BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO€¦ · Suplement en llengua catalana al núm. 127 Dissabte 28 de maig de 2011 Secc. I. Pàg. 1 I. DISPOSICIONS GENERALS CAP DE L’ESTAT 9280 Llei 13/2011,

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 127 Dissabte 28 de maig de 2011 Secc. I. Pàg. 1

I. DISPOSICIONS GENERALS

CAP DE L’ESTAT9280 Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc.

JUAN CARLOS I

REI D’ESPANYA

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei següent i jo la sanciono.

ÍNDEX

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació.

Article 1. Objecte.Article 2. Àmbit d’aplicació.Article 3. Definicions.Article 4. Loteries.

Títol II. Disposicions generals.

Article 5. Regulació dels jocs.Article 6. Prohibicions objectives i subjectives.Article 7. Publicitat, patrocini i promoció de les activitats de joc.Article 8. La protecció dels consumidors i les polítiques de joc responsable.

Títol III. Títols habilitadors.

Article 9. Submissió de l’activitat del joc a l’obtenció prèvia de títol habilitador.Article 10. Llicències generals.Article 11. Llicències singulars.Article 12. Autoritzacions per a la celebració de jocs de caràcter ocasional.

Títol IV. Control de l’activitat.

Capítol I. Operadors.

Article 13. Els operadors.Article 14. Garanties exigibles als operadors.

Capítol II. Participants.

Article 15. Drets dels participants en els jocs.

Capítol III. Homologació dels sistemes tècnics de joc.

Article 16. Homologació dels sistemes tècnics de joc.Article 17. Requisits dels sistemes tècnics.Article 18. Unitat Central de Jocs.

Títol V. L’administració del joc.

Capítol I. El Ministeri d’Economia i Hisenda.

Article 19. Competències del Ministeri d’Economia i Hisenda.


Capítol II. La Comissió Nacional del Joc.

Article 20. Objecte i naturalesa jurídica.Article 21. Funcions.Article 22. Els registres del sector del joc.Article 23. Competència regulatòria.Article 24. Inspecció i control.Article 25. Arbitratge de la Comissió Nacional del Joc.Article 26. El Consell. Nomenament i mandat dels membres del Consell de la Comissió

Nacional del Joc.Article 27. El president de la Comissió Nacional del Joc.Article 28. Funcions dels membres del Consell.Article 29. Causes de cessament en l’exercici del càrrec.Article 30. Règim de contractació.Article 31. Règim de personal.Article 32. Règim pressupostari i de control.Article 33. Règim economicofinancer i recursos de la Comissió Nacional del Joc.

Capítol III. El Consell de Polítiques del Joc.

Article 34. El Consell de Polítiques del Joc.Article 35. Competències.

Títol VI. Règim sancionador.

Article 36. Competència.Article 37. Infraccions.Article 38. Subjectes infractors.Article 39. Infraccions molt greus.Article 40. Infraccions greus.Article 41. Infraccions lleus.Article 42. Sancions administratives.Article 43. Prescripció.Article 44. Procediment sancionador.Article 45. Règim de recursos.Article 46. Mesures cautelars.Article 47. Mesures en relació amb els prestadors de serveis d’intermediació.

Títol VII. Règim fiscal.

Article 48. Impost sobre activitats de joc.Article 49. Taxa per la gestió administrativa del joc.

Disposició addicional primera. Reserva de l’activitat del joc de loteries.Disposició addicional segona. Règim jurídic específic aplicable a l’ONCE en matèria

de joc.Disposició addicional tercera. Assignació financera a l’ONCE i de determinades

apostes esportives de l’Estat.Disposició addicional quarta. Participació de les comunitats autònomes en l’aprovació

de noves modalitats de joc.Disposició addicional cinquena. Ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.Disposició addicional sisena. Règim de participació en la recaptació de les apostes

esportives.Disposició transitòria primera. Exercici de competències administratives abans de

l’inici d’activitats de la Comissió Nacional del Joc.Disposició transitòria segona. Títols habilitadors de la societat estatal Loteries i

Apostes de l’Estat.Disposició transitòria tercera. Normativa dels jocs.


Disposició transitòria quarta. Règim transitori per als punts de venda i delegacions comercials de la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat.

Disposició transitòria cinquena. Primer mandat dels consellers de la Comissió Nacional del Joc.

Disposició transitòria sisena. Règim transitori de la cessió de l’impost.Disposició transitòria setena. Convalidacions i homologacions de les comunitats

autònomes.Disposició transitòria vuitena. Règim transitori del règim sancionador.Disposició transitòria novena. Règim transitori dels patrocinis esportius sobre el joc.Disposició derogatòria.Disposició final primera. Títol competencial.Disposició final segona. Facultat de desplegament.Disposició final tercera. Extinció de determinats organismes públics.Disposició final quarta. Actualització de l’import de les sancions.Disposició final cinquena. Modificació de les taxes sobre el joc.Disposició final sisena. Modificació de la disposició addicional desena de la Llei

6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració General de l’Estat.Disposició final setena. Exempcions a l’impost sobre el valor afegit i impost general

indirecte canari.Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia

sostenible.Disposició final novena. Manteniment del règim fiscal aplicable en l’impost sobre la

renda de les persones físiques als premis ja exempts en aquest impost en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final desena. Règim aplicable als sistemes de concert i conveni.Disposició final onzena. Entrada en vigor.

PREÀMBUL

I

Des de la despenalització del joc en el Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar i apostes, i a causa fonamentalment de la irrupció dels nous serveis de comunicacions electròniques i de la utilització dels serveis de joc interactius a través d’Internet, ha canviat de manera substancial, tant a Espanya com a altres països de l’entorn, la concepció tradicional del joc.

Durant molts anys, el règim jurídic del joc ha patit pocs canvis. Tanmateix, recentment, com a conseqüència d’aquesta irrupció de les apostes i jocs a través d’Internet i atès que s’han vist superats els límits territorials de les relacions comercials tradicionals, la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha assenyalat la necessitat d’establir una oferta dimensionada de joc.

En paral·lel a aquest procés de canvi, han aparegut nous operadors al mercat del joc per als quals la normativa vigent no ofereix una resposta regulatòria adequada.

La carència dels instruments normatius adequats per donar resposta als interrogants creats davant la nova situació del mercat ha generat en el sector del joc la necessitat d’establir nous mecanismes de regulació que ofereixin seguretat jurídica a operadors i participants en els diferents jocs, sense oblidar la imprescindible protecció dels menors d’edat, d’aquelles persones que hagin sol·licitat voluntàriament la no-participació, així com la protecció de l’ordre públic i la prevenció dels fenòmens de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

II

L’avenç en els serveis de comunicació i, com a conseqüència de la seva aplicació a les activitats de joc, la desvinculació d’aquest tipus d’activitats del territori, ha portat amb si la necessitat d’iniciar un nou camí en la regulació del sector del joc que assegura més eficàcia


en el compliment dels objectius ineludibles de tutela i protecció social dels menors i dels participants en els jocs, alhora que es pretenen assolir altres finalitats importants com ara la prevenció d’activitats fraudulentes i de blanqueig de capitals, i tot això a través d’una oferta dimensionada del joc, d’una regulació de la pràctica dels jocs que puguin ser autoritzats, així com del control públic del sector.

Aquestes finalitats, així com la necessitat de dotar el sector del joc d’una regulació adequada, han tingut reflex en diferents iniciatives parlamentàries i en mandats al Govern com el que estableix, en l’àmbit nacional, la disposició addicional vintena de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació i, en l’àmbit comunitari, la Resolució del Parlament Europeu de 10 de març de 2009 sobre la integritat dels jocs d’atzar en línia.

En definitiva, amb el més absolut respecte al marc competencial definit per la Constitució i els estatuts d’autonomia, és de tot punt indefugible la necessitat de dotar d’un nou marc jurídic les activitats d’explotació i gestió de jocs d’àmbit estatal i, particularment, els jocs que es practiquen a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius i en els quals els mitjans presencials tenen un caràcter accessori.

El desenvolupament d’un marc normatiu que respongui a les necessitats del sector del joc s’ha de dur a terme sense perjudici del reconeixement ple de les competències en matèria de joc que els estatuts d’autonomia atribueixen a les respectives comunitats entre les quals s’inclou, en alguns casos, la capacitat d’aquestes per col·laborar en l’exercici de competències estatals en relació amb les activitats de joc. Aquesta circumstància ha fet necessari el disseny de procediments i mecanismes asimètrics que facilitin la necessària col·laboració i coordinació de l’Estat i les comunitats autònomes en l’exercici de les competències estatals en matèria de joc.

III

En compliment i desplegament del mandat que preveu la ja esmentada disposició addicional vintena de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació i als efectes de controlar les activitats de joc d’àmbit estatal, especialment si es duen a terme a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, ha estat necessari establir un sistema de planificació i accés al desenvolupament de l’activitat, determinar les competències estatals en matèria de regulació i control, i definir un règim d’infraccions i sancions que garanteixi l’efectivitat del marc regulador.

Aquests objectius constitueixen, en conseqüència, una de les finalitats essencials d’aquesta Llei que ha de ser la norma sectorial de referència en matèria d’explotació de jocs a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius en l’àmbit estatal, i procuren, al mateix temps, la coordinació o integració de la regulació que ara s’aprova amb el marc normatiu general de l’activitat de joc al nostre país i amb altres normes sectorials sobre les quals aquesta Llei pugui tenir incidència, com ara, a tall d’exemple, la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i altra normativa complementària i la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

Aquesta Llei, sobre la base de l’existència d’una oferta dimensionada, pretén regular la manera d’accedir a l’explotació de les activitats de joc d’àmbit nacional, i permet així mateix l’obertura del sector a una pluralitat d’operadors de joc. Es tracta, això no obstant, d’una obertura del sector que ha de ser controlada a fi de garantir la tutela de tots els interessos involucrats i preservar l’ordre públic amb ple respecte als principis inspiradors del dret comunitari.

El gran volum de joc associat a les loteries, així com la possibilitat que el caràcter de documents de pagament al portador de les seves butlletes i bitllets pugui ser utilitzat com a instrument de blanqueig de capitals, requereix una reserva d’aquesta activitat a determinats operadors, públics o privats, que han de quedar subjectes a un estricte control públic, per assegurar d’aquesta manera la protecció dels interessos de l’Estat contra els


riscos de frau i criminalitat, i evitar així mateix els efectes perniciosos del joc sobre els consumidors.

En aquest sentit, es fa plenament necessari mantenir la reserva en exclusiva de l’activitat del joc de loteries d’àmbit estatal a favor de la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), com a operadors de joc que han explotat de manera controlada fins a la data aquestes loteries.

La societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat continua sotmesa a un règim de control públic de la seva activitat atès el gran volum de joc gestionat per aquesta i la seva extensa xarxa comercial, molt arrelats a la societat espanyola des de fa més de 250 anys. D’altra banda, l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), que des de 1938 s’ha consolidat a Espanya com una institució social singular en l’objectiu d’atenció a les persones amb discapacitat, continua mantenint la seva singularitat jurídica en matèria de joc en les activitats subjectes a reserva, tal com estableixen les disposicions addicionals primera, segona i tercera d’aquesta Llei.

Amb aquesta finalitat, s’encomana al Ministeri d’Economia i Hisenda i a la Comissió Nacional del Joc, l’establiment dels procediments d’autoritzacions i l’adopció d’aquelles mesures que permetin el seguiment i control dels operadors que duguin a terme activitats de joc subjectes a reserva en virtut d’aquesta Llei i del control del compliment, per part d’aquests, de les condicions que s’estableixin, en especial, en relació amb la protecció de l’ordre públic i la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

IV

Des del màxim respecte a les competències de les comunitats autònomes, aquesta Llei es fonamenta en els números 6, 11, 13, 14 i 21 de l’apartat primer de l’article 149 de la Constitució espanyola i en la reiterada doctrina del Tribunal Constitucional, manifestada en nombroses sentències, entre les quals es pot destacar la número 163/1994, de 26 de maig, que declara l’existència d’una competència estatal en matèria de joc que ha de ser exercida per l’Estat en nom de l’interès general, sense perjudici de les competències que en matèria de joc tenen reconegudes les comunitats autònomes en els respectius estatuts d’autonomia.

La regulació dels jocs d’àmbit estatal s’ha plasmat de conformitat amb el mandat que recull l’apartat sisè de la disposició addicional vintena de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació. Les competències estatals en matèria de joc han de ser enteses, això no obstant, sense perjudici del reconeixement ple de les competències que en aquesta matèria atribueixen els estatuts d’autonomia a les respectives comunitats autònomes, la qual cosa ha fet necessari el disseny de procediments i mecanismes de coordinació entre l’Estat i les comunitats autònomes. A aquests efectes, es crea el Consell de Polítiques del Joc, com a òrgan col·legiat que ha d’assegurar la participació de les comunitats autònomes en la fixació dels principis de la normativa dels jocs i de les mesures de protecció als menors i persones dependents. En tot cas, a través del Consell de Polítiques del Joc es coordina l’actuació de l’Estat i comunitats autònomes en matèria d’atorgament de llicències.

Aquesta Llei estableix la regulació de les activitats de joc que es duen a terme a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius i en les quals els mitjans presencials han de tenir un caràcter accessori, llevat de les activitats presencials de joc subjectes a reserva desenvolupades per les entitats designades per la llei que, per la seva naturalesa, són exclusivament de competència estatal.

Amb la finalitat de respectar íntegrament les competències de les comunitats autònomes sobre el joc presencial, aquesta Llei introdueix l’obligació que les comunitats autònomes emetin preceptivament un informe sobre les sol·licituds de títols habilitadors que puguin afectar el seu territori. La concessió de qualsevol títol habilitador exigeix, per a la instal·lació o obertura de locals presencials oberts al públic o d’equips que permetin la participació dels jocs, autorització administrativa de la comunitat autònoma, que s’ha d’atorgar d’acord amb les polítiques pròpies de dimensionament de joc de cadascuna.


V

Aquesta Llei es divideix en set títols, amb quaranta-nou articles, sis disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

El títol I, «Objecte i àmbit d’aplicació», regula l’objecte i àmbit d’aplicació de la Llei, tant des d’una perspectiva objectiva (activitat regulada) com territorial (àmbit de l’activitat). D’aquesta manera, l’abast d’aquesta norma s’estén a tota activitat d’organització, explotació i desenvolupament d’activitats de joc d’àmbit estatal dutes a terme a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, en què els mitjans presencials tenen caràcter accessori, així com a l’activitat publicitària connectada amb aquesta, sempre que aquestes activitats es dirigeixin a tot el territori de l’Estat, i adoptin el criteri de distribució competencial que estableixen altres normes sectorials com ara la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat d’informació i de comerç electrònic. Així mateix, s’incorporen les diferents definicions de jocs, inclosos els de caràcter esporàdic, i s’estableix la reserva i el règim de control de l’activitat de loteries.

El títol II, «Disposicions generals», recull els requisits dels jocs, així com les prohibicions objectives i subjectives a les activitats objecte de regulació, i preveu la creació o adequació dels instruments administratius necessaris per garantir el compliment de les prohibicions subjectives. Igualment, regula la publicitat del joc a l’empara de les competències de l’Estat que preveu el número 6 de l’apartat primer de l’article 149 de la Constitució espanyola, singularment pel que fa a la protecció de la joventut i de la infància, garantida en l’apartat quart de l’article 20 de la Constitució espanyola. A més, recull els principis i pràctiques que cal adoptar a fi de protegir l’ordre públic, garantint la integritat del joc, així com prevenint i mitigant l’addicció al joc i els efectes nocius que pugui provocar, optimitzant simultàniament els beneficis per a la societat.

El títol III, «Títols habilitadors», estableix les característiques de les diferents classes de títols habilitadors, llicències i autoritzacions, i el règim d’autorització aplicable als operadors com a explotadors de jocs, i preveu un procediment d’atorgament respectuós amb els principis generals del dret comunitari.

El títol IV, «Control de l’activitat», estableix els requisits tècnics mínims, susceptibles de major concreció mitjançant un desplegament reglamentari específic posterior, que han de complir els equips i sistemes tècnics que serveixin com a suport de l’activitat de jocs autoritzats i que han de garantir que s’impedeixi als menors i incapacitats i a les persones que, o bé per voluntat pròpia, o bé per resolució judicial, ho tinguin prohibit, l’accés als jocs desenvolupats a través de mitjans telemàtics i interactius.

El títol V, «L’administració del joc», estableix les competències que corresponen al Ministeri d’Economia i Hisenda en matèria de joc. Es crea un òrgan regulador, la Comissió Nacional del Joc, al qual s’atribueixen totes les competències necessàries per vetllar i assegurar la integritat, seguretat, fiabilitat i transparència de les operacions de joc, així com el compliment de la normativa vigent i de les condicions establertes per a la seva explotació. A més, aquest òrgan regulador únic ha de canalitzar la demanda i dimensionar l’oferta d’activitats de joc, evitar l’explotació de les activitats de joc amb fins fraudulents i establir el marc apropiat per protegir els menors i prevenir el desenvolupament de fenòmens de dependència. Finalment, s’estableix el Consell de Polítiques del Joc com l’òrgan de participació de les comunitats autònomes.

El títol VI, «Règim sancionador», estableix el règim d’infraccions i sancions en relació amb les activitats objecte d’aquesta Llei, així com el procediment sancionador, incloent previsions per poder actuar contra el joc no autoritzat per mitjà del bloqueig de l’activitat que es pugui dur a terme a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius.

