BLA

TDEM

OR

Onº

41-a

ny x

iv -

mai

g 20

09-0

,30€

ww

w.c

en

tre

jun

iora

tala

ia.o

rgam

b la

col

.labo

raci

ó de

la

cons

elle

ria

d’ed

ucac

ió

editorialeditorial

-1-

d’ací a tres anysd’ací a tres anysd’ací a tres anysd’ací a tres anysd’ací a tres anysJa teniu en les vostres mans el Blat de Moro número 41... i ja en falten menys

per al màgic número 50. Si fem comptes, l’any que ve en traurem tres més i pertant arribarem fins al 44; i a l’altre any fins al 47, i d’ací tres anys, després depasqua del 2012, l’últim Blat de Moro del curs serà el número 50.

Ara bé, algú pot saber que passarà d’ací tres anys? Podem assegurar tots elsque estem llegint açò que continuarem al centre? Es més; podem assegurar qued’ací tres cursos continuarem editant aquesta revista? Qui sap; podríem jugar afuturòlegs i pensar que d’ací tres anys continuarem fent el Blat de Moro, i el po-drem veure a tot color a la web (si es que continuem amb la web al 2012), i quequasi tota l’assemblea de majors formarà part del grup de monitors i, ja posats apensar, eixe serà l’any que per fi, de nou, tornem als Pirineus de campament. Peròtots sabem que en tres anys poden passar moltes coses, algunes d’elles impos-sibles de preveure; i a saber on estarem tots nosaltres d’ací tres cursos.

Tal vegada algun monitor haja trobat feina però aquesta l’impedix baixar alcentre; tal vegada altres troben que, després de tants anys, siga hora de dedicar-li les vesprades de dissabte a altres coses; o d’altres que açò dels júniors ja noels agrada i s’ho acaben deixant, o que cada vegada cansa més venir des deBarcelona... per no parlar de Berlín. Es més; qui sap si d’ací tres anys continuaràexistint el Centre Júnior Atalaia.

O igual no; i continuem tots amb les mateixes forces i ganes de continuarendavant, amb un grup més nombrós de monitors i xiquets, amb idees noves iprojectes il·lusionants; amb un Blat de Moro número 50 especial; una web en plerendiment, viatjant per tota Espanya buscant nous campaments, i ja posats asomiar, per fi ens ha tocat la grossa de Nadal després de tants anys esperant-lai eixe estiu el campament és a Mallorca.

Però ja dic; això és jugar a futuròlegs, i d’ací a tres anys ja en parlarem. Percert, on estàveu vosaltres tres anys enrere?

Óscar Palop; director del Blat de Moro

blat de moroMaig 2009 Any XIV Nº41EDITA: Centre Júnior Atalaia.DIRECTOR: Óscar Palop.COL·LABORADORS: Vicent Pelejero iRafa Tortosa.FOTOGRAFIES: Centre Júnior Atalaia.PORTADA: Óscar Palop.DISSENY I MAQUETACIÓ: Óscar Palop

índex artíclesActivitats del 2n trimestre_____pag 2Carnestoltes amb sabor Atalaia_pag 3De museu en museu, ensbanyem____________________pag 4Xàtiva, ciutat de les mil fonts___pag 5XKPTS_____________________pag 7Test de mites i realitats sobrel’alimentació________________pag 8Passatemps_________________pag 9Crònica d’una acampada______pag 11Solució passatemps_________pag 16Solució del test_____________pag 17

ACTIVITATS DEL 2n TRIMESTRE

GENER

dissabte 17 fireta de benvinguda i projecció de les millors fotos de 2008

xicotets: taller de màscares dissabte 24

majors: concurs "sing star"

dissabte 31 jaques pompidou

FEBRER xicotets: ral·li

dissabte 07 majors: xkpts. programa de prevenció del consum de cànnabis I

dissabte 14 joc de l'amor

dissabte 21 festa de carnestoltes

dissabte 28 excursió a valència: jardí bòtanic, museu de les arts i de les ciències i museu faller

