EL CRÀPULA 2011

1

2

ÍNDEX

En aquest Fanzine, no ens responsabilitzem del que s’hi diu (tot i que ho difonguem)

Editorial

Xavier Casoliva

Miquel Parramon

Miquel Julià

Joan Audet

Ramon Pérez

Jairo Serrano

Javier Díaz

Isidro Nogués

Jordi Tresens

El Farsant

L’Instransigent

03

04

08

12

16

20

24

28

32

35

36

39

Edita aquesta revista: Associació Juvenil El Cràpula

En aquest número han col.laborat: David Castellana, Sergi Farré, Eva Guasch, Cesc Rosell, Jordi Rosell,

Glòria Sala, Dani Vidal, Sergi Vidal.

Si et ve de gust explicar-nos alguna cosa, criticar-nos o simplement col.laborar amb nosaltres... pots

contactar amb nosaltres a [email protected] estarem encantats!!

PARTICIPA!!!

3

EDITORIAL

Potser no del tot despert de la llarga letargia, o encomanat de la clarividèn-cia del somnàmbul, el cràpula sorgeix de nou dos anys després del darrer núme-ro. I ho fa per conèixer de primera mà quin dels nou (nou!) candidats presidirà els plens municipals i les inauguracions a Guissona els pròxims quatre anys.

Fa quatre anys, amb cinc partits es va batre el rècord històric de candidatu-res presentades. Ara amb nou, quasi es duplica les candidatures anteriors, feno-men que ha situat Guissona en la sego-na posició dels municipis de la província amb més llistes electorals, només supe-rada per Lleida. Espectacular...

Algun candidat ha arribat a dir que la presència de tantes llistes és una mostra de maduresa democràtica. Realment això és així?

És “maduresa democràtica” que hi hagi 117 candidats i 21 suplents per ocupar només les 13 places de regidor? Si s’ha demostrat tan poc diàleg i consens a l’hora de fer les llistes, com podem estar segurs que s’entenguin en un Ajunta-ment que tot fa pensar que serà una macedònia?

És “maduresa democràtica” que tothom s’admiri de la quantitat de les llistes presentades però ningú s’escandalitzi de la manca de qualitat de moltes d’elles? Hi ha llistes de gent de fora de Guissona, programes que es desenvolupen en un terç de full plens de faltes d’ortografia,

partits que no tenen ni programa electo-ral, llistes que més aviat semblen impro-visades, partits amb tants suplents com candidats, coalicions que es trenquen per (suposadament) tornar-se a ajuntar,...

És “maduresa democràtica” que tot hi haver-hi paritat entre homes i dones a les llistes electorals cap dels nou candidats a l’alcaldia sigui una dona? Bé, potser aques-ta mancança no és d’ara, però si desitgem aquesta “normalitat” i aquesta “madure-sa”, ja començaria a ser hora que les dones prenguessin més protagonisme.

És “maduresa democràtica” que només un dels tants i tants candidats a regidor sigui d’origen de fora de l’estat espanyol, quan a Guissona aquest sector significa el 50% de la població censada? Malgrat que molts (no tots) els partits s’omplin la boca de la paraula “integració”, com és que no s’ha fet un esforç més gran per captar aquesta realitat social a les llis-tes? O és que tothom creia obvi i justifi-cat que es presentés l‘efímer “partit dels romanesos”?

Vaja, esperem que aquesta maduresa que suposadament posseïm no afecti a la democràcia igual com afecta a les fruites, i que els pròxims quatre anys puguem tenir un Ajuntament que no derivi a la putrefacció.

Fins ben aviat!

El Cràpula, l’Instransigent, el Somnàmbul i el Frasant

4

Arriba puntual, cinc minuts tard com nosaltres. Camisa negra, texans i les campers als peus, que no faltin. Look juvenil. Una mica a l’expecta-tiva, a veure què li pregun-tarem... parla ràpid i de tant en tant interromp el discurs amb un “això no ho posis” o un “està gravant?”... Parla amb confiança i ja se sap... assegura que el que li fa més por són les preguntes curtes, però quan les ha acabat de respondre, ens confessa que li han semblat prou “lights”... no sabem pas que pensava que li volíem preguntar...

