dossierok eSLUBHas de sortir de la teva closca, la vida t’ho demana. Ja ho deien els il·lustres Bernat ... per uns principis que estan determinats per la situació comunicativa,

L’expressióoralProgramaSènior

UdL

FloraGrífolAldabó

2009-10

ProgramaSènior.UdL.

Expressióoral.FGA. 2

ÍNDEX

1‐Introducció................................................................................................................................3

2‐Objectiusdel’assignatura...................................................................................................4

3‐Autotest......................................................................................................................................5

4‐Introduccióal’expressióoral..........................................................................................8

5‐Elprocésdecomunicació..................................................................................................9

5.1.Comunicacióverbal..........................................................................................11

5.2.Comunicaciónoverbal....................................................................................11

6‐Tipusd’interaccionscomunicatives...........................................................................15

6.1.Situacionscomunicativesquotidianes....................................................15

6.2.Situacionscomunicativesformals.............................................................16

6.3.Situacionscomunicativestècniques.........................................................18

7‐Teoriessobrelacomunicació........................................................................................20

7.1.Elsprimersoradors..........................................................................................20

7.2.L’EscoladelaNovaComunicació...............................................................21

7.3.ProgramacióNeurolingüística(PNL).......................................................24

8‐Elmissatge............................................................................................................................27

9‐Elssuportstècnics.............................................................................................................30

10‐Calendariiavaluaciódelesactivitatspràctiques.............................................34

11‐Bibliografiaiwebgrafia................................................................................................35



1INTRODUCCIÓ

Avuidia,aconseguirunabonacomunicacióinterpersonalésunadelesfitesmésimportantsquepodenassolir‐se.Vivimenunasocietatonlavirtualitatenlacomunicacióésomnipresent(mitjansdecomunicacióiInternet)totiqueaquesttipusdecomunicacióqueesfademanerapresencialesvalorendemaneradiferentperquèlasegonarequereixunaaturadaenlanostraagenda,enlanostrafeinaoenlanostravida.Enlacomunicaciópresencial,amés,tenimpossibilitatd’incidirdemaneradirecta,detenirfeedback.Atravésdelacomunicació,construïmlesimatgesqueformenelnostrepensament,mantenimrelacionsinterpersonals,definimlanostraculturaivalors,coneixemlarealitatipodemadaptar‐nosaunmóncanviant.Lacomunicacióésunaeinadedesenvolpamentdelapersona,delgrup,delesorganitzacionsitambédelasocietat.Sovint,lasatisfacciópersonal,comercialosocialvaassociadaalacapacitatquetéunapersonadecomunicarclaramentalsaltreselquesent,desitjaopensa.Consegüentment,l’habilitatdeparlarenpúblicésfonamentalperaconseguirreeximententotselsnivells.Elcontingutd’aquestaassignaturaestàpensatiestructuratambelpropòsitd’ajudar‐nosamillorarleshabilitatscomunicativesalhoraqueinteractuemamblesnovestecnologies,unaeinaquesovintacompanyalesintervencionsoralsenpúblic.Independentdeleshabilitatsqueenssóninnates,cadascundenosaltrespotmillorarl’operativitatdelasevacomunicacióoralilespràctiquescontinuadesaixíenshodemostraran.



2OBJECTIUSDEL’ASSIGNATURA1.Conèixerelsconceptesbàsicsilateorianecessàriaperalamilloradelescomunicacionsorals.2.Adquiririsaberaplicartècniquesqueincideixinpositivamentenlanostraexpressióoral.3.Conèixerelssuportsinformàticsi/omecànicsquepodenfacilitarelsdiscursosorals.4.Sercapaçosdeduratermeunaexposicióoraldetemàticadiversaambl’ajuteficientdesuportsinfomàticsi/omecànics.



3AUTOTESTIpercomençar,faremunautotestpertaldeconèixerunamicaméslesnostreshabilitatscomunicatives.CREUSQUEETCOMUNIQUESBÉ?

1. Elsmeusamicspensenquesóc:a) moltxerraireb) nimoltnipocxerrairec) pocxerraire

2. Jotinclaimpressióque:

a) xerromoltb) noxerronimoltnipocc) sócpocxerraire

3. Emsentomillor:

a) parlantambtothomb) parlantnomésambelsamicsc) escoltantelsaltresd) estantsol

4. Quanemtroboambgentquenoconec:

a) parlonormalment,comsempre,b) parlopocc) nomésescoltod) callo

5. Percomunicar‐meambelsaltres,m’estimomés:

a) parlarb) escriurec) tantmefad) niparlarniescriure

6. Quanparlo,se’mpotescoltar:

a) desdellunyb) almeuentornc) nomésdemoltaprop

7. Al’horadeparlar,articuloelssons:

a) ambfacilitat,demaneraclara,b) ambcertadificultatc) ambmoltadificultat



8. Durantunaconversaoundebata) gesticuloadequadamentb) gesticuloexageradamentc) nogesticulogens

9. Quanparloambunaoméspersones,solcmirar‐lesalsulls:

a) sempreb) avegadesc) gairebémai

10. Sihed’exposaruntemaaclasse:

a) l’exposoambmoltaseguretatb) tincforçanervisc) gairebénopucparlar

11. Enundebat,hiparticipo:

a) sempreb) nomésquaneltemam’interessac) comptadesvegades

12. Sihedellegiruntextaclasseenveualta:

a) m’agradab) acceptodellegir‐loc) prefereixonohaver‐lodellegir

Encerclalestevesrespostessegonssiestractadea),b),c)od)

A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

B 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

C 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

D 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12



RESULTATSPREDOMINAAEtsunapersonamoltcomunicativaisociable,perònocreguisquedomineslestècniquesd’expressióoralindispensablesperexpressar‐teambèxitassegurat.L’assignaturat’hiajudarà.Comunicativamentparlant,podràsesdevenirunapersonaafableisocialmentpreparada.PREDOMINABNotensgairesdificultatspercomunicar‐te,peròsolsambaixònon’hihaprou.Hasdesermésexpansiuamblagentencaraquenosempreetvinguidegust.Lavida,hosapsproubé,ésmoltduraiexigeixquetotsesdevinguembonscomunicadors.Treballaaquestaassignaturaambentusiasmeihoaconseguiràs.PREDOMINACiDHasdesortirdelatevaclosca,lavidat’hodemana.Jahodeienelsil·lustresBernatMetgeiGonzalodeBerceo:dissimula,mostra’tunpèlmésagressiu—encaraquenohosiguis—.Lasocietatnecessitabonscomunicadors.Tuenpotsserun.Noméscalquesegueixiselsconsellsiorientacionsdelaprofessoradel’assignatura.



4INTRODUCCIÓAL’EXPRESSIÓORALQuanparlemd’expressióoral,acostumemadefinir‐laencontrastambl’expressióescrita.Mentralaprimeratélescaracterístiquesd’unacomunicaciócanviantivariable,lasegonaésestàticaiinamobible.

EXPRESSIÓORAL EXPRESSIÓESCRITA

immediata(repetició) atemporal

dinàmica(improvisació) estàtica

interactiva(adaptació) unidireccional

EXPRESSIÓORAL EXPRESSIÓESCRITA

Usaoracionsméssimplesidirectes Usaunitatsméscomplexes(subordinació)

Faúsd’entonacióigestos Faúsdepuntuacióid’ajudesgràfiques

Sempreestàcontextualitzadaipotutilitzarexpressionsmésambigües.

Estàdescontextualitzadaipertant,necessitad’unaexpressiómésexacta.

Dinsdel’expressióoral,però,tambéhihadiferènciesiunagradaciódeformalitatsivalorem,perexemple,unaconversaentreamicsounaconversaambpersonesqueacabemdeconèixer.Ladiferènciatambéésòbviasicontrastemunacomunicaciófetaalscompanysdefeinaambunacomunicaciófetaadesconeguts.Mentrelaconversanormalmentésimprovisadaiespontània,eldiscursoralnecessitaplanificació,hadetenirunmínimdeformalitat,s’ajudadelsgestosihihaunsrolspredefinits.Abans,però,d’entrardepleAcomprepararunacomunicacióoral,hemdeconèixerquèéslacomunicacióicompodemmillorar‐ladesdediferentspuntsdevista.



5ELPROCÉSDECOMUNICACIÓEnelcasquealgúenspreguntéssisabemparlar,gairebétotsrespondríemafirmativament.Defet,però,enshauríemdedemanarsihosabríemferenqualsevolsituaciócomunicativa:perexemple,enpresentaralgunpersonatgefamósoenparlardavantd’unauditori.Enaquestessituacions,probablementcomençaríemadubtardelesnostrescapacitatscomunicatives,iésquel’úsdelallenguaoral,allòquecreiemquedominem,esregulaperunsprincipisqueestandeterminatsperlasituaciócomunicativa,ésadir,pertotesaquellesconvencionssocialsquefanquecadadiscursoraltinguiunescaracterítiquesdeterminadesqueeldefineixen.Hihacomunicaciósemprequeunapersonainflueixsobreelcomportamentdel’altra.Lacomunicacióesdónanotansolsverbalment,sinótambémitjançantlanostrapresènciafísica(presentemunaimatgeatravesdelaqualelsaltresfaninferènciessobreelnostreestat,elnostrepensament,lanostrapersonalitatobéelsnostresdesitjos).Aixòtambééscomunicar:ambelnostreaspecteexteriorenviemmissatgesinconscientment,quesóndetectatsperaltes.