MARÇ xicotets: concurs "sing star"

dissabte 07 majors: xkpts. programa de prevenció del consum de cànnabis II

dissabte 14 jocs i danses

xicotets: taller de muntatge de "tiendes" dissabte 21

majors: les fonts de Xàtiva

xicotets: joc de la nutrició dissabte 28

majors: preparació del ral·li de les fonts

ABRIL dissabte 04 ral·li de les fonts

18, 19 i 20 d'abril acampada de pasqua la hunde 2009

-2-

Son famosos els carnestol-tes de Rio de Janeiro, i tambéels de Tenerife; o els de Pego; iper suposat, els que fem al cen-tre… bo, tal vegada no siguentan coneguts, però almenys sique son divertits i fins i tots’estan convertint en tota unatradició al nostre centre, perque... algú podria dir quants anysportem celebrant-ho? Jo no;però el que si sé es que ho femdes de fa ja prou anys.

Tot i que per a molts siga unmaldecap el fet de fer-se una dis-fressa, al final l’important esveure’ns a tots transformats enpaiassos, pirates, científics imoltíssimes altres coses mésque res tenen a veure amb el quesom o amb el que fem en la nos-tra vida quotidiana.

Aquest any sortirem a laplaça que tenim al carrer per ferles oportunes presentacions ique cadascú ens explicara imostrara de que anava disfres-sat. Després d’això vam tornaral local per divertir-se una micaamb jocs i balls per tal d’acabarla vesprada amb l’entrega depremis.

Carnestoltes amb sabor Atalaia per Óscar Palop

-3-

Un quadre «typical spanish»

Una xinesa molt guapa

Jugant al «limbo»

El passat dia 28 de febrer, els Júniors vàrem fer una excursió aValència, tot i que a l’hora acordada per a marxar ja plovia prou i al-guns pares ens preguntaven sisuspendríem l’activitat. Peròsom els Atalaia i a nosaltres noens para ningú, ni tan sols elsagents atmosfèrics. Així que, ta-pats amb paraigües, ens enfi-làrem a l’autobús i marxàremcap al nostre destí.

La primera parada fou al mu-seu Botànic de València on vamfer dues activitats diferents. Unad’elles era un taller per a mostrar-nos i explicar-nos cóm s’alimentenles plantes i qué és la clorofil·la. Tots ens vam endur a casa una xico-teta mostra dels diferents colors que va adquirint una fulla. L’altra ac-tivitat, com no, va ser la de fer una visiteta al museu, és a dir, a conèixernoves plantes com les carnívores, aprendre curiositats sobre els ar-bres…

Es cert que teníem pensat anar a dinar al Gulliver i llançar-nos pelstobogans, però en esta ocasió l’aigua no es va deixar. En compte d’aixòdinarem resguardats al museuPrincep Felip de la ciutat de lesarts i de les ciències. Una vega-da amb la panxa plena visitàremaquest museu en la que hi ha-via una zona especialitzada ensuperherois on tots els xiquetsdisfrutaren moltíssim.

I per a finalitzar la jornada,vam anar a un tercer museu, enaquesta ocasió faller, on vam quedar admirats amb els distints ninotsindultats de tots els anys de la ciutat de València. Una vegada fet totaçò, va acabar de ploure i vam poder tornar cap a casa.

-4-

De museu en museu, ens banyemper Vicent Pelejero

Fent un taller al Jardí Botànic

Al Museu de les Ciències

-5-

Tot i que tots sabem que això mai ha segut cert, aquesta és unafrase que hem escoltat alguna vegada en la nostra vida, i que ve aresumir una de les característiques de la nostra ciutat; la gran quantitat

de fonts que et pots trobar distri-buïdes per tot arreu de la capitalde La Costera. És per això quese’ns va ocórrer que aquestaseria una bona temàtica a trac-tar al centre.

