XIV tambd va rep€rcutir a les

comarques veiines.

De tota manera, la relaci6 de Barcelona amb €1 territori circumdant

durant l'edar mitjana va tenir una manifestacid que anava m6s enlld del

camp econdmic o politic. Es tracta del Carreratge, fenomen interessant iimpoltant per al desenvolupament del rdgim municipal de les localitats

afectades, que es va donar al final de I'edat mirjana, a finals del segle XIV igaireb€ durant tot el segle XV'.

EL CARREtuqfcE

I carreratge va consistir en l'agregacid de diverses localitats al ragim

Ejuridic de la ciutat de Barcelona, de tal man€ra que passaven a gaudir

dels mateixos drets i de les mateixes obligacions que qualsevol carrer de la

ciutat. Passar a la juisdicci6 barcelonina suposava formar part del

patrimoni reial, com ho era la ciutat comtal, perd sense que el monarca

pogu€s actuar sobre les localitats de carreratge m€s enllir del que els

privilegis barcelonins ho permetien, 6s a dir molt poc.

Mollet va accedir a la condici6 de carrer de Barcelona a finals del segle

XIV despr€s d'un proc6s no gaire diferent del que van tenir altres localitats

catalanes. Amb l'obtenci6 del carreratge, Mollet aconseguia la base del seu

ragim municipal, el que li va permetre regir-se sense cap interferancia

senyorial durant m€s de tres segles.

El carr€ratge apareix per la confludncia de tres inter€ssos diferents; per

una banda, va ser determinant la pretensi6 reial de recuperar gran part del

patrimoni reial que havia estat venut a magnats per satisfer les mancances

de la tresoreria reial; per altra banda, hi havia l'inleras dels habitants,

especialment dels prohoms locals, d'alliberar-se de la submissi6 senyorial a

la qual la monarquia els havia abocat, en vendre la jurisdiccid de la seva

localitat; finalment, hi havia I interds de la ciutat de Barcelona, que obtenia

m6s contingents per al seu exarcit i tamb€ el prestiSi d'ampliar l'ambit

terdtorial del seu poder.

Mollet havia estat una localitat ("iioc i Pdrrdquia', diuen els documents)'

que depenia de la jurisdiccid del bisbe de Barcelona, pero que en el segle

XIV va passar a ser patrimoni reialr. Abans del s XIX, la jurisdicci6' ds a dirles funcions, que ara s6n inquestionablement pribliques, d'aplicar la llei'ordenar la convivincia i de recaptar impostos, podien ser de ragim pliblic o

privat. A Caralunya hi havia territoris i localitats de jurisdicci6 reial, que

depenien directament de I'administraci6 priblica, com ho eren Gallecs'

Parets i Mollet; de judsdicci6 eclesiastica, ds a dir depenents de bisbats,

capitols catedralicis, parrdquies o monestirs,depenens d'algun noble.

26

de jurisdiccid nobiliaria,

MrscFr.r,\Nr^ {oTet

4 sb sumn! 4 vr.dCd

2sl.',€n*4Mjllryld

65sdP.'p.!.d€M.'da

F,?. t. Mapa de les localitats que van ser ca(ers de Barcelona.segles XIV i XV

27

yoTcl MJS(JTI I ANIA

Aixi, doncs. inicialment eren els delegats del monarca, veguers,sotsveguers i batlles, els que havien de jutjar, mantenir l'ordre i recaptarimpostos a Mollet. I, com Mollet, moltes altres localitats formaven part delpatrimoni reiall.

No obstant, els monarques havien practicat, des de molt temps enrere. elcostum de vendre parts del patrimoni de la monarquia per satisfer lesn€c€ssitats financeres reials5. La urgancia de fer front a un immeclia!conflicte bal.lic feia trontollar les finances de la monarquia i la venda d'unapart del patrimoni era la soluciri m€s ralpida i facil. Aleshores es recorria a

un noble. a una institucid ecl€siastica o fins i tot a una ciutat. sobrats de

diners, que compraven el dret jurisdiccional sobre una o varies localitalsque pertanyien a la monarquia. En la carta de cessi6 es podia determinar quehi havia un periode de temps en el qual el monarca, si relornava la quantitat.podia recuperar el patrimoni venut. Era la carta de gracia .

