Indicadors econmics de Barcelona i de la regi metropolitana

mar 2013 | nm. 81

81

Indicadors econmics de Barcelona i de la regi metropolitana .

mar 2013 | nm. 81

Ajuntament de Barcelona

AlcaldeXavier Trias

Gabinet Tcnic de Programaci

BARCELONA ECONOMIAXavier Gell, Director

Mara Jess Calvo, Coordinadora Joan Salabert

BARCELONA ECONOMIAweb: http://www.bcn.cat/publicacionstelfon: 93 402 34 57e-mail: barcelonaeconomia@bcn.catfax: 93 402 34 07

Barcelona EconomiaIndicadors econmics de Barcelona i de la regi metropolitana

Nm. 81. Mar 2013

Edici: Ajuntament de Barcelona

Disseny: Mim Disseny Grfic

Impressi: Direcci dImatge i Serveis EditorialsDipsit legal: B.26.464/91

ISSN: 2014-7449

LAjuntament de Barcelona informa que les dades personals delsdestinataris de Barcelona Economia formen part dun fitxer propi, dedicat

exclusivament a la distribuci de lesmentada publicaci, i que es podenexercir gratutament els drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici

tot adreant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002.

Barcelona economiandex

Indicadors econmicsSntesi de la conjuntura 4

I. Indstria 10Conjuntura industrial 11

II. Finances 14Sistema financer 15Mercat de renda variable 18

III. Consum, comer i preus 19Preus de consum 20Consum daigua 22Matriculaci de vehicles 23

IV. Transports i comunicacions 24Port: mercaderies i passatgers 25Aeroport: passatgers i mercaderies 29Transport pblic collectiu a la regi metropolitana 32

V. Turisme, fires i congressos 34Activitat turstica 35

VI. Construcci 37Indicadors dactivitat al sector de la construcci 38Construcci dhabitatges 40Llicncies dobres 43

VII. Mercat immobiliari 46Preus al mercat residencial 47Cost daccs a lhabitatge 53

VIII. Mercat de treball 55Poblaci activa i ocupada 56Llocs de treball ocupats 58Contractaci laboral 62Atur registrat 64

Resumen/Summary 68Sntesis de la coyuntura/Economic outlook 69

mar 2013 | nm. 81

Sntesi de la conjuntura

5Barcelona economia 81Sntesi de la conjuntura

Durant el darrer any levoluci a la baixa de leconomiaeuropea ha dibuixat un perfil que recorda el de 2008 permolt ms moderat. Lobjectiu denguany s replicar latrajectria alcista de 2009.

Un cop conegudes les estimacions ms recents sobre levo-luci de leconomia europea durant el darrer trimestre de2012, es confirma que la UE sha endinsat en una segonarecessi tot just tres anys desprs de superar la de 2009.Tcnicament es pot parlar sense reserves duna nova reces-si, per si satn a les previsions i a les circumstncies quehan condicionat la dbil recuperaci de leconomia europeaels darrers anys, pot ser tant o ms adequat parlar de rplicadiferida de lanterior fase recessiva. Tant per la baixa inten-sitat del retrocs com per la durada que es preveu curta. Unarplica induda com a conseqncia duna recuperaci ex -ces sivament feble, condicionada entre altres raons per lapli -caci de poltiques dausteritat i consolidaci fiscal enca -minades a la superaci de la crisi del sistema financer i deldeute sobir. Una crisi molt focalitzada en els pasos perif-rics del sud de la Uni Europea i Irlanda, per amb reper-cussions sobre el conjunt de leconomia europea.

s un fet que malgrat que leconomia de la UE va perdentpes relatiu sobre la mundial a favor de les dinmiques eco-nomies emergents dsia i Amrica, la conjuntura europeacondiciona i s condicionada per la de la resta del mn. Aix,que el creixement de leconomia mundial shagi desacceleratde manera significativa al llarg de 2012 segons lFMI sharedut set dcimes fins al 3,2% no es pot desvincular de larecessi europea. El radical canvi de conjuntura duna de lesgrans rees econmiques ms desenvolupades ha passat fac-tura al dinamisme de la majoria de les economies emergents,especialment daquelles amb una producci molt depenentde la demanda exterior. El manteniment dels elevats preus delpetroli i de les primeres matries bsiques ha contribut aamortir lefecte derivat duna menor demanda per part deleconomia europea. On s sha fet sentir aquesta menordemanda ha estat en el ritme de creixement del comer mun-dial, que ha patit una notable desacceleraci.

Les economies nord-americana i japonesa, que juntamentamb leuropea conformen el gruix de les economies avana-des, han acabat lany amb senyals de desacceleraci delsrespectius creixements. En termes de mitjana anual per,levoluci del PIB de 2012 ha estat ms positiva que un anyabans, contrastant amb la tendncia seguida per la UE. Unsresultats que responen a les diferents poltiques aplicades.Ms expansives fora dEuropa i ms austeres a lmbit de lazona euro.

1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, lindicador compost avanat substitueix lindicador de clima econmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro.Fonts: Banco de Espaa, Eurostat, INE i Ministerio de Economa y Hacienda.

Principals indicadors econmics

Estats Units Uni Europea EspanyaI.12 II.12 III.12 IV.12 I.12 II.12 III.12 IV.12 I.12 II.12 III.12 IV.12

PIB 2,4 2,1 2,6 1,5 0,1 0,3 0,4 0,6 0,7 1,4 1,6 1,9taxa de variaci interanual en termes reals (%)

Demanda nacional 2,4 2,2 2,6 1,4 0,9 1,6 1,7 1,5 3,1 3,8 4,0 4,7aportaci al creixement del PIB (p.p.)

Demanda externa 0,0 0,1 0,0 0,1 1,1 1,3 1,4 0,9 2,4 2,4 2,4 2,8aportaci al creixement del PIB (p.p.)

Indicador de clima econmic2 100,6 100,6 100,5 100,9 94,4 92,5 88,3 88,6 92,5 89,6 85,8 87,3ndex: 19902011=100

Producci industrial 4,4 4,7 3,4 2,8 1,3 1,8 1,9 2,9 5,9 6,8 5,4 5,8Taxa de variaci anual (%)

Poblaci activa ocupada 1,8 0,1 0,4 0,5 0,5 3,7 4,7 4,6 4,7taxa de variaci anual (%)

Taxa datur 8,3 8,2 8,0 7,8 10,2 10,4 10,5 10,7 24,4 24,6 25,0 26,0en % de la poblaci activa

Preus de consum1 2,7 1,7 2,0 1,7 2,9 2,5 2,7 2,3 1,9 1,9 3,4 2,9taxa de variaci anual (%)

Exportacions3 12,3 18,9 16,0 5,7 7,6 8,1 8,7 4,2 3,0 2,8 4,9 4,3taxa de variaci interanual (%)

Importacions3 12,1 16,6 14,0 3,9 3,5 1,6 1,5 0,3 0,5 2,3 2,3 6,3taxa de variaci interanual (%)

Tipus dinters a curt termini1 0,29 0,32 0,24 0,24 0,86 0,66 0,25 0,19 0,86 0,66 0,25 0,19Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos

Tipus dinters a llarg termini1 2,17 1,62 1,72 1,72 3,29 3,41 2,43 2,10 5,17 6,59 5,92 5,34Rendiment deute pblic a 10 anys

Tipus de canvi del dlar1 1,320 1,253 1,286 1,312 Unitats de $ per Euro

6Barcelona economia 81Sntesi de la conjuntura

EUAEspanya UE

Producte Interior Brut(variaci anual)(%)

Catalunya

-6

-4

-2

0

2

4

6

201220112010200920082007

Assumit que leconomia europea ha evolucionat pitjor delque es preveia a comenament dany, la majoria de lesprojeccions apunten a un canvi de tendncia durant la segona meitat de 2013.

Els principals indicadors macroeconmics han tancat 2012reflectint un lleu empitjorament de la conjuntura econmicade la UE. Segons les estimacions dEurostat, levoluci delPIB del darrer trimestre de lany ha mantingut inalterable latrajectria lleument descendent dels trimestres anteriors.Una evoluci que sexplica per la progressiva feblesa de lademanda interna, que frena el creixement de la producciindustrial, condicionada tamb per la desacceleraci de leco -nomia mundial i la fortalesa de leuro. El canvi de signe deles importacions, la contenci de les exportacions i la prduadocupaci sn alguns dels fets econmics rellevants queajuden a conformar la negativa evoluci de lindicador de cli -ma econmic. El manteniment dels elevats preus del petrolii daltres primeres matries ha continuat penalitzant el crei-xement de leconomia europea.

Abans sha fet referncia a limpacte de la prdua dimpulsde leconomia europea sobre el creixement econmic mun-dial. Ara conv insistir en laltra cara daquesta dependn-cia. La prdua de tremp de leconomia mundial ha frenat lesexportacions i el creixement econmic europeu. En aquestescondicions, les poltiques de consolidaci fiscal han esde-vingut ms regressives del que es preveia.

Leconomia espanyola progressa en la correcci dels gransdesequilibris macroeconmics a costa daccentuar lesdiferncies entre les rendes ms elevades i la resta.

La Comptabilitat Nacional Trimestral confirma el manteni-ment de la trajectria contractiva del PIB dEspanya inicia-da un any abans. Lestimaci corresponent al quart trimestreavana una prdua de vuit dcimes percentuals en relaci altrimestre anterior i un retrocs de l1,9% de variaci inter-anual. Pel conjunt de lany, el PIB de 2012 ha caigut un1,4% en relaci a la mitjana de 2011. Variacions que, a les-pera de les dades corresponents, es poden fer extensibles aCatalunya. El gran llast que impedeix el canvi de signe delcreixement del PIB espanyol i del catal s la davalladapersistent i creixent de la demanda interna, fet que, daltrabanda, contribueix de manera decidida a la correcci deldficit exterior. La pesada digesti de la voluminosa inver-si en construcci de la darrera fase del cicle expansiu con-diciona de manera indiscriminada la disponibilitat de noucrdit i lestabilitzaci de la demanda.

EUACatalunya Espanya UE

Preus de consum(variaci anual)(%)

201220112010200920082007-2-10123456

EUACatalunya Espanya UE

Taxa datur(en % de la poblaci activa)(%)

0

4

8

12

16

20

24

28

201220112010200920082007

Preus de les primeres matries i del petroli(ndex 2005 = 100)ndex $/barril

0

50

100

150

200

250

300

0

25

50

75

100

125

150

201220112010200920082007ndex gral.($) ndex gral.() Brent ($)

7Barcelona economia 81Sntesi de la conjuntura

La variaci interanual negativa del PIB espanyol sexplicaper laccentuaci de la davallada de la demanda interna. Ennoms un any, aquest component ha passat de restar poc msde tres punts percentuals al creixement del PIB a restar-negaireb cinc. Un ritme de caiguda que la demanda externanoms ha pogut compensar molt parcialment. Les exporta-cions de bns i serveis han continuat augmentant per menysque un any abans per la creixent atonia de la demanda euro-pea. Alhora, les importacions shan continuat reduint demanera sostinguda. Pel que fa als principals componentsde la demanda interna, la pitjor evoluci correspon, un tri-mestre ms, a la inversi en actius fixos materials. Tant laconstrucci com la inversi empresarial, per motius dife-rents, han tancat un exercici especialment negatiu. Unasituaci que la davallada de la despesa corrent, tant privadacom pblica, ha acabat per agreujar.

