DIARI1

Fundat per Rosa Girona, Clàudia Boquera, Quim Suazo i Iris Torruella 1 EURO1 EURO1 EURO1 EURO

Oriol Llavita ens explica els secrets de la seva cuina, la seva carrera i el seu ofici.

VEURE MÉS A LA PÀG. 12

ALUMNES DE 4T: ANXANETES I ACOXADORS

DILLUNS, 11 DE GENER DEL 2010 nº8743

►Alumnes de 4t d’ESO de

l’Escola Intermunicipal del Penedès han estat realit-zant unes activitats lúdi-ques amb els castellers de Vilafranca. Aquesta activi-tat ha estat creada per cre-ar afició castellera entre els alumnes. VEURE MÉS A LA PÀG. 10

AAAAVUIVUIVUIVUI PARLEMPARLEMPARLEMPARLEM DEDEDEDE............

►Alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Intermunicipal del Pe-nedès ens expliquen les seves vivencies durant la seva esta-da al centre.


CONSUMISME. REAL O UTÒPIC?

►Enquesta a gent a peu de carrer sobre que en pensen del consum en els temps actuals


ESPECTACLESESPECTACLESESPECTACLESESPECTACLES

►El grup musical Bufa&Sons ofereix un sorprenent concert als alumnes de 4t. Detalls d’aquest curiós grup que toca amb tot el que troben.


Pàgina 2

L’INTERACTIVA .

El treball i

constància

t’obriran les

portes.

Sócrates.

11 de juny del 2010 L ’INTERLINEAT

President-Editor:

Quim Suazo

Director:

Clàudia Boquera

Vicedirector:

Iris Torruella

Directors adjunts:

Rosa Girona

Quim Suazo

Subdirectors:

Rosa Girona

Clàudia Boquera

Quim Suazo

Iris Torruella

Redactors en cap:

Clàudia Boquera

Rosa Girona

Quim Suazo

Seccions:

Rosa Girona (Editorial)

Quim Suazo (Foto Denúncia)

Clàudia Boquera (Cartellera)

Conseller de direcció:

Clàudia Boquera

Publicitat:

Iris Torruella

-

E D I T O R I A L . A V U I P A R L E M D E … P À G . 4

4 T D ’ E S O , E L F I N A L D ’ U N C I C L E

- F O T O D E N Ú N C I A . P À G . 6

B R U T I C Í A A L S C A R R E R S

- E S P O R T S E N A C C I Ó ! P À G . 6

E X C U R S I Ó V O L E I P L A T J A

- Q U È E N P E N S A L A G E N T P À G . 7

C O N S U M I S M E . R E A L O U T Ò P I C ?

- C A R T E L L E R A I C R Í T I Q U E S D E C I N E M A P À G . 8

- V A D E C A S T E L L S

P À G . 1 0

A L U M N E S D E 4 T , C A S T E L L E R S P E R U N D I A

-AVUI PARLEM DE CUINA PÀG. 12

ORIOL LLAVINA ENS EXPLICA ELS SECRETS DE LA SEVA PROFESSIÓ

- E S P E C T A C L E S P À G .

1 3

“ B U F A & S O N S ”

-DE VIATGE A... PÀG. 15

VIC!

-DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA. PÀG. 16

COLÒNIES TRAVESSANT FRONTERES

-LA MEVA CLASSE PÀG. 18

-ACTUALITAT PÀG. 19

BARRIS SANT SADURNÍ D'ANOIA

-UN LLOC DEL MEU POBLE PÀG. 20

EL LLAC DE CAN CODORNIU

-PASSATEMPS PÀG. 21

-EL TEMPS PÀG. 22

ÍNDEX

Pàgina 3 L ’INTERLINEAT 11 de juny del 2010

Pàgina 4 11 de juny del 2010 L ’INTERLINEAT

Recordo el primer dia com

un dels moments més

emotius d’aquests quatre

anys. Estàvem tots asse-

guts a la sala d'actes, es-

perant. Era una espera

tafanera. Alguns ja inter-

canviaven les primeres

paraules amb els seus

nous companys. D'altres,

com jo, escoltàvem els

seus xiuxiueigs mentre

buscàvem el silenci per

donar pas a l'acte de ben-

vinguda que ens dirigiria

el director Lluís Massana.

Finalment, va entrar a pas

lleuger i va pujar a

l’escenari. Els llums es van

apagar i ens van quedar

totalment a les fosques

llevat d’un petit feix de

llum que li enfocava el

rostre, seriós. La situació

era d’una solemnitat ab-

soluta.

Aquell moment represen-

tava l'inici d'una nova eta-

pa, el començament d'un

nou aprenentatge que

aniríem perfeccionant al

llarg dels anys. Em feia por

pensar en tot el que vin-

dria, no sabia si seria ca-

paç d’assimilar tanta res-

ponsabilitat. Tenia la sen-

sació que em feia gran de

cop i no creia estar prepa-

rada. Però el Lluís em va

convèncer. Ens va dema-

nar valentia, coratge,

força i ens va desitjar

molta sort. Deia que res

no ens havia

d’intimidar i que l’únic

propòsit que tenien els

professors era transme-

tre coneixements, i que

per tant, podríem confi-

ar en tots ells.

Sovint sentia el

pes de la seva

mirada sobre

meu, però no

em molestava.

Contràriament,

em sentia agra-

ïda de poder

escoltar un

director com

ell, algú capaç

de tranquil·litzar-me i

donar-me forces amb

tan poques paraules.

Aquest discurs va ser

un dels més importants

en el meu pas per

l’Intermunicipal del

Penedès.

El primer any em va

exigir un canvi impor-

tant en les tècniques

d’estudi i un repte a

l'hora de relacionar-me

amb els meus com-

panys. Va ser un curs

agradable i un dels més

inoblidables. Sobretot

vaig notar molta dife-

rència en el tipus

d’exàmens. Cada pro-

fessor tenia un estil

propi. Vaig aprendre a

resumir i a fer els meus

primers esquemes. Les

excursions i els desdo-

blament en les assigna-

tures d’anglès i mate-

màtiques ens va per-

metre conèixe’ns molt

millor.

