crèdit síntesi 3rESO partII

Crèdit de síntesi 3rESO

MNAT (MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA)

El mnat s’estructura en 4 plantes: una subterrània (-1), la planta de l’entrada (0) i dos superiors (1 i 2). Cada planta consta de diferents sales. És imprescindible seguir l’itinerari marcat en aquesta guia, on es resumeixen les informacions i mostres que caldrà observar amb més deteniment. Comencem per la planta inferior, -1

Activitats durant la visita

Planta -1 Sala I Tarraco,campament militar. La muralla.

1. Situa en el temps la conquesta romana de la costa catalana i identifica contra qui s’enfrontaren els romans

2. Senyala quines són les dos fases de la construcció de la muralla i anota especialment les mesures

3. Quina longitud aproximada de muralla se’n conserva i on està ubicada?

Planta -1 Sala I L’epigrafia.

4. Què s’entén per epigrafia i quina importància té?

5. Si es coneixen unes dues mil mostres epigràfiques procedents de Tàrraco i suposen un 10% de totes les de la Península Ibèrica; quantes n’hi hauria en total?

Planta -1 Sala I El poblat i la necropolis del Coll del Moro.

En aquesta sala també trobem aquest apartat dedicat a les mostres arqueològiques procedents de les excavacions del poblat i de la necròpolis del coll del moro, a prop de Gandesa.

6. Situa en el temps la datació d’aquest poblat i fes un guió dels materials que es mostren.

7. Indica quins altres jaciments íbers es citen en aquest apartat del museu.

IES TERRA ALTA - 1 -


Planta 0 Sala II L’arquitectura romana.

A la sala II de la planta 0 del MNAT, es troba la secció dedicada a l’arquitectura romana.

Els romans foren grans innovadors en el camp de l’arquitectura. La introducció o el millorament de l’ús de nous materials com el formigó o el maó, juntament amb l’aparició de l’arc i la volta, va permetre fer uns edificis més sòlids i amplis. L’arquitectura es concentrava a les ciutats, on es construien edificis públics de grans dimensions.

Des de l’època d’August, Tàrraco va ser la capital d’una gran part de la península Ibèrica amb molts monuments construïts per a la distracció i oci dels ciutadans: amfiteatre, teatre i circ. A la part alta hi havia un gran recinte especialment dedicat al culte i un Fòrum Provincial. Les vivendes ocupaven la part baixa fins al port. S’utilitzaren els materials abans esmentats però també molts marbres importats d’Itàlia I d’altres llocs per a la decoració dels edificis

8. Observa el mapa següent sobre la Tarragona Romana. Indica el nom de les construccions numerades i digues quina era la seva funció.


Crèdit de síntesi 3rESO EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA I L’ELIMINACIÓ D’AIGÜES RESIDUALSLes aportacions més importants de l’arquitectura romana a la higiene i a la salut pública van ser el subministrament d'aigua, el sistema d’eliminació de les aigües residuals i les termes.

Al llarg dels segles I-II dC molts aqüeductes que canalitzaven aigua es van construir per tot l'Imperi, inclosa Hispania. La purificació s'aconseguia col·locant dipòsits i safarejos al llarg del trajecte que recorria l'aigua, quedant la destinada a la beguda separada de la resta. A més de la utilitzada en banys públics i fonts, disposaven d'aigua per a ús privat, el que permetia als rics obtenir tota la qual desitgessin. Encara que els menys acabalats podien abastir-se també d'aigua suficient, els més pobres l’aconseguien de deus o fonts.

Al costat del proveïment d'aigua, moltes de les ciutats disposaven d'un sistema d'eliminació de les aigües residuals. Hi havia també en algunes ciutats grans complexos d'embornals i canonades col·locades sota els edificis i els carrers. En alguns habitatges es llançaven la brossa i els orins directament al carrer, però la major part dels camins, carrers i carrerons es conservaven nets; hi havia aigua neta en abundància i els embassaments i aigües estancades es drenaven amb regularitat.

Activitat prèvia

9. Explica com uns bons sistemes de subministrament d’aigua i d’eliminació de les aigües residuals poden ajudar en el manteniment de la bona salut dels habitants de Tarraco.


L'aqüeducte dels Ferreres està format per dos ordres de arquerías i sobre l'última se situa la conducció (el specus), entre dues parets de maçoneria. També se li coneix com el Pont del Diable.


LES TERMES ROMANESAl segle I, la majoria dels romans no tenien bany a casa; només en tenien els més rics. Per millorar la higiene,a Roma, els emperadors van decidir construir banys públics: les termes, que ja coneixien els grecs. Aquests locals van tenir molt d’èxit i els romans hi anaven sovint.