Des de la vessant de loferta, la Comptabilitat Nacional deldarrer trimestre de 2012 mostra una evoluci continuista enrelaci a la resta de lany. Amb lexcepci del sector primari,que continua contribuint positivament a la variaci del PIB,la resta de grans sectors productius segueix drenant el crei-xement. En el cas de la indstria, i ms concretament de lamanufacturera, el ritme de davallada sha moderat lleumentsi es compara amb el del primer semestre per no recupe rael nivell dun any abans. La construcci encapala un trimes -tre ms el procs dajustament de la capacitat productiva deleconomia espanyola. El sector privat no est en condicionsde compensar la quantiosa retallada dels pressu postos p -blics dinversi en infraestructures i equipaments. El conjuntdel terciari, que havia comenat lany en positiu, acaba 2012mostrant una lnia descendent que va a ms, encapaladacom a novetat pel segment dels serveis financers i dassegu-rances. Els serveis immobiliaris i els dinformaci i comuni -cacions es mantenen encara en positiu.

-9

-6

-3

0

3

6

9

12

15

AturOcupaci Exportacions PIB

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

-8

-4

0

4

8

12

16

20

OcupaciMercaderiesport

Viatgers porti aeroport

PIB

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

-32-28-24-20-16-12

-8-4048

12

AturOcupaci Superfcieprevista

PIB

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

IndstriaAvan variaci PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.12 0,6 0,9ndex de producci (Catalunya) 4t.tr.12 0,3 8,1Exportacions (Catalunya) (milions ) 4t.tr.12 14.184 8,6 53.733 4,5 13,1Preus industrials (Catalunya) des.12 3,0 5,1Ocupaci sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 64.889 6,0 5,1Atur registrat sectorial des.12 11.333 0,8 0,2

Lactivitat industrial accentua el seu descens malgrat la millora puntual de lndex de producciindustrial del darrer trimestre. El procs dajustament de la capacitat productiva es mant viu com esdedueix de levoluci del mercat laboral, alhora que salenteix el creixement de les exportacions.

ConstrucciAvan variaci PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.12 8,0 4,2Obra pblica licitada (Catalunya) (milions ) 2n.tr.12 214 11,0 878 61,0 66,1Habitatges iniciats 4t.tr.12 144 63,4 493 54,1 43,9Llicncies dobres aprovades superfcie prevista (m2) 4t.tr.12 115.921 45,9 522.644 28,4 3,2 habitatges nous previstos 4t.tr.12 249 137,1 1.501 3,6 23,7Ocupaci sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 32.401 16,0 16,4Atur registrat sectorial des.12 11.976 4,2 6,4Lactivitat constructora pateix la forta contenci de la despesa pblica i latonia de la inversi priva -da. Les dades de les llicncies dobres sn molt illustratives. El total anual, poc ms de mig milide m2 de superfcie prevista, equival a menys dun ter de la mitjana anual del perode 2000-2008 ifixa un nou mnim anual. No sobserven senyals de canvi de tendncia ms enll de la lleu reduccidel nombre daturats. Un fet irrellevant ats que locupaci sectorial continua a la baixa.

ServeisAvan variaci PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.12 1,4 0,8Ocupaci sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 825.696 2,3 1,4Atur registrat sectorial des.12 84.701 5,7 9,6Viatgers per laeroport (milers) 4t.tr.12 7.525 5,4 35.145 2,2 17,8Viatgers per laeroport (internacional, milers) 4t.tr.12 4.987 1,3 23.640 9,1 23,5Nombre de viatgers pel port (milers) 4t.tr.12 694 0,2 3.423 10,6 10,7Trfic portuari de mercaderies (m. tones) 4t.tr.12 9.925 0,4 41.487 3,6 0,2Viatges en transport pblic urb (milers) 4t.tr.12 147.705 7,0 594.430 4,3 0,9El terciari sendinsa en la recessi durant la segona meitat de lany. Tot i que amb menys intensitatque la resta de sectors productius, es veu obligat a continuar ajustant la seva capacitat productiva alsnous requeriments de la demanda. El discret dinamisme que encara mant lactivitat turstica s in -sufi cient per a compensar la feblesa de la resta del sector. Fins i tot en aquest segment sha danotarel canvi de tendncia del nombre de passatgers de creuers.

Indstria, construcci i serveis

Valor absolut i taxa interanual (%)Indicadors Darrer perode 2012 11/10

8Barcelona economia 81Sntesi de la conjuntura

La Comptabilitat Nacional estima que leconomia espanyolaha tancat 2012 amb una reducci del 4,7% del nombre dellocs de treball en comparaci a un any abans. La variacims intensa dels darrers tres anys.

En termes docupaci, durant el quart trimestre de 2012 shamantingut el ritme de prdua de llocs de treball equivalentsa temps complet en relaci a un any abans. A diferncia delaportaci dels diferents sectors al creixement (o descens)de la producci total del pas, en termes docupaci lahomogenetat s indiscutible. Tots els sectors econmicsincls el primari i els serveis immobiliaris i dinformacihan tancat lany amb menys llocs de treball efectius que unany abans. La construcci, desprs de lenorme ajust acu-mulat al llarg del darrer quinquenni, sembla encetar una fasede caiguda ms moderada. Continua liderant el descens entermes relatius, seguida a molta distncia per la indstriamanufacturera, que ha triplicat el ritme dun any abans.Lamortitzaci de llocs de treball en el terciari tamb shaaccelerat. En conseqncia, el pes relatiu dels salaris en ladistribuci primria de les rendes generades cau de maneranotable. Els beneficis empresarials i molt especialment elsimpostos en sn els beneficiaris.

Que el terciari es vegi cada cop ms afectat per lactual faserecessiva s quelcom que impacta directament en lactivitateconmica de la regi metropolitana.

Lestructura productiva de Barcelona i entorn metropolit,definida en relaci a la de la resta del pas per una baseindustrial manufacturera diversificada i exportadora i espe-cialment per un sector terciari igualment diversificat onsobresurten els serveis a les empreses i ms concretamentels ms estratgics i de ms valor afegit, ja no garanteix quela capital es pugui mantenir al marge de la conjuntura reces-siva que afecta al conjunt del pas. La relativa dependnciade lactivitat constructora menor que en altres mbits shavist compensada per la major presncia dindstria exporta-dora, per un turisme menys estacional que el de la costa i perun terciari omnipresent i especialitzat. Elements que hanajudat a trampejar els pitjors efectes de la llarga crisi econ-mica per que comencen a mostrar senyals desgotament.

-12-9-6-30369

1215

Passatgerscreuers

Ocupaci Pernoctacions Visitants

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

Lloguerhabitatge

Habitatgessegona m

Habitatgesnous

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

-2

-1

0

1

2

3

4

Cost laboralSubjacent EspanyaBarcelona

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

Consum, crdit i turismeMatriculaci de vehicles 4t.tr.12 6.668 11,5 28.454 12,2 23,0Ocupaci sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 262.231 2,2 0,9Saldo viu del crdit (milions d)(provncia) set.12 255.542 2,6 4,3Pernoctacions hoteleres (milers) st-ds.12 4.942 2,6 15.932 2,6 10,5Visitants que pernocten a la ciutat (milers) st-ds.12 2.378 3,1 7.440 0,7 3,6Passatgers de creuers (milers) 4t.tr.12 563 3,2 2.409 9,4 13,1El sector hoteler de la ciutat ha tancat 2012 guanyant clients. Un any ms, aquest sector ha mostratla seva capacitat dadaptaci en un context desfavorable. Un any en el que la majoria dels indica-dors relacionats amb el consum han evolucionat a la baixa de manera contundent. La matriculacide vehicles ns un dels exemples ms clars.

Preus de consum (IPC) i salarisBarcelona (provncia) des.12 3,8 2,5Catalunya des.12 3,6 2,5Espanya des.12 2,9 2,4Subjacent des.12 2,1 1,5Zona euro des.12 2,2 2,7Cost laboral mensual / treballador 4t.tr.12 1,5 1,6

La contenci dels preus de consum durant els darrers dos mesos de lany ha maquillat molt lleu-ment les tensions inflacionistes derivades de laugment de lIVA, dels preus de lenergia i dalgunestaxes i preus regulats. El repunt de la inflaci subjacent avala aquesta valoraci. Samplia notable-ment el diferencial inflacionista entre la provncia de Barcelona i Catalunya i el conjunt dEs pa nya,alhora que els costos laborals baixen.

Preus del mercat immobiliari

Compravenda sostre residencial Habitatges nous (/m2) 2n.sm.12 4.364 10,1 7,4 Habitatges de segona m (/m2) 2012 3.217 1,2 12,3 Places daparcament () 2n.sm.12 28.829 0,1 2,1Lloguer (/mes) Sostre residencial 3r.tr.2012 720 6,1 0,4

La homogenetat de signes en les variacions de preus del sostre residencial al llarg del segon semes-tre de 2012, tant pel que fa a la compravenda com al lloguer, defineix exactament la situaci dunmercat desbordat ms oferta de producte que demanda solvent en un context econmic i financerespecialment desfavorable. Aquests valors mitjants amaguen, ms que mai, realitats diverses segonsrees i segments del mercat.

Turisme, consum i preus

Valor absolut i taxa interanual (%)Indicadors Darrer perode 2012 11/10

9Barcelona economia 81Sntesi de la conjuntura

La confirmaci de lentrada dEspanya i tamb de la UE en una nova recessi sha fet notar en la majoria delsindicadors de conjuntura econmica de la ciutat de final dany.

Deixant de banda aquells segments de lactivitat productivaque encara no shavien recuperat desprs del daltabaix de2008-2009, com s el cas de lactivitat constructora, i algunsindicadors de consum com ara la matriculaci de vehicles,durant els darrers mesos de 2012 sobserva una certa recai-guda per part daquests segments i un empitjorament pro-gressiu dels resultats a sectors que fins aleshores havienmantingut una trajectria clarament expansiva. Lexportacide productes manufacturats, tot i tancar lany en positiu,ns un exemple clar. Tamb ho s el trfic de mercaderiespel port. I el de passatgers, tant pel port com per laeroport.I el transport pblic urb. Fins i tot lincansable augment delnombre de visitants que fan nit als hotels de la ciutat hacomenat a mostrar smptomes desgotament. Variacions lamajoria delles previsibles ats laugment acumulat i lescotes assolides i de ben segur superables a mesura que laconjuntura econmica comenci a millorar.

Levoluci de les principals magnituds del mercat de treballcorrobora lempitjorament de la conjuntura econmicadurant els darrers mesos de 2012.

Comparant les dades de tancament de 2012 amb les dunany abans s inqestionable que la situaci del mercat labo-ral de la ciutat i entorn metropolit ha empitjorat. Igual queha passat a la resta de Catalunya i dEspanya. A grans trets,el ritme de destrucci de llocs de treball sha mantingut enpoc ms del 2% i sha accelerat a lentorn metropolit fins asuperar el 4%. La contractaci laboral a la ciutat sha redutms que un any abans. El creixement de latur registrat shamoderat en lnia amb el descens de la poblaci activa i condi -cionat pels volums assolits. La taxa datur ha continuat a lal-a per moderant lleument el ritme dascens. Tendncies queprevisiblement es mantindran durant la major part de 2013.A manera de sntesi, i a diferncia del que ha succet a lamajor part del pas, leconomia barcelonina ha superat el2012 amb una relativa solvncia. Aix no treu que algunssectors tradicionals i amb molt pes relatiu com ara el comeri els serveis financers nhan sortit molt tocats i les previsionsa curt i mitj termini no sn massa favorables. Sha dacce-lerar el procs de modernitzaci del teixit productiu poten-ciant activitats i segments dalt valor afegit per tal de millo-rar la qualificaci mitjana dels llocs de treball i la sevaremuneraci. Es tracta, en definitiva, dintentar reconduir elcontinuat deteriorament de la capacitat econmica de lapoblaci.