La practica de vendre el patrimoni jurisdiccional va esdevenir tanimportant que, a finals del segle XlV, els monarques successius van decidirque calia fer una acci6 per recuperacid del patrimoni, que anomenarenredempci6; especialment important va ser ia tasca que va fer Marti l'Huma(I396-t410)". El seu antecessor, J oan, primer com a lloctinent del seu pare(des de 1363) i d€spr6s com a rei (1387-1396). tamb6 havia iniciat accionsper tal de recuperar el palrimoni \enul .

de Planella, donzell,el que tenim i el que

a tu i als teus i a qui vulguessis pcr Jranc iens correspo a os1hfes cl rci i a nos^hrc

VENDA DE L{ juRrsDrc(ro DL MOLLET

f a juri*diccio de Moller va ser venuda en el regnar Je Pere el Cerimonro5.Llanl 1381. juntament amb la de le) parroquies \ernes de Parels r

Callecs. a Marc de Planella. per la quantilat de 15000 sou5: er r.nem.. Mat,Iliure ctlou.. tots el llortincnt..

als llocs i parrdquir de PdrcB, Ae MoIIct i de Gallecs.. i heu pdgat quinze milsous de moneda de Barcelona ae rcm..."n. El documcnt de la venda el firmenel lloctinent del rei Pere, el seu fill Joan, que actua en nom del monarca, ieli c)rrrecs mes rellevants de I'administraci6 reial de Catalunya, el batllegeneral de Catalunya, el m€stre racional. alguns consellers i el tresor€r reial.

El document de la venda especifica que I'operaci6 es va fer per satisferles quantitats i els interessos que se n derivaven dels prdstecs que s'havienfet per la guerra de Sardenya i per altres urgancies del regne. Els deutescreixien rapidament i calia solventarlos: "per restaurar el regne de Sarden1a.-,,,am manllevar a mogobell unes qudntitats, els interessos ae les quals crtixienmok.. sin6 (es satisfan) en brewtot superarai la cdpdcitat de recaptdci6.. perctixb .l tei i jo mateL\ (el lloctinent), dcspras de delibtrutho i amb m.L\imacotd.. Aecidim per salisJer lct quantitat del przslec i els selrs interessos.. lendr€i dliendr casteils, viies i llocs propis, de dret directe, en feu, jurisiiccions i ahrtpart del batrimoni pel preu que sigui possible"'

2a

lder

rtq 2malge de Joan (rer

I 38/ I 196) Ror ]egenea dq( de9 (omtesde Barce ona rrertd Ara96 Mone{ r dePoblel Segle XVfont H\tono de Itpona.

La venda de la jurisdicci6 de Mollet entrava en un pla de reg€n€racl6financera de la monarquia. Era una soluci6 d'urgancia com el dlocumentespecifica, perqua les obligacions linanceres es menjaven Ia fiscalirat_ Lavenda de Mollet. Parets i Gallecs formava part de l,oferta de part delpatrimoni reial.

En el regnar de Pere el Cerimonids els conflicres bal.lics a l,exrerior. comIa guerra contra Casrella. la disputa pel domini de l,illa de Sardenya i elsenfrontaments pel control de Sicilia. i alguns conflicles a l,interior. vanesgotar la hisenda reial. Les epidCmies que van assolar el pais tamb6influiren en l'agreujament dels comptes reials. El moriu que va dur a Iavenda de la jurisdicci6 de Mollet estd relacionat amb la guerm de Sardenya.La revolta dels Arborea amenaqava la continuitat de la presancia catalana al'illa. En el conflicte hi participaren les potCncies de Ia zona, g€novesos ivenecians, els primers eren competidors comercials dels catalans i maldavenperqui els catalans perdessin l'illa.

l-a vendatra sobre la jurisdiccl6 qu€ tenia el rei sobre el terme de les lresparrdquies. Es a dir. el monarca es desprenia de la prerrogatrva judicial. del"mer i mixk imperi, de loto Ia jurisdicci' aha i bl'.ixa, ci\)il i ciminai'.', i de rotaltre dret que el rei reconeixia tenlr en el present o en el futur i els drets queexercia €l monarca sobre les coses i els homes i dones, segons dererminavaIa llei i els costums. Tamb€. el comprador podia conirolar els camins

29

/oTer MIs.:FI 'IANIA

publics, fer hosts i cavalcades lliurement i recaptar impostos feudals, comtoltes i qudsties. En relaci6 amb els drets de justfcia , el comprador adquiriael poder d'erigir forques i mitges forques, costells, perxes i asumia el dretd'assotar, mutilar orelles, mans, peus i altrcs membres; tamb€, adquiria el

poder de condemnar (expulsant, relegant, confiscant i penalitzant els

delinquents) i perdonar".Les caracteristiques de la venda concedien a Marc de Planella la plenitud

de lajurisdicci6 sobre el territori, de tal manera que l'autoritat reial quedava

al marge de les atribucions que li eren prdpies, com a poder ptiblic- Els

habitants de les tres parrdquies quedaven sotmesos a l'aplicaci6 de la llei(aixd si, comuna a tot el territod de Catalunya) segons Ia voluntat del seu

senyor i dels batlles o vicaris d'aquest, de tal manera que perdien lapossibilitat d'apel.laci6 en cas d'arbitrarietats.

