butlleti54

7/28/2019 butlleti54

1/40


2/40

sumari

2

Any XXI, Nm. 54, febrer 2011

Edita: Centre dEstudis Colombins, mnium Cultural.President: Miquel Manubens, vicepresident: Jordi Mar, tresorer: Reinald Benet,secretari: Ramon Navarro, vocals: Francesc Albardaner i Joaquim Arenas.Oficina del Centre: Jaume Canyades.Redacci:Diputaci, 276, 08009-Barcelona Tel. 93 254 66 59web: www.cecolom.cat e-mail:[email protected]

Disseny grfic: bcngrafics.cat Ocells,34 09857-ValliranaImpressi: Casa Boada Dipsit legal: B-16689/95

Amb la collaboraci de:

sta

ff

editorial centre

38

llibreria

3U n c a r r e r p e r a L u i s U l lo a

4Luis Ulloa Cisneros i Catalunya

F r a n c e s c A l b a r d a n e r

7

12

xpfol

Notes sobrela conferncia denJos Antonio Lorente

F r a n c e s c A l b a r d a n e r

22

26

Relaci de confernciesrealitzades pe l CEC(1991-2010)

Discovery Channeli el Colom catalJ o a q u i m A r e n a s

El ADN de los escritosde Cristbal ColnA m a d e u B u c h i G r a s

I Col.lo qui in te rn ac io naldestudis colombins 2517

16

19

Vint anys del Centre dEstudis ColombinsJ o a q u i m A r e n a s

Relaci darticles publicatsen els 53 primers nmeros del butllet

centre

34Comptes anuals de lAssociaci 2005-2010

36Juntes histriques de lAssociaci

Simposi internacionaldEivissa 2006 :La Llengua maternade Cristfol Colom

J o r n a d e s d E s tu d ii debat sobreTarragona en lpocade Cr is t for Colom

Jornades al Rotary Club

29

28

31II Col.lo qui in te rn acionaldestudis colombins


3/40

editorialGrcies al servei a Internet delhemeroteca de la Vanguardia,hom pot constatar que, divendres17 de mar de 1936, va serpublicada la segent nota:Enmemoria de un historiador

peruano La Comisin de gobiernomunicipal, en su ltima reunin,acord que para honrar elnombre del historiador peruano

don Luis Ulloa, que una a susmerecimientos cientficos lacircunstancia de ser un fervorosoamante de Catalua, se d el

nombre de dicho seor a la calle B del plano delEnsanche, de Las Corts, que no est rotulada,comprendida entre las de Massaryk y Carreterade Sarria.

El carrer en qesti correspon a lactual carrer dela Santa Maria.Veiem, doncs, que la figura eraprou important en aquells moments a Barcelona

com per a dedicar-li un carrer noms dos mesosdesprs de la seva mort a la nostra ciutat.

Seria de dret a lleidemanar a lAjuntament de laciutat el compliment daquell acord, i considerantque lurbanisme evoluciona, que cerqus un carrerms proper al Museu Martim de Barcelona, seudel fons bibliogrfic i documental del Centred'Estudis Colombins, i tamb al monument aCristfor Colom. El CEC,entitat continuadora delstreballsde Luis Ulloa, ha demanat a lAjuntamentde la ciutat comtal que el carrer triat per a honorara l insigne historiador sigui lactual carrer del Cid.

El dia 9 de febrer a les 19.00h al Museu Martimde Barcelona, el CEC va celebrar un actedhomenatge a l insigne historiador encommemoraci del 75 aniversari del seu traspsa la nostra ciutat, la mateixa data en qu finialany 1936.Alhora es va celebrar el 20 aniversaridel Centre dEstudis Colombins, nica institucicatalana dedicada a la recerca cientfica amb criterisacadmics de la tesi de Colom catal i, enconseqncia, continuadora fidel dels treballs del

Doctor Ulloa.

Esperem comptar aviat amb la nova denominacid'aquest carrer en honor de lillustre professorUlloa, amb una placa que n'expliqui els motius,on cada nou de febrer els estudiosos colombinistes,i els amants de la histria del pas puguin retrehomenatge a la seva gran figura i valuosa obraderecerca.

Miquel Manubens

3

El contingut dels articles s responsabilitat dels autors i no ha de coincidir necessriamentamb els principis que regeixen lassociaci.Sautoritza la reproducci, parcial o total, dels articles publicats en aquest butllet, sempreque shi faci constar la procedncia. Agrairem que sens fes arribar un exemplar de les

publicacions on els nostres treballs hagin estat reproduts o esmentats o fins i tot unafotocpia que identifiqui la publicaci i la data dedici.Tots els nostres butlletins els associats els podeu consultar a la nostra pgina webwww.cecolom.cat, i els no associats ho poden fer un cop transcurregut un any.

Imatge de coberta : Imatge del llibre Americae den Teodor de Bry, 1559.

no

ta

Butllet Centre dEstudis Colombins 54, febrer 2011

Carta de lAjuntament deBarcelona a la vdua denUlloa comunicant-li lacord.


4/40

Quan es compleixen 75 anys de la mort del'enginyer de mines i historiador peru Luis Ulloai Cisneros, hem de reconixer, per fora, que haestat un dels peruans que ms han influt en la

societat i cultura catalanes, no noms en la sevapoca, sin fins a la actualitat. Per aix vull donarel ttol de "Luis Ulloa i Catalunya" a aquesta mevaaportaci.

Ulloa es va topar amb Catalunya de retruc, sensebuscar-la per a res, tot verificant l'encert o falsedatde la teoria de Celso Garca de la Riega, quipromulgava un origen pontevedrs del descobridorCristfor Colom. Com el seu llinatge indica, Ulloaera descendent d'un llinatge gallec i aix el vaportar a mirar amb simpatia tan peculiar novateoria sobre el descobridor del Nou Mn, per,

malgrat aquesta orientaci inicial favorable, laseva natural sagacitat i la seva formaciuniversitria en camps tcnics d'alta precisi, elvaren guiar rpidament a descartar aital teoriaper tractar-se d'una burda mistificaci. El seuinters en tema tan apartat dels seus estudis itreballs hagus pogut acabar en aquest punt, perUlloa, que ja havia estudiat profundament lahistoriografia existent fins aleshores sobre Colom,va fer un pas endavant molt decisiu, tant per laseva carrera professional com per la histria engeneral, quan va confessar humilment i amb totahonestedat que, tot buscant un Colom gallec, haviaobtingut un Colom catal.

Aquesta confessi feta pblica en una confernciaa Pars l'abril de l'any 1927, va casar ja, per semprems, Ulloa amb Catalunya. Rpidament les noticiesvaren arribar a Barcelona, en aquells anys que hihavia dos trens dirns i un de nocturn entre Parsi Barcelona, i Ulloa fou convidat a dictar tresconferncies a Barcelona a finals del mes de maigdel mateix any 1927. L'xit obtingut a Barcelonafou clamors, fins i tot, la seva darrera confernciaal centre Excursionista de Catalunya fouretransmesa en directe, per primer cop, per lardio. Per, com fou possible que un tema tan poc

estudiat i tan poc contrastat per la intellectualitatcatalana del moment obtingus tal devociacadmica i popular? La qesti s ben senzillade comprendre: en lambient cultural resclosit ireprimit de la cultura catalana sota la dictaduradel general Primo de Rivera, Ulloa va esdevenir el

nou far que retornava la dignitat a tot un poble atravs de la proclamaci com a catal deldescobridor del Nou Mn. Luis Ulloa va esdevenirun heroi catal popular, si, per, potser, "malgr

lu", com diuen els francesos.

Aquest esclat de la nova teoria va provocar, commolt rpidament va descobrir Ulloa, i a disgustseu, que molts historiadors espanyols adoptessinimmediatament una posici de rebuig a la sevanova teoria, molt abans de poder-la contrastar,

ja que el seu llibre en llengua francesa no es vapublicar fins a l'octubre del 1927 i ledici castellanava trigar un any ms. Ulloa estava ja preparat perafrontar un debat per la seva nova teoria, debatque esperava sobretot provinent de la part italiana,per mai va poder imaginar lhostilitat dels

historiadors espanyols, ja que, al seu entendre,considerava sincerament que Espaa estariacontenta de poder posar en el seu pante nacionala un fill de Catalunya i, per tant, d'Espanya, de lacategoria de Cristfor Colom. Poc va trigar Ulloaa copsar lenfrontament secular entre la culturaimperialista espanyola i la cultura catalana.

Per sort seva, al voltant d'Ulloa es va formar aBarcelona un grup de seguidors incondicionalsformat per la flor i nata deis intellectuals ihistoriadors catalans del moment com Ferran Vallsi Taberner, Nicolau d'Olwer, Francesc CarrerasCandi, els germans Soldevila, etc., que el varen

ajudar tant com van poder. I volem recalcar queaquest ajut era en reconeixement de la voladaintellectual de les propostes dUlloa, sense que aixsignifiques que tots ells estiguessin plenamentd'acord amb la nova teoria. La mxima expressid'ajuda popular de Catalunya a Ulloa es va produirquan diversos diaris catalans varen sollicitar unaajuda econmica als seus lectors per a subvenirles despeses del viatge que Luis Ulloa pensava ferdes de Pars a Hamburg per a presentar la sevateoria en el congrs d'Americanistes de l'any 1930.Aquesta collecta econmica es va denominar"Subscripci per als estudis sobre Colom" i la

signaven, el dia 14 de juliol de 1930, Ferran deSegarra, president de l'Ateneu Barcelons, FrancescMaspons i Anglasell, President del CentreExcursionista de Catalunya i Ferran Valls i Taberner,com a president de l'Ateneu Polytechnicum. Aquestacrida va tenir una resposta excellent, que va

Luis Ulloa Cisnerosi CatalunyaPer Francesc Albardaner

4

el centre



5/40

permetre Ulloa poderassistir a Hamburg senseproblemes econmics isabem, per la corres-pondncia amb Ferran Vallsi Taberner, que aquestaajuda es va perllongar alllarg de fora temps, fins itot passat l esmentatcongrs.

Grcies a tota la corres-pondncia de Luis Ulloapreservada en lArxiudenominat "Bolvar Ulloa",en honor del fill de LuisUlloa, del Ministerio deRelaciones Exteriores aLima, sabem que FrancescCamb tamb es vainteressar per aquesta novateoria sobre la catalanitatde Cristfor Colom i, desdel mes de gener de l'any

1929 va in ic iar unacorrespondncia moltfreqent amb Ulloa de la que hem de destacar, afavor del senyor Camb, el fet que li feu unadonaci monetria de 6.000 pessetes per prpiainiciativa, sense que Luis Ulloa li hagus demanatres en aquest sentit. La correspondncia ambFrancesc Camb va continuar fins a mitjans del'any 1931, quan Ulloa comena a rebre cartes delpresident de la Generalitat de Catalunya, FrancescMaci. Rpidament, i a travs del Consellerd'Instrucci, Sr. Ventura Gassol, la Generalitat vaaconseguir convncer Luis Ulloa que dons un cursa la facultat de Filosofia i Lletres sobre el tema

"Problemas del Descubrimiento de Amrica", ambla collaboraci de l'eminent professor Doctor BoschGimpera de la Universitat de Barcelona. Sabemfins i tot el salari que reb Ulloa de la universitati que fou de 600 pessetes al mes.

Per Ulloa, en aquests anys de 1931-32, no nomsva mantenir contactes amb estaments oficials opersonatges de la ms alta burgesia catalana, sinque tamb tingu relacions de carcter estrictamentprofessional o comercial amb dues editorialscatalanes com foren lInstitut Gallach i lEditorialJuventud, dirigida pel senyor Josep Zendrera. Per

el denominat "Instituto Gallach de Librera yEdiciones", Ulloa fou encarregat de preparar totel tom sis, corresponent a la histria dAmrica,de lenciclopdia denominada "Historia Universal- Novsimo Estudio de la Humanidad" en el que hiha un prefaci de l'editor en el que ja s'exposa que

alguns punts del descobriment d'Amrica es tractenseguint els nous punts de vista dUlloa. Ulloa vaacceptar molt gusts aquesta feina, ja que suposavaque la seva teoria sobre la catalanitat de Colomarribaria a tot el mn de parla castellana de manerarpida.