Entotacomunicacióintervéunemissor,queelaboraunmissatgequeapuntaaunarealitat(referent)iquetransmetaunreceptoratravésd’uncanal(auditiu,visual,tàctil),mitjançantuncodicompartit(català,castellà,anglès...)ienuncontextosituaciódeterminats.Nomésespotparlardecomunicacióenelvertadersentitdelaparaulaquanelreceptortél’oportunitatd’expressar‐serespectealmissatgedel’emissoriesprodueixlaretroalimentació.

RETROALIMENTACIÓL’emissorcodificadorcomportaaspectesqueajudaranodificultaranlafidelitatcomunicativasegonslesseveshabilitatscomunicatives,lessevesactituds,elnivelldeconeixementsobreallòdelqueesparlaolasevaposiciósociocultural.



Elreceptorésbastantsimilaral’emissor,jaque,quanparlemdecomunicacióinterpersonal,esreferimalamateixapersona.Totselsfactorsquecondicionenl’emissorelspodemaplicartambéalreceptor,pertant,influenciaranal’horad’escoltar,llegiripensar.Elmissatgeéselproductefísicveritabledel’emissor.L’escriptura,eldiscurs,lapintura,elgest,etc.sónelsmissatges.Elcodipodemdefinir‐locomungrupdesímbolsquepotserestructuratdemaneraquetinguisignificatperaalgú.Lamúsica,lapintura,elball,elsidiomes...sónexemplesdecodis.Elcontingutéselmaterialdelmissatgequehaestatseleccionatperl’emissorperexpressarelseupropòsit.Eltractamentdelmissatgesónlesdecisionsqueprenl’emissorenseleccionariestructurarelscodisielscontinguts.Elcanalpotsignificartrescosesdiferents:d’unabanda,lesmaneresdecodificació;d’unaaltra,elsmecanismesdedecodificació;iperúltim,elsvehiclesdelmissatge(mitjansdetransport).Lesoneslluminosesilessonoressónexemplesdecanalsdecomunicació.Encomunicar‐nos,hemdetriarquintipusdecanalutilitzar,pertant,hemdedecidirquinstipusdemissatgeshemdetransmetreoralment,visualment,físicament...Elcontingut,elcodiieltractamentdelmissatge,sensdubte,estarancondicionatsperlanostraelecciódecanals.

Laràdio,laTVilapremsasónelsvehiclesqueformenpartdelcanal,demaneraqueelsmissatgesquecanalitzenpodenserescoltats,visualitzats...Laretroalimentaciórepresental’oportunitatdelreceptordereproduirelqueharetingutdelnostremissatge,demaneraquel’emissorhopotcompararambelquehavolgutexpressar.Aquestainformaciódelreceptor,retroalimentacióofeedback,permetal’emissorsabersielseumissatgehaestatentèsilarepercussióquehatingutsobreelreceptor;gràciesaaixòpotmodificarelspropersmissatgesquetransmeti.Enunsentitmésampli,laretroalimentacióofeedback,éstotalainformacióqueelsubjecterep,mitjançantlesreaccionsverbalsinoverbalsqueelseucomportamentprodueixsobreelsaltres.

Gràciesalaretroalimentaciópodemaprendreaveure’nsnosaltresmateixostalcomensveuenimodificar,sical,lesconductesfuturesambvistaamillorarlesnostresrelacionsinterpersonalsilacomunciació.Altresaspectesquecondicionenelprocésdecomunicaciósón:

a) elsconeixementscompartits,ésadir,coneixements,creences,opinions,etc.,quetenenencomúelsinterlocutors(emissorireceptor).

b) laintenciódel’emissor,elqualintentaaconseguirunpropòsitdeterminat:informar,demanarunfavor,felicitaralgú,interessar‐seperalgú...

c) Larelacióentreelsinterlocutors:lesdiferènciessocials,d’edat,sexeoprofessióquehihaentreemissorireceptor.Perexemple:untractecortèsirespectuósentrealumneiprofessorfacilitalafluïdesacomunicativa.



Lamancadedominid’algund’aquestsfactorspotdificultarunabonacomunicació.Aquestfenomens’anomenasoroll.Al’horadecomunicar‐nosoralment,disposemdedoscodisperexpressardemaneraclaraiprecisaallòquevolemdir:lesparaulesielcos.5.1.COMUNICACIÓVERBALQuanunapersonaparla,calqueelseumissatgesiguicomprèsperl’interlocutor.Peraixòésnecessariqueesdoninlescondicionssegüents:

• Pronunciació.Elmissatges’hadepronunciardemaneraclara,articulantcorrectamentelssonsvocàlicsiconsonàntics.

• Volumdelaveu.Calutilitzarunvolumdeveuadequatd’acordambladistànciaquehihaentreemissorireceptor,ilaintesitatdelssorollsambientals.Unmajorvolumdeveutambéserveixperdonarmésexpressivitatièmfasialmissatgequeesvolcomunicar.

• Velocitat.Algunespersonessolenparlarmassadepressa.Així,unapartdelmissatgenoéscaptatpelsdestinataris.Altrespersones,encanvi,parlenambexcessivalentitud,cosaqueprovocamonotoniaiavorriment.Lavelocitatdeldiscurss’had’ajustaraltipusdepensamentosentimentquel’emissorvolexpressar.

• Pauses.Lespausesconstitueixenunafomadepuntuacióoraliserveixenpecanviarl’entonació,elritmedelmissatgeiperajudaramantenirl’atenciódel’interlocutor.

• Entonació.L’entonacióestàestretamentrelacionadaalacomunicacióoral.Unmateixmissatgepotarribarasignificarcosesdiversessegonsl‘entonacióqueselidoni.Generalment,l’entonacióvalligadaal’estatanímicdel‘emissor(sentitments,emoció,nervis,etc.peròtambéserveixperevitarlamonotoniadelmissatged’acordambeltoques’hivoldonar....L’entonaciópotserascendentodescendent.L’ascendentsolsignificarinterrogació,indecisióodubte.Ladescendentsuggereixdeterminació,seguretat,decisióoconfiança.Unaentonaciómixtasolexpressarironia.

5.2.COMUNICACIÓNOVERBALEnlamajoriadecomunicacionsoralscaraacara,l’intercanvidemissatgesentreelsinterlocutorsnosolsesduuatermemitjançantellenguatgeverbal,sinótambéatravésd’uncodinoverbalqueprovédelcos,delamaneradevestir—ielscorresponentscomplements—idel’espaifísicquecomparteixenelsinterlocutors.

• L’expressivitatcorporal.Quanesparladel’expressivitatcorporalesfareferènciaatotselsgestosqueconfigurenelllenguatgedelcos:l’estructurafísica(personesaltes,baixes,primesograsses),lasituaciódelcosmentreparlem(asseguts,caminant,amblescamescreuades,quiets...),l’expressiódelacara,lamiradaolagesticulaciódebraçosimans.

• Lacara.Elsgestosdelacarasónmoltimportantsenlacomunicacióoral,jaquereflecteixenl’estatanímicd’unapersona.Lainsatisfacció,l’alegria,eldesinterès,elmalhumor...esmanifestenmitjançantl’expressiódelacara.

• Lamirada.Totssabemqueelsullssónlapartmésexpressivadelacarai,pertant,laqueenspotdonarmésinformació.Atravésdelamiradas’estableixelcontactecomunicatiuentreelsinterlocutors,escontinuaunaconversaosesap



quancalacabar‐la;ésadir,elsullsserveixenperregularelcontactecomunicatiu.Laduradadelamiradaitambélamanerademirarpodenexpressardiversossentimentscomaraeldesig,lapassió,l’enveja,quedefineixencoméslarelacióentrelespersones.Elfetd’evitardemanerasistemàticalamiradatéconnotacionsnegatives:potsignificarpor,menyspreu,sentimentd’inferioritat,etc.

• Lesmans.Elsmovimentsdelesmanstambécomuniquen.Sovintaclareixenoreforcenunmissatgeverbal,peròmoltesvegadesreflecteixenemocionsdemanerainvoluntària.Generalment,lespersonestenimunestilpropidegesticularqueinformadelanostrapersonalitatilanostracultura.Cadacomunitatposseeixunasèriedegestoscodificatsquevariend’unaculturaaunaaltra.