I finalment, el títol VII, «Règim fiscal», determina, d’acord amb les previsions que estableix la disposició addicional vintena de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, el règim impositiu aplicable al desenvolupament de les activitats de joc que regula aquesta Llei, sense perjudici del manteniment del que estableixen els articles 36 i següents del Decret 3059/1966, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de taxes fiscals i el Reial decret llei 16/1977, de


25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar i apostes, que continuen en vigor pel que fa al gravamen cedit en el seu àmbit competencial.

Aquest nou impost, en l’àmbit estatal, grava les operacions de joc, així com les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals, encara que no siguin estrictament joc.

A banda d’això, es regula la participació de les comunitats autònomes en el nou impost del joc mitjançant la cessió de la recaptació obtinguda pel gravamen corresponent als ingressos pel joc dels residents en cada comunitat, i l’Estat es reserva el que ha recaptat per compte dels jugadors no residents a Espanya i pel que correspongui a les apostes mútues esportives estatals i les apostes mútues hípiques estatals.

El nou impost, com s’ha dit, no afecta les taxes vigents sobre el joc, i és compatible amb aquestes, que continuen sent gravàmens cedits a les comunitats autònomes en la seva totalitat.

Finalment, s’estableix una taxa fiscal sobre les activitats i serveis prestats als operadors per la Comissió Nacional del Joc.

VI

Aquesta Llei ha estat sotmesa al procediment d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació, que regula el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, als efectes de donar compliment al que disposa la Directiva 98/34/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny de 1998, modificada per la Directiva 98/48/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juliol de 1998.

TÍTOL I

Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte.

L’objecte d’aquesta Llei és la regulació de l’activitat de joc, en les diferents modalitats, que es desenvolupi amb àmbit estatal amb la finalitat de garantir la protecció de l’ordre públic, lluitar contra el frau, prevenir les conductes addictives, protegir els drets dels menors i salvaguardar els drets dels participants en els jocs, sense perjudici del que estableixen els estatuts d’autonomia.

La Llei regula, en particular, l’activitat de joc a què es refereix el paràgraf anterior quan es dugui a terme a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, en què els mitjans presencials han de tenir un caràcter accessori, així com els jocs desenvolupats per les entitats designades per aquesta Llei per dur a terme activitats subjectes a reserva, amb independència del canal de comercialització d’aquells.

Article 2. Àmbit d’aplicació.

1. Dins de l’objecte que defineix l’article anterior, s’inclouen en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les activitats de joc següents quan l’activitat desenvolupada tingui àmbit estatal:

a) Les activitats de joc de loteries, apostes i qualsevol altra, en què s’arrisquin quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables en qualsevol manera, sobre resultats futurs i incerts, i que en permetin la transferència entre els participants, amb independència que hi predomini el grau de destresa dels jugadors o siguin exclusivament o fonamentalment de sort, envit o atzar.

b) Les rifes i concursos, en què la participació es fa mitjançant una contraprestació econòmica.

c) Els jocs de caràcter ocasional, que es diferencien de la resta dels jocs previstos en els apartats anteriors pel seu caràcter esporàdic.


d) Les activitats de joc transfrontereres, és a dir, les que duen a terme les persones físiques o jurídiques radicades fora d’Espanya que organitzin o ofereixin activitats de jocs a residents a Espanya.

S’inclouen així mateix en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les activitats de publicitat, promoció i patrocini relatives a les activitats de joc relacionades en aquest apartat.

2. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

a) Els jocs o competicions de simple oci, passatemps o esbarjo que constitueixin usos socials i es desenvolupin en l’àmbit estatal, sempre que aquestes no produeixin transferències econòmicament avaluables, llevat del preu per la utilització dels mitjans necessaris per al seu desenvolupament i quan aquest no constitueixi en cap mesura benefici econòmic per al promotor o els operadors.

b) Les activitats de joc dutes a terme a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius l’àmbit de les quals no sigui estatal.

c) Les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals, sense perjudici del que estableix el títol VII d’aquesta Llei.

Article 3. Definicions.

Als efectes d’aquesta Llei, els termes que s’hi utilitzen tenen el sentit que estableix aquest article.

a) Joc. S’entén per joc tota activitat en què s’arrisquin quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables en qualsevol manera sobre resultats futurs i incerts, dependents en alguna mesura de l’atzar, i que en permetin la transferència entre els participants, amb independència que hi predomini el grau de destresa dels jugadors o siguin exclusivament o fonamentalment de sort, envit o atzar. Els premis poden ser en metàl·lic o espècie depenent de la modalitat de joc.

b) Loteries. S’entén per loteries les activitats de joc en què s’atorguen premis en els casos en què el número o combinació de números o signes, expressats en el bitllet, butlleta o el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el determinat mitjançant un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. Les loteries s’han de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació el suport de la qual sigui material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu.

c) Apostes. S’entén per aposta, sigui quina en sigui la modalitat, l’activitat de joc en la qual s’arrisquen quantitats de diners sobre els resultats d’un esdeveniment prèviament determinat el desenllaç del qual és incert i aliè als participants, i es determina la quantia del premi que s’atorga en funció de les quantitats arriscades o altres factors fixats prèviament en la regulació de la concreta modalitat d’aposta.

En funció de l’esdeveniment sobre el resultat del qual es fa l’aposta, aquesta pot ser:

1. Aposta esportiva: és el concurs de pronòstics sobre el resultat d’un o diversos esdeveniments esportius, inclosos en els programes prèviament establerts per l’entitat organitzadora, o sobre fets o activitats esportives que formin part o es desenvolupin en el marc d’aquests esdeveniments o competicions per l’operador de joc.

2. Aposta hípica: és el concurs de pronòstics sobre el resultat d’una o diverses curses de cavalls incloses en els programes prèviament establerts per l’entitat organitzadora.

3. Altres apostes: és el concurs de pronòstics sobre el resultat d’un o diversos esdeveniments diferents dels anteriors inclosos en els programes prèviament establerts per l’operador de joc.

Segons l’organització i distribució de les sumes apostades, l’aposta pot ser:

1. Aposta mútua: és aquella en què un percentatge de la suma de les quantitats apostades es distribueix entre aquells apostadors que hagin encertat el resultat a què es refereixi l’aposta.


2. Aposta de contrapartida: és aquella en què l’apostador aposta contra un operador de joc, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors pel coeficient que l’operador hagi validat prèviament per a aquests.

3. Aposta creuada: és aquella en què un operador actua com a intermediari i garant de les quantitats apostades entre tercers, i es detreuen les quantitats o percentatges que prèviament hagi fixat l’operador.

d) Rifes. S’entén per rifa aquella modalitat de joc consistent en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar calgui fer una aportació econòmica. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests, sempre que no siguin premis dineraris.

e) Concursos. S’entén per concursos aquella modalitat de joc en què la seva oferta, desenvolupament i resolució es desenvolupa per un mitjà de comunicació ja sigui de televisió, ràdio, Internet o un altre, sempre que l’activitat de joc estigui connexa o subordinada a l’activitat principal. En aquesta modalitat de joc, per tenir dret a l’obtenció d’un premi, en metàl·lic o en espècie, la participació es duu a terme directament mitjançant un desemborsament econòmic, o bé mitjançant trucades telefòniques, enviament de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional, i és indiferent el fet que en l’adjudicació dels premis hi intervingui, no només l’atzar, sinó també la superació de proves de competició o de coneixement o destresa.

Als efectes d’aquesta definició, no s’entenen per concurs aquells programes en els quals encara que existeixi premi el concursant no faci cap tipus de desemborsament econòmic per participar-hi, ja sigui directament o per mitjà de trucades telefòniques, enviament de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional.

f) Altres jocs. Són tots aquells jocs que no tenen cabuda en les definicions anteriors, com per exemple el pòquer o la ruleta, en què existeixi un component d’aleatorietat o atzar i en què s’arrisquin quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables.

g) Jocs a través de mitjans presencials. Són aquells en els quals les apostes, pronòstics o combinacions s’han de formular en un establiment d’un operador de joc a través d’un terminal en línia, ja sigui mitjançant la presentació d’una butlleta, octau o un document establert a l’efecte en el qual s’hagin consignat els pronòstics, combinacions o apostes, o teclejant-los en el terminal corresponent, o bé mitjançant-ne la sol·licitud automàtica al terminal, basada en l’atzar. Qualsevol de les fórmules abans esmentades són transmeses a un sistema central i, a continuació, el terminal expedeix un o diversos resguards en què han de constar, almenys, les dades següents: tipus de joc i detall de la manera en què el participant pot accedir o obtenir-ne les normes o bases, pronòstics efectuats, data de la jornada, esdeveniment o període en el qual participa, nombre d’apostes o combinacions jugades i números de control. A més del resguard o resguards referits, ha d’existir un resguard únic expedit pel terminal ubicat en el punt de venda autoritzat de què es tracti, en el qual han de constar, almenys, les dades abans esmentades, i que constitueix l’únic instrument vàlid per sol·licitar el pagament de premis i l’única prova de participació en els concursos.

h) Joc per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius. Són aquells en els quals s’utilitza qualsevol mecanisme, instal·lació, equip o sistema que permeti produir, emmagatzemar o transmetre documents, dades i informacions, incloent qualsevol xarxa de comunicació oberta o restringida com ara televisió, Internet, telefonia fixa i mòbil o qualsevol altra, o comunicació interactiva, ja sigui aquesta en temps real o en diferit.

i) Combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals. S’entenen com a tal els sortejos que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum del producte o servei, sense


sobrepreu ni cap tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, i exigeixen, si s’escau, la condició de client de l’entitat objecte de la publicitat o promoció.

Article 4. Loteries.

1. Les loteries d’àmbit estatal queden reservades als operadors designats per la Llei.

2. Correspon al titular del Ministeri d’Economia i Hisenda l’autorització per a la comercialització de loteries d’àmbit estatal. L’autorització fixa les condicions de gestió dels jocs en:

a) El percentatge mínim i màxim destinat a premis.b) Les condicions i requisits per celebrar sortejos, quan escaiguin, i per fixar-ne el

nombre.c) Els drets dels participants i els procediments de reclamació.d) Les condicions en què poden fer activitats de publicitat i patrocini de les activitats

autoritzades.e) Les mesures de protecció als menors, persones dependents i per a la prevenció

del frau i del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme en els termes del que disposa la Llei 10/2010, de 28 d’abril.

3. En l’explotació i comercialització de les loteries, els operadors autoritzats han de cooperar amb l’Estat en l’eradicació dels jocs il·legals, en la persecució del frau i la criminalitat i en l’evitació dels efectes perniciosos dels jocs.

4. Els operadors autoritzats, sense perjudici del compliment de les obligacions a les quals es refereix l’article 8 d’aquesta Llei, han de notificar a la Comissió Nacional del Joc un Pla de Mesures en què es concretin els compromisos addicionals adquirits per l’operador en la gestió responsable del joc, la participació en la reparació dels efectes negatius d’aquest i la contribució de l’operador autoritzat a plans, projectes o actuacions en benefici de la societat.

TÍTOL II

Disposicions generals

Article 5. Regulació dels jocs.

1. El Ministeri d’Economia i Hisenda ha d’establir, per ordre ministerial, la reglamentació bàsica per al desenvolupament de cada joc o, en el cas de jocs esporàdics, les bases generals per aprovar-ne la pràctica o desenvolupament.

2. L’establiment de requisits per al desenvolupament dels jocs o la seva modificació, s’ha d’entendre, segons correspongui, com a autorització de noves modalitats de jocs o com a modificació de les existents.

3. Qualsevol modalitat de joc no regulada es considera prohibida.4. La regulació o les bases preveuen, depenent de la naturalesa del joc, els requisits

per evitar-ne l’accés als menors i incapacitats i impedir la utilització d’imatges, missatges o objectes que puguin vulnerar, directament o indirectament, la dignitat de les persones i els drets i llibertats fonamentals, així com qualsevol forma possible de discriminació racial o sexual, d’incitació a la violència o de realització d’activitats delictives.

Article 6. Prohibicions objectives i subjectives.

1. Queda prohibida tota activitat relacionada amb l’organització, explotació i desenvolupament dels jocs objecte d’aquesta Llei que, per la seva naturalesa o per raó de l’objecte sobre el qual versin:


a) Atemptin contra la dignitat de les persones, el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, contra els drets de la joventut i de la infància o contra qualsevol dret o llibertat reconegut constitucionalment.

b) Es fonamentin en la comissió de delictes, faltes o infraccions administratives.c) Recaiguin sobre esdeveniments prohibits per la legislació vigent.

2. Des d’un punt de vista subjectiu, es prohibeix la participació en els jocs objecte d’aquesta Llei a:

a) Els menors d’edat i els incapacitats legalment o per resolució judicial, d’acord amb el que estableixi la normativa civil.

b) Les persones que voluntàriament hagin sol·licitat que els sigui prohibit l’accés al joc o que ho tinguin prohibit per resolució judicial ferma.

c) Els accionistes, propietaris, partícips o titulars significatius de l’operador de joc, el seu personal directiu i empleats directament involucrats en el desenvolupament dels jocs, així com els seus cònjuges o persones amb les quals convisquin, ascendents i descendents en primer grau, en els jocs que gestionin o explotin aquells, amb independència que la participació en els jocs, per part de qualsevol dels anteriors, es produeixi de manera directa o indirecta, a través de terceres persones físiques o jurídiques.

d) Els esportistes, entrenadors o altres participants directes en l’esdeveniment o activitat esportiva sobre la qual es fa l’aposta.

e) Els directius de les entitats esportives participants o organitzadores respecte de l’esdeveniment o activitat esportiva sobre la qual es fa l’aposta.

f) Els jutges o àrbitres que exerceixin les seves funcions en l’esdeveniment o activitat esportiva sobre la qual es fa l’aposta, així com les persones que resolguin els recursos contra les decisions d’aquells.

g) El president, els consellers i directors de la Comissió Nacional del Joc, així com als seus cònjuges o persones amb les quals convisquin, ascendents i descendents en primer grau i a tot el personal de la Comissió Nacional del Joc que tinguin atribuïdes funcions d’inspecció i control en matèria de joc.

h) Qualssevol altres persones que una norma pugui establir.

3. Amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les prohibicions subjectives anteriors, la Comissió Nacional del Joc estableix les mesures que, d’acord amb la naturalesa del joc i perjudici potencial per al participant, es puguin exigir als operadors perquè siguin efectives. Així mateix, crea el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc i el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc, tots dos d’àmbit estatal.

Article 7. Publicitat, patrocini i promoció de les activitats de joc.

1. De conformitat amb la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, queda prohibida la publicitat, patrocini o promoció, sota qualsevol forma, dels jocs de sort, envit o atzar i la publicitat o promoció dels operadors de joc, quan no es tingui l’autorització corresponent per a la realització de publicitat continguda en el títol habilitador.

L’operador de joc ha de disposar del títol habilitador corresponent en què se l’autoritzi per al desenvolupament d’activitats de joc a través de programes emesos en mitjans audiovisuals o publicats en mitjans de comunicació o pàgines web, incloses aquelles activitats de joc en què el mitjà per accedir a un premi consisteixi en la utilització de serveis de tarifació addicional prestats a través de trucades telefòniques o basades en l’enviament de missatges.

2. Per reglament s’han d’establir les condicions que s’inclouen en els respectius títols habilitadors de l’autorització de l’activitat publicitària i els seus límits i, en particular, respecte a:

a) L’enviament de comunicacions publicitàries o promocionals per correu electrònic o per qualsevol altre mitjà de comunicació electrònica equivalent, que només és possible si ha estat prèviament autoritzat pel destinatari, d’acord amb el que preveu l’apartat primer


de l’article 21 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

b) La inclusió d’anuncis o altres modalitats publicitàries dels jocs en mitjans de comunicació i altres suports publicitaris.

c) L’activitat de patrocini en esdeveniments esportius que siguin objecte d’apostes.d) La inserció de cartells publicitaris d’activitats de joc en els llocs en què se celebrin

esdeveniments els resultats dels quals siguin objecte d’apostes o loteries.e) El desenvolupament dels concursos televisius i les obligacions d’informació sobre

els requisits essencials del joc.f) Qualssevol altres que s’estableixin per reglament.

3. Qualsevol entitat, agència de publicitat, prestador de serveis de comunicació audiovisual o electrònica, mitjà de comunicació o servei de la societat de la informació que difongui la publicitat i promoció directa o indirecta de jocs o dels seus operadors ha de constatar que qui sol·liciti la inserció dels anuncis o reclams publicitaris disposa del títol habilitador corresponent expedit per la Comissió Nacional del Joc i que aquest l’autoritza per a la realització de la publicitat sol·licitada, i se n’abstén de la pràctica si no en disposa. La Comissió Nacional del Joc, a través de la seva pàgina web, ha de mantenir actualitzada i accessible la informació sobre els operadors habilitats.

4. La Comissió Nacional del Joc en l’exercici de la potestat administrativa de requerir el cessament de la publicitat de les activitats de joc, s’ha de dirigir a l’entitat, agència de publicitat, prestador de serveis de comunicació audiovisual o electrònica, mitjà de comunicació o servei de la societat de la informació corresponent, i indicar-li motivadament la infracció de la normativa aplicable.