Va ser inevitable pensar

que un cop a segon

curs ja no érem els més

petits de l’escola. Pen-

EDITORIAL. AVUI PARLEM DE…

4T D ’ESO , EL FINAL D ’UN CICLE

Colònies de primer d’ESO a l’Escala

Noies de 2n E


En aquest aspecte, els tutors ens han ajudat

molt i han estat molt pacients amb tots nos-

altres. Per altra banda, cal citar el viatge a

Andorra. Ha significat molt per a tots passar

quatre nits junts i per última vegada després

de quatre anys.

Quan faig memòria d’aquests quatre anys

em sento molt satisfeta i recompensada. El

batxillerat serà una etapa on se’ns demana-

rà molta implicació i esforç. Tot i així, crec

que serà molt més interessant que l’ESO,

perquè començarem a estudiar les bases del

que realment ens agradaria estudiar en un

futur.

Per acabar, he de reconèixer que avanç de

començar aquest viatge de quatre anys,

tenia una idea força equivocada sobre l’ESO.

Em pensava que no m’ho podria passar bé

perquè la disciplina i la organització m’ho

impedirien, però evidentment a resultat una

etapa agradable i recompensada.

Rosa Girona

Tercer va ser un any molt bo. Com cada curs,

l’exigència augmentava una mica. Ens van fer

llegir força (tant a català com a castellà) per

preparar-nos pel curs vinent. Eren lectures

d’un cert nivell, les quals també requerien tre-

balls d’un cert nivell. Vam millorar la redacció i

l’expressió escrita. Personalment vaig aprendre

a ser més constant. Entre tots els companys es

mantenia un ambient agradable i de confiança.

Pràcticament ens coneixíem tots i això facilita-

va molt les relacions.

Aquest últim any ha estat, per a la majoria, un

any d’entrega i dedicació. Se’ns ha demanat tot

el que havíem après fins ara i més: esquemes,

resums, lectures, redacció i expressió escrita,

espontaneïtat, lògica i entre d’altres coses,

visió de futur. Ha estat un any molt important

perquè hem hagut d’escollir un dels primers

camins de la nostra vida: el batxillerat. No ha

estat una decisió gens fàcil, però l’hem presa

tenint en compte totes les nostres possibilitats.

Aquesta imatge és una bona mostra de la poca importància que dona la socie-

tat d'aquesta època al nostre planeta terra, i això crec que és un problema

molt gran.

El que no vull dir és que quatre (la bruticia que hi hagi a la foto) tirats a terra

sigui el problema sinó que el problema està quan això passa a tot arreu del

planeta. Per tant els que hauriem de fer és un petit gest i tirar-ho a la basura.

Aquest petit gest no és res tot sol però si totes aquestes persones que han

tirat aquesta brutícia fan el petit gest de recollir-ho el planeta estarà més net i

tots podrem gaudir-lo més. Per tant la conclusió qeu en treiem de tot això és

que: si pots no embrutis, i si embrutes utilitza el petit gest. Fàcil i ràpid.

Pàgina 6

E SPORTS EN ACCIÓ !

EXCURSIÓ VOLEI PLATJA

FOTO DENÚNCIA.

BRUTICÍA ALS CARRERS

Classificació final:

Quim Suazo


Activitats educació física

Quatre dies d’aquest curs els alumnes de

4t d’ESO de l’Intermunicipal del Penedès

han anat a fer classes al gimnàs Equip 4 i a

la piscina municipal de Sant Sadurní

d’Anoia.

La finalitat d’anar a l’Equip 4 era posar-se

en contacte amb diferents activitats relaci-

onades amb aquest lloc, com per exem-

ple: spinning, body-pump, pilates... ,i a la

piscina es tractava d’aprendre les activi-

tats esportives i lúdiques d’aquest lloc

com per exemple: la papallona, el crol,

l’esquena, o per exemple: el relaxament,

el waterpolo...

Volei platja

El dilluns 10 de maig a les 8:30 del matí

els alumnes de 4t d’ESO de l’escola Inter-

mnicipal del Penedès van realitzar una

sortida a la platja de Vilanova i la Geltrú

amb la finalitat de jugar a voleibol, com a

tasca d’educació física.

Es van formar grups de mínim 7 persones

i màxim 8 on hi havia d’haver obligatòria-

ment nois i noies i un capità que es res-

ponsabilitzés del grup.

El torneig es va disputar en partits de 15

minuts. Guanyava l’equip que obtenia la

victòria en dos sets de 15 punts. Les pun-

tuacions finals no es basaven en partits

guanyats sinó en punts anotats.

Posició final

Equip

1r VERMELL 1

2n VERMELL 5

3r BLAU 1

4t VERD 1

5è BLAU 4

6è VERD 2

7è VERD 5

8è VERMELL 2

9è VERD 4

10è BLAU 2

11è BLAU 5

12è VERMELL 4

13è VERMELL 3

14è BLAU 3

15è VERD 3

El consumisme es molt variat depenent de l’edat dels consumi-dors. Els joves consumeixen més que els grans, tant en quantitat com en freqüència. Hem fet un gràfic sobre la pregunta:

“Et consideres una persona que

sovint gasta els diners amb objec-

tes o activitats innecessàries?”

Els resultats han estat els matei-xos en les dues respostes. La mei-tat dels entrevistats es conside-ren consumistes, i l’altre meitat no s’hi consideren, tot i que ac-ceptin fer activitats d’oci o com-prar-se algun complement una o dues vegades a la setmana.

Aquest gràfic mostra el percen-tatge dels entrevistats que es consideren consumistes:

En aquest segon gràfic es mostra el percentatge dels entrevistats

que no es consideren consumistes

Pràcticament tots han respòs que la

crisi està afectant directament al con-sumisme. Contràriament, els resultats segueixen mostrant un gran ús del consum.

Als joves (fins a 35 anys) el consumis-me els afecta sobretot en la moda i els

complements, i en les activitats d’oci: concerts, discoteques, partits de fut-bol, de bàsquet, etc.

Els entrevistats de mitjana edat (entre 35-60 anys), també són víctimes del consumisme en els mateixos àmbits

que els joves, però amb un període de freqüència menor, i amb unes altres activitats d’oci, on sobretot predomina el cine-ma.