Al bar amb... Xavier Casoliva (ERC)

Autoretrat: Xavier Casoliva

5

Per què et presentes?

Em presento perquè el cap de llista que tenim a Esquerra plega. A part, gent del poble i els militants m’ho han demanat i m’han fet la confiança.

Esquerra es presenta amb un canvi d’equip bastant important. Creus que es un símptoma d’afebliment o és un bon símptoma.

Primer de tot, per presentar-se se n’ha de tenir ganes, sinó ja no t’hi posis perquè tothom ja té la seva feina. Si et presentes és perquè tens alguna inquietud o vocació de servei cap als altres. Segona, que el juny passat es van fer unes primàries a les quals els companys del partit em van fer confi-ança.

En aquestes primàries s’ha parlat una mica que hi ha hagut “mals rotllos” amb el tema de la Pilar. Què ens en pots dir d’això?

Va ser una cosa molt fàcil. El que va passar allà va ser que la gent havia de triar entre un candidat o un altre, i els dos eren molt bons , però n’havien de triar un. I un dels candidats tenia molt clar que o bé optava de número 1 o plegava, i ha complert el que va dir.

En cas que tu no haguessis sortit elegit haguessis continuat?

Sí, jo tenia ganes i il·lusió de continuar

treballant pel poble. Sí que em feia il·lusió anar de número 1 i per això em vaig presen-tar, però no hagués tingut cap problema de ser el número 2 o el número 3.

Us ha costat fer les llistes?

Semblava que costaria molt, però la llista d’Esquerra solament amb militants ja l’ha-guéssim pogut fer, potser ens hagués faltat dones. Però de suplents, que a les llistes n’hi ha d’haver de 0 a 10, hem tingut gent a qui hem hagut de dir que no hi cabia. Al programa electoral sortirà una llista electo-ral més llarga que no pas a la papereta.

Home de partit o de poble?

De poble!! El partit ha de ser una eina de treball, primer Guissona. Malament aniria que jo sigués primer d’un partit abans que d’un poble.

La teva posició sobre el tema de la Mari-nada i el Pessebre, era una posició de partit o de poble?

Sempre de poble o de comarca. No crec que hi hagi cap posició de partit en contra de la Marinada. La Marinada amb Guissona hi té molt a veure, ja que la majoria de figurants són de Guissona. És una llàstima el que està passant...

Explica’ns la vostra proposta estrella

Les propostes estrella d’Esquerra sempre han estat emprenyar el mínim possible el

6

ciutadà. Des d’Esquerra sempre hem inten-tat mancomunar serveis, buscar subvenci-ons i no gravar fiscalment la gent. El primer objectiu és governar i governar bé. I si no hi ha diners, és a dir, si no trobem les subvenci-ons, doncs no farem ni obres ni taxes especi-als, ni “enredos” per lluir-nos políticament. Aquestes eren les propostes estrella, després, potser una que sobtarà és que volem treure l’impost de guals. Si no podem pagar la grua, doncs no volem cobrar l’impost. No és una “fantasmada” o una alcaldada... simplement hem fet els números.

En política no es fa mai res al gust de tothom i si parlem de festes, que és l’àrea que portaves tu fins ara, encara més. Com portes tot això?

Amb les festes hem fet mil i un invents. Hem cedit tot el protagonisme a una enti-tat perquè ho faci tot un col·lectiu. Hem fet reunions amb els diferents grups de músi-ca i amb els amos dels pubs perquè triïn la festa major. Hem fet jornades de joven-tut perquè puguin decidir la Festa Major. Ens hem trobat amb molts sectors… Però la clau perquè funcioni creiem que és reglamentar una comissió de festes i que faci el que vulgui amb un pressupost que vindrà de l’Ajuntament. Hi ha moltes festes majors que s’han fet a Guissona, que si fos pels meus gustos musicals, no les hauria fet mai, però s’han fet perquè he volgut fer el que vol la gent. El més fàcil és criticar, encara que sigui gratuït.