El primer pas fou conéixer unamica més la història d’algunes deles fonts més emblemàtiques dela nostra ciutat i explicar-la al’assemblea de majors mentre

fèiem l’oportuna visita guiada per totes elles. Sabíeu que la font dels 25xorros està construïda en part amb pedres que anaven a ser destina-des per a la construcció de la Seu? O que la font dels peixos estavasituada originalment a l’entrada de Xàtiva? O que la font de la Plaça dela Bassa era utilitzada per llavar roba? Tot això i molt més fou el quevam explicar als xiquets.

Però l’activitat no acabà ambaixò, ja que els majors haviend’aprofitar tota eixa informacióper fer una activitat per als xico-tets. D’eixa manera els donàveml’oportunitat de fer les seues pri-meres pràctiques com a moni-tors.

Després d’una setmana depreparació, el resultat fou un ral·lion cada equip havia de recolliraigua de totes les fonts per sal-var la vida de Vicent Hernández. En el seu recorregut els xiquets estrobaven amb diferents personatges que els explicava la història de lafont on havien anat per recollir aigua. Al final vam aconseguir salvar-li lavida a Vicent, a més de conéixer tots una mica més una part importantde la nostra ciutat.

Xàtiva, ciutat de les mil fontsper Óscar Palop

Agafant aigua de la fontde Sant Francesc

Fent-se un «lleonet»

-6-

Fotograma de la pel·lícula «Tintín y el misterio de las naranjas azules»(1964). Part d’aquesta pel·lícula està filmada a Xàtiva. Ací podeu veureuna escena situada a la plaça de la Bassa, on podeu observar unmunt de dones llavant roba. A la foto de baix teniu la imatge de lafont en l’actualitat. Cal dir que aquesta no és l’original, és unareconstrucció.

XKPTSper Óscar Palop

XKPTS, o dit amb to-tes les lletres, «Per quèpetes?», és un projecteque es du a terme als ins-tituts catalans i que estàdirigit a escolars de 14 a16 anys, amb l’objectiud’augmentar els seus co-neixements sobre elsefectes i conseqüènciesdel consum de cànnabis,i com que disposàvem del material d’aquest programa, vam decidirimportar-lo ací, al nostre centre, per desenvolupar-lo a l’assemblea demajors, on li vam dedicar dos dissabtes.

El primer d’ells vam fer una mena de debat on intercanviàrem opi-nions i informació, i on els xiquets ens explicaren quina era la seuavisió del tema.

Unes setmanes després dedicàrem la segona sessió a veure unvídeo on diversos xavals mitjançant un xat, parlaven del tema aportantexperiències i opinions, i una vegada acabat el visionat, el vídeo repre-nia alguns moments d’allò que havíem vist per tal de fer després unapregunta al voltant de la qual iniciar un petit debat per conéixer final-ment la resposta a eixa pregunta així com informació relacionada amb

la mateixa.

Amb aquestes duessessions vam intentar do-nar a conéixer als nostresxavals quines son les con-seqüències i els riscosque comporta el consumde cànnabis, sabent queal final, la decisió de con-sumir-ne o no, depénd’ells mateix.

-7-

Primera sessió

Mirant el video

-8-

TEST DE MITES I REALITTEST DE MITES I REALITTEST DE MITES I REALITTEST DE MITES I REALITTEST DE MITES I REALITAAAAATTTTTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓEls mites al voltant de l’alimentació són molt comuns. Completa eltest següent. Marca si les afirmacions següents són certes o falses.A la pàgina 18 podràs comprovar quantes has encertat.

