Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 259, novembre del 2008

�����������

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou

LIQIDACIÓ TOTALAprofiteu els descomptes

25 i 30%C/ Barcelona, 9 · 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

ES TRASPASSA LA BOTIGARAÓ AL 93 555 17 61

Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

Pintor Domènech Farré, 13-15 · Tel. 93 462 80 00 · 08320 El Masnouwww.dogi.com

TALLERS MASNOU1923-2008

85ANYS

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: L’Estelada a 100 cims del món

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................ 5RASCA I PICA per Ramon Serra i Roca.......................................................... 9EL TEATRE DEL CANVI per Joan Camps....................................................... 10CRISI per Joan Maresma Duran....................................................................... 11CRÒNIQUES

Homenatge al President Companys per J. Muray ....................................... 12Les cent cares de Joan Comellas per Joaquim Masoliver........................... 13Coral Xabec Esteve Pujol i Pons.................................................................. 14La Plaça del Diamant. Gat teatre Esteve Pujol i Pons................................. 15

HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................ 16UN VAIXELL ATRAPAT EN EL TEMPS per J. Condeminas ................................ 19PEL NORD DE MONGÒLIA AMB BICICLETA (II) per Xavier Tarafa.............. 20GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ............................... 22ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma ................................................. 23GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 25PETIT DICCIONARI de Joan Comellas .......................................................... 26TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas .......................................... 27ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 27AGRUPACIÓ SARDANISTA ........................ ....................................................... 30

Al matí del diumenge dia 30 d’aquest mes de novembre celebrarem la que serà la dese-na Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava organitzada per la nostra associació.Com ja és tradicional, la Trobada tindrà lloc –si el temps no ho espatlla– al carrer de PereGrau, en el tram comprès entre els carrers Capitans Comellas i Pintors Villà.Tal vegada us preguntareu quina màgia o atractiu especial tenen les plaques de cava,aquestes peces menudes, generalment de llauna, que coronen les ampolles de cava oxampany, per haver-se guanyat un espai tan important dins el món de les múltiples varie-tats del col·leccionisme?Generalment, les col·leccions formen part d’un petit univers personal en el qual elcol·leccionista, a nivell individual, treballa en la quietud i aïllament de casa seva, ordenant,classificant i contemplant amb goig les petites o importants troballes acumulades al llargdel temps, tant més apreciades com més gran ha estat l’esforç o dificultat d’aconseguir-les, siguin segells, monedes, goigs, sobres de sucre, dècims, clauers, pins, punts de llibre,cromos i un inacabable etcètera de varietats.En el cas de les plaques de cava, però, creiem que la puixança i augment constant delnombre d’afeccionats de totes les edats i condició social rau, a part del valor intrínsec detot objecte col·leccionable, en el valor afegit de les Trobades d’Intercanvi, aquesta menad’aplecs de col·leccionistes que, setmanalment, tenen lloc per molts racons de Catalunya,bo i mobilitzant milers d’afeccionats, oferint-los l’oportunitat de descobrir o retrobar indretsde la nostra geografia, visitar caves i conèixer-ne els secrets del procés d’elaboració,adquirir productes del país, establir amistats i complicitat entre els placomusofílics (aquestés el curiós nom tècnic amb què són coneguts els col·leccionistes de plaques de cava) i,sobretot, capturar noves peces per a la col·lecció.És pràctica habitual que a les trobades es presenti alguna placa nova creada expressa-ment per a l’ocasió. En el cas nostre, d’ençà de l’any 2000, hem anat presentant plaquesnoves amb reproduccions de la silueta de vaixells de la marina de vela del Masnou del1800, que han estat molt ben rebudes per l’entorn col·leccionista.Per a l’edició d’enguany seguirem amb la sèrie de vaixells del 1800 amb la reproducciód’una goleta i, com a primícia i en edició especial limitada, presentarem una nova placade plata amb el logo de Gent del Masnou, conmemorativa del desè aniversari, que seràla que vindrà embotellada amb l’ampolla de la Trobada.No cal dir que, a part de l’interès que aquestes plaques tindran per a tots elscol·leccionistes en general, els socis i simpatitzants de Gent del Masnou també tindrem unbon motiu per adquirir aquesta ampolla amb la placa de plata, amb el logo de l’entitat, perpoder lluir-la a la vitrina de casa o per destapar-la en alguna ocasió que s’ho valgui.Esperem que el temps ens sigui propici; que, com ja és habitual, ens hi acompanyi unabona quantitat de col·leccionistes i que els socis i amics de la casa vingueu a ambientar laTrobada, la del desè aniversari. Ho celebrarem amb un tastet de cava i galetes de “barco”amb què l’organització obsequiarà tots els compradors de l’ampolla.

El PresidentAgraïments: Ajuntament del Masnou, associació Amics del Carrer Pere Grau, associacions decol·leccionistes C.P.C i A.C.P.Bagà, Caixa Penedès, Can Colomé, Can Mai Tanquis, Can Rac, CavesLincon, Celler del Mar, Condis Pere Grau, Hite, S.A., La Clau, Pa Banqué, Novetats Pradell, PastisseriaMiquel, Taller de Publicitat, Rosaba, S.L. i Xapes.net

�����������

Editorial DESÈ ANIVERSARI DE LA TROBADA DE PLAQUES DE CAVA

3

EL NOSTRE NÚMERO DE

LA RIFA DE NADAL

73699EL TROBAREU ALS

COMERÇOS DEL MASNOU

I AL LOCAL SOCIAL

Trobadade Plaquesde Cava

del Masnou 08

Trobadade Plaquesde Cava

del Masnou 08X

Diumenge, 30 de novembre, al carrer de Pere Grau de 10 a 14

informació pàg. 8

Sant Miquel, 15Tel. 93 555 64 24

Sant Miquel, 3393 555 80 31 · El Masnou

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola i oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitatsBelles arts

Esmorzars • Dinars Copes

BAR REST

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscalLaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliàriai de trànsit

XARCUTERIA

Sant Miquel, 5Tel. 93 555 04 00

PAULAb o u t i q u e

Sant Miquel, 6.Tel. 93 555 15 38

CENTRE VETERINARI ELMASNOUUrgències

93 555 73 52

Horari de dilluns a dissabtede 10 a 1 i de 2/4 de 5 a les 8

Sant Miquel, 9 El MasnouTel 93 555 73 52

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS ICOMERCIANTS DEL CARRER

SANT MIQUEL

Ceigrup

93 555 69 03

i m m o b i l i a r i e s

www.meslloc.com

Finques

Meslloc

Moda tardorhivern

✦

25% dte. del 24 de nov. al 5 de des.

21è ANIVERSARI

Sant Miquel, 24 · El Masnou93 555 69 92

Joaquim

A r t e s a n s d e s d e1 9 4 8

L’Associació desitja a tots els seus clients i amicsque la sort ens sigui favorable , que tinguem unes

bones Festes de Nadal i un feliç Any 2009

12anysEl nostre projecte és millorar

41549

R OC A

EL MASNOUSt. Miquel, 25 · 93 540 88 02

Mercat municipal, pda 41 · 93 540 10 61BADALONA

Mercat La Salut, pda. 48 · 93 388 16 87

Fontanills, 3 · 93 540 37 18De dill. a diss. de 10 a 13,30

i de 17 a 20. El dijous matí tancat

CiclesVidal

Venda · Reparació · LloguerLi propocionem qualsevol marca de

bicicleta o accessoriPassem a recollir la seva bicicleta a

domicili per reparar

E l nostre núm. de Nadal

P E R R U Q U E R I A IE S T È T I C A

E s t i lDONAHOME

93 555 21 96Fontanills, 11

El Masnou

Per aquest motiu agraeixotots els comentaris que fanels lectors sobre les nostresactuacions, tant si són crí-tiques com si són favo-rables, perquè ens ajudena reflexionar i veure lescoses des de diverses pers-pectives. Ara bé, el que emsorprèn i em desconcertaés la desqualificació que,de forma reiterada, rep lanostra formació política perpart d’alguns dels seuscol·laboradors habituals i,fins i tot, des d’alguna deles seves vocalies, com enel darrer número la d’AccióCívica.Serveixi, doncs, aquestacarta, per agrair a tots elsveïns i veïnes del Masnoula seva participació i, almateix temps, mostrar elnostre rebuig a les desqua-lificacions gratuïtes querebem per part de la redac-ció de la revista.

Frederic OliverPresident ERC del Masnou

-----------------------------------------

DESPULLAR UN SANTPER VESTIR-NE UN

ALTRELa versió breu és moltcurta: el dilluns 13 d’octubreal matí, en arribar amb bici-cleta a la seu del Casal dela Gent Gran de Can Malet,una comissió de membresde l’Associació de Veïns delCarrer Pere Grau capitane-jats pel popular Isidre isecundats per l’ErnestHumet, el fill d’aquell bonl’alcalde predemocràtic,sortien joiosos de la seu delCasal de la Gent Gran deCan Malet en haver-noscomunicat que per ordre del’alcaldia a partir del més denovembre i tot el desembreokuparien el pati per mun-tar-hi el seu PessebreVivent i, per tant, hauríemde renunciar a qualsevol deles activitats durant els

mesos de novembre idesembre d’enguany. El pati de la Gent Gran deCan Malet és l’únic espaiassolellat de què disposa elCasal i el mateix alcalde hipassa quotidianament i éstestimoni que no hi ha diaque no s’hi faci alguna acti-vitat, ja que, a més d’haver-hi la pista de petanca, és ellloc on ens esplaiem fent laxerrada, celebrant les fre-qüents onomàstiques, algu-nes malauradament pòstu-mes, o organitzant elspopulars esmorzars de patorrat fregat amb all i sucatamb oli, costums austersque tenim ben guanyats ials quals tothom que hipassa és convidat. Un detall important: elsmembres capdavanters dela comitiva d’aquesta ocu-pació forçosa, l’Isidre il’Ernest, sabien mol bé elmal que ens venien a fer,perquè exactament el dia 3de novembre del 2006,quan, per la greu malaltiaque afectava Claudi Bravo ia petició personal d’ell jom’havia fet càrrec de la pre-sidència en funcions delCasal, van acudir acompa-nyats del regidor JoaquimFàbregas per proposarl’apropiació del pati, l’únicespai a l’aire lliure de quèdisposem a Can Malet. Vaser una reunió prou entene-dora, ja que només caliasentit comú per entendreels arguments que perso-nalment els vaig exposarjuntament amb una vintenade socis que van volerrecolzar-me. Ho van enten-dre tan bé que van renun-ciar-hi amigablement i vandecidir voluntàriamentacceptar un altre espai quel’Ajuntament els va cedir isubvencionar. D’aquí veque avui encara no entencla satisfacció i eufòria victo-

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

RESPOSTA A VEÏNS “NOIDENTIFICATS”

Sí és la meva intencióentrar en un “debat” que,amb fi o sense, és per a mi,per als meus fills i també,crec, per al meu poble, moltinteressant.En la meva extensa cartaparlo clarament deTOLERÀNCIA, que per ami és tan o més importantque el RESPECTE.En tot cas no existeix unasense l’altre. Estic d’acordamb “vostès?” –10, 100,1000, no sé qui ni quantssubscriuen l’escrit– tot fun-ciona si hi ha respecte itolerància, però en tots dossentits. Les coses es podenfer millor, d’acord: però totspodem també aguantar,tolerar, pel bé dels nostresjoves, cinc, sis, set o deunits l’any de dormir menys.Els permisos de les diver-ses activitats que es fan alpoble, efectivament elsdóna l’Ajuntament, nonomés a la platja sinóarreu, a les entitats de tottipus degudament legalit-zades: La Petanca, Ple deRiure, Can Malet, Hava-neres, Sardanes, ADAM,Escoltes, Can Mandri,Associacions de veïns... itambé a Fascurt i Ana-crusa. L’Ajuntament noexisteix per prohibir sinóper facilitar l’associacio-nisme i les expressions cul-turals, ens agradin més omenys.

Per finalitzar, una puntualit-zació: les meves cartes vansignades i per tant vostèspoden, a la guia telefònica oa la guia del Masnou, trobarla meva adreça i el meutelèfon, JO NO!Per altra banda estic con-vençut que la majoria delsveïns del Camí Ral, delscarrers interiors de Can’Humet... són més propersa les meves opinions que ales “seves?”.

Adolf Bouis Gutiérrezi tots aquells que n’estem finsal capdamunt de la gent anòni-ma, avorrida i intolerant a quino agrada El Masnou Viu.----------------------------------------

POTSER JA N’HI HAPROU

Com a lector habituald’aquest butlletí, en tantque soci de l’entitat i mas-noví, m’interessa saber quèpensen els meus conciuta-dans de moltes de lescoses que passen a la nos-tra vila, tot llegint les dife-rents seccions i articles delsseus col·laboradors habi-tuals.És evident que en la mevacondició de presidentd’Esquerra Republicana deCatalunya del Masnou,també em serveix perconèixer de primera mà lesopinions de la gent sobreqüestions polítiques o refe-rents a decisions i/oaccions preses des del’ajuntament del qual for-mem part des de l’oposició.