Com valores l’oposició que heu tingut durant aquests quatre anys?

Depèn. Hi ha una oposició que primer, enlloc de preocupar-se pel poble, es dedica a escampar coses al diari i després pregun-ten al mateix temps. O sigui, una oposició destructiva totalment, que només fa mal a

Guissona. S’han dedicat a esbombar coses que no són veritat, es dediquen a fer-se el seu espai polític amb mitges veritats, que són mitges mentides. I després n’hi ha hagut una altra que s’ha preocupat pel poble i ha col·laborat.

Es planteja alguna alternativa econòmi-ca a part de la CAG?

Que l’empresa vagi bé no treu que la crisi afecti o no Guissona. Aquí de retallades en tenim igual, ens tocarà el rebre com a altres ciutats en Sanitat, en Serveis Socials, en Ensenyament. El problema o l’avantatge que tenim a Guissona, que només depèn d’una empresa, és que és molt difícil que vingui una empresa deslocalitzada com a Cervera, ja que ja tenim una empresa gran i és compe-tència directa a l’hora de pagar salaris.

Genera preocupació o estat d’alerta el fet que es plantegés fer una llista de roma-nesos?

Home, a mi no m’agradaria, primer de tot crec que la immigració s’ha d’integrar; és a dir, no fer els seu guetos i intentar participar de les diferents entitats. La idea de la inte-gració no és que ens integrem nosaltres a la seva cultura sinó que ells intentin participar de les nostres coses. Trobaria un gran fracàs polític i de la mateixa gestió del poble que es fes només una llista de romanesos.

Quin resultat seria un èxit o un fracàs

Un fracàs seria no sortir. La veritat és que no ens ho hem plantejat, amb les llistes que hi havia abans teníem els números molt clars del que era un èxit o un fracàs. Ara, amb nou llistes, segurament serà molt fàcil treure algun regidor tot i que no crec que totes les llistes el treguin. Nosaltres intentarem quedar com a primera força, si

7

és amb 3, amb 4, ja ho veurem, això és la gent qui ho decidirà. Tenim la consciència tranquil·la, hem fet bona feina a l’Ajunta-ment i hem cuidat moltíssim Guissona.

Amb tants candidats, preveieu dificul-tats per obtenir majories o acabar de fer un govern municipal amb molts partits?

Amb molts partits no el farem. Hi ha partits d’aquí a Guissona que val més que no esti-guin al govern, i així de clar ho dic. Al govern hi ha d’haver persones que creguin

que puguin fer-ho bé, independentment de la formació política... Estem en un partit o un altre per afinitats i aquestes són un tant per cent de l’ideari d’un partit polític, en aquest cas l’important és Guissona. Tres o quatre partits per governar, encara, però cinc o sis, no. Si nosaltres governem ho farem amb gent seriosa, no vendrem l’al-caldia a qualsevol preu. Perquè Guissona no s’ho mereix.

L’INTERROGATORI ¿?¿?¿?¿On t’informes de l’actualitat?A Internet, majoritàriament

Quin llibre llegeixes actualment?El Sant Jordi, “Promet-me que seràs lliure”

Una qualitat: pragmàticUn defecte: tossutUna debilitat: la sinceritat

Quina cosa no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde?L’escut de Guissona i la senyera.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Igual direm coses que no podrem complir, però hi deixarem la pell per complir-les.

Continua la frase... M’he comprat un elefant...Per fer ploure

Eres a la plaça el dia que els Margeners van fer el 4 de 9?4 de 9??? 4 de 9, noooo. No l’han fet mai el 4 de 9! Però hi vull ser el dia que el feu.

Els dos personatges principals dels Pastorets de Guissona són?No els sé.

T’agrada el nou ajuntament?Sí.