MARC DE PLANELLA

arc de Planella era un membre de la petita noblesa. Era donzell(" domicellus'). En el segle XIV la noblesa catalana formava el brae

militar de les Corts i es dividia en diversos grups segons el seu rang i segons

el seu poder econdmic i politic. Un€s poques families formaven l'altaaristocrartica, els barons o magnats, que tenien m6s poder territorial icapacitat d'influancia politica. A part hi havia els cavallers, que eren m6s

nombrosos i que com els primers havien fet jurament d'armes. Els donzellseren equiparats en rang i privilegis als cavallers, perd es caractedtzaven per

no haver fet jurament d'armes. El titol de donzell es va acabar associant als

membres menys importants de Ia noblesa catalana.

Els membres de la petita noblesa no solien tenir un patrimoni gaire gran

i buscaven en els cirrecs de I'administraci6 i en les institucionseclesiasriques fonts d'ingressos i formes d ascens social. En el segle XIV unPere de Planella, que no sabem si estava emparentat amb la familia d'enMarc. va arribar a ser bisbe de Barcelona. Tambd observem un altre Pere de

Planella, que firmava el document de la venda de les parrdquies de Mollet,Parets i Gallecs com a camarlenc reial i un Ramon de Planella, majordomdel seguici de la infanta reial''. Tarnpoc sabem si hi havia alguna relaci6familiar entre ells i Marc de Planella- En tot cas, resulten bones mostres de

membres de la petita noblesa ("milites") que trobaven en cir ecs cortesans

la possibilitat de promoci6 social.Marc de Planella, amb la compra de la jurisdicci6, estava fent una doble

inverci6. Per una banda adquiria una font d'ingressos segura. perqud el

control de la jurisdicci6 generava unes rendes abundants, ja determinades,o obtingudes per l'abris arbitrari. L'interts que van demostrar els habitants

30

\l \tl11]i/l tiix Prrub del

\h a.

Eit (Tone de ltdla)

Cen tus)

[:

ks-n,

lloll6l d6l VdlA.

t_l1Lli-

) ).)t.ts-

loTet

3!

aproxrmada de la JUnsdrccd de [4ollet, Parets Gale(!F,9 J A/apa de I

idet Mrs.Fr.J ANra

de Vollet. Paret: it allecs. per redrmir-'e del domini de Marc de Planella lap€nsar que el seu senyor els constrenyia financerament, tant com perdesitjar tornar a domini reial, pagant una quantitat molt elevada de diners.L'altre objectiu de la compra era obtenir un patrimoni territorial impo(ant

-que en la mentalitat de la noblesa sempre resultava atraient-, productiu

i forqa habitat. al voltant de la casa senyorial.Marc de Planella va comprar lajurisdicci6 de les localitats que estaven al

voltant de Ia seva casa senyorial. Per un document posterior a la compra-venda, sabem que Marc de Planella i la seva mare, Blanca, eren els senyorsde la casa de Vilatzir. I'actual Torre de Malla".

En el segle XII apareix a la documentacid una familia que adopta elcognom de Vilatzir i que residia on ara hi ha Torre de Malla (Parets). Lafamilia es remunta genealdgicament al segle anterior, en el qual els seus

membres eren vassalls del monestir de Sant Cugat i dels Montcada. Els seus

de:cenJents els trobem en el >egle XIll i. probablement. en el segle XI\ e<

van emparentar amb els Planella fn el 5e8le Xlll la casa *enyorial jacomenea a anomenar-se Torre de Malla ('Castnrm dt Malleatho")", encaraque el toponim Vrlatzir es mantenia en el segle XIV com a casa-lorta:" domus.. de Vilatzir"'0. En els nobiliaris catalans consta una familia Planella.que residia a Moia (on hi reposen les despulles de Pere de Planella, quehavia estar bisbe de Barcelona) i tenia diferenres branques a altres indrers deCatalunya''. La coincidEncia de cognom potser no €s suficient, perd cabriala po5sibilrtar que Marc r el seu pare Bernat. ambdos noble: de baira e:rirp(donzells). fossin d'una branca secundiria de la familia Planella de Moia. iMarc. amb la.ompra cle la iulisdic(io. volgue\ potenclar la:eva nrssaga a

partir d'un extens i productiu domini senyorial al voltant de la sevaresidancia, situada a Vilatzir.

I-A RFDFMPcTo

f a venda de Mollet. Parers r Callecs es va fer amb carra de gracia.lr Acollint se a aque<ta pos'ibilitat. I'any I 185. els home. de la univer*itatde les tres parrdquies presentaven la peticid, que va ser acceptada per lamonarquia, de retornar a la jurisdiccid reial. La petici6 es va fer directamental rei, el qual va trametre I ordre per carta al seu primog€nit, aleshoreslloctinent de Catalunya, l'infant Joan, perque s iniciessin les gestions perretornar a jurisdicci6 reial les tres parrdquiesr!.