Segueix a la pàg. 75

Novembre 2008Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Desembre 08

TotSants

ConstitucióEspanyola

Immaculada Concepció

123456789

10111213141516171819202122232425262728

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

DominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraViayna RieraAymarOcataDominguez

Viayna Viayna

DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasFàbregasRieraOcataAymarFàbregasViayna OcataOcataViayna RieraFàbregasViayna Dominguez

dissabtediumenge

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

2930

123456789

10111213141516171819

Segueix a la pàg. 8

Ve de la pàg. 5

riosa que reflectien els seusrostres quan vaig saludar-los cordialment. Jo no hosabia, però ells sí quesabien molt bé que havienestat cooperadors necessa-ris de la mala nova que, ennom del Consistori, acaba-ven de notificar.Ja sabem el que passa enun conflicte d’aquestamena, els rumors vaninflant el globus d’uns ialtres i fan molt difícill’anàlisi objectiva de la reali-tat. Però a mi em constaque aquest intentd’usurpació que avui, enescriure aquesta carta,encara no s’ha tirat enrere,ha estat deliberat entreAjuntament i Associació deVeïns del Carrer de PereGrau d’esquena a la JuntaDirectiva de l’Associació dela gent Gran de Can Malet i,un cop promès verbalmentl’espai per al Pessebre, hiha hagut la intencionalitatd’imposar-ho com un fetconsumat. També em cons-ta que l’actual regidorXavier Serra, executiu polí-tic del pressupost dedicat ala Gent Gran i representantd’un partit que tracta ambmà de cotó fluix els okupes,en el nostre cas ha volgutassumir l’autoritat i amb màde ferro ha recolzat aquestdesnonament forçat totdient que el Consistori no téper què consultar la partafectada, que, en aquestcas, som els avis i àviesassociats a Can Malet. Sembla ser que no es voltenir en consideració el dretadquirit de quasi trentaanys des de la cessió delCasal de Can Malet a la

gent gran del Masnou. Veusdel Consistori llancen elmissatge que el pati no vaser part de la cessió feta pelprimer Ajuntament demo-cràtic, en el sentit que és unlloc de pas, però hi ha dosarguments que són incon-testables contra tan minsesjustificacions: el primer ésque les activitats de la gentgran al pati de Can Malet noafecten la lliure circulació iestada de vianants, joves ipetits, aliens a l’associació,quan el Pessebre que voleninstal·lar-hi significaria unimpediment de l’ús públicdel pati. El segon és méscontundent que una acta denotari, ja que el primerAjuntament democràtic delMasnou va voler comme-morar la donació irrefutableposant la fastuosa ceràmicaque presideix la porta delpati. Amb l’escut antic delMasnou, és pot llegirCASAL DE LA GENTGRAN DE CAN MALET.Malament si entre associa-cions cíviques practiquemtan barroeres accions,malament quan aquestesmales accions són secun-dades amb determinació deser imposades perl’autoritat competent ambtics tan antidemocràtics.

Joan Camps i OrtizExpresident del Casal de

la Gent Gran de Can Malet2006-2008

-----------------------------------------

DENÚNCIA A LA V FIRADE DIBUIX I PINTURA

El passat 27 de setembrees va celebrar la V Fira deDibuix, Pintura i Fotografia;però, a pesar de l’esforçd’uns quants, segueix

sense canviar res. Em pre-gunto si la Regidoria deCultura té interès que fun-cioni aquesta Fira o li ésindiferent.La difusió ha estat minsa.En aquesta ocasió sen’han posat tres pancar-tes, ”novetat”!; però quinade totes tres ha estat posa-da en pitjor lloc? I els car-tells que es van fer, oneren? Vaig prendre’m lamolèstia de passejar-mepel poble i no els vaig veureenlloc fins al mateix dia 27 ala Fira.És una llàstima que l’equipde govern destini unsdiners, que paguem tots,per dur a terme accionsd’aquesta índole per a enri-quiment de la cultura i des-prés no serveixin per a res.Realment saben gestionarels nostres recursos?En la pàgina web del’Ajuntament es diu que vanpassar-hi més de dos-cents masnovins; sap elgrup de govern el nombred’habitants que té el nostrepoble? Aquests dos-centsmasnovins no en represen-ten ni l’1%, que, repartitsentre les deu hores que vadurar la fira, es pot dir quevan passar-hi vint personesper hora; unes xifres irrisò-ries que haurien de fer pen-sar a més d’un.Realment interessa al’equip de govern segonsquins actes referents a lacultura? Em pregunto,saben el que vol dir laparaula cultura? És moltampli. però n’exposaré unadefinició:La cultura és el conjunt detotes les formes i expres-sions d’una societat. Com atal, inclou costums, pràcti-ques, codis, normes i reglesde la manera de ser, , reli-gió, , normes de comporta-ment i sistemes de . Des

d’un altre punt de vista, espot dir que la cultura és totala informació i habilitats queté l’ésser humà. El concep-te de cultura és fonamentalper a las disciplines ques’encarreguen de l’estudide la societat, en especialper a l’antropologia i la .Situacions com aquesta noestimulen a la participació,atès que no és la primeravegada que es dóna aques-ta situació. No ésd’estranyar que així pintorsdel poble i de fora no vulgu-in venir a participar-hi.No obstant això, des d’aquívull agrair l’esforç fet pelssenyors Carles De La Torrei Pepe Jiménez per no per-dre la il·lusió i, a l’igual queells, tenim l’esperança quela Fira d’Art algun dia siguiuna realitat com cal en elnostre poble.

J.A.Z. ----------------------------------------

AL REGIDOR D’ESPORTSVull cridar la seva atenciósobre uns temes que jacomencen a ser preocu-pants, a la vegada quemolestos. Desconec la sevaexperiència en gestióesportiva; però, pel que hevist fins ara, no em convidaa pensar-hi en positiu nimolt menys en optimista.Tenint present l’antiguitatdel pavelló poliesportiu, al’estiu, amb la calor que hafet el setembre passat,l’absència de ventilació feial’ambient irrespirable i sufo-cant per als pares, asse-guts d’observadors, peròescandalós per als nensque practiquen esport.S’observen unes oberturesfetes al formigó, entenentque per ventilar, tapadessigui estiu o hivern, i al’hivern ens pelem de fred.Sense comentarisl’experiència de veure com

7

8

tava. Si alguna cosa li feiamal ningú se n’adonava.Era amant de la natura, lesflors, les coses maques. Liencantava aquest mar tannostre quan se’n delia i s’hibanyava, i el sol i la platja iuna cançó i un capvespre ala Costa Brava. I volia laterra, la terra catalana, elsseus pares eren de foraperò li ensenyaren queaquesta era sa casa. I va ser feliç, tot el que se’npot ser, perquè no voliamés que el que Déu lidonés, a qui coneixia ivenerava.

Una tarda de tardor, ja nosé quan temps fa, la Laliens va deixar.Sempre la recordaré ambtendresa.

Tots els qui l’estimem

hem d’estar amb paraiguaquan plou perquè hi hagoteres. Per arrodonir lasituació hem de veure perla televisió com se li fa unhomenatge a un esportistasortit de la pedrera del bàs-quet del poble, l’amic Ricky;per sort nostra espero quenomés sigui el primer demolts, mentre els seus com-panys de generació hand’anar a jugar al pavelló deTiana perquè el del pobletanca a les vuit del vespredel dissabte, dia en què esconcentra la majoriad’activitats esportives,siguin de l’esport quesiguin. Errors de gestió acu-rada quan coincideixen dosesports diferents com el ful-bol sala i el bàsquet a lamateixa hora i dia; provo-quen escenes dantesquesentre uns i altres, per no dirmolestes i desagradablesper a ambdues parts. Ésper això que no puc mésque preguntar-li: les ins-tal·lacions municipals, quinscontrols passen? Algú hapres mesures termohi-gromètriques del pavellódurant el mes de setembre,a ple rendiment, de la calorque hi fa per al qui hi practi-ca l’esport? I les pistes delcarrer Pau Casals, quinsentit tenen? Han passat dequatre a tres cistelles, lesporteries canviades de llocper poder anar a recollir lapilota a la pista de skate iels llums no sabem quinhorari de funcionamenttenen. I els qui fan patinat-ge, sempre hauran d’estaral pati de l’Institut o hi hauràsolució? Faci el favor de ferun pas endavant perl’esport del poble, un vehi-cle perquè els nostres joves

no tinguin temps de despi-star-se en altres coses, icomenci a pressionar elsseus companys de govern adirigir esforços i diners amillorar i mantenir lesinstal·lacions de què dispo-sem; el rèdit és més profitósque pagar per enderrocarl’antiga caserna, correus iun llarg etcétera. Esperoque el record que ens quedia tots de la seva estada a laregidoria no sigui el de volercanviar el dia de la cursa deSant Silvestre i sí el demillorar l’esport municipal.

Un pare emprenyat.-----------------------------------------

CONCERT MESTREMILLET

Vaig assistir al concert quees va celebrar en homenat-ge al Mestre Lluís Millet,amb motiu del centenari delPalau de la MúsicaCatalana, el dia 4 d’octubre.Permeteu-me que felicititant els organitzadors comles tres corals que hi vanparticipar: Xabec de Gentdel Masnou, Esclat de Teià iJoia d’Alella.És bo recordar les perso-nes vinculades al pobleque, com el Mestre Millet,va fer tant per la CulturaCatalana.Gràcies per la bona estonaque em vau fer passar!

Pilar Millet i Casals-----------------------------------------

LALILa recordo amable, carinyo-sa i riallera. Així la tinc pre-sent i així ella era.Ho va donar tot, tot el quel’Eulàlia tenia però no sem-pre li ho va tornar la vida. Va estimar i tothom l’esti-mava. Mai tenia un no i sipodia el cor t’omplia. I brodava i cuinava, feineja-va i cantava i reia i et felici-

Trobadade Plaquesde Cava

del Masnou 08

Trobadade Plaquesde Cava

del Masnou 08X

Diumenge, 30 de novembre, al carrerde Pere Grau de 10 a 14

• Placa de plata commemorativa de la desena trobada • Nova placa de la sèrie de “Vaixells del Masnou del 1800” (9è any)

• Tastet de cava i “galetes de barco” a tots els compradors de l’ampolla de la Trobada

• Sorteigs de diversos lots de cava i pastisseria En cas de pluja o mal temps, la trobada serà al gimnàs del Col·legi de la Immaculada (Escolàpies), c/ Tomàs Vives, entre St. Miquel i Fontanills.

GENT DEL MASNOU

més informació: Ajuntament del Masnou. Unitat de Promoció Econòmica

93 540 62 00

Ve de la pàg. 7

Fa temps vaig parlar de Pius XII, el papa que va deixarsense ressò la terrible situació dels camps d’extermini delsnazis, tot i conèixer quina era la veritat sobre el tema. És unfet constatat i la majoria d’historiadors deixen en un mal llocel representant de Déu a la terra. Ells, els qui en saben,expliquen la seva animadversió vers els jueus i com aquellhome, que com a mínim hauria estat escoltat, va fer preva-ler el seu credo personal i la seguretat del Vaticà davant dela mort de milions de persones, amb l’afegitó que enaquells camps de l’horror també hi morien gitanos,magiars, russos, polonesos, catalans, espanyols i un llargetc.A aquell papa, la por li va fer guardar la vinya (barrejad’interessos i fòbies), però hi van morir milions de perso-nes. Ell no va ser culpable de la seva mort, però no va ferel possible per donar a conèixer tot el que sabia i que pos-siblement hauria ajudat a donar més publicitat al cas isobretot esperança a una quantitat molt gran de gentempresonada o bé amagada, que esperaven de l’esglésiacatòlica un gest, si més no de complicitat amb la gent quepatia i que era assassinada d’una manera tan metòdica queesgarrifa només pensar-hi.Bé, aquesta petita introducció té una explicació com quasitot a la vida. Resulta que llegeixo en un diari que el papaactual, Benet XVI, vol fer beat el papa Pacelli, que és el pri-mer pas per després fer-lo sant. Home, senyor Ratzinger, avostè l’ha triat Déu per mitjà d’un conclave format per lesmés altes jerarquies eclesiàstiques. Bé, si el seu cap en elcel vol que un antic militant de les joventuts hitlerianes (osigui vostè) faci sant un home (també triat per Déu) que vamirar cap una altra banda quan una colla de bojos matavenamb la fredor de qui va a treballar milions de persones,doncs potser que al cap de recursos humans del cel lidonem definitivament la baixa.Hi ha coses que costen d’entendre. Em pensava que des-prés de Joan Pau II era impossible que l’església reculésmés en el temps. Semblava que anar endarrere fins a unaortodòxia caduca s’havia acabat. No senyor; Ratzinger voluna església de fe cega, on els dogmes i la majoria deparafernàlia tipus “pastorets” és ben vigent.La revifada que li volen donar al tema de Lourdes (allà onfan miracles) és, si més no, un retorn al passat més caspósi paternalista, d’uns senyors que s’emmirallaven en lespel·lícules de Cifesa, on el color i les històries de llàgrimesomplien de sanglots la platea d’aquells cines amb olor depipes i suor.Volen tornar a jugar amb els miracles perquè els seus santshan de demostrar aquest poder sobrehumà i, com que noel poden demostrar, l’inventen. El que em sap més greu ésque juguen amb l’esperança de molta gent, que s’agafa aun ferro roent perquè no pot agafar-se a res més; i aprofi-tar-se així del personal és de les coses més indignes que

