Embed Size (px)
Citation preview
1Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 367, octubre del 2018
GENT DEL MASNOU
d’oc tub
re
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL
• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT
Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL
• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
SALAAUTOMOCIÓ
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
Francesc Macià 29660 09 23 81-555 16 5908320 El Masnou · El Maresme
Ajuda amb el teu donatiu als presos polítics a la presó
Associació Catalana dels Drets Civils: ES71 3025 0001 1814 3359 2190
i a l'exili: defensaexili.org
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls
Portada: Sʼarrela i brota
Disseny i muntatge: Taller de publicitat
Publicitat: 93 555 16 59
Imprimeix: Agraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
El repartiment d’aquest butlletíals socis es fa amb el suport del’Ajuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3BÚSTIA OBERTA.............................................................................................. 5JACINT ROS HOMBRAVELLA Joan Casals .................................................... 5ELECCIONS AL BRASIL Joan Maresma Duran ................................................... 6VIVA EL REY... VISCA LA REPÚBLICA J. Camps ......................................... 7CRÒNIQUES 11S XABEC Esteve Pujol ........................................................... 8 LA PUNTA DE LA LLENGUA (100) Esteve Pujol i Xavi Cardona ................... 8VIVÈNCIES Pep Parés ........................................................................................ 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ................................................................. 10SOM Oriol Lugo ................................................................................................ 13CRÒNIQUES DʼULTRAMAR Joan Muray ........................................................ 14PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 15HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ................................ 16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ...................................... 18DITES I PERSONATGES POPULARS (47) Albert Vidal ................................. 18GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 21ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 22LA CUINA DE LʼANTÒNIA ...................................................................................... 22
En el Butlletí del mes passat ens preguntàvem si l’ona que havia derecórrer l’Avinguda Diagonal de Barcelona amb motiu de la Diadade l’11 de Setembre esdevindria un tsunami carregat d’energia. Elsqui hi vam ser i els testimonis gràfics ho acrediten a bastament.Encara ressona a les orelles el brogit creixent i la cridòria que es vandeixar sentir al seu pas i el moviment onejant que va resseguirl’Avinguda de dalt a baix, com a signe de vitalitat del moviment po-pular, que, un any rere altre, acudeix insubornable a la cita de laDiada, com un sol poble i una sola veu. Creiem que aquest gest multitudinari és l’argument i la proclamamés contundent que es pot transmetre als nostres polítics de caraal procés endegat cap a l’autodeterminació, malgrat les dificultats itraves conegudes que l’estat, mitjançant la seva intolerància iceguesa, seguirà desplegant amb tots els efectius judicials i repres-sius que té a l’abast. D’altra banda, aquest primer d’octubre es compleix el primer anyd’aquell 1-O excepcional que tots duem gravat a la memòria i al cor,amb el referèndum que l’estat no va poder obstaculitzar, tot i eldesmesurat desplegament policial que hi va esmerçar per impedir-ho.Se’ns fa present i encara ens esgarrifa el neguit per saber siapareixerien les urnes i les paperetes de la votació, perseguidescom si del dimoni es tractés, si funcionaria el sistema informàtic quehavia de validar els vots, si es podrien habilitar els col·legis elec-torals, si el cens electoral seria fiable… etc.Amb l’ai al cor i quan el sol encara dormia, els col·legis electorals esvan omplir de voluntaris per assegurar-ne l’obertura i fins i tot, enalguns casos, els voluntaris hi van passar la nit vetllant per evitarsorpreses l’endemà; les urnes i les paperetes, com per art d’encan-tament, van aparèixer a temps d’iniciar les votacions; el sistemainformàtic, malgrat el “bombardeig” dels hackers de l’estat, va fer laseva funció; el cens de votants ja era a les meses…; en fi, tot a punt.De la repressió policial durant la jornada, els documents gràfics ivisuals parlen per si sols. Brutalitat desproporcionada davant debraços alçats i gent pacífica de totes les edats que només volienvotar, allò que és l’essència de la democràcia. Quin trist espectacle.Esperem que la força de la raó i el sentit comú s’imposin i els cata-lans puguem exercir el dret a decidir emparats en el dret interna-cional com s’ha pogut fer, pacíficament i democràtica, en altresindrets del món civilitzat.
El President
Editorial I TANT QUE HO VA SER!
3
T’AGRADARIACANTAR EN UNA
CORAL?Et proposem de venir a cantar a
la Coral Xabec; hi seràs benrebut. Hi tindràs lloc com a tenor,baix, soprano o contralt. Vine aprovar la veu qualsevol dimartsde 9 a 2/4 de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!
GENT DEL MASNOU
ET CONVIDEM AFER-TE SOCI DE GENT DEL
MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la
nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Octubre 2018 --
-- Novembre 2018 --
293031
123456789
101112131415161718
dillunsdimartsdimecres
dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
FàbregasViamarDominguez
DominguezOcataRieraRieraViamarDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamar
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
123456789
10111213141516171819202122232425262728
DominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamarAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcata
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Tots Sants
amb drets i dolents que no-més creuen en el seu propi;en definitiva, i sembla serla constant història de lahumanitat, dolents que fani dolents que desfan. Tan difícil que és contruir itan fàcil que és destruir.Construir somnis que espoden fer realitat, construirideals de llibertat, construirfuturs nous, construir eldret, construir una novasocietat on càpiga tothom,dolents i dolents. No demano que hi hagi unpensament únic ni una solaidea per a tothom, tampocque el somni d’alguns s’ha-gi d’imposar, però sí quedemano que sense matar,pegar, trencar, estripar nirobar la gent tingui opció dedir, manifestar, protestar,marranejar, cridar, cantar i,si m’apreteu molt, xiular,
tant per als dolents com perals dolents.Tothom té dret a expressaren democràcia el que cre-gui pensi o opini, sempretindrà defensors i detractorsi, si s’entra en un atzucac,ja se sap com se n’ha desortir, en una democràcia,votant, votant i mil vegadesvotant, sense condicions, niprohibicions, sense prejudi-cis ni imposicions, sensemanies ni rancúnies, sensepors ni imposicions.I si em demanéssiu què n’o-pino de tot plegat us diriaque tenim la guerra gua-nyada i ells saben que laperdran; una altra cosa ésque vulguin firmar la pau.Això és, per a mi, el que hiha.
Lluís Valls i Marí-----------------------------------------
l’alliberament i retorn de totun govern extorsionat idolents que els treuen per-què troben que qui els posava contra la llei, dolents quevan amb el lliri a la mà idolents que els el tallen,dolents que posen pancar-tes i banderes per anunciarun desig de fa 300 anys idolents que les arrenquenperquè no volen que es tin-guin somnis, dolents queescriuen llibres i dolentsque els cremen, dolents
5
AIXÒ ÉS, PER A MI, ELQUE HI HA.
Quina llàstima que Catalu-nya estigui dividida entredolents i dolents. Dolentsque volen la independènciai dolents que no la volen,dolents que volen una repú-blica catalana i dolents aqui ja està bé la monarquia,dolents que volen anar en-davant i dolents que posenbastons a les rodes, dolentsque lliguen llaços grocs ales baranes per reivindicar
Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.
barcelonins s’hi instal·laven temporalment. Records que l’hanacompanyat tota la vida i que ara, en ocasió d’aquesta con-cessió, ha tornat a viure amb goig i una certa enyorança. Noes va estar de dir que valorava com el més important, a ni-vell personal, aquest reconeixement de fill adoptiu del Mas-nou que se li atorgava. Mitjançant aquestes ratlles el felicitem efusivament peraquest reconeixement més que merescut i li desitgem unallarga vida en la condició actual de jubilat, que li permet allar-gar les seves estades a la Vila i seguir copsant les anades ivingudes de l’activitat masnovina des de la talaia del CamíRal, bo i assaborint una tassa de cafè a la terrassa d’un bar,on li plau de gaudir d’estones d’agut observador i conversador. Felicitats, Cinto, i que per molts anys puguem seguir gaudintde la teva saviesa, bonhomia i sentit de l’humor que sempret’han distingit.