L'acord de redempci6 va ser firmat per l'infant Joan, com a lloctinent, iels prohoms representants de les parrbquies, uns dies m€s tard. A la carta deredempcid hi consten els acords (capitols) als quals s'arribd''.

La monarquia acceptava Ia recuperaci6 de la jurisdiccid sobre lesparrdquies de Mollet. Parets i Gallecs perqua els habitants de les parrdquies

32

{'Tet

Transcripcio adaptada de a carta reia que ordena I n cidel proces de redempcio.ro-mdrc 1385.

es comprometren a recaptar ells mateixos la quantitat de la redempci6: ,'els

homes i unirersita.ts Ae Mo\let, Pdrets i GaIIecs.. desitiant tornar a Ia yostala

dolga senyoria us oJereaen que pagaran deis seus ingressos la setta redemp-citi"'0. Per recaptar la quanritar d€ la lluicid, els prohoms de les parrdquiesvan demanar i se'ls va concedir l,autoritzaci6 de crear sindicats, €s a dirgrups de representants de pagesos, amb l,atribucid de recaptar talles i altresexaccions amb la finalitat de reunir la quantitat de redempcid, que devia serabonada al senyor feudal a trav€s de la taula de canvi de Barcelona.Probablernent, els impostos que van recaptar-s€ a les tres parrdquies no vanser suficients, perqud encara l'any 1395, dos desprds que es fes el carreratgeamb la ciutat de Barcelona, els representants de les parroquies demanavenal rei Joan I el dret d endeutar-se per saldar els deutes pendents. El reijoanacceptava la venda d'un censal mort per deu mil sous barcelonesosr.

comprometien ells

Tambd es concedia als habitants de lesoficials de Ia monarquia (del veguer i delresistancies i violdncies (" mahractaments" .

tres parrbquies la prorecci6 delsbaLlle) davant de les possiblesdiu el documenr'r) dels homes

podienreunir

de Marc de Planella. Els Planella, que vivien en el territori de la jurisdicci6,oposar resistancia a les actuacions dels habitants, que

una quantitat important en impostos entre els veins. ElsMarc de Planella podren actuar amb inttmtddcio ivrolencia da\anl de ld

quan es faci el pacte de carreratge amb la ciutat de Barcelona, els planellaaconseguiran que els seus masos feudals (cinc de parets i tres de Gallecs) no

pdrdua d'una font de poder i de diners imporranr_ Mds endavant, I'any 1393.

entrin en I'acord de careratge,. Tambd, encara l,any 1399, Marc de planellaI acon\e8uir el reroneixement ofirial a la

havienoficials

de

de

<EI reiMoh e\ttmat primogenit Hcm delibetat recupetar i reduit al nostre i yo:trepatrimont ler patroquies de Sont Vi,en,, de Mollct, de sant Lsrev de parets,de Sanla Maria d? Galler s. dtns de la teguet ia dc Bartelona, les quals te engo(s.\sio .n t,lat, de Planclla pct ttol di tenda amb la,arta de gracia a ellleta.

s pofti)quiesI per Ia donacio que els ptohoms i lJniyer\irct\ de Ie\ ?\mcntodeens han fet lliutemcnt t pcl desig quc tenen de tomat a ]a nostomb la pro.me\a de pagat el preu de Ia redempcio. el, hi hem toa.ixt sigur f immediaLamenf i qut Ie\ rut tcs |ue u\ Jat an. mon?lliurades lanqun de drcts da ,sgs11 ,1o1 ,o^'no<ah'tes goudin.concessn es poca pet proJ\ qrc ens lan.Lliurada a Gtrona a 20 di+ de mar( Je l'an) 1J85".

ra senyorio,,ncedit. I queu que siguinCar aquestcl

Blanca, la seva mare. van

33

/oTee MIs.:FI 'I AN IA

jurisdiccid sobre els seus masos senyorials, almenys sobre alguns aspectes

de la jurisdicci6 civil]'. Aixd demostra que els Planella no van acceptar de

bon grat el retorn de la seva compra a domini reial i fa pensar que la feinadel sindicat de prohoms que treballaven per aconseguir els diners no va ser

massa f,lcil.Un darrer acord en el pacte de redempci6 plantejava el futur pacte de

carreratge. Els prohoms de les parrdquies van expressar la seva voluntatd'esdevenir carrers i membres de la ciutat de Barcelonar5. Mantenir-se sota

la iurisdicci6 reial suposava poder tomar a ser venut en un moment de

debilitat financera del monarca i haver de pagar altra vegada la redempci6,com li va passar a Moiir, que va haver de redimir se dos copsro.