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

ContractesOcupatsTaxadocupaci

Poblaciactiva

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

0

2

4

6

8

10

Atur RMBAtur femenAtur masculTotal atur

Varia

ci

(%)

2011/2010 2012/2011

OcupaciPoblaci activa estimada 4t.tr.12 784.900 1,9 0,6Poblaci activa estimada (RMB) 4t.tr.12 2.458.300 2,2 0,9Taxa docupaci (16-64 anys) 4t.tr.12 64,3 2,4 0,5Ocupats afiliats a la Seguretat Social des. 12 968.243 2,3 2,2Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) des. 12 2.026.840 3,9 2,4Contractes laborals registrats 4t.tr.12 198.792 3,5 742.580 3,9 0,6

La poblaci activa es contrau com a conseqncia de la sostinguda feblesa del mercat de treball i elcanvi dels fluxos migratoris. El nombre docupats i les taxes docupaci segueixen aquesta mateixatendncia. La contractaci laboral tampoc t motius per crixer.

Atur registratTotal atur registrat des.12 112.192 3,3 7,7Atur mascul des.12 57.062 1,8 7,0Atur femen des.12 55.130 4,8 8,4Atur juvenil des.12 5.676 16,1 6,8Taxa datur registrat des.12 14,3 5,1 7,9Total atur registrat (RMB) des.12 435.450 5,8 9,2Taxa datur registrat (RMB) des.12 17,7 7,9 10,1La persistent prdua de llocs de treball incideix en un increment del nombre daturats i de les corres-ponents taxes datur. Lnic aspecte lleument positiu s la desacceleraci que mostra el creixementde latur. Positiu noms en la forma, perque es tracta dun procs recolzat bsicament en la reduccidel nombre dactius i no en la creaci de nous llocs de treball.

Mercat de treball

Valor absolut i taxa interanual (%)Indicadors Darrer perode 2012 11/10

I. Indstria

11

Barcelona economia 81

(%)

Evoluci del PIB industrial (Catalunya)(taxa de variaci interanual en termes reals)

PIB pm PIB indstria

-4-3-2-1012345

IV.12III.12II.12I.12IV.11III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10

(%)

ndex de producci industrial (Catalunya)(taxes de variaci interanual)

General Consum Equipament Intermedis

-12

-8

-4

0

4

8

12

IV.12III.12II.12I.12IV.11III.11II.11

Conjuntura industrial

1 Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de perode.Font: Idescat, INE, INEM, Banco de Espaa. Elaboraci prpia.

Indicadors dactivitat industrial1

4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 4t.tr.12

CatalunyaPIB (Variaci real) 0,9 0,5 0,9 2,2 0,6ndex Producci (IPI)Total indstria 8,1 1,2 3,1 5,7 0,3Energia 14,9 17,4 9,1 0,3 1,4Intermedis 9,4 4,9 5,9 5,8 0,3Equipament 1,7 6,2 8,3 9,7 4,1Consum 8,4 1,3 0,3 5,2 0,7

Exportacions de bns 6,1 6,9 4,0 1,6 8,6Importacions de bns 3,6 3,6 7,3 7,5 5,2ndex Clima (ICI)2 20,9 21,4 22,6 24,3 23,6ndex Preus (IPRI)3 5,1 3,6 2,8 3,8 3,0Cost laboral/treballador 3,7 3,3 2,4 1,8 1,0 Afiliats Seguretat Social3 3,3 3,8 4,2 4,4 5,1Aturats registrats3 1,1 1,6 2,9 1,9 2,8

EspanyaPIB (Variaci real) 0,2 3,2 3,1 2,9 2,4ndex Producci (IPI)Total indstria 6,0 5,4 7,0 5,9 4,9Energia 6,4 0,4 0,6 2,4 1,6Intermedis 8,1 7,3 7,6 7,2 6,3Equipament 5,9 9,8 13,9 10,7 7,0Consum 3,5 3,2 4,5 5,4 5,2

Exportacions de bns 9,7 2,6 1,0 1,2 2,6Importacions de bns 2,4 5,7 6,4 7,9 11,3ndex Clima (ICI)2 17,3 15,9 17,0 18,3 16,8ndex Preus (IPRI)3 5,5 4,4 2,5 3,8 2,7Cost laboral/treballador 1,8 2,6 2,6 1,8 0,7 Afiliats Seguretat Social3 3,6 4,6 5,2 5,5 6,0Aturats registrats3 3,6 6,9 10,2 8,7 6,6Crdit (Saldo viu)3 6,0 4,1 5,8 7,1

Deixant de banda els valors de lIPI, la lectura de la restadindicadors disponibles ofereix un panorama en el que pre-dominen les variacions interanuals negatives. Importacions,clima industrial, nombre docupats i per descomptat, el PIBsectorial, que retrocedeix per cinqu trimestre consecutiu. Latrajectria descendent del clima industrial no s cap novetatper s que sorprn que durant els darrers mesos de lanyhagi evolucionat pitjor a Catalunya que no pas a Es panya ial conjunt de la UE. De fet, es fa difcil dentendre el procsde divergncia que al llarg del darrer any i mig han seguit elsindicadors de clima industrial de Catalunya i Espanya. suna situaci sense precedents en la histria recent ms enllde la que es va produir a linici de la recessi econmica de2009, que va ser intensa per de curta durada.

La reducci del nombre de treballadors directament ocupatsen activitats industrials tampoc s cap novetat. El fet remar-cable en aquest cas s que la destrucci de llocs de treballsha intensificat durant les acaballes de 2012. Una variacique explica que la contenci de les xifra daturats sectorialsde comenament dany shagi transformat en una nova ten-dncia alcista. Laugment del cost laboral/treballador shadesaccelerat de manera molt significativa i consistent amb lafeblesa de la conjuntura econmica.

La feblesa de leconomia europea safegeix a lofegamentcada cop ms intens de la demanda interna espanyola alhora dexplicar latonia de lactivitat industrial catalana.

Lndex de producci industrial (IPI) del darrer trimestre delany ofereix uns valors ms moderats que els registratsdurant els trimestres centrals de lany. Fins i tot sobservenvariacions lleument positives a tots els components amblexcepci del segment de fabricaci de bns dequipament.Per aquest aparent canvi de tendncia no sobserva a laresta dEspanya, on la producci industrial tanca lany ambreduccions dintensitat similar a les registrades la resta delany. Una anlisi ms detallada de les dades de base permetconstatar que bsicament es tracta dun efecte de laugmentde la volatilitat dels registres mensuals. Laparent millorarespon ms a un efecte estadstic que no pas a un reflex dela realitat. En conseqncia, lesperat canvi de tendnciaencara no salbira.

12

Conjuntura industrial Barcelona economia 81

SaldosIndicador del clima industrial (ICI)

Espanya Uni EuropeaCatalunya

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

201220112010200920082007

(%)ndex de preus industrials (Catalunya)

(Variaci interanual)

Consum Equipament IntermedisGeneral

-8-6-4-202468

10

201220112010200920082007

Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandestotal, als estocs canviats de signe i a la tendncia de la producci (mitjanes mbils de tresmesos).

Nota: Les dades dels darrers trimestres sn provisionals.Font: Institut dEstadstica de Catalunya.

Exportacions de productes industrials (Catalunya)Segons contingut tecnolgic (Milions d)

Perode Total Alt Mitj alt Mitj baix Baix2000 32.035 4.386 16.318 3.903 7.4282001 34.801 4.393 18.115 4.147 8.1462002 35.311 4.805 17.894 4.244 8.3682003 35.711 4.754 18.231 4.302 8.4262004 37.559 4.694 19.569 4.729 8.566

2005 40.747 5.941 21.043 5.134 8.6302006 44.886 6.653 22.716 6.375 9.1412007 47.226 6.216 24.692 6.446 9.8712008 47.663 6.380 23.566 6.882 10.8362009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322

2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.4261r.tr. 10.681 1.236 5.178 1.585 2.6822n.tr. 11.288 1.335 5.454 1.775 2.7253r.tr. 11.213 1.303 5.238 1.672 3.0004t.tr. 12.344 1.481 6.020 1.823 3.019

2011 51.471 5.123 25.321 8.177 12.8511r.tr. 12.568 1.286 6.353 1.814 3.1162n.tr. 12.948 1.290 6.510 1.992 3.1563r.tr. 12.893 1.237 6.274 1.965 3.4184t.tr. 13.063 1.311 6.185 2.406 3.161

2012 53.773 5.282 26.870 7.684 13.9381r.tr. 13.434 1.356 6.815 1.882 3.3812n.tr. 13.467 1.330 7.071 1.797 3.2693r.tr. 12.688 1.222 6.029 1.858 3.5804t.tr. 14.184 1.374 6.956 2.146 3.708

Alt i mitj Baix i mitjVariaci (%) Total alt baix

4t.tr.2012/4t.tr.2011 8,6 11,1 5,22n.sem.2012/2n.sem.11 3,5 3,8 3,12012/2011 4,5 5,6 2,82011/2010 13,1 12,9 11,7

El progressiu afebliment de la conjuntura econmicaeuropea modera la dinmica expansiva de les exportacionscatalanes de productes manufacturats.

El sorprenent repunt de les exportacions del darrer trimestrede lany sexplica en part per la negativa evoluci del tercertrimestre, que ha significat un primer punt dinflexi des-prs de dos anys i mig de creixement ferm i sostingut de lesexportacions de productes manufacturats. Un cop superatsmpliament els mxims registrats el 2008, la conjunturainternacional obliga a les empreses catalanes a moderar elritme exportador i a procurar consolidar les quotes de mer-cat assolides darrerament. De fet, en un context deconomiaeuropea prcticament estancada, era impensable continuarlexpansi al fort ritme del bienni 2010-2011, prcticamentun 15% de mitjana anual. Un altre obstacle a aquesta din-mica, i no menor, s que la producci amb ms continguttecnolgic sha mantingut relativament al marge daquestesfor exportador. Continua lluny dels volums dabans de lacrisi i ha perdut quota relativa en les exportacions catalanes.

milions d (%)Exportacions industrials (Catalunya)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

-30

-20

-10

0

10

20

30

201220112010200920082007

taxa de variaci interanual (%)total acumulat darrers dotze mesos

13

Barcelona economia 81

Evoluci de lactivitat industrial(Mitjanes anuals)

2008 2009 2010 2011 2012

saldos

-40

-30

-20

-10

0

10

20

InversiPreusExportacionsVendestotals

Marxanegoci

Conjuntura industrial

Enquesta de clima empresarial (AMB) (%)

4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 4t.tr.12Valoraci del perode

Marxa del negoci Normal 36 35 39 35 38Saldo 41 45 29 45 38

Variaci sobre el trimestre anteriorFacturaci Igual 28 33 43 34 36

Saldo 22 30 24 38 20Facturaci a Igual 28 30 35 35 32lestranger Saldo 2 6 5 8 16Preus de venda Igual 77 59 75 73 79

Saldo 18 14 13 10 17Nombre treballadors Igual 75 66 76 75 70

Saldo 17 14 9 12 26Inversi realitzada Igual 69 66 68 68 64

Saldo 4 18 13 15 20Perspectives a curt termini

Marxa del negoci Igual 63 36 42 39 52Saldo 13 40 33 48 36

Facturaci Igual 57 51 47 47 54Saldo 8 13 29 22 27

Facturaci a Igual 46 39 38 39 50lestranger Saldo 5 17 9 9 8Preus de venda Igual 66 76 80 80 67

Saldo 1 13 12 12 7Nombre treballadors Igual 82 78 82 79 71

Saldo 11 12 11 15 24Inversi prevista Igual 74 66 68 71 60

Saldo 7 14 17 23 28Factors que limiten lexpansi del negoci

Feblesa de 47,9 44,7 43,0 44,8 41,3la demandaEquipament productiu 3,0 3,5 2,3 1,7 1,5insuficientManca de m dobra 1,2 2,0 2,8 2,8 1,5adequadaDificultats 16,8 22,1 21,0 19,3 19,4financeresAugment de la 22,8 21,1 23,4 25,4 24,4competnciaAltres o 11,4 6,5 7,5 6,1 11,9cap en concret

Evoluci de locupaci i la inversi industrial

Ocupaci Inversi

saldos

-30-25-20-15-10-505

1015

IV.12III.12II.12I.12IV.11III.11II.11I.11IV.10III.10II.10

Les opinions dels empresaris industrials sn especialmentdecebedores a lhora de valorar les perspectives a curttermini.