Amb encert i amb tota la raó del món, el passat dijous 13 desetembre el nostre consoci i bon amic Jacint Ros i Hombra-vella va rebre per part de l’Ajuntament del Masnou el títol ho-norífic de Fill Adoptiu de la Vila, acreditat mitjançant el lliura-ment d’un diploma i l’escut de solapa de plata de la corpo-ració, en un acte emotiu celebrat a la sala de plens municipal.Familiars i amics del Cinto omplien a vessar l’espai reservathabitualment a la vida política de la vila, però també per agrans esdeveniments cívics i socials com aquest.Seria molt llarg enumerar la llista de mèrits que l’homenatjatha acumulat al llarg de la seva prolífica trajectòria professio-nal com a economista, en el món de la docència, per lesnombroses publicacions editorials i en el compromís social,dels quals es feren ressò en el transcurs de l’acte la presen-tadora, l’actriu Eva de Luis, l’economista Antoni Montserrat iel mateix Alcalde de la Vila, Jaume Oliveras, mèrits pels qualsel 22 d’abril de 2008 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordide la Generalitat de Catalunya, màxim guardó que s’atorga alnostre país, atorgament del qual férem esment en el Butlletínúm. 253 del mes de maig d’aquell any.En la seva intervenció l’homenatjat va fer una passejada peldamunt d’aquell Masnou que va conèixer durant l’estadafamiliar dels anys de la guerra civil i en les vivències poste-riors durant els mesos d’estiueig, quan al Masnou molts
JACINT ROS I HOMBRAVELLA
Fill adoptiu de la vilaJoan Casals
Acte de reconeixement com a Fill Adoptiu del Masnou aJacint Ros i Hombravella
No soc especialista en Shakespeare,però suposo que el bard d’Avon va des-cobrir una manera d’escriure de políticasense embolicar-s’hi. La manera eraescriure-hi en el passat, en una Angla-terra remota en el temps o en altres ter-res. No li hauria faltat inspiració si ha-gués escrit sobre l’Albió del seu temps:intrigues i conspiracions amb personat-ges suficients per escriure molts fulls:per començar amb la reina Isabel I,coneguda com la Reina Verge, que varegnar sobre un gran imperi i va sobre-viure a crítiques i alguns atemptats,moviments que, sense cap dubte, aca-baven amb algú enforcat o decapitat. Shakespeare es va cuidar de mantenir–com a mínim– un segle de distànciade la seva època en la seva obra.Primerament, per una qüestió de super-vivència: era prohibit criticar la reina od’altres que ostentaven el poder: qual-sevol insinuació sobre la primera Isabelera una invitació perquè el botxí tinguésfeina. En segon lloc, pel fet d’escriured’altres segles, el geni anglès podia triarherois i malvats de tots els temps: de laRoma clàssica a una Dinamarca atem-poral. I qui volgués llegir entre les líniesescrites per ell alguna al·lusió a l’èpocaisabelina, doncs que ho fes... Al cap i ala fi, les metàfores no maten ningú. Oaixò imagino.La política actual sembla un gran circen el qual hem de participar cada qua-tre anys en un ritual que cada edició témenys sentit. Aquí, a Brasil, el vot ésobligatori. És a dir, si no vas a votar o noho justifiques d’alguna manera, has depagar una multa irrisòria de 3,50 reais–menys d’un euro– i aquesta quantitatva al “Fundo Partidário”, o sigui, queacabes finançant aquesta anomenada“festa de la democràcia” que a mi emsembla més aviat una “charlotada”... Éscert que és millor votar que no votar. Oque votar Franco, Kim Jong Un, FidelCastro, Pinochet, Baixar Al Assad od’altres sàtrapes. Criticar és molt fàcil.Difícil és millorar.Arran de la crisi que va començar fa 10anys, sembla ser que els poderosos es-
desistir de Brasil. Així, literalment. Su-poso que ningú no vol desistir. Però lasensació de rebuig que la barreja d’a-quest caldo anomenat política causa pottenir l’efecte d’allunyar persones que síque podrien millorar el país. O el món.Qui sap la realitat política de Brasil –hi haeleccions el diumenge 7 d’octubre– no-més pot envejar la manera de Shakes-peare d’escollir els personatges que liinteressaven i posar-los on volia: Egipte,
racionals... En les recents eleccions aSuècia l’extrema dreta va tenir tantsvots com els socialdemòcrates, quemai no en van tenir tan pocs... I a Brasil,el líder de les enquestes és encara l’ei-xelebrat que va patir un atemptat –mésque condemnable– el dijous dia 6 desetembre...William, William... cap a on fugir? PD. Els pares fan 58 anys de casats el dia 17. I l'oncle Cid en fa 89 el dia 16. Moltes felicitats.
6
Eleccions a BrasilJoan Maresma Duran
tan encara més tips; el capital s’ha inflati els pressupostos públics, els progra-mes socials, salaris i feina han minvat. Ila classe mitjana s’ha empobrit. No m’es-tranya que la societat abomini de laseva elit, sigui política, acadèmica o fi-nancera... Però ens diuen que l’únicamanera de canviar les coses es nomésa través de la política. Deu ser veritat? He escoltat candidats que demanen no
Venècia, Verona... No Brasil. No els per-sonatges que tenim aquí. No aquestarealitat. Que potser és la realitat mundial:una època d’extremismes… O ets ambmi o ets l’enemic… No hi ha terme mig.El problema és que comencen a rarejarels llocs que se salven de la mediocritatque creix en aquest món.S’acostumava a citar els països escan-dinaus com a exemples de societats
els 40.000 morts que el seu rebesavi,Felip V, va causar l’11 de setembre de1714 passant per les armes els defen-sors de Barcelona. Tampoc no és gaire llustrós ser l’únicfill reconegut com a legítim del seuspares, llevat que, de no ser així, arano seria rei. De tenir el Rei un pare enqui emmirallar-se, encara seria el prín-cep feliç casat per amor amb una ple-bea, aspirant a ser el monarca idíl·licde Goethe: Ser un príncep que pu-gui governar un país on tothomobeeix sense cap servatge, on ca-dascú no creu sinó servir a si ma-teix, perquè la justícia que impar-teix és sempre justa.Malauradament, Felip VI s’ha trobat ine-vitablement enmig d’una família desar-relada, un pare disbauxat que ha hagutd’abdicar escandalosament. Vergonyaen bona part també excusable per ser unBorbó, una saga de malaltissos arro-ssegats pel zel libidinós incontrolableque a Joan Carles I li ha donat fama derei xiroi en la veu de gentils dames comGabriela de Saboia, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Marta Gayà, Bárbara Rey iOlghina de Robilant, i crear una atmos-fera desoladora en la pau familiar de lapacient Reina Sofía. Però, què podíemesperar de Joan Carles I?, un noi que enplena adolescència va ser adoptat pelcabdill Franco. Alguna cosa hem gua-nyat de tenir un rei faldiller i trempat enlloc d’un malvat dictador feixista com elseu mentor.
Hi ha famílies que, tenint poc, sónfelices anant a més, però també hi hafamílies que, tenint-ho tot, són desgra-ciades. A Felip VI li ha tocat un entornfamiliar advers, té el cunyat a la presó,Leticia no s’entén amb Sofía i a la peti-ta Leonor, a l’edat de jugar i aprendrede lletra, li han imposat un adoctrina-ment alienant de l’edat mitjana. Ésevident que totes les famílies passenetapes dramàtiques, però en el cas dela família reial segur que tenen solu-ció, sortosament el seu mal rotllefamiliar no és a causa del procés que,segons Ribera i Albiol, ha destruït elsgrups d’amistat i la pau familiar de lasocietat catalana. A més, Felip VI,sent inviolable, pot prendre’s lamonarquia a la bertrola com el seupare; però, anant sobrat de currícu-lum, s’ho podria muntar com vulgui.Felip VI és el primer rei amb carrerauniversitària. Parla castellà, anglès,francès i català. És premi especial delLakefield College School de Selwyn,Canadà, on va convalidar el COU, téformació militar amb rang de CapitàGeneral, Llicenciat en Dret per la Uni-versitat Autònoma de Madrid i, com nopodia ser d’una altra manera, és Màs-ter en Relacions Internacionals del’Edmund Walsh School of ForeignService de la Georgetown, Washing-ton D. C. Si Felip VI presidís els Es-tats Units d’Europa, la República Ca-talana hi encaixaria la mar de bé. A Rei abdicat o mort, Viva el Rey!