Activitat prèvia

10. Llegeix el text novel·lat que tens a continuació, on Lluci Emili Patern, un ciutadà romà de ficció nascut l’any 79 dC a Aeso (l’actual Isona, al Pallars Jussà), tot desitjant veure la grandiositat de Roma, comença un itinerari fina a la capital de l’Imperi. Una de les ciutats on passa uns dies és Tàrraco i aprofita l’estada per visitar les termes. Després d’haver-lo llegit, fes les activitats proposades.

“Després de pagar vaig passar als vestidors, la roba es deixava en una de les obertures que a tal efecte hi havia a les parets. Un cop despullat vaig prendre una gerra i un petit setrill amb oli i em vaig encaminar cap al caldarium, passant aprop de la natatio (piscina). El caldarium era la zona més calenta de les termes, en aquest cas tenia forma rodona amb una bona cúpula, per l’extrem de la qual entrava un raig de llum. La sala estava plena de vapor que feia dificil la visió i àdhuc la respiració. Al bell mig de la sala hi havia una petita piscina amb aigua molt calenta. Aquest bany de vapor difícilment suportable per llarga estona feia suar molt i obria els porus de la pell. L’elevada temperatura s’obtenia en raó que en el subsòl estaven ubicats els focs que escalfaven les calderes d’aigua que, en bullir, desprenien calor. El vapor calent circulava per dins de les parets, ja que els maons estaven foradats (hypocaustum) aixecat damunt de petites biguetes. Així doncs, la sala s’escalfava pertot arreu i les emanacions de vapor s’escampaven per l’interior. Amb la meva gerra vaig prendre aigua calenta amb la qual em vaig remullar llargament. A la sala hi havia una dotzena d’homes que, a l’igual que jo, estaven prenent la primera fase del bany. Un d’ells em va comentar, amb un sonriure als llavis que, malauradament, el reglament d’aquestes termes prohibia el bany conjunt d’homes i dones; per a les dones es reservaven els matins i per als homes les tardes.

Després de suar una bona estona, vaig passar a la sala contigua, el tepidarium; aquesta sala, en raó de la seva proximitat al caldarium, estava tèbia igual com l’aigua. Era el lloc idoni per aplicar l’oli damunt la pell (els romans desconeixien el sabó) que a base de successives esbandides a la piscina de la sala o bé a raig, amb la gerra, anava marxant. El moment final del procés era el bany fred, que es prenia en la sala contigua: el frigidarium. Amb els porus ben oberts i després de passar una bona estona de calor, una immersió en aigua freda anava molt bé i els efectes de relaxació eren molt estimulants. Entre bany i bany vaig conversar llargament amb joves de la ciutat que em van explicar algunes de les excel·lències de les festes que s’apropaven. Amb ells, vaig sortir al jardí de les termes a jeure una estona a l’ombra i a continuar la conversa començada. Ací hi havia bastant gent, joves que praticaven activitats físiques (gimnàstica, lluita, boxa, jocs de pilota, aixecament de peses, atletisme,...), mercaders que continuaven les transaccions iniciades al matí al mercat... Les termes disposaven d’una bona biblioteca i alguns ciutadans preferien la lectura dels autors contemporanis o clàssics als plaers de la conversa. [...] Abans, però, d’abandonar les termes, vaig visitar el servei de barberia i vaig demanar una bona afaitada.

F.XAVIER HERNÀNDEZ. Lluci Emili Patern, legionari i ciutadà romà.

a.- Resumeix l’itinerari que segueix Lluci Emili a les termes de Tàrraco.



b.- Escriu el nom de les diferents zones de les termes romanes indicades amb lletres al dibuix:

c.- Quines activitats que es realitzaven a les termes aportaven millores en la salut dels àntics romans?

d.- Era gratuïta l’entrada a les termes?

e.- Podien banyar-se plegats, els homes i les dones?

f.- Al segle XXI, es poden trobar instalacions similars a les termes romanes en les nostres ciutats i pobles ? Quines?

Aquí tens una vísita virtual a unes termes romanes:

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/flash/termes/termes0.html


http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/flash/termes/termes0.html


Aquí tens una activitat jclic sobre les termes romanes:

http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3542

Aquí tens un videojoc basat en una visita a una terma romana en anglès:

http://www.romanbaths.co.uk/childrens_pages.aspx


Planta 0 Sala III El mosaic romà.


http://www.romanbaths.co.uk/childrens_pages.aspx

http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3542


En aquesta sala es mostren diferents exemples de l’art decorativa del mosaic a l’època romana.