Les moltes obligacions que tenia que complir Ulloaa Barcelona, el van fer decidir, finalment, a deixarel seu pis de Pars per installar-se definitivamenta Barcelona a mitjans de l'any 1932, al carrer deVillarroel nm. 231. Per tant, Ulloa va residir uns

tres anys i mig a Barcelona envoltat de la mximaconsideraci, tant pels ms alts estaments culturalsi de govern municipal com de la Generalitat i pelfervor popular que havia despertat des de la sevaprimera conferncia a Barcelona que feu el dia 25de maig de l'any 1927 a l'Ateneu Barcelons.

En els seus darrers anys de vida Ulloa fou un homede salut delicada i el clima de Pars, que no liprovava gens, li agreujava peridicament. Mor eldia 9 de febrer de l'any 1936, a Barcelona, al seudomicili particular i per les crniques dels diarisdel seu bit i del seu enterrament podem copsar

perfectament que es va tractar a Luis Ulloa coma un gran prohom de la cultura catalana. Les cartesde condol que reberen la seva esposa Sra. BlancaPasquette i el seu fill, Sr. Bolvar Ulloa foreninnombrables i demostren la gran estima i valoracique tota la societat catalana va fer de la figura del

5

el centre



6/40

nostre gran mestre. La seva vdua i fill partirende Barcelona el dia 28 de marc de l'any 1936 capel port del Callao en el vaixell Itali "Virgili".

Luis Ulloa va perseguir sempre la veritat histrica,el "recte cam" que diria el poeta, per no hagusimaginat mai les conseqncies imprevisibles queimplicaria lacceptaci d'una nacionalitat catalanade Cristfor Colom en el marc fortament esbiaixati tergiversat de la historiografia ortodoxa referenta la formaci de lestat espanyol. La veritat, en

aquest cas podia esdevenir subversiva, quasi brevolucionaria.

Quan jo era petit i vaig anar a escola els anys 50,una de les veritats ms absolutes que s'ensenyavena les escoles primries, i que ning gosava posaren dubte, era lafirmaci "Isabel y Fernando, losReyes Catlicos, crearon la unidad de Espaa".Per ning ens va explicar a continuaci la ra delexclusi de tots els sbdits de Ferran per a poderanar a Amrica, des de l'any 1504. Qu havienfet els catalans, valencians, aragonesos i balears,si tots ja rem espanyols iguals, segons deien,per a merixer aquest cstig? Qu ens feiaciutadans de segona classe en aquest nou estatnic espanyol?

Per aix, quan Ulloa surt amb lafirmaci de queColom era catal, s'agreuja encara ms el problemaque plantejava la pregunta anterior: Com foupossible que essent el descobridor del Nou Mncatal i havent capitulat el seu contracte per anara descobrir Amrica amb la cria administrativade la Confederaci Catalana es produs aquestaexclusi dels sbdits de Ferran?

La sagacitat dUlloa i dels historiadors i amics catalans

abans esmentats ens van donar la soluci a talinterrogant: La uni dinstica resultant del casamentdIsabel de Castella i de Ferran d'Arag no va significaren cap cas la uni dels dos regnes, i, per tant, laversi histrica que s'ensenyava a totes les escolesfranquistes, i molt abans, en les sotmeses a ladictadura del general Primo de Rivera, erademostradament falsa! I aix, fins el dia d'avui, suna veritat histrica que no tothom ha pat en aquestpas.

Ja veieu com Ulloa va ajudar a la subversi dels"status quo" imposats, per ell va actuar aix perque

perseguia la veritat. Un cop aclarit el punt anteriorfonamental, ja era entenedor que essent Colom"extrangero" a Castella, com diuen els documentscastellans, no per aix no podia ser sbdit naturalde Ferran el Catlic. I Ulloa no va parar-se nomsdavant d'aquesta nica qesti, sin que es va

plantejar preguntes com les segents:

Com fou possible que Cristfor Colom esdevingusVirrei, Governador general i Almirall del regne deCastella, sense haver estat mai naturalitzat castell?

Com fou possible, si era veritablement genovs,que en cap document oficial ems per les curiescatalanes o castellanes, desprs de citar el seunom no shi poses la qualificaci de "genovs",com era obligatori i usual en els casos de forasters?

Com fou possible que en la carta de naturalitzacicom a sbdit del Regne de Castella del germ deColom, Diego Colom, no sindiqus la nacionalitatoriginaria d'aquest home?

I aix podrem anar repassant els plantejamentsd'Ulloa, que posaven i continuen posant contra lescordes a la historiografia oficial castellana fins elsnostres dies, i que ens portaria, potser, a laconclusi que grcies a un descobridor catal, elregne de Castella va obtenir els recursos econmicsi de poder necessaris per a esdevenir la potncia

dominant a la pennsula ibrica, incloent-hi Portugal,i poder imposar la seva hegemonia de poder poltici cultural a tots nosaltres.

De res va servir que el fill de Colom, en un pletque tingu contra la corona de Castella, afirmsque el seu pare, Cristfor Colom, estava convenutque: "Pro utroque regno Castellae et Aragonumfurunt dicte Indie acquisitae", frase que vol dir:"Per ambds regnes, les Castelles i la Coronad'Arag varen ser adquirides aquestes ndies".Malgrat aix, i per deixar-ho ben clar, la coronacastellana va regalar un lema al fill de Colom, pertal que el pogus posar en el seu escut i que no

s altre que el conegut: "Por Castilla y por Len,Nuevo Mundo hall Coln". I punt!

El Centre d'Estudis Colombins vol ser continuadorde la tasca i teories iniciades per aquest granhistoriador peru Luis Ulloa Cisneros, que vaestimar profundament a Catalunya i que,recprocament, va ser estimat i encara ho s pelscatalans dels nostres dies i com a colof volemacabar tot dient: "Visqui per sempre ms en elsnostres cors la persona i lobra de Luis Ulloa,

perqu ens ajudi a aconseguir una Catalunya culta,lliure i feli.

6

el centre



7/40

7

Vint anys del CentredEstudis ColombinsPer Joaquim Arenas

Haec est dies. Avui s el dia que, en un acteacadmic en la seu del Museu Martim de Barcelona,allotjat a les Drassanes construdes pel nostre reiCerimonis, Pere III, es ret homenatge a lamemria daquell eminent peru, dorigen gallec,que pos les bases a la teoria de la naturalesacatalana de Cristfol Colom. El professor Albardenernha parlat a pleret i consistentment.

Haec est dies. Aquest s el dia per excellnciade la nostra associaci! S, avui commemoremque fa vint anys que es pos la primera llavor delque havia de ser el futur Centre dEstudisColombins.

Haec est dies. Avui s el dia que commemorem

la represa duna via acadmica en una qestidinters nacional, que gaudia i gaudeix dunatradici popular, de transmissi oral, consignadaper escrit en el s. XVII per lhistoriador Pere Serrai Postius. Transmissi oral que ha estat objecteen el nostre poble de mil i una interpretacions.

Haec est dies, que celebrem el coratge i la decisi,ara fa vint anys duns historiadors colombistes idaltres afeccionats a la histria, que varen fer elpas previ per aglutinar esforos per a la causacolombina catalana i varen instituir lAgrupaciColom Cataladscrita a mnium Cultural, eralany 1989 que al cap de dos anys es constituiriaen el Centre dEstudis Colombins.

Haec est dies. Avui s el dia en el qual femmemria dels historiadors, experts i ciutadanssimpatitzants que emprenien la responsabilitat deseguir, difondre i aprofundir la teoria catalana deLuis de Ulloa.

s el moment, tamb per excellncia, de recordari fer bona memria daquells que ens precedireni ja no sn entre nosaltres, els quals varen serfundadors del Centre. J M. Castellnou, E. Tell, SolFa, dena, Caius Parellada, Udina Martorell, i Pere

Catal Roca.Una mica dhistriaTot comen quan, el mes de novembre de 1989,en el marc de lactivitat anomenada Palestraproposada per mnium Cultural, es va organitzar

un cicle de quatre conferncies, intitulat Catalunyai Cristfol Colom. Els ponents foren: Teresa Baquque vers sobre El rei Pere de Portugal, (IV delscatalans) i la seva influncia en el descobrimentdAmrica. Antoni Colom i Bisbal hi expos laseva tesi Cristfol Colom s Joan Baptista Colom,de Tarroja de Segarra. A lentorn del segon viatgede Cristfol Colom el tract Pere Catal i Roca,i Caius Parellada dissert sobre: Breu disseccidel genovisme i visi global i anecdtica de Colom.

El cicle de conferncies assol un xit tan gran queel darrer Butllet trimestral dmnium Culturaldaquell any en deixa constncia amb aquestesparaules: Totes les sessions del Cicle tinguerenuna assistncia desacostumada que depass les

previsions fetes en la preparaci dels actes. Iaquest xit dassistncia es devia, a parer meu,a tres causes.

La presncia ininterrompuda en la tradici oral dela nostra terra que ens diu que Colom, eldescobridor del Nou Mn, era catal. La segona,el record per part de persones expertes de lestadadel Dr. Luis Ulloa a Barcelona i de lacollida i ressextraordinaris que tingu la seva teoria. En darrerlloc, el treball continuat i silent per fora per partduns savis i duns amants de la histria, unespersones molt concretes, les quals seguidamentesmentarem.

En la qesti de la tradici oral sobre la naturalesacatalana de Colom, sens dubte, el cognom hi ha

jugat un paper molt important. Labundncia defamlies que sanomenen Colom a casa nostra nos cap novetat. Hi ha, doncs, una llegenda que fadel Descobridor fill de diversos indrets de laCatalunya Gran: Barcelona, Tarroja, Verd, Tortosa,Felanitx ,Eivissa, lAlguer... i altres.

Quan els estudis i recerques sobre la naturalesade Colom, per, escometen el cam de la histografiaamb honestedat i solidesa, s lany 1927, en el

qual el director de la Biblioteca Nacional de Lima,el Dr. Lus Ulloa Cisneros emprn una pregonarecerca histrica sobre els orgens de Colom.

Va ser convidat per lAteneu Barcelons a dictarunes conferncies el mateix any, sobre aquest

el centre



8/40

tema que interess els historiadors catalans i foutota un revoluci la proposta de la catalanitat delDescobridor, en un moment que Catalunya viviaconstreta per la Dictadura de Primo de Rivera.

La lnia destudis histrics oberta per Ulloa va serseguida per Ricard Carreras i Josep M. MillVillacrosa i des daquells mitjans anys vint, no hancessat les aportacions dels estudiosos sobre laqesti. Cal ressaltar els noms de Enric Bayerri ide Salvador de Madariaga.

Instituci del Centre dEstudis ColombinsAra fa vint anys, es va fer realitat el pas endavantms important a favor de la recerca cientfica pelque fa la catalanitat de Colom.

Desprs del cicle de conferncies sobre la temticacolombina i Catalunya, convocat per mniumCultural (1989), que ja hem esmentat al principi,diversos participants en el Cicle, es proposarentreballar per aprofundir en les tesis dUlloa idifondre-les. El grup destudiosos prengu el nomprovisional Agrupaci pro Colom Catal (1989).

Dos anys ms tard, el mes de desembre de 1990,a fi de donar al conjunt de colombistes un nomde format ms acadmic i no tant de combat,sassum la denominaci que lagrupaci ha portatfins al dia davui, Centre dEstudis Colombins.La nmina de fundadors, de lAgrupaci i alhoradel Centre, va ser aquesta:

Josep Castellnou, professor i autor de lobra Colomfou catal, per cert obra premiada per lajuntamentde Barcelona en ple franquisme i fou tamb editori articulista nic del peridic de temtica colombina

Recerques i Aclariments. Home de gran carcter

i de discurs definit.