Quan els prohoms de la localitat negociaven la redempci<i soliendemanar alguna contrapartida per I'esforg que feien les comunitalsvilatanes. Normalment, el rei els oferia la promesa de mantenir-los a

perpetuita! dins de la jurisdiccid reial. Perd aixd tampoc €ra suficienl; els

deutes podien m€s que qualsevol promesa. Els vilatans sovint demanaven

que es vincul€s la seva localitat a una gran ciutat que gaudia d'un rdgimjuridic autdnom.

La ciutat de Barcelona tenia una sarie d'antics privilegis (que es

remuntaven als monarques francs, perd que es van ampliar notablement en

el segle Xlll, en els regnats de Jaume I i Pere II) i la forqa politica com perfer que es respectessin els seus privilegis. Mollet, Gallecs i Parets vandemanar esdevenir carrers de Batcelona: " considerant la |oluntat dels esnen-

tdls llocs i pafti)quies d'esdevenir IIoc i membre ae Ia ciutat de Barcelona"')1.

CARRERS DE BARCELoNA

lT o va ser lins Ianr I lqj que el* habitants de Mollet, Parel' i CalleLs van

l\ pu..rru d"pendie del ,eg,rn barcelonr. Probablement. el temps que va

transcdrrer entre la redempcid i el carreratge es va deure a la resistincia de

Marc Planella a acceptar els fets consumats de la redempcid. Era frequentque els senyors qu€ veien com la inversi6 que havien fet se'ls esmunyia,reclamessin a la justicia, encam que les s€ves protestes no solien reeixir. Elrerard tamb€ es podria haver produit per la calma i atencid amb qua la ciutatestudiava els casos de carreratge. Un cop feta la redempci6, la ciutat haviadacceptar la incorporaci6 de la vila-carrer I per fer-ho es prenia el seu

temps.

L'any 1393 el rei Joan firmava la cessi6 de la jurisdicci6 de les tres

parrdquies als consellers de la ciutat de Barcelona. Del pacte s'excloien vuitpersones i els seus masos (Joan de Parets, Francesc Rabaga. Bernat de Puig,

34

M!S'EI L NIA !'T*{"!tYf F

\P \Ir') ?1rtr"

*ill "J"-:.,,""d* ;./ f;* p"1''" ev 14^'.^ J;" 9 " -l,4 7

ug;'*i$ffi*tS#*qjffia*#:' #rH: kJr';l.; e #r"$i#*-"/ ,

"t" " l\'" s.'e'L""i "-'- e'*J fe <i"' p '-^ Y^:'^ "$ *"(.v;^ ^^'"ilJ,:*;l A;' -'-'---d,;l;* v''l*I *-"-ii--:**'j,-

^J-'*, ^l;'sa";-'; &^'-$"-ae i*'z 'Y"ii t^N.vq-m n

^* u01*'o'* ru rfralr Tnrrvr *^ t/" ' - L J

t.*r-,'**'j,- "J-'*, J; sa";-'; &^"l"-ae i:l 'V,C"*;u.s;, -r-1pi/'* -."6,;; f.*';' '5"-s:':1^ '/^*-,'g^*; -$b'ir -r-lr'r,i'.J Rrun^'r

"t^ ^q;q(.*"$ r$;'rir n,^r-,r; "{ fr r-"t* f :'2

*$"##*tHffiffi#*{"r*:*i,"

' " iJ*- r **s L*rL; ," mJuK r".d". si\ vc)sry"t^Ll*i'"''t i-. r*'i \"it"' i i^;N,ri.rtr'i.si{;..4'"!1'fu

t*4,fu; t+'t,1x^g"r) *r1"., . , lwiN^f-o'\a2it*.1,fu; ft,'4i+"f.,'. *rL, . , fai*4*-''\-\2t,..* ;^f,, ^!-^6, F!".,lt,u -' F"^t .d t,I*- W! Nf" X7^'J"

'^!pgi";1,;1#,a*q;,*.ffi 'fi r*;Er-

ll- re tl*w'"-.lp"rY-.:.'0,

Feproducc o de prirner fo i del docLrment de la concess 6 reia de Carreratge:'Pro civ tate Barchlnone et hornin bLrs parroch arum de Mo eto,de Paretlb!s

ct dc 6; echs.2S lulo ll9l.

35

f'TesPere F Vidal i Arnau de Call, de Parets, i Bartomeu Blanch, Antoni Caplanai en Febrer, de Gallecs), perquE eren dominis de Ia senyoria feudal dels

Planellars

Uns mesos m{:s tard" com passava en aquests casos, un delegat de laciutat va prendre possessi6 solemne de l'autoritat sobre les parrdquies.