Per últim, hem entrevistat als més grans (60 anys o més). Com ja hem vist, els resultats ens certifiquen que

no són víctimes del consumisme.

Gairebé el total dels entrevistats pa-guen les seves compres amb efectiu. Molts ens han explicat que és una de les maneres més eficients de contro-lar els diners i no gastar compulsiva-ment.

Rosa Girona i Iris Torruella

Pàgina 7

QUÈ EN PENSA LA GENT

CONSUMISME . REAL O UTÒPIC?

L’INTERLINEAT 11 de juny del 2010

Pàgina 8

CARTELLERA


CINEMA KUBRIK

Vilafranca del Penedès

Telf. 938175050

Sala 2-

Alicia al país ... 17.30 18.50 20.00 22.15

Iron Man- 17.00 19.15 21.30 22.00

El escritor- 18.00 21.30 22.50 23.00

Viatge màgic a Àfrica- 17.00 19.15 21.30 22.00

An education- 18.00 21.30 22.50 23.00

ALEXANDRA 5 SALES

Barcelona

Telf.934106437

El plan B 17.00 19.15 21.30 22.00

Robin Hood 18.00 21.30 22.50 23.00

Avatar 18.00 21.30 22.50 23.00

Pretty woman 17.30 18.50 20.00 22.15

Alícia al país ... 17.00 19.15 21.30 22.00

Revolutionary Road 18.00 21.30 22.50 23.00

VILALAUREN

Vilanova i la Geltrú

Telf.938901927

Revolutinonary Road 18.00 21.30 22.50 23.00

L’elegància de l’eriçó 17.30 18.50 20.00 22.15

El plan B 17.00 19.15 21.30 22.00

ABRERA CINEMES

Abrera

Telf.938934859

Avatar 17.30 18.50 20.00 22.15

L‘última cançó 18.00 21.30 22.50 23.00

Revolutonary Road 17.30 19.30 21.40 24.00

TÍTOL ORIGINAL: Revolutionary Road ANY: 2008 PAÍS: Estats Units DIRECTOR: Sam Mendes PRODUCCIÓ: Bobby Cohen, Sam Mendes, Scott Rudin GUIÓ: Charles Leavitt, basada en la novela de Richard Yates FOTOGRAFIA: Roger Deakins MÚSICA: Thomas Newman REPARTIMENT: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Kathy Bates DURADA: 119 minuts

SINOPSIS: La película, explica la història de Frank i April, una parella jove amb dos fills petits, que viuen a Estats Units du-rant els anys 50. La seva vida, aparentment feliç, amaga una forta decepció personal, a causa de que cap dels dos ha vist realitzat els seus somnis i expectatives a la vida, i per això se senten mediocres. L’obsessió per a fer realitat els seus som-nis, ara que encara creuen ser-hi a temps, els causa una forta angoixa, sobretot a April.

Crítica

En aquesta història se’ns posa de manifest com, de vegades, tenir somnis i reptes massa elevats ens pot fer viure amb por i no deixar-nos ser feliços. També ens planteja altres temes com per exemple si el matrimoni representa el sacrifici dels desitjos personals o l’obsessió per aconseguir alguna cosa. A més a més, reflexa el que pot suposar tenir un concepte mas-sa elevat de nosaltres mateixos i el xoc psicològic que provo-ca a la persona, veure que aquesta idea valenta i romàntica que tenia del seu caràcter, no es correspon amb el que ha demostrat la realitat. A la pel·lícula també es mostren els esforços que fan la April i el Frank per amagar les seves frus-

tracions i dissimular el sentiment de fracàs que els perse-gueix.

Així doncs, aquest pel·lícula resulta bastant impactant, ja que crítica de forma contundent els valors de molta gent. No es pot negar que és una història bastant depressiva amb un final tràgic, però sense ell, el film no convidaria tant a la reflexió personal sobre el que realment és important a la vida i la for-ma més adequada d’afrontar-la.

Pel que fa les interpretacions, la presència de Leonardo DiCa-prio i Kate Winslet en els dos papers protagonistes representa la retrobada d’aquests dos grans actors que vint anys abans havien protagonitzat Titanic, i la veritat és que els dos fan unes grans interpretacions. La música, la fotografia i el guió també són aspectes del film que cal destacar per la seva perfecció.

En resum, crec que Revolutionary Road és una d’aquelles pel·lícules que després de veure-la la teva visió del món canvia per sempre i et porten a replantejar-te la vida. És una d’aquelles pel·lícules que et farà riure i també plorar, i de ben segur que no et deixarà indiferent.

Clàudia Boquera Ventosa

Pàgina 9

CRÍTIQUES DE C INEMA


TÍTOL ORIGINAL: Pretty woman

ANY : 1990

PAÍS: Estats Units

DIRECTOR Garry Marshall

PRODUCCIÓ: Gary W. Goldstein, Arnon Milchan, Steven Reuther

GUIÓ: J.F. Lawton

FOTOGRAFIA: Charles Minsky

MÚSICA: James Newton Howard

REPARTIMENT: Julia Roberts, Richard Gere, Héctor Elizondo, Laura San Giacomo,

Ralph Bellamy, Jason Alexander, Hank Azaria

DURADA: 120 min.

SINOPSIS: Edward Louis (Richard Gere), un ric empresari que

ha viatjat a Los Angeles per feina, es perd pel Boulebar de la

ciutat, i allà, per casualitat, topa amb la Vivian, una prostitu-

ta, a qui li demana que pugi al seu cotxe per ensenyar-li el

camí cap al luxós hotel on s’està. Quan l’amor apareix entre

ells però, els seus dos móns tan diferents i allunyats tronto-

llen.

Crítica

La pel·lícula narra una peculiar història d’amor entre dues

persones de classes socials molt allunyades, tot mostrant els

contrasts entre dos móns totalment diferents, la qual cosa

provoca situacions molt còmiques.