7
Un sobirà pot escollir els responsablesde la seva Casa Reial, tasca gens fàcilsi considerem la Zarzuela, una nòminamultimilionària composta del Cap delQuarto Militar, el Conseller Diplomàtic iCap de la Secretaria, el Cap del Ga-binet de Planificació i Coordinació, elCap de la Secretaria de la Reina, el Capdel Servei de Seguretat, el Director deComunicació, el Cap de Protocol, elCap d’Administració d’Infraestructures iServeis, la Interventora i tots els adminis-tratius i subalterns: els qui obren por-tes, cuiden el jardí, fan el servei domès-tic i cuinen. Ja és molt que el Rei puguitriar i avaluar tot aquest personal, su-posant-li millors aptituds de seleccióque les que han mostrat els successiuspresidents de govern: Aznar, González,Zapatero, Rajoy i Sánchez, que, figu-rant d’impol·luta innocència, han con-vertit els seus partits en coves demafiosos que escandalitzarien Alí Babàen pronunciar “obre’t, Sèsam”, frasemàgica d’efectes semblants al Circ delsLleons, quan Aznar, espolsant-se laGürtel, ha acusat el PSOE d’haverrobat quasi igual o més que el PP. Cal reconèixer, però, que una monarquiasense cortesans seria com fer unesmorzar de caviar beluga maridat ambsangria. Per això ens cal ser empàticsamb Felip VI. No ha de ser gens fàcil detriar i destriar qui ha d’ocupar la cortsense deixar-se en-lluernar per tantsaduladors interessats i alhora de man-tenir la comitiva neta dels malfactors,lladres i prevaricadors de la política departit que han enquistat els tres podersbàsics de la democràcia.És veritat que just fa un any, el 3 d’oc-tubre de 2017, el discurs del Rei, afer-mançant la violència extrema de lesforces armades del Piolindo, no va feramics a Catalunya. Però ens calentendre que Felip VI, igual que totsels mortals, no ha pogut triar l’ADNdels seus ancestres. Per entendre laseva percepció de la proporcionalitat,cal valorar el miler de ferits enmig dela multitud de catalans pacífics i inde-fensos que l’1-O havien estat convo-cats a les urnes comparant-los amb
VIVA EL REY... VISCA LA REPÚBLICAJoan Camps i Ortiz
ANDORRAAndorra la vella
RUSIA
8
Cròniques
La Diada Nacional de l’11 de Setembre és festa grossa.L’Ajuntament de la Vila fa anys que ens convida a partici-par en l’Ofrena Floral del matí a la Plaça de l’11 de Setem-bre. I la Coral Xabec hi és cantant tal com ens correspon.Trabucaires, Bastoners, Declaració institucional del Consis-tori. I quan la Guàrdia Municipal hissa la bandera catalana, jasona, brillant, El Cant de la Senyera (Maragall/Millet/Llagostera).Hi havia ulls que s’humitejaven, és clar.Representants de cinquanta-dues entitats de tota mena–polítiques, socials, cíviques, culturals, esportives…– vananar posant la seva ofrena de flors als peus del monòlitcommemoratiu. Quina estora de color, de perfum i de belle-sa! Parlo de flors i de sentiments, de valentia i de dolcesa,
de veterania i de joventut.Després de les paraules del Batlle, Coral i tothom, queérem molts, cantem Els Segadors, el nostre himne nacio-nal. Entusiasme pletòric.I anar a dinar aviat, que a la tarda teníem compromís a lamanifestació de Barcelona. No sé si la frase que més sesentia era Bé, fins a la tarda; serà difícil que ens hi pu-guem trobar enmig de la gentada, però hi serem! ViscaCatalunya!
LA CORAL XABECNO HI FALTA PAS
La punta de la llengua (100) Esteve Pujol i Pons
Fa uns quants anys que, a molts, se’ls ha ficat a la barretina allò del tots/totes quan es dirigeixen, de paraula oper escrit, a un conjunt format per homes i dones. És que els sembla que dir tots és afavorir el masclisme; si bé,de cop i volta, ens surten amb un preses polítiques, aplicat a presos i a preses, que fa una olor de feminismerecalcitrant que espanta.Deixo estar la polèmica perquè algun dia en parlarem amb més extensió i fonament.Ara intentaré donar alleujament espiritual als escrupolosos del tots/totes: resulta que sortosamenrt en català tenimun pronom,TOTHOM, que inclou homes i dones, nens i nenes, senyors i senyores, vells i velles, diputats idiputades, presos i preses… sense discriminació de cap classe. Tal com diu el diccionari: “tothom pron. Tota lagent. Tothom ho sap.”Només tinc por que els del tots/totes al·leguin, en un excés de feminisme o de masclisme –segons coms’enfoqui–, que gent és mot femení!Que s’estalviïn saliva, temps i tinta i diguin TOTHOM; faran economia i salut mental. Ei, és la meva opinió(perdoneu-me, opinió és mot femení encara que sigui la meva).
ANIVERSARI FELIÇ !!!Xavi Cardona
Avui cal que la punta de la llengua s’aparti i deixi passar una bufera que apagarà cent espelmes.Han estat cent les ocasions en què l’amic Esteve Pujol s’ha aqueferat a salvar els mots des d’a-questes pàgines. Aviat és dit!Els mots, cal protegir-los; sobretot, els més febles: els pobres pronoms febles de mena. Cal salvar-los de la incultura (etimològicament, la manca de conreu), cal salvar-los –lamentablement– de laintolerància i també cal estimar-los. És ben clar que, d’amor a la llengua, aquesta secció sempren’ha estat plena a vessar.Que no ens avergonyeixi ser genuïns! No cal simplificar ni empobrir el català per convidar-hi aentrar més gent. Tothom hi és benvingut; tant se val que hom pensi, senti o emocioni en algunaaltra llengua: aquesta és una qüestió particular. Però parlar-lo bé és cosa de tots, tant dels novellscom de nosaltres especialment. Us pregunteu qui som nosaltres? Som els que hem triat o ens hemvist abocats a pensar, sentir i emocionar-se amb els accents i la música amb què hem imitat elsnostres grans...Felicitats, Esteve! Per molts anys!
9
Benvolgut Mossèn,Recordo que vas venir a parlar ambels meus pares perquè jo era moltjove i volia anar amb tu a Madrid, albarri del Tío Raimundo, a Moratalaz, ia la preparació del teu judici alTribunal d’Ordre Públic (justícia fran-quista reconvertida en AudiènciaNacional d’ingrats records actuals). El Dos-cavalls que tenies ens va ferdormir a Saragossa, punt de descansobligat anant cap a la capital.Tu no podies saber com em va marcaraquell viatge. Dos dies de camí totsdos sols, on sortiren converses de totamena. Com diríem avui dia, vaig fer unmàster en la teva humilitat, en cons-ciència social, en l’antifranquisme; enla fe que tenies en l’església de base,en la gent dels barris de Madrid,creient i progressista, que emergiafresca i potent en mig de tant d’Estat iprivilegis del règim. Després arribà la meva la manca de fei el deixar de creure arran de refle-xions, lectures i vivències diverses.Però el meu ateisme sempre ha anatbevent del respecte que tu practicavescap als creients i no creients. La teva cordialitat i empatia feien mi-racles en la gent que et coneixia.Molts anys després ens retrobàrem alSantuari de l’Ecologia –que tu crearesa Gallifa– en el pregó oficial que emvas demanar que fes. Recordo,també, els nostres dinars recents,llargs i plaents a Ca n’Oliver, plens derecords i reflexions profitoses.Sempre vas cercar els límits en l’ober-tura de l’Església i, fa 60 anys, ja vas
escriure el llibre: Contrapunts al camíde l’Opus Dei, trencant motlles comningú. Vas ser co-fundador del’Assemblea de Catalunya i un delsseus dinamitzadors. Independentistairredempt, somniaves en un país benavingut amb els veïns d’Espanya. Elsteus llibres de memòries són un fidelreflex de la història atzarosa delsúltims 70 anys del nostre país. No haspogut veure la independència deCatalunya, però el teu mèrit ha estatl’esforç constant per assolir-la.
Benvolgut Albert,Et vaig conèixer fa potser 30 anys. Etvas casar amb una amiga del poble iaixí vas entrar al nostre cercle d’amis-tats. Ens has deixat amb 84 anys, unhome gran, diran els que no et conei-xien. Però els amics sabem que vasmorir jove, amb l’esperit inquiet de quiconstantment descobreix i provanoves vivències. Veient-te, adormitper sempre al tanatori, em semblavaimpossible que no t’aixequessis perexplicar-me l’última cosa que t’haviail·lusionat. Optimista per naturalesa,sovint repeteixo la frase amb la qualresponies quan algú et preguntavasobre la teva salut: “Bé, si no entremen detalls”. La teva immensa memòriaens sorprenia a tots. Gaudies des-
granant amb detall tots els viatges quehavies fet amb l’Assumpta. It’escoltàvem per la teva manera vitald’explicar les coses. Generós, vasdeixar regals fets per tu a tothom queestimaves: treballs de coure, obres dejoieria –el teu ofici–, vídeos dels viat-ges, els peixos que pescaves i ellimoncello que ningú no feia com tu.Mentre escric aquestes ratlles giro elcap per veure el trineu amb gossos,fet de coure, que tinc penjat a la paret.Gràcies, Albert! Vas vèncer ja un primer càncer potenti recordo el cop que em mostrares unafotografia antiga, mentre navegàvemal mig del mar en la teva barqueta d’a-nar a pescar. T’hi veies tu, assegut encadira de rodes –amb els efectes visi-bles de la quimioteràpia– i dos amicsteus, drets, que t’havien vingut aveure. Em digueres: “Coses de lavida. Aquests dos amics ja són morts”.Ara t’ha tocat a tu. Ens has deixat,també, sense poder veure la repúblicacatalana que tant t’il·lusionava. Voldria haver compartit amb tu mésmoments, però l’enrenou del dia a diade vegades ens distreu de les amis-tats que valen la pena. Mossèn, Albert,us tinc ben presents. Diuen que som viusmentre algú ens recorda. Aquesta és l’e-ternitat més humana.