Els resultats de lEnquesta de Clima Empresarial del darrertrimestre de 2012 no mostren cap canvi a millor de la situa-ci datonia en la que es mou lactivitat industrial metropo-litana per segon any consecutiu. Dels resultats disponibleses desprn que la situaci de les empreses durant el darrer

trimestre de 2012 era fora similar a lexistent un any abans.Si ms no entre les que formen part de la mostra. Hom potdir que les millores o el clima favorable del primer semestresha dilut durant el darrer ter de lany. En tot cas, ha aug-mentat de forma significativa el nombre dempreses quedeclaren que la seva facturaci a lestranger ha anat a ms.En el millor dels casos, laugment de la facturaci a les-tranger ha servit per a compensar parcialment la prdua denegoci en el mercat interior.

Laugment del percentatge dempreses que declaren que hanretallat capacitat productiva via amortitzaci de llocs de tre-ball i ajornament dinversions s un bon indicador de lesdificultats per les que transita lactivitat industrial a Cata -lunya i especialment dunes expectatives escassament engres -ca dores. A lhora didentificar els principals factors quelimiten lexpansi del negoci es repeteixen els ja tradicio-nals. A la feblesa de la demanda cada cop ms accentuadai a laugment de la competncia, shi ha afegit el descontentgeneralitzat sobre les dificultats daccs al finanament.

Font: Enquesta de Clima Empresarial (ECE). Idescat i Cambra de Comer de Barcelona.

II. Finances

Barcelona economia 81

15

Sistema financer

Laccs al crdit per part del sector privat continuacondicionat per lendeutament que arrossega de la faseexpansiva del cicle econmic.

El saldo viu del crdit al sector privat de la provncia deBarce lona a final del tercer trimestre de 2012 era un 2,6%ms baix que un any abans. Una variaci que no assoleix laintensitat de la registrada a final de 2011 ni tampoc la dela resta dEspanya. La recessi en la que sha endinsat tantleconomia catalana com lespanyola fa pensar que aquestasituaci de lleu contracci del saldo viu del crdit bancari enmans del sector privat es mantindr en el curt termini. I sque laccs a nou finanament de moltes empreses i econo-mies familiars es veu condicionada per la necessitat dereduir les rtios de crdit viu/PIB que presenta leconomiaespanyola den 2005. Una crrega especialment feixugaen una conjuntura econmica recessiva com lactual.

El volum de dipsits que empreses i famlies mantenen en elsistema bancari inicia lltim trimestre de lany amb un des-cens interanual de lordre del sis per cent, accentuant la tra-jectria baixista de final de 2011. Un descens congruentamb una conjuntura econmica que sha complicat mes ames, en la que a diari desapareixen empreses. El correspo-nent augment de latur, afegit a la moderaci salarial i a lin-crement de la crrega impositiva penalitzen la capacitatdestalvi de les famlies. Tampoc ajuda la prdua de credibi-litat que afecta a una part significativa del sistema financerespanyol. En definitiva, a menys activitat productiva i menysdisponibilitat de crdit, s desperar que els recursos privatsdipositats en les entitats financeres siguin tamb menors.

provncia provnciaVariaci (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya

Dipsitsset. 2012 / set. 2011 6,2 6,8 5,7 6,0des. 2011 / des. 2010 4,6 6,0 3,9 3,5des. 2010 / des. 2009 3,2 3,3 3,4 0,7

Crditset. 2012/ set. 2011 2,6 3,1 4,0 5,5des. 2011 / des. 2010 4,3 4,5 1,4 3,8des. 2010 / des. 2009 0,2 0,3 0,2 0,3

Nota: Les sries es trenquen el 2n.tr.2005 per ladopci de nous criteris comptables.Font (per a tot lapartat si no sindica el contrari): Banc dEspanya.

Dipsits i crdits de bancs, caixes i cooperatives de crdit (milions d)

Dipsits del sector privat Crdit al sector privatProvncia Resta Provncia Provncia Resta Provncia

Perode Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanyades. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383

des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540

mar 2010 154.212 36.367 190.579 314.118 1.118.551 276.221 65.386 341.607 435.027 1.767.890juny 2010 162.085 38.557 200.642 310.716 1.140.843 278.911 65.530 344.441 444.360 1.791.405set. 2010 157.416 36.918 194.334 308.970 1.134.056 276.622 64.623 341.245 440.578 1.781.928des. 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291

mar 2011 158.747 35.779 194.526 314.594 1.144.471 272.914 63.636 336.250 435.744 1.763.282juny 2011 160.522 35.389 195.911 321.172 1.157.377 267.565 63.081 330.646 440.549 1.758.573set. 2011 157.791 34.935 192.726 304.479 1.125.504 262.458 61.394 323.852 434.791 1.728.701des. 2011 154.817 33.851 188.669 300.719 1.109.002 265.645 60.620 326.265 434.190 1.715.160

mar 2012 153.739 32.720 186.459 311.852 1.103.113 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547juny 2012 150.044 32.764 182.808 301.325 1.088.677 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931set. 2012 147.952 31.703 179.655 287.225 1.058.119 255.542 58.147 313.689 417.184 1.633.489

(milions d)Variaci del

saldo viu (%)Evoluci del crdit al sector privat

(Provncia)

-6.000

-3.000

0

3.000

6.000

9.000

12.000

-10-50510152025

201220112010200920082007

Variaci interanual del saldo viu (%)Saldo trimestral

Barcelona economia 81

16

Sistema financer

La contracci del saldo viu del crdit bancari es fa notarespecialment en el conjunt de les activitats productives.

Les darreres dades disponibles confirmen que la reduccidel saldo viu del crdit bancari en mans del sector privat sfora ms intensa en el conjunt del sector productiu que nopas en el de les economies familiars. A banda de lasimetriaentre empreses i famlies a lhora de liquidar o esquivar elsseus deutes bancaris en situacions extremes, la ra bsicarau en el pes tan determinant que representa la inversiimmobiliria sobre el total del crdit a disposici daquestesltimes. Una tipologia de crdit que, per definici, estableixuna relaci estable i a llarg termini. Per contra, la restadaplicacions del crdit bancari a les famlies sha ajustat dema nera ms decidida. A tall dexemple, el saldo viu de finan -ament de bns de consum durador acumula ms de quatreanys de descens i es compara amb els volums de comena-ment de segle.

La construcci continua liderant, en termes relatius, el retro-cs del volum de crdit viu en el segment de les activitatsproductives. A banda daquest tret repetitiu per cinqu anyconsecutiu, comena a ser rellevant levoluci a la baixa delsaldo creditici del terciari, un sector que acapara ms del 70%del crdit bancari a disposici de lactivitat econmica. Unaevoluci ara per ara molt condicionada pel pes de les activi-tats immobiliries, un segment del negoci especialmentafectat per la insistent i creixent contracci de la demanda.Les empreses industrials tamb pateixen lescassetat de cr-dit per levoluci sembla ms continguda.

Evoluci del crdit per segments de demanda (Variaci tendencial)

Indstria ConstrucciServeis Immobiliris

Resta ServeisInversi immobiliria famlies

(%)

-20-10

01020304050

201220112010200920082007

Crdit de les entitats de crdit als sectors productius i a les famlies. Espanya (milions d)

Sectors productius Economies domstiquesInversi Consum de Altres

Perode Total Primari Indstria Construcci Serveis Total immobiliria bns duradors aplicacions4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.2994t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.9224t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.2274t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.9194t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238

4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.6384t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.0944t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.1334t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.0924t.tr.2009 991.362 23.123 152.199 130.438 685.601 813.939 654.566 49.273 110.100

1r.tr.2010 985.197 22.791 149.368 126.464 686.574 811.243 655.474 47.716 108.0532n.tr.2010 994.440 23.366 152.413 124.054 694.607 821.460 660.436 44.712 116.3123r.tr.2010 991.374 23.456 152.031 121.514 694.373 810.716 659.232 40.259 111.2254t.tr.2010 985.157 23.128 152.376 114.520 695.134 812.782 662.797 42.069 107.916

1r.tr.2011 971.962 22.618 145.796 109.582 693.966 804.029 658.133 41.073 104.8232n.tr.2011 963.039 22.436 146.481 105.489 688.634 805.058 658.999 40.201 105.8583r.tr.2011 951.096 22.203 145.503 102.258 681.132 794.554 655.726 38.478 100.3504t.tr.2011 943.784 21.763 143.235 98.510 680.277 793.430 656.452 37.686 99.292

1r.tr.2012 935.176 21.416 139.850 96.193 677.716 782.441 649.716 35.835 96.8902n.tr.2012 912.949 21.085 138.007 91.869 661.988 779.915 644.201 34.726 100.9883r.tr.2012 886.962 20.852 135.140 87.793 643.178 767.855 639.522 31.953 96.381

3r.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/Variaci (%) 3r.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08

Total sectors 6,7 4,2 0,6 2,5Indstria 7,1 6,0 0,1 2,5Construcci 14,1 14,0 12,2 14,1Serveis 5,6 2,1 1,4 0,4Total famlies 3,4 2,3 0,1 0,7Inversi immobiliria 2,5 0,9 1,3 0,2Consum durador 17,0 10,4 14,6 9,1

Nota: Les sries es trenquen el 2n.tr.2005 per ladopci de nous criteris comptables.

Barcelona economia 81

17

Sistema financer

El sector dels serveis financers continua immers en unprocs de sanejament que implicar una notableconcentraci de loferta en un nombre molt limitat dentitats.

Den els mxims assolits durant el 2007-2008 en termesde nombre doficines comercials poc ms de 8.150 a Cata -lunya i unes 46.000 al conjunt dEspanya quatre anys desprsen queden doperatives poc ms de 6.500 i 39.000 respec -tivament. A Barcelona, aquest procs dajustament sha con-cretat en la desaparici dunes 380 sucursals dentitats decrdit, un 18% de les existents a comenament de la crisifinancera de 2007. Val a dir que tant en termes de xarxesdoficines com de llocs de treball, el procs de reestructura-ci del sector sembla que sest fent amb ms diligncia aCatalunya que no pas a la resta dEspanya. En tot cas, s unprocs que encara te molt recorregut per endavant.

Treballadors assalariats del sector de la mediaci financera

Perode Barcelona RMB Catalunya Espanyades. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471

des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483

mar 2010 26.257 37.405 48.542 n.d.juny 2010 21.977 30.334 39.142 n.d.set. 2010 25.684 37.237 47.749 n.d.des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715

mar 2011 25.536 36.842 46.039 n.d.juny 2011 17.671 28.041 34.449 n.d.set. 2011 21.053 28.146 35.248 n.d.des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408

mar 2012 24.914 34.795 43.539 n.d.juny 2012 24.814 34.653 43.264 n.d.set. 2012 24.626 34.315 42.811 n.d.des. 2012 24.695 33.994 42.391 n.d.

Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a lepgraf Mediaci financera de la CNAEexcepte per Espanya que sn treballadors de les entitats de crdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de Espaa. Elaboraci prpia.