Coneixem com esdevenia la cerimdnia, per una cdpia de l'acta de pressa de

poss€ssid de Moia. La ciutat enviava un delegat, conseller de Barcelona. Els

homes de lloc eren convocats a so de cimbals i per manament de I'autoritatpdblica a l'esgl€sia de la localitat, on es feien normalment les assemblees. El

conseller de Barcelona feia llegir per un escrivil els capitols acordats entre

Barcelona i la localitat. Seguidament, el conseller demanava que li donessin

possessi6 del lloc, cosa que es feia mitjangant el jurament sobre els quatre

evangelis dels homes presents i tamb€ dels sindics locals, i es feia laprestaci6 d'homenatge de boca i mans (bes a la cara i imposicid de les

mans), en una cerimdnia de pur estil feudal. Posteriorm€nt, el consellerrnanava fer una crida duna ordinaci6 que establia que tota penona que

v€nguds coses a pes o a mesura port€s els seus pesos i mesules perqua

s'afinessin i s'hi posessin el senyal de Barcelona; aixi mateix es manava posar

el senyal de la ciutat als llocs emblemitics (com el frontispici de l'esgldsia).

El pacte de la ciutat amb els seus carrers establia una sirie de drets id'obligacionsrn.

El nou carrer havia d'adoptar el sirnbol herildic de la ciutat (a Molletestava al portal de la vella esgl€sia gdtica i es va esculpir tamb6 en una de

les gdrgoles del campanar). Havia de participar en l'host vernal de la ciutatde Barcelona i integrar-s'hi. Havia d'acudir en defensa de la ciutat, si era

atacada- Havia de consultar la ciutat en els afers importants- Havia de

demanar permis per emetre deute public (censals). Podia rebre ajuda de la

ciutat, en cas d'atac. Rebia la promesa que la ciutat defensaria la vinculacidde la localitat a la Corona (6s a dir, mai seria venuda o empenyorada). Es

gaudia, en general, dels privilegis i exempcions de la ciutat, entre ellsalgunes imposicions d€ caracter pfblic. No queda clar si el nou carter havia

de pagar algun impost a la ciutat, encara que probablement no ho havia de

fer.La ciutat obtenia pocs beneficis econdmics del carreratge. Potser, per

tenir la potestat de repartir les calrregues impositives entre els seus carrers ibaronies, podia negociar una contribuci6 mds ajuslada. Perd els beneficiseren m6s de tipus politic i militar. Sobretot, enfortia la seva host. La

possessi6 dun exarcit propi donava a la ciutat una independancia politicamolt gran. [-a seva capacitat de resposta va quedar demostrada a la GuerraCivil del segle XV Politicament, obtenia m6s influencia a les Corts i el

prestigi d'estendre la s€va autoritat (i la seva ensenya) molt m€s enlld de les

seves muralles.

36

{oIqt

!,i

lonr pr l-..1. i! r ro. ir h.r! a a ,en\,n hcl.r d ( de Bar(e ona

Fr PRrMI R RI,(,1\i vL.\t( lt\l

p.r a V,rllcr Prrcl. r ('allc(\ (l \aIIcralg. \s lcntt l.t llnportan, ta dc crear

-f la b.r-. cl.l *cu rcgrnr tnullt(lpal l cxfrc\\lo un vcr\llalem'(unrversrtat) amb la qual els docunren(s es referien als habitants dels tres

llocs cns mostra un €mbrio dorgan munrcipal. Probablement, aquesta

prim.ra organirzacio municipal ja acluava abans. almen)s a Mollet' Pero

va ser anrb rl carreralge que va csdevenir ohcial un primer drgan de govern

dc la unrversrtat dels habrtants de les tres parroquies. La figura cabdal era el

batllc. que depenia de ladnrtnistracto relal. Era escollit a parlir dunaproposta dc lassrnrblca dels poblcs. El batlle. com a representant del rer.

tenla [uncrons lurisdiccionals t executives; tambe presldia I assemb]ea dels

tres pobtcs l goveriava amb laiuda de consellers. Aquesl elemental regim

munrcipal. sorgil del carreralge. es va consollCar r ampliar amb una

concesslo que cs va fer lan)' 1571".

€4; 't

[i

quatrc segles conJunlamenl la problenratrca local. perqui compartien les

rnatclxes lnstrtrlclons de govcrn r per tanl els maleixos problemes l, unio

Tambe el carreratge va fer que Mollet. Parets i Gallecs visquessin m€s de

1

a7

f"Ter Mrs.Fr 'r nNJ^

institucional de les tres pandquies s'inicia potser amb les gestions per Ia

redempci6. Quan els representants de les localitats es mobilitzen per desfer

se del domini senyorial, comenea a forjar-se un primer embfid d'instituci6municipal, que actua conjuntament. Aquest primer embri6 es consolida

amb la possibilitat de crear sindicats i tenir sindics o representants que

tenen la capacitat legal de tecaptar (1385). El terme ' universitat", en

singular, per refedr-s€ a la congregaci6 dels caps de familia de les tres

localitats, demostra que la vinculaci6 ja va comengar a forjar_se en el proc€s

de venda i posterior redempci6. Finalment, amb el carreratge es va

consolidar la independancia de la gestid i es van definir els brgans del rdgim

municipal.