Has mentit al teu currículum?No (riu)

Defineix amb un adjectiu els altres candidatsNo t’ho faré això

Vermut del Trullàs o del Centro?De Guissona

La carn, de L’Àrea o del Meuet?De Guissona

8

Arriba puntual i fa una rialla mentre diu: “a veure què em preguntareu....”. Aspecte infor-mal i un bolso estil funda d’or-dinador ple de papers i docu-ments varis, és nota que és autònom i que la feina va allà on va ell. El mòbil també. Tres o quatre trucades durant l’entre-vista que no pot evitar contes-tar. Respon a les preguntes amb tranquilitat i quan alguna l’incomoda, es toca el cap i fa un riure irònic. Quan acabem, fa un respir mentre comenta que, tampoc n’hi ha hagut per tant.

Al bar amb... Miquel Parramon(CiU)

Autoretrat: Miquel Parramon

9


Jo crec que m’ha motivat que a Guissona li cal un canvi, aquests 4 anys han estat d’expe-riència i maduresa a l’Ajuntament. Ha anat bé que haguem estat a l’oposició. Ara era un bon moment, un bon calendari per poder arribar a governar. Crec que és el calendari adequat i l’altra vegada no ho va ser.

Un canvi en quin sentit?

Crec que l’Ajuntament necessita aire fresc, amb idees, maneres de fer... els 12 anys d’ERC ja estan esgotats. Aquests 4 anys ja anaven una mica per inèrcia. Han fet coses, però crec que es necessita un canvi.

És la segona vegada que et presentes a les eleccions. El teu salt a la política va de debò?

Crec que sempre va de debò, si ho fas és perquè a darrere hi ha una serietat. Nosal-tres presentem un govern fort, seriós i coherent per governar.

Invitaries Artur Mas a un acte electoral?

Sí, si pogués venir sí.

Les eleccions passades us presentàveu a l’Ajuntament juntament amb Acció per Guissona. Aquest any no. Separació trau-màtica o amistosa?

Molta gent es pensa que estem enfadats, però no. Hi ha bon rotllo. No hi ha res estrany. L’al-tra vegada junts no va anar suficientment bé i aquesta vegada ens presentem separats. CiU ha fet una llista més de CiU i AxG serà més independent. Jo crec que als pobles la gent no vota el partit, vota les persones. CiU té avantatges, perquè tenim CiU al govern de la Generalitat i això arrossega una certa inèrcia.

Creus que la gent haurà superat el fet de sentir-se enganyada les passades elec-cions, quan, a última hora, vau presen-tar-vos conjuntament amb AxG?

Jo crec que la gent no es va sentir enganya-da. Es va crear com una mena de platafor-ma, es va decidir anar junts i ja es va dir d’antuvi, un mes i mig abans de les elecci-ons. No es va fer un canvi quan estàvem al govern, es va fer abans; per tant, la gent no es va sentir enganyada.


El que ha costat més ha estat engrescar les dones. El cens de Guissona és molt petit, la llei obliga a la paritat als pobles de més de 5.000 habitants però el cens de Guissona és de només 2.600. Aleshores costa trobar dones. Potser encara no hi ha prou tradició democràtica de les dones d’entrar a l’Ajuntament.

I joves?

No ha costat, sempre hi ha joves que estan decidits. Costa més amb la gent gran que amb els joves.

Tu sempre t’has caracteritzat per ser una persona molt “de poble” però el teu número 2 a les llistes no tant. I això?

Jo crec que el meu número 2 sí que és un home de poble. Durant molts anys va liderar l’Ateneu, va fundar Guissona Ràdio, el primer club ciclista, va impul-sar moltes activitats. El Santi Santaca-na també va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament... Jo crec que ha sigut un home que sempre ha participat a les activitats locals de Guissona. Potser ara no, però té un gran bagatge i una llar-ga experiència. I allà on n’hi ha hagut sempre n’hi queda. L’ADN de Guissona el porta a la sang.

10

Com es viu a l’oposició?

Com es diu vulgarment és “la travessia del desert”. És dur. Hem fet una oposició constructiva, molt bona comparada amb l’oposició que s’havia fet fins ara. Hem fet molta feina. Cal dir que el 99% dels punts dels plens d’aquests 4 anys, si eren de sentit comú, els hem aprovat. En canvi, no ha estat així amb les propostes que ha fet l’oposició. El 90% s’han tombat, moltes vegades només perquè ho dèiem nosaltres. Les majories absolutes tampoc tenen la raó absoluta i, si nosaltres arribem a governar, també escoltarem l’oposició.