Variaci (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya

des.2012/des.2011 1,6 3,0 3,4 n.d.des.2011/des.2010 1,2 5,5 7,0 5,8des.2010/des.2009 4,4 1,8 3,6 2,1des.2009/des.2008 3,1 3,5 3,4 3,2

RestaVariaci (%) Barcelona provncia Catalunya Madrid Espanya

set.2012/set.2011 3,2 4,8 4,3 2,9 3,3des.2011/des.2010 5,7 11,2 9,9 7,5 7,1des.2010/des.2009 4,7 4,0 3,9 2,9 2,9des.2009/des.2008 5,7 4,9 4,8 2,8 3,6

(%)

-2-1012345678

20122011201020092008

Evoluci dels tipus dinters

Tipus dinters hipotecaridel total dentitats

Tipus dintervencidel BCETipus no hipotecarisdel total dentitats

IPC

Oficines de les entitats de crdit

RestaPerode Barcelona provncia Catalunya Madrid Espanya

des. 2000 2.121 3.043 7.189 2.974 38.967des. 2001 2.075 3.093 7.181 2.928 38.676des. 2002 2.073 3.146 7.235 2.895 39.008des. 2003 2.066 3.232 7.332 2.895 39.749des. 2004 2.068 3.335 7.478 2.950 40.602

des. 2005 2.056 3.486 7.682 3.055 41.978des. 2006 2.076 3.642 7.933 3.140 43.690des. 2007 2.112 3.767 8.160 3.258 45.499des. 2008 2.097 3.769 8.155 3.312 46.074des. 2009 1.978 3.583 7.762 3.220 44.430

mar 2010 1.966 3.572 7.729 3.197 44.134juny 2010 1.951 3.559 7.692 3.180 43.943set. 2010 1.918 3.554 7.649 3.143 43.726des. 2010 1.888 3.439 7.458 3.127 43.163

mar 2011 1.842 3.261 7.147 3.039 42.159juny 2011 1.820 3.176 6.992 2.988 41.395set. 2011 1.790 3.108 6.827 2.925 40.657des.2011 1.778 3.053 6.717 2.893 40.103

mar 2012 1.759 3.030 6.666 2.874 39.862juny 2012 1.741 2.977 6.570 2.863 39.521set. 2012 1.733 2.960 6.535 2.841 39.317

Barcelona economia 81

18

Mercat de renda variable

Renda Renda fixaVariaci (%) variable pblica privada Total

4t.tr.2012/4t.tr.2011 31,4 36,7 76,9 33,42n.sm.2012/2n.sm.2011 36,2 23,7 66,6 33,62012/2011 35,7 14,2 57,0 31,02011/2010 8,8 8,3 11,2 5,1

La relativa relaxaci de la prima de risc i la reobertura delsmercats financers a les grans empreses espanyoles durant elsdarrers mesos de 2012 ha contribut a millorar la confianadels inversors domstics i estrangers en leconomia espa -nyola tot i la decebedora evoluci del seu PIB i mercat labo-ral durant el darrer trimestre de lany. Uns resultats moltcondicionats per la situaci datonia en la que sha endinsatlactivitat productiva al conjunt de la UE.Levoluci dels ndexs borsaris al llarg del darrer any itamb den els mnims de comenament de 2009 posa demanifest que el diferencial entre el mercat nord-americque en noms cinc anys ha recuperat les cotitzacions mxi-mes dabans de la crisi i leuropeu tendir a reduir-se msque no pas a eixamplar-se. Aix porta a pensar en unesexpectatives moderadament positives per a la renda variableespanyola i europea durant la primera meitat de 2013.

La valoraci de la renda variable obvia la situaci deleconomia real i sallunya dels mnims dels darrers anys.

La lleu millora que saprecia en levoluci de lndex msrepresentatiu de la borsa espanyola no es detecta encara enel volum de negoci. Aix, els volums de contractaci efecti-va a Borsa de Barcelona corresponents a 2012 parlen dunmercat en hores baixes. Sha acabat negociant un 31%menys que un any abans. En noms dos anys (2011-2012)sha perdut un ter del total contractat durant 2010, any derecuperaci desprs del daltabaix de 2008-2009. La baixacapitalitzaci dels actius borsaris dificulta que saprecin elsmoviments de fons que aposten per una millora de lecono-mia espanyola a mitj termini, comenant per les sevesempreses.

milions d

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

20122011201020092008

Renda variable negociada a Borsa de Barcelona

4t.tr.3r.tr.2n.tr.1r.tr.

ndex

4.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.000

201220112010200920082007

Evoluci dndexs borsaris

Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3

Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d')

Renda Renda Rendavariable 1 fixa pblica fixa privada Total

2000 49.384 30.762 171 80.3172001 59.026 50.500 653 111.0442002 85.578 64.467 191 150.2362003 89.228 66.001 654 155.8822004 128.786 75.941 107 204.833

2005 152.198 82.486 3.993 238.6782006 241.683 83.835 4.907 330.4252007 328.262 82.512 4.747 415.5212008 251.232 70.235 6.514 327.9802009 169.543 64.968 2.716 237.227

2010 232.691 59.217 3.364 295.2711r.tr. 53.274 16.829 60 70.1632n.tr. 56.265 12.473 689 69.4273r.tr. 48.186 13.066 508 61.7604t.tr. 74.966 16.849 2.107 93.921

2011 212.304 64.140 3.741 280.1851r.tr. 63.441 12.018 744 76.2032n.tr. 47.125 17.441 384 64.9503r.tr. 47.797 14.632 1.602 64.0314t.tr. 53.941 20.049 1.012 75.002

2012 136.598 55.013 1.609 193.2201r.tr. 39.368 13.535 610 53.5132n.tr. 32.297 15.026 126 47.4493r.tr. 27.910 13.770 638 42.3194t.tr. 37.024 12.682 234 49.940

1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament dEstadstica delAjuntament de Barcelona.

III. Consum, comer i preus

Barcelona economia 81

20

IPC (variaci interanual)

(%)

-2-10123456

201220112010200920082007

Espanya Barcelona (provncia)Subjacent

Preus de consum

Laugment de lIVA i dalguns preus regulats i taxespbliques a lempara de les poltiques de reducci deldficit pblic, explica les tensions inflacionistes de la segonameitat de lany.

Des de lptica de la taxa dinflaci, al 2012 li escau unaanlisi per segments. A un primer semestre de notable esta-bilitat a lentorn dun 2,3% de variaci interanual de lndexde preus de consum a la provncia de Barcelona i Catalunyai del 2% a Espanya, lha seguit un segon semestre de repuntintens de la taxa dinflaci amb mxims que han superat el4% als dos primers mbits mencionats i del 3,5% al conjuntdEspanya. Unes tensions inflacionistes que shan comenat amoderar durant els darrers mesos de 2012 i comenamentdenguany davant levi dncia duna demanda de consum cadacop ms insolvent.

El que sembla indiscutible s que lIPC continua augmen-tant, amb i sense pressi de la demanda de consum. I tambhi ha un altre aspecte que de tant persistent mereix una mni-ma atenci. s el diferencial dinflaci entre Barcelona iMadrid. Ms concretament entre les respectives provncies.A priori, hom no esperaria grans diferncies de preus entreles dues conurbacions urbanes ms importants dEspanya.Per les dades acostumen a ser ms objectives que les sen-sacions i com es pot observar al grfic adjunt, durant tot el

darrer cicle expansiu de leconomia i la posterior i actualfase recessiva els preus de consum han pujat ms a lrea deBarcelona que a la de Madrid. Any a any i de manera per-sistent. En total, laugment acumulat daquest diferencial depreus de consum durant els darrers divuit anys supera el 8%o unes dcimes menys si es calcula a partir de la suma de lesmitjanes anuals. s un fet rellevant perqu sembla respondrea factors estructurals.

Si ens fixem en lentorn europeu i ms concretament en lazo na euro, les moderades tensions inflacionistes del primerter de 2012 shan comenat a desinflar a les acaballes delany. Lafebliment de la demanda agregada ha estat deter-minant. Una de les conseqncies s un nou augment deldiferencial de preus entre Espanya i la zona euro. Un dife-rencial especialment notori si la comparaci es fa amb leseconomies francesa i alemanya. Tot un despropsit en uncontext dominat per la urgncia de que leconomia espanyo-la guanyi competitivitat.

Diferencial dinflaci entre Barcelona i Madrid

Diferncia entreprov. Bcn i C.A. Madrid

Diferncia acumulada

(%)

012345678

121110090807060504030201009998979695

Font (per a tot lapartat): INE i Eurostat.

ndex general de preus del consum (IPC) (%)

Variaci interanualdes.2009/ des.2010/ des.2011/ des.2012/des.2008 des.2009 des.2010 des.2011

Barcelona (prov.) 1,3 2,9 2,5 3,8Catalunya 1,2 3,0 2,5 3,6C.A. Madrid 0,9 3,0 2,5 2,5Espanya 0,8 3,0 2,4 2,9 Subjacent 0,3 1,5 1,5 2,1Zona euro 0,9 2,2 2,7 2,2Uni Europea 1,5 2,7 3,0 2,3

Variaci mitjana anual2009/2008 2010/2009 2011/2010 2012/2011

Barcelona (prov.) 0,5 2,0 3,2 2,9Catalunya 0,2 2,0 3,3 2,9C.A. Madrid 0,1 1,8 3,1 2,4Espanya 0,3 1,8 3,2 2,4 Subjacent 0,8 0,6 1,7 1,6Zona euro 0,3 1,7 2,7 2,5Uni Europea 1,0 2,2 3,1 2,5

Barcelona economia 81

21

Preus de consum

(%)

-2-10123456

201220112010200920082007

IPC harmonitzat(variaci interanual)

Espanya UME Alemanya Frana

Els components de la despesa que ms divergeixen de lamitjana europea quant a increments de preus durant 2012sn medicina i ensenyament.

A final de 2011, quan la taxa dinflaci era ms baixa aCatalunya que al conjunt dEuropa, les diferncies per com-ponents de la despesa eren relativament moderades i la majo -ria favorables (de signe negatiu) a Catalunya. Amb les dadesde final de 2012 lescenari s completament diferent. Nomsquatre components alimentaci, vestit, comunicacions i hos -ta leria han registrat uns increments de preus ms moderatsque a la resta de la UE. Amb signe positiu per en quantiapoc significativa es situa el parament de la llar i el transport.En el darrer grup, que inclou els components ms inflacio-nistes en el que va dany en relaci amb la mitjana de la UE,hi figuren la despesa en begudes alcohliques i tabac, lhabi-tatge i subministres (ener gia i aigua), lleure i cultura i moltespecialment lensenyament i la medicina com a conseqn -cia de laugment de les taxes universitries i de la part de ladespesa farmacutica que va a crrec dels usuaris.

IPC per components (%)

Catalunya Espanya Uni Europeads.10/ds.09 ds.11/ds.10 ds.12/ds.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 ds.12/ds.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 ds.12/ds.11

Alimentaci i begudes no alcohliques 0,9 2,1 3,3 0,7 2,1 3,0 2,9 3,2 3,4Begudes alcohliques i tabac 14,4 4,2 5,7 15,2 4,2 5,4 5,1 4,4 4,3Vestit i calat 0,7 0,5 0,4 0,6 0,3 0,3 0,6 1,6 0,9Habitatge i subministres 5,3 5,5 5,4 5,7 5,8 5,6 3,8 5,3 3,6Parament de la llar 1,7 1,2 1,8 1,0 1,1 1,2 0,8 1,9 1,0Medicina 1,4 2,3 21,2 1,2 2,8 13,3 1,3 2,5 2,4

Transport 9,2 4,9 3,2 9,2 4,9 3,1 5,5 4,7 2,5Comunicacions 0,7 1,6 2,8 0,7 1,6 2,7 0,1 0,5 2,4Lleure i cultura 1,3 1,3 2,2 1,1 1,3 0,8 0,3 0,2 1,0Ensenyament 2,6 3,9 14,7 2,3 2,8 10,5 2,5 2,0 7,1Hoteleria i restauraci 2,1 1,4 1,4 1,7 1,2 0,8 1,9 2,5 2,2Altres 3,4 3,1 3,7 2,8 2,7 3,3 2,3 2,6 1,7

Total 3,0 2,5 3,6 3,0 2,4 2,9 2,7 3,0 2,2

Diferencial dinflaci entre Espanya i la UME(%)

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

201220112010200920082007

Diferencial dinflaci entre Catalunya i la UE(per components) (IPC Catalunya - IPC UE)

des.12/des.11 des.11/des.10

-8 -4 0 4 8 12 16 20Total

Aliment. i beg. no alcoh.Begudes alcoh. i tabac

Vestit i calatHabitatge i subministres

Parament de la llarMedicinaTransport

ComunicacionsLleure i cultura

EnsenyamentHoteleria i restauraci

(%)

Barcelona economia nm. 81

22

Consum daigua

Font: Societat General dAiges de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel DepartamentdEstadstica de lAjuntament de Barcelona.