1 Hi ha aliments bons i aliments dolents.2 Hi ha aliments que curen malalties.3 Alguns aliments ajuden a tractar determinades malalties.4 Comprar un aliment al seu productor és més segur que comprar-lo enun comerç.5 És millor prendre llet acabada de munyir que l’envasada i tractadaquímicament.6 La fruita i les hortalisses són més sanes si s’agafen directament dela planta.7 Un aliment cru sempre és millor que un de cuinat.8 Els aliments frescos tenen més valor nutricional que els cuinats.9 Els additius que tenen els aliments produeixen al·lèrgies.10 Els additius poden comportar conseqüències negatives per a lasalut.11 Hi ha persones al·lèrgiques a la llet que poden consumir producteslactis.12 Les fruites exòtiques són molt bones, però produeixen molts casosd’al·lèrgies.13 Les dues primeres xifres del codi de barres identifiquen el paísd’origen del producte.14 Hi ha aliments exòtics, com la soja i les algues, que són millors queels nostres.15 L’aspecte d’una poma cultivada «biològicament» és molt poc atractiu.16 Molts aliments estan fets amb éssers transgènics i no ho indiquen al’etiqueta.17 Convé afegir una gota de lleixiu a l’aigua amb què rentem lesverdures.18 La dieta tradicional d’una regió sempre és la millor.19 Amb la brossa que llencem al mar, el peix no és fiable; és millor lacarn.20 Hi ha aliments naturals i d’altres que no ho són. Si són naturals,s’indica a l’etiqueta.21 Els plaguicides i els herbicides fan que menjar algunes verduressigui molt perillós.22 És igual consumir oli d’oliva que altres olis, tan sols cal que siguinvegetals.23 Si ens hem intoxicat, és per haver comprat aliments en mal estat,no per culpa nostra.

-9-

PASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPSQuantes rajoles de cada model

s’han utilitzat per realitzarcadascuna de les sis

composicions?

Sabries dir a quin lloc de la nostraciutat pertany aquesta imatge?

-10-

EN

CR

EUAT

EN

CR

EUAT

EN

CR

EUAT

EN

CR

EUAT

EN

CR

EUAT

HORITZONTALS1. Efecte de la llum que fa visibles els objectes. Castrar. 2. Cinquanta. Aparellque servix per a separar a mà les partícules de diferent grandària. Salt brusc.3. Iaio. Advertiràs. 4. Part d’una embarcació. Amper. Ajupeix. 5. Pronom. Cambradestinada a tancar-hi presos. Litre. 6. Existiran. Estudiant que gaudix d’unabeca. 7. Tornarà a botar. Preposició. 8. Fons de riquesa acumulada. Armablanca. 9. Moviment oscil·latori de les aigües de la mar. Donarà ànim. 10.Opinió. Silici. Caixonet de la roda del molí d’aigua. 11. Nombre irracional.Carta de la baralla. Casar una dona. 12. Organització de narcotraficants.Manifesta respecte.VERTICALS1. Fas entrar a colps de martell. Moneda russa. 2. Consonant. Dona que té unaexperiència d’anys en una professió. Àrea. 3. Refugi. Restaurar. 4. Nota musical.Esgotí. Punt cardinal. 5. Composició poètica. Prendre nota per escrit. Vocal. 6.Barri de Xàtiva. Adverbi. Mil·lilitre. 7. Afirmació. Senyala amb balises. 8. Cent.Conjunt de coneixements adquirits per l’estudi. Observa. 9. Poc espavilada.Noranta-nou. 10. Que té porus. Aladre. 11. Acció d’atacar. Donat. 12. Consonant.Lloc en el qual s’extrau sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar. Altar.

-11-

Crònica d’una acampadaper Rafa Tortosa

L’autobús i el cotxe d’intendència amb els seixanta-un assistentsvan arribar a «La Hunde» més o menys cap a les onze del matí d’undissabte que malgrat amenaçar pluja, ens donava la treva necessàriaper a poder muntar les «tiendes».

Enguany tota la feina demuntatge va ser molt ràpi-da i sense problemes, do-nat que les instal·lacions dela renovada zonad’acampada estaven en unperfecte estat de conserva-ció. Sols calia penjar qua-tre fils, tres projectors dellum halògena i aconduir tantels serveis, el menjadorcom la cuina. Tot va trans-córrer tal qual estava pre-

vist, cada equip s’encarregava de muntar la seua «tienda», i els moni-tors s’ocuparen de la resta. Aquestos quefers, es feren en un tret i nores i, mentre es feia temps jugant a la pilota i reconeixent l’entorn, esva fer l’hora de dinar, ens esperaven les clàssiques llentilles del pri-mer dia. Boníssimes!!!