Proposta estrella?

De propostes n’hi ha moltes. Una de les principals seria immigració. Guissona té un 50% d’immigració, és delicat, cal potenciar la cohesió social i la integració en tots els aspectes: ajudar que hi hagi un transport a Lleida, impulsar la via Cervera-Manresa, aspectes sanitaris, acollida, etc. També implicar-los més a les entitats... Per què un senegalès no pot pujar la Pica d’Estats, o un ucraïnès no pot fer la Marxa dels Castells? Es tracta d’anar-los a buscar i implicar-los més. El perill amb tanta immigració és que es formin guetos i això s’ha d’evitar. En acció territorial proposem la creació d’un viver d’empreses, crec que hi hauria molta gent que s’hi apuntaria.

...sona el telèfon... Si? Sí! Sí, sí!.... ahhh.... no, no, no... ja ho tenim solucionat... siiií... vale, gràcies... adéu, deu...

Hi ha qui us acusa de fer una oposició mediàtica...

Jo no diria mediàtica. Només donem a conèixer la feina que fem.

Què pots fer per al poble que no puguin fer els altres candidats?

Nosaltres tenim línia directa amb el govern de la Generalitat, és un partit fort que a les autonòmiques aquí a Guissona va arrasar. Els altres també poden fer, però nosaltres tenim aquest avantatge.

Festes. Alguna idea original per salvar les festes?

Potenciarem el que ja hi ha: enramada, festes tradicionals catalanes, fa molts anys que no es fan sardanes, les tornarem a impulsar. Al mercat romà crec que s’ha d’innovar i donar-li quatre voltes. La Baka-nal, ja funciona. Hi ha una idea de fer una festa de totes les cultures, inclosa la catala-na. La Festa Major, el que farem és potenci-ar-la més a dins el poble.

A nivel econòmic, Guissona se susten-ta en una única empresa. Teniu alguna alternativa?

Si falla el sector primari això seria l’apo-calipsi. Crec que la Segarra té la sort de tenir un sector clau que funciona. Per això, Guissona no pateix tant la crisi. Però sí que volem diversificar l’economia, per exemple potenciant el sector turístic i les petites i mitjanes empreses, creant una associació d’empresaris per buscar l’ampliació de parcel·les dins el polígon industrial i fer una cooperativa per a la gestió de compra i venda de parcel·les per intentar que el preu del sòl sigui més barat, perquè a Guissona és caríssim.

...sona el telèfon... Si?? És que m’estan fent una entrevista. Però ja acabo, digues, digues...

11

Aquest any hi ha moltes llistes que concorren a les eleccions. Serà difícil obte-nir majories i, com a conseqüència, pot acabar formant-se un govern amb molts partits, difícil de governar. Us fa por?

És probable que passi com a Cervera i que això sigui un guirigall per formar govern. Però estem en democràcia, és un símptoma de salut democràtica, però això dispersa molt el vot. Jo dóno un missatge: que la gent tingui seny a l’hora de votar, focalitzant el vot en els partits més forts.

...torna a sonar el telefon...

És probable, doncs, que s’hagin de fer pactes. Amb qui pactareu?

La gent m’ho pregunta pel carrer. Estem oberts a tots els pactes. AxG, ERC, socia-listes o el que sigui. CiU serà una força a considerar. Haurem de parlar amb tots.

Quin resultat seria un èxit o un fracàs?

Sent sincers... si en treiem 5 serà un èxit i 3 seria una mica justet.

On t’informes de l’actualitat?A Internet i al Doll Informatiu també

Quin llibre llegeixes actualment?Un de canalla: “Enseñar a dormir”

Una qualitat?Paciència

Un defecte.Una mica tossut

Una debilitat.Els calamars del Trullàs.

Quina cosa no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde.La foto de la meva familia.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Crec que s’han de complir totes.