11. Tria un mosaic i fes-ne una breu descripció que també inclogui la procedència i la tècnica emprada.

Planta 1Sala IV Els objectes d’ús quotidià

Els objectes exposats en aquesta sala constitueixen una font fonamental per a poder reconstruir els diversos aspectes de la vida quotidiana en època romana. Cal dir, però, que les formes de vida van anar canviant al llarg dilatat període que abarca l'antiguitat romana. És normal, doncs, que s'observin grans diferències entre els gustos i costums d'època republicana i els d'època imperial, i que siguin diferents els dels primers segles de l'Imperi que els del Baix Imperi.

JOCS I ESPECTACLESEls jocs i diversions de què gaudien els romans es poden dividir en dos gran grups: els privats (aquells amb els quals es distreien els infants, els joves i els adults) i els públics (que proporcionaven l'Estat o els magistrats als ciutadans).

Molts dels jocs privats romans tenen una gran similitud amb els nostres. Els nens jugaven a fet a amagar, a parells i senars, a la gallina cega o a la rutlla (guiant el cèrcol amb l'ajut de pals). Tenien baldufes, jugaven a les tabes i feien construccions. Les nenes jugaven amb nines de fang cuit, de fusta, d'os o d'ivori, algunes de les quals eren articulades (com la que va aparèixer a la tomba d'una nena en la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona), i amb petits vasos i atuells de ceràmica (fireta).

La gimnàstica era part de l'educació dels joves i cercava el desenvolupament equilibrat del cos i de l'esperit (curses, salts, llançaments del disc o de la javelina, etc.). Jugaven a la pilota (feta amb un farcit de pèls o plomes embolcallat amb llana o pells cosides) i a molts altres jocs de participació. La música, molt relacionada amb la religió, també formava part de les seves distraccions.


Crèdit de síntesi 3rESO Els adults s'entretenien amb alguns d'aquests jocs (tabes, daus, etc) i amb d'altres en els quals apostaven -de vegades- una important quantitat de diners. Jugaven al marro (amb el quadrat dibuixat al terra o gravat en una llosa o graó) i als soldats o latrunculi (joc que era una mena de combat simulat, similar als escacs). Però sobretot estimaven els ludi, dies en els quals es realitzaven els jocs i espectacles públics. De setanta-set dies de ludi oficials que hi havia al final de la República es va passar a cent setanta-set dies en el segle IV dC. Els més nombrosos eren els dedicats als espectacles teatrals, seguits dels desenvolupats al circ (curses de carros tirats per cavalls) i dels realitzats a l'amfiteatre (lluites de gladiadors, caceres simulades, lluites entre homes i feres, etc).

12. De totes les peces arqueològiques relacionades amb els jocs d’infants i joves romans, tria una d’ella i explica el joc en que es feia servir. Pots cerca informació en el MNAT o en internet.

EL BRONZE (L’INSTRUMENTAL MÈDIC).A la sala IV de la primera planta del MNAT, es troba la secció dedicada al bronze. Els romans van utilitzar diversos minerals fins arribar a barrejar metalls i obtenir aliatges com el bronze. Amb aquest feien serveis de taula, objectes domèstics, eines, elements tècnics i mecànics, objectes d’abillament personal com ara fíbules, anells, amulets, etc., així com instrumental mèdic i de bellesa. 13. Què és un aliatge ? A partir de quins dos metalls s’obté el bronze?

14. Digues quins objectes de bronze utilitzats com a instrumental mèdic podem trobar al MNAT.

Sens dubte el metge que més va destacar durant l'Imperi romà va ser Galè de Pèrgam.

Sovint se li coneix com el pare de la medicina esportiva. Era partidari del massatge, la hidroterapia i l'activitat esportiva, i entre les seves recomanacions es trobava els règims dietètics i les cures ambientals.

Tanmateix, Galè també recomanava l'ús de medicaments basats en plantes medicinals per a alterar el curs i evolució de les malalties. Per altra banda, realitzava intervencions quirúrgiques com sangries amb mètodes antisèptics (bullir el material mèdic i rentar les fèrides abans de les intervencions,...)


Crèdit de síntesi 3rESO Galè va ser també un gran anatomista. Va fer una excel·lent descripció de l'esquelet i dels músculs, en particular, de la forma que s'envien senyals des del cervell als músculs a través dels nervis. També va iniciar el coneixement sistemàtic de l'anatomia humana aplicada al diagnòstic i tractament de les malalties: va conèixer la osteología per l'estudi directe de l'esquelet humà, i l'estructura de les parts toves per les disseccions d'animals.

15. Quines tècniques mèdiques utilitzaven els metges com Galè?

16. Amb tota la informació que has après fins ara sobre la salut pública, la higiene i la medicina romana, raona quines actuacions mèdiques de la sanitat actual ens venen de la ciència de l’Imperi romà.

Planta 1Sala IV A la sala IV de la primera planta del MNAT, es troba la secció dedicada als habitas alimentaris i aliments.

