BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 246, octubre 2007

artic

les

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

SERENASERENAQASHQAICondueix la música

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

descomptes molt interessants

Aprofiteu els últimsmesos

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà

oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

3

BENVIGUDA TARDORLa tardor no sʼha fet esperar i ja la tenim instal·lada entre nosaltres, complint amb el dictatdels cicles del temps que, amb més o menys puntualitat, fan el seu camí sense miraments.Els veremadors ja han enllestit la raïmada i seʼns ofereix, expectant, el decorat de colorscàlids que ens convida a penetrar en els secrets del bosc, a la recerca dʼuna mica de paui, si escau, dʼalgun bolet, cirera dʼarboç o dʼaltres sorpreses de què la natura ens proveeixgratuïtament.Com cada curs, la canalla i els joves ja han tornat a fer seves les aules i, amb aquest tretde sortida, lʼengranatge social sʼha posat en solfa una vegada més i ens ha endinsat en allòque coneixem com a normalitat, just quan encara ens posseeix lʼencanteri de les vacancesdʼestiu i els darrers dies de bonança es resisteixen a canviar dʼestació. El sofert exèrcit de pencaires ja ha tornat a la feina; la rereguarda dʼàvies i avis jubilats “can-guregen” (podríem patentar el verb “cangurejar”?...) perquè sʼha de tenit cura dels mésmenuts de la casa; la maquinària de tota mena de cursos, cursets i activitats lúdiques i for-matives rutlla a ple rendiment, bo i oferint un munt de possibilitats a joves i grans, mestres-ses de casa, jubilats inconformistes i esperançats cercadors de primer treball. Tothom hade representar el seu paper de lʼauca.En aquesta tornada, frenètica i a voltes estressant, també hi estem immersos tota la gentde Gent del Masnou, que, al cap i a la fi, som com una mena de familia a lʼengròs. Deixatenrere el parèntesi dʼestiu, hem engegat la programació i oferta dʼactivitats que ens acom-panyaran durant el nou curs i que gustosament oferim a tothom, socis i no socis: La sala dʼexposicions, amb renovades mostres dʼart, serà lʼencarregada de donar-vos labenvinguda quan entreu al local social.Nous cursos de balls de saló per a aquells qui vulguin aprendre o perfeccionar les seveshabilitats a la “ballaruca”. Els tallers de teatre i expressió per a menuts i grans captivats pel món de la faràndula.Els assaigs i concerts dels cantaires de la Coral Xabec, animats a seguir oferint al públicdel Masnou i dʼaltres indrets les seves cantades. Si algú sʼhi anima, encara podemengrandir el nombre de veus. Informeu-vos-en.Lʼedició mensual del nostre Butlletí (el que teniu a les mans és el núm. 246, tot un rècordde permanència!), a través del qual us seguirem oferint temes dʼactualitat, història, curiosi-tats, entreteniments i un finestral dʼopinions obert a tothom.Conferències, projeccions, debats i dʼaltres activitats culturals i lúdiques que anirem anun-ciant a lʼapartat «Gent del Masnou Informa» del Butlletí i a la pàgina web. Fixeu-vos-hi bé. Les sortides setmanals del grup de cicloturistes federats.La IX Trobada dʼIntercanvi de Plaques de Cava, del proper diumenge 25 de novembre,amb lʼedició dʼuna nova ampolla i placa commemoratives.La X edició de la Fira de Santa Llúcia dels dies 7, 8 i 9 de desembre, en col·laboració ambla Federació de Comerç del Masnou, novament a la plaça dels Cavallets.I més activitats que anirem anunciant puntualment, si a Déu plau, i no ens falta la col·labo-ració i escalf de tots els socis i simpatitzants de Gent del Masnou.Bona tardor i que el nou curs en sigui propici.

El President

GENTDEL MASNOU

Índex35 7

10101112131417182122232324 262930

EDITORIAL.....................................................................................................BÚSTIA OBERTA...........................................................................................COMENÇA A SER HORA per Joan Camps..................................................LA CORAL XABEC A L’ 11 DE SETEMBRE per Esteve Pujol......................ARRAN DE SÒL per Pledebuit.......................................................................COMIAT A Mn. J. FABREGAS per La Redacció...........................................BUENOS AIRES per Joan Maresma Duran .................................................A CONTRACOR Per Ramon Serra ........................................................................AMB BICICLETA PER LA GRAN ALBÀNIA Per Xavier Tarafa ............................QUE NECESSITA EL MALALT MENTAL? Per Guillem Homet ............................HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray.....................................................ElS TEMPLERS 700 anys de la seva fi. per Joan Muray............................RUTA DELS TRES PANTANS per Joan Sagré .............................................PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran..............................................TEATRE CAPITAL per Ra. Ma. Isart i Ma. J.R. Lucas ..........................................NIT D’HAVANERES I ROM 07 per Esteve Pujol ...........................................GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany...................................GENT DEL MASNOU INFORMA...................................................................MOTS ENCREUATS Per Xavi Cardona .........................................................

Editorial

JA TENIM EL NÚMERO DELA LOTERIA DE NADAL

07669

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'as-sociacions de la Generalitat de Catalunya

Equip de Redacció:Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals -Joan Muray - Josep Perarnau - Esteve Pujol -

Portada: 200 articles publicats dʼHistòries dela Vila al butlletí de Gent del Masnou

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Impressió: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edició: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9Tel. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org08320 El Masnou

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Solucions a lʼencreuat de la pàg. 30

5

aperitiu per així poder-nosacomiadar personalmentde Mn. Josep.Durant lʼaplaudiment emvingué a la memòria comha estat la vida de Mn.Josep, fill del Masnou; lafamília Fàbregas eraconeguda pel mot de “ca laVaquera” i els qui hemconegut el mossèn sabíemque ja de molt jovenet laseva decisió era seguirCrist i que ho va demostrardes del primer momentamb la fe i lʼevangelització.Ara deixa el seu poble,però Alella és ben a prop iben segur que més dʼuncop el veurem per aquí,així com algun masnovípujarà a Alella a veureʼl.Així que, Mn.Josep, ambDéu siau i amb la mare deDéu. A reveure!

Rosa PagèsLa filla d’en Ceset

ECOLOGIA I RECICLATGE

Senyor President,Quan surto de la gasoline-ra del Caprabo i veig labrutícia que sʼacumula a lallera de la riera a punt depassar per sota la N-II i persota la via em faiginevitablement aquestareflexió:Si els grups ecologistes dela nostra vila, començantpels partits polítics queproclamen la preocupacióper aquest tema, fessin detant en tant una repassadaper aquesta riera i tambéper la dʼAlella i algunaaltra, segur que omplirienuns quants contenidorsamb plàstics, llaunes, vidrei potser cartrons i tot. Ambla qual cosa obtindríemdos beneficis ben notables:reciclar molt de material iestalviar que aquestesdeixalles vagin al mar a la

primera rierada. Ja noparlo del benefici estètic,cívic per tant, que aques-tes accions comportarien.Brindo aquesta proposta,que fins i tot podria adquirirun caràcter lúdic i festiu pera petits i grans, a tots elspreocupats per la salut delplaneta. Tal vegada Gentdel Masnou podria encap-çalar-ne la iniciativa; sa-bem que és una entitat queja nʼha promogut de moltvaluoses per a la vila. Ambentusiasme i unes quantesbosses de plàstic nʼhi hau-ria prou perquè es duguésa terme. Algú seʼn vol fercàrrec?Atentament,

Un ecologista convençut----------------------------------------

COMIAT A MOSSÈNJOSEP FÀBREGAS

El diumenge 9 de setem-bre a les 12 del migdia a

lʼesglésia de Sant Pere delMasnou es va fer unamissa concelebrada pelrector Mn. Felip-JuliRodríguez, el nou vicariMn. Àlex Galan i Mn. JosepFàbregas en acció de grà-cies pels nou anys en quèaquest darrer ha estat vic-ari de la parròquia.Va ser un acte molt emotiu,tant per part de Mn. Josep,amb les seves paraules decomiat, com per les dʼenJoan Cid, en nom de totsels feligresos, agraint-li totel que ha fet pel seuMasnou i donant-li coratgeper la seva nova tasca coma rector de la comunitatparroquial de Sant FeliudʼAlella. Acte seguit, se livan entregar uns presentscom a record del seu pasper la parròquia i, desprésdʼun eixordador aplaudi-ment, Mn. Felip-Juli va invi-tar tots els feligresos a un

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Organitza:

IX

X Fira de Santa LlúciaA la Plaça dels Cavallets. 7, 8 i 9 desembre del 07.

Trobada d’intercanvi de plaques de cavadel Masnou 2007

Diumenge 25 de novembre a les 10h. al carrer Pere Grau

Hi col·laboren:

C.P.C., A.C.P. Bagà, CanRac, Celler de Mar, Caves Rekondo, Can Colomé,Condis Supermercats, Pastisseria Miquel, La Clau,Ass.dʼAmics del carrer Pere Grau.

Octubre 2007

Novembre 07

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTIC

S DE

L MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Mare deDéu del

Pilar

TotsSants

123456789

10111213141516171819202122232425262728

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

ViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymar

293031

123456789

101112131415161718

dillunsdimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

RieraFàbregasViayna

ViaynaDominguezOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregas

7

PRIMERA REFLEXIÓ:

Els reis no són la Monarquia.Els reis, constitucionalment par-lant, són dos ciutadans de pledret, igual que tu si et sentsespanyol o espanyola. Si, comjo, només et sents català,aleshores, els reis tenen prer-rogatives diferencials i no elscal, per exemple, ser bilingües.La Monarquia, constitucional-ment parlant, és un ensabstracte, immaterial, per tant,incombustible. El fet és que,quan els reis moren en un estatmonàrquic, els canvien per unsaltres, com si res no haguéspassat. La saviesa popularcastellana ho sap molt bé quandiuen: A rey muerto, reypuesto. Dita que ve confirma-da pel protocol que es recitaentre les lletanies de lesabsoltes monàrquiques segui-des de la coronació del succes-sor, quan diuen: El rei ha muer-to, viva el rey. Quina sort viureen una nació amb estat propi,no com la nostra, on els ciu-tadans sʼestalvien aquestesbajanades.SEGONA REFLEXIÓ:Cremar una fotografia dʼalgú,sigui del xicot o de la xicota infi-del, dels Reis Mags de lʼOrient,que són de mentida, o dels reisconstitucionals, els de veritat,no és més que lʼexpressió, avegades de mal gust, dʼunaresposta airada, sigui per unatac de gelosia, dʼenveja podri-da o dʼofensa pel tracte des-igual que molts ciutadans rebenen comparació als reis i tota laseva parentela. Fixeu-vos queels reis, sent constitucionalmentciutadans com tots nosaltres, nosabem per quins set sous nohan de buscar pis ni pagar-seels estudis ni estar a la llistadʼespera de la seguretat social.En definitiva, cremar les seves

fotografies no significa cremar-los, a ells, com a persones nicremar la monarquia que, enser un ens abstracte, potsersigui derogable, però en capcas és combustible. Unafotografia és un tros de paperimprès o químicament il·lumi-nat, com les fotos nostres o dela família que, quan no ensagraden, les deixem a un racó,les estripem, les cremem o lesllencem cívicament al con-tenidor blau dels papers. Elsreis ho haurien dʼentendre queno ens agradin, ja que tenen lasort de passar-se la vida anantde cacera en cacera, dʼexcursióen excursió, dʼàpat en àpat, deregata en regata, dʼhotel enhotel, sempre tot pagat amblʼúnica missió de llegir un dis-curs que els han posat a la butxa-ca, del qual ni tan sols els calque se lʼhagin llegit abans depronunciar-lo. Davant dʼunafeina tan ben pagada, lʼenvejaés lliure i, davant de tantaostentació i despesa provocati-va envers les necessitatsprimàries de molts ciutadans,cremar la seva fotografia és unacte terapèutic que, sent inútil,segur que és bon remei per evi-tar patologies majors que, avuiper avui, la seguretat social no

tracta. TERCERA REFLEXIÓ:A què ve tanta comèdia per cre-mar la fotografia dels reis, quana correus tenen una màquinaautomàtica que no distingeixentre el reis i la Lola Flores, laFaraona, i milers i milers defotografies dels reis dʼEspanyasón marcades amb tinta indele-ble com la dels tatuatges, trac-tant-los com si fossin presonersdʼun camp de concentraciónazi? Ja sé, ja sé que mʼhepassat, demano disculpes peraquesta última paragrafada, jaque és una exageració com lesque fa el Jiménez Losantos a laCOPE quan menysprea Cata-lunya. La realitat, tal com jo laveig, és que a correus no tatuenels reis posant-los la data decaducitat, com convidant-los aanar-seʼn i instaurar la repúbli-ca, només ho fan per invalidarel segell amb la seva fotografia,evitant així que es faci serviruna altra vegada. O sigui, quecada dia, una colla de fun-cionaris de lʼestat es dediquenexclusivament a embrutar lafotografia dels reis i, amb bonsentit comú, això no mobilitzacap fiscal de lʼestat ni preocupaa ningú, ni als monàrquics mésintegristes, donat que la monar-