Encara que en molts aspectes es tracta d’una típica comèdia

d’amor, crec que no es pot negar que Pretty woman té

l’estranya virtut de fer posar de bon humor a la gent després

de veure-la; i és que la pel·lícula té moltes escenes enginyo-

ses on es posa de manifest de forma divertida, el xoc entre el

món d’una prostituta i el d’un home de negocis que es relaci-

ona amb l’alta societat. La pel·lícula retrata les contradicci-

ons de la classe alta, que destaca per la seva superficialitat. A

més a més, la pel·lícula té una aire somiador i acaba amb un

final que recorda als contes de princeses. Encara que no és

gaire real, crec que no està malament somiar de tant en

tant, i és part de l’encant de la pel·lícula.

Per altra banda, el film és una mica masclista, ja que les dones

surten retratades com si només servissin per comprar-se ves-

tits i acompanyar als homes a les festes de societat, mentre

ells s’ocupen de temes seriosos com ara els negocis. Tot i així,

la última frase que diu ell al final de la pel·lícula fa canviar

això.

Les interpretacions són molt bones, especialment la dels dos

protagonistes: Richard Gere i Julia Roberts, ja que els seus

personatges tenen molta credibilitat. Cal dir que si no fos per

la presència d’aquests dos grans actors, la pel·lícula no tindria

tant de ganxo. La música de la pel·lícula acompanya de forma

perfecte les diferents escenes, ja que la lletra de les cançons

va lligada a la situació.

Així doncs, aquest film és una comèdia d’amor, des del meu

punt de vista, molt ben aconseguida i és perfecte per a passar

una bona estona.

Clàudia Boquera Ventosa

Pàgina 10

VA DE CASTELLS

ALUMNES DE 4T , CASTELLERS PER UN DIA


Els castellers de Vilafranca és una entitat

que ara compleix 60 anys des que es va

formar, tot i que fa més de 200 anys que

es fan castells en aquest lloc. Els case-

llers de Vilafranca és una entitat que al

tenir 60 anys ha guanyat moltes vegades

el campionat del món i també ha reno-

vat plantilla diverses vagades. Aquest és

un problema actualment, ja que fer cas-

tells es veu una mica antiquats i costa

molt trobar gent disposada. Per això una

bona tàctica és fer una activitat als insti-

tuts basada en fer castells que servirà

per aconseguir nous joves castellers.

És una activitat molt lúdica que tracta

d'ensenyar als joves dels instituts les

arts castelleres i incitar-los a unir-se a

aquest grup.

L'activitat va començar amb diverses

demostracions de: com posar-se la

faixa i de quines maneres diferents,

com posar el mocador, etc. Després

d'això vam fer una activitat on ens

van ensenyar com fer una pinya tal i

com s'ha de fer, començant pel baix,

seguint pel contrafort i les crosses,

després l'agulla, i finalment la pinya

ajudant als del mig. Tot això en les

competicions s'ha de fer molt ràpid,

cosa que s'ha d'entrenar molt..

Desprès de fer la pinya vam fer pilars

de dos persones com-

pletant una altra part

molts important de

l'activitat.

Totes aquestes activitats que vam fer

van servir per ensenyar-nos com seria

un torneig que estan preparant.

Aquest torneig és una competició que

funciona amb grups de 40 persones

que realitzaran les proves que he ex-

plicat fa un moment i de manera ràpi-

da es puntuarà al grup i per classifica-

cions hi haurà un guanyador.

Estan les portes obertes perquè for-

meu un grup i hi participeu activa-

ment, us ho recomano.

Quim Suazo


El dia 8 de juny, el reputat

cuiner Oriol Llavina, va estar a

l'Escola Intermunicipal del

Penedès, escola de la qual n'és

exalumne, per fer una xerrada

als alumnes de 4t d'ESO. L'acte

va tenir lloc a la sala d'actes de

l'escola i, durant aproximada-

ment una hora, Llavina va ex-

plicar la seva trajectòria profes-

sional i respongué preguntes

molt diverses relacionades

amb el món de la cuina.

Oriol Llavina és el xef de dos

restaurants de la comarca de

l'Alt Penedès, que gaudeixen

de molt bona fama: el Cigró

d'or, del qual és propietari,

situat a Gelida, i el restaurant

El Mercat de Vilafranca, el qual

porta juntament amb un amic.

L'Oriol és el petit de tres ger-

mans que havien cursat carre-

ra. Ell, va estudiar batxillerat,

però quan el va acabar, des-

prés de rumiar diverses possi-

bilitats, va decidir tirar pel dret

i fer el que realment sempre li

havia agradat: cuinar. Per això,

va anar a fer un cicle formatiu

a una escola de cuina de Man-

resa. L'Oriol va insistir en que

per ser un bon cuiner i dedicar-

s'hi professionalment, és es-

sencial assistir a una escola,

encara que considera que el

lloc en concret on es faci el

curs no és important, ja que el

potencial es troba en l'alumne.

Així doncs, ell es va passar dos

anys estudiant hostaleria, però

durant els estius, treballava a

diferents restaurants de la

Costa Brava i Andorra, ja que

com que li agradava molt el

que feia i, amb les seves parau-

les “Si fas una cosa, la fas fins

al fons”, volia aprofundir en els

seus coneixements de cuina tot

posant-los en pràctica. Quan va

haver acabat el seu curs a l'es-

cola, va treballar a canvi de

formació professional al res-

taurant Can Can de Barcelona i

a un altra de la Cerdenya; però

l'experiència no li va agradar

gaire i va tornar al seu poble,

Sant Sadurní d'Anoia, on va

treballar en alguns restaurants

de la comarca, entre d'altres, el

Cigró d'or. Finalment, va entrar

a formar part de la cuina d'un

gran restaurant com és el de

l'hotel Majestic de Barcelona,

el qual té una estrella Michelín.

Tal com va explicar, treballar

en un restaurant d'aquestes

característiques representava

una font d'estrés important, ja

que el nivell d'exigència era

elevat: s'hi servien prop de

quaranta plats diferents i a la

cuina eren dotze treballadors.

Això el va portar a plantejar-se

la possibilitat, amb vint i quatre

anys, de comprar el Cigró d'or,

ja que com que es volia dedicar

tota la vida a la restauració,

volia tenir el seu propi establi-

ment perquè això li permetria

portar un ritme de feina més

pausat, on pogués marcar-se

els seus propis límits. Final-

ment doncs, el comprà i ja fa

més de vuit anys que és seu.