HABITS ALIMENTARIS I ALIMENTS.Tot i la creença de que els romans menjaven de forma compulsiva en grans banquets sumptuosos, tal com surt a les pel·lícules del gènere peplum, que ara torna a estar de moda (Gladiator, La última legión, El rey Arturo, Troya, etc.), el cert és que això no deixa de ser un tòpic només aplicable a les classes més altes de l‘imperi, doncs en realitat, quan parlem de les classes menys adinerades, la cosa canviava, i molt.

Durant els primers segles de la història de Roma, es menjaven productes de la regió i altres elaborats a partir del blat i l’olivera (l’oli d’oliva, anomenat “or líquid” per Homer). Es consumien diverses menes de carn i peix, i també es feien salaons.

Els creixents contactes amb Grècia, Egipte i l’Orient Mitjà van provocar canvis de costums gastronòmics relacionats amb la capacitat econòmica. Del gra mòlt en el morter i la farina, es passa a un domini de les espècies i les salses.

És per tant necessari saber que a qualsevol racó de l'imperi podiem trobar aliments com ara salaons d'Hispania, carn, xarcuteria de la Gàlia (França), llimones, dàtils i cereals nord africans (cal saber que els romans deien que el


Galè: metge de gladiadors

Crèdit de síntesi 3rESO Nord d'Àfrica era el graner de Roma). Així mateix podiem trobar per tot espècies orientals, vi itàlic o tarraconense, oli de la Bètica (Andalusia), raïm, olives, salaons, garum, mel, etc. Tot plegat donant lloc a un conjunt d'aliments abundants que recorden molt i, que de fet, són la base i origen de la nostra coneguda dieta mediterranea.

Detall (bogavant, pop) de l'anomenat Mosaic dels Peixos, procedent de la vil·la romana de la Pineda (Vila-seca) situat al vestíbul de MNAT .


17. Explica en que consistia el garum.

18. Digues quants àpats realitzaven els romans al dia, els seus noms i el més important.

ELS CEREALS I EL PA.Els cereals eren un dels aliments bàsics a l’època romana. El blat, en un primer moment, es menjava tendre, després se'n féu farina i a partir d’aquesta el pa.El pa més primitiu era una massa cuita, sense fermentar, i en forma de galeta.

La descoberta de la fermentació s’atribueix als egipcis, els quals, pels volts del 2600 aC, feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals. Hi havia molts tipus de pa segons el seu destí i segons la natura i la qualitat de les farines.

Primer el pa es fabricava a casa però, a partir del s V aC, hi havia forners a les ciutats amb el seu forn professional (pistrium).


19. La següent fotografia mostra una peça d’un molí trobada a la zona de la pedrera del Port de Tarragona, i que actualment està exposada a la sala IV de la planta I del MNAT. Localitza-la i contesta:

a.- Quin és el seu nom?



b.- Quina era la seva utilitat?

c.- Com es feia servir? Per contestar aquestes preguntes, observa el següent dibuix. En ell es representa una fleca o forn de l’època romana.



EL VI.El vi és un dels productes naturals que ha tingut un paper molt important en les cultures mediterrànies.En l'època romana, el vi arriba a la categoria de beguda de consum ordinari. No totes les begudes existents llavors tenien la mateixa categoria i la pràctica de beure el vi en comunitat assumia una exclusiva i important funció: l'adquisició d'honor i la creació d'unes obligacions socials. La gran maduresa dels raïms usats en l'elaboració donarien lloc a vins d'alta concentració alcohòlica (16-20º), així que els romans per a disminuir la seva graduació li afegien aigua o bé, elaboraven vi de roses i mel, aquest últim anomenat mulsum.

20. A l’entrada de la sala IV de la planta I del MNAT, es troben els recipients amb els quals es realitzava el transport comercial de vi.

a.- Com s’anomenen?


Crèdit de síntesi 3rESO b.- De quins materials estan fetes?

c.- Dibuixa un d’ells:

ELS SISTEMES DE CONSERVACIÓ DEL MENJAR.Els romans van utilitzar una sèrie de tècniques de preparació dels aliments frescos per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i mantenir-ne el poder nutritiu.

Activitat prèvia

21. En el següent quadre trobaràs els productes i processos de conservació que seguien els romans. Col·loca els noms dels sistemes de conservació que et donem on correspongui:

Amb espècies i herbes arromàtiques, en oli, en vinagre, en dipòsits, en dolç, salaó, asseatge, fumats o emmagatzematge.