es poden fer.Quin miracle diran que va fer Pius XII? Que va deixar jueusrefugiar-se en esglésies catòliques? Home, només faltariaaquesta, que un cop refugiats els en fes sortir perquè cai-guessin en mans de les SS. Va salvar Roma, però pensantsalvar el Vaticà. És això un miracle? O potser és un miraclepredicar pobresa i viure enmig del luxe i que no et caigui lacara de vergonya?La base de l’església, els capellans de peu, ja van plegar,la majoria, en els anys setanta, quan es van involucrar ambsindicats i treballadors i van trepitjar el món real i es vanadonar que els seus caps (la jerarquia) vivien en un mónfictici on només comptava la submissió. Així els “autènticsseguidors del Crist” o van plegar o es van implicar en aferssocials, però fora d’aquella estructura immobilista. Tambévan conèixer l’amor terrenal i es van casar o es van ajuntar.Per això hem de respectar la gent que té fe, però que no volestar encotillada ni manada per gent que molt sovint oblidaque som humans i que tenim necessitats terrenals, que hiha gent que passa gana, que mor de malalties per no tenir1 euro per pagar els medicaments. Que té fred i veu morirels febles, els nens, els vells.Si veritablement és Déu qui tria el seu cap a la terra,m’agradaria que d’allà dalt estant fes un cop d’ull a lescoses que ens passen als humans i que poc ens ajuda elseu representant. La vida és més avall de la trona pontifícia, la vida és en lagent, al carrer, amb els seus problemes i les seves espe-rances. La vida és única i irrepetible, i evoluciona molt depressa, tant que els vostres ministres, s’han quedat enrerei només pensen en el seu poder i la seva glòria.

9

RASCA I PICAPer Ramon Serra

terrorisme que mata indiscriminada-ment, vull dir que Bin Laden i els seussicaris són únics culpables directes deles nombroses massacres ques’estenen pel món i que, com a mínim,se’ls hauria de poder jutjar i engarjolar.Però no perdem ara la memòria de lahistòria recent, ja que la política ameri-cana ha generat en les seves pròpiesentranyes aquests personatges tannefasts i coneguts. Només cal anome-nar Videla, Pinochet i els mateixosSaddam Husayn i Bin Laden, que de lescanyes rebudes de Washington n’hanfet llances: terrorisme d’estat que hamatat indiscriminadament. Tinc la con-vicció que Bush hauria atès millor casaseva si no s’hagués enderiat per apode-rar-se del petroli d’Iraq. També s’hauriaestalviat tots els maldecaps i els impa-gables costs derivats del terrorisme, nohauria desemparat Nova Orleansdavant del Katrina i hauria pogut antici-

a Bush i a tots els nord-americans elssobrarien diners per tapar el forat i dis-simular el ridícul del seu monumentaldesprestigi. Si aquest beneit no haguésensarronat el Josemari i el Tony, ara, enlloc del mal gust de boca que ens deixa-rà, llegaria un bon record d’ell i delsseus progenitors. Veure Barroso per segona vegada ambaquest Bush, que per on passa ja nocreix l’herba, és acollonant; però veu-re’ls juntament amb Nicolas Sarkozy ésla premonició d’un risc temerarid’incalculables conseqüències per aEuropa. Aquest dos nois no són quals-sevol, ja que tenen les funcions de pre-sident i primer ministre de la UnióEuropea i ara volen cavalcar de nouamb el personatge que encarna elsquatre genets de l’Apocalipsi, o sigui, laguerra, la fam, la pesta i la mort juntesamb la pretensió de reformar l’ordremundial del capitalisme, molt més queFranco quan creia ser far i guiad’occident. Creuem els dits, toquemferro, foragitem els gats negres i no pas-sem sota una escala, no provoquem elsmaleficis, potser així Sarkozy i Barrosos’ho pensin i es quedin a casa, per allòque és el ojo del amo el que engorda elcaballo, i així evitin que la Unió Europeano sigui un calc del guirigall de les auto-nomies que patim a l’estat espanyol. Siels nostres estadistes de la UE freqüen-ten tan maldestres companyies, lesnostres rodalies, l’aeroport, els transva-saments d’aigua, l’idioma, la cultura, lanació catalana i l’espoli fiscal, en llocd’imposar-ho arbitràriament des deMadrid com fins ara, ens ho aplicaranper la llei de l’embut des deWashington, o sigui, si no ho fa en Bushmateix, que no se’n vol anar senseintentar-ho, serà en John McCain oBarack Obama. Si mai Catalunyaassoleix la independència amb Estatpropi, no baixem la guàrdia, no siguique per sortir del foc de Madrid anem aparar a les brases de Brussel·les, osigui, tots hipotecats fins al coll per fre-qüentar les males companyies deWashington.

EL TEATRE DEL CANVIper Joan Camps i Ortiz

10

El Masnou 19 d’octubre de 2008. A lesnotícies de la CNN han reaparegut lestrobades ja conegudes, no menys patè-tiques, del president George Bush i del’actual president de la UE José ManuelDurão Barroso, que al març del 2003 va

par-se a la crisi econòmica que avuiarrasa Estats Units i esquitxa tot el món.Si sumem els diners malbaratats, elsdel sac foradat de la guerra d’Iraq, elcost de l’onze de setembre, les subsi-diàries de soldats de fortuna contracta-des, les presons de tortura franquicia-des i la vigilància paranoica a aeroports,avui no caldria parlar amb tant de pànicdels bancs de negoci que han posat lamà al calaix. En principi perquè la vigi-lància hauria estat més eficient i enbona part ho haurien evitat; però, adme-tent que els àrbitres a més de badocspoden ser corruptes, tot i considerantpossible la golejada d’empobriment bor-sari d’aquest terrorisme econòmic decoll emmidonat sense precedents, avui

ser amfitrió i a la vegada taloner delcomplot de la guerra d’Iraq impulsadaper Bush juntament amb els ja històricscol·laboradors necessaris, Aznar i Blair.

Des d’aleshores tremolo com un parede fill adolescent quan veig que algú aqui ja han ensarronat una vegada retor-na a tan males companyies. Crec que al’Iraq sense el texà Bush, ara s’aniriaquallant un lent caminar cap a la demo-cràcia, igual de lent que el nostre on, alcap de quaranta anys, el dictador enca-ra hi cavalca. Amb ajuts d’aquestamena els iraquians deuen enyorarSaddam Husayn, de la mateixa maneraque aquí encara hi ha qui enyoraFranco. Sense el Bush bèl·lic, probable-ment el Trade Center i les seves duestorres bessones encara recaptarienmilers de dòlars diaris en visites turísti-ques i els tres mil treballadors que l’11de setembre de 2001 van deixar-hi lapell seguirien en vida. Crec que sil’Aznar no hagués secundat una guerraimmoral, l’ull de Bin Laden no s’hauriafixat en Madrid i la teoria de la conspira-ció propulsada des de la COPE en llocd’instrumentació política només podriaser ficció com la pel·lícula recentmentestrenada de Javier Fesser: Camino. Amb tot això, no excuso la covardia del

Imagino que el sistema capitalista es potcomparar a la vida: durant aquestaexistència tan breu es produeixen alts ibaixos, èpoques més tristes o més ale-gres, salut o malaltia, temps de treballari temps de lleure. És clar que escriureaixò és molt fácil i és gairebé com parlara toro pasado... Suposo que tota crisi–com tot a la vida– és previsible i espodria haver evitat, però això només hosabem quan ja ha passat.Llegeixo als diaris que la crisi econòmicaés molt greu i que es pot comparar a lacrisi de 1929. Veig que la borsa de NovaYork ha caigut no se sap quant i que elgovern dels Estats Units compra accionsdels bancs. I sembla ser que això ésmundial. Potser ho podríem resumir de lamanera següent, tot i que és una formaben simple i, segurament, equivocada, jaque cada cop entenc menys l’economia.A mi, em van ensenyar que si guanyavaX no podia gastar més diners dels queentraven: Hi ha una bombolla al sistema bancari,això crea una gran especulació en elmercat immobiliari. Els bancs han que-dat en una situació vulnerable. Quan elspreus dels immobles han començat acaure, alguns bancs s’han declarat insol-vents. Les persones que tenien diners enels bancs han fugit i això ha creat unapressió que ha convertit les institucionsbancàries en insolvents.En la meva existència ja hem passat perdiferents crisis: tothom recorda la crisi delpetroli l’any 73, la crisi de vaga general aEspanya l’any 89, la crisi postolímpica, lade l’any 2001 després dels atemptats…és a dir, que l’economia liberal, en qual-sevol dels seus múltiples noms, entra encrisi periòdicament. Després aprèn algu-na cosa i es renova, sempre amb dinerspúblics, o sigui, violant els principis libe-rals. Després que el temps de vaquesmagres ha passat i els diners canvien demans però no de classe, el capitalismetorna a néixer com el fènix, victoriós iarrogant, i no fa cas a cap interferènciadel govern, perquè es torna a regir perles seves lleis.El mercat, que jo no sé exactament quèés ni què vol dir aquesta paraula, és un

univers a part de l’economia real, econo-mia que entenc que es basa en la pro-ducció i en la circulació de béns. S’hancreat mitjans de pagament fundats end’altres mitjans, i aquests es basen end’altres mitjans de pagament a la vegadafonamentats en altres i així successiva-ment, raó aquesta per al famós nervio-sisme del mercat.Això sí, d’aquí a un temps, amb l’ajudadels nostres diners, es declararà tot arre-glat: el mercat tornarà a estar saludable ivacunat contra qualsevol temporal. I lla-vors que el govern no s’hi posi, per allòde les lleis del mercat, perquè això mésallò, perquè l’arrel cúbica del marge debeneficis de la petita i mitjana empresaequival a la producció de la funció de laqual el creixement futur serà, i el cosinusde no sé quin logaritme multiplica el con-sum –segons Greenspan– i tot es provanovament de forma empírica.De moment, però, ens tocaestrènyer el cinturó, tot ique el barril de petroli habaixat, i aquesta eral’excusa per pujar els preusde tot. El govern de Brasil jaha declarat que retallaràdespeses públiques i queper al 2009 hi haurà mésretallades que afecten, evi-dentment, els més desfavo-rits; tot i que el presidentLula va dir que la crisi noarribaria a Brasil i, que si hofes, seria “com una petita

onada”, en paraules textuals. Hi ha per-sones a qui la crisi deixarà encara mésriques i que, segurament, no coneixen elsignificat d’aquesta paraula.L’altre dia, a classe, parlant de la crisiamb els estudiants, em van donar la defi-nició del sistema capitalista –desconec sila frase és famosa–: Privatització de beneficis i socialitzacióde despeses…

11

CrisiPer Joan Maresma Duran

SIMA (Fira immobiliària de Madrid)-Quin desvergonyiment; augmenta la crisi immobiliària i el govern no fa res perquè ens conti-nuem forrant!-s’increïble- Anagrama més apropiat, afirmo

- Que forta que és la crisi! Jo abans anava amb taxi al psi-coanalista i ara m’haig de conformar a explicar tot al taxista-Parli tranquil… Jo ara tinc un taxi, però en realitat sóc psi-coanalista

12

Saps portar al puny la rosa d’aquells vents i en les dificultats cap tors no et torça; el curs de la foguera que tu estens trasmuda el plany dels catalans en força.

Riviuen Casanova i Fiveller.Hereu, vas cloure un cicle de la vella lluita del nostre poble, tu vas ferQue el nunt de reixes es mudés en rella.

Com cal que t’alci el nostre agraïment!Quin monumet de rels promet la terra!Quin broll de mars al cim del monument Que Catalunya et deu des de la guerra!

Deixes de ser bandera de partit: tu, president, damunt les quatre barres, prens la paraula dins la immensa nit.Rompem d’una vegada les amarres!

El teu esforç titànic fruita ja; tornaran a lluitar els teus rabassaires; la roca d’un foc nou retrunyirà i esclataran carenes de mals aires.

Punt per punt (dotze cops empresonat:prop de quatre anys de reixa) ets una vida que va seguint la llum des del passat i desplaçant la fosquedat podrida.

El poble et va elegir. No t’han vençut. Aquesta pau -que és pau de cementiri-només raona els mots en un embut i res no arxiva el clam del teu martiri.

Un bosc despren la neu dels teus botxins, que el temps -aliat nostre- distancia: fanàtics cremaran el poder fins al moment que, per fi, naixerà el dia.