Més endavant, també va deci-

dir obrir, juntament amb un

soci, un restaurant a Vilafranca

del Penedès: El Mercat.

A més a més, durant la xerra-

da, l'Oriol també va parlar

sobre aspectes més generals

de la professió. Així doncs, va

confessar que el més dur de la

seva feina és haver de treballar

als dies festius. També ha dit

que ell considera el menjar i el

beure bé com un gran plaer i

tot un ritual, i que l’emocionen

moltes coses com per exemple

el Barça, però que, sens dubte,

un bon menjar també és molt

emocionant. En aquest pensa-

ment ha influït el fet que a

casa seva s'hi mengés bé i s'hi

donés especial importància.

Per això, en els seus restau-

rants es para molta atenció en

que el client es trobi còmode i

a gust en tot moment. També

va remarcar la importància, en

el món de la restauració, de

treballar en equip, ja que per-

què l'establiment rutlli, cadas-

cú ha de fer la part que li toca

el millor que sap fer i tots els

membres de l'equip han d'anar

ben cohesionats. Així, per

exemple, la seva mare s'ocupa

de les plantes i el seu pare del

reciclatge.

Oriol Llavina va ser el millor

cuiner català jove de l'any.

Aquest títol, com ell mateix va

dir, li ha servit sobretot per

donar-se a conèixer, tot apa-

reixent en els mitjans de co-

municació. Això li és molt útil

perquè permet que el vegin,

coneguin o recordin els seus

restaurants molts clients po-

tencials: lectors de diaris,

oients de ràdio...

L’Oriol, durant la seva xerrada,

també va animar a tots els

joves que podrien estar inte-

ressats en el món de la cuina a

fer un cicle formatiu

d’hostaleria; però també va

recomanar que si encara no ho

tenen gaire clar, primer facin el

batxillerat i després, ja veuran

per on han de tirar.

Durant l’última part de l’acte,

Llavina explicà el que eren les

estrelles Michelín i recordà

que a Catalunya hi ha tres

restaurants que gaudeixen

d’aquest important reconeixe-

ment: el Bulli, el Celler de Can

Roca, Can Fabas i el restaurant

Sant Pau.

La xerrada va ser tot un èxit

entre els alumnes de quart

d’ESO, i a la majoria els van

semblar interessants les expli-

cacions de Llavina. Això va ser

així gràcies a que el jove cuiner

de seguida es va saber posar el

públic a la butxaca amb el seu

aire desenfadat i el seu tracte

proper. De ben segur que va

aconseguir que més d’un noi o

noia es plantegés la possibilitat

d’obrir-se camí en aquest

món!

Clàudia Boquera

Pàgina 12

AVUI PARLEM DE CUINA

ORIOL LLAVINA ENS EXPLICA ELS SECRETS DE LA SEVA PROFESSIÓ


Pàgina 13

ESPECTACLES

“BUFA&SONS”


Xavi Lozano, Marc Vila i

Guillem Aguilar són els

tres músics menys consu-

mistes de tots, ja que uti-

litzen qualsevol cosa per

fen-ne un instrument, ja

que tal com diuen “si un

instrument és un tub, un

tub és un instrument”, i

aquí va començar tot.

El dia 9 de juny, van anar

a l'Intermunicpal a actuar

per als alumnes de quart

d'ESO.

Xavi Lozano és el qui va

formar el grup i qui està

més boig per la seva pro-

fessió, ja que dalt l'esce-

nari es transforma en una

bestia que desperta els

instints musicals a qui

l'escolta gràcies al seu

dinamisme i originalitat.

Aquest grup es caracterit-

za pel reciclatge i la inven-

ció continua de nous inc-

truments de tot tipus,

creant melodies de gran

calibre musical.

Al començament de l'es-

pectacle, hi havia només

dos músics a l'escenari, un

bateria i un baix. De sob-

te, va entrar un altra mú-

sic amb una barana a l'es-

patlla, i sorprenent a tot

el públic, es va posar a

tocar-la com si fós una

flauta. Després d'aquesta

introducció, els músics

van anar tocant diverses

peces amb instruments

diferents, i al final de cada

cançó, el Xavi feia una

descripció dels intruments

utilitzats i ens explicava

com funcionaven. De tant

en tant, feien alguna para-

da per a fer algun comen-

tari relacionat amb l'actu-

cació.

Els seus concerts són la

frontera entre un concert

musical i una comedia

humorística, ja que quan

expliquen alguna anecdota

ho fan amb humor , acon-

seguint així fer riure al

públic.

Quan els tres músics es

posen a tocar t'adones

que tens davant uns fenò-

mens musicals, ja que amb

tubs i objectes de tot tipus

són capaços de fer bona

música.

El més sorprenent va ser

quan van agafar una esca-

la i la va començar a tocar

com si fos una flauta. Però

com aquest moment, n'hi

va haver molts més espec-

taculars que van deixar-

nos amb la boca oberta.

En concret, el millor mo-

ment de tots va ser quan

va agafar la crossa i va fer

un monòleg tot explicant

quines parts té i que de

totes les parts se'n pot fer

un instruments.

L'instrument que em va

sobtar més quan el vaig

sentir va ser un tub negre

fet d'una ampolla de

plàstic reciclada, que feia

servir de gralla.

La meva opinió és que són

un gran grup amb molt de

futur, i us recomanu que,

si mai els podeu anar a

veure, hi aneu, perquè

passereu una molt bona

estona.

Quim Suazo i Iris Torruella


ACTIVITATS D’INTERÈS TURÍSTIC

A Vic s’hi poden trobar un munt

d’activitats d’interès turistic per a tothom,

algunes activitats que s’hi poden fer són:

- Visita al mercadal i al nucli antic de vic,

seguint una ruta marcada per tots els llocs

d’interès.

-El Mercat de Música Viva de Vic, és

la fira musical més prestigiosa dels Països

Catalans. Se celebra tots els anys, ininterrom-

pudament des de 1989, a la ciutat

de Vic durant el mes de setembre i té una

durada de cinc dies que culminen en cap de

setmana amb les actuacions musicals pel pú-

blic en general.