22. Asenyala al quadre anterior aquells productes conservats en època romana que encara s’utilitzen, de color blau, i aquells que tu has tastat, de color vermell. Fes el recompte:

Número de productes que s’utilitzen: ______ Número de productes que he tastat: ______

23. Actualment, quins altres sistemes de conservació dels aliments s’empren i que eren desconeguts pels romans?


24. Ara que ja tens informació sobre la dieta romana, explica com seria el menú d’un sopar típic de l’época romana.

LA DIETA MEDITERRÀNIAL’antiga paraula grega diaita, de la qual deriva dieta, significa estil de vida equilibrada, i aixó és exactament el que és la Dieta Mediterrània. Aquesta és una valuosa herència cultural, que a partir de la simplicitat i la varietat ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa dels aliments, basada en productes frescos, locals i de temporada.

25. Relaciona tot el que has après sobre els hàbits alimentaris i els aliments en el món romà amb la dieta actual mediterrània.



Planta 2 Sala VI L’escultura romana.

A la sala VI de la segona planta del MNAT, es troba la secció dedicada a l’escultura romana.A les ciutats de l'Imperi Romà s'aixecaven gran nombre d'estàtues. A les places i edificis públics proliferaven les escultures, així el poble podia contemplar diàriament les representacions de divinitats, herois, emperadors i homes il·lustres. El paper de la plàstica en l'àmbit públic no es limitava solament a ésser l'expressió d'un sentit purament estètic, sinó que s'ha d'interpretar com a testimoni de l'ordre polític i social damunt del qual s'assentava l'Imperi Romà, amb una clara funció programàtica de representació.Es conserven principalment estatues de marbre i de pedra; encara que existien escultures de fusta, guix, terracuita, bronze, or, plata i ívori.La plàstica romana va tenir l’expressió més característica en el relleu històric i el retrat.


26. Explica en quines zones de la ciutat hi ha hagut més troballes escultòriques.

27. Indica el nom d’alguns emperadors representats en bustos al museu

28. Busca la següent escultura pel museu i indica en quin lloc, sala, planta,... es troba. Digues el nom de la persona que representa.



29. Posa el nom de tots els músculs que es poden observar.

30. Fes el dibuix de la vista trassera de l’escultura i posa el nom dels músculs que pots observar.

Aquí tens un joc interactiu anomenat “De Roma a Gades”:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/html/adjuntos/2008/01/29/0002/index.html

PASSEIG ARQUEOLÒGIC


http://www.juntadeandalucia.es/averroes/html/adjuntos/2008/01/29/0002/index.html


LA MURALLA

Fou a inicis del segle II aC. quan es va iniciar la construcció de la primera muralla en pedra. Aquesta consistia en llenços de mur reforçats amb torres,que s’anaven adequant a la topografia de la part alta, encerclant el campament militar romà.

En un primer moment aquesta construcció, bastida amb blocs megalítics, tindria una alçada aproximada de 6 m. i un gruix de 4’5 m. Es conserven d’aquesta època tres torres: les de l’Arquebisbe, Cabiscol i Minerva. Aquesta darrera rep el seu nom del relleu de la deessa que es conserva en la part alta d’una de les seves cares i de la menció que es fa d’ella en la inscripció gravada en una de les seves troneres de defensa (M Vibio Menrva). En el basament de la torre de Minerva es conserven a més una sèrie de caps esculpits en els megàlits com a símbol dissuasiu.

L’opinió més estesa és que entorn al 150/125 aC. la muralla va patir una important transformació, creixent en extensió, alçada i amplada. D’aquesta forma va passar a englobar en el seu interior el nucli urbà. La seva alçada va augmentar substancialment fins els 11 m. i la seva amplada fins els 6m.

EL CIRC

El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà. En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues).

L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, i formava part del gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional.

El Circ romà de Tarraco tenia unes dimensions aproximades de 325 m de llargada i una amplada d'entre 100 i 115 m. Es va construir damunt de potents voltes de ciment que complien una doble funció: per un costat, eren la fonamentació sobre la qual


Crèdit de síntesi 3rESO s'assentaven les grades, les escales i la plataforma superior; per altra banda, servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici.

Les dades actuals insinuen que durant el segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la funció original. Algunes de les voltes que el formaven van passar a ocupar-se com a espais d'habitació.

L’AMFITEATRE

L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d'una ciutat romana de primer nivell, capital d'una de les províncies imperials.

L'Amfiteatre es va situar fora del nucli urbà, però molt a prop de la ciutat. Aquest emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que aquesta s'endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar en els espectacles.

En aquest edifici es van organitzar dos tipus d'espectacles: les lluites de gladiadors (munera) i les lluites o caceres de feres (venationes). A més, també era l'edifici on s'ajusticiaven els condemnats a mort.

L'edifici és de planta el·líptica. La sorra, o espai on es desenvolupava l'espectacle, té unes dimensions de 62,50 m per 38,50 m.