L’entitat, agència de publicitat, prestador de serveis de comunicació audiovisual o electrònica, mitjà de comunicació o servei de la societat de la informació, en els dos dies naturals següents a la seva recepció, ha de comunicar el compliment del requeriment. En cas que el missatge publicitari disposi d’un informe de consulta prèvia positiu emès per un sistema d’autoregulació publicitària amb el qual la Comissió Nacional del Joc tingui un conveni de col·laboració dels que preveu l’apartat 5 de l’article 24 d’aquesta Llei, s’entén que es va actuar de bona fe si s’ha subjectat a aquest informe de consulta prèvia positiu, per al supòsit d’actuació administrativa efectuada en el marc d’un expedient sancionador.

Article 8. La protecció dels consumidors i les polítiques de joc responsable.

1. Les polítiques de joc responsable suposen que l’exercici de les activitats de joc s’ha de tractar des d’una política integral de responsabilitat social corporativa que consideri el joc com un fenomen complex on s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.

Les accions preventives s’han de dirigir a la sensibilització, informació i difusió de les bones pràctiques del joc, així com dels possibles efectes que pot produir una pràctica no adequada del joc.

Els operadors de joc han d’elaborar un pla de mesures en relació amb la mitigació dels possibles efectes perjudicials que pugui produir el joc sobre les persones i han d’incorporar les regles bàsiques de política del joc responsable. Pel que fa a la protecció dels consumidors:

a) Prestar la deguda atenció als grups en risc.b) Proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció

conscient de les seves activitats de joc, promocionant actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable.

c) Informar d’acord amb la naturalesa i els mitjans utilitzats en cada joc de la prohibició de participar als menors d’edat o a les persones incloses en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc o en el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc.


2. Els operadors no poden concedir préstecs ni qualsevol altra modalitat de crèdit o assistència financera als participants.

TÍTOL III

Títols habilitadors

Article 9. Submissió de l’activitat del joc a l’obtenció prèvia de títol habilitador.

1. L’exercici de les activitats no reservades que són objecte d’aquesta Llei queda sotmès a l’obtenció prèvia del títol habilitador corresponent, en els termes que preveuen els articles següents. De conformitat amb aquesta Llei són títols habilitadors les llicències i autoritzacions d’activitats de joc.

Les comunitats autònomes han d’emetre informe preceptiu sobre les sol·licituds de títols habilitadors formulades davant la Comissió Nacional del Joc que puguin afectar el seu territori. A aquests efectes, es considera que les activitats de joc afecten una comunitat autònoma quan els operadors de joc hi tinguin la seva residència, domicili social o, en cas de no coincidir-hi, el lloc en què estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis.

La instal·lació o obertura de locals presencials oberts al públic o d’equips que permetin la participació en els jocs exigeix, en tot cas, autorització administrativa de la comunitat autònoma la legislació de la qual així ho requereixi. Aquestes autoritzacions es regeixen per la legislació autonòmica de joc corresponent.

La Comissió Nacional del Joc ha de comunicar als òrgans autonòmics competents l’atorgament dels títols habilitadors de joc que afectin el seu territori. El mateix procediment s’ha de seguir en cas de modificació, transmissió, revocació i extinció dels títols habilitadors, així com en els supòsits de sanció de les activitats que hi estan subjectes.

2. Tota activitat inclosa en l’àmbit d’aquesta Llei que es dugui a terme sense el preceptiu títol habilitador o que incompleixi les condicions i requisits que s’hi estableixen té la consideració legal de prohibida, i els qui la promoguin o realitzin queden subjectes a les sancions que preveu el títol VI d’aquesta Llei.

3. Els títols habilitadors exigibles per a l’exercici de les activitats de joc sotmeses a aquesta Llei no poden ser objecte de cessió o d’explotació per terceres persones. Únicament es pot portar a terme la transmissió del títol, amb l’autorització prèvia de la Comissió Nacional del Joc, en els casos de fusió, escissió o aportació de branca d’activitat, motivats per una reestructuració empresarial.

4. Els títols habilitadors atorgats per altres estats no són vàlids a Espanya. Els operadors reconeguts per altres estats integrants de l’Espai Econòmic Europeu han de complir els requisits i la tramitació que estableix la legislació vigent. S’ha d’establir per reglament el procediment pel qual la Comissió Nacional del Joc pot convalidar la documentació ja presentada per un operador autoritzat a l’Espai Econòmic Europeu, i eximeix de nova presentació a Espanya.

5. Les llicències i autoritzacions regulades en aquesta Llei s’extingeixen en els supòsits següents:

a) Per renúncia expressa de l’interessat manifestada per escrit.b) Pel transcurs del període de vigència sense que se’n sol·liciti o concedeixi la

renovació, quan aquesta renovació s’hagi previst en les bases de la convocatòria del procediment corresponent.

c) Per resolució de la Comissió Nacional del Joc, en què expressament es constati la concurrència d’alguna de les causes de resolució següents:

1r La pèrdua de totes o alguna de les condicions que van determinar-ne l’atorgament.

2n La mort o incapacitat sobrevinguda del titular de l’autorització, quan sigui persona física, la dissolució o extinció de la societat titular de la llicència o autorització, així com el


cessament definitiu de l’activitat objecte d’aquests títols habilitadors o la falta del seu exercici durant almenys un any, en els supòsits de llicència.

3r La declaració de concurs o la declaració d’insolvència en qualsevol altre procediment.

4t La imposició com a sanció en el procediment sancionador corresponent.5è L’incompliment de les condicions essencials de l’autorització o llicència.6è La cessió o transmissió del títol habilitador a través de fusió, escissió o aportació

de branca d’activitat, sense l’autorització prèvia.7è L’obtenció del títol habilitador amb falsedat o alteració de les condicions que en

van determinar l’atorgament, amb l’audiència prèvia de l’interessat, quan això escaigui.

6. L’obtenció del títol habilitador al qual es refereix l’apartat 1 d’aquest article està condicionada al fet que l’operador es trobi al corrent de pagament de les obligacions fiscals corresponents.

Article 10. Llicències generals.

1. Els interessats a desenvolupar activitats de joc no ocasional han d’obtenir, amb caràcter previ al desenvolupament de qualsevol tipus de joc, una llicència de caràcter general per cada modalitat de joc definida a l’article 3, lletres c), d), e) i f), en funció del tipus de joc que pretenguin comercialitzar.

L’atorgament de les llicències generals per a l’explotació i comercialització de jocs l’ha de fer la Comissió Nacional del Joc, amb la convocatòria prèvia oportuna d’un procediment que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta de la Comissió Nacional del Joc, sigui aprovat pel titular del Ministeri d’Economia i Hisenda i que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat.

La convocatòria dels procediments d’atorgament de llicències generals per a l’explotació i comercialització de jocs l’ha de promoure, d’ofici o a instància de qualsevol interessat, la Comissió Nacional del Joc. La promoció de la convocatòria a instància d’interessat s’ha de practicar en el termini de sis mesos comptats des de la recepció de la sol·licitud llevat que la Comissió Nacional del Joc estimi motivadament que existeixen raons de salvaguarda de l’interès públic, de protecció de menors o de prevenció de fenòmens d’addicció al joc que justifiquin que no es procedeixi a la convocatòria sol·licitada.

Els interessats poden sol·licitar la convocatòria d’un nou procediment d’atorgament de llicències generals per a l’explotació i comercialització de determinats jocs, transcorreguts almenys 18 mesos comptats des de la data de la convocatòria anterior en relació amb la mateixa modalitat de joc.

Les bases que regeixin la convocatòria no limiten el nombre de llicències que es puguin atorgar, llevat que a proposta de la Comissió Nacional del Joc i sobre la base del procediment instruït a aquest efecte en el qual es dóna audiència als possibles interessats, es consideri necessari dimensionar l’oferta del joc objecte de la convocatòria i limitar el nombre d’operadors. La limitació del nombre d’operadors es basa exclusivament en raons de protecció de l’interès públic, de protecció de menors i de prevenció de fenòmens d’addicció al joc.

En les bases de la convocatòria es poden incloure com a criteris que han de ser tinguts en compte en l’atorgament, l’experiència dels concurrents licitadors, la seva solvència i els mitjans de què disposin per a l’explotació de la llicència.

2. El plec de bases del procediment al qual es refereix l’apartat anterior estableix el capital social mínim, total i desemborsat, necessari per a la participació en la licitació. Juntament amb la sol·licitud per participar en la convocatòria, el sol·licitant ha de presentar un pla operatiu que tingui en compte els principis del joc responsable, la formació d’empleats, els canals de distribució, el disseny de jocs i els altres aspectes de la seva activitat que s’estableixin per reglament.

3. La resolució d’atorgament de llicència general recull el contingut que es determini per reglament i, en tot cas, el següent:


a) Denominació, durada, domicili i capital social, i si s’escau, el percentatge de participació del capital no comunitari.

b) Relació de membres del consell d’administració, directius, gerents o apoderats si n’hi ha.

c) Naturalesa, modalitats i tipus d’activitat sotmeses a llicència, així com els esdeveniments sobre els resultats dels quals aquests es realitzin.

d) Àmbit territorial en el qual es desenvolupi l’activitat sotmesa a llicència.e) Condicions dels premis a atorgar per joc o aposta i quantia d’aquests que en cap

cas no pot superar el percentatge que a l’efecte s’estableixi en el plec de bases de la convocatòria.

f) Relació dels sistemes, equips, aplicacions i instruments tècnics que han de ser empleats per a l’explotació de l’activitat.

g) Autorització per dur a terme l’activitat publicitària, de patrocini o promoció.h) Mecanismes de prevenció per evitar el frau i sistemes de prevenció del blanqueig

de capitals i del finançament del terrorisme als quals es refereix la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

i) Termini de vigència, possibilitat de pròrroga i causes d’extinció de la llicència.j) Els sistemes, procediments o mecanismes establerts, d’acord amb la naturalesa

del joc, per evitar l’accés per part de les persones incurses en alguna de les prohibicions subjectives que estableix l’article 6 d’aquesta Llei i especialment els dirigits a garantir que s’ha comprovat l’edat dels participants.

4. Els llicenciataris tenen els drets i les obligacions següents:

a) Desenvolupar l’activitat de joc en l’àmbit estatal, amb els drets i obligacions reconeguts en el plec de bases i en la resolució d’atorgament.

b) Obtenir la llicència singular d’explotació per a cada modalitat i tipus de joc, sempre que reuneixin els requisits establerts.

c) Satisfer les taxes que s’estableixin derivades de l’activitat de regulació del joc.d) Implantar un lloc web específic amb nom de domini sota «.es» per al

desenvolupament i la comercialització a través d’Internet d’activitats de joc en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei.

e) Redireccionar cap al lloc web específic amb nom de domini sota «.es» totes les connexions que es facin des d’ubicacions situades en territori espanyol, o que facin ús de comptes d’usuari espanyols, a llocs web sota domini diferent al «.es», que siguin propietat o estiguin controlats per l’operador de joc, la seva matriu o les seves filials.

5. Els operadors habilitats per dur a terme activitats de joc han d’assumir com a compromisos, pel que fa a la gestió responsable del joc:

a) Assegurar el compliment de les lleis i les reglamentacions vigents, especialment, les obligacions que estableix la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

b) Assegurar la integritat i seguretat dels jocs, i garantir la participació, transparència dels sortejos i esdeveniments, del càlcul i del pagament de premis i l’ús professional diligent dels fons, en el sentit més ampli.

c) Canalitzar adequadament la demanda de participació.d) Reduir qualsevol risc de dany potencial a la societat, això inclou la lluita contra el

joc il·legal i les activitats delictives associades.e) Col·laborar activament d’acord amb la normativa vigent, amb les autoritats

encarregades de la prevenció del blanqueig de capitals.

S’entén per gestió responsable del joc el conjunt de principis i pràctiques que cal adoptar a fi de protegir l’ordre públic garantint la integritat del joc, optimitzant simultàniament els beneficis per a la societat.

La Comissió Nacional del Joc ha de verificar que els operadors compleixin els seus compromisos sense perjudici de les competències de supervisió del Servei Executiu de la


Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme que estableix l’article 45.4 f) de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

6. Les llicències generals tenen una durada de 10 anys i són prorrogables per un període d’idèntica durada.

En els casos en què, de conformitat amb el que estableix l’apartat u d’aquest article, s’hagi limitat el nombre d’operadors d’un determinat joc, la pròrroga de la llicència general no té lloc i se n’ha de procedir a l’atorgament mitjançant el procediment convocat a aquests efectes quan concorrin els requisits següents:

a) Que existeixi un tercer o tercers interessats en l’obtenció de la llicència.b) Que ho hagi sol·licitat amb un termini d’antelació d’almenys 24 mesos respecte de

la data de venciment.c) Que el sol·licitant o sol·licitants acreditin el compliment dels requisits que van ser

tinguts en compte per a l’obtenció de la llicència per part del titular o titulars.

Article 11. Llicències singulars.

1. L’explotació de cadascun dels tipus de joc inclosos en l’àmbit de cada llicència general requereix l’atorgament d’una llicència singular d’explotació.

2. L’atorgament de les llicències singulars i la seva pròrroga està subjecta als requisits i condicions que determini la Comissió Nacional del Joc en el marc de la regulació de cadascuna de les modalitats de joc.

3. Els operadors habilitats amb la llicència general poden sol·licitar llicències singulars. Només es pot sol·licitar la llicència singular d’aquella activitat de joc de la qual n’hagi estat publicada, amb caràcter previ, la regulació. En el cas que no es trobi regulada, l’operador de joc en pot sol·licitar la regulació a l’òrgan competent que pot, si s’escau, desestimar motivadament aquesta sol·licitud.

4. Per reglament s’ha de desenvolupar el procediment d’obtenció de llicències singulars. Els requisits que s’estableixin en el marc del procediment per a l’obtenció de llicències singulars han de respectar els principis de transparència, objectivitat i no-discriminació, i han de ser proporcionals als fins de protecció de la salut pública, els menors i persones dependents i als de la prevenció del frau i del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

5. Les llicències singulars tenen una durada mínima d’un any i màxima de cinc i són prorrogables per períodes successius d’idèntica durada. La regulació de cadascun dels tipus de joc ha de determinar la durada de les llicències singulars corresponents i les condicions i requisits que s’hagin de complir per a la seva pròrroga.

6. La pèrdua de la llicència general comporta la pèrdua de les llicències singulars vinculades a aquesta.

Article 12. Autoritzacions per a la celebració de jocs de caràcter ocasional.

1. La celebració de qualssevol activitats de joc objecte d’aquesta Llei que tingui caràcter ocasional o esporàdic queda sotmesa a autorització prèvia, de conformitat amb el procediment que es determini per reglament.

2. L’atorgament d’autoritzacions per a la celebració de jocs de caràcter ocasional correspon a la Comissió Nacional del Joc, que pot establir la limitació en la quantia dels premis.

3. Les persones o entitats que sol·licitin l’autorització han de satisfer les taxes corresponents.

4. Transcorregut un mes des de la sol·licitud d’autorització sense que se n’hagi notificat l’atorgament, s’entén desestimada per silenci.


TÍTOL IV

Control de l’activitat

CAPÍTOL I

Operadors

Article 13. Els operadors.

1. L’organització i explotació de les activitats objecte d’aquesta Llei pot ser, segons cada cas, efectuada per persones físiques o jurídiques, entitats públiques o privades, amb nacionalitat espanyola o d’un país pertanyent a l’Espai Econòmic Europeu i que tinguin almenys un representant permanent a Espanya.

Únicament poden participar en el procediment concurrencial de llicències generals per a l’explotació i comercialització de jocs que no tinguin caràcter ocasional, les persones jurídiques amb forma de societat anònima que tinguin com a únic objecte social l’organització, comercialització i explotació de jocs, i es constitueixin, a aquest efecte, com a operadors de jocs o apostes.

Les empreses que sol·licitin l’explotació o organització dels jocs que preveu aquesta Llei han d’acreditar solvència tècnica, econòmica i financera, en els termes que s’estableixin per reglament.

La participació directa o indirecta del capital no comunitari té com a límit el que estableix la legislació vigent sobre inversions estrangeres a Espanya.

2. No poden ser titulars de les llicències i autoritzacions que preveu el títol III d’aquesta Llei, les persones físiques o jurídiques en qui concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma en els quatre anys anteriors a la data de la sol·licitud del títol habilitador, per delicte contra la salut pública, de falsedat, d’associació il·lícita, de contraban, contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic, contra l’Administració Pública o contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, així com per qualsevol infracció penal derivada de la gestió o explotació de jocs per als quals no hagin estat habilitats.

b) Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment, trobar-se declarades en concurs, llevat que en aquest hagi adquirit eficàcia un conveni, estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitades de conformitat amb la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, sense que hagi conclòs el període d’inhabilitació que fixa la sentència de qualificació del concurs.

c) Haver estat sancionada la persona física, la persona jurídica o els seus socis, directius o administradors, mitjançant resolució administrativa ferma per dues o més infraccions molt greus en els últims quatre anys, per incompliment de la normativa de joc de l’Estat o de les comunitats autònomes.

d) Haver donat lloc la persona física o la persona jurídica, per causa de la qual hagin estat declarats culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb l’Administració General de l’Estat.

e) Estar incursa la persona física, els administradors de les societats mercantils o aquells que ostentin la representació legal d’altres persones jurídiques, en algun dels supòsits de la Llei 5/2006, de 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat, de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, o tractar-se de qualsevol dels càrrecs electius que regula la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en els termes que estableix aquesta o la normativa autonòmica que reguli aquestes matèries.


f) No trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents.

g) No trobar-se al corrent de pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions.

h) Haver estat sancionada la persona física o la persona jurídica mitjançant resolució ferma, amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions segons la Llei 38/2003, de 17 novembre, general de subvencions o la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

i) Haver estat sancionada la persona física o jurídica mitjançant resolució definitiva per infraccions molt greus que recull la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

j) Les entitats participants o organitzadores d’esdeveniments esportius o qualsevol altre esdeveniment sobre el qual es facin les apostes.