Pere Catal i Roca, historiador i activista culturalque havia publicat Els quatre germans Colom i

Els primers missioners dAmrica, foren Catalans?ambds volums a lEditorial Dalmau, Pere Catalhavia esdevingut un recercador incessant i mestredhistoriadors.

Caius Parellada, advocat de gran prestigi i autorde Colom ven Colombo, un llibre definitiu persituar les coses al seu lloc i amb fora convincent.

Frederic Udina i Martorell, antic director de lArxiude la Corona d Arag, especialitzat en lainterpretaci de les Capitulacions de 1492.

Josep Porter, biblifil i colombista, editor de lalletra de Colom a Santngel.

Ernest Vallhonrat, articulista, recercador i promotorde la causa colombina des de Tarragona.

Jordi Glvez, lingista, Eduard Tell, expert enjudaisme i historiador i Joaquim Arenas, pedagogi primer president de lassociaci que en va ser.

El Centre dEstudis Colombins (CEC), des de laseva fundaci, ha esdevingut un ens acadmicamb una vocaci doble: treballar en la recerca dela catalanitat de Colom completant la lnia oberta

pel Dr. Llus Ulloa, seguint sempre el mtodecientfic i, en segon lloc, difondre, en el medisacadmics i culturals, la realitat objectiva de lanaturalesa catalana de lAlmirall de les MarsOceniques.

Des de lany 1990, el CEC s una delegaci funcionaldmnium Cultural. I posseeix, a ms a ms,entitat jurdica prpia.

Al llarg daquest anys, els seus membres han fetuna intensa tasca de recerca en els arxius notarials,catedralicis i de diversos mbits de Barcelona, de

Catalunya i altres pasos d Europa: Occitnia,Frana, Anglaterra, Portugal, Espanya i Amrica,Itlia. Shan visitat, adhuc els arxius secrets delVatic a fi desbrinar si existien dades queafavorissin la nostra teoria colombina.

Les cincies auxiliars de la histriaCal dir que els nostres investigadors shan valgutde les cincies auxiliars de la histria com a prcticausual constant i que han servit per a consideraraspectes ben determinants sobre Colom i Catalunya.

Les enumerarem i en consignarem els noms msdestacats:

La paleografia, que permet entendre elsdocuments escrits en lantigor. Aix sha pogutarribar a la conclusi que el model de lletra escritaper la m de Cristfol Colom, correspon al gticcatal, ja que no s ni italiana ni castellana i sigual a altres contemporanis de Colom, segons elsprofessors de paleografia Mn. G. Roura de la UdGi M. Mart de la URV, ambds collaboradors delCEC.

La lexicometria, la qual predisposa a llegir lescaracterstiques lingstiques de la literatura forense,

s a dir, de persones ja mortes. I grcies a aquestacincia o disciplina auxiliar de la histria sha pogutconcloure que Colom era una catalanoparlant dela variant oriental de la llengua. Dacord a lesfreqncies dinterferncies fontiques en els escritsen castell de C. Colom, aix ho ha confirmat el

8

el centre



9/40

Dr. Luis de Yzaguirre i Maura, professor de la UPFde Barcelona i vinculat al nostre Centre. Per obtenirels resultats cientfics daquesta recerca sutilitzarenels instruments informtics necessaris pertanyentsi cedits pe la Universitat Barkeley.

La gentica, com element determinant des delpunt de la biologia per a la identificaci de famlies,pel cognom patern i per les anlisis delscromosomes corresponents. En aquest sentit, shatreballat amb profunditat i amb la collaboraci

directa en el projecte del nostre soci i anteriorpresident Francesc Albardaner amb el Dr. JosAntonio Lorente Acosta, professor de medicinaforense de la Univeresitat de Granada i aix enprojectes dabast universal a travs destudisuniversitaris conjunts.

La diplomcia, tamb ha estat tractada pelsnostres experts quant a la relaci del Descobridori de la seva famlia amb la noblesa catalana ieuropea. C. Parellada, Albardaner, P. Catal ialtres.

No podem oblidar lherldica, cincia estudiadaa la menuda en relaci al Descobridor, des delsinicis del CEC . No cal dir la importncia que tper determinar la pertinena a la noblesa delnostre Descobridor. Antoni Poyo i Pere Catal iRoca, se nhan servit en llurs treballs.

La genealogia, que estudia els arbres familiarsi llurs branques derivades, que ha perms, la sevaprctica, aclarir els embulls de les diversesderivacions de les famlies Colom ms destacablesdel nostre pas. F.Albardaner, R. Navarro , C.Parellada, P. Catal i Roca.

s evident que els resultats obtinguts de tantainvestigaci feta, sempre per la via cientfica, hanestat extraordinaris al llarg daquests vint anysdexistncia del CEC.

Grcies a aquest treball ben fet ning no disposa,actualment, darguments amb prou fora per negarles conclusions a qu ha arribat la nostra associaciquant a : El catal era la llengua de Colom. Lescriptura de Colom era destil gtico-catal. El Descobridor pertanyia a la noblesa.Que la cartografia nutica emprada per Colom erade lescola catalana. Les armes de lescut Colom no sn estranyesa la noblesa catalana. El marc de relacions socials i poltiques delDescobridor les conformen personalitats vinculadesa Catalunya o amb el regne medieval catal, alies

la mal anomenada Corona dArag. Aquesta teoriasha anat confirmant i reforant en aquesta darrersanys. Val a dir, en aquest sentit, que els arxiuscatalans i estrangers amb possibilitats de estarvinculats amb la causa catalana de Colom hanestat examinats com mai i que el nostre Centreha fet una tasca incomparable de recerca arxivstica.

El segon objectiu del CECAra passem a considerar un altre objectiu del CECi que ha estat la difusi de la histria i en particular

de la histria i dels fonaments de tesi catalana itamb de les recerques i treballs fets per membresdel mateix Centre o que aquest ha propiciat.

El primer fruit editorial daquest propsit va ser lapublicaci del llibre Colom i el Mn CatalEd.Dalmau 1993, veritable enciclopdia de la temticacolombina i Catalunya, amb ms de 600 pg.Edici a cura Pere Catal i Roca, el qual en vacoordinar ledici i la va completar en gran mesuraper tal devitar que no hi haguessin llacunesnotables en una temtica tan complexa i interessantcom s Colom i el mn Catal.

El llibre es compon darticles signats per autoritatsen el lmbit de la histria publicats anteriormenti de treballs dhistoriadors contemporanis,aconseguint tot plegat, un compendi, una summacolombina, que poss a labast dels estudiososmaterials per a continuar la recerca tot considerantque lany 1993, el de ledici, per, era el delDescobriment Catal a causa del segon viatge, enel qual els catalans hi intervingueren de maneradecisiva. Aix shi poden llegir textos, entre altres,de Teresa Baqu, Antoni Bach, prev., Pere Catali Roca, Francesc Albardaner, Federic Udina iMartorell, Jaume Aymar, Caius Perellada, Ernest

Vallhonrat, Antonio Rumeu de Armas, ManuelBestratn, Antoni Colom Bisbal, Josep M. Ortad,Josep-Maria Sol Fa, Jordi Bilbeny, Ignasi Riera,Miquel Batllori S. .J., i Josep M. Ainaud de Lasarte,tots escrits per a ser inclosos en aquest llibre.

Del conjunt de figures histriques de les qualssaplegaren treballs nesmentarem Ramon Llull,Enric Bayerri, Miquel Coll i Alertorn, Antoni Aulestia,Ferran Soldevila, Gonal Reparaz, fill, JuanManzano, Josep M. Castellnou i Grau.

Sc conscient que lenumeraci no s completa,per no es podia abusar de la pacient atenci delpblic. Aquest llibre fou subvencionat per laComissi Catalunya i Amrica.

I de tots aquest fets, de tota aquesta constnciarecercadora, que fa quatre lustres que dura, en

9

el centre



10/40

10

resta encara el testimoni escrit en el Butllettrimestral que ja ha superat els 50 nmeros enels quals es pot constatar la collaboraci dels seussocis experts i la dhistoriadors de gran renom,aix com textos histrics especfics daltre temps,triats expressament per a ajudar a la recerca ique sn presentats en lespai Tribuna.

El contingut del Butllet sha fornit de ms de 200articles, de ms de seixanta recensionsbibliogrfiques i duna secci permanent Vida del

Centre, en la qual sexplanen les activitats delassociaci.

Repassar els exemplars daquest Butllet corprnper la varietat dels temes tractats i pel rigor quehi esmera qui en subscriu les collaboracions. ElButllet, en qesti, esdev una font dinformacinica sobre la temtica colombina en relaci aCatalunya i els pasos amb altres opcions referentsa lorigen de Colom.

A ms a ms, el CEC, sempre les circumstncieseconmiques ho han perms, ha editat treballsMonogrfics, fins a 13 hores dara. Obres detemtica singular, la primera de les quals s delany 1995, Les noves proves de la catalanitat deColom" de Ferran Soldevila. El gran navegant idescobridor dAmrica Don Cristbal Colon no erael genovs itali, Manuel Bestratn 1998. NotciaHistrica de la Descoberta dAmrica de JordiBilbeny 1998. Reflexions sobre lpoca i autordel descobriment del Nou Mn de FrancescAlbardaner. i Llorens 1998. Un frau histric: larelaci del segon viatge atribuda a Cuneo PereCatal i Roca 1998. Els documents pontificisreferents a Colom i a la Descoberta del Nou Mni el seu valor resolutori, Caius Parellada. 2000.

Documents sobre Colom, descobridor del NouMn Alba Valls 2002. De Colom a lAtlntida.Homenatge a Mn. Jacint Verdaguer en el centenaride la seva mort 2002. Josep M. Sol i Camps.

Pinzonada sobre ColomPere Catal i Roca. 2003.Cristfol Colom i la cartografia antiga: Amricaabans de 1492 Nito Verdera 2004. CristfolColom Catal Ignasi Muntaner i Pasqual. 2005.

Contribuci documental de lestudi de lentornfamiliar de Pere Margarit Antoni Soler i Parellada.2010.

El punt lgid de la difusi de la teoria de lanaturalesa catalana de Colom, defensada pel nostreCentre, seguint la lnia de Luis Ulloa es produeixquan vam ser cridats per la cadena de televisiamericana Discovery Chanel i els nostres expertsF. Albardaner i L. de Izaguirre actuaren d assessorsen el reportatge Cristfol Colom des de la tomba

en el qual la tesi catalana sobre lorigen de Colomera considerada la ms fonamentada. Aquestreportatge va ser ems a mig mn, via satllit.

Trobades cientfiques.En el camp de la cincia, doncs, sha fet un camtan dreturer com important, vorejat amb monjoiesrellevants com han estat el I Colloqui InternacionaldEstudis Colombins, lany 1993, sobre la Llenguai lescriptura de Cristfol Colom. Hi participarenexperts de gran relleu F. Udina i Martorell, Nito

Verdera, Pere Catal, Juan Gil, Cosuelo Varela,Antonio Rumeu de Armas i altres habitualscollaboradors del CEC. Es va desenvolupar al PatiLlimona de Barcelona, antic palau de la FamliaGualbes, on es conserva la porta dentrada a laciutat la qual, segons la tradici, Colom va travessarper anar al Palau Reial a trobar els Reis.

Lany 2000 se celebr el II Colloqui Internacionald Estudis Colombins al Palau Moja de Barcelonaque vers sobre Relacions entre Catalunya iPortugal en el marc del Descobriment amb laparticipaci significada dels professors HumbertoCarlos Vaquero i Felipe Temudo Barata de lesUniversitats luses de Porto i vora respectivamenti de lhistoriador i colombista Pere Catal deponents. I amb la presncia de Comunicacionsmltiples per part dels historiadors membres delnostre Centre.