Normalment,lamirada,lamímicadelacaraielmovimentdelesmansestaníntimamentassociatsiformen,conjuntament,unllenguatgemoltpotent.Caltenirpresentqueenunmissatgeoral,elsmotsconstitueixenun7%deltotal;l’entonació,un38%;ielllenguatgegestual,un55%.

Elsestàndardsdelacomunicaciónoverbalvariend’unaculturaaunaaltra.Hemdetenirpresentquetansolsunpetitpercentatgedelaimpressióqueproduïmalsaltresderivadelacomunicaciópuramentverbal,ésadir,delesparaules.Elquetéunmajorimpactesónelsmissatgesnoverbals.

Aquesttipusdemissatgesinclouentoteslesmaneresdecomunicació,comelsfactorsanalitzatsabansotambé,eltimbredelaveuil’entonació,lavelocitatdelaparla,larespiració,laposturaoposició,



l’expressiófacial,elcontactevisual,elsmovimentsoculars,lamesuradelesninetesdelsulls,lesdistànciesoterritoris,elsgestosomoviments,lavestimenta,elssímbolsdel’estatusobéaltresobjectes....Enelsdarrersanyss’hapublicatiescritmoltsobreeltemaihihatotaunasèriededenominacionsperreferir‐seaaquestacomunicaciónoverbal(entred’altres,esparladel«llenguatgedelcos»,dela«comunicaciócorporal»,etc.)Elllenguatgecorporalhaestatdescritpermoltsautorscomlallenguaquetotsparlemperòquemoltpocsentenem.Elllenguatgecorporalésaquellquemillorensinformadelquerealmentvolunapersona.Ningúqueparliambnosaltresnopodràevitarqueelseucos«parli»d’unamaneranoverbal.Sensequeensn’adonem,elnostrecosenviaal’exteriortotaunasèriedesenyalsquenosónresmésqueunreflexdelesactitudsqueassumimdinselnostrecervelliqueestransmetenimmediatamentalesdiferentspartsdelnostrecos,elqualresponmitjançantunesaccionsoexpressionsconcretes,ésadir,ambunllenguatgecorporal.

Unacosaéspoderinterpretarelllenguatgecorporaldel’altrapersonail’altraéselfetdedominarelnostrepropillenguatgecorporaliatendrealasevacongruènciaambelmissatgeverbalques’estàenviant.Algunsexemplesdelaimportànciadelllenguatgecorporalsónelsd’actors,mestres,instructors,venedors,etc.Lesparaulesutilitzadesfreqüentmentsónlesmateixes(ogairebélesmateixes)peròeltriomfoelfracàsdepènabsolutamentdeldominidelllenguatgecorporalidelgrauambelquallessevesparaulesielseucosenviïnelmateixmissatge.Interpretarelllenguatgecorporaldelsaltresrequereixentrenament,peròpotfer‐se.Podemesbrinarsilapersonaambquiparlemensestàenganyant,estàavorrida,impacient,interessada,aladefensiva,d’acordoendesacord.Podemtambédeterminarsiestàoberta,nerviosa,calculant,enfadada,preocupada,insegura,etc.Tambépodemdiferenciarentreelllenguatgeconscientil’inconscient.Exemplesdellenguatgecorporalconscientserienposarelditdavantdelsllavisperindicarquenofemsoroll,posar‐seunamàal’orellasignificantquenosentimelqueensestandient.D’altrabanda,exemplesdellenguatgeinconscientsón:

‐ladilataciódelesninetesdelsullsquancreixl’interès.‐lesespatllesaixecadesquans’estàtens.‐tocar‐seelnasolabocaquantenimundubteo‐inclinarelcapauncostatqueenscridal’interès.



Lalíniadivisòriaentreaquestllenguatgeconscientiincoscientnoestàmoltclara;així,unapersonapotinclinarintencionadamentperdemostrarinterèsperòunaaltrapersonaqueestiguiescoltantunaconferènciainteressantinclinaràtambéelcapinconscientment.Quanllegimelllenguatgedelcos,nopodemrefiar‐nosd’unsoldetalliextreure’nconclusions;perexemple,sialgúestocaelnasiescobreixparcialmentlabocaquanparla,podríemveureunamostrad’inseguretat.Peròésinseguretatpelqueestàapuntdedir,percomseranrebudeslessevesafirmacions,opotserperquèestàapuntd’esternudar?Peraconseguirunaimatgeraonablementbonadelesideesisensacionsdel’altrapersonapartintdelllenguatgecorporal,hauríemdevalorartotselssenyalsdelcosconjuntamentiveure’lsdinsdecontextdelasituacióactual.Perserraonablementprecís,comamínimtressenyalshand’apuntaralamateixadirecció.Vegem‐nearaalgunsexemples.Lesninetesdilatadesdelsulls,abandadepocallum,podenimplicarungraninterès,sinceritat,franquesa,espontaneïtat,consumd’alcoholi/ocertesdrogues,relaxacióibenestar.Lesninetesconstretes,moltallum,faltad’interès,desconfiança,rancúnia,cansament,estrès,pena,ressaca,consumdedrogues,hostilitat.Elsnensacostumenatenir‐lesforçadilatadesperquèl’interèspelmónqueelsenvoltaéstambémésgran.Fixar‐seenlesninetesilaposiciódelabocailescellespotserunbonindicadordelquepensaosentunapersona.Lesespatllesencongidessónfruitd’unasituaciótensamentrequeenlasevaposiciónaturalindiquentranquil·litat.Lesespatllesaixecades,elscapsbaixosielsllaviscaigutsensindicarancautela,tensió,negativitat,finsitothostilitat.Elcapaixecatpotvolerdirfranquesa,interès,actitudtriomfant,controldelasituació.Elcapabaixat,dubtes,frustració,conformisme,desinterès,poriinseguretat.Elcapinclinat,interès,curiositat,possiblecoqueteig.Laposiciódelcapidelesespatlleshad’interpretar‐sealmateixtempsperfer‐seunaideadelatensiódelapersonaobédelasevaespontaneïtatodelseuescepticisme,lasevasatisfaccióodisconformittatitambédelgraudecontrolsobrelasiutació.



6Tipusd’interaccionscomunicatives:6.1.SITUACIONSCOMUNICATIVESQUOTIDIANES: 6.1.1.Lecturacomunicativa.Enlalecturacomunicativas’handedonarunescondicionsprèviescomara:

‐ Calquesobreeltextqueesvolllegirhihagiunabonail·luminació.‐ Enprimerlloc,enfaremunalecturasilenciosaquedesprésenspermetràfer‐hi

lespausesiposar‐hil’entonacióadequada.‐ Ésconvenientvisualitzarlafraseifixar‐laapartirdelsseussintagmes.

Lecturaenveualtavoldircomunicaral’auditoriunainformacióquesiguiaudible.Pertant,cal:

‐ Utilitzarunvolumdeveusuficientperquètothomenspuguisentir,enrelacióamblesdimensionsdelasalaialaquantitatdegentqueformil’auditori.

‐ Pronunciarelssonsamblamàximacorreccióiclaredat.‐ Llegircadatipusdetext(literari,tècnic,col·loquial...)ambeltoapropiat.‐ Adequarl’entonacióalssignesdepuntuació.‐ Variareltopertrencarlamonotoniad’acordambelcontingutdeltext.

6.1.2.Narració.Explicarunahistòria,unesdeveniment,unfetrealoficticiéselseuobjectiu.Desd’aquestaperspectiva,elgènerenarratiuenglobatantlesnotícies,elsrelatsolesnovel·lescomtambéelsinformesifinsitot,elsacudits.Enunanarracióhihaunnarradorobjectiuosubjectiu,realofictici,literariono,ques’expressaenprimera,segonaotercerapersonadelsingularodelplural.Elsesdeveniments,fetsohistòriesqueexplicapassenenunespaiienuntempsdeterminats,ambunspersonatgesques’interelacionenique,pervoluntatpròpiaoperaccident,interveenenlesaccionsnarratives.Elscontes,perexemple,formenpartdelanarrativapopulardetransmissióoral,tambéanomenadarondallística.Aquestscontesorondallesneixendelanecessitatdecomunicacióentreelsmembresdecol·lectiusfamiliarsodepobles,idelatransmissiódevalorsmoralsqueenalteixenelbéicondemnenelmal.Enunaèpocaenquènohihaviaelsmitjansdecomunicacióactuals,lesnarraciosoralsvanserlamaneradetransmissiód’aquesteshistòriesdegeneracióengeneració.Peraquestaraóhansofertimportantscanvisalllargdeltemps.D’aquí,també,lagranvarietatdeversionsques’hanconservatdelamateixahistòria.Elllenguatgeacostumaasermoltplaner,col·loquialiadequatalavarietatdialectalpertalquepuguiserentèspertothom. 6.1.3.Descripció.Descriurepersones,animalsopaisatgesvoldirexplicar‐neelstretsessencialsperquel’auditorisàpigacomsónidequèodequiesparla.Perferunadescripciófafalta:

‐ Queobserveuidestaqueuelstretsméscaracterísticsdelapersona,animal,objecte,etc.,queesvoldescriure.