Comença a ser horaPer Joan Camps i Ortiz

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60Teià: Passeig de la Riera, 14 · T.93 540 14 52

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El MasnouSant Miquel, 21 · Tel. 93 540 33 59 · El Masnou Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

PANELLETSPANELLETSDe les pastisseries del Masnou

9

quia és un ens abstracte que nohi ha tinta que lʼembruti ni focque la cremi. Això sí: La monar-quia pot ser destronada per lavoluntat popular dels ciutadans.La veritable democràcia ha depermetre als ciutadans convo-car un referèndum i refusar lʼan-ticonstitucional nepotisme delsistema de successió monàr-quica i donar preferència a lʼe-quitat dʼelecció que comporta larepública. QUARTA REFLEXIÓ:Què volen aquesta gent tanufana i tan superba? En unestat on els joves es muntenfestes dʼampolla i de garrafa ala via pública on proliferen lestransaccions comercials dʼher-ba, de xocolata, dʼanfetes i al-tres porqueries a preus dʼusuraque donen beneficis multimi-lionaris de diner negre homolo-gats als que assoleixen elsbancs donant crèdits als pobresamb la VISA i plàstics succeda-nis, resulta que, oh! miracle!, lavenda dʼaquests al·lucinògensestà prohibida per llei i, amblʼexcusa que el consum està to-lerat, lʼautoritat competent i lesforces de lʼordre públic es man-tenen impassibles. Contrària-ment, quan uns joves, a Girona,en un àmbit festiu estèticamentsemblant, esvalotats per lʼedat,però presumptament sobris, esmunten una manifestació derepulsa cremant la fotografia dedos ciutadans que gaudeixen

de privilegis de desigualtat, nocontemplats a la constitució i laimaginació juvenil els porta aemular un Sant Josep a lavalenciana com dos ninotsmetafòrics no indultats, resultaque el senyor Saura, obediental que li convé, mobilitza totesles forces a la seves ordres perperseguir-los i lliurar-los comvils delinqüents a Madrid.Home, senyor Saura, un res-pecte, que els seus okupestampoc no tenen lloc a la consti-tució i, a vostè, li fan molta pa-txoca.QUINTA I ÚLTIMA REFLEXIÓ:Ja sʼhan adonat a lʼaltiplà deMadrid que les efígies delsmonarques van de butxaca enbutxaca gravats sobre la xava-lla? No seʼn deuen haver as-sabentat que la gent normalportem la calderilla iconogràficade sus majestades los reyesallà on ens rota, moltes ve-gades prop dels genitals.Monedes envoltades sovint dela ronya acumulada per lesmans dels qui es masturben,dels peixaters que tornen canvi,dels pobres que capten pelscarrers de totes les ciutats delʼestat, dels qui tenen malaltiesinfeccioses, dels qui es posenels dits al nas, dels qui van adefecar i no es renten lesmans? Davant dʼaquest realitat,com pot ser que siguin tan tiquismiquis, eh? I als diaris, quènʼhem de fer de les fotografies

dels monarques que surten alʼHOLA i milers de publicacions?Podem llençar-los als con-tenidors o els hem de retallar ifer-ne un àlbum? Imposaranrecollida selectiva de fotosrègies per evitar que vagin aparar al fons dels cubellsdʼescombriaires, que serveixinde protecció i de passadís quanacabem de fregar el pis o, permés noble utilitat, que a lesvídues humils amb pensionsmiserables seʼls ocorri usar-losde paper higiènic per estalviar?EPÍLEG:De moment, la joventut deGirona ja els ha donat teca pera un 11 de setembre, però laque ens ve amb la imposició debandera borbònica a tots elsedificis públics serà pitjor queun tsunami. Ens volen empatxarde rojo y gualda fins servir-nosun 18 de juliol. Si no volíemcafè, dues tasses, i si ensqueixàvem, fins i tot a la sopatindrem bandera espanyola.Potser comença a ser hora dedir: ja n’hi ha prou. No perdemel temps amb aquesta gent ambla qual no podem anar enlloc,arranquem-nos el tros de pellde brau que no ens deixa respi-rar i, com sigui, fins i tot pagant,comprem la independència. Percara que ens la posin, comparatamb haver de pidolar, a mésdʼuna alliberació serà unaganga.

C / l a G a r r o t x a , 4 ( p a s s a t g e ) 9 3 5 4 0 1 3 2 9 e l M a s n o u

Tota mena de llanes per fer mitja. Tenim totes lesnovetats i colors per a aquest hivern… i recorda:

si et venem la llana, et guiem el jersei! L a b o r s d e g a n x e t . F i l s i t o t a c l a s s e d e

m a t e r i a l s p e r f e r p u n t e s d e c o i x í . B r o d a t s a m à q u i n a .A r r a n g e m p e c e s d e v e s t i r .

Horari: Dilluns i dijous de 10 a 1 i de 5 a 8. Dimecres de 10 a 1. Divendres de 5 a 8. Dimarts i dissabte tancat

.

10

Per Esteve Pujol i Pons

El dia convidava a la Diada. Vull dir que el diaesplendorós que feia i no gaire xafogós convida-va a participar als actes de la Diada Nacional.A quarts de dotze del matí, a la plaça de lʼOnze deSetembre hi havia molta gent, molt bones cares imolt bon ambient.El discurs de lʼAlcalde, la lectura del Manifestmunicipal, lʼofrena floral de trenta-nou entitats dela vila donaven contingut polític, testimoni dʼa-nhels patriòtics i participació joiosa de la ciutada-nia. La catifa de flors feia molt de goig davant elmonòlit commemoratiu!La nostra coral havia estat convidada novament acantar en aquest acte dʼalt contingut cívic, tantinstitucional com popular; no hi vam pas faltar.El rossinyol (popular catalana, harmonitzada perMontserat Llagostera, directora de la CoralXabec), Muntanyes del Canigó (popular catalana,harmonitzada per Nadal Puig), Senyor sant Jordi(lletra de Salvador Espriu i música de FrancescVila) i Els Segadors (Himne nacional deCatalunya, harmonitzat per Josep Viader) van serels cants amb què la coral va subratllar el cata-lanisme de la jornada. Al cant de lʼhimne nacional,tothom sʼhi va afegir. Quin goig!La música viva dels grallers del Grup Geganter vaafirmar el caire festiu de lʼacte. Més goig!Cal afegir que tant lʼacte institucional a la SalaCapitular de lʼAjuntament al vespre anterior comla inauguració de lʼexposició dedicada al MestreMillet al migdia del mateix dia 11 a lʼEdifici Centrevan coincidir a agermanar Diada Nacional i músi-ca. Em sembla no pas una coincidència sinó totun auguri feliç.Copio el text espriuà, senzill i summament evo-cador:

ORACIÓ AL SENYOR SANT JORDI“Senyor sant Jordi,patró, cavaller sense por,guardaʼns sempre

del crim de la guerra civil.Alliberaʼns dels nostres pecats

dʼavarícia i enveja,del drac de la ira, i de lʼodi entre germans,

de tot altre mal.Ajudaʼns a merèixer la pau,i salva la parlade la gent catalana.Amén.”

La coral Xabec i l’11 de Setembre

Ja ha passat l̓ estiu (oficialment) i vull dir-ne unesquantes coses. Penseu que aquesta és la visió dʼunquisso, dʼun pobre ca el món del qual està força més baixque el vostre i, per tant, no sols la visió és diferent, sinótambé les conseqüències són diferents de les vostres.Una dʼelles està en la forma de suar. Vosaltres sueu pertot arreu, jo només per la boca. Ja sabeu que, quan fatanta calor, anem amb un pam de llengua fora. Comaquell qui duu la corbata penjant. Per tant, ho passemforça malament, a part de semblar que us estem femllengots.Per tot això, comprendreu que als de quatre potes, pelutsi amb la llengua fora, no ens agradi gaire l̓ estiu. Per tant,ja que hauria de “despotricar” massa, utilitzaré el mètodeinvers, com al passat més de juliol i el de l̓ any passat. Jamʼenteneu, oi?Bé, doncs, anem-hi. L̓estiu és un temps meravellós. Deuser-ho, perquè molts, moltíssims, en dieu bon temps. Noho entenc pas. Ja que, si només el “bon temps” fos això,la natura no rutllaria com ara.És un temps tan meravellós tenint-ho tot obert, et quedala casa plena de pols, sorolls, etc., cosa que et fa netejarmés del compte. És un gaudi, per al cos i l̓ esperit.Les nits són un plaer, ja que, en tenir-ho tot obert,escoltes millor (especialment els caps de setmana) el“concert” gratuït que et donen els “benaurats” quepassen pel carrer, amb la qual cosa no cal que descan-sis (no pots) i així al matí estàs ja “estressat”. Tens unafeina menys: posar-tʼhi.A més, al “bon temps” a molts els agafa la dèria de sor-tir, a prendre copes, ballar, al que sigui, el cas és fer-ho;i, si van més “alegres” que de costum, es foten méspinyes (amb ferits, morts, esguerrats, etc.), fet que va béperquè el ram de la medicina tingui més feina (per si noen tenen) i els del ram farmacèutic venguin més. Aixítreuen estocs.Si hom surt a prendre la fresca (és un dir), gaudireu de laflaire dels contenidors de brossa, que, amb la calor, elsseus “perfums” augmenten la fortor.També és temps propici perquè, si sʼespatllen les cosesde la llar, has de fer una veritable gimcana per trobar quiho pugui arranjar (fer treballar el magí és bo). El mateixserveix per si et poses malalt.Una altra cosa força entretinguda és anar de compres(menys en grans superfícies). Has de fer una marató pertrobar un comerç obert (això potencia l̓ esport i resultasa).I, quan en trobes un, passa com en aquells films d i̓ntri-ga, que no saps el que hi trobaràs del que necessites, jaque o no ho tenen o no els en serveixen. Això és bo pera la ment, ja que, si no ho trobes, has de cercar una alter-nativa i sortir del pas.Bé, ja veieu que això del bon temps és una meravella idesprés encara us queixeu. Apa, bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit

11

El diumenge 9 de setembre passat, ala parròquia de Sant Pere delMasnou, se celebrà la cerimònia decomiat del sacerdot masnoví, mossènJosep Fàbregas i Colomer, el qual,durant uns llargs i profitosos nouanys, ha estat complint la seva missiópastoral com a vicari de lʼesmentadaparròquia, sempre amatent a lesdemandes dels feligresos i mas-novins en general.Una mostra de lʼexcel·lent trajectòria isintonia que el seu pas per la par-ròquia ha fet paleses entre la feligre-sia del Masnou és la gran quantitat deparroquians que el van voler acompa-nyar en el moment del comiat. La ce-lebració fou un acte presidit per lasenzillesa –tal com escau a la per-sonalitat de mossèn Josep– i, alhora,plena dʼemotivitat i mostres dʼestimade tots els qui durant aquests anyshan compartit tantes coses amb ell.Reproduïm a continuació les paraulesque el feligrès Joan Cid, en nom i re-presentació de tots els parroquians,va adreçar-li com a comiat i agraï-ment:

Acomiadar Mn. Josep no és fàcil.I ara és el moment de donar gràcies aDéu i de fer present la seva bondad alnostre entorn.Va arribar a la nostra parròquia fa nouanys i ens va omplir de joia pensarque un fill del poble del Masnouserviria la nostra comunitat de vicari;

tothom com una fita en el nostre ca-minar de cristians.Sàpigues que sempre podràs comp-tar amb nosaltres per al que necessi-tis.GRÀCIES, MN. JOSEP, GRÀCIESPER TOT!I ara et desitgem de tot cor que l’inicide la teva presa de possessió com arector d’Alella elevi la teva vidad’Església, fermament arrelada, isigui un gran pas en la teva vida sa-cerdotal i que el Senyor et doni lesforces que necessitis per exercir ambentrega aquesta nova responsabilitatpastoral, pel bé d’un poble que t’acullamb els braços oberts.Coratge i endavant! , i que el Senyort’il·lumini i t’acompanyi.