Cuito a cantar-te president Companys; la feina de govern que de tu resta, tan curta arriba per damunt dels anys, arbre arrelat al fort de la tempesta.

Dura el teu pas enllà del desencís; portes la Patria a l’hora que toca; saps fer-te d’aigua en el moment precís o esdevenir, si cal, serra de roca.

Poc escau de girar-se al vendaval: els mots no han d’ordir una sola pausa; alegra el fons la meva fe total en la justesa de la nostra causa.

El teu exemple es dreça com un cim que ens fa bullir la sang dintre l’abisme i tot té la sortida en aquell crim, un dels més vils, dels nazis i el feixisme.

Quan l’horitzó es tancava entre volcans tothom t’exhorta a anar-te’n de la plaga. M’hi nego mentre restin catalans pels camps de França, dius. I el drac et draga.

En el parlar no hi ha renec prou fort per a la infàmia d’aquell mal dia: la terra venjarà la teva mort i el fil de gotes de la tirania.

D’un mort en surten cent. La claredat avança. El pensament de tots empunya la teva imatge de la Llibertat, de la noblesa en bé de Catalunya.

CròniquesHomenatge

AL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS I JOVER EN MOTIU DEL 68è ANIVERSARI DE LA SEVA DEPORTACIÓ I AFUSELLAMENTPer Joan MurayVocal de Cultura

Es va celebrar al Palau de la Generalitat de Catalunya,presidit pel Vicepresident del govern, Josep-Lluís Carodi Rovira, i hi van parlar Josep Cruanyes, en nom de laComissió de la Dignitat, i els cònsols de França id’Alemanya, Pascal Brice i Christine Gläser respectiva-ment.Fou un acte molt emotiu, al qual va assistir una nombro-sa i variada presència de la societat civil catalana, gent de tots els àmbits, un ampli ventall d’activitats, així com lesseves tendències polítiques. Es tractava d’homenatjar el president de Catalunya.En canvi, per la part política, només hi havia representació d’Esquerra (consellers, diputats al Parlament deCatalunya, diputats al Parlament de l’estat, alcaldes, etc.), però ningú de la resta de partits. Vergonyós. No era un acte de partit, era un acte institucional, per homenatjar la figura del President de la Generalitat de Catalunya(1934-40), Lluís Companys, l’únic president democràtic d’Europa afusellat, després de vexat, torturat i després d’unafarsa de judici, que es féu en aquell període d’entre la guerra espanyola i la II Mundial. A més, portat a cap per unrègim que s’havia rebel·lat contra el govern triat pel poble.Tots els parlaments que s’hi feren foren excepcionals, contundents i emotius. Només el cònsol francès va relliscarun pèl en pronunciar, fora de temps, el nom d’un estat, però ja sabem quin estat va inventar el centralisme.Al final de l’acte, l’actor Jordi Dauder va recitar un poema de Joan Brossa dedicat al president màrtir. Un poema molti molt fort i alhora tendre, d’aquells que et posen la pell de gallina, els pèls de punta i et fan humitejar els ulls.Diu així:

ODA AL PRESIDENT COMPANYS

Dib

uix

de

Ro

ger

Tal

lad

a

13

Tots els abismes que portem a dins serpegen, verds, i articulen els ferres, però el futur enllasça els teus camins, i el nostre sòl serà centre de terres.

Aquí Castella és Prússia: a remolc seu han trencat el ritme de les places; han arrencat la planta del seu solc i destruït els vincles que tu enllaces.

I així es féu fosc en ple migdia. Amics, ¿quin llop no neda, tot guardant la roba, si els qui ordenen desordre són els rics, i el cel completa el compte de qui roba?

Un foc en cendres clama fugitiu, i el mar declina l’ombra de les bótes; ens administra plebs de senyoriu; pel nostre temps s’escola un fil de gotes

de sang. L’onada muda. President: l’exemple del teu ordre resta; totes les primaveres ens el fan present i en la seva riquesa no t’esgotes.

S’acaba a salts el metall militar, la nit no calla més les seves cintes; passa per vell el nou poder del mar, i la mentida imposa mitges tintes.

Els tirans juren en fals. Tenen set d’equivocar amb orgull les calaveres, poc saben madurar. Se’n van de dret a convertir els cavalls en cuques feres.

I fan seva la patria al femer; ajuden el teatre més innoble; es venen al capvespre a l’estranger i enterren viu el contingut del poble.

Cert. La realitat és il·legal. Pero el casal no muda de bandera; no confonguem les fustes, només cal que mots i muts recobrin la parlera.

Obrim el crit i sempre enllà; si anell el sentiment, la voluntat anella. la teya sang aboca el seu ramell i ens fa cercar més cares de l’estrella.

Que el poble vegi, tot alçant el puny, tenyir l’espina d’una santa eufòria. La teya veu indòmita retruny: Tornarem a lluitar per la Victòria!

No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana; les ribes uniran homes de pes i obrirà soles l’Esquerra catalana.

(Quan els profits de classe entren en joc la dreta vol tornar-se servidora del centralisme espanyol: crida foc, i el seny i l’ordre fan de tapadora).

Defensor de la terra, segador de cadenes, la llei sera complerta. Bon cop de fals;! Visca la Nació catalana! Ara és hora d’estar alerta.

Lluitem en la certesa d’ensorrar d’un cop de falç; tota la llodrigada de l’imperialisme castellà, que ens arracona el sol i que ens degrada.

Lliure a recer del Fur rau el destí de tots, la llum poc llustra altre missatge, i al capdamum del Far veiem lluir el teu coratge immens, el teu coratge!

Divers et dreces en un sol llorer i símbol d’una lluita sempre nova: ets Rafael Companys, el conseller, i el president en Lluís Casanova.

Joan Brossa, 1971

CròniquesExposició

Per Joaquim Masoliver

El passat 27 de setembre s’inaugurà aGent del Masnou l’exposició “Les 100cares de Joan Comellas” a càrrecd’Emili Llinàs.Joan Comellas, sens dubte un delsartistes masnovins més destacats delsegle passat, morí el juliol de l’any2000. Gent del Masnou ha tingutl’encert de presentar un centenar dedibuixos de l’artista, oferint d’aquestamanera als masnovins més joves i alsnous masnovins la possibilitat deconèixer una important faceta deComellas, que destacà també com amúsic i ceramista.Una part molt important de l’obra pic-tòrica de Comellas se centra en lafigura humana i de forma molt espe-

cial en el rostre. Com a element pictò-ric la cara, una de les primeres formesque dibuixa un nen, té una enormeforça expressiva. J.E.Cirlot escriu enel seu Diccionari de símbols que el

rostre simbolitza “l’aparició de l’anímicen el cos. La manifestació de la vidaespiritual.”A Joan Comellas, en la majoria de lesobres exposades, més que el signifi-cat psicològic li interessa la màgia dela forma, el misteri de la línia. Enaquests dibuixos es confonen el músici el pintor. La diferència entre l’un il’altre és mínima: en la música el to esmou en el temps, en el dibuix el puntes mou en l’espai. La línia és nomésuna successió contínua de punts enl’espai. En la seva obra, no hi ha res calculato racional. Comellas hauria estat elprimer sorprès de veure el resultat dela seva activitat artística. El seu treball

“LES 100 CARES DE JOAN COMELLAS”

14

un concert a la vila nadiua de Lluís Millet,o sigui a casa nostra, al Masnou?Va ser a les nou del vespre a l’esglésiaparroquial de Sant Pere. Ens hi vam tro-bar la Coral Xabec, la Coral Esclat deTeià, dirigida per Víctor Barbé, i laPolifònica d’Alella, conduïda per JordiGonzález. Els programes deien exacta-ment Concert de Cant Coral.Homenatge al mestre Lluís Millet ambmotiu del centenari del Palau de laMúsica.Montserrat Grau, delegada per alMaresme del Secretariat de Corals, vapresentar el concert i va agrair la presèn-cia de Lluís Millet, nét homònim del mes-tre. Fins i tot hi havia públic dalt el cor del’església; fa goig de cantar davant tantde poble reunit.La Coral Xabec, l’amfitriona, va ser la pri-mera de cantar. Només vull fer memòriauna vegada més que precisament LluísMillet i Amadeu Vives van fundar l’OrfeóCatalà el 1891; va ser ben escaient,doncs, de començar el concert interpre-tant peces d’aquests dos mestres.Goigs a llaor de l’apòstol sant Pere, patróde la vila del Masnou, sobre un text antici musicats per Lluís Millet; i L’Emigrant

I ara un concert breu a l’església matei-xa. L’Emigrant (J.Verdaguer - AmadeuVives); Entre els salzers (polca d’A.Castells Casas - M. Llagostera); i La ron-dalla de les ones (“Americana” de F.Raméntol – Grau Maristany –M.Llagostera). Els aplaudiments delpúblic, que omplia la nau, ens convidena un bis, que és Punto de Habanera(Néstor Luján - Xavier Montsalvatge).I què hi ha a les festes majors? Doncsgegants i capgrossos, grallers eixerits iafinats, ballada de sardanes, vermut pera tothom a la porta de l’Ajuntament,cares rialleres. De tot això hi va haver.Molts cantaires i familiars encara vandinar a Vidrà en un ambient distès i ambun comiat divertit (després de tot, elsmocadors serveixen per dir adéu demanera ben vistosa, oi?).Ens vam emportar un record molt gratd’aquesta cantada per terres verdague-rianes; a tot Catalunya ressona mossènCinto, però a Osona encara més, DolçaCatalunya, pàtria del meu cor.I el dissabte 4 d’octubre, en ocasió delcentenari del Palau de la MúsicaCatalana (1908-2008), casa pairal del’Orfeó Català, quina cosa millor que fer

Per Esteve Pujol i Pons

Vidrà. Petita població del nord de lacomarca d’Osona, ja cap al Ripollès.Pocs habitants, paisatge preciós,ambient acollidor, església parroquialbonica, acústica bona, mossèn exem-plar, Festa Major d’un caire populargenuí, alcalde jove i barbut al primerbanc del temple; tot fa olor de farigola id’herba fresca, dia clar, assolellat.Alguns cantaires i famílies ja hi han pas-sat la nit i han gaudit de la natura esplèn-dida.Diumenge 28 de setembre, a les 11missa de Festa Major. La nostra coral hicanta, ens hi havien convidat. LaMontserrat Llagostera dirigeix, laBàrbara Llacay ens acompanya al piano.El cant d’entrada, ens el dóna G.F.Händel, Canticorum iubilo. Els cantairess’afegeixen, i fan bon gruix, al salm res-ponsorial del dia i a tots els cants del’ordinari de la missa. A la preparació deles ofrenes Cànon de la Pau, de FrancisTerral i adaptació de Ma. TeresaGimènez. Durant la comunió, Cantiquede Jean Racine, amb música de GabrielFauré. Al final de la celebració eucarísti-ca, Palestrina ens cedeix el seu GloriaPatri, com a himne d’agraïment.

està en sintonia amb el que escriuenKandinsky “la veritable obra d’art neixmisteriosament”, el pintor suís ArnoldBöcklin “la veritable obra d’art hauriad’ésser com una gran improvisació il’objectiu a què s’arriba és a vegadessorprenent per al mateix artista” o elcrític d’art d’Oxford John Ruskin “elmillor d’una gran obra és sempre inex-plicable: és bona perquè és bona; téuna gràcia innocent, brolla com la ver-dor de la terra o cau com la rosada delcel.”En aquesta exposició Comellas haposat una de les dues parts necessà-ries en tota obra d’art; nosaltres, elsespectadors, hem de posar-hi l’altra.Si no mirem amb innocència, aques-tes cent cares romandran en silenci.

CròniquesCoral Xabec

LA CORAL XABEC CANTA I TORNA A CANTAR

CròniquesTeatreEL GAT ENSREGALA LAPLAÇA DEL DIAMANT

15

(J.Verdaguer - Amadeu Vives). Després, Entre els salzers (polca d’A.Castells Casas - M. Llagostera); La ron-dalla de les ones (“Americana” de F.Raméntol – Grau Maristany –M.Llagostera) i Punto de Habanera(Néstor Luján - Xavier Montsalvatge). Nohi podia faltar Bàrbara Llacay al piano.Que bé que ho fa i tan discreta ella!La Coral Esclat va continuar amb cinccançons més i la Polifònica d’Alella vafer-ho també amb cinc peces. JosefinaBoix i Artur Condeminas van interpretarels solos, èxit clamorós, i FedericoRodríguez al piano.Com és costum en aquestes trobades

de corals, un cant comú va cloure la vet-llada. Era com un deure de cantar unade les peces més emblemàtiques delMestre Millet, El cant de la senyera (JoanMaragall – Lluís Millet). Un centenar deveus vibrants sota la direcció deMontserrat Llagostera i l’emoció delsassistents van retre el millor homenatgeal masnoví més il·lustre.Oh bandera catalana!… Et durem arreuenlaire… el camí assenyalaràs… dónaveu al teu cantaire, llum als ulls i força albraç… Al damunt dels nostres cantsaixequem una senyera, que els farà méstriomfants. Au, companys, enarborem-laen senyal de germandat! Au, companys,

al vent desfem-la en senyal de llibertat!…per mirar-te sobirana alçarem els ulls alcel… contemplem-la en sa dolça majes-tat!L’Ajuntament del Masnou havia preparatgairebé un sopar per a tothom qui vin-gués als locals parroquials; va donarocasió d’intercanviar salutacions, fer-lapetar amb coneguts, saludar-ne de des-coneguts i expressar l’agermanamentque la música genera entre els qui esdeixen tocar per aquest art diví.Llaor al Mestre Millet! Llaor a la música!Llaor al cant!Admiració i devoció al Palau de laMúsica Catalana!