‐ Queordeneud’unamaneradeterminadaelstrets:dedaltabaix,d’esquerraadreta,delgeneralalparticular,...

‐ Queutilitzeuunllenguatgeclariconcretmitjançantlaprecisiólèxicadenomsiadjectius.

‐ Queuseuelsverbsenpresentoenpretèritperfetd’indicatiu.



6.1.4.Conversa.Unadelesprincipalsactivitatssocialsdelespersonesésconversar.Laconversaésl’intercanviverbalentredosomésinterlocutorsenunasituaciómésomenysinformal.Serveix,bàsicament,perestabliromantenircontacteentrelesdiversespersonesquehiparticipen.Generalment,laconversaésunaactivitatcomunicativadirecta,caraacara,peròavuidiacadavegadaprenmésprotagonismelaconversatelefònica.Entotsdoscasosdistingirementresituacionscomunicativesformalsiinformals.

Eldiàlegpresentaunesformesdecortesiaidetractamentdiferentssi,posempercas,parlemambunamicoconegut,obéambundesconegut.Malgratqueenlaconvesatelefònicalacomunicaciógestualdesapareix,podemrebreinformaciócomplementàriaatravésdeltodelaveu,elssilencis,lespauses,etc.,queensfacilitenunamillorcomprensiódelmissatge.

Enunaconversa,siguidirectaoatravésdeltelèfon,caltenirencomptelespautessegüentsbàsiques:

‐ Parleuambclaredat,sobretotpertelèfon,jaquenopodemobservarlesreacconsfísiquesdel’interlocutor.

‐ Nointerrompeul’interlocutor.Calrespectarelstornsdeconversa.‐ Sigueubreus,sino,avorrireul’interlocutor.‐ Adapteu‐vosalcontextdel’interlocutor:sinohofemaixí,espotproduirla

incomunicació.Assegurem‐nos,doncs,queelnostremissatges’hacomprès.

6.2.SITUACIONSCOMUNICATIVESFORMALS. 6.2.1.Recitació.Éscomunicaroralmentelssentimentscontingutsenunpoemaal’auditori.Perquèesprodueixiaquestacomunicaciócaltenirencompteelsaspectessegüents:

‐ Articuleusíl·labesilletresambmoltaclaredat,sensemejar‐vos‐encap.‐ Entoneubéd’acordambelssignesdepuntuació.‐ Marqueuambclaredatelsaccents,sobretotelsdefinaldevers.‐ Sincronitzeuelcontingut,eltoieltimbredelpoema.‐ Reguleulaparauladeltextambelsgestosiamblaposturadelcos.‐ Nousmostreuexcessivamentafectatseneltoinofeuunacantarellamonòtona.

6.2.2.Exposicióoral.Ésunaformadecomunicacióqueconsisteixapresentariexplicarordenadamentunesideesounsconeixementssobreuntemadavantd’unauditoriambl’objectiud’informar‐lo.Compreparar‐la?Unaexposicióoralpotimprovisar‐se,evidentment,perònormalments’hadeprepararambantelació;aixòpermetquel’oradorvencibonapartdelesdificultatsquepresenta:nervis,tempslimitat,plad’actuació,etc.Lespassesquecalferpertenirèxitsón:

• Anàlisidelasituaciócomunicativa.Hemd’analitzarlespreguntessegüents:‐ Dequèhedeparlar?‐ Quèensé?‐ Onfarélamevaexposició?‐ Dequanttempsdisposo?



L’estudid’aquestafaseésimportantjaqueenssituaenundelsapartatsfonamentalsdel’exposició:elsconeixementsqueestenensobreeltema,laquantitatdepúblicidequintipusés,ellloconesfaràilasevasonoritat...• Recollidad’informació.Enaquestafaseésmoltimportantsaberdequina

informaciódisposoionpuctrobar‐nemés,comseleccionar‐laicomorganitzar‐la.Lainformaciópottrobar‐seendiaris,resvistes,publicacionsespecialitzades,obresdedivulgació,llibresdetext,enciclopèdies,entrevistes,enquestes...Lavisitaaunabiblioteca,pertant,ésobligada.Podeurecopilaraquestainformacióenundossieromitjançantfitxesquerecullinobéresumsobécitacionstextuals.

• Planificaciódel’exposició.Uncoprecopiladatotalainformació,calveurecoms’organitzaelmaterialdequèesdisposa.Quannoestéunavisióclarasobrecomenfocarl’exposició,espotferservirl’esquemsegüent,quecorresponalespreguntesclauquehanderespondrelesnotíciesperiodístiques:

‐ origen‐ causesquen’hanmotivatl’aparació‐ històriaoevolució‐ característiques‐ aspectesrelacionatsambeltema‐ conseqüènciesquese’nderiven‐ perspectivesdefutur

6.2.3.Informeoral.L’informeoralésunacomunicaciódecaràcterinformatiu

queexposal’estatosituacióenquèestrobaunfet,assumpte,institucióopersona.Elseuobjectiuésproporcionarunbonconeixementsobreunproblema

determinat.Perferunaexposicióeficaç,calquelainformacióespresentidemaneraclaraiordenada,iquesiguiconcretaiobjectiva.

Presentalamateixaestructuraquel’exposició:presentaciódeltema,exposicióordenadaiunaconclusió.Potacompanyar‐seambimatgesvisuals.

6.2.4.Memòria.Quans’had’exposaruntemaos’hadepresentaruninforme,la

memòriahitéunpaperfonamental.Peraixòésimportantqueenlafaseprèviadepreparacióestreballinaquellsaspectesqueafavoreixenlacapacitatdereteniriinterioritzarlainformació.Aixòimplica:

‐ recollirnoméslainformacióqueespuguicomprendreiassimilar‐ ordenarlainformaciómitjançantresums,esquemesomapesconceptuals

querelacioninlesideesfonamentals.

6.2.5.Argumentacióidebat.Enlanostrarelaciódiàriaambaltrespersones,sovintensveiemobligatsadonarodemanarexplicacionssobretemes,fets,comportaments,etc.Defet,elqueestemfentéspracticarl’artdel’argumentació,ésadir,donarraonsafavoroencontrad’unfet,d’unaopinió,d’unamesura...amblaintenciódeconvèncerelnostrereceptorifer‐locanviardeparer.

Arabé,argumentar,novoldirenumerarunarerel’altra,lesraonsenquèesfonamentalanostraopinió,nitampocvoldirdiscutirviolentamentambl’interlocutor.L’argumentacióimplica,normalment,unapreparacióprèviasobreeltemadediscussióodebat,peròtambésignificavalorarirespectarlesopinionsdelsaltres.



Enqualsevoldiscussióhihadosprocessoslògicsiligüísticsqueesposenenjoc:raonarlespròpiesopinionsirefutarlesdelsaltres.Tantenuncascomenl’altre,l’exposiciódelesideeshadeserclar,breuiditaambfermesa.

Lacorrectautilitzaciódelesexpressionsdecausa,deconseqüènciaidelsverbsd’opiniófacilitalacomprensiódelsarguments.6.3.SITUACIONSCOMUNICATIVESTÈCNIQUES. 6.3.1.Informestècnics.Hihadiferentstipusd’informes:tècnics,administratiusiacadèmics.Concretament,l’informetècnicespotdefinircom«unaformaespecialitzadad’exposició,quetécomafinalitatlacomunicaciód’informaciópràcticaiútilaunadeterminadapersonaogrupdepersonesquel’hansol·licitat,oalsqualsesdirigeixambfinsbenespecífics»(Videla,1995).Éstambé«undocumentquedescriuelprogrésoresultatsd’unainvestigaciócientíficaotècnica,ol’estatd’unproblemacientífic»(UNE50135,1999).L’objectiudel’informetècnicés,doncs,presentaruntreballcientíficotècnicdemaneraclaraidetallada.Elsinformestècnicsesconsiderenuntipusdetextbàsicdetransferènciadeconeixements.L’informetècnictébàsicamentduesaplicacions.

1‐ Permettransmetreconeixementsespecialitzats,i,2‐ Contribueixafacilitarlapresadedecisionssobredeterminatstemes

específics.Pelquefaal’estructura,l’informehadecontenirunapartinicial,elcosprincipal,elsannexosiunapartfinal.

‐ Lapartinicialhad’incloure: unaportada,queserviràdepresentaciódel’informeal’usuari,així

comunresum,ons’handedefinirl’objectiu,elsmètodes,elsresultatsi

lesconclusionspresentatseneldocumentoriginal.L’índexésunelementessencialquehadefigurardesprésdel

resum.Lapartinicialhad’inclouretambéunglossariquedefineixielspossiblessignes,símbols,abreviatures,

acrònimsotermestècnicsquepuguicontenirl’informe.Totiquenosempreésnecessari,l’informetècnicpotdisposard’un

prefaciquedefineixil’estudi,endestaquialgunaspecteenparticular,mostrilasevarelacióambtreballsdutsatermeodescriguilescircumstàncieshistòriquesquehanconduïtalasevarealització.