Aquestes prohibicions inclouen les persones jurídiques els administradors o representants de les quals, vigent el seu càrrec o representació, es trobin en aquesta situació per actuacions dutes a terme en nom o en benefici d’aquestes persones jurídiques, o en les quals concorrin les condicions, qualitats o relacions que requereixi la figura corresponent del tipus per ser-ne subjecte actiu.

Les prohibicions d’obtenció del títol habilitador també afecten les empreses de les quals, per raó de les persones que les regeixen o d’altres circumstàncies, es pugui presumir que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals hagin concorregut aquelles.

Per reglament s’ha de determinar la manera d’apreciació i abast de les prohibicions, així com la justificació per part de les persones o entitats de no estar incurses en les prohibicions.

3. Les persones jurídiques que pretenguin organitzar, explotar i desenvolupar les activitats de joc objecte d’aquesta Llei sol·licitant una llicència general, n’han de sol·licitar la inscripció provisional en el Registre General de Llicències de Joc, en els termes que s’estableixin per reglament.

Article 14. Garanties exigibles als operadors.

1. Els operadors que obtinguin una llicència general han de constituir una garantia en els termes, modalitats i les quanties que s’estableixin per reglament.

2. La garantia a la qual es refereix l’apartat anterior queda afecta al compliment de les obligacions que estableix aquesta Llei i especialment a l’abonament dels premis, a les responsabilitats derivades del règim sancionador i al pagament de les taxes meritades en matèria de joc quan, transcorregut el període que s’estableixi per reglament, no s’hagin fet efectives. Una vegada desaparegudes les causes de la seva constitució i sempre que no es tingui coneixement d’obligacions o responsabilitats pendents a les quals estigui afecta, cal procedir-ne a la devolució, a petició de l’interessat, amb la liquidació prèvia oportuna quan escaigui.

3. Es poden establir garanties addicionals lligades a la concessió de llicències singulars que determina la Comissió Nacional del Joc per a cada tipus de joc en les condicions i amb els límits que estableixen les ordres ministerials que estableixin la normativa bàsica dels jocs, i queden afectes al compliment de les específiques obligacions d’abonament dels premis i al compliment de qualsevol altra obligació de l’operador.

4. Les garanties s’han de mantenir actualitzades. Si en el termini d’un mes a comptar de la data del requeriment no es porta a terme l’actualització, l’interessat pot incórrer en causa de revocació del títol habilitador.


CAPÍTOL II

Participants

Article 15. Drets i obligacions dels participants en els jocs.

1. Els participants en els jocs tenen els drets següents:

a) A obtenir informació clara i veraç sobre les regles del joc en què vulguin participar.

b) A cobrar els premis que els puguin correspondre en el temps i la forma establerts, de conformitat amb la normativa específica de cada joc.

c) A formular davant la Comissió Nacional del Joc les reclamacions contra les decisions de l’operador que afectin els seus interessos.

d) Al temps d’ús corresponent al preu de la partida de què es tracti.e) A jugar lliurement, sense coaccions o amenaces provinents d’altres jugadors o de

qualsevol altra tercera persona.f) A conèixer en qualsevol moment l’import que ha jugat o apostat, així com en el cas

de disposar d’un compte d’usuari obert en l’operador de joc, a conèixer-ne el saldo.g) A identificar-se de manera segura mitjançant el document nacional d’identitat,

passaport o document equivalent o mitjançant sistema de signatura electrònica reconeguda, així com a la protecció de les seves dades personals de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la seva normativa de desplegament.

h) A conèixer en tot moment la identitat de l’operador de joc, especialment en el cas de jocs telemàtics, així com a conèixer, en el cas de reclamacions o possibles infraccions, la identitat del personal que interactuï amb els participants.

i) A rebre informació sobre la pràctica responsable del joc.

2. Els participants en els jocs tenen les obligacions següents:

a) Identificar-se davant els operadors de joc en els termes que s’estableixin per reglament.

b) Complir les normes i regles que, en relació amb els participants, estableixin les ordres ministerials que s’aprovin de conformitat amb l’article 5 d’aquesta Llei.

c) No alterar el desenvolupament normal dels jocs.

3. La relació entre el participant i l’operador habilitat constitueix una relació de caràcter privat, i per tant, les disputes o controvèrsies que puguin sorgir entre ells estan subjectes als jutjats i tribunals de l’ordre jurisdiccional civil, sense perjudici de l’exercici de la potestat sancionadora exercida per la Comissió Nacional del Joc dins de les competències que reconeix aquesta Llei.

4. Els operadors habilitats han d’establir els procediments adequats per mantenir la privacitat de les dades dels usuaris de conformitat amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la seva normativa complementària.

Els operadors únicament han de tractar les dades dels participants que siguin necessàries per al desenvolupament adequat de l’activitat de joc per a la qual hagin estat autoritzats i per al compliment de les obligacions que estableix aquesta Llei. Les dades han de ser cancel·lades una vegada complertes les finalitats que van justificar-ne el tractament.

En tot cas, de conformitat amb el que estableix l’article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, els operadors han d’informar els usuaris sobre el tractament de les seves dades de caràcter personal i les finalitats per a les quals es produeix el tractament, així com els drets que els corresponen de conformitat amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.


Els operadors així mateix han d’implantar sobre els fitxers i tractaments les mesures de seguretat que estableix la normativa vigent en matèria de protecció de dades i complir el deure de secret imposat per aquesta normativa.

CAPÍTOL III

Homologació dels sistemes tècnics de joc

Article 16. Homologació dels sistemes tècnics de joc.

1. Les entitats que portin a terme l’organització, l’explotació i el desenvolupament de jocs regulats en aquesta Llei han de disposar del material programari, equips, sistemes, terminals i instruments en general necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats, degudament homologats.

2. L’homologació dels sistemes tècnics de joc, així com l’establiment de les especificacions necessàries per al seu funcionament, correspon a la Comissió Nacional del Joc, que ha d’aprovar en el marc dels criteris fixats pel Ministeri d’Economia i Hisenda i el Consell de Polítiques del Joc, el procediment de certificació dels sistemes tècnics de joc incloent, si s’escau, les homologacions de material de joc. La Comissió Nacional del Joc ha de vetllar perquè l’establiment de les especificacions, així com els procediments de certificació i homologació de material de joc, no introdueixin obstacles que puguin distorsionar injustificadament la competència al mercat.

3. Les homologacions i certificacions validades pels òrgans competents de les comunitats autònomes per a la concessió de títols habilitadors d’àmbit autonòmic poden tenir efectes en els procediments que regula aquesta Llei en els termes que s’estableixin per reglament.

4. En els procediments d’homologació dels sistemes tècnics de joc que puguin afectar de manera rellevant el tractament de dades de caràcter personal per part dels operadors, la Comissió Nacional del Joc ha de sol·licitar informe a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Article 17. Requisits dels sistemes tècnics.

1. El sistema tècnic per a l’organització, explotació i desenvolupament dels jocs per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, amb independència del que preveu l’article 24 d’aquesta Llei als efectes de la inspecció i control, queda conformat per la Unitat Central de Jocs i el conjunt de sistemes i instruments tècnics o telemàtics que possibilitin l’organització, comercialització i celebració de jocs per aquests mitjans.

2. El sistema tècnic, que ha de reunir les condicions que estableixi la Comissió Nacional del Joc, ha de disposar dels mecanismes d’autenticació suficients per garantir, entre d’altres:

a) La confidencialitat i integritat en les comunicacions.b) La identitat dels participants, en el supòsit dels jocs desenvolupats a través de

mitjans telemàtics i interactius, així com la comprovació, en els termes que s’estableixin per reglament, que no es troben inscrits en el Registre que preveu l’article 22.1.b) d’aquesta Llei.

c) L’autenticitat i còmput de les apostes.d) El control del seu correcte funcionament.e) El compliment de les prohibicions subjectives que regula l’article 6 d’aquesta Llei.f) L’accés als components del sistema informàtic exclusivament del personal autoritzat

o de la mateixa Comissió Nacional del Joc, en les condicions que aquesta pugui establir.

Article 18. Unitat Central de Jocs.

1. Els operadors habilitats per a l’organització, explotació i desenvolupament dels jocs de caràcter permanent objecte d’aquesta Llei han de disposar d’una Unitat Central de


Jocs que ha de complir les especificacions que, a aquest efecte, estableixi la Comissió Nacional del Joc, i que ha de permetre:

a) Registrar totes les actuacions o operacions efectuades des dels equips i usuaris connectats a aquesta.

b) Garantir el correcte funcionament de les activitats de joc.c) Comprovar en tot moment, si així és necessari, les operacions efectuades, els

participants en aquestes i els seus resultats, si la naturalesa del joc així ho permet, així com reconstruir de manera fiable totes les actuacions o operacions efectuades a través seu.

2. Els operadors han d’assegurar l’existència de les còpies de seguretat necessàries i l’aplicació de les mesures tècniques i els plans de contingència que permetin garantir la recuperació de dades davant de qualsevol tipus d’incidència.

3. Els operadors han de disposar d’una rèplica de la seva Unitat Central de Jocs, que ha de permetre el desenvolupament normal de l’activitat dels jocs, amb totes les garanties, en els supòsits en què la Unitat Principal es trobi fora de servei.

4. Tant la Unitat Central de Jocs com la seva rèplica han d’incorporar connexions informàtiques segures i compatibles amb els sistemes de la Comissió Nacional del Joc, que li permetin fer un control i seguiment, en temps real si així es requereix, de l’activitat de joc portada a terme, dels premis atorgats i de la identitat de les persones que participen i hi són premiades, i si s’escau, de la devolució de premis que eventualment es produeixi amb motiu de l’anul·lació dels jocs, tot això sense perjudici de la possibilitat de fer inspeccions presencials. La Unitat Central ha de poder ser monitorada des de territori espanyol per la Comissió Nacional del Joc, amb independència de la seva ubicació. La Comissió Nacional del Joc pot requerir que unitats secundàries dels sistemes de l’operador s’ubiquin a Espanya amb la finalitat de verificació i control de la informació.

TÍTOL V

L’administració del joc

CAPÍTOL I

El Ministeri d’Economia i Hisenda

Article 19. Competències del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Corresponen al titular del Ministeri d’Economia i Hisenda les competències següents:

1. Establir la reglamentació bàsica de cada joc i en el cas de jocs esporàdics, les bases generals per a la seva pràctica o desenvolupament, amb base en els criteris que fixa el Consell de Polítiques del Joc.

2. Aprovar els plecs de bases dels procediments concurrencials als quals es refereix l’article 10.1 d’aquesta Llei, d’acord amb el marc que estableix el reglament de llicències i la seva normativa de desplegament.

3. Elaborar i modificar les normes en matèria de joc que es considerin necessàries per al compliment de les finalitats d’aquesta Llei.

4. Autoritzar la comercialització de loteries i imposar les sancions corresponents a les infraccions qualificades com a molt greus, de conformitat amb el que disposen respectivament els articles 4.2 i 42.3 d’aquesta Llei.

5. Proposar el nomenament del president i dels consellers de la Comissió Nacional del Joc.

6. Instruir l’expedient de cessament dels membres de la Comissió Nacional del Joc al qual es refereix l’article 29. f) d’aquesta Llei.

7. Totes les altres que estableixi aquesta Llei.


CAPÍTOL II

La Comissió Nacional del Joc

Article 20. Objecte i naturalesa jurídica.

1. Es crea la Comissió Nacional del Joc que té per objecte vetllar pel funcionament adequat del sector del joc i garantir la disponibilitat i prestació efectiva de serveis competitius en benefici dels usuaris. La seva finalitat és autoritzar, supervisar, controlar i, si s’escau, sancionar, el desenvolupament, l’explotació i la comercialització dels jocs i altres activitats previstes en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei.

Com a principi rector, ha de vetllar per la integritat, seguretat, fiabilitat i transparència de les operacions de joc, així com pel compliment de la normativa vigent i de les condicions establertes per a l’explotació de les activitats de joc.

Així mateix, ha de canalitzar la demanda dimensionant l’oferta d’activitats de joc, evitant l’explotació de les activitats de joc amb fins fraudulents i establint el marc apropiat per protegir els menors desenvolupant o impulsant les actuacions, programes i activitats específiques per prevenir el desenvolupament de fenòmens de dependència.

2. La Comissió Nacional del Joc es configura com un organisme regulador, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, dels que preveu la disposició addicional desena de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’administració general de l’estat.

3. La Comissió Nacional del Joc és un organisme funcionalment independent de l’Administració General de l’Estat, si bé es troba adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda a través de la Secretaria d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, que assumeix l’exercici de les funcions de coordinació entre la Comissió i el Ministeri.

4. Mitjançant Reial decret acordat en Consell de Ministres, s’ha d’aprovar l’Estatut de la Comissió Nacional del Joc, en què cal establir-ne l’organització, l’estructura, el funcionament, així com qualssevol altres aspectes que calguin per al compliment de les seves funcions i que en tot cas, ha de tenir el contingut següent:

a) Les funcions que s’han de desenvolupar i, si s’escau, les facultats decisòries corresponents a les competències que assumeix de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics, i qualssevol altres que se li atribueixin.

b) La determinació de la seu, l’estructura orgànica i el règim de funcionament.c) Els mitjans personals, materials, economicofinancers i patrimonials que s’adscriuen

a la Comissió Nacional del Joc.d) La forma de participació de les comunitats autònomes o d’altres administracions

públiques a la Comissió Nacional del Joc.

5. En l’exercici de les seves funcions públiques, i a falta del que disposa aquesta Llei i les normes que la completin o despleguin, la Comissió Nacional del Joc ha d’actuar d’acord amb el que estableix la seva legislació específica i supletòriament la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració General de l’Estat.

Article 21. Funcions.

Són funcions de la Comissió Nacional del Joc, les següents:

1. Desenvolupar la regulació bàsica dels jocs i les bases generals dels jocs esporàdics quan així ho determini l’ordre ministerial que les aprovi.

2. Proposar al titular del Ministeri d’Economia i Hisenda els plecs de bases dels procediments als quals es refereix l’article 10.1 d’aquesta Llei i concedir els títols habilitadors necessaris per a la pràctica de les activitats regulades objecte d’aquesta Llei.


3. Informar, amb caràcter preceptiu, l’autorització de les activitats de loteria subjectes a reserva.

4. Dictar instruccions de caràcter general als operadors de joc.5. Establir els requisits tècnics i funcionals necessaris dels jocs, els estàndards

d’operacions tecnològiques i certificacions de qualitat, i els processos, procediments, plans de recuperació de desastres, plans de continuïtat del negoci i seguretat de la informació, d’acord amb les previsions contingudes en els reglaments corresponents i els criteris fixats pel Consell de Polítiques del Joc.

6. Homologar el programari i els sistemes tècnics, informàtics o telemàtics necessaris per a la realització dels jocs, així com els seus estàndards, incloent els mecanismes o sistemes que permetin la identificació dels participants en els jocs. En l’exercici d’aquesta funció, la Comissió Nacional del Joc ha de vetllar per evitar qualsevol obstacle injustificat a la competència al mercat.

7. Vigilar, controlar, inspeccionar i, si s’escau, sancionar les activitats relacionades amb els jocs, en especial les relatives a les activitats de joc reservades a determinats operadors en virtut d’aquesta Llei, sense perjudici de les facultats atribuïdes a les autoritats de defensa de la competència.

8. Perseguir el joc no autoritzat, tant si es realitza en l’àmbit de l’Estat espanyol, com des de fora d’Espanya i que es dirigeixi al territori de l’Estat, i es pot requerir a qualsevol proveïdor de serveis de pagament, entitats de prestació de serveis de comunicació audiovisual, serveis de la societat de la informació o de comunicacions electròniques, informació relativa a les operacions efectuades pels diferents operadors o per organitzadors que no tinguin el títol habilitador o el cessament dels serveis que estiguin prestant.

9. Assegurar que els interessos dels participants i dels grups vulnerables siguin protegits, així com el compliment de les lleis, reglamentacions i principis que els regulen, per defensar l’ordre públic i evitar el joc no autoritzat.

10. Establir les vies apropiades per proporcionar al participant una informació precisa i adequada sobre les activitats de joc i els procediments eficaços de reclamació.

11. Resoldre les reclamacions que puguin presentar els participants contra els operadors.

12. Gestionar els registres que preveu aquesta Llei.13. Promoure i elaborar estudis i treballs d’investigació en matèria de joc, així com

sobre la seva incidència o impacte a la societat.14. Col·laborar en el compliment de la legislació de prevenció de blanqueig de capitals

i del finançament del terrorisme i vigilar-ne el compliment, sense perjudici de les competències d’altres òrgans administratius en relació amb els operadors que duguin a terme activitats de joc subjectes a reserva d’activitat per la Llei.

