BMF’15 | JAZZMAICA

Desperta la ciutat i parla a la gent sobre aquest disc que surt al teu encontre, demanava U-Roy a “Wake the Town” (1970), una cançó que va ser un dels primers grans èxits del toasting (rapejar) i que utilitzava com a base el “Girl I’ve got a Date” d’Alton Ellis. Seguint la tradició del reciclatge jamaicà, les Biblioteques de Girona reutilitzem la demanda d’U-Roy per parlar de “Jazzmaica”, l’àlbum dels Gramophone All Stars que agermana ska, jazz, reggae, latin, funk i soul amb arranjaments per a Big Band. Aprofitant que els bisbalencs tocaran al Black Music Festival i presentaran el documental sobre el disc a l’Espai Marfà, des de les biblioteques us hem preparat un petit recorregut per la música de l’illa del Dr. No.

A l’últim treball dels Gramophone All Stars hi ha dues composicions originals (“Wise two” i “Sophisticated Babylon”) i vuit versions. A les biblioteques podreu trobar els discos d’on provenen. També

podeu escoltar les cançons originals a la playlist que hem preparat (codi qr).

“Scambalena”. Rolando Alfonso. “Studio One Ska”. Soul Jazz Records, 2004. “Miracles”. Sisters Love. “Give me your love”. Soul Jazz Records, 2006. Versió de l’original de Jackson Sisters. “Can’t get enough”. Barry White. “Can’t get enough”. Philips, 1974. “I wish”. Stevie Wonder. “Songs in the key of life” . Tamla Motown,1976. Aquest disc forma part del conegut com a període clàssic del músic, que engloba a més del ja citat, els discos “Talking Book” (1972), “Innervisions” (1973) i “Fullfiligness’ Finale” (1976). “Funky Kingston”. Toots and the Maytals. “Funky Kingston”. Island Records, 1975.

Discografia/Documental de Gramophone All Stars. 02/03. 19.30h. Espai Marfà. Presentació a càrrec de Genís Bou, director musical de Jazzmaica

Jazzmaica. Bankrobber, 2014. Levitant a la deriva. Liquidator Music, 2011. Just delightin’. Brixton Records, 2008. Jazzmaica.The Gramophone All Stars. El Documental.

Bonus Tracks

La Bisbal d’Empordà, d’on són els Gramophone, ja s’havia mogut amb els ritmes sincopats de Komando Moriles. Komando Moriles van ser una de les primeres bandes, juntament amb Skatalà i Dr. Calypso, que van apostar a Catalunya pels sons jamaicans. Es van formar el 1989 i es van dissoldre el 2006. A la xarxa de Biblioteques podeu trobar els següents treballs de Komando Moriles:

Alive. Tralla, 2001. The best of Komando Moriles. Wagram, 2000. 44. Tralla, 2001. Recomendado por 28 de cada 27 fabricantes de lavadoras. Tralla, 1997. No retornable. Tralla, 1994.

Champions of the Arena és un grup de tribut al músic jamaicà Jackie Mittoo (1948-1990), format per membres dels Gramophone i The Pepper Pots. Mittoo va ser teclista, compositor, director musical del segell discogràfic Studio One i membre dels Skatalites. La banda agafa el nom d’una de les seves composicions “Champion of Arena” i fa un recorregut per la seva trajectòria interpretant temes com “Brian Mark” o “Dark of the sun”. Jackie Mittoo en recopilatoris:

The keyboard king at Studio One. Universal Sound, 2004.

Last train to Skaville. Soul Jazz Records, 2004.

Guns of Navarone. The Best of Skatalites. Trojan, 2003.

El 1962, el mateix any que Jamaica aconseguia la independència, s’estrenava la primera pel·lícula de James Bond, “Agente 007 contra el Dr. No”, que va posar de moda tot allò jamaicà, inclosa la música. Tot i que la seva presència no va poder fer ombra a l’eclipsant bikini blanc d’Ursula Andress, Byron Lee and the Dragonaires, apareixen, breument, al primer film de Mr. Kiss Kiss Bang Bang. Els Soul Brothers de Jackie Mittoo, van fer una versió de “Mr. Kiss Kiss...”, cançó que prové de la banda sonora de Thunderball (Operación Trueno). I els Skatalites es van atrevir amb el “James Bond Theme”.