‐ Quantalcosdel’informe,enlaintroducciós’estableixenbreumentl’abast

ielsobjectiusdeltreballdescrit,aixícomelseuenfocamentgeneral.Elnuclidel’informeesdivideixen

capítolsnumeratsquecobreixendiferentsaspectes,comaralateoria,elsmètodes,elsresultatsi/oladiscussió.

‐ Lesconclusionshandereflectirordenadamentles

deduccionsfetescomaconsequènciadeltreballdescritenelnuclidel’informe.

Lesrecomanacionstenenl’objectiudemanifestar,demanera



concisa,algunaacciófuturaquesemblinecessàriacomaresultatdirectedelesconclusionsassolides.Espodenincloureenaquestapart

elsagraïmentsrelatiusalesajudesrebudesenlarealitzaciódeltreballienlapreparaciódel’informe.Alfinaldelcosdel’informehihad’haveruna

llistadelesfontsenlesqualsesbasal’informe,ésadir,lesreferènciesbibliogràfiques.

Elseuconcepteipresentaciótémoltspuntsencomúambl’exposicióoralperòambalgunespeculiaritats.

‐Recercad’informacióenfontsdiverses:enciclopèdiestemàtiques,revistes,diaris,Internet,fontsorals.

‐Lecturaicomprensiódelstextosialtrestipusd’informacions,assimilaciódelvocabularitècnic.

‐Tractamentdelainformació.Unavegadasigueuexpertseneltemaihàgiurecollitlesdadesnecessàries,dueuatermeestadístiques,gràfics,líniesdetemps,etc.

‐Redaccióiediciódel’informe.Heudetenirencomptequeushad’ocupar1odosfulls.Heudeposaruntítol.Podeuincloureunadescripciódeduesotreslíniesdel’article.Ésimportantafegirimatges,gràfics,,etc.perfereltextamè

‐Utilitzeuelvocabularitècnicnecessarii,sical,afegiuunpetitvocabulari.‐Heud’incloureunapartatonexpresseulavostraopiniópersonal.



7Teoriessobrelacomunicació7.1.ELSPRIMERSORADORS

Aquestaconfusióoidentificacióesbasaenelfetquequalsevoldiscurs(mitjàoral)necessitad’unsuportlingüísticescrit(mitjàescrit).D’aquíquel’oratòriasempres’hagiconsideratcomungènereliterarientoteslesèpoques‘clàssiques’dinsl’enumeraciódelsgèneresenprosa.Lesnormesaseguirperunbonoradorestransmetendesdelsprincipisdelacivilitzacióhel·lènicaalhoraquelasevapraxi.Aristòtilenfaunresuma‘Retòrica’peròésa‘Política’onarribaalmésaltrigor.

Segonselsclàssics,eldiscurshaviadedisposardelainventio,ladispositio,l’elocutio,lamemoriail’actio.Lainventioconsisteixainvestigariestudiarelsmaterialsquehand’usar‐seitambéenelconeixementdelsmitjansqueesnecessiten.Ladispositioatènelpladeldiscursperaconseguirqueestiguiconstruïtambrigorepistemològicisegueixiunordrelògic.L’elocutioanalitzaprincipalmentelsinstrumentsdel’artistaenelllenguatgeiesconsideracomunadisciplinalingüística.Lamemoriaésunaqüestiórelacionadaambl’oratòriaperòquenopertanyalatècnica(procedimentsmnemotècnics).

Enl’antiguitat,l’oratòriaesdefiniacoml’artdeparlarambeloqüència.Apartird’aquestaconsideració,l’oratòriapotconsiderar‐setantcomunafacultatdel’home,comunhàbitquepotadquirir‐semitjançantl’exercicid’unatècnicaadequada,anomenadaretòrica.Oratòriairetòrica,però,s’hananatconfonentl’unaambl’altraalllargdetotalahistòria.Unexempled’aquestaconfusióésqueelsrecursostècnicssecitenmoltscopsambencertsobservatsenoradorsobés’identifical’oratòriaambelsartificisretòrics.

ARoma,Cicerórestaràcoml’oradorperexcel·lenciafinsalpuntquedonarànomaunestilmoltconcret.Escriguédiversesobressobrelamatèriaqueensocupa,delesqualsendestacaríem‘Deoratore’i‘Orator’.TambéaRoma,Quintilià,ambunesperitcientífic,sistematitzadorididàcticresumeixtotelsaberdel’oratòriaendotzellibrestitulats‘Deinstitutioneoratoria’.Leslíniesessencialsdelseusabercontinuenvigentsisónextrapol·lablesal’oratòriareligiosa,política,forense,iaaltresgèneresmenorscoml’acadèmicoelpanegíric.



L’actioesrefereixal’actemateixdelaparaulaientéencomptediferentsaspectes:pronúncia,recitació,presència,gestos,...Enelfons,cadaund’aquestsfetscorresponadiferentsvisionsdelfet:lavisiómetodològica(inventio),lalògica(dispositio),lalingüística(elocutio)ilapsicològica(memoria).Solamentl’actioésprivativadeldiscursparlatiespracticaenlesescolesd’ArtDramàticis’estudiaperlaSemiologia.Enqualsevoldiscurspotdistingir‐semésomenysdelimitadeslespartsqueassenyalàQuintilià:exordi,narració,digressió,confirmació,refutacióiperoració.L’exordiésunaintroduccióprèviaaltemaquetécomaobjectiudisposarl’auditoriperal’atenciói,totiquenoésindispensable,síqueésrecomanablesipràcticamentésinevitablesperlesconvencionssocials.Lanarracióconsisteixenl’exposiciódelcascentradaenl’argumentqueesvolexposar.Ladigressióapareixintermitentmentalllargdetoteldiscursperòs’acostumaausarmésdesprésdelanarració.Ésunrecursusatperdescarregarlestensionsdelpúblicabansnocomencinamostrarsímptomesdefatiga.Laconfirmacióposaderelleulacoherèncialògicailesraonsquedemostrenl’exposiciófetaanteriorment.Laperoracióéslaconclusióqueintentafer‐seimpressivaiconcloent.AlaGrèciaclàssicaesrendeixunveritablecultealaparaulaiésperaixòquelesinstànciesdemocràtiquesobliguenaperfeccionarelsargumentspermanipularaobrard’unaformadeterminadaaunpúblicambcriteriindependent.Pericles,Lísias,IsòcratesiDemòstenenssónexemplesdegransoradors.ARoma,elsenatéselllocperexcel·lènciaperal’exercicidel’oratòriaaixícomtambéelscomicisoassembleespopulars.MarcTul·liCiceróésl’oradordemésrelleusensecapdubte.Desdel’antiguitat,laformaciódel’oradorhaestatestretamentlligadaalapraxi.Esrecomanalalecturaiaudicióperal’adquisiciód’unaculturaprogressivamentmésàmplia,laimitaciódelsgransmestresfinsafixar‐seunestilpropi.Pertotaixò,abanscaltambépracticarredaccionsfreqüentsiacuradesenelplantejamentdelstemes,lapropietatdelesparaulesielritmedelacomposició,ferrevisionscontínuesdeldiscursiextreure’ncorreccions.7.2.L’ESCOLADELANOVACOMUNICACIÓ

Centenarsdevariablesincideixenalmateixtemps:lesparaules,laveu,elsentitdelesparaules,elto,l’accent,lapronunciació,elmissatgeielseucomentari,totelcos,les

L’escoladelanovacomunicació,delaqualsónrepresentantsBatenson,HalliWatzlawick,aportalaideaquetotacomunicacióésinteractuanticircular,iquehiintervenendiferentsnivellsdeformamultilineal.



distànciesinterpersonals,ellloc,lapostura,elgest,lamirada,elsomriure,lamímica,elstics.Lamultiplicaciódelsnivellsprodueixunagrancomplexitat:lacomunicacióésuntotintegrat.Aïllarunúnicelementdelconjuntéscanviartotelsentitdelcontext.

Elsdescobrimentsdelanovacomunicaciós’expressenmitjançantcincprincipis.Elsseusautorsparlenfinsitotd’unaaxiomàticadefonamentsbàsics.

• Noéspossiblelanocomunicació.Totsenscomuniquemsempreisenseparar.Ésunfettotaliabsolut.Laprovaésquequannoesvolcomunicar,aixòs’hadefersaberalsaltres:adoptemunaireabsent,tanquemelsulls,ensgiremdecaraalaparet...

• Cadacomunicaciótédosaspectes:contingutsirelació.Cadarelacióhumanaesdesenvolupaendosnivellsdiferenciats,elrelacionat,ésadir,lesargumentacionsobjectives,il’emocional,quetractadelesemocionsidelarelacióhumanaentreelsdosinterlocutors.Watzlawickinsisteixsobrel’aspectedelarelaciócomelmésimportantdelsdos,demaneraquecondicional’aspecteracionaldecontingut.Podríemdirque,sinoaconseguimestablirunambientharmònicentredosinterlocutors,novallapenadedicar‐sealcontingutobjectiu.Quanunapersonadiualgunacosaaunaaltra,defineixalavegadalasevarelacióambella.