Consum ComercialVariaci (%) Total Domstic i industrial Altres

4t.tr.2012/4t.tr.2011 5,6 6,5 5,6 1,42n.sm.2012/2n.sm.2011 2,1 3,2 1,0 4,02012/2011 0,9 0,9 1,8 2,72011/2010 0,0 0,5 0,2 9,3

Consum daiguaTotal Estructura dusos (milers m3)

ComercialPerode Nm. ndex milers m3 Domstic i industrial Altres2000 100,0 115.130 74.044 32.972 8.1142001 99,5 114.544 73.448 32.936 8.1592002 97,9 112.749 73.684 32.247 6.8192003 99,5 114.531 74.044 32.639 7.8482004 98,6 113.494 73.528 32.354 7.611

2005 95,2 109.574 71.284 31.751 6.5382006 93,0 107.123 69.204 31.662 6.2572007 90,1 103.771 66.642 30.755 6.3742008 87,0 100.200 66.570 29.491 4.1392009 84,8 97.588 65.153 27.782 4.653

2010 84,6 97.432 64.929 27.741 4.7621r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.0022n.tr. 23.040 15.530 6.594 9163r.tr. 25.632 16.533 7.647 1.4524t.tr. 22.418 14.276 6.751 1.391

2011 84,7 97.467 64.581 27.684 5.2031r.tr. 25.869 18.072 6.733 1.0642n.tr. 23.570 15.777 6.666 1.1273r.tr. 26.011 17.019 7.568 1.4244t.tr. 22.017 13.713 6.716 1.588

2012 83,9 96.541 64.024 27.172 5.3451r.tr. 25.111 17.596 6.446 1.0702n.tr. 24.392 16.665 6.583 1.1433r.tr. 23.780 15.159 7.055 1.5654t.tr. 23.259 14.604 7.089 1.566

(%)

Variaci del consum daigua segons usos(acumulat darrers dotze mesos)

-10-8-6-4-2024

201220112010200920082007

Variaci del consum delectricitat a Catalunya(acumulat darrers dotze mesos)

DomsticTotal Sectors productius

(%)

-12-9-6-30369

12

201220112010200920082007

La feblesa de la conjuntura econmica i un s cada cop mseficient sn alguns dels factors que expliquen el lleu descensdel consum daigua.

Durant el darrer any, la ciutat de Barcelona ha assolit un noumnim en el consum daigua potable que dna continutat auna tendncia de fons que es va encetar a comenament desegle. En relaci amb els mxims assolits ara fa uns quinzeanys, el consum actual sha redut aproximadament un 17%.

Les dades disponibles posen de manifest que lestalvi en elconsum daigua uns 926.000 m3, lequivalent a tres dies imig de consum de la ciutat es reparteix per meitats entrels domstic i el productiu, si b en termes relatius la inci-dncia s ms remarcable en aquest darrer. Un tret previsi-ble ats que lenduriment de la crisi econmica ha aprimatmolt ms el cens del teixit productiu que no pas el demo-grfic. El consum daigua en espais pblics i installacionsmunicipals mostra laltra cara de la moneda amb un creixe-ment relativament significatiu per quart any consecutiu. Ambtot, sest lluny dels consums previs a la darrera gran seque-ra que va patir Catalunya ara fa gaireb un lustre.

Font: Institut dEstadstica de Catalunya. Elaboraci prpia.

Barcelona economia 81

23

Matriculaci de vehicles

Nota: A partir de 2007 sinclouen els ciclomotors.Font (per a tot lapartat): Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona i DGT.Elaboraci prpia.

La matriculaci de vehicles a Barcelona durant el darrertrimestre de 2012 ha ajudat a moderar lleument latrajectria descendent de la resta de lany. Una evolucique difereix de la de la resta del pas.

Els gaireb 28.500 vehicles nous matriculats a Barcelonadu rant el 2012 (poc ms de la meitat han estat turismes) nopassen de representar el 40% dels que es van estrenar cincanys abans, el millor moment de la historia en termesdexpansi del parc automobilstic. A Catalunya, durant eltrienni 2005-2007 es van matricular gaireb 400.000 vehi-cles de mitjana anual. Lany passat, noms lequivalent al40% daquest total.

Una davallada tan intensa i general no sexplica noms perlimpacte de la crisi econmica sobre la capacitat adquisiti-va i inversora de famlies i empreses. Tamb sha de tenir encompte lexcepcionalitat dels volums de matriculaci deltrien ni esmentat, quan leufria econmica i creditcia va afa -vorir una ampliaci i renovaci accelerada del parc de vehi-cles. I tenir present que les necessitats, les preferncies i lasensibilitat am biental dels consumidors no sn les mateixesara que les de deu anys enrere. En conseqncia, s moltprobable que la correcci en aquest mercat encara es man-tingui al llarg de 2013 tot i que amb menys intensitat quedurant el darrer bienni.

(%)Evoluci mensual dels vehicles matriculats

(Barcelona)

Variaci darrers dotze mesos (%)Matriculacions mensuals

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.000

-50-40-30-20-1001020

20122011201020092008

Matriculaci de vehicles Perode Barcelona Provncia Catalunya Espanya

2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.9092002 n.d. 222.464 293.613 1.769.8572003 n.d. 251.132 326.012 1.898.1122004 n.d. 269.387 356.261 2.149.7552005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601

2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.6542007 71.396 293.756 401.599 2.599.6972008 52.159 206.393 275.596 1.818.3142009 39.891 158.054 209.706 1.312.3592010 42.102 168.980 221.387 1.373.616

2011 32.414 140.165 181.312 1.143.5391r.tr. 7.931 34.051 44.135 292.3122n.tr. 8.630 37.806 48.843 335.0533r.tr. 8.319 35.048 45.816 270.7274t.tr. 7.534 33.260 42.518 245.447

2012 28.454 122.387 158.190 968.3681r.tr. 6.790 31.131 39.880 267.2912n.tr. 7.926 34.079 43.702 281.2683r.tr. 7.070 29.900 39.562 222.7784t.tr. 6.668 27.277 35.046 197.031

Matriculaci segons tipologia de vehicles Perode Turismes Motos Ciclomotors Resta

2007 37.059 18.538 5.116 10.6832008 26.825 15.284 3.711 6.3392009 21.276 11.762 1.905 3.9102010 22.880 14.054 1.774 3.394

2011 17.220 11.102 1.157 2.9351r.tr. 4.447 2.425 292 7672n.tr. 4.563 2.980 290 7973r.tr. 4.104 3.200 333 6824t.tr. 4.106 2.497 242 689

2012 15.061 9.847 1.334 2.2121r.tr. 3.617 2.305 239 6292n.tr. 3.885 2.742 632 6673r.tr. 3.738 2.601 286 4454t.tr. 3.821 2.199 177 471

Variaci (%) Barcelona Provncia Catalunya Espanya

4t.tr.2012/4t.tr.2011 11,5 18,0 17,6 19,72n.sm.2012/2n.sm.2011 13,3 16,3 15,5 18,72012/2011 12,2 12,7 12,8 15,32011/2010 23,0 17,1 18,1 16,7

Variaci (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta

4t.tr.2012/4t.tr.2011 6,9 11,9 26,9 31,61r.sm.2012/1r.sm.2011 7,9 15,7 19,5 33,22012/2011 12,5 11,3 15,3 24,62011/2010 24,7 21,0 34,8 13,5

Matriculacions per tipus de vehicles(variaci interanual) (%)

2012 2011 2010

-30 -20 -10 0 10 20

Resta

Motos i ciclomotors

Turismes

Total vehicles

IV. Transports i comunicacions

Barcelona economia 81

25

Port: mercaderies i passatgers

Lactivitat porturia durant 2012 no ha pogut mantenir latendncia lleument expansiva del bienni anterior per la variaci del darrer trimestre de lany fa pensar en una propera estabilitzaci del volum de trfic.

Durant el darrer trimestre de 2012 el port de Barcelona hacanalitzat el trfic de gaireb deu milions de tones de mer-caderies, un 0,4% ms que durant el mateix perode dunany abans. Un increment insuficient per canviar el signe anualper valus perqu es produeix en un context especialmentdifcil tant per les economies espanyola i catalana com perla de la Uni Europea.

Font (per a tot lapartat): Autoritat Porturia de Barcelona. Elaboraci prpia.

Trfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones)

Total Crrega General Lquids a doll Slids a granel TotalPerode Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions

2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.7612001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.7202002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.8682003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.6092004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828

2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.2172006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.4662007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.7002008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.8862009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630

2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.1561r.tr. 3.805 6.117 3.467 2.908 143 2.617 194 593 3.007 5.5322n.tr. 4.104 6.367 3.767 3.159 140 2.621 198 587 3.171 5.6283r.tr. 4.534 6.670 4.068 3.214 178 2.679 288 777 3.602 5.8714t.tr. 4.609 6.772 4.188 3.111 225 2.952 195 710 3.836 6.126

2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.6761r.tr. 4.414 6.673 4.065 3.248 136 2.856 213 571 3.637 6.0202n.tr. 4.622 6.352 4.178 3.346 195 2.323 249 682 3.675 5.5343r.tr. 4.802 6.298 4.306 3.029 236 2.548 260 721 3.774 5.4784t.tr. 4.420 5.485 3.944 2.645 257 2.209 218 631 3.609 4.644

2012 19.114 22.373 15.913 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.250 19.3181r.tr. 4.293 5.591 3.675 2.591 223 2.345 395 655 3.407 4.8492n.tr. 5.036 5.960 4.078 2.858 333 2.322 626 781 3.982 5.1183r.tr. 5.193 5.489 4.308 2.616 338 2.218 547 655 4.043 4.7544t.tr. 4.592 5.333 3.852 2.392 317 2.336 423 605 3.819 4.597

Total mercaderies

Variaci (%) Cabotatge Exterior Total

4t.tr.2012/4t.tr.2011Total 8,7 2,2 0,4Crrega general 1,4 6,7 5,3Lquids a doll 29,4 16,9 7,5Slids a granel 30,6 27,2 24,5

2n.sem.2012/2n.sem2011Total 3,0 1,6 1,8Crrega general 4,4 7,7 5,5Lquids a doll 26,5 4,3 0,8Slids a granel 27,0 23,4 23,5

2012/2011Total 3,3 4,9 3,6Crrega general 8,0 11,8 8,3Lquids a doll 19,2 0,3 3,1Slids a granel 127,7 30,5 33,1

2011/2010Total 7,9 1,1 0,2Crrega general 2,0 3,4 3,2Lquids a doll 30,6 11,2 6,8Slids a granel 35,1 1,3 0,6

Evoluci del trfic de mercaderies

Crrega general Dolls lquids i slids

0

10

20

30

40

50

60

12111009080706050403020100999897

milions de tones

Barcelona economia 81

26

Port: mercaderies i passatgers

La davallada de les importacions de productes energticssha vist parcialment compensada per laugment de lesexportacions de ciment i clnquer. El total exportat sacostaals mxims assolits el 2008.