VivènciesPep Parés
HE PERDUT DOS AMICSMossèn Josep Dalmau, rector de GallifaAlbert Casademont, artista, home vital
El dinar groc català del 10 de setembre celebrat al jardí de Can Malet vadeixar 880€ que es van ingressar a la Caixa Solidària de l’Associació
Catalana pels Drets Civils. L’organització dona les més sinceres gràcies a tots els participants i col·laboradors que van convertir-lo en un èxit.
10
8 - ACABANT EL CASCLa fotografia ens mostra l’acabamentdel casc d’aquest pailebot, el qualencara no té l’arboradura.
9 - A PUNT PER L’ARBORADURAAquesta imatge ens mostra el passegüent de l’anterior, quan la nau ja tél’arboradura. En aquest moment eraquan es feia el bateig del vaixell.
10 - EL BATEIG DE LA NAUAquesta cerimònia, que actualment re-vesteix pompa i protocol, aleshores erauna cerimònia més simple. Normalmentconsistia a donar nom al vaixell.
7 - EL VAIXELL PER DINS, AMB ELSTREBALLADORSAquesta imatge no és un dibuix sinóuna fotografia. Hi veiem la nau perdins amb tots els treballadors i, segu-rament, els armadors, que hi devienestar de visita. D’aquí que se’n fesuna fotografia.
1-2-3 PLÀNOL D’UN VAIXELL Aquesta imatge, correspon als dife-rents plànols de com es construïa unvaixell, tot i que sovint en aquellstemps el «plànol» consistia en una me-na de maqueta, mig buc, (Imatge12)que el mestre d’aixa presentava a l’ar-mador. Al plànol 2 i podeu veure el vai-xell des d’una visió aèria, en la qualpodem observar com era la coberta ien el 3 veiem la popa, així com altresparts, secundàries, del vaixell.
4 - COMENÇAMENTVeiem una drassana amb diverses nausen construcció i en diferents momentsd’aquesta. El primer que posaven era laquilla, després les quadernes.
5-6 - LES DIFERENTS PARTSAquests plànols (5) ens mostren lesdiferents parts de què constava un ve-ler, així com el nom de cadascuna deles peces. En el (6) un Llaut mallorquí:de costat, per sobre la coberta i defront o proa.
IMATGES DE CONSTRUCCIÓDE VAIXELLS
Històries de la vilaJoan Muray
21 3
4
5
Al passat mes de juny poguéreu veure un seguit d’imatges fotogràfiques dela vida a bord d’un vaixell de vela, insòlites en aquells temps. Aquest mespodreu veure un aplec d’imatges, però en dibuix la majoria, tot i que també hiha fotografies, del procés de construcció d’un veler, com els que es constru-ïen a les quatre drassanes que va tenir la nostra vila. Rere cadascun delsnúmeros i títol, hi trobareu una breu explicació d’aquella imatge.
77
11
13 – L’EMPENTAEra el pas previ a la partida cap aAmèrica o a altres destins. Consistiaen un dinar a bord del vaixell, al qualparticipaven tots els mariners i lesseves famílies, des del capità a l’últimmariner. Un cop acabat l’àpat, lesfamílies baixaven del vaixell i en bar-ques tornaven a terra. El vaixell ales-hores començava la seva primera sin-gladura.
6
8
9
10
11 – A PUNT DE LLANÇAMENTUn cop fet el bateig, venia el llançament.A la imatge la veiem guarnida amb lesbanderoles dels senyals marítims.
12 – MIG BUCModel típic de drassana de mig buc, apartir del qual un armador podia encar-regar el mestre d’aixa el veler del seugust, suggerint algunes modificacions idecidint també l’aparell més adient.
11
13
12
FONS CONSULTATS• Diversos dibuixos i fotografies de l’arxiude l’autor• Escrits i imatges dels articles «La nostra
marina», de Palemó Anglès, a Gent delMasnou.• La marina del vuit-cents, d’EmerenciàRoig
12
2 0 1 8
50 anys acompanyant l’aprenentatge
Fra Juníper Serra, 46 el Masnou · 93 555 49 50 · www.escolaberganti.org
I tu, què fas perla República
Catalana ?
OCTUBRE 1968 - 2018
o a les nostres pautes del gimnàs.Desitgem una millor relació amb elsnostres fills i amistats, però no disposemd’hores lliures, o estem ma-ssa cansats.Ens agradaria poder aprendre a cuinar,a ballar o a parlar un nou idioma, peròdesprés no ens desenganxem del mòbili el temps s’esgota.L’important és que et facis preguntes.Si no et qüestiones la teva vida, pro-bablement la teva vida seguirà igual.Les persones no canvien perquè lesseves vides canviïn. Encara que semblimentida he vist i he conegut gent que,tot i que la vida mateixa els ha deixatanar una, dues o tres bufetades a lacara, segueixen impassibles. Realmentcanviem perquè ens adonem quepodem fer-ho.
Si tu poguessis fer un mínim canvien la teva rutina, quin seria?Fixa’t, no m’estic referint a un grancanvi. Només et demano una petitavariació en el teu horari. Per exemple,el fet de llevar-te 15 minuts abans pertenir temps d’esmorzar correctament. Opoder sortir abans de la teva oficina perpoder fer una passejada amb els fills ofer un refresc amb els amics. Què tal elfet de poder sortir a córrer una micaabans que es faci fosc?Tots aquests canvis a la llarga configu-raran un nou dia a dia. Fins que arribiun punt en què puguis respondre denou a la pregunta amb noves accionsque t’aportin molta més satisfacció i feli-citat. Perquè no són les grans coses,sinó els petits canvis positius que repe-tim cada dia.Responent jo a la pregunta inicial: si nofos a fer el que faràs avui... Què fa-ries?Probablement, diria: passar més tempsen la naturalesa. D’aquesta manera emvaig mentalitzant i em preparo per poderanar incorporant cada vegada mésaquest element en el meu dia a dia.Tu pots canviar el teu dia si t’ho pro-poses!
13
Propera parada, 1 d’octubreCarrega piles i prepara’t per sortir al carrer, caldrà seguir ben mobilitzats.
A la tarda, omplim Barcelona per reclamar el mandat de l’1-Ohttps://1octubre2018.catDes de la lluita serena i persistent, ens en sortirem!#FemLaRepúblicaCatalana
Avui t’has llevat a la mateixa hora queahir. A continuació, has esmorzat, t’hasdutxat, vestit, empolainat i has sortit decasa per anar a treballar. Probablementhas escollit el mateix camí de sempreper anar a la teva oficina i t’has trobatamb les mateixes persones. Has men-jat a la mateixa hora i possiblementamb les mateixes persones. A la tardarealitzes les teves tasques comunes it’acomiades i tornes pel mateix trajecte.Ja al vespre sopes a una bona hora idediques els teus minuts de lleure a lesteves activitats quotidianes. T’adorms ala mateixa hora, com és habitual.Però seguint amb el títol d’aquest arti-cle, si no fos a fer el que faràs avui...Què faries?La gran majoria de persones a les qualshe fet aquesta pregunta solen pensaren: vacances o temps de festa. Llavorstornen les seves mirades cap enrere, afa poques setmanes, quan encara gau-dien del seu període d’oci estiuenc.Però, hi ha més alternatives quenomés les vacances?Vivim en automatismes i rutines perquèpsicològicament ens és més fàcil d’or-ganitzar-nos. Però de vegades no ensadonem que tenim hàbits que no ensfan sentir com ens agradaria. Volemuna vida més sana, però ens faltatemps per dedicar-nos a la nostra dieta
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo RealPsicòleg & Coach Executiu i Personal Expert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com / http://owlinstitutpsicologic.com/
SI NO FOS A FER EL QUE FARÀS AVUI... QUÈ FARIES?