• Lanaturalesadelacomunicacióestàcondicionadaperlavaloracióquefanelsinterlocutorsdelsprocessoscomunicatius.

Cadacomunicacióesdesenvolupaenunasèriedefasesiestàsotmesaaunaclassificació.Esdónadiferentimportànciaaaquestesfasesipotserques’utilitzindemanerarepetidaunesobéunesaltres.Aixíesdefineixunpatródeterminatdeconversa.

• Lacomunicacióhumanautilitzamodalitatsdigitalsianalògiques.Lacomunicacióhumanaesdesenvolupamitjançantdosnivellsdiferenciatsicomplementaris:elmatemàtic,exacteiprecís,il’analògic,eldelaimatge.Elprimernivelldescrit,totiqueésexacteiobjectiu,noéssuficientperexpressaridescriurelesrelacionsemocionals.Elnivellanalògicsíqueéssignificatiuperalesemocionsilarelació,peròéspocadequatperexpressarfetsobjectiusomatemàtics.

• Elsprocessosdecomunicacióinterpersonalssónsimètricsobécomplementaris.

Segonssilarelacióentreelsinterlocutorsesbasaenlaigualtatobéenladiferència.Aquestaxiomaensfapensarenlaimportànciaquetenenelpoderilainfluènciadelsinterlocutors.Quanenscomuniquemambinterlocutorsd’unestatussimilaralnostre,lacomunicacióques’establesixéssimètrica.Sil’estatusésdiferent,lacomunicacióseràcomplementària.



Undelsnuclisenquès’hacentratméshaestateldesenvolupamentdelaconfiança:hemdecomprendrebélescircumstànciesrelacionadesamblaporaparlarenpúblic.Latensiónerviosaésunancessitatperaqualsevolpersonaquehagid’actuarenqualsevolesfera.Gràciesaella,esprodueixlasecreciód’adrenalina,substànciaquedespertaitonificaperiguallesfuncionsdelcosidelament.

Segonsl’EscoladelaNovaComunicació,elsprincipisbàsicsperparlareficaçmentsón:

1. Aprofitarl’experiènciaaliena

2. Tenirsemprepresentelnostreobjectiu

3. Predisposarlanostramentperal’èxiti

4. Aprofitartoteslesoportunitatsperpracticar



7.3.PROGRAMACIÓNEUROLINGÜÍSTICA(PNL)

• Programació:procésd’organitzarelscomponenetsd’unsistemaperarribara

unsresutats.• Neuro:totaaccióoconductaéselresultatdelsnostresprocessosneurològicsde

visió,audició,olfacte,gust,tacteisentiment.Prenemcontacteambelmónmitjançantelscincsentitsidonem«sentit»alainformacióiactuemsegonsaquestssentits.

• Lingüística:l’activitatneurològicail’organitzaciódelesestratègiesoperativessónexterioritzadesmitjançantlacomunicacióengeneralielllenguatgeenparticular.

LaPNLtéaplicacionsbendiversesperònosaltresenscentraremenallòquepotaportaralacomunicaciói,mésconcretament,al’adaptacióal’interlocutorcomatècnicaconscientdemilloradelsnostresresultatscomunicatius.Vegem‐neelsaspectesprincipals:ELSSISTEMESDEREPRESENTACIÓCalquesapiguemquinéselnostresistemarepresentacional,comensexpliquemlarealitat.Sisabemdetectarelnostrepropisistema,podemaprendreaesbrinarquinéselsistemaderepresentaciódelsaltresiadaptar‐nos‐hi.Hihaprincipalmenttressistemesderepresentació,queobeeixenatresregistreslingüísticsdiferents:VISUAL(vista) CINESTÈSIC(sensacions) AUDITIU(sons)ExerciciQuinéselnostresistemarepresentacional?Puntueusegonsussemblilesfrasessegüents: 3gairebésempre

2devegades1gairebémai

Aladècadadelssetanta,ungrupdepsicòlegs,lingüistesiterapeutesvaposarencomúlasevafeinaivantreurealallumunmètoded’entrenamentquepossibilitaeldesenvolupamentd’habilitatsamblesqualspodemgenerarcanvisenlanostraconductaienelsresultatsdetotallòquefem.Laideaés,resumint,que“somelquepensem;pertant,sisomcapaçosdecanviarelquepensem,seremcapaçosd’aconseguirelquevolem”.Ésl’anomenadaprogramacióneurolingüística:



1. Prenclesmevesdecisionsimportantsbasant‐meen:• lessensacionsdelmoment(k)• elqueemsonamillor(a)• elqueemsemblamilloralavista(v)

2. Durantunadiscussió,tendeixoasentir‐memésinfluenciatper:• eltodeveudelesaltrespersones(a)• elpuntdevistadel’altrecomparatambelmeu(v)• sisentoonoqueesticencontacteambelsveritablessentimentsdel’altra

persona(k)3. Puccomunicarmésfàcilmentallòquesucceeixalmeuvoltantmitjançant...

• lamevamaneradevestir(v)• elssentimentsquecomparteixo(k)• elmeutodeveu(a)

4. Peramiésfàcil• trobarelvolumieltoideald’unequipestèreo(a)• seleccionarelsmoblesméscòmodesiconfortables(k)• seleccionaridecorarunahabitacióambcombinacionsdecolors(v)

5. Pelquefaalmeuentorn,• esticmoltacoblatambelssonsdelmeuentorn(a)• sócmoltsensiblealaqualitatdelsteixitsqueusopervestiricomelssento

enelmeucos(k)• quanarriboaunllocelqueveigprimersónelscolorsambquèestà

decoratil’efectequeemprodueixen(v)Araposeuelvalordelsnúmerosassociatsacadalletra

VISUAL CINESTÈSIC AUDITIU

1. 1. 1.

2. 2. 2.

3. 3. 3.

4. 4. 4.

5. 5. 5.

total total total

Clausd’accés

elsullsLespersonesambrepresentacióeminentmentvisualacostumenamirarcapadalt,quanparlen.[espatlles altes o les eleven quan van a parlar. Parpalleig ràpid i inquiet. Respiració alta, ràpida i superficial. Pell pàl·lida. Cap inclinat cap endavant. Caminen amb la punta dels peus. S’assenyalen els ulls quan parlen. Usen predicats relatius a imatges i visió. Tenen escassa expressió corporal. Mouen molt les mans i assenyalen cap a dalt]



Lespersonesambrepresentacióeminentmentauditivaacostumenamirarcapalscostats.[provoquen un lleuger moviment pendulant de les espatlles. Cap enrere. Tòrax desenvolupat. Moviments intermitjos. Respiració regular, tranquil·la i gairebé sempre toràcica. Pell uniforme. S’assenyalen l’orella i es toquen els llavis. usen predicats relatius a la parla (dir) i a l’oïda (sons, escoltar, entendre)]

Lespersonesambrepresentacióeminentmentcinestèsicacostumenamirarcapabaix.[espatlles caigudes i baixes. Cap recolzat en les espatlles. Moviments lents, segurs i calmats. Gestos forts i ferms. Gesticula cap a ell mateix, es toca i toca els altres. Pell rosada. Parla a poc a poc i més greu que els alres. Respiració baixa, abdominal, tranquil·la i profunda. Usa predicats de sensacions, de matèria i de tacte. Acostuma a ser lent en les seves respostes motores i verbals]

Perobtenirunbonresultatenlacomunicacióhemd’estaralertaalspossiblescanvisenlagestualitati,engeneral,enlacomunicaciónoverbaldelsnostresinterlocutors.Aprendreaapreciarcanvisenlafisonomia,enelsmoviments,enlarespiració,ensajudaràasabersilapersonaestànerviosa,passaunmalmoment,estàcontenta,etc.

ELRAPPORToFEEDBACK

Peròl’èxitdelacomunicaciónodepèndenosaltressolssinódelarelacióqueestablimambelsaltres.Jopucoferirundiscursmoltinteressantiusarmoltbéelsmeuscodisverbalsinoverbalsperò,sielsaltresnoestanendisposiciód’escoltar‐me,lamevacomunicacióseràunfracàs.

Siaconseguiminfluirelnostreauditori,tindremèxitenlacomunicació.Influirnoésmanipular,enquèunguanyaiunaltreperd.

Siensvolemaproparal’auditoriiprendre‐hicontacte,elquecalésqueelnostreinterlocutorsesenticòmode,familiaritzat,comprèspernosaltres,ambdelicadesa,respecte,maienfrontament.