Defineix amb un adjectiu:Xavier Casoliva: polític estrategJoan Audet: perseverantJairo Serrano: actiuRamon Pérez: comunicatiu

Díaz: no el conecNogués: no el conecJordi Tresens: pràcticMiquel Julià: polític obert

Continua la frase: “m’he comprat un elefant...”I me’n vaig a passejar per la Rambla.

Eres a la plaça el dia que Margeners va fer el 4 de 9?Sí

Els noms dels personatges principals dels Pastorets de Guissona són...El de Massoteres i l’altre, el Ferran González

T’agrada el nou ajuntament?Hi ha coses que sí i coses que no.

Has mentit al teu currículum?No

Vermut del Trullàs o del Centro?Al Centro barrejat i al Trullàs calamars

Carn de l’Àrea o del Meuet?Totes són bones.

L’INTERROGATORI ¿?¿?¿?¿

12

Al bar amb... Miquel Julià (PSC) Ja hi és quan nosaltres arri-

bem. El trobem jugant a cartes. Amb un “ei!” ens diu que és allà. Camisa i panta-lons, look informal però arreglat, com si arribés de l’oficina. Cara tranquila sota un inconfusible “metxón” de cabell blanc. Està prejubilat i això es nota a la cara... li sona una vegada el telefon: últims detalls de la campa-nya... Entrevista llarga però clara i al final ens pregun-ta perquè no li preguntem allò dels goigos de la Mare de Déu del Claustre que preguntavam fa quatre anys. “Aquest any me’ls havia après!!”, diu.

13


Perquè m’he prejubilat, ara tinc molt temps per dedicar-me a l’Ajuntament i hi ha gent del grup que m’ho ha demanat i he decidit seguir endavant.

Us afavoreix el fet d’haver estat 4 anys al govern municipal?

En aquests quatre anys he après moltes coses, i això ens pot ajudar.

Heu estat poc sorollosos, molt discrets.

Sí, perquè hi havia un grup majoritari dins el govern que ens demana que col-laborem amb ell i nosaltres hem anat seguint al seu costat. Soroll? Crec que el que ha de fer soroll i s’ha de moure és el grup majoritari, no nosaltres.

Què us ha quedat pendent de fer en aquests 4 anys?

Fer el CAP. Hi hem treballat molt. Fins ara, a Salut li sortia més rendible pagar

un lloguer de les instal·lacions que fer un CAP, fins aquest últim any que el CAP s’ha quedat petit i ara és més necessari que mai. Ara ja hem cedit els terrenys per al nou CAP però no sabem quan es farà. Amb aquest canvi al govern de la Generalitat encara és més incert.

Proposta estrella?

No en tenim cap. T’explico: el que hem de fer aquests 4 anys és més aviat mantin-dre el que tenim i no pas fer coses noves. Almenys els dos primers anys. Si que llui-tarem pel CAP i també ens agradaria fer un casal per als avis i millorar la neteja.

Fa 4 anys, parlaves també de fer un parc de camions...

El parc de camions no l’hem pogut fer perquè el lloc on el volíem fer era sòl urbà i no ens van deixar. Gràcies a Déu, la Corporació ha fet el seu parc de cami-ons i el poble quedarà bastant net.

14

En política econòmica, teniu alguna alternativa per diversificar l’economia de Guissona, sustentada ara, en bona part, per la CAG?

Tenim terrenys per a petites i mitjanes empreses, munici-pals i de particulars, i aques-tes empreses estan exemp-tes de pagar el 80% dels impostos per instal·lar-s’hi. Tant de bo en vinguessin moltes. I gràcies a la CAG no notem tant la crisi.

...sona el telèfon... Sí? Doncs no ho sé, perquè el noi que havia de fer el programa... conversa sobre temes de campa-nya...

Amb tantes llistes que es presenten a les elecci-ons, us fa por que s’aca-bi formant govern amb massa partits?

Serà un govern amb molts partits, de 3 o 4 candida-tures, segurament, com a Cervera, i això és complicat. Però nosaltres estem dispo-sats a pactar amb tots, si ERC ens diu de pactar amb ells ho farem, però si no n’hi ha prou, pactaríem amb qui fós.

És probable que sigueu una força decisiva?