Al cap de set anys ms el 2007, les convocatriesde treball de factura mplia el CEC les fixa, pelque es pot comprovar, cada set anys, amb lacollaboraci de lArxiu Histric de Tarragona, esrealitzen les Jornades dEstudis i Debat sobre eltema: Tarragona a lpoca de Colom, amb lacollaboraci agrada del director de lArxiu i del

nostre soci E. Vallhonrat. La professora MontserratSanmart de la URV, dict la ponncia La calligrafiagtica de C. Colom.

Igualment amb carcter dinformaci, de formacii de debats cientfics, el CEC ha organitzat al llargde cada curs acadmic Conferncies Mensuals.Sempre a crrec dexperts universitaris o depersonalitats reconegudes en el mn de la histria.

Es fa impossible consignar-ne aqu la relaci, jaque passen 180 les conferncies dictades.Lassistncia ha mantingut una mitjana de 40persones.

Unes trobades de caire cientfico-excursionista,van ser les anomenades sortides colombinesorganitzades els primers anys, entre les qualsesmentar la visita a Sant Jeroni de la Murtra,

el centre



11/40

11

lanada a Cosc, ptria de Leandre Cosc, clerguetraductor de la carta de Colom a G. Sanchs, dient-li que havia arribat, la visita al monestir deMontserrat, la sortida per visitar la Torre Colomaentre el Peneds i el Baix Llobregat, litinerariBarcelon de Colom.

Punt Finals per aix, que arribats a aquesta memorablefita del vint aniversari ens plau, com diria el poeta

muntanya amunt mirar enrere... ja que des del

comenament dels anys noranta hi ha hagut lafidelitat a un principi enunciat aleshores per JosepPorter, eminent biblifil i historiador, Si Colomera alguna cosa, era catal.

I ens plau mirar enrere per la feina feta i haverseguit, fil per randa, els plantaments inicials que,publicats al Butllet dmnium Cultural, desembre1989 deien : Els estudis ms erudits i ms properssobre el Descobridor del Nou Mn, demostren demanera definitiva que Cristfol Colom no s elCristoforo Colombo geneovs, prets navegant idescobridor itali. La sistemtica obstrucci quehom ha practicat damunt els documents histricsi el marc poltico-social que li era contemporani,fanveure de manera prou clara la intenci damagarla identitat del Descobridor. Estudis de tota mena,i en especial els del peru Dr. Ulloa, manifestenel possible origen catal del valers navegant i la

seva vinculaci amb els Pasos Catalans.Aquest, s diguemne, el breu manifest delencara Agrupaci Pro Colom Catal data de 1989.

La tasca que sha dut a terme, senyores i senyors,al llarg de vint anys, es resumeix en: La secretaria datenci al soci i dordenaci detreball, convocatries i confecci del Butllettrimestral. Organitzaci de conferncies mensuals sobretemtica colombina, a la seu del centre.

Edici del Butllet trimestral. Edici de la collecci de Quaderns Monogrfics. Impuls a ledici de llibres collectius i dautorssocis. Organitzaci de Colloquis i Jornades. Difusi als mitjans de comunicaci dels avenosde la causa colombina catalana. Organitzaci de Sortides Colombines. Participaci a actes culturals i en programesradiofnics o televisius amb la mateixa voluntat.

La tasca, lafany i lesperana no han estat debades,tots els indicadors aporten dades positives queconfirmen la catalanitat de Cristfol Colom. Permolts anys puguem continuar en aquesta noblecausa.

el centre



12/40

12

Relaci darticles publicats en els 53primers nmeros del butllet

Francesc Albardaner, 16 cartes indites de Luis BolvarUlloa, butllet 46, pgina 10. Francesc Albardaner, Ap roximac ions tr ibals al'historiografia colom bina, butllet 49, pgina 18. Francesc Albardaner, Bilbeny, entre la fantasia i ladesinformaci, butllet 37, pgina 11. Francesc Albardaner, Canonitzaci de Colom. El Va tices treu les pusses de sobre, butllet 34, pgina 11. Francesc Albardaner, Cristfol Colom i Capafonts: unallegenda desconeguda, butllet 36, pgina 1 9. Francesc Albardaner, Divulgaci del descobriment desde Barcelona, butllet 9, pgina 17. Francesc Albardaner, Dona Filipa de Aviz, butllet 38,pgina 12. Francesc Albardaner, Dues cartes de Luis Ulloa iCisneros, butllet 44, pgina 18. Francesc Albardaner, El llinatge Paner, ciutadans deBarcelona, butllet 5-6, pgina 15. Francesc Albardaner, Els Colom de Santa Maria deQueralt, butllet 23, pgina 15. Francesc Albardaner, Els protocols notarials de la Batlliade Cardona del segle XIV dipositats a la Biblioteca deCatalunya de Barcelona, butllet 25, pgina 6. Francesc Albardaner, En defensa del Dr. Charles J.Merrill, butllet 41, pgina 7. Francesc Albardaner, Epistolari d'Enric Mitjana de lasDoblas amb Luis Ulloa, butllet 47, pgina 5 . Francesc Albardaner, Era el clergue giron Joan Colomel descobridor?, butllet 2, pgina 3 . Francesc Albardaner, Joan Colom Be tran : difunt aban sdel 13-09-1477, butllet 52, pgina 1 5. Francesc Albardaner, La teoria catalana de C ristfor

Colom a la conferncia histrica clnico patolgica de laUniversitat de Baltimore, butllet 35, pgina 31. Francesc Albardaner, L'Arxivo Colombino de Barcelonade Jaume Colomer i Montset, butllet 22, pgina 9 . Francesc Albardaner, L'entreviatges revelador de 1493,butllet 12-13, pgina 17 . Francesc Albardaner, Les anlisis comparatives de l'ADNdel cromosoma "Y" d'Hernando Colom amb els llinatgesColom i Colombo, butllet 39, pgina 28. Francesc Albardaner, Luis Ulloa i els testaments deColom, butllet 42, pgina 16. Francesc Albardaner, MK el misteris comentador idescobridor de catalanismes a la primera carta de Colomimpresa a Barcelona l'any 1493, butllet 32, pgina 7. Francesc Albardaner, Monument a Cristfor Colom aBarcelona, butllet 39, pgina 20. Francesc Albardaner, Nous docum ents indits sobre elsColom de Barcelona-Cardona, butllet 15-17, pg ina 19. Francesc Albardaner, Qui fou "R.L. de Corbaria episcopiMontispalusii"?, butllet 53, pgina 4.

Francesc Albardaner, Tarroja, Torroja, Terroja = TerraRubra?, butllet 14, pgina 10. Francesc Albardaner, Tot anant a la saga de ls cinccanonges Colom, butllet 10, pgina 19. Francesc Albardaner, Tot comentan t fitxes de RicardCarreras Valls, butllet 50, pgina 9 . Francesc Albardaner, Troballes de Ramon Navarro alArxiu Histric de la ciutat de Barcelona, butllet 40, pgina12 . Francesc Albardaner, Un corsari apellat Colom i elsuposat final de la guerra civil catalana vist des de Valncia,butllet 51, pgina 13. Francesc Albardaner, Una visita als arxius i bibliotequesde Pars, butllet 45, pgina 15. Joaquim Arenas, 1497: Nord-Amrica, Anglaterra iCatalunya,butllet 21, pgina 1 8. Joaquim Arenas, 1927; Colom catal, butllet 34, pgina26 . Joaquim Arenas, Bartomeu Colom com l'exemple o elslmits de les teories, butllet 32, pgina 10. Joaquim Arenas, Discovery Channel i Cristfol Colomcatal, butllet 34, pgina 14. Joaquim Arenas, El Pilot ignorat, llegenda o realitat,butllet 23, pgina 9 . Joaquim Arenas, La preparaci del tercrer viatge, butllet21, pgina 7. Joaquim Arenas, Pere Catal i Roca, in memoriam,butllet 48, pgina 9 . Joaquim Arenas, Sobre el "Diario" de navegaci del'almirall de les mars oceniques, butllet 28, pgina 1 1. Jaume Aymar, L'estada dels Reis Catlics a Barcelona,butllet 9, pgina 10 . Jaume Aymar, Noves hiptesis sobre Cristfor Colom,butllet 53, pgina 13. Manuel Bestratn, Breus reflexions sobre la PrimeraCarta de Colom a Llus Santngel anunciant-li eldescobriment d'un nou Mn, butllet 31, pgina 31 Manue l Bestratn,, Cristfol Colom i la seva devoci aSanta Maria de la Cinta de Tortosa, butllet 15-17 , pgina10 . Manue l Bestratn, El gran navegan t Joan Cristfol Colom,catal, no va ser ni corsari ni piratabutllet 32, pgina17 . Manuel Bestratn, Rplica a un investigador despistat,butllet 37, pgina 19. Jordi Bilbeny, A l'entorn dels orgens familiars d'En Ferran

Colom,butllet 27, pgina 10. Jordi Bilbeny, Cristfor Colom i la llegua nu ticacatalana,butllet 26, pgina 14. Jordi Bilbeny, Els descobridors d'Amrica duienbarretina, butllet 18, pgina 7 . Jordi Bilbeny, Els lectors barcelonins del XV I i llur relaci

el centre



13/40

13

amb Am rica, butllet 20, pgina 11. Jordi Bilbeny, La casa barcelonina d'En C ristfor Colomque els censors van intentar situar a Sevilla, butllet 28,pgina 14. Jordi Bilbeny, La creu de Sant Jordi, les quatre barres ila descoberta d'Amrica, butllet 19, pgina 6. Jordi Bilbeny, La data de naixem ent d'En CristforColom, butllet 25, pgina 1 6. Jordi Bilbeny, La m entalitat reial d'en Cristfor Colom,butllet 29, pgina 18. Jordi Bilbeny, La tornada de Colom a Barcelona, butllet22, pgina 12. Rosa M. Bosch, Els Pinzon tornen a Palos, butllet 52,pgina 15. Amadeu Buch Gras, 1927: Rplica a Ulloa, butllet 43,pgina 19. Amadeu Buch Gras, Any 1930: Josep Tarr , prvre. cr iticaUlloa, butllet 45, pgina 25. Amadeu Buch Gras, Constana Colom i Monrs, monjade Pedralbes, butllet 42, pgina 11. Amadeu Buch Gras, La persistncia de les erradesimpreses, butllet 47, pgina 32. Carles Camp, L'orgen catal de la indstria sucreraamericana, butllet 31, pgina 22. Manel Capdev ila, Cristfor Colom i la cincia nuticacatalana, butllet 52, pgina 7 . Josep M.Castellnou, A la recerca de Cr istfor Co lom,butllet 11, pgina 3 . Josep M.Castellnou, Barcelona, 1493. Qesti de datesacusadores, butllet 11, pgina 7. Josep M.Castellnou, Colom i la seva localitzaci, butllet11, pgina 18. Josep M.Castellnou, Contradiccions sospitoses, butllet11, pgina 12. Josep M.Castellnou, Cronologia referent a Colom, butllet11, pgina 5. Josep M.Castellnou, Els detractors de Luis Ulloa, butllet7-8, pgina 20. Josep M.Castellnou, Els misteris de la lletra de Colom ,butllet 11, pgina 11. Josep M.Castellnou, Els nom-cognom de Colom, butllet11, pgina 17. Josep M.Castellnou, Encara dates acusadores, butllet11, pgina 10. Josep M.Castellnou, Entorn de la llengua de CristforColom, butllet 11, pgina 1 6. Josep M.Castellnou, Entorn del Diari de Cristfol Colom,butllet 1, pgina 4. Josep M.Castellnou, Ferran II contra Catalunya, butllet11, pgina 8. Josep M.Castellnou, Isabel la Catlica, Senyora deTrrega, butllet 11, pgina 7. Josep M.Castellnou, La vinguda de Colom a Barcelona,

butllet 9, pgina 15 . Josep M.Castellnou, L'estrangeria de Cristfor Colom,butllet 3, pgina 7. Josep M.Castellnou, Qui era Cristfor Colom, butllet11, pgina 9. Pere Catal Roca, Dos manuscrits expedits per Ferran