COMIAT A MOSSÈN JOSEP FÀBREGASLa Redacció

ens ha demostrat tot aquest tempsser un excel·lent comunicador de va-lors, de generositat, d’honradesa, delaboriositat, de seny, d’acollida…Conserva-ho arrelat en la teva fe cris-tiana.Aquelles trobades amb els ancians,els malalts, amb l’estudi de l’evangeli,vida creixent… que positiu!Trobarem a faltar aquelles homiliesteves tan preparades.Has passat per la nostra parròquiasense voler ser reconegut pels teusvalors humans; la teva característicahumilitat t’ha guanyat l’afecte de totun poble i ha donat sentit a la tevavida de capellà.El teu pas per la nostra comunitatrestarà per sempre en el record de

12

Al Miguel Ángel, el vaig conèi-xer a Atenes, el meu primer anya la capital grega. Fa més dedeu anys. Va ser lʼany 96, alsetembre, quan jo vaig co-mençar a treballar al Cervantesi ell també.En aquella època –que emsembla abans dʼahir– noexistien ni els mòbils ni internet.Sembla mentida, però és veri-tat. Malauradament, ell vatornar a Argentina lʼoctubre del97 i jo em vaig quedar a Atenes.Era lʼèpoca en la qual encarasʼescrivien cartes. I ens escri-víem de tant en tant perexplicar-nos una miqueta comens tractava la vida. Després vavenir internet i ens vam haverdʼacostumar a rebre moltescartes instantànies però que nodeien res de res. En moltscasos eren algunes fotografieso uns arxius adjunts de la bonasort on es podia llegir que, si noels reenviaves, tindries set anysde mala sort o alguna cosa benpitjor, però més aviat poca subs-tància. Amb el Miguel Ángelvam continuar amb internet comsi fossin cartes, cartes quearribaven poc després i en lesquals tʼestalviaves dʼanar a cor-

reus. La comunicació no va sermai fluida. Potser dos o tres cor-reus electrònics per any.Al setembre del 2004 vaig arri-bar a Rio. Temps després vaaparèixer skype, un programaque et permet trucar per un preumés aviat anecdòtic. Vam apro-fitar per parlar una miqueta detant en tant, per explicar-noscom ens anava tot i per decidirquan ens veuríem a la terra delrealisme màgic –diuen alguns– ide la corrupció personificada–diuen altres. Finalment, pelCorpus dʼaquest any, aprofitantque era pont, vaig anar nova-ment a Buenos Aires.El temps no passa en va pelque fa al físic. Dʼesperitestàvem més o menys igual quea Atenes, comentant les mateix-es ximpleries, recordant perso-nes de la meravellosa etapagrega, parlant de literatura unamiqueta, no gaire, de la nostrafeina –també és professor–, delʼexistència tan curta, de lʼexilivoluntari en el qual estem –jo aRio, el Miguel a Buenos Aires,però és de Concordia, una ciu-tat del nord dʼArgentina– i onsom ja conscients que ens sen-tim o foraster –en el seu cas– oestranger –en el meu–, i quemai no ens acabarem dʼintegraral lloc que hem escollit perviure; tal vegada una maneradʼestar sense estar, de ser peròno ser. La vida és com un

enorme tauler dʼescacs i lespeces som nosaltres mateixos, iens movem. A cada movimentsʼobren noves i arriscades –ono– possibilitats. Tal vegadaesperem algun senyal que ensindiqui el camí, tot i que sabemque tots els camins poden sig-nificar pèrdua –de la família,dels germans, dels amics– osofriment. Al juny ja començava a fer freda Buenos Aires. Un fred queenyoro de tant en tant. Tambéenyorava passejar per avin-gudes amples dʼedificis senyori-als i palauets, una cosa gairebéimpossible a Rio. També escol-tar la gent parlar una llenguaque conec prou bé i amb quèem guanyo la vida. També ferservir una miqueta el grec, ungrec que està ja rovellat i que noés ni de bon tros el grec queparlava prou bé el 2001, lʼúltimany a Atenes. Dies que queden per a lamemòria, al cap i a la fi sompassat i present. Dies queespero repetir dʼaquí un temps,tot i que seran diferents, peròsempre tindré lʼesperança detornar a parlar de les coses sim-ples de la vida, de prendre uncafè comentant un conte deBorges o de Cortázar, de lasituació econòmica a Argentina,del peculiar accent del Riu de laPlata, del voseo, de música, detot tot rient una estona.

Buenos AiresPer Joan Maresma Duran

Casa Rosada a Buenos Aires

El Miguel Ángel

Hi ha calma i molta humitat. El cel es tanca i sʼenfosqueixtant que sembla que arribi la nit en ple migdia. Lʼaire fa olorde sofre, potser només son manies seves, però els ester-nuts al·lèrgics ja son aquí i son prova fefaent que algunacosa no va bé. Descentrat, torna a mirar per la finestra i unllamp estripa aquell cel de plata fosca i li enlluerna lespupil·les. Un fort parpelleig torna la fosca a lʼinterior de laclosca. La remor profunda i greu del tro el sobresalta i lirecorda pors ancestrals mai superades.A fora, lʼaigua cau a doll, el terra serà aviat un fangar oncaminar esdevindrà una tasca feixuga. Una veu prima, decantant dʼòpera retirat, repeteix com si fos un mantra:– Només per avui seré bona persona, només per avui nofaré el mal.– Vols callar dʼuna vegada.El silenci torna a la cambra, el brunzit de les mosques aixe-ca dos punts el seu volum. La humitat és cada cop méscarregosa. Ell encén una cigarreta i la llum que fa el llumídóna un to groguenc a la cara del seu company, que cadacop sembla més ensorrat en el sofà de pell que segura-ment va tenir temps millors.Lʼhome de la veu prima es repentina els cabells amb unagreixosa pinta de plàstic. El fet de tirar-los enrere deixa aldescobert una llarga cicatriu de deu o dotze centímetres enel polze esquerre. Té uns ulls grossos com unes taronges,gairebé desorbitats, i uns llavis molsuts que semblen sili-conats, que li fan una expressió inexpressiva.Ell (el qui sembla que mana) surt dʼuna revolada per unaporta que grinyola. Es torna a fer el silenci, i aquesta ve-gada és llarg i espès. Lʼaltre (el qui sembla que obeeix)sʼaixeca feixugament i fa unes passes curtes en direcció ala finestra. A fora encara plou, però la remor de la tempes-ta sʼallunya. Posa la mà en el vidre i sent una fredor quelʼesgarrifa. Allà lluny, sota la pluja, veu el company quetorna corrents amb una bossa agafada sota lʼaixella.Cop de porta i espolsada de cabells tipus gos. Ell li mostrales eines. Lʼhome dels morros inflats sʼespanta i retorna ala salmòdia que creu que el protegeix.– Només per avui seré bona persona, només per avui nofaré mal– Vols deixar de tremolar com una fulla i agafar les eines?Lʼhome que obeeix recull els estris i es col·loca uns auri-culars de botó a lʼorella. Prem el play i per dintre el capressona la simfonia en set colors de P.R. “He anat a seureal jardinet dels lliris en espera del bon temps”.Reconfortat per la música i esperonat per la lletra segueixdecididament lʼhome que mana fora de la cambra. Un copsota la pluja dirigeixen els seus peus envers el properbosc. Lʼaigua llisca per les fulles de pi i goteja vertiginosa-ment fins al terra encatifat de molsa i restes de fulles. Totsdos homes sʼhan evaporat com la boira enmig de les tene-bres. Ara corren com portats pel vent. Tenen pressa, la

pressa de qui vol acabar aviat la feina, sigui aquesta la quesigui.Lʼhome que mana diu que ja no falta gaire per arribar, lʼal-tre no el sent, dintre seu ressona “Pugeu a la barca quenaufragarem”.Enfront dʼells, una petita clariana. Just, a les seves dotze,un pi no gaire alt en forma de i grega. – Vols treureʼt els auriculars dʼuna punyetera vegada?– Què dius?Lʼhome que mana els hi arrenca sense miraments i lʼagafapel coll tot acostant les dues cares.– No és això el que volies? Doncs això farem.De la bossa ell treu un martell i uns claus exageradamentgrossos. Lʼaltre sʼho mira i una llàgrima perlada sʼesmunygalta avall i sʼajunta en la caiguda amb les seves germanesque vénen de més amunt, de més enllà dʼaquests núvols,dʼun lloc remot que no coneix ningú. Potser allà dalt, algúplora per ell, però si les llàgrimes són tantes, potser ploraper tothom.– Estàs segur de voler morir així?– No en tinguis cap dubte.Mentre que lʼhome que mana el clavava en lʼarbre méssemblant a una creu que va trobar en el bosc al costat delsanatori mental, en uns petits auriculars tirats per terrasonava una cançó que deia “Taxista, ja no vaig al cel, peròno et posis trist i quedaʼt el diner, busca un nou passatgeque jo meʼn vaig a peu.”

A contracorPer Ramon Serra i Roca

13

14

Segellada hermèticament du-rant el règim comunista dʼEnverHoxha, Albània va despertar delcomunisme a principis delsanys noranta en una dècadaconvulsa, que es va iniciar ambla caiguda del comunisme, vacontinuar amb lʼanarquia gene-ralitzada desencadenada com aconseqüència dʼuna estafa dedimensions descomunals ensistemes dʼestalvi piramidals iva finalitzar amb lʼarribada derefugiats albano-kosovars. Elnou mil·lenni va dur lʼestabilitat ial 2007 tenia la sensació que jafeia tard a visitar Albània. A lʼabril ja estava decidit elviatge i, com els darrers anys, elrealitzaria amb bicicleta.De bon principi vaig tenir clarque no em podia cenyir alʼAlbània oficial; havia dʼintentarrecórrer la Gran Albània, els ter-ritoris ètnicament albanesos,fossin aquests dins de les actu-als fronteres de lʼestat albanèso no. Recorreria Albània, lʼoestde Macedònia i parcialmentKosovo, abans no tornar aentrar a Albània després dʼunapetita incursió a Montenegro,però hauria de sacrificarIoannina a Grècia. El viatge, elrealitzaria amb en Manel Gar-cia, un professor aventurer quedʼentre altres indrets ha pedalatper Kamtxatca, al llunyà est rus,

i al Tibet. Els 20 anys de difer-ència que ens dúiem no haviende ser inconvenient per enten-dreʼns.I així va ser. Durant quatre set-manes, del 30 de juny al 29 dejuliol, vam pedalar-nos aquestracó balcànic. En el moment dedeixar les bicicletes a lʼaeroportde Tirana a la tornada, el comp-taquilòmetres marcava 1.940km. Pel camí havíem deixatenrere tot tipus dʼetapes, demolt curtes, al voltant de 20 km,de molt llargues, set de més de100 km, i algunes de moltdures, com una de només 61km(45 km sense asfaltar), peròamb 1.900 m de desnivell acu-mulat. Però totes elles van tenirun denominador comú, ladescoberta de gents, indrets ipaisatges.