14
Dimecres 31 d’octubre Cercavila 19.30 Pl. d’Ocata
A les 20, Altell de les Bruixes
Hi col·laboren: Can Rac, Pastisseria Miquel, El Tastet, Serveis integrals
Xavier Fuster, Obres i reformes Pere Alabau, Celler del Mar,
Dijous 11 d’octubre a les 20 a la Pl. dels Cavallets
Vine-hi i fes una bona botifarra per 5€.Música, Parlaments, Tabalers i Bastoners
BotifarraalaHispanitat
Castanyot Música, castanyes i vi bo
EXUBERÀNCIA VEGETALAcostumats al nostre país, on els boscos, tot i haver-hiarbres de considerable alçada, com l’avet, algun tipus depi, de faig, etc., no podem comparar-los amb els de certeszones del planeta, com els que vaig trepitjar a l’AmèricaCentral.Els que més m’impressionaren, sobretot per la sevaimmensa alçària, foren el ya’axche’ i l’oox, que els quiarribaren cap al segle XVI, que, com ja sabeu, tenien pro-blemes a pronunciar mots que no fossin de l’altiplà, bate-jaren respectivament com a ceiba i ramón. Aquests gegants vegetals arriben a grans dimensions. Delya’axche’ (ceiba), la seva alçada més usual és de 50metres, tot i que n’hi ha algun de més gegant que arriba als70 metres, i tenen dos metres de diàmetre.De l’altre, l’oox (ramón), un xic més petit, l’alçada usual ésde 45 metres i la base té 1 metre de diàmetre.N’hi ha molts moltíssim més, i d’alçades considerables,però no es tracta de fer un estudi de la vegetació d’aquellazona, només he esmentat aquests dos per la seva espec-tacularitat.El que impressiona més d’ells, a part de la seva base i lesarrels que escampen al seu entorn, que si bades pots anarde vint ungles, i allà on la pluviositat és considerable potsquedar ben enfangat, és, doncs, quan els pots admirar persobre la seva capçada.Capçada que vaig veure sense anar en cap helicòpter niavioneta, ni observar per mitjà de cap drone, sinó tan solspujant a les gegantines piràmides maies, aquelles cons-truccions d’aquella civilització que poblà aquelles terres ique va construir com a observatoris astronòmics les mésgrans, o com a temples o palaus la resta.La impressió que faveure al bell mig de laselva del Petén, desdel cim d’una d’aques-tes piràmides de mésde 70 metres d’alçada,que per sota els teuspeus hi ha veritablesgegants vegetals ésindescriptible.Si a més hi sumem elscrits o udols que fananimals salvatges comels micos udoladors, oveure la majestuositatdel vol d’aus com elsguacamais, allò no espot explicar amb sim-ples paraules.
Cròniques d’ultramarJoan Muray
15
PostguerratraumàticaNo hi ha dubte que el paper principalen la recuperació de la memòriahistòrica, un tema ben d’actualitat perdesgràcia encara al nostre país i a totl’Estat espanyol, correspon als histori-adors, però tampoc no tinc cap dubteque hi han tingut, hi tenen i esperoque hi tindran un gran pes els escrip-tors (poetes, novel·listes, dramaturgso guionistes). Ho dic perquè els tre-balls històrics, tan necessaris i valu-osos, sovint tenen una aridesa queels allunya del gran públic, mentre queuna novel·la ( un conte, una peçateatral, un poema) pot fer remoureconsciències, pot fer dubtar, pot emo-cionar o indignar, pot...; pot acostar,explicar retalls d’història que a moltespersones no els arribarien de cap altramanera, a no ser a través del cinema,naturalment. M’ha fet pensar en totaixò la darrera novel·la de l’escriptorvalencià Martí Domínguez (Madrid,1966), La sega, que va publicar Proal’any 2015 i que amb molt d’encertenguany s’ha reeditat en una edicióde butxaca. La novel·la, lloada pertota la crítica i guardonada amb elPremi de la Crítica Catalana 2016,s’allunya dels models a què ens teniaacostumats l’escriptor i científic valen-cià, ja que es tracta d’una novel·lahistòrica, centrada en els anys mésdurs de la postguerra, concretamententre 1947 i 1950, i en les muntanyesdel Maestrat, a cavall entre Castelló iTerol. Domínguez hi retrata magistral-ment la duresa de la vida dels
masovers que, atrapats entre dosfocs, entre la guàrdia civil i els maquis,pateixen una repressió brutal, que enbona part és a la base de ladespoblació d’aquesta comarca.Domínguez hi retrata paisatges, tantferéstecs com humanitzats, amb elsanimals, les plantes i les pedres (elsfòssils hi tenen un cert pes) que enformen part; però sobretot hi retratapersonatges, homes i dones que alllarg dels segles el van convertir en elque era (no goso dir el que és a causadels canvis deguts a la despoblació). Iho fa a través dels ulls d’un infant, enGregori Solsona, més conegut perGoriet, que entre els 10 i els 13 anyss’ha de fer home a marxes forçades,empès per les circumstancies, pelsesdeveniments terribles que somouenla seva família i la de la majoria d’habi-tants d’aquelles muntanyes. Es tractad’una novel·la narrada des de lamaduresa i, doncs, feta dels records
d’una infantesa feliç que s’escola ambla rapidesa en què ho fa l’aiguad’aquelles muntanyes. Està estruc-turada en les tres parts clàssiques:presentació, nus i desenllaç i hitrobem, des de les primeres pàgines,la crueltat, la por, la venjança, que tantdeshumanitzen l’ésser humà, i que,imparables, semblen dominar-ho tot.Però com que no es tracta d’unanovel·la maniquea, per molt que l’au-tor mostri les seva simpatia pelsrepublicans, pels demòcrates, pelsperdedors de la guerra civil, també hitrobem amor, amistat, generositat, llui-ta per uns ideals, potser en petitesdosis, però suficients com per fer-nosadonar que no s’ha de llençar mai latovallola, que sempre hi ha una raóper tirar endavant, per creure enl’home, per molt que de vegades sem-bli que el mal mes reconcentrat, elmaligne més diabòlic s’encarni enséssers humans com el capità de laguàrdia civil Maximino Mata, de cog-nom ben significatiu, per polisèmicque sigui; un home que farà carrera iobtindrà condecoracions gràcies a lesmorts, les tortures, l’anorreament delséssers humans que per a ell nomereixen pas aquest qualificatiu sipensen diferent. Un cant a la toleràn-cia, a la vida, a la recuperació de lamemòria història i del patrimoni natu-ral i cultural que, si encara no l’heu lle-git, no us podeu pas perdre.
Títol: La segaAutor: Matí DomínguezEditorial: La butxaca / Edicions 62Col·lecció: “Narrativa”Lloc i any d’edició: Barcelona, 2018Nombre de pàg.: 347
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
VI Jornada d'entitats del Masnou30 de set. Pl. dels Països Catalans
de 10 a14LʼAssemblea Nacional Catalana
exposarà material i fotografies de lacampanya a favor del referèndum de
l'1-O. Hi haurà també "fotocall" i urnes petites de record.
SÚPER-RUA GROGADiumenge 21 d’octubre a les 10:30
DOTZE MESOS EMPRESONATSGuarneix el teu cotxe de groc amb llaços,globus... i vine a la rua que farem per la
carretera NII de Mataró a Montgat.Punt de trobada
Aparcament del centre comercial Carrefour Cabrera de Mar (Km 644)
16
Indians: fer les AmèriquesDesprés de la desfeta de 1714 aCatalunya sols li quedava un camí: eltreball. El poble només podia abocar-se a la reconstrucció econòmica delpaís i recuperar el creixement demo-gràfic. Els decrets de lliure comerçamb Amèrica, promulgats per CarlesIII els anys 1765 i 68, van provocar unesclat del comerç amb rutes comer-cials entre els ports catalans i ameri-cans. A final del xviii els catalanscomençaren a organitzar les rutescomercials. La procedència d’aquestsviatgers era d’arreu de Catalunya,però sobretot de pobles costaners.Les travesses oceàniques van crearnegocis de totes les categories i esvan dedicar, bàsicament, a l’activitatcomercial amb el transport, la fabrica-ció i l’exportació de sucre, licors itabac, encara que també alguns capi-tans sense escrúpols fessin negocispoc honorables.En un principi els comerciants cata-lans viatjaven a Amèrica per adquirirmatèries primeres, vendre els seusproductes o establir una relaciócomercial estable; però de mica enmica les estades es feien més llar-gues fins establir-s’hi d’una manerafixa i instal·lar-hi les seves empreses. Aquest corrent migratori va popularit-zar els indians, popularment dits india-nos. Aquests catalans que havien fetfortuna tornaven a Cataluya com ahomes rics i respectats. Però no totsresponien a aquesta imatge ja quemolts dels qui van marxar a fer lesamèriques no van engegar cap projec-
te industrial o van fracassar en l’intenti en van tornar al final de la seva vidalaboral o es van quedar definitivamental país que els va acollir. Aquesta aventura americana va tenirconseqüències molt positives per aCatalunya. A banda de la riquesa queva generar la importació i exportacióde mercaderies, molts d’aquestsindians, a qui la fortuna havia somri-gut, van retornar a les seves viles d’o-rigen després de tancar els seusnegocis i sovint feien generoses dona-cions. Molts d’ells van finançar tea-tres, hospitals, escoles, asils, bibliote-ques i ateneus com a actes d’agra-ïment o, íntimament, de descàrrecpels seus “pecats”. Per contra, el flux migratori va tenir laseva part negativa. En moltes pobla-cions d’on va marxar una part impor-tant de nois joves, moltes noies vanquedar fadrines amb l’impacte demo-
gràfic consegüent. Per exemple, aprincipi del segle xix a Sitges hi haviatres vegades més de dones quehomes entre vint i trenta anys perquèla majoria de mascles se n’havienanat a les Amèriques.