L'edifici es va reformar l'any 221, durant el regnat d'Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a la sorra de l'Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.IES TERRA ALTA - 19 -



31. En grups, imagineu-vos que us han demanat de traduir una secció important dels tríptics d’informació turística sobre les restes romanes de Tarragona. Primer, us proporcionem la traducció a l’anglès dels sis llocs més representatius de la Tarraco romana. Relaciona’ls amb la seva foto corresponent:

the amphitheatre walls the forumthe aqueduct the theatre the circus

1. .......................... 2. ............................. 3. ...............................



4. ............................ 5. ................................ 6. ..................................

L’espai del que disposeu al tríptic no dóna per comentar els sis llocs anteriors. Trieu-ne quatre i completeu respectivament la següent informació sobre els quatre llocs escollits. (En algunes caselles n’hi haurà prou amb encerclar la paraula que sigui més adient):

Building 1 Building 2 Building 3 Building 4NAME OF BUILDING

LOCATION In the city / around the city / outside the city

In the city / around the city / outside the city



DESCRIPTION Indoors / outdoors / tall / narrow / wide / round / semi-circular / oval

Indoors / outdoors / tall / narrow / wide / round / semi-circular / oval



FUNCTION cultural / defensive / engineering / sports / trading

cultural / defensive / engineering / sports / trading



WELL-PRESERVED? Yes / No Yes / No Yes / No Yes / No

Un cop disposeu de la informació bàsica sobre quatre dels llocs més representatius de Tarraco, ja podeu redactar el possible comentari en anglès destinat a cada una d’aquestes restes que apareixerà en els tríptics informatius.

Per als alumnes que facin francès i vulguin realitzar l’activitat en aquest idioma també ho podran fer seguint els següents passos. En grups, imagineu-vos que us han demanat de traduir una secció important dels tríptics d’informació turística sobre les restes romanes de Tarragona. Primer, us proporcionem la traducció al francès dels sis llocs més representatius de la Tarraco romana. Relaciona’ls amb la seva foto corresponent:

l’amphithéâtre les murailles le forum l’aqueduc le théâtre le cirque

1. .......................... 2. ............................. 3. ...............................



4. ............................ 5. ................................ 6. ..................................

L’espai del que disposeu al tríptic no dóna per comentar els sis llocs anteriors. Trieu-ne quatre i completeu respectivament la següent informació sobre els quatre llocs escollits. (En algunes caselles n’hi haurà prou amb encerclar la paraula que sigui més adient):

Bâtiment 1 Bâtiment 2 Bâtiment 3 Bâtiment 4NOM DU BÂTIMENT

LOCALISATION En ville / aux alentours de la ville / hors ville

En ville / aux alentours de la ville / hors ville



DESCRIPTION Couvert / à l’extérieur/ haut / étroit / ample / rond / semi-circulaire/ ovale

Couvert / à l’extérieur/ haut / étroit / ample / rond / semi-circulaire/ ovale



RÔLE Culturel / défensif / ingénierie / sportif / commercial

Culturel / défensif / ingénierie / sportif / commercial



BIEN ENTRETENU? Oui / Non Oui / Non Oui / Non Oui / Non

Un cop disposeu de la informació bàsica sobre quatre dels llocs més representatius de Tarraco, ja podeu redactar el possible comentari en francès destinat a cada una d’aquestes restes que apareixerà en els tríptics informatius.

TARRAGONA MEDIEVAL: LA CATEDRAL (1171-1350).

S'alça en la part més alta de la ciutat, on van estar emplaçats el temple imperial romà, la catedral visigòtica i una mesquita àrab. És del període de transició del romànic al gòtic amb planta de creu llatina de 104 m. per 52,4 m. Consta de tres naus. Al centre del creuer fins al capdamunt del cimbori l'altura es de 36 m.




32. Durant la visita a la Catedral de Tarragona contesta aquestes preguntes: (pots adjuntar fotografies, gràfics,...)



a.- On se situa el claustre de la catedral?

b.- Què és un àbac?

c.- Què trobem als àbacs del claustre de la Catedral de Tarragona?

d.- Com es titula la llegenda de la catedral de Tarragona?

33. Redacteu la llegenda en un foli (150 paraules) per tal de ser presentada en tornar al centre i perquè pugui ser avaluada.

Què és la llegenda?Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.

Generalment, les llegendes es relacionen amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d'un centre d'interès: protagonista, esdeveniment... Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen.

També poden ésser populars (de formació més o menys espontània o inconscient), erudites o fruit d'una combinació d'elements de tots dos orígens. Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat.

Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s'ha format una excrescència, més o menys gran, d'episodis imaginatius o procedents d'altres llegendes, però hi ha llegendes en què els elements històrics poden mancar-hi totalment.