"El Catlic" des de Sant Jeroni de la Murta el 1493, butllet5-6, pgina 14. Pere Catal Roca, Dues noves notcies sobre Pere(Bertran i) Margarit, butllet 18, pgina 6. Pere Catal Roca, El fogatge de 1497, butllet 21, pgina12 . Pere Catal Roca, Els consellers de Barcelona en el

pe rode 1491-1493 , butllet 12-13, pgina 14 . Pere Catal Roca, La darrera entrevista de Colom ambFerran "El Ca tlic", butllet 29, pgina 25. Pere Catal Roca, La magnfica rebuda de Colom aBarcelona segons Lemartine, butllet 9, pgina 23. Pere Catal Roca, L'Almirall corsari "Columbus","Columbum", "Colonum", "Colom", butllet 1, pgina 9. Pere Catal Roca, L'escriv pblic de Moguer acompanyColom a "embargar navos", butllet 33, pgina 9 . Pere Catal Roca, Luis Ulloa i Cisneros. Esbs debiografia, butllet 7-8, pgina 11. Pere Catal Roca, No en frem exclosos, butllet 30,pgina 15. Pere Catal Roca, Palos, vila dels Pinzon, penada, butllet23, pgina 7. Pere Catal Roca, Palos. Testimonis presencials, butllet27, pgina 28. Pere Catal Roca, Per qu els Reis Catlics eren aBarcelona. Encaix histric, butllet 9, pgina 12. Pere Catal Roca, Questions colombines que afectenCatalunya, butllet 48, pgina 1 4. Pere Catal Roca, Salvaguarda dels jueus cristianitzatsvinguts de Portugal (Barcelons, 1492), butllet 26, pgina12 . Pere Catal Roca, Sobre el port de Pa los (respostaindirecta a la qesti de Pals), butllet 10, pgina 18. Pere Catal Roca, Sobre els italianismes observats a lacarta de Colom a Santngel, butllet 48, pgina 22. Pere Catal Roca, Un altre testimoni de la vinguda deColom a Barcelona, butllet 32, pgina 10. Pere Catal Roca, Un heretge de cognom C olom, butllet20, pgina 10. Pere Catal Roca, Una precisi, una discrepncia i unapo ss ibilit at, butllet 38, pgina 11. Pere Catal Roca, Veritablement Fernando Colom nosabia on havia nascut el seu pare?, butllet 25, pgina 18. Dolors De Gual, Cristfor Colom i els noblesempordanesos, butllet 51, pgina 6 . M. Teresa Ferrer Mallol, El comer cata l a l'Atlnticdurant els segles XV i XVI, butllet 27, pgina 18. Jordi Glvez, Luis Ulloa i els seus succesors. Retrat defamlia, butllet 7-8, pgina 19. Albert Garcia Catalan, Sorpreses d'un primer viatge alnou mn, butllet 24, pgina 10. David Garrido Valls, Colom vist a travs de la sevaescriptura, butllet 40, pgina 14. Joan Grimal, ltimes dades sobre els Colom de Barcelonaa la baixa edat mitjana: una recerca sistemtica als arxiushistrics barcelonins, butllet 15-17, pg ina 4. Valent Gual Vil, L'intent de regicidi de Joan deCanyamars contra Ferran II, butllet 35, pgina 22. Josep M. Llobet Portella, Els senyors de la Segarra en

el centre



14/40

14

l'poca de Cristfol Colom, butllet 27, pgina 13. Josep M. Llobet Portella, Els senyors de les poblacionsde la Segarra, l'any 1497, butllet 21, pgina 14. Josep M. Llobet Portella, Un nou document sobre BernatColom, Ferrer de Tarroja de Segarra (1434), butllet 24,pgina 9. Josep M. Llobet Portella, Uns Colom de Cevera que maihan e xistit, butllet 14, pgina 17. Joan Llorens Sams, El manuscrit 431 de Yale, butllet43, pgina 8. Joan Llorens Sams, Les famlies Colom i Cabot de SantBoi de Llobregat, butllet 42, pgina 14. Joan Llorens Sams, Les fantasies imbcils de M ussolini,butllet 50, pgina 23. Joan Llorens Sams, Ms fonts documentals sobre el

plet de Ve ragua , butllet 46, pgina 24. Emilio Lpez Prez, Recobrant mem ria histrica, butllet41, pgina 11. Miquel Manubens, Els diners d'en Cristfor Colom,butllet 51, pgina 18. Miquel Manubens, La signatura d'en Colom segonsRamon Llull, butllet 53, pgina 9. Miquel Manubens, L'escut d'armes d'en Ferran ColomEnriquez, butllet 52, pgina 20. Lloren Margarit Torras, Colom: un bord trastmara?,butllet 44, pgina 16. Lloren Margarit Torras, El testament colomb de R icardCarreras Valls, butllet 45, pgina 8 . Lloren Margarit Torras, Els Colom al servei de Frana,butllet 41, pgina 15. Lloren Margarit Torras, Els Coma i els Coloms deRossell, butllet 50, pgina 21. Lloren Margarit Torras, Qui fou Guillem Coma?, butllet46, pgina 19. Lloren Margarit Torras, Ulloa. Informe a la Real

Academ ia de la Histor ia, butllet 49, pgina 12. Jordi Mar, El viatge pels regnes de la Pennsula Ibricade Jernim Mnzer (1494-1495), butllet 49, pgina 9 . Jordi Mar, La persistncia del cognom Colom, butllet47, pgina 30. Jordi Mar, La Torre Pa llaresa i els Gualbes, butllet 50,pgina 26. Jordi Mar, Llus Ulloa i la ptria de Colom, butllet 36,pgina 10. J.M Mart Bonet, Qu ca l dir del baptisme dels sis indisa Barcelona l'any 1493?, butllet 9, pgina 24 . Ismael Martnez, Colom, el Navegant, butllet 31, pgina12 . Josep Miracle, La llengua en la interpretaci de lahistria, butllet 10, pgina 1 5. Sebasti Montsoriu Gens, Colom i el cardenal don PedroGonalez de Mendoza, butllet 50, pgina 16. Sebasti Montsoriu Gens, Jean de Gal lartboys iGuillermus de Casanova alias Colom, butllet 42, pgina

21 . Sebasti Montsoriu Gens, La dictablanda del generalBerenguer i Colom, butllet 46, pgina 22. Sebasti Montsoriu Gens, Llindars: Bressol de Colom,butllet 43, pgina 22. Sebasti Montsoriu Gens, Una taa d'aigua, butllet 48,

pgina 26. Ramon Navarro, Colom i els arxius: passat, prese nt.. Ifinal?, butllet 41, pgina 8. Ramon Navarro, Una lectura del Manuscrito de LasCasas, butllet 39, pgina 21. Ramon Navarro, Una lectura dels Pleitos Colombinos,butllet 33, pgina 10. Josep M. Ortad i Maym, Una conversi inesprada,butllet 25, pgina 22. Caius Parellada, Comentari a l'article publicat al Butlletnmero 29 per Francesc Albardaner, butllet 31, pgina10 . Caius Parellada, El canonge Francesc Colom i quatrecollegues seus i la Biblioteca colombina de Sev illa, butllet23, pgina 8. Caius Parellada, El document Borromeu: eludicircumstancial, butllet 14, pgina 16. Caius Parellada, El manuscrit prctiques e costumsconservat a la Biblioteca Colombina, butllet 5-6, pgina13 . Caius Parellada, El marc poltic i social, butllet 7-8,pgina 16. Caius Parellada, Els misteris de Barcelona i el silenci deGnova, butllet 9, pgina 20 . Caius Parellada, Hispaniola, butllet 47, pgina 29. Caius Parellada, La carta de Colom, butllet 24, pgina12 . Caius Parellada, La llengua de Colom: Fraseologia icatalanismes en el llenguatge, butllet 10, pgina 7. Caius Parellada, Les butlles papals, butllet 21, pgina3. Caius Parellada, Les metamorfosis del "Colonum Ligurem"a P.M. D'Anghiera, butllet 1, pgina 11 . Caius Parellada, Manipulaci histrica de l'expressiCorona d'Arag, butllet 47, pgina 28. Caius Parellada, Noves aportacions colombines, butllet18, pgina 9. Caius Parellada, Orgens de la Biblioteca Colombina,butllet 30, pgina 14. Caius Parellada, Pere Margarit i el segon viatge de

Colom, butllet 12-13, pgina 19 . Caius Parellada, Remarques sobre alguns comentarisrelatius a la llengua d e Colom, butllet 4, pgina 11. Caius Parellada, Tres circumstncies bsiques, butllet20, pgina 8. Caius Parellada, Unes lleis catalanes enfront de Gnova,butllet 25, pgina 20. Roser Parellada, Context fam iliar i poltic del descobridor,l'almirall Cristfor Colom , butllet 45, pgina 12. Roser Parellada, Entorn de la catalanitat de C ristforColom, butllet 45, pgina 13. Roser Parellada, Situaci actual, butllet 24, pgina 17. Roser Parellada, Trets biogrfics de Caius Parellada iCardellach, butllet 32, pgina 6. Maria Porter Moix, Bibliografia colombins de Luis Ulloai Cisneros, butllet 7-8, pgina 24. Maria Porter Moix, Esbs hum del biblifil i delrecercador Josep Porter, butllet 22, pgina 6. Maria Porter Moix, Pere Martir d'Anghiera i el gentiliciligur, butllet 12-13, pg ina 13.

el centre



15/40

15

Antonio Poyo Creixenti, Introducci a l'herldicacolombina,butllet 28, pgina 17. Josep M Pruns, Fra Bernat Bol: interronagts irespostes, butllet 37, pgina 21. Enric Pujol, Els documents d e Llus Ulloa en el fons

personal de Ferran Soldevila de Chavonay (Sussa), butllet19, pgina 9. MS Regueiro, La teoria de Pedro Magruga com Colomno te base h istrica o documental, butllet 52, pgina 19. Antoni Soler Parellada, 1484: Joan Colom i Bertranquoandam, butllet 37, pgina 9 . Antoni Soler Parellada, Dades sobre la famlia Colom al'Arxiu de Protocols de Sevilla, butllet 36, pgina 25. Antoni Soler Parellada, De la caiguda de Constantinobleal descobriment d'Am rica: la recerca d'una nova ruta capa les ndies Orientals, butllet 38, pgina 14. Antoni Soler Parellada, Els Colom de Tarragona, butllet39, pgina 26. Antoni Soler Parellada, Transcripci del testament deCaterina Betran, butllet 53, pgina 7. Alba Valls, El matrimoni secret de Diego Colom, butllet19, pgina 11. Alba Valls, L'obra colombina de Caius Parellada iCardellach, butllet 32, pgina 2 2. Ernest Vallhonrat, A Bo riqu n es va ce lebrar la pr imeramissa a Amrica, butllet 52, pgina 14. Ernest Vallhonrat, Bariay, a la costa nord de Cuba ondesembarc Colom el 28 d'octubre de 1492, butllet 31,pgina 30. Ernest Vallhonrat, Beatriu Enriquez, l'amant de CristforColom i mare d'Hernando, probable germanastre del ReiFerran el Catlic, butllet 34, pgina 17. Ernest Vallhonrat, Caius Parellada ven Colombo, butllet32, pgina 13. Ernest Vallhonrat, Colom va estudiar a Pavia, butllet33, pgina 8. Ernest Vallhonrat, Colom: Prncep de Catalunya, butllet37, pgina 18. Ernest Vallhonrat, Cristfor Colom a Madeira, butllet36, pgina 21. Ernest Vallhonrat, El defensor dels ndis i el tarragonMiquel Ballester, butllet 53, pgina 11. Ernest Vallhonrat, El viatge de Cristfor Colom aBarcelona, butllet 23, pgina 13. Ernest Vallhonrat, En Boyl, primer vicari de Roma a