El primer diari de CatalunyaLa Guerra de Successió del 1714 vadeixar Catalunya sense cap publicaciócatalana i, molt menys, catalanista.Durant tot el segle xviii els catalans novan tenir cap tipus d’informació que nofossin fulletons o butlletins al servei del’espanyolització del Principat.A final de segle, però, Pere Pau Hussonde Lapezaran, impressor napolità esta-blert a Barcelona, amb permís deCarles IV i les autoritats de Barcelonapresentava el projecte d’un diari.Amb tots els permisos en regla elDiario de Barcelona sortia l’1 d’octu-bre de 1792. El diari, seguint les ins-truccions rebudes, publicava bàsica-ment avisos i anuncis oficials, arriba-des i sortides de vaixells i mercade-ries, meteorologia i notícies de l’es-tranger. El diari responia obligatòria-ment a una ideologia monàrquica,catòlica i conservadora. Ara bé, satis-feia els interessos econòmics delsbarcelonins, i era aquesta la raó per laqual va néixer. Tot i que era un diari escrit en castellà,al cap d’un any ja publicava algunstextos literaris en català i el 1796 vapublicar també en català una polèmicafilològica i lingüística sobre ortografiacatalana.L’ocupació francesa va prohibir el diariperquè no era prou fidel a la causa i elconvertí en un òrgan de propagandaal servei de França; i el 1810 es vapassar a dir Diari de Barcelona i delGovern de Catalunya. Era redactat enfrancès i català per guanyar-se elsuport dels catalans per a la causafrancesa. El 1814 amb la derrota fran-cesa el diari va tornar a fer un gir. Eljuny d’aquell mateix any els militarsespanyols lliuraven el diari a AntoniBrusi i Mirabet, llibreter, impressor i
il·lustració recreada dʼun indià o ameri-canu del Maresme
No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Capítols anteriors:Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització, (4)Indíbil i Mandoni. Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)El Pare de la pàtria, (8) La primera inde-pendència. Setembre17 (9)Pau i treva, (10)Els primers textos en català. Octubre17 (11)La unió dinàs-tica entre Catalunya i Aragó, (12)La conquesta de Tortosa i Lleida. Novembre17 (no editat). Desembre17(13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18 (15)La conquesta de València. (16)El tes-tament de Jaume I. Febrer18 (17)Les Corts Catalanes. Març18 (18)Les vespres sicilianes. (19)Els almo-gavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus a Catalunya. Maig18 (22)El compromís deCasp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradió occitana a Catalunya. (25)L’expulsió delsmoriscs. Juliol-agost18 (26)Nyerros i Cadells. (27)La Guerra dels Segadors. Setembre18 (28)La guerra desucceció. (29)Els Decrets de Nova Planta.
Continuem.
50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls
ferm opositor a l’ocupació francesa,que havia seguit les tropes espanyo-les amb una impremta mòbil. Però elseu gran mèrit va ser llegar el diari alseu fill, Antoni Brusi i Ferrer, l’any1838, que el va girar com un mitjó. Vaincorporar un subtítol d’avisos i notí-cies i adoptà un esperit comercialindiscutible. La publicitat per primercop es pagava. Antoni Brusi fill va ferús de les noves tecnologies, com eltelègraf, del qual va instal·lar una líniades de la Jonquera fins a la redacció i,allà on el telègraf no arribava, vaincorporar l’ús de coloms missatgersper rebre les últimes notícies a partird’una xarxa de corresponsals. El diaries va encomanar de l’esperit de laRenaixença i va participar en el movi-ment cultural i lingüístic de Catalunyai va impulsar la recuperació dels jocsflorals arreu del Principat.L’acceptació fou tan gran que la gentl’anomenava El Brusi i era, per defini-ció, el diari de la burgesia catalana.El nou director. Joan Mañé i Flaquer.
que va subtituir Antoni Brusi el 1867,va mantenir i millorar el Diari deBarcelona i el convertí en el referentinformatiu de Catalunya. Tot i que vacontinuar sent un diari conservador,monàrquic i furiosament anticarlí, va
saber establir ponts amb els sectorscatalanistes i federalistes, fet que ligarantia l’hegemonia entre el públic. Ala mort de Mañé el 1901 el diari vaentrar en una lenta però irreversibledecadència. El 1906 no va donarsuport al moviment unitari deSolidaritat Catalana i va adoptar unalínia centralista. Just al principi de laGuerra Civil Espanyola va ser gestio-nat per Estat Català i s’edità totalmenten català i canvià el nom per Diari deBarcelona. Després de la victòria fran-quista el diari fou altre cop castellanit-zat seguint la numeració posterior al19 de juliol de 1936. Malgrat adoptarun cert barcelonisme i optar soterra-dament per la causa aliada en la guer-ra europea, la decadència ja no es vaaturar.Després de la fallida del 1980 i malviu-re amb tota mena de fórmules, al finall’Ajuntament va tornar a comprar lacapçalera i va tancar-la definitivamentel 2009. Moria així el diari més anticde l’Europa continental.
17
Capçalera del núm. 1 del Diario deBarcelona lʼ1 dʼoctubre de 1792
LʼANC Masnou convoca la ciutadania, cada dimecres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntament fins que sigui alliberat i retornat el
Govern legítim de Catalunya. Tʼhi esperem!
18
Dites i personatges populars (47)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM… (Una mica més de) SEMBLACAN SEIXANTA
En un número de maig de GENT DELMASNOU vam explicar el possible ori-gen d’aquesta dita segons referentshistòrics per una banda i cultura de l’i-maginari popular per l’altra.És ben cert que existí el noble Nicolasde Renault, propietari del mas i delshorts –de cebes i d’altres vegetals–que conreava el pagès del qual vamexplicar la senzilla anècdota, quepodria ser certa o no, però de la qual
es fa menció en alguns textos de des-tacats cronistes com Joan Amades iVíctor Balaguer. Segons aquest dar-rer, el cavaller francès devia haverpres part de manera important en laconjura espanyola contra la repúblicade Venècia el 1618. El detall dels fetsapareix també en les obres completesde César Vichard de Saint-Real, publi-cades pòstumament el 1745, cinquan-ta-tres anys després de la seva mort,
entre les quals es troba, justament,l’anomenada Conjuration des Espa-gnols contre la République de Veniseen 1618, fet històric poc conegut,datada el 1674, i en la qual fa explíci-ta referència al tema. No és aquestl’espai per relatar els detalls de l’es-mentada conjura, motivada per lesdiferències polítiques entre els vene-cians i el papa Pau V, a qui donavasuport Espanya, però una de les con-seqüències fou que Renault va seracusat de traïció, empresonat, sotmèsa tortura i mort a l’interior de la presó,per ser, més tard, exposat en públicpenjat pels peus. Cap a 1619, unsfamiliars del noble vingueren aBarcelona per vendre la finca que, a
Gairebé tot això és veritatCarles Maristany
RÈTOLS o, mal dit, lletrerosAixí va començar la història d’un rètolque mancava a la parada de la senyo-ra Ferrera. Traslladem-nos mentalmental mercat municipal del Masnou allàper la dècada dels anys 50.Un decret promogut pel GovernadorCivil de Barcelona feia obligatori que,en les parades dels mercats munici-pals, figurés ben visible un rètol amb elnom del producte exposat i el seu preu. El temps, vull dir els anys, tenen elpoder de canviar-ho tot i fins i tot larealitat (m’hi ajustaré tant com pugui). Recordo “la Ferrera” com una àviapetiteta, menuda, vestida de negre,veu forta i acostumada a manar, allòque llavors titllaven de mestressa. L’agutzil, el senyor Patrici, va fer lavolta d’inspecció i va ordenar i posartots els venedors al corrent de la novaobligació. La Ferrera, assabentada, vaposar el seu marit o fill al corrent iaquest va fer un rètol amb fullola i unmànec de fusta afuat tot pintat denegre i semblant a una paleta com lade jugar el ping-pong i, en una de lescares, escrit el nom i el preu del pro-ducte, marcat amb guix blanc.Dissabte, la Ferrera va arribar al mer-cat amb el seu carret i el ruquet quel’estirava. Un cop descarregat, va tra-
vessar la carretera i les vies del trenpel pas a nivell enfront a la petitaesplanada davant dels safarejos i vaaparcar la seva “joia”, un cop posat elmorralet al pacient animaló. La “parada” ja ben parada, les cebesa un costat, les cols a l’altre i les pata-tes al mig, amb els rètols correspo-nents ben col·locats, va donar la feinaper acabada i poder començar lavenda. Tot en ordre… Creu-t’ho…!L’agutzil hi feu una ullada ja enentrar....Això no està bé! Falta marcar el preu!I va cridar l’atenció a la mestressa.Aquesta va girar els rètols i els vamostrar a l’autoritat. Correcte… va dir,però poseu-los de cara al públic!La venedora, contrariada, responexasperada: jo soc la venedora, jo
soc qui ha de saber el preu de venda. Va haver-hi un estira i afluixa. Afor-tunadament la cosa no va arribar enconeixement del Governador Civil deBarcelona. I tot per quatre xifres fetesamb guix…Per posar un exemple del cas total-ment oposat, mireu, si us plau, lesfotografies adjuntes, on es posa demanifest la bona voluntat de marcar elpreu de cadascuna de les ampolles devi i licors exposades als clients d’a-quest celler de Ripoll ubicat a prop dela plaça del Monestir. I per fer patent a l’Ajuntament de laVila de posar el llargarut rètol de lesfestes de forma apaïsada a fi que elsvianants puguin llegir-lo tot ell ambmés facilitat i assabentar-se de lesfestes programades.