Per Esteve Pujol i Pons

Sembla que la figura de MercèRodoreda va adquirint les dimensionsque mereix. Mira que ens costa, als cata-lans, de reconèixer i enaltir les personali-tats nostrades que ens honoren en qual-sevol camp de l’art, de la ciència, de lapolítica, de la pedagogia, de la tècnica…del que sigui. A poc a poc anem fent jus-tícia a l’escriptora gegantina que va néi-xer ara fa exactament cent anys. Per totCatalunya s’han multiplicat els actes decommemoració d’aquesta efemèridesamb esdeveniments de tota mena, musi-cals, teatre, programes de ràdio, de tele-visió. Ja era hora, catalans, ja era horad’estar alerta!Gent del Masnou va oferir l’oportunitatde gaudir, sí gaudir, d’una lectura drama-titzada de LA PLAÇA DEL DIAMANT, elvaixell insígnia de la Rodoreda. El GAT,tan vinculat històricament i afectiva a lanostra entitat, ens va regalar aquestavetllada, al vespre del divendres 17d’octubre a la Sala d’Actes.Hem de qualificar d’exquisides tant laselecció de textos, tasca sempre difícil,com la lectura i dramatització.

Convincent de debò.Albert Vidal, com a confegidor de textos icom a director, va saber fer-hi una versiómolt digna, plena de sobrietat, de con-tenció, tal com es mereix l’obra interiorit-zant, commogudament íntima, de MercèRodoreda. La lectura del text, com enuna versió radiofònica en directe, va evi-tar tots els paranys a què estava exposa-da. Cap sobreactuació de les actrius,Cristina Gomila, Cristina Sagré iMontserrat Condeminas, que hauriatrencat l’encís íntim de la narració sub-jectiva que va fent la Colometa. Capsimetria forçada en el senzill movimentcorporal; un subratllat només insinuadordel gest –emocionant el recurs del rellot-ge, totalment aconseguit–; cap conces-sió a la capitalització de protagonismeper a alguna de les tres protagonistes.Cap caiguda en el que hauria estat pre-visible, com ara introduir-hi ocasional-ment una veu masculina, amplificar mésla gesticulació.Penso que la lectura d’aquesta obra deMercè Rodoreda només podia fer-seamb aquesta simplicitat i sentiment pro-fund, però plena de mesura buscada,d’austeritat explícita.Els efectes sonors van subratllar ambuna exactitud total la línia de la lectura;res de peces gaire conegudes, que hau-rien segrestat l’oïda de l’espectador ihaurien fet perdre el que interessava dedebò: el text. Quan va ser oportú, bé prouque vam reconèixer cançons adients,però llavors la lletra callava i la músicafeia el seu fet amb un color enlluernador,convincent.

No cal dir res del text. Seria entrar en unterreny que no és del cas. Què podríemremarcar d’un dels textos més bells de lanostra literatura? La fluïdesa?, les imat-ges literàries?, el que s’hi diu i el que s’hidiu sense dir-ho?; la vivència d’unadona, la Natàlia, que viu dins una altradona oprimida, la Colometa, fins queesclata en un crit d’alliberament com enun somni a la Plaça del Diamant? No caldir-ne res.Un espectador em deia, en sortir-ne, queamb una lectura així no li havia passatper alt res de la riquesa del text; res nodistreia; tot tenia el seu relleu.Enhorabona a l’Albert, a les Cristines, ala Montserrat. Enhorabona al RogerPifarrer, artífex del so; per què no vasvoler sortir perquè t’aplaudíssim?, t’homereixies del tot, noi!Gràcies, GAT.Gràcies, Colometa Rodoreda; o Natàlia?

del país que representa. El triangle equilàter represental’estabilitat i la simplicitat. Tradicional-ment, és el símbol de la divinitat. Lessocietats de maçons l’empren sovint enla seva iconografia simbòlica.Si ens fixem en les banderes d’estatsindependents o dels qui ho volen ser, enmoltes hi sovintegen estels. De tots elsestats independents, el més antic de totson figura un triangle i un estel és Cuba,antiga colònia espanyola fins a l’any1898. La seva lluita per la independènciaera ja seguida pels catalanistes del segleXIX. La simbologia dels cubans insur-gents influí en els independentistes cata-lans que hi residien, així com a disseny-ar la nostra ensenya de combat.El 1906 es va crear a Santiago el CentreCatalanista de Santiago i s’hi podiaveure ja un primer apunt de la futura ban-dera catalana estelada: al mig d’unasenyera, damunt mateix de les quatrebarres, hi lluïa un estel blanc de cinc pun-tes.Prenent, doncs, com a model la banderade Cuba, Vicenç A. Ballester, que hi resi-dí temporalment i n’admirà la lluita contral’imperi espanyol, impulsà el dissenydefinitiu de la bandera del triangle il’estel.Els colors tenen la mateixa simbologiaque els dels ideals de la revolució france-

sa, posteriorment adoptats a la banderesdels EUA i de Cuba, així com en moltsaltres països. El triangle blau representael blau del cel (la humanitat) on al bellmig llueix l’estel blanc (la llibertat).També el 1906, a la capçalera de larevista Fora Grillons!, feta a Santiago deCuba per exiliats catalans, hi apareixl’estel. Als anys 20, acabada la primera guerramundial, es respiren vents de llibertat,propiciats pel president dels Estats Unitsd’Amèrica Woodrow Wilson i els seus

16

Enguany celebrem el centenari del pri-mer cop que una bandera catalana ambl’estel va aparèixer en públic. Fou a laseu de la Lliga Nacionalista Catalana aParís. L’estel d’aquella bandera estavacol·locat dins un rombe que hi havia almig de la tradicional quadribarrada. La primera estelada com l’actual va apa-rèixer el 1918 i en fou el creador el bar-celoní de naixement i masnovíd’adopció, Vicenç A. Ballester i Camps(Barcelona 1872 – el Masnou 1938).La bandera estelada, tal com la conei-xem, neix de la necessitat de la creaciód’una bandera de combat i pren formadefinitiva a través de la inspiració del’activista i polític Vicenç A. Ballester,l’any 1918. Aquell any es va signar l’armistici de laprimera guerra mundial i, amb l’esclat del’aparició de nous estats a Europa, unsjoves propers a la Unió Catalanista, quepertanyien al quasi clandestí ComitèPro-Catalunya, del qual Ballester era elpresident, aprofitaren el moment políticper internacionalitzar el fet nacional cata-là utilitzant la bandera de l’estel solitari.Dins d’aquest grup, Ballester hi creà oinspirà la senyera estelada perquè tantels catalans com les potències estrange-res visualitzessin clarament les aspira-cions independentistes de Catalunya.La quadribarrada tradicional quedavacurta per a les seves aspiracions, ja que,en lluir-la al costat de l’espanyola, creienque la neutralitzava. “L’estelada”, pertant, es podia convertir en la nova bande-ra de la Catalunya lluitadora per la inde-pendència.Al moment que es recuperés la indepen-dència, aleshores es retornaria, enparaules del mateix Ballester, a la ban-dera de les quatre barres, la BanderaCatalana, sense estels, sense blaus,però amb tots els honors. “Ben alta, ben dreta i ben sola!”.L’estel i el triangle d’aquest bandera delluita no són un fet casual. La simbologiadel l’estel blanc solitari simbolitza la lli-bertat i, en la bandera, la independència

Per Joan Muray

Històries de la vila

100 ANYS DE LA BANDERA ESTELADA 1908-2008

Imatge de la primera bandera estelada a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana, a París el 1908.

Segell amb la bandera catalana estelada, fetper a la Societat de Nacions.

catorze punts. La Societat de lesNacions, embrió de l’ONU, provocaesperances infinites. Molts poblesveieren clara l’oportunitat històricad’alliberar-se, i així ho aconseguiren laRepública Txeca, Finlàndia, Estònia,Letònia, Lituània i Armènia al llarg del’any 1918. Altres pobles com Ucraïna, Bielorússia iGeòrgia són proclamats independents,però ben aviat són envaïts pels soviètics,tot i les revoltes populars.Totes les nacions que volen alliberar-se,una de les coses que fan és crear grupsde pressió internacionals per escamparla seva lluita en altres nacions. En el cas català, es va crear el ComitèPro-Catalunya, una altra inspiració deVicenç A. Ballester. Fou aleshores quees va veure la necessitat de dotar-sed’un símbol que representés les aspira-cions de Catalunya i aquest fou, com nopodia ser d’altra manera, l’origen del’estel a la bandera. La popularitat de labandera estelada comença a notar-se apartir d’aquell moment.La primera fotografia d’aquest definitiusímbol independentista apareix en unapublicació de 1918. Es tracta del butlletíL’intransigent, on es reproduïa una imat-ge d’uns joves nord-americans i unsindependentistes catalans subjectant lesbanderes respectives dalt d’un cim deMontserrat. També al mateix any es posaen circulació una vinyeta (segell sensevalor postal) dedicada a la futuraSocietat de les Nacions, on apareixl’estelada.Als anys 20 trobem dues imatgesd’estelades. L’una en el darrer número deLa Tralla d’abans del cop d’estat dePrimo de Rivera del 1923, i l’altra en unsdocuments de propaganda del ComitèPro-Catalunya, escrits en català, enàrab, en francès i en anglès. A Cubaapareix impresa per primera vegada a lacapçalera de la revista La NovaCatalunya (1920). A partir d’aleshores,les estelades sovintejaran a les publica-cions separatistes catalanes.Francesc Macià l’adop-tà com a senyald’Estat Català el 1922, fet que la popula-ritzà més. A partir d’aleshores, la sevapresència en ac-tes heroics és quasi per-manent. La tenien els militants de BanderaNegra, organització afí a EC, quan cons-

piraren contra elrei Alfons XIII enplena dictaduraprimoriverista. Francesc Maciài els seus volun-taris l’enarborenen l’intent d’in-surrecció aPrats de Molló,l’any 1926. Ladugueren a lapresó quanforen detinguts itambé a Parísquan foren jut-jats.L’ús d’aquestabandera prenforma jurídica enser citada al’article 3 de laConstitució pro-visional de laRepública Cata-lana, redactada iaprovada l’any1928 a Cuba perl ’ A s s e m b l e aConstituent del’independetismecatalà. On diu:–La bandera oficial de la RepúblicaCatalana és la històrica de les quatrebarres roges damunt de fons groc, ambl’addició, en la part superior, d’un triangleblau i un estel blanc de cinc puntes alcentre del mateix (sic).A partir del 14 d’abril del 1931, amb laproclamació primer de la RepúblicaCatalana, dia que va lluir oficialment, idesprés amb la Generalitat deCatalunya, el seu ús fou normalitzat iadoptat per tots els grups independentis-tes, com el Partit Nacionalista Català,Nosaltres Sols! O Estat Català- PartitCatalà Proletari de Jaume Compte, quemorí defensant-la amb les armes, a laseu del CADCI, el sindicat de depen-dents, a la Rambla, durant la proclama-ció de l’Estat Català, el 6 d’octubre de1934.En aquest dia la hissaren diversos ajun-taments catalans, com Barcelona, Vic,Igualada, Solsona i altres capitals decomarca.Durant la guerra de 1936 a 1939,

l’estelada marxà al front amb les colum-nes Macià-Companys, el regiment piri-nenc núm.1, la 556 brigada mixta i en laque intentà la reconquesta de Mallorca,presa pels feixistes, des de l’inici del cop.El Front Nacional de Catalunya, fundatentre 1939 i 1940, durant la dictadurafranquista, a voltes va utilitzar la quatri-barrada tradicional i altres l’estelada. Lalluita dels militants del FNC és més queheroica, ja que la seva lluita fou en silen-ci, a la clandestinitat del franquisme.Actuaren també dins el front aliat durantla Segona Guerra Mundial, integrats a laresistència francesa o als serveis secretsbritànics o polonesos i els seus mem-bres arribaren fins a l’alliberament deParís i dintre dels camps de concentracióalemanys i francesos.El 1968 la secció universitària del FNCse n’escindeix i crea el Partit Socialistad’Alliberament Nacional dels PaïsosCatalans (PSAN). Per ser un partit socia-lista marxista, decidiren canviar el colorblanc de l’estel de la senyera per un de

17

Capçalera de la propaganda del Comitè Pro-Catalunya, en anglès i fran-cès, l’11 de Setembre del 1918 i on surt per primer cop l’Estelada.