8ElmissatgeL’esperithumàpotviure,desenvolupar‐seidespertarl’admiraciódelsaltres,finsitotencaraqueelcossiguidèbil,lleigodeforme.Algunesmentsbrillantspodencaptarimantenirl’atenciód’unauditoriambunaoratòriacomplicaaideficientmentconstruïda.Elsentitilasinceritatsóntanevidentsquelarestaesperdona.S’hadeconstruirl’estructura,revestir‐laambpensamentsagutsiposar‐seaparlar.Sinoesdisposad’unaestructuraconsistent,eldiscurs,s’enfondrarà.Peraixò,incloemaquílesnormesnecessàreisperaconseguirunaoratòriabenconstruïda.EldiscursUndiscurspotdividir‐seentresparts:l’obertura,elcosilaconclusió.Laprimerail’últimapartsónfonamentals.Enl’oberturatémoltaimportàncialaclaredat,laressonànciail’impactedelaprimerafrase.Delamateixamaneraqueelsbonsllibresiarticles,lamajoriadelsbonsdiscursoscomencenlapartsubstancialambunparàgrafintroductorigeneralqueresumeixelquedirà.Aquestparàgrafcaptal’atenciódel’auditoriielsituaeneltemaqueestractarà.Acontinuacióhand’ordenar‐selesideesdemaneraseqüencial,lesqualss’handesucceirsegonsunaestructuralògica.Ésimportantanotarelspuntsqueesdesitjaexposari,acontinuació,classificar‐losenunordrelògic,demaneraqueflueixinsuccessivamentunapartirdel’altre.Elmissatgehadepersonalitzar‐se.Lesparauleshanderepresentarunautènticestímulperaquèl’escoltin.Hadedespertarl’interèspelqueesdiràacontinuació.Enaquestaprimerafrasesecentral’essènciadeltemaqueestractarà.Elcoséselpassegüentperiniciarlarelacióambelpúblic.Uncophagiconnectatamblespersonesquet’escoltenit’hagisasseguratqueestaninteressadesenelqueelsdiràsiquenos’estanavorrintamblatevapresentació,aleshoresinomésaleshores,podràsexposarelnuclidel’exposició.latevaprimerafrasehadesersimilaralesques’emprenenelsllibresidiaris,orientadaambprecisiócapaltemaqueestractarà.Laconclusióhaderesumirelquehasditi,enlamajoriadelscasos,s’handeseguirlespautessegüents:

• ferunresum• presentaralgunaporpostaoresolució• demanarelsuportdel’oratori



Demanerasemblant,undiscurs,comunaexposició,partiràd’undesenvolupament,d’unsobjectiusid’unaanàlisidelgrupalqualensdirigim.Abansdelapresentació,ensfaremlespreguntessegüents:

Compucassegurar‐mequelamevapresentacióproduiràunimpactepositiu?Quinmètodefareanarperpresentarelmeutema?Comestructuraréelmissatge?

Tuetsquicontrolaelteudiscurs.Finsitot,sil’auditorinot’acompanyaalprincipi,te’lpotsguanyarmostrantl’objectiuolafinalitatquepersegueixes.Pertant,ésconvenienttransmetreelmisstagedesdelpuntdevistadelsquit’escolten.A.Objectius.Elprimerpasésdelimitarquinssónelsmeusobjectius.Quaneldiscursésinformatiu,perreglageneralnosaltresnointentemcanviarelcomportamentdelgrup,niinfluirsobrelesactitudsocreencesdeningú,simplementexposemelsfets.Ladiferènciaespresentaquaneldiscurshadeserpersuassiu,ésadir,quanhemd’influenciarocanviarelcomportamentolescreencesdelgrup.B.Anàlisidelgrup.Quinssónelsvalors,lesnecessitatsileslimitacionsdelespersonesquem’envolten?Quinéselnivelldeconeixementdeltemaquetél’auditori?Quintipusd’argumentoprovesfuncionaranenaquestgrup?Quinesnofuncionaran?Consideralescaracterístiquessegüentsquanpensisenelsoients:sexe,edat,ocupacióiprofessió,nivelleducacional,entorn,estatd’ànimiexpectatives...Preparaelmissatgeamida.Comorganitzareldiscurs?Amesuraqueprepariselcontingutdelmissatge,organitzalainformaciódemaneralògicaiordenada.Aixíaconseguiràsqueal’auditoriliresultimésfàcilescoltar,assimilariretenirelquetudiguis.Sialsoientselssembladifícilseguirpasapaslaseqüènciadelesideesquetuvaspresentant,aixòsignificaquenoaconseguiràscaptarimantenir‐nel’atencióambelteumissatge.

Coms’hadeprepararelmissatge?Enprimerlloc,hasderenconèixerqueferunapresentaciónoéselmateixqueparlar.Noéssuficientquecontrolislespors,t’armisdevalorillegeixisenveualtaeltextdeldiscurs.Ésnecessariquereflexioniseneltemaprincipalidecideixiscomeldesenvoluparàs.L’elaboraciódeldiscurséssemblantal’edificaciód’unacasa:hadefer‐seperetapesiambunsplànolsqueguiïnlesnostresactuacions.



Sempreésconvenientorganitzarelcosdeldiscurssensepreocupar‐semassaperlaintroducció;aquestalafaremméstard.Lesintroduccionssóngeneradespelcontingutdeldiscurs.

• Ideesprincipals.Estractad’identificarun,dosotrespuntsclau,quehauremdedesenvoluparperarribaral’objectiu.Estractadesaberorganitzarlainformacióentornd’aquestspunts,així,bensegurqueproporcionaremunmissatgemésclarmésestructuratalsnostresoients.

• Laregladetres.Totdiscurshauriadecompliraquestaregla,quereprodueixl’esquemasegüent:

o Diguesdequèparlaràs(visiópreliminar)o Explicaelteumissatge(cos)o Exposaunasíntesidelquehasexplicat(conclusió)

Laintroducció.Enladeclaracióintroductòriaesconvidaelgrupaparticipariaescoltarelqueésundelselementsimportantsdel’exposició.Potservirtambé,sical,peraportarinformacióbàsicasobreeltemaiperpresentar‐seaunmateix,explicantquiésiperquèestàcapacitatperparlardeltema.Elstipusdedeclaracionsintroductòriesquepresentemacontinuaciópodenserd’utilitatidonarbonresultatsis’utilitzend’unamaneraadequada:

o Unacitaautoritzada:«Totconeixementcomençapelssentiments»,deiaLeonardodaVinci...

o Unapreguntaretòrica:«Perquèesdiuqueavuidia,ambuncoeficientintel·lectualmoltaltnon’hihaproupertriomfaralavida?...”

o Unadeclaracióintroductòria:«L’harmoniaibonagestiódelesintel·ligènciesmúltiplesd’unapersonasónlagarantiadelseuèxit»

o Ladescripciód’unaescena:«Imagini’squehaarribatl’oportunitatdelasevavida:eltreballquesemprehaviasomiat,dinsd’unagranempresadeprestigi.Aquestascens,però,l’obligaràaviatjarsovintlaqualcosafaràquehagidepujarentottipusdemitjansdetransport,inclososelsavions,alsqualsvostètépànic.”

o Unaanècdota:«Quanemvandirquepreparésaquestaxerrada,justdesprés,vatrucar‐meunaoperàriadetelefònica,percertmoltassenyadaperòambmoltpocapaciència...“

Segonselmodelpresentat,totaexposicióseguiràunmodelcircular:introduccióienunciatdel’objectiuqueesvolaconseguir,desenvolupamentdelmaterialperarribaraaquestobjectiui,finalment,resumoconclusió,quetornaràaferreferènciaaaquestobjectiuprimer.D’aquestamaneraaconseguiremintegrartotunconjuntd’informacionsdemaneraquenoquedimaicomungrupdedadesfragmentadesiinconnexes.Podemacabarinduintelgrupal’acció,ésadir,al’exercici,al’activitatgrupal,endefinitiva,aaplicariferallòques’hatractatdinsdelanostraexposició.Altresconsells:

‐ Feuunesbósdecadaetapa,tenintclarsl’objectiuielspuntsclau.‐ Fixeuunadeclaracióintroductòria.‐ Desenvolupeulanarracióambnomésdetrespuntsclau.‐ Fixeulapropostad’acció.‐ Acabeupensantelsmaterialscomplementarisqueusareu



9Elssuportstècnics9.1.Suportstradicionals.

Pissarra,pissarraambbloc,retroprojector,diapositives

9.2.Suportsinformàtics.

PowerPoint,vídeo.

Lestransparències.

L’elaboraciódetransparènciesserveixperfixarelspuntsimportantsiperil·lustrargràficamentlesideesdeldiscurs.Ésimprescindible,doncs,quesegueixinl’ordrededesenvolupamentdelasessió.

Elstextosdelestransparèncieshandeservirdesuportalapresentació;pertant,ésrecomanablequeelpresentadorexpressilasevaversiódeltextqueesprojectaenlapantalla.