Sound System

Als anys cinquanta als guetos de Kingston, van néixer els sound systems, equips de música mòbils, amb una gran potència d’amplificació que s’instal·laven en un terreny a l’aire lliure que feia de dancehall (pista de ball) i que eren molt més que discoteques mòbils. Eren espais de reunió i celebració de la comunitat. Els sound systems més respectats i seguits eren el de Arthur “Duke” Reid (Trojan) i el de Clement Seymour “Coxsone” Dodd (Downbeat).

En aquesta època la música més popular entre l’audiència jamaicana era el Rhythm & Blues de New Orleans. Per adquirir les novetats d’aquest estil, els operadors feien freqüents viatges als Estats Units. Aquesta manera d’aconseguir discos pels sound systems va continuar fins al final de la dècada. L’aparició de les gramoles i la importació de discos directament dels Estats Units, van provocar que ja no calgués anar als sound systems per escoltar les novetats.

Alhora, el sorgiment del soul va fer que la música negra perdés el seu cantó més cru. Davant d’aquests fets, l’única manera que tenien els amos dels sound systems per conservar l’audiència era produir ells mateixos discos d’R&B.

Sota la influència del temps: Pugen les temperatures, baixen les revolucions. Sir Coxsone i Duke Reid, van començar a produir els músics locals. Altres productors destacats van ser Prince Buster, el futur primer ministre Edward Seaga i l’anglès Chris Blackwell. Les primeres produccions jamaicanes s’assemblaven molt a les d’R&B, però van anar evolucionant, incorporant ritmes autòctons del Carib i destacant el segon temps (offbeat ). Aquest canvis van convertir l’R&B primer en Jamaican Boogie o Blues Beat i després en Ska. Amb l’onada de calor de 1966, el públic demanava un ritme més lent per ballar i l’Ska es va transformar en Rocksteady. Aquest estil va afavorir les harmonies vocals i uns arranjaments més complexos. El 1968, el hit de Toots and the Maytals, “Do the Reggay” va donar nom a un nou gènere, el Reggae. Després vindrien el Dub, el Dj i el Dancehall. I també el hip hop, que té arrels jamaicanes. A les biblioteques trobareu:

Studio One Rockers.Soul Jazz Records, 2001. Studio One era el segell de Coxsone Dodd. Altres discos: Studio One Funk (2004), Studio One Women (2005). Hustle! Soul Jazz Records, 2002. Versions reggae d’èxits de música disco. Work your soul set: Jamaican 60’s & Northern 1966-1974. Trojan, 2004. Trojan Tighten Up Box set, Trojan Records, 2000. Altres Box Set: Trojan Singles (1999), Trojan Rare Grooves (1999), Trojan Sixties (2004), Trojan 12” (2003). Trojan Classic Jamaican Sounds since 1968. Rockdelux, 2006. 20 Reggae Classics. Trojan Records, 1990. Trojan va recopilar moltes de les gravacions de Treasure Isle, el segell de Duke Reid. Superstar. Laurel Aitken. Liquidator, 2005. War ina Babylon. Max Romeo. Island, 1976. Island era el segell de Chris Blackwell, que també va produir Laurel Aitken.

Bibliografia Bass Culture. La historia del reggae. Lloyd Bradley. Antonio Machado Libros. Madrid, 2014. (Playlist al QR) 50 años de reggae en España. P.Garcia/T. Face. Autoeditat, 2013. El Emperador. Ryszard Kapuscinsky. Anagrama. Barcelona, 2003. Hale Selassie (Ras Tafari Makonnen), emperador d’Etiòpia, era Jah pels rastes.

Dipòsit Legal: GI.261-2015