L'aparició de l'excrescència imaginativa pot provenir de motivacions involuntàries, com errors, males interpretacions, o de la suggestió d'un fet excepcionalment colpidor. O bé de l'acció conscient d'un o més homes que, per raons interessades o purament estètiques desenvolupen l'embrió original.

IV. LA CIUTAT ACTUAL

Durant el primer terç del segle XX es produeixen canvis polítics i socials al país que influiran en la vida ciutadana, la dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República i la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta va suposar un greu entrebanc


Crèdit de síntesi 3rESO i fins i tot un retrocés en el desenvolupament econòmic, social i cultural. La ciutat va ser repetidament bombardejada i a banda de les nombroses víctimes mortals, la seva estructura urbanística va patir greus danys que es van haver de refer durant els difícils anys de postguerra.

A partir de final dels anys cinquanta comencen a instal·lar-se indústries químiques i des del 1975 entra en funcionament la refineria d’Enpetrol. L’empenta del sector industrial també es deixarà notar en l’aspecte urbanístic i constructiu en general, així, l’augment de població per l’increment de la immigració porta a la creació de nous barris perifèrics.

Actualment Tarragona és una ciutat moderna, oberta i emprenedora, amb una bona oferta cultural, comercial i turística que ha volgut conservar el seu passat sempre miran cap al futur. La importància del llegat històric, recuperat per la ciutat al llarg d’aquest temps, i l’esforç per a la seva conservació i divulgació van portar al fet que l’any 2000 la UNESCO inclogués el conjunt romà de Tarraco en la llista de béns patrimoni mundial.

EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DE TARRAGONA

La ciutat de Tarragona pot dividir-se en tres unitats tant històriques com morfològiques: el barri antic o Part Alta, la zona dels Eixamples i els barris marítims o part baixa.

La Part Alta

És el barri històric de Tarragona , construït els segles baix medievals i moderns sobre l ántiga ciutat romana. Es troba envoltat per les muralles romanes en 3 dels seus quatre costats, mentre que per la banda S-SE, queda delimitat per la Rambla Vella,


Crèdit de síntesi 3rESO carrer construït sobre l´ espai que va deixar l´ enderrocament de l´ antiga “muralleta” medieval.

Internament, el barri s´ estructura en 3 nivells o terrasses: terrassa superior,ocupada fonamentalment per la catedral i altres edificis religiosos ocupa el perímetre de antic temple romà; la terrassa del mig correspon al sector en què a l´ època romana s´hi trobava el Fòrum provincial, és a dir l´ administració de la Tarraconense ; morfològicament és un barri de carrers força regulars -qui sap si conservant la regularitat romana- .Finalment, la terrassa inferior és va urbanitzar ja a l´època moderna sobre léspai que ocupava el circ romà i les seves graderies.

LÉixample .

Fou promogut a la segona meitat del segle XIX amb l´ objectiu d´ enllaçar la Part Alta amb el barri del l Port, que tot just estava neixent. Presenta una morfologia de carrers ortogonals i s´ articula entorn a la Rambla Nova, esplèndida avinguda de caràcter transversal construïda aprofitant l´ enderrocament de la muralla de S. Joan. Entorn d ´ aquesta avinguda s´ha format el centre comercial i de negocis de la ciutat . L´ expansió urbanística de la segona meitat d´ aquest segle ha obligat a l´ ampliació dáquest Eixample en direcció oest, cap el riu Francolí. Aquest nou eixample, que té una funció eminentment residencial, adopta un forma radiocentrica , amb la Plaza de la Imperial Tarraco com a nucli central.

Els barris marítims.

Ja a finals del segle XVIII va a començar a formar-se un barri al costat del port, però la seva gran expansió correspon al s. XIX. La immediatesa del port ha convertit el barri en un sector de funció mixta, on conviu la residència amb una sèrie d´ activitats vinculades al port. -magtzems, agències de duanes-. Dins d´ aquest part baixa , se singularitza el barri del Serrallo, situat al mig de la zona portuària, al costat del port pesquer. Precisament fou creat a la segona meitat del segle XIX amb la finalitat d´ allotjar els pescadors i, encara avui dia, conserva aquesta empremta pescadora i marinera. Per últim durant la fase déxpansió dels anys seixanta i setanta veren néixer a la part occidental i septentrional del terme diversos nuclis- Bonavista, Campclar, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, etc., amb la finalitat primordial d´ acollir el gran nombre d´ immigrants que arribaven a la ciutat com a conseqüència fonamentalment del procés d´ industrialització química i de l´ auge turístic de la costa Daurada. Foren creats de forma dispersa pel territori, amb graves mancances de serveis que poc a poc s´ han pogut solucionar.