Lestransparènciessónadequadesperpresentarideesidades,peròpocrecomanablespermostrartextosllargs;així,doncs,hemdeprocurarserconcisosiresumirlesideesclau;handeserundocumentderesumdelareunió,desíntesiquedesprésserveixperrecordarelsaspectesmésimportants.

Cadatransparènciahadecontenirpocainformació.Siunatransparènciacontéalgunesideesoalgunstemesques’handepresentarprogressivament,convéamagar‐losdelpúblicobépresentar‐losentransparènciesdiferents;sino,potpassarqueelpúblicperdiinterèsperlapresentació.



Estructurad’unapresentacióambPowerPoint.

L’estructuradelconjuntdetransparènciesquedónasuportalapresentacióoralhadeserparal·lelaal’estructuraargumentativadelapresentació;pertant,hihad’haverlespartssegüents:

*Introducció.S’hadereflectirenunapàginaquecontinguieltítoldelapresentacióiunaaltraambl’índexquereprodueixielspuntsbàsicsdelapresentació.

*Desenvolupament.Had’incloureeltractamentdecadascundelsdiferentspuntsqueestracten.

*Conclusió.S’hadepresentarunapàginaresumenquèesrecullinlesconclusionsquecaldestacari,acontinuació,unapàginadetancament.

Ésimportantqueelpúblicsàpigaentotmomentquinpuntdel’índexestoca.Així,doncs,enpresentacionsllarguesicomplexesespotreproduirl’índexalcomençamentdecadapuntnouques’enceta,ambl’apartatqueestractaràacontinuaciódestacatgràficament.

A)Criterislingüístics

Concisió.

‐Eltextquecontéunatransparènciahadeserbreu;defet,haderespondrealaideadeflaixosd’informacióinohadereproduirencapcaslesparaulesdelpresentador.

‐L’elisiódepreposicionsiarticlesnoésunrecurscorrecteperfermésbreuuntext(desenvolupamentoracionald’unenunciat,enumeracionsd’assignatures,projectes,activitats...).

Redacciódelsenunciats

‐Cadaideas’had’expressarenunparàgrafdiferent.

‐Elsdiferentsenunciatsquecontéunatransparènciahand’estardirectamentrelacionatsambeltítoldelatransparència;finsalpuntque,enpreguntarpeltítol,obtinguemcomarespostalògical’enunciat,sensenecessitatqueelpúblichagid’adequareltext.

‐Latriadel’estructurasintàcticaqueesfaservirenelsenunciatsdelestransparènciesdepèndelarelaciósemànticaques’estableixambeltítoldelatransparència;així,doncs,podemferservirunaestructurad’infinitiuperparlard’accionsqueesduenaterme,unsintagmanominalsiensreferimalesactivitatsques’organitzen,unafraseperexplicaralgunmotiuofinalitat,etc.Cal,doncs,estarmoltatentsaltítol.

Enumeracions

‐Alllargd’unaenumeraciós’hademantenirlamateixaestructurasintàcticaentotselsenunciats(infinitiu,sintagmanominalofrase)is’hadeferservirlapuntuaciócorrectament.

Propietatdelllenguatge



‐S’had’evitarferservirestrangerismesquejahanestattraduïtsalcatalà(knowhowper’saberfer’,returnper’retorn’,merchandisingper’marxandatge’...).Siesconsideranecessari,lapersonaquefalapresentaciópotferunpetitincísexplicatiuqueremetial’equivalènciad’aqueststermesenlallenguaestrangerad’origen.

Puntuació

‐Elstítolsisubtítolsnoespuntuen.

B)Criteristipogràficsiformals

Úsdelanegreta

Lafuncióméscomunadelanegretaéspermetrelalocalitzacióimmediatad’unaparauladinsuntext.Sovints’utilitza,també,comasubstitutiudelqueanomenemlacursivad’èmfasi.

Arabé,elrecursdelanegretanotésentitsisen’abusa;noésadequat,perexemple,utilitzaraquestrecursperdestacarfrasessenceres.

Úsdelacursiva

‐Perdestacars’hadeferservirlacursivainoelsubratllat,ques’acostumaadestinaralsenllaços.

‐Esfaservirlacursivapermarcarelsestrangerismes.

‐Aixímateix,s’had’evitarduplicarelsrecursostipogràfics,comaraescriureencursivaisubratllatoencursivaientrecometesalhora.

Majúsculesiminúscules

‐Noésrecomanableferservirlesmajúsculescomarecursperdestacar,sinóqueespotrecórreralacursivaoalanegreta.

‐Enelstítolsisubtítolsnoméss’had’escriureambmajúsculalainicialdelaprimeraparaulaqueelsforma.Delamateixamanera,enelsquadres,esquemes,mapesconceptuals,etc.noméss’had’escriureambmajúsculalainicialdelaprimeraparauladeltextqueapareixacadacasella.

‐Engeneral,usrecomanemqueseguiulesindicacionssobreeltractamentdemajúsculesiminúsculesquetrobareual’apartatConvencionsformals/Majúsculesiminúscules.

Ordenaciódelstermesd’unaenumeració

Ésrecomanableordenaralfabèticamentelstermesd’unaenumeració,coméselcasdelesrelacionsd’estudis,assignatures,activitats...finsitotenelscasosenquèestéencomptel’ordrecronològic.

Talldesintagmes

Entítols,quadres,taulesimapesconceptualsquedupliquenlínia,ésrecomanableferelsaltdelíniarespectantlaunitatdelssintagmes,demaneraquenos’hadesepararla



preposiciódelsintagmanominalquedeterminaitampocnos’hadesepararunaconjunciódelafrasequeintrodueix.

Títols

Elstítolsnohandedursenyalsdejerarquitzaciónipuntuaciófinal.



10CALENDARIIAVALUACIÓDELESACTIVITATSPRÀCTIQUES

sessió dia TEORIA PRÀCTICA %1 16

setL’expressióoral Lecturad’untextnarratiu.

Autoavaluació.5%

2 23set

Elprocésdecomunicació Lecturad’untextdelliureelecció.Autoavaluació.

5%

3 30set

Comunicacióverbal Lecturad’untextpoètic.Autoavaluació.

5%

4 7oct

Comunicaciónoverbal

Exercicisd’improvisació(notíciespremsa,paraulesescollidesal’atzar).Autoavaluació.

5%

5 14oct

Tipusd’interaccionscomunicatives:

Exercicisd’improvisació.Autoavaluació.

5%

6 21oct

Situacionscomunicativesquotidianes

Jocderolenunasituaciócomunicativa.Autoavaluació.

5%

7 28oct

Situacionscomunicativesformals

Situacionspràctiques(reuniódeveïns,moderador,taularodona,exposiciód’untemaaungrupreduït).Autoavaluació.

5%

8 4nov

Situacionscomunicativestècniques

Situacionspràctiques(reuniódeveïns,moderador,taularodona,exposiciód’untemaaungrupreduït).Autoavaluació.

5%

9 11nov

Elmissatge PràcticaI:presentaciód’unacomunicaciód’unparelldeminutssensecapsuportaddicional.

10%

10 18nov

Elssuportstècnics PràcticaII:presentaciód’untemaambnovestecnologies(canó,transparències,ordinador)de5minuts.

10%

11 25nov

Teoriessobrelacomunicació

PràcticaIII:presentaciód’untemaambnovestecnologiesde5minuts.

10%

12 2des

Elsprimersoradors Exposiciód’untemaenPowerPoint.Autoavaluació.

30%

13 9des

L’escoladelanovacomunicació

Exposiciód’untemaenPowerPoint.Autoavaluació.

14 16des

PNL Exposiciód’untemaenPowerPoint.Autoavaluació.

100%



11BIBLIOGRAFIAiWEBGRAFIA

J.RubioiF.Puigpelat(2000).Comparlarbéenpúblic.Barcelona:Pòrtic.E.Coromina(2000).Pràctiquesd’expressióicomunicació.Vic:Eumo.EquipdeFormacióIntegralSYNTAGMA(2000).Habilitatsdecomunicacióperaprofessionalsdelsserveislingüísticsidelaxarxatècnica.Barcelona.I.Puig(1997).Parlarcomunllibre.Barcelona:Castellnou.

EAPC(1997).Tallerdetècniquesdepresentació.Lleida.

www.uoc.edu/serveilinguistic/llenguatge/documentacio/presentacions.html

antalya.uab.es/gab‐llengua‐catalana/www/cat/assessorament/public/ypres.htm

www.eapc.es/publicacions/temaris/superior/esp_gen35sup.pdf

www.upf.edu/pdi/dtf/daniel_cassany/

http://www.youtube.com/watch?v=30tpxbfAh88

http://www.youtube.com/watch?v=XMc4FnwhFds

http://www.youtube.com/watch?v=vPQIDDaP3Fw

http://www.youtube.com/watch?v=tL7DJtprLw8

Documents

dossierok eSLUBHas de sortir de la teva closca, la vida t’ho demana. Ja ho deien els il·lustres Bernat ... per uns principis que estan determinats per la situació comunicativa,