roig i el triangle del blau al blanc. A mitjananys 70 el PSAN experimenta una novaescissió, d’aquesta en neix el Movimentd’Unificació Marxista (MUM). Aquestaorganització seguirà utilitzant l’esteladaamb estel vermell i triangle blanc i elPSAN canviarà el triangle per un de groci manté el roig de l’estel. El 1980 el MUMi el BEAN (Bloc d’Esquerrad’Alliberament Nacional) desapareixen. A partir d’aleshores, la bandera de l’estelroig i el triangle groc esdevindrà la ban-dera hegemònica dels partits i organitza-cions que es defineixen en termes gene-rals com a independentistes i revolucio-naris. A aquestes dues versions oficials,cal afegir-hi que la qüestió de passar atenir dos colors en comptes de tres foud’ordre pràctic i econòmic.Avui dia ambdues banderes per a moltssón gairebé iguals de populars, tot i quel’original segueix sent la del triangle blauamb l’estel blanc.Fins aquí, a grans trets, la històriad’aquesta ensenya catalana. I enguany, dins els actes d’aquest cente-nari, cal esmentar-ne alguns entre elsmés destacats, entre els ja assolits i elspendents de fer, com: –Una magna exposició històrica (a deter-minar) i exposicions itinerants per totesles poblacions i entitats que la sol·licitin.Ja en curs.–Una tramesa de postals a l’ONU en quèes reivindica el dret del poble català al’autodeterminació.–Una campanya conjunta amb la

Plataforma Pro Seleccions Catalanes,que es denominarà “100 cims-100 anys”,i pretén pujar l’estelada a cent cims delmón, i ja n’ha sortit (el 14/4) la primeraexpedició, la de la UEC-Gràcia cap alcim de l’Everest, on pensa plantar lasenyera estelada commemorativa del’aniversari. Ja realitzat.–La reedició del llibre de Joan CreixellL’origen de la bandera independentista,que en serà la tercera edició i que aniràenriquida amb fotografies inèdites quanes feren les anteriors edicions (1984 i1988). Ja està editat, en falta la presen-tació oficial, que serà al Museu d’Històriade Catalunya el proper 27 de novembre.–Penjar, per la Diada Nacional deCatalunya, estelades als ajuntamentsdels municipis catalans i de tothom queho vulgui. Ho feren 122 municipis cata-lans.–Etc. etc.–Així com també l’enaltiment de la figurade Vicenç A. Ballester, fins ara posterga-

da o censurada, que, a més de seresmentat per un munt d’historiadors enarticles de premsa, ja ha estat inclosa ala Gran Enciclopèdia Catalana (versiódigital) i posteriorment sortirà al propersuplement (paper).La commemoració del Centenari vaarrencar amb l’acte de presentació, quees féu a la seu d’Òmnium Cultural deBarcelona, el dia 14 d’abril, setanta-setèaniversari de la proclamació de laRepública Catalana pel president Maciàdes del balcó del Palau de la Generalitat.Fou presentat pel president d’Òmnium,membres de la Comissió i per dos delsconvidats a l’acte, del grup de personesde reconegut prestigi del que s’anomenala societat civil catalana, d’entre les mol-tes persones de tots els àmbits que s’hihan adherit.

Fins aquí un xic d’història i una micad’informació per tal d’ajudar que aquestCENTENARI DE L’ESTELADA tingui ladivulgació que es mereix. I també que la figura senyera d’aquestgran patrici català, que fou el nostre mas-noví d’adopció Vicenç A. Ballester iCamps, tingui la divulgació i els honorsque es va guanyar tan a pols.

N. de l’A. Aquestes històries tenen una part del’article L’estelada: la bandera de combat (webestelada.cat de la Comissió 100 anysd’estelada).

18

Vicenç A. Ballester en una imatge dels anysdeu del segle passat

-Logotip de la Comissió 100 anys d’estelada

Portada del llibre on es veuen les banderes delsEEUU i l’estelada catalana al cim de Montserrat.

19

s’inspirà per escriure la novel·la “Unaciutat flotant”. Irònicament, l’èpocamés gloriosa del vaixell va ser quan,fallits els dos intents d’unir GranBretanya i Nord-Amèrica amb uncable telegràfic submarí, recorreran al“Great Eastern” per a aquesta monu-mental tasca. La seva enorme capaci-tat li va permetre transportar integra-ment els 3.000 quilòmetres de cablenecessaris per creuar l’Atlàntic.Durant un període de vuit anys vaestendre cinc cables a través del’Atlàntic i un altre entre Aden iBombay. La seva aportació va ser cru-cial per unir tots dos continents.Desmesurat per la seva època i llastatper uns sistemes de propulsió vigents,però en clara decadència, així comper una innovadora però poc evolucio-nada hèlice, va ser un híbrid monstru-ós atrapat entre el passat i el present.

Quan l’any 1858 el “Great Eastern” foubotat, se’l considerava el més grantransatlàntic del món, ja que era cincvegades més gran que qualsevol altrevaixell construït. Tot ell era excessiu,tant de grandària com de luxe. Sensdubte fou el màxim orgull de l’èpocavictoriana, la de l’Anglaterra com a pri-mera potència mundial. Concebut comun transatlàntic de luxe, podia portar6.000 passatgers en 800 cabines,moltes d’elles dotades de banyeraamb aigua calenta i freda, així comcinc salons daurats plens de miralls iamb les comoditats més refinades. Laseva estructura era prou gran i fortaper emmagatzemar-hi 15.000 tonesde carbó que necessitava per anar aAustràlia i tornar sense repostar. Duesenormes rodes de paletes i una hèlicea popa li proporcionaven un impuls dedivuit nusos, així com la força auxiliarde 6.500 metres de vela dels seus sispals, encara que rarament s’utilitza-ven. Un vaixell, però, que va promouremés curiositat que perspectives, jaque va portar problemes des del prin-cipi. En ser tan llarg com l’amplada delriu Tàmesis, va ser necessari botar-lode costat, utilitzant unes premseshidràuliques que el movien centímetrea centímetre, tenint amb compte queel trajecte fins al riu era de noranta-cinc metres.El primer dels seus accidents, el vatenir quan al viatge de proves pelCanal de la Mànega va explotar una

caldera i matà quinze tripulants. En elviatge inaugural a Nova York i a causad’una sèrie d’interminables demores,va provocar cancel·lacions en massade passatges i quedaren solamenttrenta-vuit passatgers amb destí a laciutat dels gratacels. Un altre desastreva ser quan una tempesta li va arran-car l’eix de direcció de les dues rodesde paletes, cosa que el deixà pràctica-ment a la deriva i que causà nombro-sos ferits entre el passatge i uns des-perfectes que costaren 60.000 lliuresesterlines. Desesperats per recaptardiners, els propietaris van exhibir-lo aNova York a cinquanta centausl’entrada i recaptaren un total de71.882 dòlars, encara que insuficientsperquè fos rendible. Un dels seusil·lustres passatgers fou l’escriptorJules Verne. Diuen que, durant el viat-ge en el “Great Eastern”, Verne

EL “GREAT EASTERN”, UN VAIXELL ATRAPAT EN EL TEMPS.Per Josep Condeminas

Restaurant

DURANEl dimecres tancat

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

20

Que se’t punxi la roda i se’t peti un radia tan sols tres hores de la primeradutxa en un setmana és massa, peraixò vaig arribar a Ulaangom haventfent els darrers 30 km amb cotxe vuitdies després de deixar Mörön.Extenuat pels esforços fets noméssomiava amb una dutxa d’aigua calen-ta i un refresc de cola fred. I, derefresc de cola, no en vaig trobar i ladutxa va ser d’aigua gèlida, però des-prés de vuit dies menjant malament idormint en tenda, tenia un bon llit ibons restaurants on refer-me del’esforç. Dos dies després tornava a lacarretera. Següent objectiu Ulgii, a270 km, amb una mica de sort m’hiplantaria amb tres dies, encara que eltraçat era un cop més exigent...Abandonava els deserts dels voltantsd’Ulaangom per aproximar-me a lesmuntanyes Altai i, evidentment, hihauria ports de muntanya, en Markome n’havia avisat.I així va ser, per si fer un port de mun-tanya no fos prou dur, si aquest el fasenfebrat... I en aquesta situació emvaig trobar al port de Bairamin degairebé 2.500 m d’alçada i 1.000 m dedesnivell acumulat. El port es trobaentre dos llacs, l’Ureg i l’Achit, el pri-mer, d’aigua salada, està envoltat d’unpaisatge semidesèrtic amb platges desorra fina i petites dunes amb matollsper on pasturen camells. L’Achit, percontra, és d’aigua dolça, tot i que elpaisatge també és desèrtic, però notan sorrenc com el del llac Ureg. Vaigafrontar l’inici del port una tarda ambla intenció de dormir a mig camí. Elprimer tram no va ser del tot dur, peròquelcom ja em deia que el cos no rut-llava i la suada que vaig fer dins delsac a la nit va esvair qualsevol dubte.Però no em podia plantar a mig camí

poc tornar a UlaanBaatar, però primercalia refer-me de la febrada –em vancaldre cinc dies– i a més, una micamés a l’est, a la frontera amb Xina iRússia s’hi troba el parc nacionald’Altai Tavan Bogd amb pics quesobrepassen els quatre mil metres inòmades kazacs, que poblen les valls.Tot i que ja duia retard acumulat, vaigoptar per fer-hi una petita incursió. Japosaria la bici en cotxes als tramsKhovd – Altai , de desert rocallós, iKharkhorin – UlaanBaatar, de turonetsverds d’estepa monòtona.Així doncs, em vaig plantar al parcnacional amb la bicicleta ambl’esperança de trobar-me amb algunscetrers kazacs. Com ja he comentatanteriorment, l’oest de Mongòlia ésètnicament kazaca i no mongola i aixòimplica tradicions diferents. Senseanar més lluny els mongols són budis-tes i els kazacs musulmans. Però persi alguna cosa són coneguts elskazaks és per les seves àligues ensi-nistrades per caçar. Tot i que em vacostar més del previst trobar algunafamília amb àguiles, al final ho vaigaconseguir i, com a bon turista, nonomés vaig poder veure-les sinó fins itot fotografiar-m’hi. Un cop fet el guiri,ara sí que calia posar rumb a l’est. Perla ruta que tenia establerta em queda-ven gairebé 2.000 km fins a la capital ija era el 21 d’agost.

Pel nord de Mongòlia amb bicicletaPer Xavi Tarafa (www.xtarafa.cat)

Sigui per l’èpica de Gengis Khan, per l’estil de vida de molts dels seushabitants, encara avui nòmades, per ser un país de grans espais: deserts,estepes… o per una combinació de tot plegat barrejat amb l’exotismed’una terra per a nosaltres llunyana, el fet és que molts viatgers tenim (ohem tingut) Mongòlia a la llista de viatges pendents. Tanmateix Mongòliano és un país fàcil per viatjar-hi, i més per la meva forma de viatjar, que,com molts lectors del butlletí deuen saber, és amb bicicleta.

esperant que algun cotxe (en podienpassar dos o tres al dia només) empogués agafar. Així doncs, vaig procu-rar dormir tantes hores com el cos emva demanar i més tard de l’habitualvaig començar a enfilar les rampesmés dures del port, amb una mitjanadel 10%. Carregat com anava, sabiaque tocaria empènyer la bici i així vaser, cinc hores i set quilòmetres des-prés arribava al port, ara sí que empodia relaxar i aprofitar que la restadel dia era baixada o pla. Dos diesdesprés arribava a Ulgii, la capitalkazaca de Mongòlia. Un cop allà, segons el planning inicial,tocava encarar cap a l’est per a poc a

Segona part

21

La propera destinació era Khovd enuna etapa de 225 km, que, a priori, nohi hauria problema per cobrir en tresdies. Però l’estiu s’estava acabant iarribaven les primeres nevades acom-panyades en aquells dies per ventis-ques. Per sort les vaig poder sortejar,però al preu de finalitzar les etapesabans d’hora sense fer tota la quilo-metrada prevista. En dos dies haviaavançat només 90 km, el que hauriad’haver pedalat en un... I al tercer dia,la bicicleta va dir prou. Mentre emdebatia entre arribar a Khovd amb bicien quatre dies (assumint un dia mésde retard) o parar un cotxe –el paisat-ge era preciós enmig d’una vall alpinaamb llacs i tancada per dos pics de3900 i 4000 m respectivament–, vaigensopegar amb un roc al mig de lapista amb la mala sort de malmetre lallanta de la roda de darrere de la bici-cleta. Ara sí que no hi havia cap dubte,caldria arribar amb cotxe a Khovd iallà decidir.Un cop a Khovd vaig intentar canviarla llanta de la bici, però malaurada-ment les rodes que vaig trobar als

mercats, de factura xinesa, no encai-xaven amb la meva bicicleta... Així quevaig haver de donar per conclòs elviatge pedalat. Però encara em que-dava una darrera experiència del totmongola. Desplaçar-me amb el seutransport públic. De transport públic oficial, no n’hi ha.Tan sols taxis o furgonetes privadesque uneixen capitals de regions.Aquests es concentren davant delsmercats amb un cartell al parabrisa

que n’indica la destinació. No tenenhora de sortida, marxen quan sónplens, i això acostuma a ser a la tardaquan tothom ha acabat de fer lesseves compres. Com que les pistesmongoles no estan en gaire bon estat,la mitjana amb parades incloses per aun trajecte acostuma a ser de 30km/h, per la qual cosa un trajecte de400 km com el Khovd–Altai es perllon-ga per dotze hores, que es realitzenmajoritàriament de nit perquè els pas-satgers de dia són comprant al mer-cat. I, a això, cal sumar-hi que en unafurgoneta de sis places hi poden viat-jar tranquil·lament catorze persones.Resumint, que se’m van fer més dursels dos trams que vaig fer amb furgo-neta en tenir la bici avariada (Khovd –Altay, Altay - Bayankhongor) que qual-sevol dels dies fets amb bicicleta.Al final vaig arribar a UlaanBaatar el 3de setembre, fent el darrer tram desde Bayankhongor amb avió. I vaig arri-bar-hi amb un pressentiment. Tornariaa Mongòlia. Encara no sé quan, peròem queda molt per recórrer. L’est delpaís ni l’he trepitjat, em caldria apro-fundir en la zona ètnicament kazaca, iqueda per fer alguna ruta a cavall perla depressió de Darkhad i evidentmentrecórrer les parts de Mongòlia Centralque s’han quedat al tinter en haver-se’m avariat la bicicleta. Quan hi tor-naré? No ho sé, però tingueu persegur que, si ho voleu, us ho explicarédes d’aquest butlletí.