15. Exercir la funció arbitral de conformitat amb l’article 25 d’aquesta Llei.16. Gestionar i recaptar la taxa per la gestió administrativa del joc.17. Qualsevol altra competència de caràcter públic i les potestats administratives que

en matèria de jocs actualment ostenta l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics, amb l’excepció de les funcions policials que corresponguin a les forces i cossos de seguretat, sense perjudici de les facultats atribuïdes a les autoritats de defensa de la competència.

18. Qualsevol altra funció que li atribueixi l’ordenament jurídic.

Article 22. Els registres del sector del joc.

1. La Comissió Nacional del Joc constitueix, sota la seva dependència i control, els registres d’àmbit estatal següents:

a) El Registre General de Llicències de Joc, en què es practiquen les inscripcions de caràcter provisional de les empreses que participin en els procediments concurrencials de llicències generals, així com les inscripcions de caràcter definitiu de les entitats que hagin obtingut una llicència per desenvolupar l’activitat de joc.


b) El Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc, en què s’inscriu la informació necessària per fer efectiu el dret dels ciutadans que els sigui prohibida la participació en les activitats de joc en els casos en què sigui necessària la identificació per a la participació en aquestes. Així mateix, s’hi inscriu la informació relativa a aquelles altres persones que per resolució judicial tinguin prohibit l’accés al joc o es trobin incapacitades legalment. Els requisits de caràcter subjectiu preceptius per a la inscripció en aquest registre els determina la Comissió Nacional del Joc. La informació d’aquest registre es facilita als operadors de joc amb la finalitat d’impedir l’accés al joc de les persones que hi estan inscrites.

Per reglament s’ha d’establir el procediment per coordinar la comunicació de dades entre els Registres d’Interdicció d’Accés al Joc de les diferents comunitats autònomes i el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc.

c) Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc, en què s’inscriuen les dades dels accionistes, partícips o titulars significatius de la mateixa empresa de joc, el seu personal directiu i empleats directament involucrats en el desenvolupament dels jocs, així com els seus cònjuges o persones amb les quals convisquin, ascendents i descendents en primer grau.

2. El tractament de les dades de caràcter personal en els fitxers i registres als quals es refereix l’apartat anterior, per als fins que preveu aquesta Llei, no requereix el consentiment dels seus titulars.

Per reglament s’ha de determinar el contingut concret dels registres als quals es refereix aquest article. Els registres no han d’incloure més dades que les estrictament necessàries per al compliment de les finalitats que aquesta Llei preveu per a aquests.

El contingut dels registres referits en aquest article no presenta caràcter públic, i la comunicació de les dades que s’hi contenen queda limitada, única i exclusivament, a les finalitats que preveu aquesta Llei.

3. Per reglament s’ha d’establir l’organització i el funcionament dels registres del sector del joc. En aquest marc, la Comissió Nacional del Joc i els òrgans competents de les comunitats autònomes poden acordar, mitjançant els convenis de col·laboració oportuns, la interconnexió dels seus registres de joc i l’intercanvi de dades i informació tributària, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

Article 23. Competència regulatòria.

1. La Comissió Nacional del Joc pot dictar les disposicions que exigeixin el desplegament i l’execució de les normes que conté aquesta Llei, els reials decrets aprovats pel Govern o les ordres del Ministeri d’Economia i Hisenda, sempre que aquestes disposicions l’habilitin de manera exprés per a això. Aquestes disposicions les ha d’elaborar la mateixa Comissió Nacional del Joc, amb els informes tècnics i jurídics previs oportuns dels serveis competents d’aquesta, i la consulta, si s’escau, a les comunitats autònomes. Aquestes disposicions les ha d’aprovar el Consell de la Comissió Nacional del Joc i no tenen efectes fins a la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat» i entren en vigor de conformitat amb el que disposa l’apartat primer de l’article 2 del Codi civil.

2. Quan es dictin disposicions que puguin incidir significativament en les condicions de competència dels operadors de joc, la Comissió Nacional del Joc està obligada a sol·licitar informe previ a l’òrgan competent en matèria de defensa de la competència.

3. Les disposicions o resolucions que dicti la Comissió Nacional del Joc en l’exercici de les potestats administratives que se li confereixen en aquesta Llei posen fi a la via administrativa i poden ser recorregudes potestativament en reposició d’acord amb el que estableix la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o impugnar-se directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa d’acord amb el que disposa la Llei reguladora d’aquesta jurisdicció.


Article 24. Inspecció i control.

1. A fi de garantir el que disposa aquesta Llei i les disposicions que la complementin, correspon a la Comissió Nacional del Joc l’auditoria, vigilància, inspecció i control de tots els aspectes i estàndards administratius, econòmics, procedimentals, tècnics, informàtics, telemàtics i de documentació, relatius al desenvolupament de les activitats que preveu aquesta Llei.

Així mateix, correspon a la Comissió Nacional del Joc la investigació i persecució dels jocs il·legals, sense perjudici de les facultats que corresponguin a les forces i cossos de seguretat competents i al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries en els termes de l’article 45.4 f) de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. La Comissió Nacional del Joc ha d’establir els procediments necessaris pel que fa al compliment de les funcions abans esmentades.

Les forces i cossos de seguretat de l’Estat, d’acord amb el que estableix l’article 12.1.A), lletra d), de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat de l’Estat, han de col·laborar amb la Comissió Nacional del Joc en les funcions de vigilància i inspecció del compliment de la normativa en matèria de joc. Si com a resultat de l’activitat inspectora portada a terme per les forces i cossos de seguretat de l’Estat en l’exercici de les funcions de col·laboració amb la Comissió Nacional del Joc es comprova l’existència d’indicis de la comissió d’una infracció, s’ha d’aixecar l’acta corresponent que ha de ser enviada als òrgans competents per iniciar el procediment sancionador.

2. La Comissió Nacional del Joc ha d’establir els procediments addicionals per al seguiment i control dels operadors que duguin a terme activitats de joc subjectes a reserva en virtut d’una llei i del compliment de les condicions que s’hi estableixin, en especial, en relació amb la protecció de l’ordre públic i la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. En el supòsit que, en l’exercici de la seva labor inspectora, la Comissió Nacional del Joc apreciï possibles infraccions de les obligacions que estableix la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, ha d’informar la Secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries en els termes de l’article 48.1 d’aquesta Llei.

3. La Comissió Nacional del Joc pot efectuar un control sobre el compte d’usuari del participant en les activitats de joc objecte d’aquesta Llei, així com dels operadors o proveïdors de serveis de joc. La Comissió Nacional del Joc té accés a les dades de caràcter personal que recull el compte d’usuari dels participants, respectant en tot moment el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades i la seva normativa de desplegament.

Les administracions públiques donen accés a la Comissió Nacional del Joc a les seves bases de dades amb la finalitat de comprovar la identitat del participant i, especialment, la seva condició de major d’edat.

4. Els operadors habilitats, els seus representants legals i el personal que, si s’escau, es trobi al capdavant de les activitats en el moment de la inspecció, tenen l’obligació de facilitar als inspectors i al seu personal auxiliar l’accés als locals i a les seves diverses dependències, així com l’examen dels suports tècnics i informàtics, llibres, registres i documents que sol·liciti la inspecció. S’ha de fer constar en acta que el resultat de la inspecció té la naturalesa de document públic i fa prova, llevat que s’acrediti el contrari, dels fets i circumstàncies que la motivin.

L’acta ha de ser signada pel funcionari que l’estengui i per la persona o representant de l’entitat fiscalitzada, que pot fer constar totes les observacions que consideri convenients. S’ha de lliurar còpia de l’acta a la persona o representant de l’entitat fiscalitzada, i deixar constància, si s’escau, de la seva negativa a signar-la o a ser present en el desenvolupament de la inspecció.

En l’exercici de les funcions d’inspecció el personal de la Comissió Nacional del Joc té la condició d’autoritat. L’exercici de les facultats d’inspecció i control pot ser objecte de conveni amb les comunitats autònomes respecte de les activitats i dels mitjans o instruments situats en el seu territori, amb excepció de les de caràcter resolutori.


La Comissió Nacional del Joc ha de col·laborar amb altres organismes reguladors de l’Espai Econòmic Europeu en la persecució del joc il·legal, mitjançant l’adopció de mesures coordinades per obtenir la cessació en la prestació de serveis il·legals de joc i l’intercanvi d’informació.

5. La Comissió Nacional del Joc pot signar acords de coregulació que coadjuvin al compliment de les obligacions que estableix aquesta Llei, en particular pel que fa a la publicitat, en els termes que es determinin per reglament. En la mesura que aquests acords afectin la publicitat efectuada pels prestadors del servei de comunicació audiovisual, cal sol·licitar informe del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals amb caràcter previ a la seva signatura. Els sistemes d’autoregulació s’han de dotar d’òrgans independents de control per assegurar el compliment eficaç dels compromisos assumits per les empreses adherides. Els seus codis de conducta poden incloure, entre d’altres, mesures individuals o col·lectives d’autocontrol previ dels continguts publicitaris i han d’establir sistemes eficaços de resolució extrajudicial de reclamacions que compleixin els requisits que estableix la normativa comunitària i, com a tal, siguin notificats a la Comissió Europea, de conformitat amb el que preveu la Resolució del Consell de 25 de maig de 2000 relatiu a la xarxa comunitària d’òrgans nacionals de solució extrajudicial de litigis en matèria de consum o qualsevol disposició equivalent.

Article 25. Arbitratge de la Comissió Nacional del Joc.

1. La Comissió Nacional del Joc ha d’actuar com a òrgan arbitral en els conflictes que li sotmetin els operadors de jocs, en el marc del règim que estableix la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge, les normes de la qual s’han d’aplicar supletòriament en el que no preveuen aquesta Llei ni les seves normes de desplegament.

2. La funció arbitral no té caràcter públic i és gratuïta, llevat de les despeses generades per la pràctica de les proves.

3. El procediment, que s’ha de regular en l’Estatut de la Comissió Nacional del Joc, s’ha d’ajustar als principis d’igualtat entre les parts, audiència i contradicció.

Article 26. El Consell. Nomenament i mandat dels membres del Consell de la Comissió Nacional del Joc.

1. El Consell és l’òrgan col·legiat de decisió en relació amb les funcions atribuïdes a la Comissió Nacional, sense perjudici de les delegacions que pugui acordar. Entre les seves facultats indelegables es troben l’aprovació dels pressupostos de la Comissió Nacional del Joc i de la seva memòria anual i els seus plans anuals o plurianuals d’actuació en què es defineixin els seus objectius i les seves prioritats, així com les funcions d’arbitratge i la potestat de dictar instruccions de caràcter general als operadors de joc.

2. Són membres del Consell el president de la Comissió Nacional del Joc, que també ho és del Consell, i sis consellers.

3. A les reunions del Consell hi pot assistir, amb veu però sense vot, el personal directiu, així com el personal no directiu que determini el president, d’acord amb els criteris generals que a aquest efecte acordi el Consell.

4. Correspon a la presidència del Consell l’exercici de les funcions següents:

a) Exercir, en general, les competències que atribueix als presidents dels òrgans col·legiats administratius la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

b) Convocar el Consell per iniciativa pròpia o a petició de, almenys, la meitat dels consellers, i presidir-lo.

c) Establir el criteri de distribució d’assumptes entre els consellers.

5. El Consell s’entén vàlidament constituït amb l’assistència del president i tres consellers. L’assistència dels consellers a les reunions del Consell és obligatòria, llevat de casos degudament justificats.


6. Els acords s’adopten per majoria de vots dels assistents. En cas d’empat decideix el vot de qui presideixi.

7. En cas de vacant, absència o malaltia del president, el supleix el conseller de més antiguitat i, a igual antiguitat, el de més edat.

8. El Consell, a proposta del president, elegeix un secretari no conseller, que té veu però no vot, al qual correspon assessorar el Consell en dret, informar sobre la legalitat dels assumptes sotmesos a la seva consideració, així com les funcions pròpies de la secretaria dels òrgans col·legiats. El servei jurídic de la Comissió Nacional del Joc depèn de la Secretaria del Consell.

9. El Consell aprova el Reglament de funcionament intern de la Comissió Nacional del Joc, en el qual es regula l’actuació dels seus òrgans, l’organització del personal, el règim de transparència i de reserva de la informació i, en particular, el funcionament del Consell, inclòs el règim de convocatòries i sessions, i el procediment intern per a l’elevació d’assumptes per a la seva consideració i adopció. L’aprovació del Reglament requereix el vot favorable de, almenys, cinc dels membres del Consell.

10. El president i els consellers els nomena el Govern, mitjançant un reial decret, a proposta del titular del Ministeri d’Economia i Hisenda, entre persones de reconegut prestigi i competència professional, prèvia compareixença oportuna de les persones proposades com a president i consellers davant la comissió corresponent del Congrés dels Diputats, que ha de versar sobre la capacitat dels candidats. La compareixença del president, a més, s’ha d’estendre al seu projecte d’actuació sobre l’organisme i sobre el sector regulat.

11. El mandat del president i els consellers és de sis anys sense possibilitat de reelecció com a membre del Consell. La renovació dels consellers es fa parcialment per fomentar l’estabilitat i continuïtat del Consell.

Article 27. El president de la Comissió Nacional del Joc.

Correspon al president de la Comissió Nacional del Joc:

a) Representar legalment i institucionalment la Comissió Nacional del Joc.b) Vetllar pel desenvolupament adequat de les actuacions de la Comissió, d’acord

amb l’ordenament jurídic.c) Mantenir el bon ordre i govern de l’organització de la Comissió.d) Impulsar l’actuació de la Comissió i el compliment de les funcions que tingui

encomanades. En particular, l’elaboració de plans anuals o plurianuals d’actuació en els quals se’n defineixin els objectius i prioritats.

e) Exercir funcions de direcció i coordinació en relació amb els directius i la resta del personal de la Comissió Nacional del Joc, d’acord amb les competències atribuïdes per la seva legislació específica.

f) Dirigir, coordinar, avaluar i supervisar les diferents unitats de la Comissió.g) Donar compte al titular del Ministeri d’Economia i Hisenda de les vacants que es

produeixin en el Consell de la Comissió Nacional del Joc.h) Dirigir l’execució dels pressupostos de la Comissió Nacional del Joc.i) Dirigir la contractació de la Comissió.j) Efectuar la rendició de comptes de la Comissió Nacional del Joc.k) Qualsevol funció que li delegui el Consell.

Article 28. Funcions dels membres del Consell.

1. El president i els consellers de la Comissió Nacional del Joc exerceixen la seva funció amb dedicació absoluta.

2. Sense perjudici de la funció com a ponents dels assumptes que els assigni el president, en aplicació del que preveu la lletra c) de l’apartat 4 de l’article 26 d’aquesta Llei, els consellers no poden assumir individualment funcions executives o de direcció d’àrees concretes de la Comissió Nacional del Joc, les quals corresponen al personal directiu.


3. El president i els consellers de la Comissió Nacional del Joc estan sotmesos al règim d’incompatibilitat d’activitats que estableix per als alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat la Llei 5/2006, de 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat, i les seves disposicions de desplegament, així com l’Acord del Consell de Ministres de 18 de febrer de 2005, pel qual s’aprova el Codi de bon govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat.

4. Durant els dos anys posteriors al cessament, el president i els consellers no poden exercir cap activitat professional privada relacionada amb el sector del joc, tant en empreses del sector com per a empreses del sector. En virtut d’aquesta limitació, el president i els consellers de la Comissió Nacional del Joc, en cessar en el càrrec per renúncia, expiració del termini del seu mandat o incapacitat permanent per a l’exercici de les seves funcions, tenen dret a percebre, a partir del mes següent a aquell en què es produeixi el cessament i durant un termini igual al que hagin exercit el càrrec, amb el límit màxim de dos anys, una compensació econòmica mensual igual a la dotzena part del vuitanta per cent del total de retribucions assignades al càrrec respectiu en el pressupost en vigor durant el termini indicat.

Article 29. Causes de cessament en l’exercici del càrrec.

El president i els consellers de la Comissió Nacional del Joc cessen en el càrrec:

a) Per renúncia.b) Per expiració del termini del seu mandat.c) Per incompatibilitat sobrevinguda.d) Per haver estat condemnat per delicte dolós.e) Per incapacitat permanent.f) Mitjançant separació acordada pel Govern per incompliment greu dels deures del

càrrec o l’incompliment de les obligacions sobre incompatibilitats, conflictes d’interès, i del deure de reserva. La separació s’acorda amb independència del règim sancionador que si s’escau pugui correspondre i s’adopta per iniciativa del Govern, prèvia instrucció d’expedient pel titular del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Article 30. Règim de contractació.

Els contractes que formalitzi la Comissió Nacional del Joc s’han d’ajustar al que disposa la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. Així mateix, pot formalitzar convenis o concerts amb qualssevol entitats públiques o privades, espanyoles o estrangeres, i en aquest últim cas està sotmesa a les condicions que pugui establir el Ministeri d’Economia i Hisenda i pot incorporar a aquest efecte clàusules d’arbitratge als convenis esmentats amb vista a la resolució de les controvèrsies que es puguin suscitar.

Article 31. Règim de personal.

1. El personal al servei de la Comissió Nacional del Joc és funcionari o laboral en els termes establerts per a l’Administració General de l’Estat, d’acord amb el seu Estatut.