Aprofitant que l’oratgeens respectava, per la ves-prada férem un joc perequips. Si feies bé cada pro-va obtenies punts que des-prés et valien per a comprarpistes. Pistes d’un enigmaque calia resoldre: «On ani-rem enguany de campa-ment?».

Descarregant les tendesde la furgoneta

Les Festeres monten la tenda

-12-

«El muro infernal»

Els Kawasakis explorant els voltants

El misteri era molt atrac-tiu i el joc, en realitat un típic«panahero», va ser d’allòmés divertit, amb provescertament memorables.Quedaran per al record «Elmuro infernal» amb Rafa iRoberto en «estado puro»,les clàssiques gallinetes oles propostes artístiques pera una samarreta d’estiu di-ferent. Caldrà fer esment

també a la resposta d’Alba (equip Festeres) davant la pregunta: «¿Tresrios de Espanya?». Transcrivim literalment: «Ai, Ai, si jo sols me’n sedos... el Júquer i el Gabriel». Antològic!!!.

Ahh i si divertidíssim fou el joc, no menys el desenllaç, tots elsequips encertaren el resultat: «ZAMORA», llevat d’una premeditadacoalició entre Socarrats i Explosives. Tenien claríssim que enguanyaniríem de campament a Galicia, concretament a Vigo, sols ells sa-ben com s’ho van fer.

Un altre al·licient que té tota acampada de Pasqua és fer de «pas-qüers», recórrer la zona, anar amunt i avall en busca d’aventures,estrenar sabatilles, investigar, descobrir, regolar la mona... doncs açòés el que van fer equips com els Kawasakis. Acabat el joc, mentreencara hi havia llum del dia,es dedicaren a ferd’exploradors i trobaren pi-ràmides, tuberies a l’aire,pedres estranyes, animalsinsòlits i fins i tot Aaron(equip Kawasakis) va trobaruna bala de pistola, segonsell vestigi d’alguna guerrapassada.

Per la nit després de leshamburgueses amb cebe-

-13-

ta tocava concurs. Així vaser. L’oratge aconsellavauna activitat al menjador iens va venir perfecte per-què mentre contestaven apreguntes, feien front a pro-ves i sumàvem punts i méspunts començava a plovis-quejar fora. Primer ho va ferd’una forma tímida però unavegada ja gitats a «les tien-des» va començar a plourede valent i ho va fer durant tota la nit.

Les conseqüències detanta pluja es feren visiblesa l’endemà. Tolls d’aigua pertot arreu, fang per a donar ivendre i alguna que altra ten-da amb sacs mullats i cre-malleres trencades. La sort;que ja no plovia i aleshores..problema? Cap ni un. De fetpoguérem fer les activitatsprevistes.

Ho organitzarem de lasegüent forma: l’assembleade xicotets faria un rastreigseguint uns senders quedonaven la volta al campa-ment. Sols havien d’estaratents a les senyals i tro-bar els missatges amagatsentre esbarzers, òbviamentfer bé les proves que se’lsproposava i aconseguir elsmajors punts possibles.

Pinkies i Festeres guanyaren el concurs

Llegint un missatge del rastreig

A l’excursió ens trobàrem cavalls

-14-

El refugi «La Palomera»

Que bona estava la paella!!!

Per un altra bandal’assemblea de majors vafer una petita excursió. Re-correrem els poc més desis quilòmetres que ens se-paraven d’un refugi de mun-tanya anomenat «La Palo-mera» (diuen que van a re-formar-lo). Allí passaremuna estona molt agradablexerrant de coses de cam-paments i contant aventure-

tes. La marxa fou com un passeig donat que no hi havia dificultat tèc-nica i no es va fer gens pesat, en total 12 quilometres. A més a mésvan poder veure cavalls, gaudir de la incipient primavera i fins i tot serconscients que caminàvem per camins a peus de serralades on«aniua» l’àguila imperial, un vertader luxe.