22

Gairebé tot això és veritatPer Carles Maristany

Altra vegada en poder de les joiessostretes, els joiers van posar-se encontacte amb la clientela, bé per retor-nar-los el que era seu, bé per si volienquedar-se amb la peça nova verifi-cant-ne el pes i, si era de raó, retornaro cobrar la diferència. Gairebé tothom va triar la segonaopció i quedar-se amb la peça nova.Però van haver d’afegir-hi diners perabastar el que mancava ja que lespeces noves triades eren quasi totesde pes superior a les entregades perrepassar.

CAP COMENTARI…Nota de l’autor: La família Oriol-Magriñà estigué vinculada molts anysa la nostra vila.

Es prenia nota del que calia fer i totplegat el joier ho posava en unasobrecarta per enviar-ho, junt amb lesaltres comandes, al taller mitjançantun portador, home de tota confiança.En una ocasió, aquest en una canto-nada va ser sorprès per un descone-gut i, després d’empentar-lo fortamenti fer-lo caure a terra, tot i resistir-se, nova poder evitar que li prengués elpaquet de les joies de què era porta-dor. L’home tornà malmès i desolat ala botiga i contà el fet als amos.Aquets feren la denúncia a la policia ireberen el tan sabut comentari: No sepreocupen. Haremos todo lo quepodamos.Transcorregut el temps prefixat perrecollir les peces adobades amb laimpossibilitat de poder retornar-les, lafamília Oriol va decidir oferir a la clien-tela afectada peces semblants en qua-litat, pes i preu a les que els foren sos-tretes.Un mostrari era presentat al client oclienta perquè triés el que méss’assemblés al seu i així ho feren,però…Unes setmanes després d’efectuadesles restitucions amb el vistiplau de tot-hom, comparegué un mossèn a lajoieria. Tan sols volia parlar amb l’amo,no comprar cap custòdia, calze opatena, però sí tornar un paquet que lihavien tramès sota secret de confes-sió.

A vegades pots pensar que el que volsescriure serà d’allò força interessantper als lectors o bé del que podríemdir que el seu resultat final serà delsque en diem per sucar-hi pa.Si no fos així, us demano de bell antu-vi que accepteu les meves disculpes. El cas va passar a Barcelona fa unapila d’anys. El mateix, però, podriasucceir demà sense causar estranye-sa a ningú.Una prestigiosa joieria, propietat de lafamília Oriol, tenia obert despatx alpúblic al pis principal del carrer Ciutatnúm. 7. Cadenes, collarets i altres joiellsd’argent, d’or i de platí, que lluïen lespersones, en especial les dones de laclasse benestant de la ciutat, feienperemptori un repàs tot sovint permantenir-les en bon ús, conservar llurbrillantor o evitar-ne la pèrdua sempredolorosa a causa d’un mantenimentdeficient.Així doncs, moltes peces de joieria, enespecial cadenes i collarets, havien deser repassades. Una baula segada, elcanvi de la molla del fermall, un puntde soldadura al bell mig de la cadenao bé escurçar-la perquè el penjoll noquedés amagat a la regata, regatera oregató, allà on convergeixen les mira-des indiscretes. O bé allargar-la per-què el penjoll quedés en lloc ben visi-ble per si quedava massa arrapada alcoll i així no lluïa prou o feia nosa.

L’UN PENEDIT I ELS ALTRES SORPRESOS

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni, Aparici, Gres catalan, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficines AlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

Agraïment

23

Des d’aquestes línies que ens ofereix l’associació Gent delMasnou en aquest Butlletí, volem agrair públicament les nom-broses mostres d’estima i amistat rebudes, amb motiu de lacelebració de les nostres Noces d’Or de casats (1958-2008) imolt especialment a tots aquells qui van fer possible el mera-vellós sopar i festa amb què vam ser obsequiats, del qual sem-pre més guardarem un excel·lent i emotiu record.Reproduïm a continuació la poesia que ens van dedicar ambmotiu de la celebració:

Ara que estem tots reunitssentim la necessitatd’oferir-vos, de bon grat,el que junts estem sentint.

Avui celebrem com calun gran esdeveniment,que ja fa cinquanta anysd’aquest gloriós casament.

L’Isidre està sempre on fa falta,ajudant els necessitats,però el mèrit de la Lola,és haver-lo pogut aguantar.

Moltes gràcies

Agraïments:AMICS DE PERE GRAU:Quimet i Maria, Guti i Montse, Agustí i Nuri, Miquel i Marga, Paco i Teia,Antonio i Lluïsa, Ernest iYolanda, Joaquim i Dolors, Antonio i Encarna,Carlos i Carmelia, Josep i Roser, Montse Viladevall, Pepe, Paqui, Nuri,Trini, Tere Flo i Carmen Tamareu.

AMICS BOLETAIRES :Rafael Peroles i Isabel Baena, Carles Ribera i Neus, Benet Font iFrancesca Márquez, Salvador Salvat i Nuri Gallego, Murfi, Lluís Estapéi Oriol Ribera.

DISMA:Ferran Galera, Pilar Benito, Pepita Puig, Tatos García i To Olivella i elsseus nens Guiu i Xènia.

CÀRITAS:Carmen Castro i Carmen Garralda

Una abraçada a tots!Isidre Duran i Lola Miravet

AgraïmentCap als anys vint, l’hereu de Can Panna, de Vallromanes, baixa-va cada dia a vendre llet al Masnou.Amb una tartana, per Coll de Clau i Teià s’arribava al Masnou;però l’home es volgué modernitzar i es va comprar un cotxe, unFord d’aquells que sortien a les pel·lícules d’en Xarlot, i desà latartana i anava tot cofoi amunt i avall, carregat de pots de llet, fentvoltes i més voltes pel retorçat camí de carro que menava a casaseva.No tenia carnet de conduir. Havia sigut autodidacte de la conduc-ció i, encara que pràcticament per fer el que feia en sabia molt,el van amenaçar que, si no tenia el carnet, no podria circular. Llavors no hi havia autoescoles i va haver d’anar a Montjuïc aclasse i a examinar-se.I una vegada i una altra el suspenien en fer l’examen de pràcti-ques.Tantes vegades hi anà que es féu amic del cap dels examina-dors i un dia va convidar a ell i la senyora a fer una costellada acasa seva, a Vallromanes.Van quedar que ell els esperaria a l’estació d’Ocata i que amb elseu cotxe els portaria fins a casa seva, ja que ells no tenien niidea d’on era ni com anar a Can Panna.El dia assenyalat, en Panna era a l’estació esperant els seus invi-tats.Quan arribaren, els féu pujar al cotxe i cap amunt falta gent.Fins a Teià tot va anar molt bé; però després, riera amunt, enfi-lant el camí de Coll de Clau, enmig de vinyes i boscos, comença-ren a pujar la muntanya fent voltes i més voltes, cosa que deixàesparverats marit i muller, que a cada revolt veien en perill laseva integritat personal i es preguntaven si en sortirien vius; peròal mateix temps s’admiraven de la destresa, perícia i seguretatdel conductor per salvar tots els obstacles del camí, sense anara poc a poc, ans al contrari, gairebé anava massa de pressa.Sotraguejats i mig marejats arribaren a la masia i, en baixar delcotxe, el primer que li va dir el profesor a en Panna:–Escolteu, cada dia pugeu i baixeu per aquest camí i no heu bol-cat mai, ni heu pres mal, ni fet mal a ningú, oi?–Sí senyor, sí, cada dia –li respongué–; i algun dia, si faig tard,encara vaig més ràpid!–Doncs, mireu, veniu a Barcelona i, sense fer cap més examen,us donarem el carnet!

Anecdotari masnovíPer Joan Maresma

Com obtenir el carnet de conduir

MATERIAL ELÈCTR IC

Ens hem traslladat a J.F. Kennedy al costat delCamí del Mig i ens diem MOS IL·LUMINACIÓ, peròel nostre servei és el de sempre. El millor.VENDA AL MAJOR I DETALL

Aquest Nadal il·lumina la teva llar al millor preu i baix consum.

Vine’ns a veureTenim tota mena de material elèctric.

J.F. Kennedy, 20-22 nau A. 93 540 33 47 el Masnou (Cantonada amb el Camí del Mig)

21è ANIVERSARI

St. Miquel, 24 � Tel. 93 555 69 92 � 08320 el Masnou

25% de descompte del 24 de nov.

al 5 de des.

Tenim un apartat amb un

50% de descompte.

Galeria d’art en cristall

Tallat i gravat en cristall buit i plaDisseny propi

Joaquim

✴

Artesans des de 1948

Moltes gràcies per la seva confiançaEn la nostra botiga, que és la seva, ho

trobarà tot en vidre i cristall

PLAQUES DE CAVA

Col·leccionisme

ExposicionsDel 18/10 al 7/11ANNIA ARAGONÉS (olis)

Del 8 al 28/11Fotografies del Níger, organitzadaper la Fundació Campaner, ONGque fa deu anys que lluita contrala malaltia infanfil “Noma” al Níger.

Del 29/11 al 19/12CENTENARI DE L’ESTELADA. Material cedit per la“Comissió dels 100 anys de l’estelada”.Acte d’inauguració oficial: diumenge 30 de novembre a les12 del migdia.

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUESDE CAVA (cada segon dimecres de mes)Dimecres 12 de novembre de 7 a 9 del vespreDimecres 10 de desembre de 7 a 9 del vespreX TROBADA ANUAL D’INTERCANVI DEPLAQUES DE CAVADiumenge, 30 de novembre, de 10 a 14. Al carrer de PereGrau (anunci pàg. 8).

PLA

QUES

CAVA

Conferència Dissabte 29 de novembre, a les 7 de la tarda.“TEMES DE LA NOSTRA BUTXACA”(divulgació econòmica)A càrrec de Jacint Ros i Hombravella, economista.

I n f o r m a

Diumenge 7 de desembre, a les 10 del matí, a la porta dela masia. Inscripcions al local social de Gent del Masnou.

Places limitades. No hi seran admeses les persones que no s’hi hagin inscrit prèviament.

Visita culturalMasia de “Can Teixidor”

NOVEMBREParlem de bolets

Dissabte, 15 de novembre a les 7 de latarda, Conferència i mostra gastronòmica al

local social de Gent del Masnou.

XI Trobada Anem a buscar bolets

Diumenge 16 de novembre a les 8 delmatí, a la Plaça dels caballets.

Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec del’organització). Els qui ho vulguin, poden venirdirectament al Pla de l´Arròs, a les 9 del matí,

per esmorzar uns bons entrepans.

Conferència: Estudiant Papions a KenyaData: Dilluns 24 de novembre de 2008,

a les 8 del vespre.A càrrec de Jordi Galbany, doctor en biologia.Organitza: Ciència a l’Abast (www.abast.cat) i

Adés (Associació per a la Divulgació del’Evolució Humana)

Aquesta xerrada vol donar a conèixer un estudirealitzat a Kenya en una població de papions en

llibertat. Especialment es mostrarà coms’estudien aquests

primats a la sabana i els resultats sobre la seva alimentació i el desgast dental.

13a SETMANA DE LA CIÈNCIA

2008

L’ ENDEVINALLA per VDR

Tinc cua i no sóc bèstiai molts cops em volta l'or,penjant sempre nit i dia,despertant més d'un record. el quadreResposta:

26

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista.