El carreratge, per tant, no va ser simplement un fet destacat en la histdriaremota de Mollet. Va ser un moment important per la transcendancia futuraqu€ va tenir. Durant segles el rigim municipal va quedar marcat per les

seves implicacions juridiques. Tambd durant segles. Mollet, Parets i Gallecs

van conviure no nom€s com localitats velnes, sin6 comparlint la mateixa

problemadca, perqua tenien les mateixes institucions de govern En el segle

XVI els representants de la universitat de les tres localitats es reunien a un

lloc equidistant, als roures d'en Manent, a I'actual Can Rosr'. Alla discutieni prenien les decisions pertinents; amb independancia, sense ingerancla

senyorial. Ho feien no gaire lluny de la Torre de Malla, des d'on, uns segles

abans, se'ls va intentar sotmetre a la dominacid senyorial El carreratge ho

va impedir.

EL PROCES DEL CARRERATGE DEPARETS I GALLECS

MOLLET,

Venda de 1a jurisdicci6

RedempcioI385

Carreratge

3a

l'Tet

L Sobre el Carrerarge, vegeu F€rrer i Mallol, Ma. Teresa, El carrcruqe de Barcelona, dins a 750aniversari dels privilegis atorgats per Jaume I a Ia ciutat de Barc.lona. 1249-1999.Barcelona, 1999. Sobre el Carreratge alVallts,v€8eu Comas, P 600 anys de carrerarge. Cardedeu. 1984. Finalnenr, sobre el carrerarge d€ Moller. vilalinas,l. rEpoca nedieral,

^Mol€do-Moll€l. 993'1993, Mollet delvall.s, pass.48-50. Vegeu l'abast del fenonen delcarreratge de Barcelona a la ligu.a r

2. P€r exemple, (lo.ir st pano.hiis...,. ACA Reg 1699 (1381).L Vegeu, vilaginas,J. fEpo.an aiercl ,ples.47-50.4 Sobre l'administ.acid del terriroria les aLrees dejurisdi.cid reial, vegeu, Lalinde,J. Lajuris-

diccidn r€al inf€rior en Cataluna, Barcelona, 1966.5. V€geu, en general, Sinchez, M. El naixemenr de la {iscalirat d'Estat a Caralunya (segl€s

XII Xlv), Girona-Vic, 1995.laDror recull la dua que (el rei no podiaviure detque eraseu,(prg. 87) i Ia seva obra passa revisla als dilerents intents de la monarquia per aconseguirels tons n€cessaris per satister les denand€s prdpies i els deures arrossegars, ler que no eraexcepcional a les ditereDrs monarquies d€ lapoca.

6. Veg€u el sisrema de lalienacid delparrimoni com a tonr desesperada i immediata d'ingressos en el regnar de Marti IHuna (1396-1410), a Ferrer i Mallol, Ma. T. EI Pdirimoni reial ila rc.upercci' dels senlotirsj,risdi.cionals cn ek Esiats cotalano drcAon?sos aIa fi del sellexlv a Anuari de estudios nedievales, annex 7, Barcelona. r970 7r, pigs. 152-4>2. Sobrela (cana de gracia), vegeu la piLgina 36a.

7. Vegeu, Ferrer i Mallol, M^. T. El Patinoni rcial i la rccuperccia .lels se yorius junsdic.io

8. t...r.ndimns... er co^.edinls lobir mdlrho de Pldn.lb aoni@llo et wstris ac quibus rol&.rillsptryttuo per propriun liberuh et lra^chun abaiun... (tattn quad habenus rel haberc Aebetseu dcrenrs... doniius R.t sr& nos di.rus Du... in lo.is .t pattochiis de Parcts, .le Mollet etde Gall.chs....r lobis rehdimus, d€dislis el soivislis nobis.. Elidecitr. 'lille soltdun moneteBarchinone ile terno...: ACA, ReB. 1699 (13 naig,ll81).

9. (pet restauruhdo Sddi&n Rcgnun... nanlela,nl.$ ad ogobellvm presentes quantitateshutusqve cre\it tt .o^dit... proptet dicti mogobili...

^isi bre\iter et clerit / sol!.nt hfius quan-

utatts dictun ogobellu roraft substantia di.ti ao ini regis.t nosti ai1i... qricElid anos-tris subditus prccare (pos\en!)... pro.Jsolv.ndr di.Iis qrcnrirdlirus...(e!) nogrbillis p,o eius,de et pro utiltarem rci pttblicon

^ostr. delibenm$ renaere et aliencrc prcpria castrc, \illas

et loca nos/ra e.iam insignia n.cnon leuam, jurisdictionem et alia parn o^ialia bona Mslra...,r ACA, reg. 1699. El nogobell en l inleras que saplicava damunr €l capital presrar.