Possiblement.

Retrat fet per Iu Julià.

15

On t’informes de l’actualitat?Per Internet i als diaris: La Vanguardia, El Periódico i Segre.

Quin llibre llegeixes actualment?Cap

Una qualitat.Perseverança

Un defecte.Em poso molt nerviós.

Una debilitat.Els meus néts.

Quina cosa no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde?No em faig a la idea de ser alcalde.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Tot el que diem al programa es pot cumplir.

Defineix amb un adjectiu:Xavier Casoliva: impetuósJoan Audet: capquadratJairo Serrano: no el conecRamon Pérez: esmunyedís

Javier Díaz: no el conecNogués: no el conecJordi Tresens: m’ha sobtat molt que es presen-tésMiquel Parramon: indecís

Continua la frase: “m’he comprat un elefant...”Blau

Eres a plaça el dia que Margeners va descarre-gar el 4 de 9?No l’han fet.

Els noms dels dos personatges principals dels Pastorets de Guissona?Borrego i Bato.


Has mentit al teu currículum?No.

Vermut del Trullàs o del Centro?Del Trullàs.

La carn a l’Àrea o al Meuet?Al Meuet.



Nosaltres creiem que aquesta vegada en podem treure 3, 2 segurs. Un fracàs seria que en traguéssim 1.


No, i això que hem renovat bastant la

llista. Només una persona em va dir que no i va ser per motius personals.

Rubalcaba o Chacón?

Home, si hagués de tirar cap a casa diria Chacón però el Rubalcaba m’agrada molt.

16

Al bar amb... Joan Audet (PRE)

Molt parlador i canvia de tema amb facilitat (ja ens ha dit que era un dels seus defectes).Tot plegat costa de conduïr l’en-trevista perquè parla molt.A vegades és políticament incorrecte.Durant bona part de l’entrevista, s’ha estat presentant presentant a si mateix i explicant el que ha fet durant els últims anys, potser perquè no ens coneixia.Vestit de manera informal, amb una camisa de quadres i texans. Abans de marxar ens ha pagat els beures.

17


Perquè fa vuit anys que em presento i tinc un parell de temes començats per acabar. Un d’ells, molt important, és la sanitat. He bata-llat per activa i per passiva i no m’he n’he sortit. El que no podem fer a Guissona és dependre de Cervera. Per això, jo, personal-ment, per ser fill de qui sóc, el meu pare era metge de Guissona, i segona, perquè Guisso-na es mereix més del que té. L’altre tema és el dels espais públics, en concret l’assumpte de la construcció d’un aparcament alterant el traçat de la riera del Passarell.

Quin resultat seria un èxit? I quin seria un fracàs?

El meu objectiu, si de mi depengués, però això no depèn de mi, seria ser un bon alcal-de. Però el meu objectiu és sortir elegit regidor, i a poder ser estar al govern per poder treballar aquests temes, sinó puc ser al govern ho tornaré a intentar des de l’opo-sició, però des de l’oposició és molt difícil.

Per què va deixar el partit d’Iniciativa Verds?

En el moment que vaig denunciar a l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua l’ocupació de l’espai de la riera per part de la Corporació, se’ls va parar l’obra per preservar-ne el traçat. Llavors, em van cridar al Departament de Medi Ambient, a mans d’Iniciativa, i el director em va dir: “Joan, aquest tema és molt delicat i possiblement no el podrem complir i seria important asseure’ns i parlar. Hem pensat que el Passarell s’hau-ria de desviar”. Ho trobo una “cacicada” i

de molt mal gust. A partir d’aquí se’m va apartar de la candidatura. Possiblement hauria marxat jo, perquè amb gent que no compleixen la seva paraula no hi vull anar.

Què li queda de verd?

De verd ho he estat sempre, els que no són verds són els que diuen que ho són. He demostrat que sóc més verd que els Verds.

I dins el seu programa hi ha alguna proposta clarament verda?