Una de les novetats del’acampada fou la Paella deldiumenge. Enguanyl’eficient equip de cuina vatriar aquesta opció que,comprovat l’èxit, ens pro-meteren s’instaurarà en fu-tures acampades. Hi haguéqui va repetir varies vega-des.

Després del descansens dedicarem a fer uns tallers molt interessants. Calia enfilar boletesde colors en fils de pescar que amb uns determinats nusos et confor-maven espectaculars figures d’insectes i animals exòtics. Fou un ta-ller molt elaborat i que necessitava de la màxima concentració i pre-cessió per tal d’obtindré per example abelletes, libèl·lules, o cocodrils.Hi hagué també que dissenya l’escut del València o passadors dignesde les més exclusives joieries.

Per fer una imatge gràfica de com transcorregueres les més de

-15-

tres hores de feina, es po-deu imaginar un taller derellotgers suissos encastantles peces d’una maquinariaperfecta. Vertaderament fouun treball molt elaborat peròahi esta el resultat que acre-dita l’esforç realitat. Enhora-bona sou uns artistes!!!

Com a taller alternatiu esva fer també un de papiro-flèxia.

Destacarem un moment viscut a l’acampada mentre fèiem els ta-llers. Era l’hora de berenar i atents, alguns monitors i algun que altrexiquet escoltaven la ràdio. Jugava el València amb el Sevilla (equip alqual el Barcelona havia guanyat amb solvència la setmana anterior)fou un partit molt emocionant, fins els últims moments el Vàlencia nova ser capaç de marcar el gol decisiu que finalment li donaria la vic-tòria. César (equip Kawasakis) invadit de la fervor valencianista, cri-dava amb força aquest darrer gol. Gooooooooooooool.

Qui els escriu, despistat li va preguntar: Cèsar qui ha marcat, comvan?, ell entre plors i crits d’alegria va contestar: no ho se!!!. Jejeje

Donava igual lo important era que tothom estava content. A la me-mòria en venen altresacampades i altres lliguesguanyades, però aquestesson una altra història.

Arribada la nit tocava unaltre joc. En aquesta ocasióes posava a prova, una ve-gada més, la capacitat de-ductiva dels participants.Calia explicar tota una his-toria a partir de la represen-tació inicial d’una determina-

Acabant el taller

Instantània del joc de la 2ª nit

-16-

da situació misteriosa. Els equips hagueren d’anar encaixant les pe-ces d’un puzzle per tal de formar una història coherent. La majoriadels equips així ho feren i d’aquesta manera tancàrem el segon diad’acampada.

Lo millor de l’últim diasempre és l’esmorzar. Xo-colata i mona(mmmmmmm) que bo!!!!Sempre ha sigut una mane-ra fantàstica de començarel dia de Sant Vicent, plensde energia i de forces per-què cal desmuntar tot elcampament i deixar-ho tottal qual ho havien trobat. Aaixò ens dedicaren durant tot

el matí, desmuntar les tendes, netejar els serveis, el menjador, féremuna «batida» i esperàrem l’autobús que ens va tornar puntuals cap acasa. Un anys més una acampada de Pasqua més i «ojito» que ja ensón vint-i-set.