Am r ica , butllet 52, pgina 1 3. Ernest Vallhonrat, Les sigles de l'antefirma de Colom,butllet 41, pgina 10. Ernest Vallhonrat, L'uro branco, butllet 49, pgina 17. Ernest Vallhonrat, Mots catalans a l'escriptura de Colom,butllet 14, pgina 13. Ernest Vallhonrat, Tres Beatrius Enrquez coetnies,butllet 53, pgina 10. Ernest Vallhonrat, Un hom enot de Valls, butllet 48,

pgina 13. Dalmau Valls, Colom contrariat pel seu cambrer, butllet33, pgina 6. Dalmau Valls, De lo descubierto, butllet 12-13, pgina16 . Dalmau Valls, Disposicions reials per al sego n viatge,

butllet 12-13, pgina 24 . Dalmau Valls, Moment historic de Catalunya: el Rosselli la Cerdanya, butllet 21, pgina 11. Dalmau Valls, Sobre el nom "Fernando" posat a un filldel futur descobridor, butllet 26, pgina 1 8. Dalmau Valls, Una estada de Colom a Catalunya (abril-maig 1493) inenarrable, butllet 12-13, pgina 22. Onofre Vaquer Benassar, La com plicitat dels reis Ca tlicsen l'ocultaci de l'origen de Colom, butllet 3, pgina 12. Onofre Vaquer Benassar, Recerques sobre l'origen deCristfol Colom, butllet 44, pgina 10. Nito Verdera, Cristfor Colom era catal d'Eivissa, butllet35, pgina 32. Nito Verdera, Eivssa i Pere Catal i Roca, butllet 48,pgina 12. Nito Verdera, El Cristfor Colom d'en Jordi Bilbeny, unateoria ms que impossible, butllet 37, pgina 16. Nito Verdera, Homenatge eivissenc a Caius Parellada,butllet 32, pgina 15. Nito Verdera, L'ADN de Diego C olom i les tombes deldescobridor d'Amrica, butllet 29, pgina 10. Nito Verdera, Pals versus Palos, butllet 49, Pgina 6. Jordi Vila, Les capitulacions colombines: un docum entcatal, butllet 30, pgina 8. Teresa Vinyoles Vidal, Humanisme i educaci. Lasocialitzaci dels infants a Barcelona, de la segona meitatdel segle XIV fins a Ferran II, butllet 35, pgina 9.

el centre



16/40

16

Discovery Channeli el Colom catal

Joaquim Arenas(publicat al butllet 34)

Des del Centre d'Estudis Colombins de Barcelonano podem estar ms que satisfets i agrats aDiscovery Channel de que hagi produt eldocumental "Enigma Coln", que en la versioriginal anglesa duia per ttol "Columbus: secretsfrom the grave".

La ra de la nostra complaena rau en el fet quefinalment la teoria del possible origen catal deCristfor Colom ha estat difosa a tot el mn i,sobretot, ha estat exposada amb uns alts contingutscientfics i didctics. Tamb cal agrair que perfer aquest documental hagin convidat com a expertsassessors d'aquest treball, entre daltres, a dossocis del nostre centre, el Dr. Charles Merrilli el Sr. Francesc Albardaner, tots dosprofunds coneixedors de la teoria iniciada

per l'historiador peru Lus Ulloa i Cisnerosl'any 1927 en publicar a Pars el seu primerllibre "Christophe Colom, Catalan".

Al Centre d'Estudis Colombins s'hi apleguenels estudiosos seguidors de la teoria d'Ulloaque diu que Colom era sbdit natural dela Corona d'Arag i de cultura catalana,tot negant, alhora, la tradicional identificacidel descobridor del Nou Mn amb el fill delllaner Domenico Colombo de Gnova. Perun costat, doncs, hi ha un corpus tericde caire generalista, format en la sevamajor part pels escrits de Lus Ulloa,queha estat esporgat de petits errors i millorat demica en mica per les tres generacions de seguidorsque hi han treballat fins a l'actualitat.

Per altra part, per, hem d'acceptar que diferentssocis del nostre Centre d'Estudis treballen enhiptesis ben diverses, que algun historiador haqualificat com "d'un seguit de propostes ms omenys indocumentades que han acabat perdesprestigiar l'opci catalana de Colom" ( JosepMaria Freixes, historiador, EL PUNT 17 d'agost del2004) i "que han malbaratat l'alternativa d'Ulloaa favor de l'origen catal de l'almirall Colom, ja

que han dispersat el discurs". Som conscients delperill que comporta aquesta multiplicitat de teories,per el Centre d'Estudis Colombins ha consideratsempre positives totes aquestes iniciatives, totesaquestes hiptesis de treball, sempre i quan noes vulguin presentar al gran pblic com a teories

alternatives demostrades i comprovadescientficament.

Reclamem, doncs, per al Centre d'Estudis Colombinsla qualitat de centre cientfic de recerca, queaccepta qualsevol hiptesi de treball, per agosaradaque sigui, per que, quan es demostra que algunadaquestes opcions histriques s falsa, sdescartada definitivament. A tall d'exemple nopodem acceptar la hiptesi de treball que diu queColom fou un fill bastard del Prncep de Viana i

d'una dona mallorquina denominada Margalida, jaque aquest nen o nena, hagus nascut l'any 1460i nosaltres acceptem que Colom ja era capit d'unvaixell de Ren d'Anjou abans de l'any 1472.

Aquesta data tan tardana de naixena fa queaquesta teoria sigui absurda des del seuplantejament i, per tant, s rebutjada al nostreCentre. Tenim posades totes les nostres esperancesen qu el nostre posicionament en aquest cas

quedi avalat cientficament per la comparaci delADN del cromosoma Y del fill deColom, Fernando, amb el mateixtipus de ADN extret de la mmia delmonestir de Poblet del Prncep deViana en un futur ben immediat.

Les nostres investigacions sobre lapossible catalanitat de Colom es fancercant la veritat histrica, quecertament ha estat manipulada icensurada, per aplicant sempre elmtode cientfic de recerca tot evitantcaure en patriotismes que resultenfora de lloc. Cristfol Colom pot sercatal, per no tot el descobrimentd'Amrica fou obra de catalans. Per

sort o per desgrcia, segons es miri.Conseqents amb les nostres directius hem de dirque discrepem de les afirmacions del Sr. SantiagoCucurella (EL PUNT), 18 d'octubre 2004, quanafirma que: "Les teories de Bilbeny sobre lacatalanitat de Cristfol Colom jo crec queultrapassen l'estadi de simples hiptesis i hanesdevingut tesis", ja que no solament lesafirmacions del Sr. Jordi Bilbeny no sn tesiscomprovades, sin que en la major part de lesteories que ell exposa de collita prpia omanllevades, sn carents de tota credibilitat i,que no seria bo que es continuessin difonent coma certes i definitives: ni el port de sortida pel viatge

del primer descobriment fou Pals d'Empord, queno tenia port, ni el descobridor del Nou Mn espot identificar amb Joan Colom i Bertran quenasqu al voltant de l'any 1415 i mor abans delany 1488, ni als nens sels tonsurava a l'any

xpfol

Butllet Centre dEstudis Colombins 54, febrer 2011 Butllet Centre dEstudis Colombins 54, febrer 2011


17/40

17

xpfold'edat, sin entre els 8 i 10 anys, ni Juan de laCosa fou el mateix personatge que Giovanni Cossa,gran senescal del comte de Provena Ren d'Anjou,ni Colom es va casar amb la nta del comte d'Urgell,etc, etc. La difusi daquestes teories histriquescom a veritats definitives, sobretot quan ha arribatal nivell de documental passat en sales pbliquesde cinema amb el nom "L'apropiaci deldescobriment dAmrica: una conspiraci destat?",ha estat un fet ms aviat negatiu per continuardefensant la teoria de lorigen catal de Cristfol

Colom, ja que ha servit en safata de platainnombrables arguments a tots els nombrososdetractors de la teoria esmentada, tant espanyolscom italians, ja que, aquests, intentaran anorrearla totalitat de la teoria d'Ulloa en base a unasrie de raonaments i afirmacions que certamentno sn comprovables en veritat.

Caldria evitar, doncs, tota confusi en aquestsentit i tamb la seva difusi pel b de la causacatalana ja que, al nostre parer, no sexposen ambel rigor cientfic o la prudncia que caldria.

En canvi en el cas del documental de Discovery

Channel la tesi s ben clara: la teoria tradicionalgenovesa no casa amb les anlisis realitzades endiversos mbits cientfics i histrics i en canvi lateoria dUlloa resulta molt ms versemblant ipossible. Comprendreu la satisfacci que embargatots els socis del Centre dEstudis Colombins, jaque daquesta manera sha vist reconegudainternacionalment la tasca callada realitzada pertres generacions destudiosos seguidors de la teoriainiciada per Ulloa lany 1927.

El futur immediat es presenta encara msinteressant i prometedor, ja que pel 20 de maig

de lany 2006, cinqu centenari de la mort deCristfol Colom, Discovery Channel ha proms querealitzar un nou documental on es recolliran novesproves cientfiques que ens ajudaran, encara ms,a definir lorigen i identitat de Cristfol Colom. ElCentre dEstudis Colombins, a travs dels seussocis collaboradors amb aquest nou programa,continuar donant el suport tcnic i histricnecessari. Per tot aix, nosaltres considerem quefora convenient establir vincles amb diferentsdepartaments de les nostres universitats que enspuguin ajudar amb el mxim rigor cientfic enaquesta nova etapa, com fins ara ens han donatla seva lleial collaboraci Mossn Gabriel Roura,

professor de paleografia de la Universitat deGirona i el professor Llus de Yzaguirre deldepartament de lingstica de la Universitat PompeuFabra de Barcelona.

Notes sobre la confernciaden Jos Antonio LorenteFrancesc Albardaner(publicat al butllet 46)

El dia 2 de desembre del 2008 va tenir lloc unaconferncia del Dr. Jos Antonio Lorente Acosta,director del Laboratorio de Identificacin Gentica

de la Facultat de Medicina de la Universitat deGranada, a la sala dactes de lArxiu de la CoronadArag amb el ttol: Lorigen de Cristfor Colom:resultat actual de les anlisis de les persones decognom Colom i Colombo. Lacte, organitzat pelnostre Centre dEstudis Colombins, va comptaramb la presncia de nombrosos homes de llinatgeColom i homes del grup de referncia, que haviencollaborat en la campanya dobtenci de mostresde saliva per poder realitzar aquest estudi. La salaestava plena a vessar i tamb hi havia la presnciade diversos periodistes i de la Televisi deCatalunya. El mateix dia va ser ems un reportatge

al programa La Hora Q de TV3.El motiu dhaver traslladat lacte de la seu dmniumCultural de Barcelona a la sala dactes del Palaudel Lloctinent de lArxiu de la Corona dArag, nofou casual. La direcci daquest arxiu ha estatestretament vinculada amb els estudis colombins,com a mnim, en dues ocasions. En primer lloc,hem de destacar el suport rebut per Lus Ulloa iCisneros per part del Sr. Ferran Valls i Taberner,director daquest arxiu, des de lany 1927, fins ala mort dUlloa lany 1936. No solament el vaajudar en les recerques que aquest va efectuar alarxiu, sin que, en collaboraci amb altres entitats

cviques barcelonines de lpoca, com lAteneuBarcelons o el Centre Excursionista de Catalunya,va promoure una recollida de cntims a travesduna Subscripci Popular, per tal de cobrir lesnecessitats econmiques dUlloa per continuar lesseves recerques i per poder assistir a diversoscongressos internacionals damericanistes com elsde Sevilla o Hamburg de lany 1930.

Durant la llarga etapa en que el director fou el Sr.Frederic Udina i Martorell, aquest va aprofundiren lestudi dels documents relatius a Colompreservats en el Arxiu Reial de Barcelona, fet que

va dur-lo a publicar diversos treballs sobre laimportncia i significat de les capitulacions deCristfor Colom amb la Corona i sobre altresdocuments relacionats amb el primer viatge dedescobriment dAmrica. Finalment, com en aquest


18/40

18

xpfol

acte es podrien revelar resultats que hom esperavadecisius per la teoria que defensa un origen catal

de Colom, la Junta Directiva del Centre dEstudisColombins va sollicitar el degut perms per utilitzarla sala a lactual director Sr. Carlos Lpez, per talde que el marc fos el mes digne possible en tanimportant esdeveniment.