Lʼinici del viatge va ser forçarelaxat. Els primers dies vampedalar al llarg de la costaadriàtica i jònica aprofitant detant en tant per fer banyets enplatges dʼaigües cristal·linesamb Corfú i dʼaltres illesgregues com a teló fons. Però apoc a poc els paisatges es vananar endurint per creuar la partoriental dʼAlbània tot ressegintcongostos i valls tancades quedesenbocaven en planes agrí-coles. I per aquests paisatgesvam seguir fins abandonarAlbània i entrar a Macedòniaper la ribera oriental del llacOhrid. Dʼallà, vam remuntar finsa la capital macedònica, Skopie,on vam arribar després decreuar el parc nacional deMavrovo. Des de lʼantigaÜsküb otomana ens vam dirigircap a la planície kosovar, a laqual vam arribar després dʼac-cedir a Prizren pel port deTrevalec (1.515 m) i el congostdel riu Bistrita. DeixaríemKosovo dos dies després de lamateixa manera que hi havíementrat, per un congost, aquestcop el del riu Rugova, i un portde muntanya, el Cakor (1.849m), que uneix Kosovo ambMontenegro per una pistaintransitable per a vehicles acausa de dos grans esvorancscausats durant la guerra de

Amb bicicleta per la Gran AlbàniaPer Xavi Tarafa

15

Kosovo, que ocupen tota lapista. Com a conseqüència, nohi ha post fronterer a la bandaMontenegrina. Així que la nostracurta estada a Montenegro, unanit a Plav, va estar marcada perla il·legalitat de la nostrapresència al país. De Plav vamtornar a entrar a Albània através de Gusinshe en el queera el penúltim tram del viatge,marcat pels paisatges demuntanya dels Alps Albanesos.Van ser dies de muntanyes cal-càries que, sense tenir gransalçades (no sobrepassaven els2 500 m), es precipitaven sobrevalls tancades a més de milmetres per sota, prats i boscosde pinàcies que recordaven elsPirineus, i poblets remots ambgent acollidora que es feiacreus que haguéssim arribatfins allà en bicicleta. I en undʼaquests poblets, Teth, unaindisposició ens va forçar a can-viar la ruta dels darrers dies: enlloc de recórrer el llac de Fierzei anar fins a Kukes abans nobaixar a Kruja, hauríem dequedar-nos pedalant per lesmaresmes de Lezha i la zonacostanera del nord dʼAlbània.Però el viatge per la GranAlbània no tan sols ha estat unasucceció de paisatges, tambéde gents i els seus costums.Més enllà de la divisió tradi-cional entre Tosks i Ghegs, elsprimers al sud del riu Shkumbimi els segons al nord, diferènciamarcada principalment per lʼúsde dos dialectes diferents alparlar i per la suposada rudesaextrema dʼalguns Ghegs de lesmuntanyes respecte als mésrefinats Tosks; les grans dife-rències són les creences reli-giones dels albanesos segonsla seva zona geogràfica i entorndʼinfluència. A diferència delʼopinió generalitzada a casanostra, on gairebé lʼúnica refe-rència albanesa que ens arribaés la kosovar i per extensiómusulmana, el mapa religiósalbanès és tot un trenca-

closques on tenen cabudavàries crèencies religioses.La presència cristiana es trobaals dos extrems del país. Elnord, catòlic, se centra al voltantde la ciutat dʼSkodra amb fortainfluència italiana i als alpsalbanesos on el control otomàva ser gairebé nominal. El sud,per contra, és ortodox. Resultacuriós veure com aquí també hiha divisions. Tot i que actual-ment lʼesglésia ortodoxa alba-nesa és autocèfala, històrica-ment lʼortodòxia cristiana va serdisputada entre les diversespotències de la regió. Així, perexemple, els frescos del mones-tir dʼArdenica estan tots escritsen grec, mentre que en els quees troben a Voskopoja, prop dela frontera macedònica, tots elstextos als frescos estan escritsen alfabet eslau, encara que lamanca de guia no em permetdiscernir si en búlgar o serbi. La resta del país és musul-mana, però no tots sunnites. Amoltes parts de lʼAlbània centralaixí com en parts de Macedòniahi ha una forta presència bek-texiana, onfraria sufí. Els dervi-xos bektaxians es reunexien entekkes, espècie de monestirs,per realitzar les seves medita-cions i oracions. Vam tenir lʼo-casió de visitar un parell detekkes i, estant a Girokastra, devisita al museu etnogràfic de la

ciutat, vam poder parlar amb laguia. Amb un anglès molt fluidens va comentar que era bek-taxiana, però que lʼimportant eracreure en Déu i que no importa-va com sʼhi arribés, a Ell; i coma exemple ens posava lesseves filles, emigrades a Itàlia,que sʼhavien convertit al catoli-cisme. La dona ens ho explica-va vestida amb sabates de taló ifaldilla per sobre els genolls, alsantípodes de la imatge musul-mana que ens arriba a occident.I és que, si alguna cosa ens hasorprès, ha estat el nivell desecularització del país. La gentjove i de mitjana edat està com-pletament occidentalitzada i totsi totes vesteixen a la moda mésenllà del grup religiós al qualpertanyin. Només en zonesrurals de Macedònia vamcreuar-nos amb dones gransvestides a la islàmica, si seʼnpot dir així, amb llarguestúniques i vestits amples i velsque els cobrien tots els cabellsde la cara. Fent-la petar ambkosovars exiliats a Europa quepassaven les vacances en unbalneari macedoni, ens van fernotar la seva disconformitatamb aquesta estètica, ja queper a ells implicava una imatgeempobrida i endarrerida delsalbanesos macedonis. Lʼestada a Macedònia va sercurta però intensa. A diferència

16

a la ribera albanesa del llacOhrid. I és que lʼAl era forçacrític amb Macedònia; per a ell,un país inexistent format a basede búlgars, serbis, grecs i alba-nesos, on lʼestat havia de fer unesforç per adoptar una identitatnacional a partir dels símbols deles diverses comunitats ètni-ques: des de reis serbis, comStephan Dushan, a personat-ges albanesos, com Skander-beg o la mare Teresa deCalcuta, passant pel grec mésfamós de tots, Alexandre elGran.Però si lʼestada a Macedònia vaser intensa, lʼestada a Kosovoja no sé com definir-la. Nomésquaranta-vuit hores, però ple-nes de contrastos. Mentre estanpendents dʼuna resolució sobrelʼestatus final de la regió, aquestaés administrada per lʼONU. Elsfuncionaris, policies inclosos,són dʼarreu del món; les car-reteres, plenes de check-pointsde la KFOR (les forces de

lʼOTAN sota mandat de lʼONUestablertes a Kosovo) i plenesde cementiris de milicians de laUCK, mausoleus i monumentsa herois caiguts en mans delsserbis dolents; i les esglésies imonestirs serbis fortificats i pro-tegits per militars per no ser ata-cats per la majoria albanesa. I,malgrat tot, la gent viu com aqualsevol altre lloc del món: ados quarts de vuit de la tarda,com a qualsevol altre indretalbanès, la gent surt en massaals carrers a passejar, per con-tinuar sopant i anant a algun barde moda, disfrutant de la calma,com a mínim aparent, que hi haactualment.Quan la gent ens veu, turistescom som, se sorprèn i ensguien cap allà on vulguem anar,sigui mesquita, tekke, esglésiao monestir, sense mostra derancor o odi. Deuen pensar queel conflicte no va amb nosaltres,o potser és que la majoria éstolerant i només és una minoriala qui tensa la corda per lesdues bandes?

Aquests i dʼaltres dubtes són elsque queden en tornar delviatge. Perquè dʼun viatge sem-pre seʼn torna amb dubtes.Surts de casa amb la bossaplena dʼidees i un lloc per recór-rer i la tornes amb una llista dʼin-drets a repetir, nous indrets perdescobrir i històries, conflictes ipeculiaritats que tʼerendesconeguts i que ara volsaprofundir. Per comprendre-lescaldrà un altre viatge.

de la resta del viatge, tres nitsno les vam fer en hotels sinó acases particulars de membresde xarxes viatgeres que ensvam oferir dʼacollir-nos. Aixòens va permetre entrendre (oconfondreʼns més) sobre la reali-tat del país. Així a Ohrid vamestar-nos a casa lʼAl, un ame-ricà que treballa col·laborant aldesenvolupament de formes deturisme sostenible, que nonomés ens va acollir sinó queens va guiar pel jaciment romà iper les diverses esglésies orto-doxes de la ciutat, i a Skopieens vam estar a casa en Zoran,un noi eslau macedoni. Aquestdarrer es feia creus que recor-reguéssim la Gran Albània(incloent-hi regions de Macedò-nia on ell mai no havia estat)sense por que ens passés res.Aquesta situació no ens va sor-prendre pas, però, ja que lʼAldies abans ens havia comentatque només mil macedoniscreuen la frontera cada any cap

LA BARBERIALA BARBERIA

Perruqueria d’homes

From Miami, Brasil ColòmbiaBarcelona, 14 · 618 29 18 71

ROBA UNISEX

Pere Grau, 110 el Masnou Tel. 93 540 71 59

Dimecres dia del jubilat. Preus especials Bo

ns

pre

us B

on

s preu

s

17

QUÈ NECESSITA ELMALALT MENTAL?Pel Dr.Guillem HometDirector Mèdic Comunitat Terapèutica del MaresmeCentre de Salut Mental Maresme Sud

A Catalunya, segons les estadístiques, una de cada quatrepersones necessita o necessitarà atenció psiquiàtrica enalgun moment de la seva vida. És a dir, una part importantde la població té o tindrà algun problema dʼordre psíquicque demanarà lʼatenció dʼun professional en salut, siguimetge de capçalera, infermer, psicòleg o psiquiatre. La malaltia mental, especialment les més greus, pot ferperdre lʼobjectiu i el sentit de la vida, pot malmetre lacapacitat de relacionar-se amb els altres o pot fer molt difi-cultós mantenir una activitat personal i socialment profi-tosa. En conseqüència, pot acabar impedint la norma-lització de la vida quotidiana i la integració social del malaltmental i afectar directament la seva qualitat de vida.Si bé hi ha alguns grups humans més vulnerables al pati-ment mental, cal tenir present que la malaltia mental potaparèixer en qualsevol persona de qualsevol estatussocial, edat, sexe, nacionalitat.El que marca la diferència entre uns i altres no és si potaparèixer la malaltia mental, sinó les possibilitats de reha-bilitar allò que la malaltia ha malmès i les possibilitatsdʼoferir les eines per obtenir una millor qualitat de vida. Ja fa molts anys que en els medis científics internacionalses considera com a objectiu principal de tot tractament ensalut mental la millora de la qualitat de vida.Perquè aquesta millora sigui possible es requereix un trac-tament psicològic adequat, un tractament mèdic psiquiàtricadequat, un tractament rehabilitador adequat i les condi-cions de suport social adequades.La participació de la societat en general, però en particularde cada un dels seus ciutadans en la tolerància, en lʼac-ceptació de les diferències, en la solidaritat és molt impor-tant per facilitar la integració del malalt mental. La qualitat de vida del malalt mental depèn en gran part delʼactitud que cada un de nosaltres mostri en la convivència,en el carrer, en el treball, en les converses del dia a dia.El malalt mental és una persona a qui és imprescindible deser tractat amb normalitat, sense por, amb igualtat dʼopor-tunitats, per poder recuperar un paper digne en la comuni-tat i davant de si mateix. Cal fer front a lʼestigma de la malaltia mental i això és feinade tots.