Els 41,5 milions de tones que han passat pel port durant 2012shan quedat a 1,5 milions del total de 2011. Un descens del3,6% que s imputable en exclusiva al trfic amb lexterior,que perd un 5%. El de cabotatge ha mantingut la tendnciaalcista dun any abans. Per una simple ullada a les xifresdel trfic amb lexterior posa de manifest que el descens shaconcentrat en les importacions, un reflex de la contracci dela demanda interna. Mentre que el trfic dimportaci sharedut gaireb un 11% en el conjunt de 2012, les exporta-cions han man tingut la tendncia ascendent dels darrers anyscreixent un 3,7% i superant novament la cota dels quinzemilions de tones anuals.

Per modalitat de transport, tant la crrega general que incloula mercaderia de ms valor afegit com els lquids a dollbsica ment productes energtics i qumics han acabat lanyamb prdues de volum significatives. Lagregat dels s lids agranel registra un creixement espectacular grcies a laug-ment de les exportacions de ciment i clnker i al trfic deproductes alimentaris i del sector agro-ramader. El descensde la crrega general explica levoluci, igualment a la baixa,del trfic de contenidors. Un descens molt escorat en el seg-ment dels contenidors en trnsit.

Evoluci del trfic exterior

Exportacions Importacions

0

10

20

30

40

50

12111009080706050403020100999897

milions de tones

Trfic de contenidors

taxa de variaci interanual (%)total acumulat darrers dotze mesos

milions de Teus variaci (%)

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

-40

-30

-20

-10

0

10

20

201220112010200920082007

TeusVariaci (%) Exterior Cabotatge Total Tones

4t.tr.2012/4t.tr.2011 2,5 17,1 3,9 3,72n.sm.2012/2n.sm.2011 4,4 18,4 5,9 5,52012/2011 13,3 16,7 13,7 12,42011/2010 4,1 7,7 4,4 3,4

Trfic de contenidors

Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Perode Exterior Cabotatge Total (milers tones)2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.9892001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.4302002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.8422003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.3442004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344

2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.9292006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.5732007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.4172008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.1592009 1.590.200 206.957 1.797.157 17.612

2010 1.764.993 183.430 1.948.423 19.2051r.tr. 392.496 44.082 436.578 4.3352n.tr. 418.052 46.268 464.320 4.5863r.tr. 476.198 46.052 522.250 5.0854t.tr. 478.247 47.028 525.275 5.199

2011 1.837.086 197.607 2.034.693 19.8611r.tr. 496.980 42.329 539.309 5.2792n.tr. 475.609 54.554 530.163 5.1733r.tr. 459.732 56.931 516.663 4.9734t.tr. 404.765 43.793 448.558 4.436

2012 1.591.865 164.566 1.756.431 17.4011r.tr. 371.643 38.898 410.541 4.0982n.tr. 393.979 43.454 437.433 4.4163r.tr. 431.400 45.889 477.289 4.6174t.tr. 394.843 36.325 431.168 4.270

Trfic de contenidors segons origen/destinaci

O/D Bcn. En trnsit

milers de teus

050

100150200250300350400450500

20122011201020092008

Barcelona economia 81

27

Port: mercaderies i passatgers

Amb els resultats de final de 2012 es confirma que la majo-ria dels agregats ms importants de la mercaderia que passapel port de la ciutat ha vist caure el seu volum de trfic enrelaci a un any abans. En els cas de les importacions de gasnatural i del trfic englobat en lheterogeni epgraf de restade merca deries, el retrocs es produeix per segon any con-secutiu. A aquests dos grans segments reincidents en la ten-dncia descendent shi han afegit enguany els combustiblesderivats del pe troli, els productes siderometallrgics, els qu -mics, el paper i pasta i la maquinria i recanvis entre els msrellevants. No ms els biocombustibles, el ciment i clnker ialguns productes agro ramaders i alimentaris han acabat lanyclarament en positiu.

Origen/destinaci del trfic portuari exterior (2012)

Variaci (%)rees geogrfiques Tones 2012/2011 2011/2010

Frana / Itlia 5.306.655 17,4 13,8Europa (Atlntic) 2.393.063 7,7 9,8Med. Or., Negre i Pr. Orient 3.253.945 11,6 2,5Golf Prsic, mar Roig i Arbic 4.142.362 0,1 7,4Sud i sud-est asitic 2.452.895 5,2 6,5

Extrem Orient i Jap 3.936.519 10,3 0,6Nord dfrica 4.749.582 6,1 1,1Resta dfrica 1.813.019 0,5 16,0Amrica del Nord (Atlntic) 748.557 19,4 1,1Golf de Mxic 1.072.138 39,1 14,9

Amrica Central i Carib 762.458 23,9 21,1Amrica del Sud (Atlntic) 2.809.878 1,2 11,4Amrica del Nord (Pacfic) 64.001 3,9 52,4Amrica del Sud (Pacfic) 386.883 11,8 22,0Oceania i Illes del Pacfic 231.535 4,5 8,6

Trfic comercial per rees geogrfiques(percentatge sobre el total)

20112012

0 4 8 12 16 20Frana i Itlia

Europa (Atlntic)Med. Or., Negre i Prxim Orient

Golf Prsic, mar Roig i ArbicSud i sud-est asitic

Extrem Orient i JapNord dfricaResta dfrica

Amrica del NordAmrica Central, Golf Mxic i Carib

Amrica del SudOceania i Illes del Pacfic

%

Distribuci del trfic per productes (2012)

Variaci (%) Productes Tones 2012/2011 2011/2010

Gas natural 3.841.432 6,4 19,4Gasoil, gasolina i fuel 4.191.759 12,7 4,5Biocombustibles 988.945 44,7 n.d.Altres productes energtics 339.757 17,3 14,3Productes siderometallrgics 2.162.777 5,7 4,9

Potasses i altres adobs 615.547 15,6 75,3Productes qumics 3.935.120 7,3 6,7Ciment i clnker 1.339.471 262,1 22,2Altres materials construcci 977.834 22,1 33,5Cereals i farines 736.958 22,0 13,0

Fava de soja 1.508.189 0,5 8,6Pinso i farratges 1.267.220 34,9 18,0Fruites i verdures 414.825 26,3 8,9Begudes i derivats 705.060 5,8 14,7Conserves 187.038 6,6 45,0

Tabac, caf i cacau 462.153 2,0 6,4Olis i greixos 922.990 26,3 15,7Pesca congelada 82.946 26,9 27,2Resta productes alimentaris 1.475.334 1,6 6,5Paper i pasta 1.438.877 7,8 5,8

Fusta 112.838 45,5 0,8Maquinria i recanvis 1.297.815 9,2 1,0Autombils i peces 1.529.914 0,2 20,6Resta de mercaderies 3.891.765 14,4 12,0Tares 7.060.861 7,1 1,1

Total 41.487.425 3,6 0,2

Principals tipologies del trfic comercial(milions de tones)

2012 2011 2010

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11Energia

Sidero-metallrgiaQumica

Materials construcciAgro-ramader i alimentaci

Paper i pastaAutombils i maquinria

Barcelona economia 81

28

Port: mercaderies i passatgers

4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/Variaci (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010

Ferris regulars 11,8 16,0 13,3 5,6Creuers 8,0 5,7 4,3 18,7Creuers en trnsit 1,9 13,8 16,1 6,6Total 0,2 11,2 10,6 10,7

Trfic portuari dexportaci

taxa de variaci interanual (%)acumulat darrers dotze mesos

milions de tones (%)

0

3

6

9

12

15

18

-30

-20

-10

0

10

20

30

201220112010200920082007

Shan intensificat els intercanvis comercials amb els ports no europeus del Mediterrani. Laugment de la competncia en un context econmic recessiu ha incidit en lactivitat delport de Barcelona.

La contracci de les importacions i laugment de les expor-tacions, a banda de decisions empresarials, ajuda a explicarla contenci del trfic comercial entre el port de la ciutat iels ports asitics de lndic i Pacfic. Els ms propers, els delMediterrani i Golf Prsic, han guanyat quota de mercat.Tamb sha redut el volum de trfic amb el continent ame-ric, sent especialment intens en el cas del Golf de Mxic ide la meitat septentrional del continent. El trfic amb Amri -ca del Sud sha mantingut relativament estable. Ha continu-at minvant el volum de trfic encara majoritari amb els portsms propers de Frana i Itlia, alhora que es van consolidantles rutes que comuniquen el port de Barcelona amb els de laresta dEuropa. Per continents, amb les dades de 2012 el portde Barcelona noms ha guanyat presncia a lfrica i Ocea -nia. La contracci del PIB espanyol i de leuropeu i laugmentde competncia daltres ports del seu entorn li ha restat pre-sncia en les grans rutes del trfic martim. El fort descensdel nombre de contenidors en trnsit pel port de la ciutatns un bon indici.

Lenduriment de la recessi econmica i la incertesa de lesexpectatives a mitj termini han acabat impactant en elnegoci dels creuers i en el conjunt del trnsit de passatgerspel port.

Ja des de comenament dany sintua que durant el 2012 noes podrien repetir les excellents xifres dun any abans pelque fa al trnsit de passatgers pel port. El progressiu empit-jorament de la situaci econmica al conjunt de la UniEuropea i especialment a Espanya i Itlia, afegia incertesa ala desconfiana provocada pel naufragi del Costa Concr -dia. Que finalment la prdua de passatgers shagi limitat alguany dun any abans, quan es van assolir mxims histricsa tots els segments, i afecti molt ms als creuers en trnsitque no als ancorats a Barcelona, sha de considerar un resul-tat acceptable. Com en el cas del trfic de mercaderia, shade tenir present tamb la pressi duna competncia que noha deixat daugmentar durant tots els anys dexpansi.

Trnsit de passatgers

Ferris Creuers enPerode regulars Creuers trnsit Total

2000 847.973 291.405 285.537 1.424.9152001 790.260 342.633 310.167 1.443.0602002 855.865 447.921 386.738 1.690.5242003 820.737 548.318 500.912 1.869.9672004 946.788 559.208 462.197 1.968.193

2005 983.755 591.057 633.518 2.208.3302006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.7512007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.6392008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.8662009 1.048.890 1.181.328 971.519 3.201.737

2010 1.107.675 1.265.605 1.084.659 3.457.9391r.tr. 131.671 71.331 94.325 297.3272n.tr. 295.752 418.036 323.157 1.036.9453r.tr. 533.580 509.348 407.086 1.450.0144t.tr. 146.672 266.890 260.091 673.653

2011 1.169.820 1.502.623 1.156.069 3.828.5121r.tr. 135.941 71.636 121.008 328.5852n.tr. 319.215 475.156 336.516 1.130.8873r.tr. 566.050 688.896 419.094 1.674.0404t.tr. 148.614 266.935 279.451 695.000

2012 1.013.885 1.438.383 970.251 3.422.5191r.tr. 144.418 72.720 85.930 303.0682n.tr. 269.295 464.131 282.364 1.015.7903r.tr. 469.143 613.186 327.790 1.410.1194t.tr. 131.029 288.346 274.167 693.542

milersTrnsit de viatgers

Ferris regulars Creuers Creuers en trnsit

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.000

12111009080706050403020100999897

Barcelona economia 81

29

Lestroncament de la trajectria alcista en el darrer trimestrede lany no ha impedit que laeroport hagi tancat 2012 ambms de 35 milions de passatgers, un nou rcord histric.