SICALIPSISICALIPSI.- Bellesa artística de les obresenginyoses i gracioses de caràcter eròtic, defons atrevit, forma elegant i fons suau.

Provem de fer-ho i som-hi tot seguit.

27

Aloma, de Mercè Rodoreda, enuna adaptació teatral de LluísArcarazo, amb música i lletresd’Alfonso de Vilallonga, arriba ala Sala Gran del nostre TeatreNacional (TNC). Les funcions,encetades el 23 d’octubre,s’allarguen fins al 4 de gener de2009. Joan Lluís Bozzo (DagollDagom, www.dagolldagom.com)dirigeix un muntatge que ens per-metrà gaudir d’una estrena de teatre musical de pes, onactuen, per exemple, l’exquisida Carme Sansa i entred’altres Julia Möller, Ferran Frauca, Carlos Gramaje o béGisela. Un petit tast que es presentà el setembre de 2008a la gala inaugural de la Temporada teatral avançava unadolça pujada als cels a través d’aquest muntatge.És un mes de compromisos forts. A Aloma sumem el reptede seguir l’evolució de la nostradramatúrgia del país. En aquestsentit Volem anar al Tibidabo, deCristina Clemente, es represen-ta de divendres a diumenge alVersus Teatre (c/ Castillejos,179) fins al 23 de novembre,amb direcció de la pròpia autorai interpretació de Roser Blanch,Clara Cols i Alícia Puertas, enuna producció de l’ultra-activaFlyhard (www.flyhard.org). Una altra cita: La Candidata, deLaura Freijo, interpretat per Susana Egea, programadaels dos primers divendres de novembre a les 21 h. a LaSala, a l’Espai Francesca Bonnemaisson (Sant PereMés Baix, 7). Finalment destaquem que obre foc l’edició13a de la Mostra de Teatre de Barcelona, enguany del 4de novembre al 7 de desembre, al Teatre del Raval (SantAntoni Abat, 12, prop del Mercat de Sant Antoni), que per-met aflorar (i consolidar) els valors emergents creatius iactorals de la nostra capital i rodalia a un preu molt asse-quible (5 euros). Convé que consulteu el seu complet web(www.mostradeteatredebarcelona.com); us avancem, però,que podreu veure-hi una versió de l’Aurora Degollada deBeth Escudé, Carrero que estás en los cielos de l’ÀngelAmazares amb direcció del també dramaturg Pau Guix, obé Evolució d’Aina Tur.Darrer suggeriment del mes: del 12 al 16 de novembre MoveoTeatro (www.moveoteatro.com) presenta Soñar el río hasta elmar al Tantarantana Teatre (c/ Les Flors, 22, tot tocant a l’Av.del Paral·lel): ells són sinònim d’intel·ligència, evocació i sen-sualitat aplicada al moviment i al discurs.

El mes d’Aloma

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. J. R. Lucas

Arran de sòl

Vaig llevar-me feliç. Vaig fer les meves feines matineres ivaig sortir a passejar com de costum.Em sentia content tot anant pel carrer. La gent amb qui emvaig creuar era molt correcta. Amb uns ens saludàrem iamb altres, per ser més coneguts o amics, hi vaig fer petarla xerrada. Ells també estaven eufòrics. Semblava que nopodia ser tanta cortesia.Entre salutació i salutació, mentre feia camí, vaig adonar-me que el terra, les voreres, tot, era molt net, netíssim. Nohi havia cap tifa d’aquelles que, si les trepitges, quedes bencalçat o et fots de lloros. Tampoc no vaig tenir cap ensurt produït per cap bicicletasortida de trascantó, ni d’aquelles que, si les veus venir, elqui hi va al damunt et mira com dient, aparta’t! Que bé, noi!Hi havia poc trànsit rodat i a més els cotxes feien poca fres-sa. I de motos amb aquell terrabastall que fan, que et deixael pobre cuc de l’orella ben arronsat, doncs cap. Lespoques que passaven feien un sorollet força discret.Els arbres, que encara tenien fulles, les tenien saníssimes,i a més una bona capçada, que et preservava del sol queencara lluïa poderosament.A les voreres només hi circulàvem vianants. No hi havia capandròmina aparcada. A més, de les més estretes, n’havientret els pals, amb la qual cosa la gent que portava carro dela compra o cotxet d’infants hi passava molt bé.I parlant de voreres, vaig quedar palplantat de veure quetotes estaven senceres, sense cap rajola trencada i que,per tant, et permetien caminar-hi sense por d’ensopegar. En passar per davant d’alguns establiments, especialmentalguna caixa d’estalvis, no et venia aquella bravada calen-ta directa a la cara. Havien canviat la instal·lació perquè nomolestés ningú.En passar per davant de la Casa de la Vila, vaig recordarque havia de fer-hi una consulta, i cap a dintre falta gent.Refonoll! Vaig quedar de pedra. Després de preguntar ainformació on havia de fer la consulta, la persona que emva atendre era, a més de molt amable, entesa. Em va expli-car fil per randa com solucionar el problema, d’una maneraentenedora i a més sense fer-me anar d’un departament aun altre, ni dins la mateixa casa, ni en cap altra dependèn-cia municipal d’una part a altra de la vila. En sortir, estavadel tot satisfet.Acabat el recorregut, vaig enfilar cap a casa i, quan ja eraa dins, ensopego, d’aquella forma tan forta que sembla tal-ment que facis un bot. I sí, realment el vaig fer el bot, al llitperò, ja que vaig despertar-me.No m’ho podia creure. Estava ficat al llit. M’acabava de des-pertar. Havia estat un somni. Un somni meravellós! Nopodia ser d’altra manera. Tot el que m’havia passat noméspassa en somnis. Seria massa demanar que fos realitat?Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Aloma,foto deDavidRuano iTNC

Pere Grau, 1493 555 64 51

Fl ors i pl a nte s

Navarra, 100 Tel. 93 555 79 34 el Masnouwww.florsjoan.com

JOANARBRES DE NADALPOINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS

Regalem loteria núm. 20921

Tot per a la cuina

Tallers de cuina pel Nadal

Sant Felip, 45 Tel. 93 540 97 41

XI Fira de SAl Pati del Casino dies 6, 7

Parades de venda d’objectes nadalencs, avets, figures de pessebre, manualitats, joguines, pastissos, torrons,

DISSAA les 6 de la tarda. Inauguració oficial a càrrec de les autoritats m

DIUMA les 12 del migdia: A

A les 6 de la tarda: Espectacle d’anA 2/4 de 8 del vespre: Cantada d’havan

amb crem

DILLUA les 11 del matí: Demostració

A la 1 del migdia: ActuacióA 2/4 de 6 de la tarda: Cantada d

A 2/4 de 7 de la tarda: CAGA T

Ho organitzen:

PRAT DE LA RIBA, 89 93 555 66 11

647 640 386 Anna

Cortines, tendals,

elements decoratius

L’ANXOVETA

Elaboració artesanald’anxoves i seleccióde productes per a

grans paladars

Barcelona,50 (Camí Ral)93 555 48 22

659 351 350

centre de salut i bellesaTeràpies naturals

Activitats terapèutiquesEstètica

Relaxació

Primer de Maig, 20 Lluís Millet, 29

93 540 46 11

Fes que el momentsigui inoblidable

Especialistes en diamants

ARTANNIA

Roba pintada a maPeces exclusives

Puerto Rico, 4093 55591 69659 85 40 89

Hi col·laboren:

Mobles de jardí i complements

Torrent Vallmora,1693 55506 39earussan@msn.com

ARS FLORAREComposició floral

Flor seca natural i artificialdecoració floral per

a casamentsFestes,

convencionsTot tipus

de celebracions

Àngel Guimerà, 1, (NII)93 540 87 44

arsdecorare@gmail.com

Torrent Vallmora, 1493 540 92 11 · 687 756 686

www.jrubio-automotive.com

· Importants descomptes · Financiació a mida· Taxació i compra

Fontanills, 3 · 93 540 37 18El dijous matí tancat

CiclesVidal

Venda · Reparació · LloguerQualsevol bicicleta o accessoriRecollida per reparar a domicili

Regals pel Nadal

Flos i Calcat, 55, 636 642 005

eldetallet@hotmail.com

LAMPARASDISSENYSA

Escultor Llimona,5 · Alella93 540 10 20

www.lamparasdisseny.com

Santa Llúciai 8 de desembre del 2008

embotits, cuina, vins i caves, petits regals, perfumeria, roba, informàtica i tot allò adient per a aquestes dates

ABTE DIA 6municipals. A 2/4 de 7 de la tarda. Actuació de la CORAL CAN MALET.

ENGE DIA 7Actuació del “MAG FRANBEL”. nimacióinfantil a càrrec de RAMON ROMA.eres pel grup “LA VELLA LOLA” d’Arenys de Mar,

mat per a tothom.

UNS DIA 8ó de cuina a càrrec d’“EL CULLEROT”ó dels “COW-BOYS” de Can Malet de Nadales a càrrec de la CORAL XABECTIÓ i xocolatada per a tots els infants que s’acostin a la Fira.

pLe dE RiUre

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRES

Tothom qui hi estigui interessathi serà ben rebut.

De manera especial ens calenveus d’homes, tant de tenors

com de baixos.Animeu-vos-hi i veniu a provarla veu qualsevol dimarts abansde començar l’assaig, o sigui,una mica abans de dos quarts

de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

30

21 de novembre a 2/4 de 10 vespre Teatre

Démodés, amb la Cia La Tal i Leandre Venda anticipada d'entrades a l'OAC, i el mateix dia a taquilla a partir de les 20 h. Preu: 12 €

Lloc: Ca n'Humet (Sala polivalent) Organitza: Ajuntament del Masnou, Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure

Una sardana que porta per títol ”Elnou sol del Masnou” es va estrenarel passat dia 12 d’octubre a la Plaçad’Ocata. És obra del mestre i compositor Tomàs Gil iMembrado, que la va compondre per dedicar-la a la nostrapresidenta, Carme Pruñonosa. La cobla Jovenivola de Sabadell va ser l’encarregada del’estrena, dins la magnífica audicició que ens va oferir a les12 del migdia en presència del mateix autor.

El nou sol delMasnou

Curs de sardanesSegueix obert el curs de sardanes; podeu venir-hi cada dimecres de 8 a 9 del vespre al local de l’agrupació a laPl.d’Ocata. Més informació 93.540.71.59 / 93.555.06.96

agr.sardanista_masnou@josoc.cat

El músic TomàsGil amb la CarmePruñonosa

L’Institut de Germanes de la Sagrada Famíliad’Urgell celebra aquest any el 150è aniversari dela seva fundació.Amb aquest motiu convidem tots els antics alum-nes, famílies i amics del Col·legi Sagrada Famíliadel Masnou a compartir amb nosaltres la celebra-ció el dia 21 de novembre a 2/4 de 4 de la tarda alCasino del Masnou i a l’Eucaristia del dia 23 denovembre a les 12 a la Parròquia de Sant Pere.Us hi esperem a tots.Estarem contents de comptar amb vosaltres.

150è aniversari de la fundació de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell

PapereriaCopisteria

Regals

Av. Joan XXIII, 41 · 93 540 85 00

Nadal 08

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta.

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

de Barcelona, Generalitat de Catalunya ia tots els departaments implicats.A les empreses que hi han col·laborat:Petit Cafè, Matalasseria Grau, VeremaAutos, Vermut Cisa, J. Ramón Sastreria,Can Rac, Pastisseria Miquel, Automa-tismes Enric, Taller de Publicitat, Es-

tampats Arenas, Peixos Codina, Estudimusical Carmen Amo i Mercat MunicipalMasnouI a tots aquells que simpatitzen amb la ideai l’organització.

L’èxit ha estat de tots.

Per molts anys, Borinquen!Avui festegem el desè aniversari deles Nits d’Havaneres i Rom a la Plaçad’Ocata.La vostra iniciativa i il·lusió han fetpossible que aquesta cantada hagiesdevingut una tradició masnovina.Al ritme melangiós i compassat devalsets i havaneres hem viatjat en eltemps i a diferents indrets: L’Havana,Menorca, Cadis, Puerto Rico...; hemconegut pirates dels més dolentsamagant grans tresors, valents capi-tans i mariners trompes de tant derom que naufragaren; hem sentit aparlar d’històries d’amors i desamors,d’infidelitats i de venjances; ens hanseduït espectaculars mulates, bellestaverneres i encisadores “Loles”; enshem solidaritzat amb el canó dePalamós, hem enyorat la Costa Bravad’abans del bum turístic; ens hememocionat amb La Gavina... i milhistòries més que amaga cadacançó.Gràcies per haver-nos fet passartants bons moments i... felicitats!

L’organització vol agrair a totes les person-es, institucions, empreses i entitats quehan col·laborat en la Nit d’Havaneres i Rom2008 i les convida per al proper any atornar-hi. A l’Ajuntament del Masnou, Diputació

Fotos Xavi Cardona