2. El personal funcionari es regeix pel que disposen la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i les altres normes aplicables al personal funcionari de l’Administració General de l’Estat. El personal laboral es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes aplicables convencionalment, pels preceptes de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que així ho disposin.

3. La selecció del personal al servei de la Comissió Nacional del Joc s’ha de fer mitjançant convocatòria pública, a través de procediments que garanteixin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. La selecció del personal directiu ha d’atendre principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat, i s’ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència.


4. La Comissió Nacional del Joc ha de disposar d’una relació de llocs de treball en la qual han de constar, si s’escau, els llocs que s’hagin d’ocupar per funcionaris de carrera perquè comportin l’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques.

5. La provisió de llocs de treball s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposen la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i les altres normes aplicables al personal al servei de l’Administració General de l’Estat.

6. El personal que presti servei a la Comissió Nacional del Joc està subjecte a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

Article 32. Règim pressupostari i de control.

1. La Comissió Nacional del Joc ha d’elaborar anualment un avantprojecte de pressupost amb l’estructura que assenyali el Ministeri d’Economia i Hisenda i l’ha de remetre a aquest Ministeri per a la seva elevació a l’acord del Govern i posterior remissió a les Corts Generals, integrat en els pressupostos generals de l’Estat. Les variacions en el pressupost les ha d’autoritzar el titular del Ministeri d’Economia i Hisenda, quan l’import no excedeixi un cinc per cent d’aquest pressupost, i el Govern, en els altres casos.

2. El règim del control econòmic i financer s’ha d’ajustar a les previsions que conté la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, per a aquest tipus d’entitats.

Article 33. Règim economicofinancer i recursos de la Comissió Nacional del Joc.

1. La Comissió Nacional del Joc disposa, per al compliment dels seus fins, dels recursos següents:

a) Les assignacions que s’estableixin anualment amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.

b) Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni, així com els productes i rendes d’aquest patrimoni.

c) Els ingressos obtinguts per la liquidació de les taxes que preveu aquesta Llei.d) Qualssevol altres que legalment se li puguin atribuir.

2. El patrimoni de la Comissió Nacional del Joc està subjecte al que disposa la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.

CAPÍTOL III

El Consell de Polítiques del Joc

Article 34. El Consell de Polítiques del Joc.

1. El Consell de Polítiques del Joc és l’òrgan de participació i coordinació de les comunitats autònomes i l’Estat en matèria de joc.

2. En l’Estatut de la Comissió Nacional del Joc s’han d’establir altres procediments a través dels quals es materialitzi la participació i comunicació amb les comunitats autònomes a través de l’emissió d’informes o la formulació de propostes que el Consell de Polítiques del Joc pugui considerar oportunes per a una millor coordinació en l’exercici de les competències estatals i autonòmiques.

3. El Consell de Polítiques del Joc està integrat pels consellers que exerceixin les responsabilitats en matèria de joc de totes les comunitats i ciutats autònomes i per un nombre paritari de representants de l’Administració General de l’Estat. La presidència del Consell correspon al titular del Ministeri d’Economia i Hisenda i la secretaria permanent, al Ministeri d’Economia i Hisenda. Tant el president com els altres membres del Consell de Polítiques del Joc poden delegar les funcions, l’assistència i el vot.


4. El Consell de Polítiques del Joc ha d’elaborar un reglament de funcionament que n’ha de determinar el règim de convocatòries i d’aprovació d’acords. Aquest reglament de funcionament del Consell de Polítiques del Joc s’ha d’aprovar per majoria absoluta dels membres.

5. En particular, les comunitats autònomes i l’Estat, mitjançant el Consell de Polítiques del Joc, han de promoure les actuacions pertinents, inclosa la possibilitat de formular propostes normatives d’acord amb les competències respectives, per afavorir la convergència del règim jurídic i fiscal, així com la regulació en matèria de publicitat, patrocini i promoció aplicable a qualsevol modalitat de joc, tipus de joc i operador en tot el territori nacional.

Article 35. Competències.

El Consell de Polítiques del Joc entén de les matèries següents:

a) Normativa bàsica dels diferents jocs.b) Desenvolupament de la regulació bàsica dels jocs i de les bases generals dels

jocs esporàdics.c) Criteris per a l’atorgament de llicències.d) Definició dels requisits dels sistemes tècnics de joc i la seva homologació.e) Principis per al reconeixement de les certificacions i homologacions de llicències

atorgades pels òrgans de les comunitats autònomes competents en matèria de joc.f) Coordinació de la normativa sobre les mesures de protecció als menors i persones

dependents.g) Estudi de mesures que s’han de proposar a l’Estat i les comunitats autònomes que

permetin avançar en l’equiparació del règim jurídic aplicable, inclòs l’àmbit tributari, al joc realitzat a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius i al joc presencial, així com a les activitats de publicitat i de patrocini de les activitats esmentades, i promoció de les consultes a les associacions representatives del sector.

h) En general, tots els aspectes de les activitats de joc que, per la seva naturalesa, necessitin una actuació coordinada de l’Estat i les comunitats autònomes.

TÍTOL VI

Règim sancionador

Article 36. Competència.

1. La Comissió Nacional del Joc i, en els supòsits als quals es refereix l’article 42.3 d’aquesta Llei, el titular del Ministeri d’Economia i Hisenda exerceixen la potestat sancionadora respecte de les infraccions administratives comeses en matèria de joc objecte d’aquesta Llei.

2. En cas que la infracció la faci una entitat subjecta a la vigilància o inspecció d’un organisme regulador diferent de la Comissió Nacional del Joc o quan per raó de la matèria resulti competent un altre òrgan administratiu, la Comissió Nacional del Joc, als efectes de la tramitació del procediment sancionador corresponent, ha de traslladar a aquell els fets suposadament constitutius d’infracció. En tot cas, la Comissió Nacional del Joc és competent per sancionar per la comissió de les infraccions que preveu la lletra e) de l’article 40 d’aquesta Llei.

3. En particular, els prestadors de serveis de comunicació audiovisual, de comunicació electrònica i de la societat de la informació són responsables administratius de la promoció, el patrocini i la publicitat dels jocs als quals es refereix aquesta Llei quan els qui els duguin a terme manquin de títol habilitador o quan es difonguin sense disposar de l’autorització per publicitar-los o al marge dels límits que fixa aquesta Llei o s’infringeixin les normes vigents en aquesta matèria. La competència per instruir els procediments i sancionar els prestadors de serveis de comunicació audiovisual correspon al Consell Estatal de Mitjans


Audiovisuals, i en aquests casos s’aplica el règim sancionador que preveu la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, llevat de l’excepció que preveu l’apartat anterior, respecte de les infraccions de l’article 40, lletra e).

4. Quan la infracció la cometi una entitat intermediària l’àmbit d’actuació de la qual es limiti al territori d’una comunitat autònoma o quan la promoció, el patrocini i la publicitat dels jocs a través de mitjans presencials es facin en el territori d’una comunitat autònoma, és competent per exercir la potestat sancionadora l’òrgan autonòmic corresponent.

Article 37. Infraccions.

1. Són infraccions administratives les accions o omissions tipificades en aquesta Llei i que es poden especificar en els reglaments que la despleguin.

2. Les infraccions administratives en aquesta matèria es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 38. Subjectes infractors.

1. Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques que duguin a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions en aquesta Llei, els donin suport, publicitin, promocionin o n’obtinguin benefici.

2. Es consideren també subjectes infractors i organitzadors de joc als efectes d’aquest article, i se’ls exigeix la mateixa responsabilitat, les persones físiques o jurídiques que obtinguin un benefici rellevant vinculat directament al desenvolupament d’activitats de joc com a conseqüència de les accions o omissions referides en l’apartat anterior.

Article 39. Infraccions molt greus.

Són infraccions molt greus:

a) L’organització, celebració o explotació de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei sense tenir el títol habilitador corresponent.

b) Realitzar, promocionar, permetre o consentir, expressament o tàcitament, l’organització, celebració o explotació de les activitats objecte d’aquesta Llei en mitjans o suports o per canals de distribució no autoritzats i, en particular, mitjançant la utilització de programari, sistemes de comunicació, materials o equips no autoritzats o no homologats.

c) La cessió del títol habilitador, així com la seva transmissió en els supòsits que preveu l’article 9.3 d’aquesta Llei, sense l’autorització prèvia de la Comissió Nacional del Joc.

d) L’obtenció de les autoritzacions o llicències corresponents mitjançant l’aportació de documents o dades falses i incertes.

e) L’impagament injustificat i reiterat dels premis que corresponguin als participants dels jocs.

f) L’alteració o manipulació dels sistemes tècnics prèviament homologats o de qualsevol altre element relatiu a l’obtenció de premis en perjudici dels participants.

g) La realització d’activitats de joc infringint la reserva que estableix l’article 4 d’aquesta Llei.

h) La comissió de dues infraccions greus en el termini de dos anys, amb sanció definitiva en via administrativa.

i) El desenvolupament i la comercialització a través d’Internet d’activitats de joc en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, que no es realitzin en el lloc web específic sota «.es» al qual es refereix l’article 10.4.d) d’aquesta Llei.

j) L’incompliment de l’obligació de readreçament referida a l’article 10.4.e) d’aquesta Llei.

Article 40. Infraccions greus.

Són infraccions greus:


a) L’incompliment dels requisits i les condicions que fixa el títol habilitador i, en particular, dels deures de control per garantir la seguretat dels jocs.

b) Permetre l’accés a l’activitat de joc a les persones que el tenen prohibit, de conformitat amb l’article 6 d’aquesta Llei, sempre que l’entitat explotadora de jocs conegui o hagi de conèixer la concurrència d’aquestes prohibicions.

c) La concessió de préstecs o qualsevol altra modalitat de crèdit als participants per part dels operadors.

d) Efectuar la promoció, el patrocini i la publicitat dels jocs objecte d’aquesta Llei, o actuacions d’intermediació, quan els qui els duguin a terme manquin de títol habilitador o es difonguin amb infracció de les condicions i els límits que fixa aquesta Llei o s’infringeixin les normes vigents en aquesta matèria, sigui quin sigui el mitjà que s’utilitzi per a això.

e) L’incompliment dels requeriments d’informació o de cessament de prestació de serveis dictats per la Comissió Nacional del Joc que s’adrecin als proveïdors de serveis de pagament, prestadors de serveis de comunicació audiovisual, prestadors de serveis de la societat de la informació o de comunicacions electròniques i mitjans de comunicació social.

f) L’obstrucció, resistència o excusa a la funció d’inspecció i control, així com l’ocultació o destrucció de la informació, documents o suports d’aquesta.

g) La negativa reiterada dels operadors o organitzadors a facilitar la informació que els requereixi la Comissió Nacional del Joc.

h) La negativa reiterada a atendre les reclamacions o queixes formulades pels participants o la Comissió Nacional del Joc.

i) L’incompliment de les obligacions de comunicació de les modificacions efectuades en la composició, seu, capital i titularitat de les accions o participacions de les persones jurídiques habilitades, en el termini de tres mesos des que s’hagin fet.

j) L’incompliment dels requisits tècnics dels reglaments o del plec de bases relatius al programari i als sistemes de comunicació.

k) La utilització de sistemes tècnics no homologats o no autoritzats.l) La fabricació, comercialització, manteniment o distribució de material de joc

propietat dels operadors que duguin a terme activitats de joc objecte de reserva a l’article 4 d’aquesta Llei sense la deguda autorització.

m) L’impagament dels premis que corresponguin als participants en els jocs.n) La comissió de dues infraccions lleus en el termini de dos anys, amb sanció

definitiva en via administrativa.

Article 41. Infraccions lleus.

Constitueixen infraccions lleus:

a) La participació en activitats de joc, contravenint a les prohibicions que estableix l’article 6.2, lletres c), d), e), f), g) i h), d’aquesta Llei.

b) Els incompliments de les obligacions que conté aquesta Llei, quan no estiguin expressament tipificades com a infraccions greus o molt greus.

c) No col·laborar amb els inspectors o agents de l’autoritat en relació amb el desenvolupament de les activitats de joc o allò relacionat amb la comprovació del sorteig o esdeveniment en virtut del qual s’obtinguin els premis.

d) No informar degudament el públic de la prohibició de participar als menors d’edat i a les persones incloses en el Registre general d’interdiccions d’accés al joc.

e) No informar el públic sobre el contingut del títol habilitador de l’operador de joc.

Article 42. Sancions administratives.

1. Les infraccions qualificades de lleus les sanciona la Comissió Nacional del Joc amb:

a) Advertència per escrit.b) Multa de fins a cent mil euros.


2. Les infraccions qualificades de greus les sanciona la Comissió Nacional del Joc amb les sancions següents:

a) Multa de cent mil a un milió d’euros.b) Suspensió de l’activitat a Espanya per un termini màxim de sis mesos.

3. Les infraccions qualificades de molt greus les sanciona el titular del Ministeri d’Economia i Hisenda, a proposta de la Comissió Nacional del Joc, amb multa d’un milió a cinquanta milions d’euros. A més de la multa, es pot imposar la pèrdua del títol habilitador, la inhabilitació per acomplir les activitats que preveu l’article 1 d’aquesta Llei per un període màxim de quatre anys o la clausura dels mitjans pels quals es prestin serveis de la societat de la informació que suportin les activitats de joc.

4. La Comissió Nacional del Joc, en els supòsits en què l’infractor manqui de títol habilitador o aquest li hagi estat revocat, pot acordar addicionalment el comís i la destrucció de qualsevol element relatiu al desenvolupament de l’activitat.

5. La quantia de les sancions s’ha de graduar atenent la naturalesa dels drets personals afectats, el volum de les transaccions efectuades, els beneficis obtinguts, el grau d’intencionalitat, la reincidència, els danys i perjudicis causats a les persones interessades i a terceres persones, i qualsevol altra circumstància que sigui rellevant per determinar el grau d’antijuridicitat i de culpabilitat presents en l’actuació infractora concreta.

6. Si per raó de les circumstàncies concurrents s’aprecia una disminució qualificada de la culpabilitat de l’imputat o de la antijuridicitat del fet, l’òrgan sancionador ha d’establir la quantia de la sanció aplicant l’escala relativa a la classe d’infraccions que precedeixi immediatament en gravetat aquella en què s’integra la considerada en el cas de què es tracti.

Article 43. Prescripció.

1. Les infraccions molt greus prescriuen als quatre anys, les greus, als dos anys, i les lleus, a l’any.

Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen als quatre anys, les imposades per faltes greus, als dos anys, i les imposades per faltes lleus, a l’any.

2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des del dia en què la infracció s’hagi comès. En els casos d’infracció continuada, es computa des del dia en què es va fer l’última infracció. El termini esmentat s’interromp per la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador, i es reprèn el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat durant més de tres mesos per causa no imputable al presumpte responsable.

3. El termini de prescripció de les sancions es computa des de l’endemà del dia en què resulti ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció. La prescripció de les sancions s’interromp per la iniciació del procediment d’execució, amb coneixement de l’interessat, i el termini esmentat torna a transcórrer si aquest procediment està paralitzat durant més de tres mesos per causa no imputable a l’infractor.

Article 44. Procediment sancionador.

1. El procediment s’inicia d’ofici per acord de la Comissió Nacional del Joc, per iniciativa pròpia, per acta motivada de la Inspecció, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia.

2. El procediment sancionador, que s’ha de resoldre en el termini de sis mesos a comptar de la data de l’acord d’inici, s’ha d’ajustar al que preveuen aquesta Llei i el seu desplegament reglamentari, i són aplicables les disposicions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i el Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament per a l’exercici de la potestat sancionadora en l’Administració General de l’Estat.


Article 45. Règim de recursos.

Les resolucions que dicti la Comissió Nacional del Joc en els expedients sancionadors posen fi a la via administrativa, i es poden recórrer potestativament en reposició d’acord amb el que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o impugnar-se directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa d’acord amb el que disposa la Llei reguladora de la jurisdicció esmentada.

Article 46. Mesures cautelars.

1. Durant la substanciació del procediment o en el mateix acord d’inici, la Comissió Nacional del Joc pot acordar alguna o algunes de les mesures provisionals següents:

a) Suspensió temporal de l’activitat objecte del títol habilitador corresponent.b) Decomís o precinte, si s’escau, si n’hi ha, de qualsevol bé o documentació relativa

al desenvolupament de l’activitat objecte del títol habilitador corresponent.

2. Mitjançant un acord motivat la Comissió Nacional del Joc pot prendre, abans de la iniciació del procediment sancionador, alguna de les mesures de caràcter provisional assenyalades en l’apartat anterior, de conformitat amb el que preveuen els articles 72.2 i 136 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i que siguin necessàries per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, la bona fi del procediment o les exigències dels interessos generals i, en general, les altres que es puguin declarar en altres ordres.

3. Els funcionaris d’inspecció i control de la Comissió Nacional del Joc, en el moment d’aixecar l’acta corresponent, degudament comissionats i autoritzats, poden adoptar les mesures cautelars a què es refereix l’apartat anterior, així com procedir al precinte i dipòsit de qualsevol dels elements, equips, béns i documentació relatius a l’activitat objecte d’aquesta Llei. Aquesta mesura cautelar l’ha de confirmar o aixecar l’òrgan al qual competeix l’obertura de l’expedient sancionador, en els termes, terminis i efectes que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 47. Mesures en relació amb els prestadors de serveis d’intermediació.

