comarques_muntanya

8/3/2019 comarques_muntanya

1/10

DESCOBRINTEL MN

QUART DE PRIMRIAComarques de Catalunya.Comarques de muntanya.


2/10

OBJECTIUS DIDCTICS

Identifcar lorganitzaci territorial de Catalunya.Descriure les caracterstiques de les comarques catalanes.Reconixer i localitzar les comarques de Catalunya.Explicar les caractertiques generals de les comarques catalanes: comarquesde muntanya, dinterior i de costa.Conixer les caracterstiques principals dels paisatges de muntanya,

dinterior i de costa.Saber explicar com sn els pobles de muntanya, dinterior i de costa.Reconixer el tipus de eines que s duen a terme a les zones de muntanya,dinterior i de costa.

CONTINGUTS

Lorganitzaci territorial de Catalunya: les comarques i el consell comarcal.Localitzaci de les comarques de muntanya, interior i costa.Les comarques de muntanya.

Paisatge de muntanya. Relleu, rius, clima i vegetaci.La vida a les comarques de muntanya. Els pobles i la eina de muntanya.

Les comarques dinterior.Paisatge dinterior. Relleu, rius, clima i vegetaci.La vida a les comarques de dinterior. Els pobles i les ciutats. La eina.

Les comarques de costa.Paisatge de costa. Relleu, rius, clima i vegetaci.

La vida a les comarques de costa. Les ciutats. La eina.

CRITERIS DAVAUACI

Analitzar si saben reconixer i localitzar les comarques de Catalunya.Constatar si coneixen les caracterstiques principals dels paisatges de mun-tanya, dinterior i de costa.Veure si saben identifcar el tipus de relleu, els rius, el clima i la vegetaci deles comarques de muntanya, dinterior i de costa.

Verifcar si reconeixent el tipus de eines que es duen a terme a les zones demuntanya, dinterior i de costa.

COMARQUES DECATALUNYA


3/10

COMARQUESDE CATALUNYA

Actualment Catalunya t ms de set milions dhabitants. Administrati-vament es divideix en quaranta-una comarques.


4/10

COMARQUESDE CATALUNYA

Tots vivim en un municipi. Cadamunicipi est ormat per una po-blaci o ms duna, governadesper un mateix ajutament. A Cata-lunya hi ha 946 municipis.

Al voltant del municipi, s a dir,

del poble o la ciutat on vius hi haaltres localitats que comparteixencaracterstques comunes, com elpaisatge, les activitats econmi-ques o les tradicions. Aquest terri-tori rep el nom de comarca.

Anomenem comarca el territori que incloulocalitats situades molt a prop les unes de lesaltres i comunicades entre si; comparteixenun paisatge, un clima, unes activitats econ-miques i unes ormes de vida i unes tradicionsmolt semblants.

Cada comarca t una ciutat principal que a les uncions de capital de comarcai ns la localitat ms important. En ella es concentren els serveis comarcals, s

a dir, comuns a tots els seus habitants (hospitals, mercats, centres educatius...)


5/10


Els muncipis que ormen una comarca tenen un paisatge semblant. En uneshi predomina el relleu muntanys, en unes altres les terres sn planes, nhi haque estan situades arran de mar i unes altres lluny de la costa.

Segons el tipus de paisatge i segons on estan situades, les comarques de Cata-lunya poden ser de muntanya, dinterior o de costa.

Les comarques de muntanya: se situen a les serralades del Pirineu i del Prepiri-neu.

Les comarques dinterior: estan situades a la Depressi Central.

Les comarques de costa: estan en contacte amb el mar Mediterrani.


6/10

COMARQUES DEMUNTANYA

Les comarques de muntanya estan situades a les serralades ms altes de Cata-lunya i s on es conserven ms paisatges naturals.

EL RELLEU I ELS RIUS

Les comarques de muntanya estan situades al nord de Catalunya, a les serrala-

des del Pirineu i del Prepirineu.

El relleu s molt accidentat. Est ormat per muntanyes altes i abruptes, vessantsinclinats i valls estretes. Hi ha cims de ms de 3.000 metres dalada.