En un context de caigudes generalitzades de viatgers en lesprincipals infraestructures espanyoles, incloent les aeropor-turies, les dades de viatgers que han passat per laeroportde El Prat reflecteixen el manteniment de la tnica ascendentdel darrer bienni, un fet que ha perms consolidar i fins i totsuperar els valors de lany anterior, quan es va fer un impac-tant salt endavant amb un creixement del 17,8%.

milions variaci (%)

10

15

20

25

30

35

40

-20-15-10-505101520

2012201120102009200820072006

Aeroport: passatgers i mercaderies

Variaci (%) Passatgers

4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010

Total 5,4 1,1 2,2 17,8BCN-MDD 24,1 25,4 18,9 3,0Resta interior 13,4 7,0 6,9 11,5Uni Europea 0,5 7,4 9,2 23,3Resta internacional 4,2 9,3 8,9 24,1

Variaci (%) Mercaderies

4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010

Total 7,3 4,5 0,1 6,5Interior 28,4 26,7 19,6 2,0Internacional 11,7 8,6 2,5 7,5

Variaci (%) Avions

4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010

Total 9,6 3,9 4,3 9,1Interior 19,0 15,1 16,2 1,6Internacional 3,4 2,9 3,3 14,9

1 El total comptabilitza tot tipus de trfic, no noms el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos sn provisionals. La distribuci entre interior i internacional pot variar lleugeramententre les diferents taules depenent si es considera el trnsit comercial o la totalitat.Font (per a tot lapartat, si no sindica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena.

Trnsit de passatgers, trfic de mercaderies i operacions per laeroport de Barcelona

Passatgers (milers) Mercaderies (tones) AvionsInterior Internacional

Perode Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.5342001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.2982002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.7332003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.9872004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542

2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.8112006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.5202007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.2862008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.4572009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556

2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.8941r.tr. 5.788 787 1.811 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.4012n.tr. 7.371 838 2.098 3.353 1.075 28.018 2.809 25.209 71.098 29.798 40.4163r.tr. 8.855 681 2.492 4.103 1.567 24.363 2.767 21.596 75.712 28.867 46.2044t.tr. 7.195 765 2.157 3.300 962 25.831 2.725 23.106 70.279 29.691 39.873

2011 34.398 3.172 9.533 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.054 118.062 182.5391r.tr. 6.685 759 2.050 3.060 813 24.760 2.541 22.219 67.372 28.974 37.8742n.tr. 9.187 844 2.479 4.427 1.433 24.895 2.909 21.986 80.760 31.140 48.9063r.tr. 10.570 750 2.803 5.012 1.996 23.243 2.946 20.297 83.697 30.326 52.7534t.tr. 7.956 819 2.201 3.824 1.099 23.675 2.612 21.063 71.225 27.622 43.006

2012 35.145 2.572 8.879 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.5491r.tr. 6.871 704 1.860 3.386 905 22.681 2.354 20.327 62.228 23.128 38.5812n.tr. 9.553 697 2.365 4.947 1.530 24.827 2.415 22.412 78.856 26.614 51.4503r.tr. 11.197 549 2.747 5.648 2.237 23.605 2.205 21.400 84.498 26.837 56.9844t.tr. 7.525 622 1.907 3.842 1.146 25.406 1.870 23.535 64.422 22.364 41.534

Barcelona economia 81

30

Aeroport: passatgers i mercaderies

Laugment de 2012, un 2,2%, pot semblar poca cosa en rela-ci amb el de lany anterior, per sha de valorar com msque digne ats que el de Barcelona s lnic aeroport quecreix entre els dotze ms grans de la xarxa espanyola; unaxarxa que, en el seu conjunt, ha perdut en 2012 deu milionsde passatgers, un 5% en relaci amb lany anterior.

Pel que fa a les operacions denlairament i daterratge rea-litzades a El Prat, en 2012 sha registrat un descens del4,3%. Una davallada que ha estat generalitzada al llarg delany amb la nica excepci duns lleus augments en juliol iagost, mesos de mxima afluncia turstica. La davalladaanual sha demmarcar en el context inflacionista dels preusdels carburants, en les operacions de concentraci de rutes i

en la utilitzaci daeronaus ms grans lligades a lexpansidel trfic intercontinental. En conjunt, les mitjanes diriesdoperacions consignades gaireb 800 i dusuaris trans-portats poc ms de 96.000 palesen que, en comparaci ambcinc anys enrere i sense entrar a considerar les rutes, sesttraslladant un nombre superior de viatgers en un menornombre daeronaus.

Passatgers de laeroport de Barcelona segons pasdorigen o destinaci dels vols (2012)

Nombre de 2012/ % sobre elpassatgers 2011(%) total

Espanya 11.465.907 9,6 32,6Regne Unit 3.210.155 32,7 9,1Itlia 2.848.129 0,8 8,1Alemanya 2.756.895 7,4 7,8Frana 2.721.751 14,8 7,7Holanda 1.411.125 2,2 4,0Susa 1.346.566 3,9 3,8Federaci Russa 1.268.366 35,1 3,6Portugal 899.731 3,0 2,6Blgica 841.877 10,8 2,4Estats Units 710.597 2,7 2,0ustria 444.150 22,9 1,3Sucia 377.585 20,9 1,1Dinamarca 341.381 16,4 1,0Israel 334.317 3,6 1,0Marroc 331.205 0,5 0,9Romania 328.629 9,0 0,9Irlanda 321.618 3,6 0,9Turquia 297.662 2,8 0,8Polnia 276.544 50,5 0,8Repblica Txeca 254.533 17,5 0,7Noruega 248.825 7,8 0,7Grcia 189.765 24,1 0,5Hongria 172.756 105,4 0,5Qatar 168.630 21,4 0,5Resta de pasos 1.576.477 n.d. 4,5

Total 35.145.176 2,2 100,

Passatgers de laeroport de Barcelona segonsaeroport dorigen o destinaci dels vols (2012)

Aeroports espanyols Aeroports internacionals

Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers

Madrid/Barajas 2.573.032 Amsterdam/Schipol 1.251.440Palma de Mallorca 1.460.270 Pars/Charles de Gaulle 1.028.007Sevilla 979.461 Pars/Orly 836.779Eivissa 852.663 Londres/Gatwick 742.151Mlaga 795.680 Roma/ Fiumicino 739.708Menorca 656.441 Londres/Heathrow 737.571Bilbao 613.057 Munich 676.978Santiago 448.793 Frankfurt 639.902Alacant 416.454 Lisboa 603.543FGL.Granada/Jan 375.152 Mil/Malpensa 589.618Astries 353.913 Zuric 560.721Tenerife N/Los Rodeos 333.530 Ginebra 528.891Gran Canria 323.051 Brusselles 523.105Resta aeroports 1.269.667 Resta aeroports 14.181.787

Total 11.451.164 Total 23.640.201

Passatgers per laeroport per mesos (milions)

ds

nv

oc

st

agjl

jn

mg

ab

m

fbgn

2010

2011

2012

0

1

3

4

2

milions

05

10152025303540

1211100908070605040302010099989796

Distribuci dels passatgers de vols comercialsde Barcelona (exclosos trnsits)

Interior Internacional

Aeronaus i passatgers(mitjanes diries)

Operacions daeronaus

Nombre depassatgers

400 500 600 700 800 900 1.00020.00030.00040.00050.00060.00070.00080.00090.000

100.000110.000

1995

1998

20072006

20052004

2001

2008

20092010

20112012

Barcelona economia 81

31

Aeroport: passatgers i mercaderies

Distribuci de passatgers de laeroport de BCNper companyies

VuelingLufthansaSwiss intern.

RyanairAir EuropaKLM

EasyJetAir FranceWizz Air Hungary

IberiaBritish AirwaysAltres

0

20

40

60

80

100

201220112010200920082007

%

Nota: Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009. Ryanair comena a operarsetembre 2010.

Evoluci del trnsit aeroportuari als aeroports espanyols

MadridMlaga

BarcelonaGran Canria

Palma de MallorcaResta aeroports espanyols

milions passatgers

0

50

100

150

200

250

20122011201020092008200720062005

Pel que fa al transport de mercaderia, el cmput anual shasituat en 2012 en un nivell prcticament idntic al de lanyanterior i lluny dels mxims assolits en 2009 i 2010, quan esvan despassar les cent-mil tones. El tret ms rellevant haestat la divergent trajectria del trfic interior que cau gai-reb un 20%, i la del trfic internacional, que creix un 2,5%grcies exclusivament al trfic amb lexterior de la UE.

Prossegueix la internacionalitzaci de laeroport: un 67,4%dels usuaris ha tingut en 2012 un punt dorigen o destinacia lestranger, vint punts ms que en 2000.

Potser lelement ms significatiu de levoluci del transportde passatgers per via aria s la cada cop ms acusadadivergncia entre el mercat interior i linternacional: lesrutes amb lexterior i especialment les de fora de la UEcontinuen guanyant pes mentre que les dinterior han regis-trat una notable i sostinguda prdua de viatgers. A banda queels fluxos dins del mercat interior estan sent molt penalitzatsper la difcil conjuntura econmica en general i per la granfeblesa de la demanda interna en particular, i sense oblidarla competncia amb lAVE, el cert s que la tendncia defons dels darrers anys ha estat lexpansi ferma i sostingudadel segment internacional, en lnia amb la globalitzacieconmica sobretot duna economia de serveis, lauge del

turisme i la tendncia creixent de molts ciutadans europeusdestablir-se temporalment en daltres pasos de la UE perra destudis o de feina.

Aquestes tendncies de fons han estat recolzades en unespoltiques de preus a la baixa i daugment de rutes per partde les aerolnies, que shan mogut en un entorn de fortacompetncia i de forts sotracs des del punt de vista acciona-rial i empresarial. Justament aquests sotracs sn els que hancapgirat en els darrers anys la distribuci de passatgers percompanyies, fins al punt que les dues companyies que msviatgers han transportat en 2012 amb un 44,6% del totalsn Vueling i Ryanair, dues companyies sense presncia a ElPrat en una data tan recent com 2004. Juntament amb la ter-cera en nombre de viatgers, EasyJet, sn les que ms usua-ris han guanyat en relaci amb lany anterior, reflectintlaugment de la quota del segment de baix cost. Per ltim,resta apuntar que el doble potencial que ofereix la ciutat i elseu entorn com a destinaci (i origen) vacacional i per anegocis ha enlairat El Prat fins a la posici capdavanteramundial com a laeroport que ms rutes t previst obrir en2013.

Trnsit de passatgers, trfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (2012)

Passatgers Mercaderies (tones) AvionsTotal Variaci Internacional/ Regular/ Variaci Variaci

Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%)1. Madrid-Barajas 45.195 9,0 67,9 98,9 359.362 8,8 373.185 13,12. Barcelona 35.145 2,2 67,4 96,9 96.520 0,1 290.004 4,33. Palma de Mallorca 22.667 0,3 75,3 84,9 13.712 13,1 173.957 3,44. Mlaga 12.582 1,9 80,7 93,7 2.711 9,4 102.153 4,95. Gran Canria 9.892 6,1 59,1 71,4 20.603 13,0 100.390 9,86. Alacant 8.855 10,7 84,0 82,0 2.526 16,1 62.468 17,37. Tenerife Sud 8.531 1,5 89,4 64,3 3.905 12,8 56.210 3,28. Eivissa 5.555 1,6 58,3 83,5 2.616 5,0 57.737 6,59. Lanzarote 5.169 6,8 67,0 72,5 2.108 26,6 44.787 9,8

10. Valncia 4.752 4,6 65,9 98,0 11.126 5,9 59.824 15,011. Fuerteventura 4.399 11,1 76,0 71,5 1.213 22,1 37.772 15,212. Sevilla 4.287 13,5 33,8 97,1 4.774 6,9 48.501 13,413. Bilbao 4.171 3,1 34,4 97,0 2.263 14,1 50.0