Desmontant les tendes

SOLUCIO PASSATEMPSSOLUCIO PASSATEMPSSOLUCIO PASSATEMPSSOLUCIO PASSATEMPSSOLUCIO PASSATEMPS

Lloc de Xàtiva: Plaça la Bassa

-17-

1 FALSA. No hi ha cap aliment dolent per simateix. El que pot resultar dolent és combinarmalament els aliments, abusar-ne d’alguns ino menjar-ne d’altres.2 FALSA. Cap aliment cura malalties. Podenprevenir-les (per exemple, poden aportarvitamines i altres nutrients), però no curar-les.3 CERTA. Hi ha alguns productes que poden ajudar a tractar malalties,perquè aporten substàncies que milloren l’estat de la persona malalta.4 FALSA. Tots els aliments han de passar controls de seguretatalimentària. Tan sols seria cert si la granja o l’hort exercís aquestscontrols.5 FALSA. La llet acabada de munyir potprovocar la febre de Malta. Cal sotmetre lallet a tractament perquè resulti innòcua.6 FALSA. És possible que la fruita i leshortalisses collides directament tinguin residusde plaguicides i herbicides, que s’eliminen enun tractament posterior.7 FALSA. Hi ha aliments que contenen substàncies que ens podenfer mal i que tan sols desapareixen si els cuinem.8 CERTA. La cocció pot destruir alguns nutrients presents enl’aliment; per exemple, les vitamines que es destrueixen amb lacalor.9 FALSA. No hi ha casos descrits d’al·lèrgia a un additiu; tan solscasos excepcionals de reaccions adverses no al·lèrgiques.10 CERTA. Les autoritats sanitàries indiquenquina és la dosi màxima d’additius concrets,per sobre de la qual poden ser perillosos.11 FALSA. És possible que algú no toleri lallet, però sí els productes lactis, ja que tenenmenys contingut del sucre anomenat lactosa.12 FALSA. Al nostre país, les al·lèrgies a lafruita més habituals són les que provoquen elpréssec, la castanya, el plàtan, l’alvocat, lapoma i la maduixa. Les exòtiques també poden produir al·lèrgies(com el kiwi), però n’hi ha menys casos.

SOLUCIÓ DEL TEST DE MITESSOLUCIÓ DEL TEST DE MITESSOLUCIÓ DEL TEST DE MITESSOLUCIÓ DEL TEST DE MITESSOLUCIÓ DEL TEST DE MITESI REALITI REALITI REALITI REALITI REALITAAAAATTTTTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTS SOBRE L’ALIMENTACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓ

-18-

13 FALSA. Una empresa pot sol·licitarl’adscripció al codi de barres en un paísdiferent del de fabricació. L’Estat espanyolté el prefix 84.14 FALSA. Tot i que tenen propietatsinteressants, els aliments exòtics no són nimillors ni pitjors que els d’aquí. Sovint tansols es tracta de modes.15 CERTA. L’aspecte lleig d’una poma«biològica» és degut al fet que no s’utilitza cap substància artificialni en la producció ni en el tractament.16 FALSA. En la UE, la venda d’alimentsderivats dels transgènics no està prohibida,però l’ús que se’n fa ha de quedar especificatclarament a l’etiqueta.17 CERTA. No és imprescindible, però permetnetejar millor la verdura, sobretot si no ensrefiem de l’aigua de l’aixeta.18 FALSA. La dieta típica és deguda a ladisponibilitat tradicional dels aliments i alscostums, res més. Això no garanteix que sigui equilibrada.19 FALSA. Tots els aliments han de passar controls de seguretatalimentària, fins i tot el peix, es pesqui on es pesqui.20 FALSA. La llei permet que hi hagi aliments que s’etiquetin com anaturals..., però la realitat és que, de moment, no mengem res quesigui artificial.21 FALSA. Al contrari, milloren la disponibilitat d’aliment perquè hiha més collita. Les autoritats controlen la presència d’aquestsproductes als aliments.22 FALSA. No és igual; l’oli d’oliva, per la composició que té, ésmolt més saludable que altres olis vegetals.23 FALSA. La major part d’intoxicacionssón degudes a una mala manipulació oconservació dels aliments en el momentodel consum. Sovint, les intoxicacions sónper culpa nostra i no de l’empresaalimentària que produeix o distribueixl’aliment.

JA TENIMCAMPAMENT!!!

SAN PEDRO DELAS HERRERIAS

(ZAMORA)