- Es pot fer un viatge en globus aeroesàtic

sobrevolant vic i el seu nucli antic. Per exem-

ple si es va amb la companyia Baló Tour, es

queda a les 7:00h i s’aterra a les 9:00h. es un

viatge perfecte pels turistes que venen a

visitar Vic.

CONCLUSIÓ

Perquè pasar un cap de setmana a Vic?

La desposta és senzilla, a Vic s’hi poden fer

moltes coses, d’es d’anar a visitar el nucli

Pàgina 15

DE VIATGE A... VIC! Publicitat

COLEX- MODA

Uniformes colegials, equipacions

esportives a mida, peça publicitaria,

bordats…

www.colexuniformes.com

08041 BARCELONA

Presta servicio en VIC

DON CASA- PISOS

Compra venta de pisos y cases. Més de 23

anys d’experiencia. Tracte personalizat.

Búsqueda ràpida y òptima de l’inmoble que

més s’ajusti a les seves necesitats i

prefèrencies.

www.doncasa.com

Rbla. del Passeig, 10 - bajos

08500 VIC (BARCELONA)

XARCUTERIA CA LA TERESONA -

ALIMENTACIÓ

XARCUTERIAS


HES IDIOMAS FORMACIÓ

Cursos d’idiomas a l’extranger, joves y

adults. Au pair, work experience, grups

escolars...

www.hesidiomas.com

08206 SABADELL

Dóna Servei a VIC

VIAJES IBERIA

AGENCIAS DE VIAJES

Jacint Verdaguer, 2



INTRODUCCIÓ

Vic és la capital de la comarca catalana d’Osona,

que a més de tenir un interessant patrimoni artístic

i cultural, té molt prestigi pel que fa l’àmbit gastro-

nòmic, ja que s’hi fan unes esplèndids embotits i pa

de pessic. Entre els nombrosos llocs d’interès que

podem trobar a la ciutat, destaquen la seva Cate-

dral, que guarda en el seu interior pintures originals de Josep Maria Sert Anejo, i la plaça princi-

pal, on s’hi fa el mercat, ja que conserva l’estructura medieval.

Com arribar-hi?

Carretera:

C-17 (Puigcerdà-Barcelona)

Eix Transversal C-25 (Girona-Lleida), enllaça amb l'autopista A-7 cap a França

Tren:

Des de Barcelona direcció Vic, Ripoll, Puig-cerdà, la Tour de Carol

Des de la Tour de Carol direcció Vic-l'Hospitalet

Autobús:

Sagalés: servei des de Barcelona, plaça Cata-lunya-Vic


DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA.

COLÒNIES TRAVESSANT FRONTERES El dia 22 de març els

alumnes de quart d’ESO

de l’Escola Intermunici-

pal del Penedès, van

marxar de bon matí

carregats amb grans

maletes plenes

d’equipatge, amb dos

autocars cap a Encamp

(Andorra), on es dispo-

saven a passar uns dies

d’esquiada inoblidables.

L’ambient que es respi-

rava era d’il·lusió, ja que

tots els nois i noies esta-

ven d’allò més contents

de que per fi hagués

arribat el dia tant espe-

rat durant tot el curs.

Cap aproximadament

les onze del matí, van

parar a l’Àrea de Guisso-

na per estirar les cames

i fer un bon esmorzar a

base d’embotits i pa

amb tomàquet.

Amb la panxa plena, van

continuar al viatge fins a

arribar, cap a les dues

del migdia, davant

l’hotel on s’allotjarien.

Allà, els van donar les

claus de les habitacions

i hi van endreçar

l’equipatge.

L’hotel era força gran,

però les habitacions

eren petites. Tot i així,

tot era net i el menjar

estava prou bo.

Després de descansar

una mica, tot el

grup es va dirigir

cap al Centre Espor-

tiu del poble, on els

alumnes van poder

practicar diverses

activitats esportives

que havien escollit

prèviament, com

per exemple

squash, fitness, na-

tació...

Després de berenar,

van agafar l’autocar

per dirigir-se cap a les

pistes d’esquí de Grau

Roig, per tal de que els

nois i noies que no en

tenien lloguessin les

botes i els esquis.

A les set de la tarda , si

fa no fa, ja tornaven a

ser a l’hotel, i van poder

passejar pel poble fins a

l’hora de sopar, després

del qual, els alumnes

van retirar-se a les seves

habitacions.

L’endemà, a les vuit del

matí ja tothom estava

aixecat per tal d’estar a

punt per entrar al men-

jador a esmorzar a dos

quarts de nou. Quan

van haver acabat d'ali-

mentar-se bé, es van

dirigir cap a les pistes

amb els autocars, que

durant tot el que van

durar les colònies, van

estar a la disposició del

grup.

Un cop a les pistes, tot-

hom s'havia de posar

les botes i els esquis, i

com que per a molts

nois i noies era la pri-

mera vegada que prac-

ticaven aquest esport,

va ser una mica compli-

cat, i més d'un perdia la

paciència al veure com

costava col·locar-se

aquelles botes als peus.

Finalment però, tothom

calçat i amb els esquis

sota el braç, els alum-

nes es van distribuir

entre els diferents

grups que hi havia: el

dels principiants, el dels

qui tenien un nivell in-

termedi i el dels qui

podien anar al nivell

avançat, per tal de fer

un curset amb monitors

i aprendre les tècniques

bàsiques de l'esquí o bé

millorar-les. També hi

va haver cinc o sis alum-

nes que van optar per a

fer snowboard.

A les dotze del migdia,

el grup va anar cap al

restaurant de les pistes

a dinar. Tots els nois i

noies estaven molt can-

sats i afamats, sobretot

els que no havien prac-

ticat mai aquest esport.

En general però, esta-

ven animats perquè

l'experiència, malgrat

haver patit algunes cai-

gudes, els havia agra-

dat.

A la tarda tothom podia

fer el que volia. Així

doncs, mentre els més

experts van optar per

anar a baixar pistes ver-

melles i negres, els que

menys en sabien, prac-

ticaven a les verdes,

blaves i alguna groga. A


L'endemà van tornar a

anar a les pistes d'esquí

de bon matí, on també

van assistir al curset. Els

alumnes ja dominaven

més els esquis i tothom

s'ho va passar més bé que

el dia anterior. Després de

dinar, va haver-hi temps

lliure fins aproximada-

ment les cinc de la tarda;

hora en la qual el grup va

anar amb autocar fins al

Poliesportiu de Canillo, on

la major part d'alumnes

va decidir posar-se els

patins i sortir a la pista de

gel a patinar, malgrat es-

tar molt cansats. descan-

sar.