Col·labora amb la Fundació Cam-paner i ajuda a extingir la malaltia delNoma al tercer món.Adquireix el lli-bre “Relats defutbol 37 His-tòries solidàri-es al voltantd’una pilota”,amb pròleg deSamuel Eto’o.Preu 10 €El trobaràs a:Gent del Masnou

Gent solidàriaGent del Masnou

Amics i antics escoltes del Masnou

Conferència col·loqui“PARLEM DE BOLETS “

Els bolets i les seves propietats alimentariesDissabte, 10 de novembre, a les 7 de la tarda, conferència i mostra gastronòmica al local social

de Gent del Masnou.

Sortida“X Trobada: Anem a buscar bolets“

Diumenge 11, a les 8 del matí, a la Pl. dels CavalletsCal portar el dinar ( l´esmorzar és a càrrec de l´organit-

zació) .Els qui ho vulguin poden venir directament al Pla del´Arròs, a les 9 del mati, per esmorzar uns bons entrepans.

Si plou, la sortida es farà el dia 18 de novembre.Ho organitza:

Amics i Antics Escoltes del Masnou, amb la col·laboració de Gent del Masnou

i la Caixa de Pensions

I lʼarticle “”El garrofer, arbre màgic” ésaquest:

EL GARROFER, arbre màgic.Quan la gent del Masnou traginavenles coses amb carros (i no us penseuque fa molts i molts anys d’això,perquè ho recordo personalment) lesgarrofes eren molt apreciades com aaliment dels cavalls i els matxos.De garrofers, n’hi havia pertot arreu; ala carretera de Teià, als marges deltorrents, al camí del cementiri, mésamunt de la fàbrica del vidre, alsgrans jardins i a les vinyes.

EL GARROFER DE L’INDIÀÉs el primer cop que dediquem unes“ʻHistòries...” senceres a un arbre,però és que aquest, el garrofer de1ʼIndià, així com el pi del mateix “cog-nom”, han estat dos arbres excep-cionals per al Masnou, recordats per lamajoria dels vilatans de fa uns anys. Peraixò, tant el garrofer, aquest mes, comel pi dintre de dos, tenen el seu capí-tol.La història dʼaquests arbres singularssegur que despertarà un munt depetits o grans records, però el quepretenem aquí és relatar el que foumés general, així com el que endigueren certs masnovins de venaromàntica i sensible.Per al garrofer, els escollits han estatel poeta masnoví per excel·lència,Josep Pujadas i Truch, que en deixàun preciós i sentit poema (1). I un arti-cle (2) dʼEstela Millet i Llansó (de canXec), monja masnovina que residia aSant Celoni. També tirarem del trosdʼun altre article (3) titulat “A mi tambémʼagraden els garrofers”.El poema “El garrofer de lʼIndià” diuaixí:

Històries de la vilaPer Joan Muray

El garrofer de 1’Indià abans deser esquinçat per un llamp.Fotografia de Teresita Torres iCasals (el Masnou 1916-2003).

18

19

El més conegut era el garrofer deI’Indià, que fins tenia nom propi comles persones. Els avis ens deien queaquell garrofer gegant, magnífic, eramascle, l’únic mascle de tot elMasnou i que el seu pol·len fecunda-va tots els garrofers de la comarca.Sigui com sigui, el que sí és cert ésque era un arbre altíssim i, junt amb elvell pi que li feia companyia, corona-va el turó tan conegut dels mas-novins, lloc de berenars i petitesexcursions.Els garrofers han de veure la marMediterrània, i l’airet marí i la terra desauló els fan créixer ufanosos i lessoques són gruixudes i les fulles llu-ents. Fullejant un antic àlbum defotografies de quan érem petits, emva cridar l’atenció que moltes tenienper fons els garrofers; o estàvem enfi-lats a les seves branques o els vellsseien a les seves arrels. Això no téres d’estrany perquè els garroferseren per a nosaltres una cosa tanfamiliar i quotidiana com els moblesde casa, però amb una diferència:una cadira és sempre una cadira,però un garrofer és quelcom màgic.Quan una criatura s’acosta a un gar-rofer, no veu pas un arbre, veu qual-sevol cosa que passi per la seva fan-tasia: una illa deserta, un castell, unniu de pirates, una cabana, un vaixellal mig del mar, una cova, una selva,un pont sobre un riu, etc., etc. Se’npoden fer moltes de coses en un gar-rofer, com amagar-se dins la soca,pujar per damunt de les gruixudes ientortolligades branques, enfilar-se iamagar-se dins de fullam, etc.

L’especialíssima estructura d’aquestbonic arbre, tan diferent dels altrescompanys del nostre país, fa que perjugar no hi hagi res més engrescadorque un garrofer.Guardem alguns dels vells garrofersdel Masnou, si encara hi som atemps, per a les criatures d’ara i per ales qui vindran, que fóra llastimós quehaguessin de jugar amb deprimentsestructures metàl·liques, com elsmicos del zoològic, pobrets.Guardem els garrofers, que, si ja noes necessiten les garrofes, sí que esnecessita la seva màgica companyia.No hi ha cap altre arbre a les nostresterres que en un obrir i tancar d’ulls escoverteixi en qualsevol imatge somni-ada, com un garrofer.

De lʼarticle “A mi també mʼagraden elsgarrofers”, nʼhem tret alguns parà-

grafs molt interessants, que creiemque cal remarcar. Són aquests:

- ...el garrofer té les flors no sols gros-setes sinó, a més, nues, és a dir,reduïdes als òrgans essencialsfemenins o masculins (els famosospístils i estams). En efecte, uns garro-fers tenen només flors femenines iuns altres només masculines. Ialguns en tenen d’hermafrodites, és adir, que presenten junts els òrgansmasculins í femenins en una mateixaflor.

- ...Vaig revisar (4) tres zones delMasnou, una a cada punta de la vila iuna al centre. Òbviament, la majorpart dels garrofers que vaig trobareren peus femenins: al cap i a la fisón els que porten les garrofes!...però les flors femenines necessitend’ésser fecundades: calen també elspeus masculins. En vaig trobarnomés dos i molt lluny l’un de l’altre...sols un peu va resultar hermafroditade tots els que vaig observar, quevaren ser una trentena.El Maresme meridional és el seu límitnord als Països Catalans.

…són una part significativa delspaisatge mediterrani de casa nostra,més que no pas les palmeres,bananeres, cedres, etc.

...els garrofers floreixen des de laMercè (24/9) fins a Sant Martí (11/11),

El garrofer i el pi de l’Indià, vistos des de la vinya que tenien sota seu.

A la dreta, una garrofa i les llavors. A l’esquerra, les llavors de la garrofa envoltant una pipidad’or. Fotografia de Joan Muray.

20

segle passat ha tornat a augmentar acausa de la rendibilitat de les gomesderivades de la grana del garroferespecialment per a ús industrial i far-macèutic.De lʼarbre que ens ocupa, el delʼIndià, el “cognom” li ve donat perquèles terres on estava ubicat, junt al “pide lʼIndià”, així com també a altresterres amb garrofers i que formavenla falda de muntanya que sʼescolacap al Masnou, eren propietat de lafamília de capitans Bertran, de ca“lʼIndià”, que tenien diversos vaixellsa lʼèpoca de la nostra marina de vela.Del motiu, com de molts, no seʼn saplʼorigen, tot i que aquest és clar, undels Bertran deuria ser el primer“indià” que devia tornar ric al seuMasnou.La casa de ca lʼIndià està a lʼactualplaça de Jaume Bertran (aquest,però, de can Gerro), i que fa xamfràamb el torrent Xic, lʼactual carrer deBonaventura.Bassegoda.Que els masnovins donessin “cog-nom” a aquest garrofer i també al pino fou perquè sí, sinó pel fet de laseva magnificència, per lʼindret onestaven ubicats i especialmentperquè al seu redós tants masnovins,durant diverses generacions, hi pas-saren bones estones, hi anaren a ferexcursions i berenars, i fins i totacampades.La mort del garrofer fou deguda a unllamp que el va esquinçar i cremar; noseʼn sap la data, però en fotografies

aproximadament. Les flors no vansoles, sinó en grups que en diuen“inflorescències”, com gotims deraïm. La pol·linització la fan insectes(5), per això els garrofers florits fancerta fortor més o menys desagra-dable.

El fruit del garrofer, la garrofa, en lli-bres antics de botànica, seʼl tenia per:dolç, “empalagós”, mucilagiós, pec-toral, dulcificant i laxant, però moltastringent abans de madurar.El seu nom llatí és Ceratonia siliqua,nom que prové del grec kéras, per laforma del llegum, tot i que deriva delʼàrab quírat, i que vol dir llavors degarrofer, ja que aquestes foren lesprimeres unitats de mesura utilitzadesa lʼOrient per a intercanvis comer-cials. En català també les anomenemquirat. Aquestes llavors foren uti-litzades per al comerç, ja que tenentotes el mateix pes. Actualment, a totel món, el seu nom és utilitzat enjoieria per a la mesura de les pedresprecioses i la llei de lʼor,Lʼespècie és originària de lʼÀsiaMenor i des de temps remots ja seʼnva estendre el conreu per totes lesterres més càlides de la Mediterrània.El seu conreu va tenir una renovada iampliada introducció al darrer terç dels.XIX, arran de la fil·loxera. Durant els.XX i amb la progressiva desapariciódel bestiar de tir, va anar perdentinterès el seu conreu, tot i que acomençaments dels anys vuitanta del

Dibuix d’Estela Millet i Llansó.

dels anys cinquanta del segle passatse li veu una rebrotada força impor-tant, la qual desapareixeria del totquan aquell turó fou urbanitzat juntals pinetons que tenien a la falda deponent.

NOTES1- Del llibre “Masnouines”, de JosepPujadas i Truch (el Masnou 1876-1939),publicat el 1936.2- Article publicat al butlletí núm. 33, dʼoc-tubre del 1989, amb el títol “El garrofer,arbre màgic”, dʼEstela Millet i Llansó (elMasnou 5/3/1923 - Saragossa [Monasteriode Santa Lucía] 30/3/2005).3- Publicat al núm. 44, de novembre del1990, pel professor Àngel Rubio i Goday, queféu un interessant estudi sobre aquest arbrei un treball per als seus alumnes. Tambéconvidava a fer un cens dels garrofersexistents al Masnou, Teià i Alella,assenyalant.els indrets on estaven ubicatsi si eren mascles, femelles o her-mafrodites; i que no es perdessin total-ment dels nostres pobles, especialmentels peus minoritaris.4- La revisió fou feta lʼany 1990, per tantsegurament ara aquesta seria de méscurta durada, ja que molts dʼells han estatengolits pel “ciment”, o sigui lʼurbanismedesenfrenat.5- Anton Mateu i Cabané (lʼAntonet fuster)havia contat que antigament, a lʼèpocaque el conreu de les garrofes era bàsic enla nostra pagesia, per propiciar una majorfecundació els pagesos defecaven al peudels garrofers mascles, així les mosques,especialment les anomenades vironeres,hi anaven en massa i, en passar per lesflors mascles, sʼenduien el pol·len cap alsque les tenien femenines, la majoria.