19
falta de postors, fou cedida al pagès deles cebes, de nom Anton Segur, segonsun inventari de propietats de les casesi horts municipal de 1692, desaparegutran el setge de 1714, però referenciatde manera incompleta a l’Arxiu de laCatedral de Barcelona i en documentsque es conserven a la Biblioteca MuseuVíctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.Per què tornar al tema de CanSeixanta? Un col·lega, en llegir l’articleanteriorment publicat, em feu notar queno havia explicat tot el referent a la ditai que hi mancaven certes informacionsde caire popular que ell creia de proud’interès. Li he fet cas i aquí estan.Ja fèiem esment que l’enderrocamentde les muralles de la ciutat, entre1864 i 1873, afavorí el creixement dela ciutat i l’establiment de noves fontsde negoci encara que des de feiatemps ja s’havien obert a la zonaalgunes indústries, força d’elles en laCarrera de la Cadena, l’actual carrerde la Riereta, motiu pel qual l’indretfou conegut popularment també comCarrer del Soroll. Encara pot llegir-se
sobre la porta d’un edifici sensenúmero, situat entre el 24 i el 26 (!),avui l’entrada a un garatge, un rètolpintat, molt deteriorat: Fábrica deguatas Hijo de Martí Grau, de qui esdiu que va enriquir-se fabricant cotódestinat als sanitaris espanyolsdurant la guerra de Cuba.
Una altra fou la fàbrica tèxtil que ocu-pava els números 18, 20 i 22 del car-rer, davant del de Sant Martí –on algúha tingut la iniciativa d’afegir una lletran al darrere de Martí, en la placa ambel nom del carrer– i encara pot veure’sen la llinda de la porta principal, gravatsobre la pedra, el número1835, presu-miblement l’any de la implantació de lafàbrica en el lloc.La llegenda popular diu que la situacióde l’edifici en el carrer va fer que lainventiva de la gent sumés els tresnúmeros de la casa –18+20+22 = 60–i, potser recordant l’antiga anècdotadel pagès (o potser no), es referís allloc com a Can Seixanta. A això deuriaajudar la fama de desordre que sem-bla que dominava en l’indret. De totamanera, no hi ha constància històricafefaent sobre el tema. També semblaque la fàbrica fou destruïda per unincendi el 1878. Actualment, la casa ha estat motiu dereivindicació amb el lema Salvem CanSeixanta, davant l’especulació immo-biliària.
Logo de la campanya Salvem CanSeixanta
Com és costum de fa uns quants anys,el primer diumenge del més d’octubre,es talla la carretera Nll per tal de perme-tre el pas dels ciclistes de l’Ironman.De fet, la cursa ciclista, quan passa pelMasnou, ja fa estona que ha començatamb la prova de natació de 3,8 km, quees fa a Calella.Després dels 170 km de bicicleta, esrealitza, per acabar, una maratósencera: 42 km amb 195 metres, i que
amb la natació del principi, converteix lacursa en una autèntica prova deresistència per a dones i homes deferro. Tothomom vol, com a mínim, ser"finisher"(acabar-la). S’ha de tenir un bon entrenament, sonmotls quiilòmetres nedant, pedalant icorrent. Hi participen 2.800 atletes, quevenen de 60 països amb edats queoscil·len dels 18 i els 76 anys. És un orgull per als pobles del litoral iveïns poder participar en un esdeveni-ment internacional tan important comaquest; per això ajuntaments i diversesentitats dels pobles hi aboquenesforços i voluntariat perquè tot surti tanbé com pugui, cosa que fins enguanys’ha aconseguit.Des d’aquí volem donar les gràcies atots els voluntaris que hi participen; desdel punt d’hidratació, situats al costat del’estació de trens del Masnou, fins alspunts d’animació repartits al llarg de totel poble. També volem agrair especial-ment a l’Ajuntament del Masnou, en lapersona de la seva regidora i coordi-nadora de l’Àrea de Serveis Municipals,per la seva predisposició en l’activitat, i
a les associacions, Tabalers de la Collade Diables i Geganters del Masnou,Tabalers del Most del vi d’Alella aixícom als metges esportistes de Can Rutique mai no fallen a la cita.I a vosaltres, gent del Masnou, d’Alella ide Teià, que amb la vostra presència unany més a aquesta gran prova donareusuport, escalf i ànims als participantsperquè aconseguixin ser uns autèntics“finisher”.
Jordi Pérez,director d’Ironman-Barcelona.
Enric Mudarra, president Serra-Marina Club d’Atletisme.
Dones i homes de ferro
GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA, Vi NOVELL
Vins, caves i licors. Gran seleccióde vins. Vins al detall
Àngel Guimerà, 12 el Masnou
93 540 29 53Mestres Villà, 101, 93 555 16 64 el Masnou
De tot per fer els vostres panellets ireceptes de tardor.
www.canrac.com
www.canrac.com
Fruites i vins de tardor;tota una festa!
Fruites i VerduresPrimera qualitat
Comandes per telèfon
FRUITES I VERDURES DE PROXIMITAT Estem a Navarra / Cristòfol Colom
Navarra, 76 93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero
Visita la nostra pàgina lafruita.com
618 763 529 · 93 540 34 74
CarrerSant Felip
- Tot per a la cuina -
Sant Felip, 45 · 93 540 97 41www.elcullerot.cat
Tallers de cuinatot lʼany
Mestres Villà, 115
Sant Felip, 115646 79 28 68 El [email protected]
REFORÇ · ACCÉSESO · BATXILLERAT
UNIVERSITAT
Academia
Perelló
ExposicionsFins al 17/10 ABULÍ. Obra gràfica i pintura de CarmeRamonDel 20/10 al 29/11 MISCEL·LÀNIA. Col·lectiva de pintura
I n f o r m a
21
GENT DEL MASNOU
L’enigma V.D.R.
Comencem el curs amb un de fàcil:
Una paraula de tres signes, de la qual, en llegir-la, espoden deduir dos nombres de quatre xifres. Quina pa-raula és?
Resposta:
Classes de iogaEl dimarts de les 19:30 a les 21
Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.
Curs impartit per Ivet Compañó, professora deKundalini-ioga.
Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.
Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
CURSETS DE GAITA
Informació
a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
Pot ser el nombre 1000 i també el 1049 (si el llegimen xifres romanes).
MIL
AVANÇ INFORMATIU PER AL MES DE NOVEMBRE
Diumenge 11 a les 6 de la tarda:
Per l’Himàlaia Indi en bicicletaUn viatge a Spili, Zanskar i Ladakh.
Projecció comentada pel protagonista Xavi Tarafa.--------------------------------------------------------------------
Amics i Antics Escoltes del MasnouDissabte 17, a les 7 de la tarda:
Parlem de boletsConferència i mostra gastronòmica organitzada perl’Associació d’Amics i Antics Escoltes del Masnou.