Lobjectiu principal daquest acte era el de retrehomenatge a totes aquelles persones que haviencollaborat en la campanya dobtenci de mostresde saliva, tant dels homes de llinatge Colom,com dels homes del grup de referncia. Abans decomenar lacte, es varen lliurar un diplomespersonals a tots els collaboradors amb el resultatdels anlisis del seu ADN del cromosoma Y.

La conferncia del Dr. Lorente va estar enfocada,ms que a donar els resultats obtinguts fins almoment actual, a justificar les raons que fan queno es puguin donar ms resultats dels quecomentarem a continuaci, degut a lescircumstncies , tant tcniques, com aleatries,que conflueixen en aquest estudi comparatiu delsADN dels homes catalans Colom i els italiansColombo en relaci a lADN del cromosoma Y delshomes de la famlia de Cristfor Colom. La primeraconstataci de lestudi efectuat s el fet de queels ADN dels homes Colom catalans i Colombo

italians sn tan similars, que no es factible atribuirun origen geogrfic concret en base a difernciesque shaguessin pogut observar en els seus ADN.Per tant, caldr disposar en un futur de novestecnologies per poder destriar lADN duns del dels

altres. Daix sen pot dir unamort per excs dxit. En capmoment el Dr. Lorente va direxplcitament que aquest ADNdel homes Colom i Colombo sigual al de Cristfor Colom, perde manera implcita havemdentendre que s que es donauna concordana a l noexclourels de futures anlisis.En resum, considerem quepodem dir, que un grup nombrsdhomes Colom catalans i homesColombo italians comparteixen,en principi, el mateix tipus dADNdel cromosoma Y amb CristforColom.

La segona constataci fou saber,que, per la major estructura decomplexitat dels diferents tipus,grups i subgrups dADN delhomes Colombo, aquests

semblen provenir duna soca gentica ms antigaque no el grup dhomes Colom catalans. Per tant,

el Dr. Lorente va donar una seqncia depropagaci daquest llinatge que semblava seguirla ruta: Llombardia, Liguria, Provena, Llanguedoc,Catalunya i finalment Valncia i Balears. No es vamencionar en cap moment en quina poca opoques es pogueren produir aquestes migracionso extensions dels mbits del l l inatgeColom/Colombo.

Un diagrama que va presentar el doctor Lorentefou un mapa gentic de la freqncia del haplogrupR1b a tot Europa, en el que es podia veure quees un tipus dADN que est molt present a lesparts ms occidentals dEuropa i que presenta unfocus molt important al voltant del Pas Basc abanda i banda dels Pirineus. Potser sigui massaagosarat, per ens va semblar que el Dr. Lorenteens volia indicar que el haplogrup que cal estudiars el R1b, ja que aquest deu ser el de CristforColom i el dels seus germans i parents mascles.

Tamb va merixer la nostra atenci la presentacidun diagrama en el que es comparavapercentualment els diferents tipus dhaplogrupsque han aparegut entre els homes catalans Colomi entre els homes italians Colombo. A simple vistaes podia apreciar que en el cas dels italians hi

havien molts mes grups i, per tant, diferentshaplogrups, que no pas en el cas dels homescatalans. Aquests darrers presentaven pocs grupsentre els que destacava un grup de color vermell,que sol ser el que correspon als homes que



19/40

19

xpfolpresenten un haplogrup del tipus R1b. El Dr.Lorente no va detallar els percentatges de cadagrup, per va destacar lobvia diferncia delrepartiment dels haplogrups. En el cas itali, elgrup dhomes amb lhaplogrup R1b era molt redut,respecte al total, fet que ens va portar a plantejar-nos si aix comportava una major o menorpossibilitat de coincidncia en lmbit geogrficdorigen de Cristfor Colom o no. Ho deixem enmans de qui domini ms el mn de les estadstiquesque nosaltres.

Altres punts importants de la intervenci del doctorLorente varen anar destinats a desemmascararerrors o malentesos apareguts en escrits pblicsen els darrers anys sobre aquesta recerca. Enprimer lloc va deixar clar que no hi han ADN jueusi que per tant no es pot deduir la pertinena dunapersona a la raa jueva a partir del seu ADN.Per illustrar aquest fet, va projectar un mapadels diferents haplogrups de la poblaci jueva detot Europa, per veure com no era uniforme, nimolt menys. Un altre punt que va deixar clar elDr. Lorente s el fet de que no es podran donarresultats definitius daquesta recerca fins que noes faci un article en una publicaci especialitzadade renom (Nature, Science, etc.) que comporti elvist i plau de tots els cientfics que han collaboraten aquest estudi. Si per arribar a fer pbliques lesconclusions finals del estudis gentics de lasuposada mmia del Prncep de Viana a Poblethan hagut de passar deu anys, no volem ni podempreveure quantes dcades passaran fins a veurepublicats els resultats finals daquesta recerca.Tant de bo ens equivoquem i que ho puguin llegirels nostres ulls.

Amb aquest acte i la posterior tramesa dels

diplomes als homes Colom i homes del grup dereferncia catalans que han participat en aquestarecerca cientfica, donarem per ben concloses lesobligacions que el Centre dEstudis Colombins vacontraure en aquest projecte de recerca a finalsde lany 2005.

El resultat de tot plegat s forosament agredol,ja que hi tenem posades moltes esperances enles conclusions finals, sense haver-hi arribat encara,per, en canvi, hem dadmetre, que tampoc shadonat el cas duna exclusi completa dels homesColom catalans com a possibles candidats a parentsdel gran almirall. El resum final de la situaci actual

el podrem titllar dun EMPAT TCNIC entre lateoria catalana i la teoria genovista des del puntde vista de la cincia gentica.

El ADN de los escritos deCristbal Colnde Estelle Irizarry (Ediciones Puerto, PR)(publicat al butllet 49)Per Amadeu Buch i Gras

Si hem de ser francs, hem de confessar que elttol daquest llibre ens va produir un seris neguit,

ja que no som gaire amics de jocs de paraules,que puguin dur a engany al possible futur lector

daquest llibre. Tan pel contingut del ttol, com perla illustraci de la portada, tot porta a pensar queel llibre parla de les anlisis dADN de Colom, temaque no es tracta per a res en aquest llibre. Potserper aix lautora sha vist obligada a fer unaintroducci molt clarificadora en la que ens diuque: El que presento en aquesta obra son novesaproximacions als escrits colombins, tot aprofitantels avenos tcnics que ens aporten les novestcniques danlisis de textos en el segle XXI.L autora destaca dos factors nous en la seva obracom pot ser un enfocament primari sobre aspectes

inconscients de la creaci literria i, el segonfactor, s ls deines informtiques com a auxiliarper explorar els escrits, ja que considera que les

noves eines informtiques sn capaces de generardades objectives i comprovables.

Hem de destacar per fora que, en els agraments,hi apareguin tres persones vinculades moltestretament amb el Centre dEstudis Colombins,com sn els Srs. Nito Verdera, Ernest Vallhonrati Llus de Yzaguirre, ja que han animat la Sra.Estelle Irizarry en lelaboraci daquesta obra. Elllibre es desenvolupa en cinc captols i lautora ensfa un resum del contingut de cadascun dells albell inici daquesta obra.

El primer captol es titula Coln, escritor i lautoraafirma haver utilitzat la computadora per a separar

del text manuscrit de Las Casas la part escrita pelfrare de les cites prpies de Colom, tot estudiantlestil de cadascun dells amb resultats sorprenents,que la porten a afirmar, que leloqncia i el dominiestilstic de la llengua castellana, que no era lallengua materna del descobridor, suggereixen queaquest shavia criat en un ambient hispnic, queposa en seriosos dubtes el mite de que nasqusa Gnova. De lestudi del text del Diari del primerviatge, Irizarry arriba a la conclusi que el 75%del text s una transcripci feta per Fray Bartolomde Las Casas, tot exposant detalladament elscriteris i mtodes emprats per arribar a aquestaconclusi. Destaca lautora, que en els escritscolombins hi ha una gran freqncia del pronom

jo i que lextensi de les frases s superior a lanormal. Lautora es fa una pregunta molt important(pg.30) quan es pregunta: Per qu va decidirLas Casas transcriure el Diari de Colom a les seves

prpies paraules, en comptes de copiar textualment



20/40

20

xpfolall que ja hi havia escrit?.La resposta que dna,per fer el text menys tedis, no ens acaba deconvncer i sempre ens torna la sospita de que elque va fer el frare podria haver estat una traduccide la llengua catalana a la castellana, extrem queno podrem demostrar, si no apareix el text original,que suposem perdut. En el segon captol, que estitula Coln, poeta, ens parla de la fora poticaamagada en els escrits en prosa de Colom i proposaun programa de computadora basat en algoritmesmatemtics capaos didentificar interfernciesdaltres idiomes per a identificar el lloc dorigen

de Colom i vincles amb la seva religi primitiva.Tamb estudia Irizarry el misteri cabalstic del anagrama de la signatura de Colom i ens diu elsegent: La meva prpia opini s de que Colomsaprofit de lambigitat per a provar un atrevitdoble joc de significats. Un bon cristi no acudiriaa un autgraf per anunciar la seva fe. Un criptojueusi, per ms aviat per ocultar la seva fe, comtamb fa amb els profetes, darrera dun aparentcrist ianisme.Les lletres del a n a g r a m aconstitueixen la

pregr ia mssagrada, antiga

i repetida delj u d a i s m e :Shma Yisroel(escolta Israel)en per fec tetriada. La X es

p ronunc i avacom a sh, illegint cap a ladreta del lectortrobem una Mamb una A aldamunt (tots u b v e r t i n t lordre correcte

de fer el senyalde la creu, queseria A-M-X-Y).La subversi noacaba aqu ; quiconegui loracide la pregria esmentada sap que el proper versetdiu el Senyor s nostre Du i el Senyor s Un,de manera que el triangle del Shma s el prticde la negaci de la Trinitat. Si aquesta s laexplicaci correcta, el que feu Colom fou arriscat,

per brillant.

En lapartat quart daquest captol, la Dra. Irizarryens parla de les N-grafes i de la persistncia de

la memria fnica per arribar a la conclusi, enun exemple prctic, que la mostra estudiadasacosta ms a la llengua catalana. Aquestaproposta s similar a les directrius seguides perlestudi realitzat pel Dr. Llus de Yzaguirre i quedon uns resultats en el mateix sentit. El tercer

captol, un dels ms importants daquesta obra alnostre entendre, intitulat Coln, escriba, analitzales caracterstiques de la puntuaci en els escritsautgrafs de Colom, aspecte aquest que no haviaestat mai tractat amb el rigor que es mereix. Peraix Irizarry sexclama tot dient (Pg.79): ssorprenent el poc o nul cas que sha fet de la

puntuaci de Colom, per que a ms s bvia, scridanera, pel fet de que el signe ms freqent,equivalent a la coma moderna, no s utilitzat enlactualitat. Em refereixo a la barra diagonal ditavrgula o solidarius. En el seu context histric

Colom s una excepci, ja que, sense ser escribadofici, s un adepte a la puntuaci i lexerceixamb notable consistncia, como una part intrnsecadels seus escrits. Segons la culta autora, a Colomno li va passar desapercebut lenorme podersubversiu daquests petits signes de puntuaci iva actuar en conseqncia, com a gran mestre dela puntuaci de textos.

Desprs dunesanl is is moltc omp l e t e s iacurades lauto-ra arriba a laconclusi que la

p u n t u a c i co lombina l idemostra queColom era ori-ginari de Cata-lunya, tot dient(Pg.127): AEspanya , l abarra diagonalapareix quasi bexclusivamenten obres escriteso publicades enles rees delantiga Corona

de Arag queavu i en d iacorres-ponenmajoritriamenta Catalunya. Els e u s e s

remunta com a mnim a Ramn Llull.