Quan es van despertar a

les vuit del matí, tots els

nois i noies estaven dispo-

sats a aprofitar el màxim

l'últim dia d'esquí de que

disposaven abans de tor-

nar cap a Sant Sadurní.

Així doncs, un cop a les

pistes, com que tothom ja

tenia pràctica a posar-se

les botes i els

esquis, va haver-

hi alguns alumnes

que van tenir, fins

i tot, prou temps

per baixar un pa-

rell de pistes

abans de fer l'últi-

ma classe del cur-

set. Aquest, pot-

ser va ser el dia

en que s'ho van

passar millor, ja que la

majoria de gent havia

millorat considerable-

ment el seu nivell d’esquí

i era capaç de baixar per

pistes més complicades i

seguir millor el ritme que

marcava el monitor.

A les quatre i mitja de la

tarda, els nois i noies que

havien llogat el material

d'esquí el van retornar. A

les cinc ja estava tothom

a l'autocar i tots es van

dirigir fins a Andorra la

Vella. Allà van tenir unes

dues hores per comprar o

senzillament passejar per

la ciutat.

A la nit, com que era la

última abans de marxar, els

professors van deixar fer

gresca als alumnes amb la

condició que respectessin el

descans de l'altre gent que

estava allotjada a l'hotel.

A una sala de l’hotel, s'hi va

organitzar un karaoke i un

concurs de ¿Quién quirere

ser milionario?. Malgrat tot,

la festa va ser poc participati-

va i per això força avorrida.

L'endemà al matí, després

d'esmorzar i carregar l'equi-

patge als autocars, tot el

grup van posar rumb cap a

casa, una mica tristos perquè

les colònies havien passat

més ràpid del que s'imagina-

ven, però amb un munt d'ex-

periències i anècdotes per a

explicar i recordar.

En conjunt, les colònies de

quart d’ESO van ser tot un

èxit i van permetre als alum-

nes la pràctica d’un esport

diferent i també estar en

contacte amb un entorn nou

com és la muntanya nevada,

A més, va afavorir la convi-

vència i el companyerisme

entre els nois i noies. Per

últim, però no per això

menys importants, les colòni-

els van servir per a passar-

s’ho d’allò més bé amb els

amics.

Clàudia Boquera


4T E és una classe molt especial, potser ho dic perquè és on he passat tot un curs i per tant, amb tots els meus companys i companyes, hem compar-tit un munt d’hores de tota mena: hores avorri-des de classe, però també hores d’allò més diverti-des, les bromes d’alguns dels companys, les sorti-des, les colònies... tot plegat fa que tinguem un munt de records que es-pero que ens uniran d’alguna manera o altra encara que el temps passi i pot-ser, alguns ja no ens veiem gaire sovint.

Clàudia Boquera

LA MEVA CLASSE


Del 4 de juny al 9 de juny es fan barris a sant sadurní.

Aquest esdeveniment tant popular converteix a Saant

Sadurní en un poble animat durant una setmana.

Barris està caracteritzat per molta festa i molta afulància

de gent interessada ja que és una festa on es poden di-

vertir grans i petits fent diferents activitats, com per

exemple xocolatades, xiquiparcs...

un punt clau que catacteritza els barris de Sant Sadurní

d'Anoia són els castells de foc que sonen i iluminen el cel

fosc cada nit i aconsegueixen que quasi tot el poble es

quedi fascinat mirant atnentament.

Després d'aquest castell de foc es fa, normalment, festa

nocturna en alguns barris, o sopars, en altres.

El funcionament d'aquesta festa és ben fàcil d'entendre

ja que a cada barri que forma Sant Sadurní li és assignat

un dia en el qual amb l'ajuda de la gent del barri monta

activitats diverses durant tot el dia, culminant-lo amb un

castell de focs.

Alguns esdeveniments importants són: els castells de

focs del barri Montserrat i del barri Raval, les alfombres

de flors de l'església i altres.

Quim Suazo

ACTUALITAT

BARRIS SANT SADURNÍ D'ANOIA


Un dels llocs més interes-

sants i misteriosos de St.

Sadurní és el llac de Can

Codorniu. Codorniu era el

propietari d’una de les

finques més importants del

poble, i també de les caves

que s’hi situen la costat. La

història explica que fa

molts anys, els primers

moros que van arribar al

poble van alçar un castell

en aquesta zona. Amb el

pas dels anys, la construc-

ció es va anar debilitant i

les pluges van crear una

espècie de fossa, que més

endavant es va convertir

en el llac que va ofegar el

castell.

Al 1979 l’historiador català

Bertolomeu Artrola, va

decidir investigar el passat

d’aquella zona. Aquest va

certificar l’existència del

castell gràcies a les restes

d’escales i torres de vigi-

lància o flanqueig que va

trobar pels voltants. Artola

i el seu equip compost

d’altres set historiadors es

van submergir al llac el dia

24 de Maig del 1980 i van

desaparèixer en les profun-

ditats. Les investigacions

van clausurar després

d’aquest fet, i l’ajuntament

en va prohibir les activitats

d’oci com la pesca o ba-

nyar-s’hi.

L’estiu del 1989, un grup

de paletes que estaven

treballant en la reforma de

les Caves Codorniu, s’hi

van anar a banyar. El pri-

mer en llençar-s’hi va ser

el Sadurninenc de 36 anys

Amadeu Cavesmany i Giró,

fill de Manel Cavesmany i

Antonia Giró. Mai se’n va

trobar el cos. Els seus com-

panys van explicar que

Cavesmany hi va entrar

cautelosament, però les

algues i el fang el van fer

presoner. Aquest va estar

lluitant durant 20 minuts,

fins que les forces el van

abandonar. Poc després

van arribar els reforços,

però ja era massa tard.