FONS CONSULTATS- Butlletí de Gent del Masnou, 33, dʼoc-tubre de 1989, article dʼEstela Millet.- Antonet Mateu i Cabané- “Masnouines”, poesies de Josep PujadasTruch- “El Temps », del 20-26 de gener del2004, article de Martí Domínguez, sobre elbotànic, naturalista i sacerdot valencià,Antoni Josep Cavanilles (València 1745 -Madrid 1804)- “Guía de árboles”. Paola Lanzara iMariella Pizzetti. Grijalbo 1979.- “El Agrónomo”, de 1849.- “Guia per a conèixer els arbres”. F.Masclans. Centre Excursionista deCatalunya. Barcelona 1966.- Gran Enciclopèdia Catalana.- “Biosfera”. Enciclopèdia Catalana.Barcelona 2000.

21

L’ORDE DEL TEMPLE, dit tambéOrde del Temple de Jerusalem, nosols per estar en aquesta ciutat, sinóper haver tingut el seu primer habi-tatge a dins de les restes de lʼantictemple del rei Salomó, que els haviadonat el rei Balduí II de Jerusalem,rep el nom llatí dʼEquites MilitiaeTempli Salomonis. Va ser fundat en aquella ciutat, santaper a les tres religions monoteistes,lʼany 1118 i tenia com a finalitat la desocórrer els pelegrins cristians que hianaven. Lʼany 1128 van obtenir elreconeixement canònic al Concili deTroyes, sota lʼaixopluc de sant Bernatde Claravall, que els va escriure lʼo-puscle titulat De laude novae militiaead Milites Templi.La seva fundació, el 1118, fou feta perun cavaller, que la història oficial diuque era el francès Hugues dePayens, i altres historiadors diuenque era el català Hug de Pinós, ambvuit monjos-guerrers més. LʼOrde va créixer i sortí dʼOrient,després de construir-hi una xarxa defortaleses o comandes, i sʼescampàper tot lʼOccident cristià, on tambéarribà a posseir infinitat de coman-des, així com un gran poder, militar ieconòmic. Lʼeconòmic els convertí enels banquers de reis i nobles. Als Països Catalans hi arribaren el1131, quan el nostre comte EnRamon Berenguer III hi professà, iajudaren a ell i els seus descendentsen la reconquesta de les terres delʼanomenada Catalunya nova. Aquítambé arribaren a posseir moltescomandes no sols al Principat sinóals regnes de Mallorca i València, i aldʼAragó.Al cap de quasi dos segles de la sevaexistència i amb un gran poder apràcticament tot Europa, aquestpoder i les riqueses que posseïaforen la causa de lʼenveja i cobe-jança, especialment del rei Felip IV de

papa Bonifaci VIII per mitjà de la but-lla Vox in excelso, i a la incautaciódels seus béns per mitjà de lʼAd provi-dam. Béns que foren donats a unaltre orde, el dels Hospitalers. El1314, data final de lʼorde, amb lacrema a la foguera de París del darrergran mestre, Jacques de Molay ialtres cavallers. Dʼaquest es diu que,un cop a la foguera, va emplaçardavant de Déu abans dʼun any el rei iel papa, fet que es va complir.En altres països europeus, entre ellsal nostre i a la ConfederacióCatalano-Aragonesa, on regnava elcomte-rei Jaume II, a la dita “provín-cia catalana”, que incloïa laTarraconense, el Rosselló i Navarra,foren absolts i declarats innocents permitjà del Concili de Tarragona, peròhagueren de dispersar-se i els seusbéns passaren a diferents ordes,segons el regne. A la corona dʼAragó,a la de Castella o la de Portugal.

ELS TEMPLERS-700 anys de la seva fi-

per Joan MurayVocal de Cultura

França, el qual, actuant per sorpresa,va fer empresonar el darrer granmestre, Jacques de Moyay i 138 ca-vallers dels més principals; però entotal a França, els templers detingutsforen prop de 2.000; i exigí al papaCliment V a procedir contra lʼorde.Així va començar el llarg procés, alqual, per mitja de terribles tortures,els arrencaren les confessions quevolien, com les de: sacrilegi a la creu,heretgia, sodomia i adoració dʼídolspagans. Posteriorment, i ja estant a lafoguera, com el seu gran mestre,proclamarien que havien confessatper la tortura, però que tot era menti-da. Això fou el començament de la fide lʼOrde, que al moment del procéstenia, entre Orient i Occident, uns40.000 monjos templers.Dʼaquí que ara, el 13 d’octubre, diade lʼempresonament, es compleixinels 700 ANYS del començament delprocés que els portaria, al cap de cincanys, el 1312, a lʼabolició, dictada pel

Templers a la foguera el 1310 // BRITISH LIBRARY

22

Aprofitant que per lʼextrem nord deles Guilleries el Ter baixa encaixonatper altes muntanyes, van construir elsembassaments de Sau, Susqueda i elPasteral, molt importants per al sub-ministrament dʼaigua potable i la pro-ducció dʼenergia elèctrica. Durantmolt de temps va ser un espaiinhòspit i quasi desconegut, nomésvisitat per uns quants excursionistesagosarats a qui el lʼafany dʼaventuraens feia endinsar en unes muntanyescarregades dʼhistòries i llegendes,moltes dʼelles relacionades amblladres i bandits, com la dʼEn Joan deSerrallonga, el bandit més famós deCatalunya.Per enllaçar tots tres pantans es vaconstruir una pista forestal de trenta-quatre quilòmetres, la qual coneixia elcompany Ramon i ens va proposardʼanar-hi.El dijous dia 13 de setembre va ser eldia triat per fer aquesta excursió ambbicicleta de muntanya; quatre ciclistesa les set del matí ens trobàrem al culdʼOcata, carregàrem les bicicletes enel cotxe dʻen Juanjo i a un quart devuit sortíem en direcció a Girona, finsa la cruïlla de Sils, Santa Coloma deFarners, Anglès i el Pasteral; enbaixar les màquines del sostre delcotxe, un company es va adonar quesʼhavia deixat les sabates dels pedalsautomàtics a casa; ja se sap, quanhas de portar tantes coses és normalde deixar-seʼn alguna; a tres quartsde nou enfilàvem per la carretera

dʼasfalt que ja comença a tirar amunt,suament per la part dreta del primerembassament de la ruta, gairebé plede la seva capacitat; pedalant, la fres-ca del matí obliga a tapar-se a mésdʼun; als pocs quilòmetres un pontens porta a la part esquerra amb lʼas-falt cada vegada pitjor i amb la pujadamolt més pronunciada que ens fabufar de valent; mentre pujàvemrecordava una frase que vaig escoltaruna vegada pujant un port demuntanya i que no em va quedar mésremei que donar-li la raó, deia que elmés important en un pujada és noacabar la bufera.Al davant nostre Susqueda; la sevaconstrucció va ser iniciada lʼany 1963,fou inaugurat el 1968; és un llac artifi-cial enmig dʼun paisatge frondós imuntanyenc al cor de les Guilleries,més buit del que era dʼesperar;fotografia per al record; la platja erabuida, cap banyista dins lʼaigua enaquelles hores del matí; i seguimamunt ja per pista de terra i rocsenvoltats dʼaltes muntanyes i de peri-llosos precipicis, boscos dʼalzines,castanyers, faigs i roures amb paisat-ges majestuosos, i imponents enaltres a causa de la presència delscingles de Rupit i Tavertet; al camírètols de Perill esllavissades; el camísʼendinsa en un lloc ple de revolts persota de marges verticals, que de ve-ritat fa por mirar enlaire, ja que és plede pedres i sorra i no et pots distreureni un moment de la conducció per

perill dʼuna caiguda; en tot el recor-regut no hem trobat ni una sola per-sona ni una casa per demanar ajut, nitan sols aigua. Al cap de tres hores arribem a la puja-da més forta de tot el camí, això sí,asfaltada fins a la presa de Sau. Aquest sí que era molt ple, sols sortiala punta del campanar negat dʼaiguadel poble de Sant Romà de Sau.Després de les fotografies de rigorbusquem un bar per fer un cafè ambllet i unes pastes per recuperar-nosde lʼesforç. A les dotze del migdiatornem avall, és un dir, ja que crecque tot el camí és un 50% de pujadai lʼaltre de baixada; a la vista i peremportar-se un bon record, el Far,Rupit, Collsacabra, les Guilleries; totsells, per poder gaudir de les sevaalçada majestuosa, crec que sʼhan deveure des de baix de tot, des del Ter.En passar per Susqueda, altra vega-da un caiac baixa mansament per lesseves aigües tranquil·les.La caiguda dʼun company per culpade les pedres va enterbolir una micala sortida, encara que després de lacaiguda va seguir pedalant encarauna hora i mitja més; quatre punts alCentre Mèdic del Masnou i un petitdolor en moure el braç, això i unespetites esgarrinxades en cames ibraços és el pitjor que ens ha passaten aquesta bonica sortida. Els quatre participants dʼaquesta sortidavan ser Jordi Salvatella, Juan JoséCalvo, Ramon Malagrida i Joan Sagré.

RUTA DELS TRES PANTANS(El Pasteral – Susqueda – Sau)Per Joan Sagré

Fotografia de l’embassament de Sau treta d’internet

23

RETALLS DE MÈXICJoan Pinyol (Capellades,1966) ha guanyat el XXIIPremi de Narrativa Vila dePuçol amb un recull deminirelats que molt encer-tadament ha titulatMicromèxis (1), ja que estracta dʼun recull de 61 nar-racions molt breus (la méscurta té 4 línies i la mésllarga en té 50), que elmateix autor, a la contrapor-tada, ha qualificat de retrats o reflexos de Mèxic, un país queha visitat en més dʼuna ocasió i del qual es declara un ena-morat. Lʼobra està estructurada en dos grans blocs. El primerel formen deu relats, alhora dividits en dos subapartats decinc cadascun, tots dedicats a visions del Mèxic, podríem dir-ne, històric, ja que tots es desenrotllen abans o durant la con-questa dʼHernán Cortés. El segon està dividit en cinc gransapartats, diversos dʼextensió i amb referències geogràfiquesmolt clares cadascun: “Al Nord”, “A Mèxic DF”, “A Oaxaca”,“A Chiapas” i “Al Yucatán”, els llocs on es desenrotllen lesaccions de la resta de relats. Els textos, com deixa molt clar lʼautor, tenen una gran influèn-cia de Pere Calders (Barcelona, 1912-1994), escriptor que vaviure molts anys exiliat a Mèxic i que va escriure nombrosesobres amb protagonistes dʼaquell país. El contingut de lʼobrade Joan Pinyol ens el dóna amb precisió la filla de Calders,Tessa Calders i Artís, al pròleg: “La mirada mexicana dePinyol mʼha resultat familiar; veu amb ulls europeus una rea-litat sorprenent, plena de contrastos, sovint inquietant i allu-nyada del nostre món, però que li inspira un profund respectei una sincera admiració.” (p. 11-12) Com sʼesdevé a bonapart de lʼobra del meu pare, hi podria haver afegit. PerquèJoan Pinyol deixa sentir la influència caldersiana en tots elstextos del volum. I la hi trobem sobretot en lʼespai geogràfictriat, però també en aspectes estilístics com el to irònic, gaire-bé humorístic, dʼuna bona colla de relats; i encara en els tipusde personatges, en les situacions que viuen (algunes gaire-bé surrealistes) i en alguns dels temes triats: la mort, les rela-cions interclassistes...Una obra ben escrita i ben editada (només caldria esporgar-la dʼalgun castellanisme com ara “sortejar” en el sentitdʼesquivar o com “copa” per capçada), que estem segurs queagradarà a aquells que disfruten amb les narracions breus,sobretot amb la microliteratura, de la qual Joan Pinyol és unbon coneixedor i conreador.