A continuaci Irizarry ens parla dels masoretesjueus, rabins especialitzats en lescriptura i cpiade les escriptures sagrades de la torahi de laimportncia de la puntuaci en aquests textos ien la llengua hebrea, per apuntar, que lexplicacide la similitud dels escrit colombins amb la tradicimasortica ens porta a la tesi del Colom convers

i de que possea el coneixement dun dels idiomesms puntuats del mn: la llengua hebrea. Totcontinuant en el camp del criptojudasme de Colom,lautora considera que el Llibre de les Profecest totes les traces de ser un projecte inspirat enla tradici masortica, sense ser-ho senso stricto



21/40

21

xpfol(Pg.162). La hiptesi de ser Colom un jueuconvers, significaria que en la seva infantesa vahaver de copiar i aprendre els textos sagrats. Lesconclusions finals daquest llarg estudi i captolapunten a un origen geocultural catal de Colom,a una primerenca educaci jueva i una familiaritatamb les tasques i tradicions masortiques.

En el quart captol, que du el ttol de La LenguaSecreta de Coln, Estelle Irizarry arriba a ladeducci de que s ms que probable que Colomtingus com a primer idioma la llengua catalana

abans daprendre la llengua castellana i aquestaen la seva variant del ladino o judeo-espaol.Lautora critica loposici vehement de RamnMenndez Pidal, qui va negar la possibilitat dequalsevol relaci de Colom amb el mn jueu ilrea lingstica catalana sense donar raonscientfiques en aquest aspecte.

Destaca tamb lautora el fet incomprensible deque Colom escrigu a amics seus italians igenovesos en castell si es vol justificar la teoriagenovista. Hi ha un aspecte que no ens queda clari es el fet de que, si Colom es va criar a Catalunya,la seva llengua materna no va ser el ladino, sinoel que lautora denomina el judeo-cataln, perdaquesta variant del catal noms en parla depassada al citar els estudis de Yom Tov Assis.

I nosaltres ens preguntem: va existir una variantdialectal del catal parlada noms pels jueusresidents a Catalunya? Lautora, per, semblacontestar-nos amb una cita de Pascual Romero(Pg.212), quan aquest indica lhegemonia catalanacom a influncia en el judeo-espanyol, ja que endos ocasions la influncia catalana s la primeraesmentada. Aix, per, no ens treu del nostredubte. Finalment, segons David Ventero, els jueuscatalans parlaven catal i hebreu en la seva vidadiria, un fet especialment singular en Europa, onles comunitats jueves assumien exclusivament lallengua dominant de referncia.

Lautora destina un apartat a parlar de lidiomasecret de famlia i que consistia en escriure lhebreuen forma aljamiada, que vol dir sense consonants,que era de difcil comprensi per persones no

jueves. Aix li fa pensar que les missives i escritsencriptats que Bobadilla va prendre a Colom podienestar escrits en hebreu aljamiat, difcil decomprendre, per que pogueren ser enteses idesxifrades fcilment per jueus al servei dels ReisCatlics.

Desprs de molts anlisis detallats sobre les

caracterstiques del judeo-espanyol i estudiscomparatius daquesta llengua amb la empradaper Colom fan que lautora afirmi amb contundncia(Pg.238): El judeo-espaol en su variante de

judeocataln ha de considerarse entre loscandidatos a primer idioma de Coln. Per tant la

Doctora Estelle Irizarry es proclama partidria dereconixer un origen catal de Colom. No volemtancar lanlisi daquest captol sense fer notarque lautora reconeix la gran importncia de lestudidel Dr. Llus de Yzaguirre sobre les interfernciesde base fonolgica en els escrits de Colom. En eldarrer captol, que intitula com a Coln Ldicolautora creu descobrir aspectes irnics en elllenguatge emprat per Colom en el seu darrertestament. Ens costa ms dacceptar les sevestesis en aquest aspecte, tot i que reconeixem quea vegades al dir Colom que no dir alguna cosa

ja digui molt, com en el cas de lautocensura quesimposa al parlar de Beatriz Enriquez.

CONCLUSIONSEns trobem davant dun llibre que aporta nousplantejaments i noves propostes danlisi delsescrits de Colom i aix s molt dagrair, cansatscom estem de llegir refregits sobre els mateixostpics sense una engruna de novetat. Tamb caldestacar lalt nivell acadmic i serietat daquesttreball, complementat pel fet de que lautora provdel mn jueu i que, per tant, t lolfacte culturalms propici a detectar aquelles singularitats juevesen els escrits de Colom.

Entenem que aquest llibre complementa a laperfecci els estudis anteriors de llenguatge iescriptura de Colom, que apunten, de formaunnime, cap un perode formatiu de Colom aCatalunya, per no dir clarament per un origencatal de Colom. Noms li volem fer un retret, is el de la confusi en el llibre del terme RegnedArag amb el de la confederaci catalana, fet

ja massa habitual en masa autors. Catalunya nova ser mai una part del Regne dArag, per si dela confederaci de pasos sbdits dels monarquesde la Corona de Arag. Tamb voldrem sentirms veus sobre el judeo-catal o ladino-catal,per acabar de tenir una imatge ben detallada dequina fou la llengua mare de Colom.

No s un llibre de lectura fcil. s un estudi cientfici, com a tal, t apartats farcits de detalls inecessries explicacions per demostrar lesconclusions finals. Per, lhem de recomanar perfora als nostres consocis, ja que en la seva lecturael lector trobar bons i nous arguments per adefensar que Cristfor Colom fou catal. Tambvolem agrair als nostres benvolguts consocis NitoVerdera i Ernest Vallhonrat la collaboraci i suportque han donat a lautora Sra. Estelle Irizarry.



22/40

22

20 de juny de 1991, Charles J Merrill: Recerca sobreels Bobadilla de la Segarra.

26 de setembre de 1991, Antoni Poyo i Crixenti: Lescutdarmes dels Colom.

18 doctubre de 1991, Alfonso Ensenyat de Vilallonga:Nueva luz sobre los orgenes de Coln.

14 de novembre de 1991, Teresa Baqu: Era Painepour jo ie, herald de Pere de Portuga l, e l fu turDescobridor?.

12 de desembre de 1991, Joaquim Auladell: Colom vistpe ls catalans de l segle passat.

16 de gener de 1992, Jordi Bilbeny: La censuraespanyola i els llibres dhistria en la vida i obra de

Cristfor Colom. 27 de febrer de 1992, Onofre Vaquer: La societatmallorquina dels segles XV i XV I.

12 de mar de 1992, Francesc Albardaner: Els Colomde Barce lona i l ascendnc ia de l Descobr idor .

9 dabril de 1992, Jordi Glvez: Coneixements lingsticsdel Descobridor.

14 de maig de 1992, Antonio Rumeu de Armas: Colnen Barcelona.

25 de juny de 1992. Jaume Aymar: Sant Jeroni de laMurtra, Colom i fra Ramon Paner.

21 doctubre de 1992, Josep M Castellnou: La llenguade Colom i la teoria del pare Streicher.

9 de desembre de 1992, Frederic Udina Martorell: Elsnous documents de Colom respecte als Reis Catlics.

14 de gener de 1993, Consuelo Varela: Cristbal Colny los oficiales catalano-aragoneses que le acompaaronen sus viajes al Nuevo Mundo.

24 de febrer de 1993, Caius Parellada: Les darreresrecerques del tema colomb.

24 de mar de 1993, Josep M. Ortad: Els principis dela catalanitat de Colom.

8 de juny de 1993, Nito Verdera: Cristfor Colom en

la llengua catalana.

27 doctubre de 1993, Pere Catal i Roca: Colom coma pretext.

9 de mar de 1994, Josep M. Sol i Vidal: CristfolColom i Tortosa.

20 dabril de 1994, Manuel Bestratn: Quin era el nomvertader del gran descobridor dAmrica don CristbalColon?.

25 de maig de 1994, Mn. Antoni Bach: La nissagaColom a l So lsons, a la Segarra i a l Urge l l .

15 de juny de 1994, Josep M. Llobet i Portella: Colomi la Segarra.

10 doctubre de 1994, Dolors Lpez i Marcos. S. Colon.Un topnim oblidat...?.

19 de novembre de 1994, Joaquim Oll i Ruira: Vabasar-se la signatura de Cristfol Colom en el medallque portaven, per identificar-se, els jueus conversos lany1492?.

15 de desembre de 1994, Nito Verdera: Cristbal Colon.Catalanoparlante.

19 de gener de 1995, Josep Also: Interpretaci d elorigen de Colom a partir duna pintura coetnia.

23 de febrer de 1995, Francesc Albardaner: Les ltimestroballes sobre els Colom.

23 de mar de 1995, Maria Porter: Angh iera i els seusprotectors.

12 de novembre de 1995, Manuel Bestratn: CristfolColom i la seva devoci a Santa Maria de la Cinta, deTortosa.

20 de desembre de 1995, Joan Grimal: El llibre decomptes de Jacme Colom. Una recerca sistemtica alsarxius barcelonins.

23 de gener de 1996, Jordi Bilbeny: Els primers

mariners al Nou Mn. 14 de febrer de 1996, Joaquim Arenas: Cristfor Colom,la recerca duna veritat amagada.

Relaci de confernciesrealitzades pel CEC (1991-2010)


xpfol


23/40

23

12 de mar de 1996, David Romano: Els jueus catalansal segle XV.

2 de maig de 1996, Joaquim Arenas: La descoberta delNou Mn, antecedents clssics.

7 de novembre de 1996, Josep M Sol Sabat: Unareflexi per a repensar la Histria de Catalunya .

23 de gener de 1997, Montserrat Galera: La cartografiade l seg le XV en e l marc de l Descobr imen t .

14 de febrer de 1997, Enric Pujol: Ferran Soldevila,Lu is U l loa , la cata lan i ta t de Cr is t fo l Co lom .

24 de mar de 1997, Joan Llad: La immigraci occitanadels s. XVI i XVII i la seva relaci amb la descobertadAmrica.

15 de juny de 1997, M. Teresa Ferrer Mallol: El comercatal a l At lntic (Andalusia) a ls s. XV i XVI .

30 de setembre de 1997, Francesc Allargaren: Sntesidels darrers descobriments de la famlia Colom de Cardona-Barcelona.

25 doctubre de 1997. Joaquim Arenas: Els preparatiusdel tercer viatge (1495-1498).

23 de novembre de 1997, Pere Catal Roca: Lentornde les famlies Bertran de Barcelona.

12 de febrer de 1998, Dolors Bramon: Llus deSantnge l i a l t res conversos en re lac i amb e l Descobriment.

25 de juny de 1998, lvar Agust: Cristfol Colom i elsReis Catlics.

24 doctubre de 1998, Nito Verdera: Joan Cristfo lColom i els mapes antics dAmrica.

25 de novembre de 1998, Carme Batlle: La ciutat deBarcelona en temps de Cristfol Colom.

25 de febrer de 1999, Pere Catal Roca: Un frauhistric: el document Cneo.

25 de m ar de 1999, Jordi Bilbeny: Americo Vespucheera Eimerich Despuig: indicis de ladulteraci histricadun altre cosmgraf catal.

28 doctubre de 1999, Nito Verdera: Jo an Colo meivissenc i criptojueu.

23 de febrer de 2000, Ernest Vallhonrat: Els catalansen la colonitzaci dAmrica.

27 dabril de 2000, Jordi Vila Roura: Les capitulacionsde Santa Fe. Un document catal.

22 de juny de 2000, Francesc Albardaner: Les novetatsdel fons Navarro.

16 de novembre de 2000, Francesc Albardaner: Novesiden t i ta ts de Joan Cabot i C r i s t fo l Co lom .

8 de febrer de 2001, Alba Valls: Documents sobreColom.

22 de mar de 2001, Josep M. Llobet: Els nobles de laSegarra en temps de Colom.

26 dabril de 2001, Antoni Bach: La famlia VilarCalders entre El Solsons i La Segarra.