ET CONVIDEM A FER-TE SOCI
DE GENT DEL MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la nostra vila també
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20www.gentdelmasnou.cat
Si ho hagués sabut fa uns mesos, us ho hauria dit pel butlletíde juliol/agost, ja que el que vull comentar és una festivitatque s’escau un disset d’agost, l’endemà de Sant Roc. I que,com ja podeu suposar, va de gossos, en aquest cas concretdel gos de Sant Roc, que sempre l’acompanya.Doncs bé, en aquell dia, un 17 d’agost (que l’any passat unatragèdia ens va commoure com mai), antigament se celebra-va, i en alguns veïnats de Barcelona encara es fa, la festa deSant Gos, sí, ho heu entès bé, un dia dedicat a nosaltres.M’explicaré, des de temps immemorial, a la imatge del santse’ns representa acompanyat d’un quisso. El sant s’arreman-ga la gonella i ensenya el genoll, on a voltes veiem una nafra.Nafra que, segons la tradició, patia el sant i que el gos vacurar bo i llepant-la-hi. Diuen que això passava cap al segleXVI segons uns i cap al XII segons uns altres, però ja sabeuque en això de les llegendes, sovint, per no dir sempre, ensaixequen la camisa (en aquest cas la gonella).Bé, ja porto més de dos-cents mots i encara estic a lesbeceroles del que volia dir. El que vull dir és que ara que tantagent té gos i tants els deixen fer les necessitats on volensense fer-se càrrec del «present», com tants cops he criticat,el costum de tenir gos ens ve de lluny, tot i que en temps pas-sat només ens tenien per necessitat, per fer-los un servei,com: ajudar els pastors a conduir el remat, a vigilar el mas,ajudar-los en la cacera, etc. Això de ser animal de companyiaés un invent de no fa gaire, comparant-lo amb el que abanshe esmentat.Com deia més amunt, sovint en això de tradicions i llegendeshan estat empescades per tapar, o suplir, cultes antics o sím-bols esotèrics, que sembla, segons alguns, que és el casd’aquest sant, ja que el fet d’ensenyar el genoll era un sim-bolisme que significava que aquella persona estava iniciadaen ciències antigues i sovint esotèriques. Bé, sigui el quesigui, creença religiosa o ciència antiga tapada per interessosreligiosos, a nosaltres, els de quatre potes, mus la porta fluixacom es diu ara.Jo el que sé és que, segons es diu, en generacions antigues,quan la medicació no estava com ara, la gent utilitzavaremeis casolans, sovint fets d’herbes i altres vegetals quetinguessin a l’abast, i un dels que hi havia consistia precisa-ment a deixar-se llepar la nafra per un gos, i no devien anarpas gaire desencaminats quan les llegendes com la que hecontat ho corroboraven.I ara ja, per cloure, deixeu-me que us conti alguns d’aquestsremeis casolans, tot i que no sé, d’algun, exactament quinaera la finalitat.Hi havia qui es posava la pell d’un tomàquet sobre l’ull. Unsaltres es posaven un caragol bover al pols, al costat de l’ull.També hi havia a qui posaven una figa seca, partida, sobre elmelic (si s’havia trencat) i col·locaven sobre la figa una mo-neda de plata i tot ben enfaixat.Bé, em sembla que ja us he donat prou la tabarra. Apa, bup,bup.
La cuina de l’Antòniael Cullerot
22
Ingredients:250 gr de farina, 80 gr de mantega, 200 gr de
formatge fresc o bri, 8 cullerades d’aigua, 1 culleradade sucre o de mel, 1 ou, Un pessic de sal, una mica de
sucre glacé, melmelada de maduixa
PreparacióPosem en un bol la farina, la mantega, la sal i l’aigua iho batem tot fins que ens quedi una massa homogènia.
Ho deixem reposar dins el bol, mentre escalfem el forn a una temperatura de 200º.
Un cop ja reposada la massa, una mitja hora, l’estiremamb un corró i anem fent amb un cèrcol rodones de la
mida que més ens convingui.
Cada una d’aquestes rodones serà una cresta; per tant les comencem a omplir amb un tros de
formatge i una mica de melmelada.
Ja plenes, les anem doblegant que quedin com mitjalluna i les segellem amb les puntes de la forquilla.
Batem l’ou, per pintar amb un pinzell, cada una de les crestes. Ja són a punt per posar-les al forn
entre 7 i 10 minuts. Les anirem traient a mesura que es vagin daurant i els escampem una mica de
sucre glacé per sobre.
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Arran de sòlPledebuit
Crestes dolcesCrestes dolces
RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura
ANC-Al Masnou Decidim · OCT18 · [email protected]
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Recull condensat de les impres-sions del signant d’aquest escrit.Tots els fets esmentats estandocumentats en enllaços virtualsa internet, que per raó d’espai nopodem incloure en la crònica;però, si introduiu la questió en elbuscador de Google, en trobareula referència.
Crec que convé fer una anàlisi del'evident implicació d'Alemanya en elconflicte Catalunya-Espanya. L'actuació de l'Estat l'1 d'octubre vafer saltar totes les alarmes i en con-cret la de la cancellera Merkel, queva trucar a Rajoy aquella mateixatarda per aturar la violència. Aquellaactuació policial va tacar per semprela imatge de l'Europa dels valorsdemocràtics i la llibertat. Pocs diesdesprés, el 7 d'octubre, la cancelleratornà a parlar amb Rajoy i tambéamb Juncker.Per què Merkel parlà amb Rajoy 6dies després de l'1 d'octubre?Probablement li deixava clar que noacceptaria la violència policial si esproclamava la DUI.En el sopar de líders europeus del20 d'octubre, Merkel va proposarparlar de Catalunya per posar enqüestió l'actuació de Rajoy, però elPresident espanyol s'hi va negar. La veritat és que sí que es va parlarde Catalunya en el sopar; de fet, vaser un dels temes principals, encaraque el que va sortir a la premsa ésque els líders europeus donavensuport en públic al Presidentespanyol, però en realitat vanimposar a Rajoy un 155 "light" i uneseleccions immediates. Condicionshumiliants per un Estat que el quevolia era esclafar la Generalitat iTV3. És evident que aquestescondicions eren imposades perMerkel.S'inicià el 155 i la brutal repressió nova agrada gens a Europa. Es pro-dueix l'empresonament i exili depolítics catalans i la persecució judi-cial del jutge Llarena, però la demoli-dora victòria de l’independentisme el21D va deixar clar que no es pot
la cancellera es reuní amb PedroSánchez i és evident que parlaren deCatalunya.La meva impressió és que Merkel hadonat un vot de confiança a Sánchezperquè resolgui el conflicte, i senseimposicions, li dona via lliure perquèactuï, però li reclama que la soluciósigui votada pels catalans ja que sapque, si els catalans no la voten, el con-flicte augmentarà.Pedro Sánchez proposa ràpidamentvotar un nou Estatut perquè sap que téun problema colossal sobre la taula:Què pot oferir als catalans sense trecarla unitat d’Espanya? Fixem-nos en elMinistre Borrell queixant-se que elsRepublicans no estan responent als"gestos" de l'Estat. Estan molt preocu-pats per trobar una fórmula acceptableper a tothom.Què hem de fer nosaltres? Seguirendavant i tensionar, tensionar i ten-sionar. Demostrar a la senyora Merkelque no hi ha més acord possible que laRepública Catalana i reclamar el reco-neixement internacional. Aquesta seràla principal feina del Consell de laRepública i del President Puigdemont.Quan Alemanya i tot Europa vegin quel'única solució és o bé un referèndumd'autodeterminació o el reconeixementdirecte de la República catalana, aca-baran intervenint i forçant, igual comvan intervenir i forçar Grècia i Itàlia.Només cal que ens mantinguem fermsi units, i seguim tensionant. No hemd'acceptar cap quincalla, cap Estatutet,cap contrapartida menor. O referèndum o reconeixement de laRepública.Res més. Anem bé. Molt bé.
Ramir De PorrataEmpresari i membre de la llista de Junts per Catalunya a les
eleccions del 21D-----------------------------------------------------------
doblegar els catalans, i això ho va can-viar tot. Aquesta majoria va demostrarque l'Estat no pot impedir que renun-ciem a la República, només pot colpe-ja-nos fort. Empresaris alemanys i altes esferesdel país, amb el vistiplau del ministerid’afers exterior alemany, van demanara Rajoy que respectés els resultats ique hi hagués diàleg. Però Espanyano acceptà el resultat i va impedir judi-cialment que Puigdemont pogués serinvestit; i encara més, la repressió vaseguir amb els polítics exiliats, afec-tant Bèlgica, Suïssa i Escòcia. Finsaleshores Merkel encara no havia for-mat Govern, cosa que aconseguí el 7de febrer.Poques setmanes més tard, el 25 demarç, el President Puigdemont viatja-va a Finlàndia i Llarena va emetre unaordre d'extradició. Finlàndia ajudà elPresident Puigdemont a marxar delpaís, indicant-li com sortir sense serdetingut, i Suècia i Dinamarca dei-xaven passar el cotxe del President,però en entrar a Alemanya foudetingut, evidentment, amb el vistiplaude la cancelleria alemanya, qüestiómassa rellevant com per no ser con-sultada.La cancellera Merkel va voler aturarels peus a l'Estat espanyol. Ja n'esta-va tipa. Després de ser aprovats elspressupostos de l'Estat, va orquestrarla defenestració de Rajoy amb lamoció de censura, que s'havia conver-tit en una amenaça per l'estabilitatd'Europa. El govern del PP no va saber resoldreel conflicte català. Tot al contrari, cadadia s'estava complicant més i Ale-manya va actuar. En un temps rècord,
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Ara més que mai!.
FE D’ERRATESEn el passat núm de setembre i en la cròni-ca de l’acte de suport a la Carme Forcadell ala presó del Catllar, es va posar que el nomdel seu marit era Jaume i no és així, es diuBernat. En demanem disculpes a l’afectat i ala redacció de República.
PANELLETSddee lleess ppaassttiisssseerriieess ddeell MMaassnnoouu
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El MasnouPere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61
El Masnou
Pastisseriamiquel
PANELLETS93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
Venda
Online