O "Jruhchuft alodixn ne m et mLxtuft imperiuft et omnimodas iuti/niot aham er baixah,ctlile et cttmin,lon...,: ACA Reg. 1699 Li j urisdiccio era el poder o legftima au toritar pergovernar i posar en execuci6 les lleis, i l'impe.i era la facultat d'usar la coaccid i la co€rcidper exercir lajurisdiccio. Lalajurisdiccid abasrava crims o delictes civils de major enlirari la baixa les que afectaven a delictes o crims menors, com robaloris El mixr imperi s'e-xercia sobre delictes I falles m€nors, i el mer imperi portava a aplicar castigs imponanls,que podien implicar la mutila.io i al(res suplicis fisics.Lereccid de costells i forques denoslraven la potestat sobre el mer imperi. Vegeu al res-p€cre Fener i Mallol, Ma. r El Patrinoni reial i la rccup.racin aek senJorius jutis.liccio-nak..., pags 157 158.

l vegeu, AcA Reg. 1699 (1381). Les forques. mirges forques, cosrells i peBes, a parr de serinsrumenls de punici6, es couocaven en llocs pfblics i visibles pe. denostrar el poder.oeniliu de Iaubritat.

2. El brsbe Pere de Planella i el camarlenc reial fomaren pan de la nissaga dels Planella, tani-lia noble que tenia la seva iesidancia a Moia. vegeu, Garcia Carratfa, A. i Garcia Car.afia,A. Diccionario h€rrldico y geneal6gico de apellidos espaioles y americanos, vol.70,Madrid, 1953, piLgs 163-166. Ranon de Planella, majordon de la infanra Violanr, proba-blemenl fornava pan de la mareixa tamilia. Ve8eu, cirona, D. ltinerari de I'infanr enJoan,primoganit del rei Per€ lll (r350'1387), Valencia. 1921. prgs. 127, 129, 142 i 158.

39

/oTet MISCEL.LANI^

rl. Vegeu el mapa de la juisdiccid i la situaci6 de la casa senyorial (tigu.a 3). La masia de

Torre de Malla actualmen! forma pan del terme municipal de Parets det Vallas.

14. Vegeu, Vilagin€s,J. LEpoca tnedierai a MoledcMollet... pag. 34.15. Rius,J. Cartutano d. Sant Cugat del Vall.s, vol. l, Barcelona, 1945-47, doc. 1320.

16. AcA Re8. 2192 (1399).17. Sobre la familia dels Planella d€ Moia, vegeu la nota 13.

18. La carta d€l rei al seu fill conminant lo a iniciar les gestions per al retorn a lajurisdiccidreial de tes pandquis de Mollet. Parets i Gallecs estA a ACA Re8. 1560 (1385).

r9. ACA ReB. I802 (r5-abril-1385).20. * los fionens € univrrsitars Ae Mollet, Parcts i Galle.s... desitjant tomat a la losia aolea set

yona ws oJlere que de tur propia r^oneda pagarcn to pr.u d. lur r.demped e de les dites juns'di.tions...,i ACA Reg. 1802 (1185).

2l ACA Reg. l9l0 (1395).22 *pd let los dits sindi.ats e ptocwaeio s los hoh s dessus dils no sisn hdkra dars per lo dit

Marc ae Pbnella o pq lurs lo.iinenl5...,. ACA Reg. 1802 (1385).

23. ACA Reg. 1907 (1393).24. ACA Reg. 2192 (r199).25. (E que els honds ae les diLes psftoquies Jarcn sagtaf.ent e homontge a b Axa ciutat e als

consellerc de aquella o alte sinAi.h hale r plen podet ae rcbrc aquells, perc que el met ihpenrcgesca e eterc.s.a e haia rcgil Io wguet a. Barchelo a en sd prcpna Wrso a e no per substi'tu lochrinent seu... eeguer ne soLs\eguet del valles e lo.htin.nls . su,slitus ill'..,: AcA Reg.

r8o2 (r385).26. Vegeu, Ferer i Mallol . Ma. T. EI .afterurye a. Barcelona..., p.tq. 9.

27. ,Co siaenntes wluhta?m Aicb h capitolo m (lolued Ai'.tuh lo.i esse vi.um et ftebrum cirtate Barchinon...,i ACA Re8. 1907 (23'juliol-r193).

28. ACA R€g. 1907 (23-juliol'r393).29. La dala del document es: 2-des€nbre rl9l.30. Ferrer i Mallol, Ma. T. EI carreratge de Barcelona..., paEs- 22-27 .

3 r. vegeu, Vilagin€s, J. LE poca medi."lal..., p^Es. 47 1 4a32. P'rez, x. LEdat Moaemd a Moledo-Mollet. 991 r 991, Moll€t del vallts, 1993, pags. 57 61.

33 - Patez, X. LEAat Modema..., pAB. 59.

40