(1) Joan Pinyol: Micromèxics. Editorial: Brosquil. Col·lecció“Lletra Llarga”, 44. València, 2007. 133 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí Bertran

Carboni pur cristal·litzat Polsim de diamants. La primera setmana de mes (dies 3, 4, 5i 6) grans actors del país interpretaran una sèrie de monòlegsa la Biblioteca de Catalunya: Enric Majó, Mercè Lleixà, XusEstruch. En format de lectura dramatitzada i amb entradagratuïta, les sessions comencen a les 21.30. Una de les lec-tures versarà sobre la mort al camp de concentració polonèsdʼAuschwitz de lʼescriptora jueva Irène Némirovsky –a partirdʼun text del mallorquí Joan Guasp–, una altra sobre la FridaKahlo –text de Gloria Montero–, una altra dirigida per RicardSalvat portarà a escena Cruzando el puente del dramaturgcubà José Triana. Una darrera lectura estarà dirigida per laTeresa Devant. Consulteu ràpidament la web oficial de la pro-ductora, lʼAIET: www.aiet.catEl diamant ve definit com a carboni pur cristal·litzat. El jacimentprimari del diamant és una profunda bretxa, reblerta dʼuna rocaanomenada kimberlita. La part superficial de la kimberlita ésuna mica alterada i presenta una coloració groguenca; a mésprofunditat presenta una co-loració blavosa. Aquesta podriaser la imatge que té la dansa-teatre. Color, emoció, poquesparaules, exqui-sidesa. Hi ha tres varietats útils del diamant. Lavarietat gemma és la més perfecta i pura. Aquesta és la tipolo-gia de lʼespectacle de teatre poètic, visual, gestual, que arribaa la Sala Petita del Nacional (www.tnc.cat) el dijous 4 dʼoc-tubre de 2007. J’arrive, de la creadora escènica MartaCarrasco, és una reposició que permetrà tornar a degustaruna obra mestra. Fins al 21 dʼoctubre. Aprofiteu per portar-hiaquella gent que mai no ha volgut trepitjar un teatre. De lʼ11 al 14 dʼoctubre el Ballet National de Marseille, queencapçala el coreògraf Frédéric Flamand presenten La CitéRadieuse –la ciutat radiant– al Mercat de les Flors (c/ Lleida,59). Relacions entre el cos i la ciutat: en realitat, un diamantencara per polir. (a www.mercatflors.org hi teniu vídeos il·lus-tratius dels muntatges que arriben al Mercat aquesta tempora-da, o bé podeu consultar també www.ballet-de-marseille.com).Atents a la reobertura el divendres 12 de lʼantiga Sala Raval,tot tocant al Mercat de Sant Antoni. Amb una nova direccióartística, de l’Empar López, actriu i directora de la Mostra deTeatre de Barcelona, el Teatre del Raval (www.teatredel-raval.com), reformat íntegrament, promet una oferta teatral deltot atractívola. Enceten amb Les escorxadores, de la britànicanascuda el 1957 Sarah Daniels, amb direcció de la CarmePortacelli. Si fem memòria, anteriorment en Ramon Simó pre-sentà una versió dʼaquest text els anys noranta al Mercat deles Flors on, curiosament, intervenia Marta Millà, la MadameDiderot del muntatge El llibertí, que lʼoctubre continua encartellera al Teatre Poliorama.El 19 dʼoctubre i fins al 6 de gener un clàssic català, JosepMaria de Sagarra, pujarà als escenaris del Teatre Romea.Escrita el 1959, El senyor Perramon, dirigida per Joan AntonRechi, és una adaptació lliure de L’avare de Molière. Diners,diamants, ja se sap. Tothom vol el mateix.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Text: Rosa M. Isart Fotos: M. Josep R. Lucas

24

La Nit més reeixida de les que es fan i es desfanPer Esteve Pujol i Pons

La por que ens feia! No parlopas de la novena edició de la NitdʼHavaneres i Rom, no; parlo dela por que ens feia la pluja, queal matí havia caigut a bots i bar-rals pel nostre Baix Maresme.Un espurnet de res ens vatornar a encongir el cor encomençar la cantada; però, noi,es veu que, a sant Pere, liagraden les havaneres i va fersortir la lluna i no vam pas tenircap més ensurt.És una opinió personal, però nopas només meva: va ser la Nitmés reeixida de les que es fan ies desfan. Lʼaire de lescançons, la qualitat dels grupsparticipants, lʼentusiasme i, demanera molt especial, lʼactuaciódel Jaume Arnella, que va cons-tituir un colofó únic a una vetlla-da tan rodona.Per tal que en quedi constànciaen aquest butlletí cal fer constarque el pregó de presentació vaanar a càrrec dʼElias Barra-nechea, marí mercant i capitàdel Port del Masnou; i van pren-dre part en la cantada Els can-taires de can Malet, homes idones de la nostra vila, amb unesperit molt jove i amb unesganes que voldríem per a molt

jovent. El grup Borinquen,també del Masnou, que és lʼàni-ma immortal dʼaques-tes nits. IMar Brava, conjunt veterà iesplèndid, que venia deBarcelona. I aquell baix, rema-noi, i quin baix amb La barcavieja!Cremat a desdir per a tothom –iel que en va sobrar!– que dónaaquell regust al paladar queamara lʼesperit nostàlgicamentmariner dels masnovins.I després, Olla barrejada, queens arribava de la Secuita, de lacomarca del Tarragonès. I lasimpatia i profession-alitat del JaumeArnella (el programadeia de Santa Eulàliade Ronçana, però,un home inquiet comell, és de tot arreu)va cloure com mai elprograma de la Nit.No hi podien faltar Elmeu Avi i La Lola,que van cantar totsels grups i ens hivam afegir els quiomplíem la plaçadʼOcata, el marc mésencantador i har-mònic que hi ha a la

nostra vila. Els espetecs delcastell de focs van espantar lʼo-cellada ajocada als plàtans iens van curullar de festa a tots.Punt a favor: avançar lʼhoradʼinici a les nou.Petit punt en contra: el colordels títols de les cançons en elprograma de mà: no hi haviamanera de llegir a lʼavançada elque cantarien.Enhorabona als organitzadors,però una enhorabona de lesgrosses. La número deu, la del2008, deurà ser de les dʼantolo-gia, oi?

LA TEVA DISFRESSA PER AL“HALLOWEEN”, LA TENIM A:

LA JOGUINERIA DEL MASNOUFontanills, 25 · 93 540 52 43

Disfresses i complements per a petits i grans

Fotografies de Xavi Cardona

OCTUBREDia12, Mare de Déu del Pilar,Dia 15, Santa Teresa de Jesús. Dia 1 de novembre, Tots Sants

Flors i plantes

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Informació: info@florsjoan.com

JOAN Navarra, 100 el Masnou93 555 79 34 info@florsjoan.com

Taller de PuntairesFem puntes i ens ho passem bé.

Si vols saber com ho fem, vine a veure’ns.Hi som el dimarts, el dimecres i el dijous

de 5 a 7 de la tarda.

Regala artesania!En venem o t’ho fem per encàrrec i personalitzat.

Sant Antoni, 24, al darrere de la botiga. Tel. 669 84 23 74 · Ma. RosaEl Masnou

Ser puntaire és fermàgia

Mocadors, punts de llibre, ventalls per a núvies, puntes pera jocs de taula, de llit o tovalloles.

Joan XXIII, 66 · El Masnou93 555 01 35

26

El llevantol que vam trobar en sortirde Barcelona va fer-se tramuntana alCap de Creus i esdevingué fort mes-tral molt abans dʼarribar al Golf deLleó. Per evitar embarcar els cops demar que inundaven la coberta, pro-ducte dʼuna maror confusa, el capitàde màquines, que ja havia fet tancarels ulls de bou, va condemnar tambéles portes de baixada a calderes. Latemperatura va pujar tant que es feiainsuportable la permanència dinsdʼaquell infern.Els manguerots, els únics que podienassuaujar la temperatura dins de lasala, eren del tot insuficients i elshomes de guàrdia cercaven elmoment entre paletades per col·locar-se de cara a lʼescàs i mesquí correntdʼaire que fluïa de lʼexterior i minvavala penúria que patien amb resignació,donades les adverses circumstànciesmeteorològiques.Lʼangoixa, aquella opressió al pit, elperdre lʼalè, va esdevenir tot seguit unrespir fatigós a causa de la xafogorirrespirable dʼallà dins i vaig caure enun sopor fronterer a la inconsciència.Sí, sí, també estava marejat com unporc! No em fa pas vergonya de dir-tʼho. Així vaig romandre-hi moltes

Sempre, quan sóc al davant dʼun fullen blanc i envoltat dels estris quesuposo que faré servir perquè mʼa-judin a emplenar-lo de forma correc-ta, sorgeix el dubte de si sabré trame-tre el que vull dir, de manera conve-nient sense que ningú es puguiagreujar, sigui un lector o bé un fami-liar del comentat, per la forma o el sig-nificat de les paraules emprades.Res més lluny dels meus desitjos quealgú es pugui donar per ofès, quan auna persona determinada em refe-reixo, ja sia amb noms i cognoms obé amb lʼacostumat motiu, tradicional-ment per tots conegut en la nostravila: en daixonses i en dallonses.Lʼanècdota recau avui sobre una per-sona gairebé de tots vostès conegu-da. (Els dʼaquell temps).Pel que a mi pertoca, es tractava dʼunveí, dʼun amic i col·lega, ja que ple-gats vam fer alguns “remendos” (en elcatalà popular de llavors, petitesobres de consolidació o reforma quefeien els paletes, en què ell era lʼem-presari i el paleta, i jo lʼarquitecte i elmanobre).També tot sovint anàvem plegats apescar amb la barca del meu pare; ellde remitger i jo, encara que més jove,de patró.Sempre va haver-hi una excel·lententesa entre nosaltres, tot i que la“vox populi” el titllava dʼescassa man-suetud i excessiva irascibilitat.Una barca és una mica com un con-fessionari, encara que a bord no esperdonin les faltes comeses. La soli-tud entre dues persones incita a lacomunicació, a sincerar-se i a espla-iar-se amb el company, sia per fer-lapetar o bé per ajudar a passar lʼes-tona i trencar la monotonia.I va ser així com va arribar a lesmeves orelles el que tot seguit usrelataré:Tal com diuen els notaris “davantmeu” el senyor Joan Bertran, en“Pela”, o més afectuosament conegutper en “Pesseta”, ja que així lʼenutja-

va menys el tractament. Ell, les mansals rems bogant amb palades curtes iamb cura de no fer-les sorolloses,pescàvem els sipions a la femella. Elnostre vedat era de la riera dʼAlellafins al torrent de lʼHoguera; entre elsLaboratoris i a Can Merderotes, persituar-ho més geogràficament.Lʼamic Joanet, sempre vaig anome-nar-lo així, començà el seu relat dient:Llavors en terra les coses no anavengaire bé i mancava la feina; aixídoncs, vaig decidir provar sort a lamar i anar-meʼn a navegar. Un parentmeu va oferir embarcar-me defogoner en un petit mercant, en elqual ell tenia interessos.Pocs podrien dir què és pitjor: si tre-ballar de miner en una mina de carbóo palejar aquest a dins de la sala decalderes dʼun barquet de cabotatge;davant de la boca dʼun forn que vo-mita brases i escup guspires darreredʼuna flama que enlluerna els ulls icrema el rostre, mentre es trepitja unterra brusent de planxa de ferro encontinu moviment i que fa que elmànec de la pala, que les mans jacansades aguanten i sostenen, nosigui el millor punt de suport per aju-dar a mantenir lʼequilibri.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

DE FOGONER A CARBONER

27

Sofà llit Amb angle cúbic i clàssic

i cofre contenidor

hores. Vaig arribar a pensar que,dʼaquella, no meʼn sortiria pas i queamb molta sort mʼenterrarien aOdessa, el nostre port de destinació.Llavors, el més veterà dels com-panys, després de sacsejar-me finsque va constatar que estava benconscient, va dir-me:Mira, Bertran, entre tots estem fent lateva feina i això no pot pas seguir així.He sentit dir que et fotran un cop depala al cap i et tiraran a dins del fogó.Diran que has caigut a lʼaigua i pensaque el dia que netegin la graella illencin les cendres no es trobaran niles dents dʼaquell noi del Masnou. Nose sabrà res més de tu. Espavila!