1. La Comissió Nacional del Joc, en l’exercici de les competències que estableix aquesta Llei, ha d’evitar l’exercici d’activitats de joc il·legal realitzades per operadors de joc a través de prestadors de serveis de la societat de la informació.

2. La Comissió Nacional del Joc pot adoptar mesures cautelars o definitives perquè s’interrompin les activitats de joc il·legal realitzades per operadors de jocs mitjançant serveis de la societat de la informació o per retirar els continguts que constitueixin activitats de joc realitzades sense el títol habilitador corresponent.

3. Si l’execució d’una resolució per la qual s’adopti la interrupció d’activitats de joc il·legal realitzades per operadors de jocs mitjançant serveis de la societat de la informació o la retirada de determinats continguts o promoció d’activitats relacionades amb l’activitat del joc il·legal exigeix la col·laboració dels prestadors de serveis d’intermediació, la Comissió Nacional del Joc pot ordenar a aquests prestadors que suspenguin el servei d’intermediació o retirin els continguts en els termes que preveuen els articles 8, 11 i concordants de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

4. Les mesures a les quals fa referència aquest article han de ser objectives, proporcionades i no discriminatòries i s’han d’adoptar de forma cautelar o en execució de les resolucions sancionadores que corresponguin.


TÍTOL VII

Règim fiscal

Article 48. Impost sobre activitats de joc.

1. Fet imposable.

Constitueix el fet imposable l’autorització, celebració o organització dels jocs, rifes, concursos, apostes i activitats d’àmbit estatal, regulades en l’apartat 1 de l’article 2, així com les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals, així mateix, d’àmbit estatal, malgrat l’exclusió del concepte de joc, regulades en la lletra c) de l’apartat 2 del mateix article, sense perjudici dels règims forals de concert i conveni econòmic vigents als territoris històrics del País Basc i de Navarra, respectivament, i del que disposen els tractats o convenis internacionals que hagin passat a formar part de l’ordenament intern.

2. Supòsits de no-subjecció.

No estan subjectes a l’impost els jocs de loteria d’àmbit estatal, amb independència de l’operador, públic o privat, que els organitzi o celebri.

En tot cas, queden subjectes a l’impost qualssevol altres jocs diferents de la loteria d’àmbit estatal que organitzin o celebrin els operadors a què es refereix el paràgraf anterior.

3. Meritació.

La meritació de l’impost es produeix amb l’autorització, celebració o organització. Quan es tracti d’autoritzacions, celebracions o organitzacions que s’estenguin a períodes temporals, la meritació es produeix el primer dia de cada any natural, llevat de l’any en què s’obtingui l’autorització, en el qual la meritació es produeix en la data de la seva autorització.

4. Subjectes passius a títol de contribuents.

Són subjectes passius a títol de contribuents les persones físiques, jurídiques o les entitats que recull l’apartat 4 de l’article 35 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que operin, organitzin o duguin a terme les activitats gravades per aquest impost.

5. Responsables.

Són responsables solidaris del pagament de l’impost, amb caràcter general, els qui ofereixin, per qualsevol mitjà, activitats de joc a persones amb residència fiscal a Espanya, així com els qui obtinguin beneficis pel desenvolupament del joc, en tots dos casos amb independència del territori des del qual actuï l’operador de joc, sempre que no hagin constatat que els operadors celebren o organitzen aquestes activitats de joc amb els títols habilitadors necessaris. També són responsables solidaris, si no constaten l’existència dels títols habilitadors esmentats, els propietaris o empresaris d’infraestructures i els prestadors de serveis de la societat de la informació quan hagin de presumir raonablement que aquestes infraestructures o serveis s’utilitzen o serveixen específicament per dur a terme activitats de joc regulades en aquesta Llei.

Per evitar incórrer en la responsabilitat que regula aquest apartat, qualsevol persona o entitat pot constatar a través de la pàgina web de la Comissió Nacional del Joc la informació necessària per saber si una activitat disposa dels títols habilitadors necessaris per al seu desenvolupament, d’acord amb el que preveuen l’article 7 d’aquesta Llei i la resta de normativa aplicable.


6. Base imposable.

La base imposable pot estar constituïda, segons cada tipus de joc, per:

a) Els ingressos bruts, definits com l’import total de les quantitats que es dediquin a la participació en el joc, així com qualsevol altre ingrés que es pugui obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració.

b) Els ingressos nets, definits com l’import total de les quantitats que es dediquin a la participació en el joc, així com qualsevol altre ingrés que puguin obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració, deduïts els premis satisfets per l’operador als participants. Quan es tracti d’apostes creuades o de jocs en què els subjectes passius no obtinguin com a ingressos propis els imports jugats, sinó que, simplement, els traslladin als jugadors que els hagin guanyat, la base imposable s’integra per les comissions, així com per qualssevol quantitats per serveis relacionats amb les activitats de joc, sigui quina sigui la seva denominació, pagades pels jugadors al subjecte passiu.

En les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals, la base imposable és l’import total del valor de mercat dels premis oferts o avantatges concedits als participants.

En cas que l’import se satisfaci a través d’instruments de tarifació addicional, es considera que la quantitat dedicada a la participació en el joc és l’import de la tarifació addicional, exclòs l’impost indirecte corresponent. Es considera que la tarifació addicional és l’import de la quantitat dedicada a la participació en el joc, exclòs el cost de la trucada determinat d’acord amb el valor de mercat, quan sigui aplicable el que preveu l’article 16 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, sense que es considerin a aquests efectes els impostos indirectes que recaiguin sobre les operacions.

7. Tipus de gravamen.

Els tipus aplicables són:

1r Apostes esportives mútues: 22 per cent sobre la base imposable de la lletra a) de l’apartat 6 d’aquest article.

2n Apostes esportives de contrapartida: 25 per cent sobre la base imposable de la lletra b) de l’apartat 6 d’aquest article.

3r Apostes esportives creuades: 25 per cent sobre la base imposable de la lletra b) de l’apartat 6 d’aquest article.

4t Apostes hípiques mútues: 15 per cent sobre la base imposable de la lletra a) de l’apartat 6 d’aquest article.

5è Apostes hípiques de contrapartida: 25 per cent sobre la base imposable de la lletra b) de l’apartat 6 d’aquest article.

6è Altres apostes mútues: 15 per cent sobre la base imposable de la lletra a) de l’apartat 6 d’aquest article.

7è Altres apostes de contrapartida: 25 per cent sobre la base imposable de la lletra b) de l’apartat 6 d’aquest article.

8è Altres apostes creuades: 25 per cent sobre la base imposable de la lletra b) de l’apartat 6 d’aquest article.

9è Rifes: 20 per cent sobre la base imposable de la lletra a) de l’apartat 6 d’aquest article. Les declarades d’utilitat pública o benèfica tributen al 7 per cent de la mateixa base imposable.

10è Concursos: 20 per cent sobre la base imposable de la lletra a) de l’apartat 6 d’aquest article.

11è Altres jocs: 25 per cent sobre la base imposable de la lletra b) de l’apartat 6 d’aquest article.

12è Combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals: 10 per cent sobre la base imposable que determina per a aquestes combinacions l’apartat 6 d’aquest article.


Les comunitats autònomes, respecte de les activitats que exerceixin operadors, organitzadors o els qui duguin a terme l’activitat gravada per aquest impost amb residència fiscal en el seu territori, poden elevar els tipus de l’impost, fins a un màxim del 20 per cent dels tipus que estableix aquest apartat, increment que s’aplica, exclusivament, sobre la part proporcional de la base imposable corresponent a la participació en el joc dels residents fiscals en el territori de la comunitat autònoma que elevi els tipus.

8. Liquidació.

En els supòsits d’autorització, celebració o organització que s’estenguin a períodes temporals, els obligats tributaris han d’efectuar la declaració i autoliquidar l’impost. En particular, quan es tracti d’activitats anuals o plurianuals, s’ha d’efectuar la declaració i autoliquidar l’impost trimestralment, en el termini del mes següent al del final de cada trimestre.

Si passa altrament, l’impost ha de ser objecte de liquidació administrativa. No obstant això, en els supòsits de meritació amb la celebració o organització de l’activitat de què es tracti, l’obligat tributari ha de posar en coneixement de l’Administració la seva voluntat de portar-la a efecte, per a la pràctica d’una liquidació provisional en funció dels ingressos estimats susceptibles d’obtenció i que té el caràcter d’a compte de la liquidació definitiva que es practiqui, una vegada acreditat l’import definitiu dels ingressos obtinguts en el termini de vint dies a partir de la finalització de l’activitat. Aquesta obligació és igualment exigible quan no sigui possible la liquidació definitiva en els supòsits d’autorització.

El titular del Ministeri d’Economia i Hisenda ha de determinar, reglamentàriament, el lloc, la forma, els terminis i els impresos per a l’autoliquidació i el pagament del deute tributari, així com els supòsits en què s’hagi de fer de manera telemàtica.

9. Gestió.

La gestió, recaptació, liquidació i inspecció de l’impost correspon a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, sense perjudici del que disposen els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes i les lleis en matèria de cessió de tributs que, si s’escau, s’aprovin.

10. Modificació en la Llei de pressupostos.

La Llei de pressupostos pot modificar la base imposable i els tipus de gravamen de l’impost.

11. Distribució de la recaptació.

La recaptació obtinguda pel gravamen, corresponent als ingressos pel joc dels residents en cada comunitat, de les activitats que s’hagin efectuat mitjançant sistemes de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, regulats a l’article 3.h) d’aquesta Llei, s’ha de distribuir a les comunitats autònomes, en proporció a les quantitats jugades pels residents de cada comunitat autònoma.

Correspon exclusivament a l’Estat allò recaptat pel gravamen sobre les apostes mútues esportivobenèfiques i les apostes mútues hípiques estatals, fins i tot si s’efectuen per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.

La recaptació obtinguda per les apostes esportivobenèfiques en el supòsit que preveu l’apartat 7.1 d’aquest article s’afecta a les obligacions que estableixen els apartats b), c) i d) de l’article 1 del Reial decret 419/1991, de 27 de març, pel qual es regula la distribució de la recaptació i premis de les apostes esportives de l’Estat, i s’aplica al pressupost d’ingressos de l’Estat. A aquests efectes, tenen la consideració d’apostes mútues esportivobenèfiques les apostes mútues esportives que comercialitzava l’entitat pública empresarial Loteries i Apostes de l’Estat fins al moment de la constitució efectiva de la societat estatal del mateix nom.

En el pressupost de despeses de l’Estat i del Consell Superior d’Esports s’han de consignar els crèdits corresponents per atendre el pagament de les obligacions a què es


refereix el paràgraf anterior i de les obligacions a què es refereix la disposició addicional sisena d’aquesta Llei.

L’atribució d’ingressos a cada comunitat autònoma s’ha de determinar en funció de la residència dels jugadors en el seu àmbit territorial, i li correspon, en exclusiva, l’increment de recaptació derivat de l’aplicació a aquests residents del que preveu l’últim paràgraf de l’apartat 7 d’aquest article.

L’import de la recaptació s’ha de posar trimestralment a disposició de les comunitats autònomes mitjançant operacions de tresoreria, el procediment de les quals s’ha de determinar per reglament.

Article 49. Taxa per la gestió administrativa del joc.

1. Fonts normatives.

La taxa per la gestió administrativa del joc es regeix per aquesta Llei i per les altres fonts normatives que estableix la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxes i preus públics.

2. Fet imposable.

Constitueix el fet imposable de la taxa:

a) L’emissió de certificacions registrals.b) L’emissió de dictàmens tècnics d’avaluació de la conformitat de sistemes de joc.c) Les inscripcions en el Registre general de llicències de joc que estableix aquesta

Llei.d) La sol·licitud de llicències i autoritzacions.e) Les actuacions inspectores o de comprovació tècnica que estableixi, amb caràcter

obligatori, aquesta Llei o altres disposicions amb rang legal.f) Les actuacions reguladores dutes a terme per la Comissió Nacional del Joc sobre

les activitats de joc exercides pels operadors habilitats i subjectes a la supervisió d’aquesta entitat, destinades a sufragar les despeses que generi la Comissió esmentada.

3. Subjectes passius.

Són subjectes passius de la taxa:

En el supòsit de la lletra f) de l’apartat anterior, els operadors, organitzadors i els qui duguin a terme activitats de joc, en els termes que preveu aquesta Llei.

En la resta de supòsits de l’apartat anterior, segons els casos, la persona que sol·liciti la corresponent certificació registral, dictamen tècnic d’avaluació, inscripció en el Registre i tramitació de llicències o autoritzacions, així com qui sigui objecte de les actuacions inspectores o de comprovació tècnica.

4. Meritació.

La taxa es merita:

En el supòsit de la lletra f) de l’apartat 2 d’aquest article, el 31 de desembre de cada any. No obstant això, si per causa imputable al subjecte passiu aquest perd l’habilitació per actuar com a operador en una data anterior, la taxa es merita el dia en què es produeixi aquesta circumstància.

En la resta de supòsits de l’apartat 2 d’aquest article, amb la sol·licitud dels corresponents serveis o activitats i, en el cas de la lletra e), amb la comunicació de les actuacions inspectores o de comprovació a què es refereix.

5. Quanties.

Les quanties de la taxa són, per a cada supòsit previst en les diferents lletres de l’apartat 2 d’aquest article, les següents:


a) 20 euros.b) 38.000 euros.c) 2.500 euros.d) per cada llicència 10.000 i per cada autorització 100 euros.e) 5.000 euros.f) 1 per mil dels ingressos bruts d’explotació.

Les quanties fixades en els casos de les lletres b) i e) tenen caràcter de mínimes.Per norma reglamentària es poden especificar les quanties exigibles en funció del

nombre d’hores i el personal necessari per a la prestació del servei o activitat.En relació amb la lletra f) anterior, s’entén per ingressos bruts d’explotació de l’operador

l’import total de les quantitats dedicades a la participació en el joc; en el cas d’apostes creuades l’import del que guanyin els jugadors que hi participin.

La Llei de pressupostos generals de l’Estat pot establir, si s’escau anualment, el percentatge que s’ha d’aplicar sobre els ingressos bruts d’explotació que obtingui l’operador, prenent en consideració la relació entre els ingressos del cobrament de la taxa i les despeses ocasionades pel funcionament de la Comissió Nacional del Joc.

S’ha de prendre com a objectiu aconseguir l’equilibri entre els ingressos per la taxa i les despeses derivades de l’activitat esmentada realitzada pel regulador.

No obstant això, en cas que a la Llei de pressupostos generals de l’Estat es redueixi el percentatge al límit del 0,75 per mil de l’ingrés brut, el superàvit entre ingressos obtinguts i despeses, si n’hi ha, l’ha d’ingressar la Comissió Nacional del Joc en el Tresor Públic, en els terminis i les condicions que s’estableixin per reglament, tenint en compte les seves necessitats de finançament.

6. Modificació a la Llei de pressupostos.

Les quanties que estableix l’apartat 5 es poden modificar a la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a cada any.

7. Liquidació i pagament.

La taxa s’ha de liquidar pel procediment que s’aprovi en una norma reglamentària dictada pel Ministeri d’Economia i Hisenda.

8. Afectació.

El rendiment de la taxa s’ha d’ingressar en els comptes bancaris habilitats a aquest efecte per la Comissió Nacional del Joc o, si s’escau, en el Tresor Públic, en la forma que es determini per reglament.

Disposició addicional primera. Reserva de l’activitat del joc de loteries.

U. La societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) són els operadors designats per a la comercialització dels jocs de loteries que regula aquesta Llei.

Dos. Les autoritzacions en virtut de les quals l’ONCE i la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat duen a terme les activitats de joc en la modalitat de loteries s’han d’inscriure en una secció especial del Registre general de llicències de joc als efectes de mera publicitat.

Tres. Excepcionalment, el titular del Ministeri d’Economia i Hisenda pot autoritzar la gestió i comercialització de jocs de loteria, sempre que els duguin a terme entitats sense fins lucratius amb finalitat benèfica, tinguin caràcter esporàdic i, per tal de garantir la seguretat en els processos i la col·laboració amb l’Estat, acreditin que compleixen els requisits que, si s’escau, s’estableixin per reglament.

Quatre. Els jocs gestionats per la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i l’ONCE s’han de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació el suport


de la qual pugui ser material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu, directament o a través de qualsevol establiment de la seva xarxa comercial externa.

Els jocs de loteries gestionats per les entitats a les quals es refereix el paràgraf anterior no estan subjectes al compliment de les obligacions a què es refereix el títol III d’aquesta Llei.

Cinc. L’obertura d’establiments accessibles al públic per la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i per l’ONCE que es destinin a la comercialització dels jocs que gestionen aquestes entitats fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i dels jocs subjectes al règim de reserva no requereix autorització de les comunitats autònomes.

Disposició addicional segona. Règim jurídic específic aplicable a l’ONCE en matèria de joc.

U. El règim jurídic de l’ONCE en matèria de joc el determinen les disposicions d’aquesta Llei que específicament siguin aplicables en la seva condició d’operador designat per a la realització d’activitats de loteria objecte de reserva, amb les especificitats que conté aquesta disposició.