En aquestes comarques hineixen molts rius del desgla

de la neu, que en el seu cursalt, porten poca aigua, perbaixa amb molta ora pelsvessants inclinats de les mun-tanyes. Shi construeixenpreses per embassar aigua iabricar electricitat a les cen-trals hidroelctriques. Els

rius ms importants sn elLlobregat, el Ter, el Segre, elFluvi, la Noguera Pallaresa ila Noguera Ribagorana.

Les comarques de muntanya sn la Val dAran,lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, el Pallars Jus-

s, lAlt Urgell, la Cerdanya, el Bergued, el Sol-sons, el Ripolls i la Garrotxa.


7/10


LA VEGETACI

A les comarques de muntanya la vegetaci s molt variada i canvia segonslaltitud:

1. A les parts altesde les muntanyeshi trobem prats

alpins.

2. Ms avall hi creixen els boscosdavets i de pi negre. Aquests ar-bres no perden la ulla a la tardori sobreviuen al red i a la neu.3. A les parts

baixes dels ves-sants i al onsdalgunes valls,on a menysred, hiha roures, aigsi pi roig. 4. A les muntanyes ms baixes,

on plou menys i no a tant dered, hi podem trobar algunsboscos dalzines, pi blanc i castan-yers.

Fauna

Als Pirineus podem trobar isards, guiles, trencalos-sos i marmotes. Tamb alguns exemplars de linx,

guiles daurades i voltors comuns


8/10


EL CLIMA

A les comarques de muntanya lhivern s molt red, amb nevades i plugesintenses. Als cims ms alts la neu shi mant tot lhivern. Les temperatures snbaixes, prximes als 0.

Els estius no sn gaire calorosos, hi a calor de dia i resca a la nit. Les tempera-tures sn resques i les pluges abundants. El juliol s el mes amb menys pluja.

La primavera i la tardor sn les estacions ms plujoses. Les temperatures solenser molt resques.

Situa les comarques de muntanya i les seves capitals


9/10


LA VIDA A LES COMARQUES DE MUNTANYA

Els pobles de muntanya

Les condicions naturals difculten la construcci de cases, carreteres, vies detren, grans edifcis, tot aix a que les comarques de muntanya fgurin entre lesmenys poblades de Catalunya.

Els pobles sn petits i no hi ha grans ciutats.

La capital de la comarca s la localitat onviu ms gent i on es poden trobar elsserveis que no hi ha a les altres localitats:institut, bombers, hospital, biblioteca...

Les comunicacions en aquestes comarquessn dicils. A lhivern, les carreterespoden quedar tallades per la neu i lesglaades, i s ms complicat oerir els

serveis bsics com la sanitat, leducacio el comer.

El treball

Com que el paisatge de muntanya conser-va molts elements del paisatge natural, una bonapart de la poblaci de les comarques de muntan-ya treballa al sector primari, principalment en la

ramaderia bovina. La cria de bestiar es a als esta-bles a lhivern, i als prats a lestiu.

Lagricultura t poca importncia. Els con-reus ms abundants sn els de cereals i de plantesarratgeres per alimentar el bestiar.Una altra activitat del sector primari s

lexplotaci del bosc per obtenir-ne usta, llenya i cel.lulosa per er paper. Lespecialitzaci ramadera ha perms el desenvolupament dalgunes indstries

alimentries: llet, ormatges, carn... Dintre del sector terciari hi destaquen el comer i el turisme.


10/10

ACTIVITATS INTERACTIVES

http://www.gencat.cat/sial/comarques.swf

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/pro-

jects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixe

ment+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0ria

http://www.gencat.cat/sial/comarques.swfhttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/medisoc4/jclic/muntan4/muntan4.jclic.zip&lang=ca&title=Coneixement+del+medi+social+4t+de+prim%C3%A0riahttp://www.gencat.cat/sial/comarques.swfhttp://www.gencat.cat/sial/comarques.swf

Documents

comarques_muntanya