Durant diferents estius i en

un període de 20 anys han

desaparegut 15 Sadurni-

nencs. Es creu que aquests

van anar a banyar-se al llac

i van desaparèixer en les

profunditats. Les respecti-

ves famílies van demanar

la recerca dels seus famili-

ars, però les autoritats s’hi

van negar rotundament.

Actualment és considera

una zona de passeig i pes-

ca sense mort, però sense

dret al bany públic.

Rosa Girona

UN LLOC DEL MEU POBLE

EL LLAC DE CAN CODORNIU


CÒMIC

MOTS ENCREUATS

DIFERÈNCIES (Troba’n 10)

SOPA DE LLETRES

PASSATEMPS


Catalunya

Tal com es veu en els mapes, divendres s’espera un

ambient assolellat a la part costanera i de l’interior de

Catalunya, mentre que la zona dels Pirineus i Prepiri-

neus, patiran alguns ruixats sobretot cap a mitja tarda, i

el cel estarà ennuvolat pràcticament tot el dia.

L’ambient, malgrat que les temperatures es preveu que

pugin respecte els dies anteriors, serà força fresc a la

matinada i cap al vespre.

Al dissabte, les temperatures continuaran a l’alça fins a

màximes de 30 graus. Tot i aixío, les plujes seramn pre-

sents durant tot el dia a pràcticament tot Catalunya,

amb excepció d’alguns punts.

EL TEMPS

Previsió dels pròxims dies a Espanya i Europa

Espanya. L’ambient serà ennuvolat amb alguns ruixats de moderada intensitat en algunes zones de la Península.

Europa. L’ambient serà inestable a prácticamente tot el territorio.



En què consisteix la teva feina?

La meva feina consisteix a buscar clients que

vinguin a allotjar-se als nostres hotels tot

explicant-los les possibilitats i els avantatges

que ofereixen. L’hotel està pensat perquè s’hi

allotgin empresaris o persones amb un cert

potencial econòmic, durant la seva estada per

a negocis a la ciutat. A més, també organit-

zem festes, meetings, convencions o rodes de

premsa.

A quines personalitats has conegut al llarg

de la teva trajectòria professional?

Personalment he tingut la sort de conèixer el

Pedro Almódovar, la Madonna, la Isabel Pre-

sely i la Marta Sánchez, tots quatre quan

treballava a Madrid. La Madonna em va rega-

lar entrades pel seu concert a la ciutat. Tam-

bé he conegut molts empresaris destacats i

jeques àrabs, però haig de mantenir el seu

anonimat. Michael Jackson, George Lucas i

Steven Spilver, van passar les vacances a

l’hotel de Disneyland d’Orlando quan hi tre-

ballava, i vaig haver de tractar amb els seus

representants.

Però la persona més interessant que he cone-

gut no és gens popular, de fet no me’n recor-

do ni del seu nom complet, només sé que es

deia Kevin , i era un home que treballava a

Disney disfressant-se de Mickey. Era inusual-

ment culte i havia estat director d’un banc,

però després d’haver perdut la feina i passar

una temporada a la presó per haver estafat

diners, va decidir dedicar-se a fer de Mickey, i

deia que mai s’havia sentit tan content fent

una feina, fer feliços els nens, era molt recon-

fortant.

Carai, i no ens pots explicar alguna anècdota

d’alguns d’ells?

Bé, la veritat és que jo no he tingut la sort de

tractar gaire amb ells, com a molt els he salu-

dat. Però pels rumors que corrien pels hotels,

sé que George Lucas es feia decorar la seva

suit amb plantes exòtiques i Michael Jackson

es va fer portar a l’hotel el seu matalàs.

Alguna situació estranya que has viscut?

Doncs recordo una que va passar al gener

d’aquest any, quan van tenir lloc els premis

Goya i jo encara treballava a Madrid, a l’hotel

Soffitel Accord. Pedro Almódovar s’hi va allot-

jar amb un nom fals i va entrar per la porta

que dóna a la cuina, ja que havia d’aparèixer

per sorpresa aquella nit durant l’entrega dels

premis i és clar, ningú podia saber-ho i per

això cap treballador de l’hotel se l’esperava.

Sempre havies volgut fer aquesta feina?

La veritat és que una cosa que sempre havia

tingut clara era que volia viatjar molt, per

això des de mot jove vaig donar importància

a l’anglès i el francès, i gràcies a dominar molt

bé aquests dos idiomes he pogut millorar en

el camp professional que finalment vaig esco-

llir.

Quina ciutat t’agrada més?

Sense dubte la ciutat que més m’agrada és

París. I vaig viure quatre anys i ara i he tingut

la oportunitat de tornar-hi i no m’ho he pen-

sat dues vegades. Els seus carrers, l’ambient...

té un encant molt especial que em fascina.

Tot i així, sempre he considerat que Barcelo-

na és casa meva, passejar pels seus carrers i

sentir parlar el meu idioma, em tranquil·litza i

m’encanta. Quan has viatjat tant, és impor-

tant tenir un referent, un punt on puguis

tornar i pensar que allò és casa teva. De fet a

Barcelona i tinc el meu pis i intento anar-hi

com a mínim dos o tres cops l’any, per visitar

la meva família.

I no et sents sol durant els teus viatges?

Un s’acaba acostumant a la soledat i amb els

anys, trobes moltes maneres de fer-hi front.

La música m’és una gran companyia,

m’encanta el jazz i el soul; els llibres també

han estat per a mi, uns excel·lents companys.

Clàudia Boquera.

LA CONTRA

JOSEP MARIA VENTOSA ABADAL

Tinc 40 anys, sóc solter i actu-alment visc a París, on sóc director comercial i de màr-queting de l’hotel Soffitel Ac-cord. He estat vivint a molts llocs diferents: Londres, Ma-drid, Berna, Amsterdam, Chi-cago... En els aeroports m’hi sento com a casa. He conegut a moltes persones destacades i he arribat a la conclusió que no són molt diferents de la noia que neteja l’escala. No crec amb Déu, però envejo els que sí que hi creuen. Política? Crec que els polítics obliden que la seva funció és vetllar-pel benestar dels ciutadans.

“La persona més interessant que he

conegut no és gens popular, de fet no

me’n recordo ni del seu nom complet;

era un home que treballava a Disney

disfressant-se de Mickey.”

Documents

DIARI1