Activitat prèvia



34. Una vegada llegit el text anterior, respon a les següents qüestions:

a.- Quins tres nivells presenta la ciutat romana ?

b.- Com acostumava a ser el plànol de les ciutats romanes: radiocèntric, ortogonal o desordenat ?

c.- Com definiries un eixample? Quin altre eixample famós coneixes a Catalunya ? Per què l´ eixample de Tarragona ha hagut de ser ampliat?

d.- Hi ha alguna part del plànol de Tarragona que sigui radiocèntrica, quina?

e.- Quines funcions tenen els barris matítims?

f.- Quins nuclis dormitori trobes al costat de Tarragona?

e.- Calcular la superfície de la rambla, sabent que té 655 metres mes de llargada que d’amplada i que el seu perímetre és 1490m. Digues també, quina és la seva llargada i la seva amplada.


EL TRANSPORT PÚBLIC A TARRAGONA

Activitat prèvia

35. Entreu a la pàgina web, http://www.tinet.cat/~emt/cat/Abonaments.htm de l’ajuntament de Tarragona. Aquesta pàgina conté les tarifes vigents dels diferents tipus de bitllets i abonaments que ofereix. Contesta :

a.- Durant el crèdit de síntesi, una de les activitats és utilitzar el transport públic, per fer un viatge des del centre a la zona del port. Suposant que el total d’alumnes que participen és de 70 i hi van cinc professors acompanyants, quina és la opció més econòmica?

b.- Observa que hi ha altres opcions i per cadascuna d’elles, calcula el import total, suposant que cada persona ha de realitzar 5 viatges senzills, entre les opcions següents:

BITLLET SENZILLABONAMENT TÀRRACOABONAMENT 30/50ABONAMENT 20/60

c.- Si la previsió de pujada del IPC feta pel govern per l’any actual és del 2%, i l’empresa té previst pujar els preus l’any vinent, ajustant-se a aquest valor, quins seran els preus dels diferents bitllets i abonaments per l’any vinent?

(Heu de prendre com preus actuals el de l’apartat b)

d.- Quant costava l’any passat ABONAMENT TÀRRACO si l’empresa va pujar al gener d’aquest any un 3% els preus?

UN REPORTATGE SOBRE TARRAGONA

Activitats prèvies

36. Vas a elaborar un reportaje sobre algún aspecto de los cuatro ámbitos que engloban el crédito de síntesis:

-Tarragona industrial

http://www.tinet.cat/~emt/cat/Abonaments.htm

-Tarragona marítima.-Tarragona patrimonial.-Tarragona actual.

Como sabes, el reportaje es un género periodístico informativo que amplía una noticia. En un reportaje podemos encontrar: los antecedentes y las consecuencias del suceso; entrevistas a los protagonistas; anécdotas y detalles; encuestas, gráficos, etc.

Procedimiento

1. Selecciona los datos necesarios y elabora con ellos la información principal.

Determina el tema y busca información en diversas fuentes (periódicos, enciclopedias , internet ...)

Presta especial atención a aquellos datos que contienen las claves de la información: ¿qué? ¿quién? ¿cómo? ¿dónde? ¿cuándo? ¿por qué?

Añade otros datos de interés.

2. Realiza algunas entrevistas y transcríbelas (opcional).

Prepara las preguntas de una entrevista. Haz la entrevista. Transcribe las respuestas. Incluye declaraciones de los protagonistas en estilo directo.

3. Redacta el texto definitivo.

Procura seleccionar un aspecto original o novedoso que actúe como idea central del reportaje.

Redacta el reportaje siguiendo las normas del lenguaje periodístico (claridad, concisión, dinamismo).

4. Selecciona los elementos gráficos.

Busca fotos que ilustren el reportaje y redacta los pies de foto. Realiza un esquema, un cuadro o un gráfico.

5. Compón el texto definitivo.

Diseña la maqueta con todos los espacios. Distribuye el texto en columnas. Redacta titulares breves y atractivos.

AGENDA DEL CRÈDIT DE SÍNTESI

ANNEX I PLANIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS A REALITZAR:

DIA 14

DIA 15

DIA 16

ACTIVITATS REALITZADES:

DIA I HORA NOM DE L’ACTIVITAT I LLOC DE REALITZACIÓ

DURAD

A

MEMBRES DEL GRUP QUE LA REALITZEN

ANNEX II VALORACIÓ DEL CRÈDIT

FEU UNA VALORACIÓ SOBRE EL CRÈDIT:

QUINS ASPECTES US HAN AGRADAT MÉS?

Quins aspectes canviaríeu o suprimiríeu d’aquest crèdit de síntesi?

Documents

crèdit síntesi 3rESO partII