Dos. L’ONCE, per la singularitat de la seva naturalesa de corporació de dret públic i de caràcter social, i com a operador de joc de reconegut prestigi subjecte a un control públic estricte, se segueix regint, respecte dels jocs i les modalitats autoritzats en cada moment i emmarcats en la reserva d’activitat del joc de loteria, per la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 1986, desplegada per l’Acord general entre el Govern de la Nació i l’ONCE, així com pel Reial decret 358/1991, de 15 de març, de reordenació de l’ONCE; pels seus Estatuts vigents; per aquesta disposició; pel Reial decret 1336/2005, d’11 de novembre, i la resta de normativa específica aplicable a l’organització esmentada o que es pugui aprovar a aquest efecte.

Els títols pels quals s’autoritza l’ONCE a dur a terme activitats de joc no es poden cedir a tercers.

Tres. Amb la finalitat de preservar el control públic estricte de l’activitat de joc de l’ONCE, les competències que aquesta Llei atribueix a la Comissió Nacional del Joc i al titular del Ministeri d’Economia i Hisenda en relació amb les activitats subjectes a reserva les ha d’exercir en relació amb l’ONCE el Consell del Protectorat, amb l’excepció de les competències que corresponguin al Consell de Ministres.

Disposició addicional tercera. Assignació financera a l’ONCE i de determinades apostes esportives de l’Estat.

U. El Ministeri d’Economia i Hisenda ha d’assumir les obligacions d’abonament de les assignacions financeres a favor de l’ONCE que es puguin derivar de la disposició addicional divuitena de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària.

Dos. El Ministeri d’Economia i Hisenda ha d’assumir les obligacions derivades del Reial decret 419/1991, de 27 de març, pel qual es regula la distribució de la recaptació i premis de les apostes esportives de l’Estat. Per ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda, amb l’informe previ del Consell Superior d’Esports, s’han d’establir les entitats beneficiàries d’aquestes assignacions i els percentatges d’assignació financera.

Disposició addicional quarta. Participació de les comunitats autònomes en l’aprovació de noves modalitats de joc.

L’aprovació de les ordres ministerials que estableixin noves modalitats de joc, o la modificació de les existents, requereix la deliberació i el pronunciament previ d’òrgans bilaterals autonomicoestatals, en els casos que així ho prevegin els estatuts d’autonomia respectius.


Disposició addicional cinquena. Ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Les referències que aquesta Llei fa a les comunitats autònomes inclouen, quan sigui procedent, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, en relació amb les competències que tenen atribuïdes en matèria de joc.

Disposició addicional sisena. Règim de participació en la recaptació de les apostes esportives.

Mitjançant una llei s’ha de fixar el percentatge, o l’equivalent, aplicable a la recaptació obtinguda de les apostes esportives per determinar la quantitat que ha de ser objecte de devolució a l’esport i a les competicions esportives organitzades a Espanya, sense perjudici del que preveu l’apartat dos de la disposició addicional tercera. La llei esmentada ha d’establir així mateix el règim de participació i distribució que correspongui per les obligacions de proporcionar les dades i els resultats oficials de les competicions i de garantia de la integritat en el desenvolupament d’aquestes.

Disposició transitòria primera. Exercici de competències administratives abans de l’inici d’activitats de la Comissió Nacional del Joc.

Fins a la constitució efectiva de la Comissió Nacional del Joc, les competències previstes per a aquesta Comissió les ha d’exercir la Direcció General d’Ordenació del Joc del Ministeri d’Economia i Hisenda, incloses les relacionades amb la gestió i recaptació de les taxes a què es refereix l’article 49 d’aquesta Llei.

El rendiment de les taxes esmentades en el paràgraf anterior s’ha d’ingressar en el Tresor Públic amb aplicació al pressupost d’ingressos de l’Estat, i ha de quedar afectat al finançament de les despeses de la Direcció General esmentada.

El Registre de prohibits, fins ara dependent del Ministeri de l’Interior de conformitat amb l’Ordre ministerial de 9 de gener de 1979, l’ha de gestionar la Direcció General d’Ordenació del Joc fins a la seva integració en el Registre general d’interdiccions d’accés al joc i el Registre de persones vinculades a operadors de joc.

Disposició transitòria segona. Títols habilitadors de la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat.

La societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat pot seguir comercialitzant les modalitats i els jocs que duia a terme fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, d’acord amb la normativa, les habilitacions i el règim d’explotació de punts de venda presencial que se li aplicaven fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

En el termini d’un any, la Comissió Nacional del Joc ha de transformar les habilitacions de les quals és titular la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat en relació amb les apostes esportives i hípiques en una llicència general d’apostes, així com en les llicències singulars necessàries per a la seva explotació, en els mateixos termes i amb el mateix abast que les habilitacions que regien fins a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

La societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat no pot obtenir llicències singulars diferents de les referides en el paràgraf anterior fins que no s’hagin concedit a altres operadors llicències generals de la modalitat de joc corresponent.

Disposició transitòria tercera. Normativa dels jocs.

La regulació aplicable als diferents jocs continua en vigor fins que els òrgans competents la modifiquin.

Disposició transitòria quarta. Règim transitori per als punts de venda i delegacions comercials de la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat.

Als punts de venda de la xarxa comercial de la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i les seves delegacions comercials que, en virtut de la disposició addicional trenta-quatrena de la Llei 26/2009, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per


a l’any 2010, no s’hagin acollit al règim de dret privat en el termini que estableix l’apartat segon de la disposició esmentada, els és aplicable la normativa administrativa corresponent fins a la seva extinció per concórrer els supòsits que preveu la disposició esmentada.

Disposició transitòria cinquena. Primer mandat dels consellers de la Comissió Nacional del Joc.

No obstant el que disposa l’article 26 d’aquesta Llei, el primer mandat de tres dels integrants del Consell de la Comissió Nacional del Joc dura tres anys.

A la primera sessió del Consell de la Comissió Nacional del Joc s’ha de determinar per sorteig, o de manera voluntària, quins tres consellers han de cessar transcorregut el termini de tres anys des del seu nomenament.

Disposició transitòria sisena. Règim transitori de la cessió de l’impost.

1. Les disposicions d’aquesta norma que suposin territorialització del rendiment i competències normatives o gestores de les comunitats autònomes en aquest impost estatal només són aplicables quan es produeixin els acords en els marcs institucionals de cooperació en matèria de finançament autonòmic establerts en el nostre ordenament i les modificacions normatives necessàries per a la seva configuració i aplicació plena com a tribut cedit.

2. Mentre no es produeixin les modificacions del sistema de finançament assenyalades en l’apartat anterior, l’Estat ha de fer arribar a les comunitats autònomes, amb els acords previs en els marcs institucionals competents, l’import acordat amb les comunitats autònomes, segons el que estableix l’apartat 11 de l’article 48 d’aquesta Llei, sense que sigui aplicable el que disposa l’article 21 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, relatiu a la revisió del fons de suficiència global.

El compliment del que assenyala el paràgraf anterior s’ha d’instrumentar pel mateix procediment que el que indica l’apartat 11 de l’article 48 d’aquesta Llei.

Disposició transitòria setena. Convalidacions i homologacions de les comunitats autònomes.

Les homologacions i certificacions validades pels òrgans competents de les comunitats autònomes per a la concessió de títols habilitadors d’àmbit autonòmic amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tenen efectes en els procediments per a l’atorgament de títols habilitadors regulats en aquesta Llei en els termes que recullen les convocatòries per a l’atorgament de llicències o quan així ho estableixi la Comissió Nacional del Joc.

Disposició transitòria vuitena. Règim transitori del règim sancionador.

El títol VI, Règim sancionador, d’aquesta Llei entra en vigor en la data de publicació de la resolució del primer procediment per a l’atorgament de llicències a què es refereix l’article 10 d’aquesta Llei o l’1 de gener de 2012, si la resolució esmentada no s’ha publicat amb anterioritat a aquesta data.

Disposició transitòria novena. Règim transitori dels patrocinis esportius sobre el joc.

Els patrocinis esportius d’operadors de jocs i contractes de publicitat i promoció del joc que s’hagin acordat en ferm amb anterioritat a l’1 de gener de 2011 poden seguir desplegant els seus efectes en els termes contractuals pactats, fins a la publicació de la resolució del primer procediment per a l’atorgament de llicències a què es refereix l’article 10 d’aquesta Llei o fins a l’1 de gener de 2012, si la resolució esmentada no s’ha publicat amb anterioritat a aquesta data.


Disposició derogatòria.

1. Queden derogades totes les normes que s’oposin al que preceptua aquesta Llei i totes les disposicions del mateix rang o inferior que contradiguin el que estableix aquesta Llei.

2. Es deroguen expressament:

1. Reial decret de 28 de febrer de 1924 (Presidència del Directori Militar, Gaseta de 29 de febrer).

2. Llei de 16 de juliol de 1949, que estableix les normes per a la celebració de rifes.3. Decret de 23 de març de 1956, que aprova la Instrucció general de loteries.4. Ordre de 22 de març de 1960, per la qual es regula amb caràcter provisional el

procediment a què s’ha d’ajustar la sol·licitud d’autorització per celebrar rifes i tómboles.5. Decret 54/1964, de 16 de gener, que organitza el Servei de Loteria Nacional.6. Ordre de 4 de novembre de 1965, sobre noves normes per al pagament de premis

de la Loteria Nacional.7. El punt cinquè 3 de l’article 3 del Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual

es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar i apostes.

8. Disposicions addicionals divuitena i dinovena de la Llei 46/1985, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 1986, amb efectes des de la data d’entrada en vigor del títol VI d’aquesta Llei.

9. Reial decret 1082/1985, d’11 de juny, pel qual s’estableix la classificació, provisió, funcionament, trasllat i supressió de les administracions de loteries.

10. Reial decret 2695/1986, de 19 de desembre, pel qual s’estableix la composició del Consell Rector d’Apostes Esportives de l’Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat.

11. Llei 34/1987, de potestat sancionadora de l’Administració pública en matèria de jocs de sort, envit o atzar. No obstant això, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla han d’aplicar aquesta Llei fins a l’aprovació, dins del seu àmbit competencial, de la normativa corresponent a aquesta matèria.

12. Reial decret 1511/1992, d’11 de desembre, pel qual es regulen determinats aspectes administratius i econòmics de l’Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat.

13. Reial decret 2069/1999, de 30 de desembre, pel qual s’aprova l’Estatut de l’entitat pública empresarial Loteries i Apostes de l’Estat.

14. Disposició addicional vintena de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.

15. Article 88 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que estableix el règim sancionador dels titulars dels punts de venda de la xarxa comercial de Loteries i Apostes de l’Estat.

16. Ordre HAC/430/2004, de 19 de febrer, sobre creació de sucursals de la Xarxa Bàsica de Loteries i Apostes de l’Estat.

17. Reial decret 176/2005, de 18 de febrer, pel qual es regula el Patronat per a la provisió d’administracions de Loteria Nacional.

Disposició final primera. Títol competencial.

Aquesta Llei es dicta en l’exercici de les competències exclusives de l’Estat que preveuen les regles 6a, 11a, 13a, 14a i 21a de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució espanyola.

Disposició final segona. Facultat de desplegament.

El Govern de la Nació ha d’aprovar l’Estatut de la Comissió Nacional del Joc en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.


S’autoritza el Govern de la Nació a adoptar, a proposta del titular del Ministeri d’Economia i Hisenda, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, totes les disposicions que siguin necessàries per al desplegament i la implementació del que preveu aquesta Llei.

Disposició final tercera. Extinció de determinats organismes públics.

Queden extingits els organismes següents: el Patronat per a la provisió d’administracions de Loteria Nacional, el Consell Rector d’Apostes Esportives, tots dos adscrits al Ministeri d’Economia i Hisenda, i la Comissió Nacional del Joc, actualment adscrita al Ministeri de l’Interior.

Disposició final quarta. Actualització de l’import de les sancions.

L’actualització dels imports relatius a les multes previstes a l’article 42 d’aquesta Llei es pot portar a terme mitjançant un reial decret, a proposta del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Disposició final cinquena. Modificació de les taxes sobre el joc.

1. L’apartat 1r de l’article 3 del Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar, queda redactat de la manera següent:

«1r Constitueix el fet imposable l’autorització, celebració o organització de jocs de sort, envit o atzar, llevat que estiguin subjectes a l’impost sobre les activitats de joc, establert a la Llei 11/2011, de regulació del joc.»

2. L’article 36 del Decret 3059/1966, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de taxes fiscals, queda redactat de la manera següent:

«Article 36. Fet imposable.

S’exigeixen aquestes taxes per l’autorització, celebració o organització de rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries, llevat que estiguin subjectes a l’impost sobre les activitats de joc, establert a la Llei 11/2011, de regulació del joc.

La seva exacció correspon a l’Estat quan l’àmbit territorial de participació sigui estatal.»

Disposició final sisena. Modificació de la disposició addicional desena de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració General de l’Estat.

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional desena de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració General de l’Estat, el qual queda redactat en els termes següents:

«1. La Comissió Nacional del Mercat de Valors, el Consell de Seguretat Nuclear, l’ens públic RTVE, les universitats no transferides, l’Agència de Protecció de Dades, l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), el Consorci de la Zona Especial Canària, la Comissió Nacional d’Energia, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, la Comissió Nacional de la Competència, la Comissió Nacional del Sector Postal, el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals i la Comissió Nacional del Joc, es regeixen per la seva legislació específica i supletòriament per aquesta Llei.

El Govern i l’Administració General de l’Estat exerceixen respecte dels organismes esmentats les facultats que la normativa de cadascun d’aquests organismes els assigni, si s’escau, amb respecte estricte als àmbits d’autonomia corresponents.»


Disposició final setena. Exempcions a l’impost sobre el valor afegit i impost general indirecte canari.

1. Es modifica l’article 20.U.19è de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, que queda redactat de la manera següent:

«19è Les loteries, apostes i jocs organitzats per la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i l’Organització Nacional de Cecs i pels organismes corresponents de les comunitats autònomes, així com les activitats que constitueixin els fets imposables dels tributs sobre el joc i combinacions aleatòries.

L’exempció no s’estén als serveis de gestió i altres operacions de caràcter accessori o complementari de les incloses en el paràgraf anterior que no constitueixin el fet imposable dels tributs sobre el joc, a excepció dels serveis de gestió del bingo.»

2. Es modifica l’article 10è.1.19) de la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del règim economicofiscal de Canàries, que queda redactat de la manera següent:

«19) Les loteries, apostes i jocs organitzats per la societat estatal Loteries i Apostes de l’Estat i l’Organització Nacional de Cecs i, si s’escau, pels òrgans corresponents de la Comunitat Autònoma de Canàries, així com les activitats que constitueixin els fets imposables dels tributs sobre el joc i combinacions aleatòries.

L’exempció no s’estén als serveis de gestió i altres operacions de caràcter accessori o complementari de les incloses en el paràgraf anterior que no constitueixin el fet imposable dels tributs sobre el joc, a excepció dels serveis de gestió del bingo.»

Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible.

U. Es modifica l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, que queda redactat de la manera següent:

«1. Als efectes del que preveu aquest capítol, tenen la consideració d’organisme regulador les actuals Comissió Nacional d’Energia, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Comissió Nacional del Sector Postal i Comissió Nacional del Joc.»

Dos. Es modifica l’apartat 3 de l’article 9 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, que queda redactat de la manera següent:

«3. Als efectes del que preveu aquesta Llei, la Comissió Nacional d’Energia i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions es relacionen amb el titular del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç; la Comissió Nacional del Sector Postal es relaciona amb el titular del Ministeri de Foment; i la Comissió Nacional del Joc es relaciona amb el titular del Ministeri d’Economia i Hisenda.»

Disposició final novena. Manteniment del règim fiscal aplicable en l’impost sobre la renda de les persones físiques als premis ja exempts en aquest impost en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

S’afegeix una disposició addicional trenta-tresena a la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, que queda redactada de la manera següent:


«Disposició addicional trenta-tresena. Manteniment del règim fiscal aplicable amb anterioritat a l’aprovació de la Llei de regulació del joc.

En relació amb els premis obtinguts en jocs diferents de les loteries, l’exempció que preveu l’article 7.ñ) d’aquesta Llei només resulta aplicable respecte dels jocs que ja estaven comercialitzant les entitats previstes en l’article esmentat i en la disposició final tercera del Reial decret llei 1/2011, d’11 de febrer, en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 11/2011, de regulació del joc, i estaven exempts d’acord amb la regulació d’aquest impost vigent en el moment esmentat.»

Disposició final desena. Règim aplicable als sistemes de concert i conveni.

1. En virtut del seu règim foral, l’aplicació a la Comunitat Autònoma del País Basc del que disposa aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposa la Llei del concert econòmic.

2. En virtut del seu règim foral, l’aplicació a la Comunitat Foral de Navarra del que disposa aquesta Llei s’ha de portar a terme segons el que estableix l’article 64 de la Llei orgànica de reintegració i millorament del règim foral de Navarra, de conformitat amb el que disposa el Conveni econòmic entre l’Estat i la Comunitat Foral de Navarra.

Disposició final onzena. Entrada en vigor.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

Per tant,Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei i que la

facin complir.

Madrid, 27 de maig de 2011.

JUAN CARLOS R.

El president del Govern,JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X

Documents

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO€¦ · Suplement en llengua catalana al núm. 127 Dissabte 28 de maig de 2011 Secc. I. Pàg. 1 I. DISPOSICIONS GENERALS CAP DE L’ESTAT 9280 Llei 13/2011,