Eixoriveix-te! No tʼadormis! Ara etportarem un remei que pot anar béper al teu mal.Poc temps després comparegué ambel seu germà. Aquest va alçar-me elcap, va tancar-me les narius i, estirantavall la barbeta amb lʼaltra mà, féuque obrís la boca ben badada. Lʼaltreva buidar-hi el contingut dʼun pot dellauna que portava, ben igual que hofan amb les oques per engreixar-les.Jo no volia pas engolir res de res,però no em va quedar cap més remeique fer-ho per poder seguir respirant.Miracle: Poc després de prendre-ho,estava guarit. Pots ben creure-ho!El que no sé encara és si va curar-me

el terror, lʼangoixa dʼanar a parar dinsel forn, tal com van amenaçar-meʼn, oem va guarir el contingut del pot dellauna. Més tard vaig saber que erendos rovells dʼou remenats amb viranci.

Nota de lʼautor:Ben pensat, podria ser que durant elviatge de tornada, ell agafés afició alcarbó, ja que va establir-se a lʼano-menada baixada de “Ca lʼEstudiant”,just al costat del col·legi de laSagrada Família, i hi obrí una car-boneria, que va regentar una piladʼanys.

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Treballem per a la integració; fes-te’n soci. 15€ a l’any

93 555 73 68 • 607 220 201

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FÍSICS DEL MASNOU

Fontanills, 59Tel 93 555 32 32

El MasnouMasnou Centre · Tel 93 540 03 52

Fruites i Verdures

SERVEI A DOMICILI

FRUITES I VERDURES

Fruites de tardor; tota una festa!!

Mestres Villà, 101 Tel 93 555 16 64El Masnou

Mestres Villà, 115 93 540 34 74El Masnou

Tenim tots els ingredientsque necessiteu per fer els

vostres panellets i receptesde tardor.

Can MaiTanquis

XARCUTERIA · VINS · CAVES · QUEVIURES

La teva castanyada, la tenim a la botiga.

Sant Felip, 13 · 93 555 62 75El Masnou

FRUITES I VERDURES PRIMERA QUALITAT

GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA

Vins, caves i licorsGran selecció de vins

Vins al detall

Àngel Guimerà, 12-baixos T. 93 540 29 53

El Masnou

Bolets, castanyes, moniatos,carabasses, codonys, nous

29

Col·leccionisme

Conferència-Projecció

Exposicionsinforma

Del 29/9 al 19/10“PEL CEL I PEL MAR” Fotografies de Joan Muray

Del 20/10 al 9/11X MOSTRA DʼETIQUETES DE VINS I LICORS. Tema: “LaMedicina” Col·lecció Antoni Mestre

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA(cada segon dimecres de mes)Dimecres 10 dʼoctubre, de 7 a 9 del vespre.Dimecres 14 de novembre, de 7 a 9 del vespre

PLA

QUES

CAVA

Dissabte 20 d’octubre a les 6 de la tarda.“AMB BICICLETA PER LA GRAN ALBÀNIA”Conferència i projecció a càrrec de Xavi Tarafa

Diumenge 11 de novembre a les 6 de la tardaD’ON DIUS QUE VÉNS? LITUÀNIA. Conferència-projec-ció a càrrec de lʼAssociació Catalano-lituana.Organitza: Assemblea LʼATZAVARA, amb la col·laboracióde GENT DEL MASNOU

Dissabte 10 de novembre a les 7 de la tardaConferència i mostra gastronòmica:

“PARLEM DE BOLETS” Els bolets i les seves propietats alimentàries.

Organitza: Amics i Antics Escoltes del Masnou, amb lacol·laboració de Gent del Masnou.

Dissabte 17 de novembre a les 6 de la tardaConferència:

“COMUNICACIONS MÒBILS ENTRE VEHICLES”Millorant la seguretat dels cotxes del futur

Ponent: Marc Torrent, enginyer de telecomunicacionsOrganitza: “Amics de la Ciència dʼAlella”, amb la col·lab-

oració de Gent del Masnou.

NOVEMBRE

JOCS DE TAULAVols aprendre a jugar al dòmino i/o a la canastra?

Farem grups dʼiniciació i dʼentesos - Joc individual Joc per parelles - Organitzarem campionats

i sobretot, ens divertirem!Dimarts i/o dijous entre 6 i 9 vespre, els mesos de

novembre i desembrePreu: 3 € socis i 5 € no socis. Places limitades

Inscripcions: A partir de lʼ1 dʼoctubre, tardes de 6 a 9.Gent del Masnou Dr. Agell,9 Telf. 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa de Gent del Masnou

SETMANA DE LA CIÈNCIA

2007

19 d’octubre Concert d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs a Ca n’Humet.

20 d’octubre A l’Altell de les bruixes.

Cercavila, Berenar popular. Animació infantil. Jocs tradicionals. Taller desardanes. Demostració de ball de bastons. Botifarrada popular.Lectura del manifest. Música tradicional.

Organitza: Xalupa Associació Cultural

Col•laboren: Ajuntament, Diables, Gegantrs, Gent d M, i C. Sardanista del Masnou.

Correllengua 2007

30

HORITZONTALS:1- No està al Masnou, peròha apagat la set de moltsmasnovins (quatre parau-les).2- Engegueu lʼàvia a pas-turar. Pròximament se situ-aran en situació de proxi-mitat.3- Uneix un conjunt depunts equidistant dʼun puntdeterminat amb aquestdarrer. Va baixar de lʼhortper entrar al sector immo-biliari. Permet desar lʼes-perit a la butxaca de lʼin-fern.4- Cultura precolombinaque no va sobreviure niuna mica. Utilitzi dʼunamanera més breu. Accionspròpies dels joves.5- No sap allò que li pertoca saber. Von Bismarck, el cancellerde ferro, per als seus amics. La incògnita per antonomàsia. Artllatina.6- Allò que lʼEloi té dʼheroi. Acompanyen proverbialment lesflors en els moments ideals. Mascle dʼuna productora de foie.Cercle de disjunció.7- Gràcies a ella la gossa ja no serà petita. Relatius al pavellóo a lʼinterior del pavelló. Aire que pot provocar passos dʼoca.8- Sʼanteposa a libitum, hoc, hominem, infinitum... Abrigaramorosament algú, especialment amb la roba del llit. Es com-porti com una lloca.9- Versió catalana dʼun mític personatge dʼen Berlanga. InicialdʼEuskadi. Transport de troncs. Es contraposa al mal en unaltre sentit.10- Lloc per munyir ovelles, on no volen anar els qui no volenfracassar. Confusió que no patiríem si enrotlléssim bé el fil deles coses.11- Música algeriana que va romandre sota el control deBerlusconi. Abans o després, va a lʼinrevés de la gallina. Arestaque podria ser egípcia. La fi dʼun problema evitable.12- Allò que passa actualment a tothom que no té la inde-pendència. A lʼinrevés, passejat en expressió infantívola.Campió.13- Ja fa temps que no té un encaix perfecte amb lʼÀfrica.Degusten i proven.14- A la manera aquesta resulta abundant, ni que vingui a con-tracorrent. Sorollosa competència de Thor. Permet admirar-sea lʼinrevés prescindint del penis.15-Als passatgers no els fa gràcia que lʼanunciïn en ple vol. Elsmés resolutius ho fan immediatament després dʼarribar.

VERTICALS:1- La metzinosa AmanitaPhalloides en idioma nos-trat (dues paraules). Limitalʼanella per ambdues ban-des.2- És capaç de donar gustindistintament al cantantde rock-and-roll, al polític oa lʼorella del torero. NobiNobita podia comptarsempre amb les solucionsque sortien de la sevabutxaca.3- No és lʼactivitat de capocell, sinó una implantacióen embriologia. Sʼenténque trec panxa (sense lʼau-toritat del diccionari).4- Arbust que porta teïna.La còpula més simple. Talcom va remarcar en

Tísner, aixeca la bandera en senyal de llibertat. Sʼha bronzejatfent la vertical.5- Porta i no té frontisses. Vocal que fa vudú. Final poc virtuósdʼuna sentència de Cèsar. Es diu dʼuna certa esquerra a laqual no manca iniciativa.6- Lletra que en matemàtiques simbolitza “pertany a un con-junt”. Desvagada i de panxa enlaire. Talent natural, facilitat.Lletra que en matemàtiques simbolitza “contingut en un altreconjunt”. Limita el lòbul.7- Cabdill, comandant. Vocal que té febre. Pseudònim deJacques Tatischeff, ben conegut gràcies al seu oncle.8- Famosíssim parent dʼOrtega Monasterio. Terenci Laporta. Elnom escurçat de la Francesca. Era diví i ningú no li feia ombra.9- Principi del neoclassicisme. Objecte intencional de lʼaccióintel·lectiva en la fenomenologia; vaja, gairebé un poema! Eljoc en té quatre com aquest, però Suïssa en té més.10- Antiga indumentària que li hauria tapat la gepa a un gepe-rut. Senyora o senyoreta que senyorejava per Al-Àndalus. Ésimprescindible doblar-la en una mòmia.11- Ajunta les parts i en fa un tot. Es reconeix el seu so quanper la carretera passa un carro carregat de rocs. Fricciódamunt dʼun objecte per desgastar-lo i rebaixar-lo.12- Juga amb el gat eternament i perillosament. Del pròsper ihegemònic ponent geogràfic.13- Permet canviar del blanc al negre sense brusquedats.Nombre de Neper. És un cap verd i encara el perd!14- Torna a caure en direcció zenital. Lloc poblat dʼarbresfruiters tan corrent a les comarques de Tarragona que aug-menta la possibilitat de sortir firats de Riudoms.15- Que no es poden atènyer, com els objectius dʼun polítichonest. Lʼúnica lletra que es pot trencar.

M o t s e n c r e u a t sPer Xavi Cardona Núm 22. Solucions a la pàgina 3

SALA AUTOMOCIÓ

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DEL’AUTOMÒBIL

• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

P. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · 609 83 55 22 • TeiàPort esportiu el Masnou, local 77 93 540 72 40 • El Masnouw w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

Perruqueria

CrisAnd

Lluís Millet, 119 • Tel 93 555 38 48 • El Masnou

Horari: Dilluns tancat

De dimarts a dijous: de 9.30 a 13.30 i de 15.30 a 19.30 Divendres: de 9.30 a 19.30 (no tanquem al migdia)

Dissabtes: de 9 a 14

Portes i automatismesEnric, sl

Al port esportiu del Masnou93 540 72 40

C/ Sant Felip(Pas del Port, 5)

SERVEIS DE NETEJA

I DE MISSATGERS

93 555 76 61609 72 65 16

Gestió immobiliària i tramitació d’hipoteques

Sant Felip, 115Tel 93 555 03 07

El Masnouacademiaperello@terra.es

ESO · BATXILLERATUNIVERSITAT

El centre d’estudis de preparació i repàs de mésalt rendiment al Maresme

Sant Felip, 37. Tel. 93 540 61 50Fax 93 540 61 98

El Masnou

Visiteu la nostra pàgina electrònica

www.g-dos.com

NATDIVISION

BO

UT

IQU

E

Sant Felip, 3408320 el Masnou (Bcn)

Tel 93 555 2506Fax 93 540 2005

www.yuppi1974.com

Pe

rr

uq

ue

ri

a

ho

me

Tom

às

Viv

es,

16

el

Ma

snou

9 3 5 4 0 0 7 4 9De dimar ts a divendres

de 10 a 13 i de 15,30 a 20dissabte de 9 a14

Hores convingudes

Can MaiTanquis

XARCUTERIA

VINS

CAVES

QUEVIURES

Sant Felip, 13 · 93 555 62 75El Masnou

s e c t o r c o m e r c i a l

CarrerSant Felip