Dins el meu programa la proposta verda és crear un cinturó verd des de l’Estany fins a la desembocadura. Un cinturó verd, arbrat, amb la neteja de la riera. Fins i tot es va parlar que en anys de sequera es podria bombar l’aigua de la depuradora per poder-la fer baixar pel Passarell i un carril bici. Serien tres o quatre quilòmetres de cinturó verd. Seria la llera del Passarell més quatre o cinc metres per banda, que és l’espai de domini públic. No hi hauria expropiacions perquè els trossos s’han apropiat de l’es-pai públic, seria fer-los tornar el que ja era públic.

La proposta estrella?

Si puc ser a l’Alcaldia em comprometo a lluitar el màxim per aconseguir una àrea de salut independent de Cervera, i amb això va inclòs el transport públic. Cal buscar una solució per tenir un transport públic diari amb Lleida i Tàrrega, perquè són els nostres punts de referència sani-taris. I intentaríem combinar-ho amb els horaris de l’Arnau i de l’Hospital Provincial.

18

Si no fos un autobús de línia, llavors seria molt més complicat, s’hauria de buscar la manera de crear una línia Guissona-Llei-da, encara que fos amb una despesa de l’Ajuntament addicional, perquè segura-ment no es podria autofinançar. L’Ajunta-ment el que ha de fer és donar servei a la població i en l’àmbit de la sanitat s’ha de fer el que sigui necessari.

I en un moment de crisi com s’afronten aquestes propostes?

L’Ajuntament de Guissona està en crisi perquè no es fan les coses ben fetes. No es recapten els impostos que s’haurien de recaptar, sobretot en relació amb el tema empresarial. A Guissona el que no es pot fer és construir 300 habitatges, per molt que diguin que són de protecció oficial, i no recaptar ni un euro per permisos. L’empresa està ubicada al poble, i el poble ha de fer el que faci falta no per a l’em-presa sinó per a les empreses grans i peti-tes. I l’empresa ha de correspondre com a tal perquè està ubicada al poble. Explicat d’una altra manera: no és qüestió d’anar contra ningú, és qüestió que l’empresa faci els deures. Jo, aquí, com que dono de menjar a 3.300 persones faig el que em surt dels ous.

El teu partit, què aporta diferent dins el panorama polític guissonenc?

Jo em volia presentar com a independent, com feia abans, perquè encara que tingu-és Iniciativa al darrere ens presentàvem per unes EPM i no havies d’estar afiliat a cap partit. Jo sóc d’esquerres, jo i la meva família sempre hem estat d’esquerres i ja m’anava bé. Llavors se’m va precipi-tar la cosa i vaig haver de buscar un partit que em pogués solucionar la papereta per

poder-me presentar. I vaig trobar el partit perfecte. Sempre he estat més republicà que tots aquests que van de republicans i més d’esquerres que tots aquests que van d’esquerres. El que passa és que potser el catalanisme és el que em falta, perquè sóc catalanista, però defensarem la república i defensarem les esquerres. I Catalunya i el Barça ja els defensaré, sóc català i del Barça, català i catalanista.

Com a partit amb qui pactaries i amb qui no?

Després de vuit anys a l’Ajuntament, sé amb quines persones, no amb quins partits podria arribar a formar un equip. M’entendria amb alguns d’Esquerra, amb altres no. Amb els socialistes, probable-ment no m’hi entendria. No per socia-listes, sinó per les persones. Quan a una persona li notes interès per manar... Si tu et presentes al poble, pel sol fet de ser regi-dor, per presumir de ser regidor, queda’t a casa i cria periquitos o cuida el teu hortet que et faràs un favor a tu i al poble. No pactaria amb els xenòfobs per moltes idees verdes que tinguin, perquè jo crec amb la persona, se me’n fot que siguin negres o blancs. He treballat amb AxG, m’han demostrat que són gent treballado-ra, i m’alegraria si arribés el moment de poder pactar amb ells. Amb Iniciativa no pactaria després del que ha passat. El PP són molt de dretes, però segur que tenen propostes bones, i més el partit a nivell de poble. És un govern local i tots haurí-em de treballar pel mateix ideal. Jo estic disposat a ajudar o a deixar-me ajudar per qualsevol que vulgui col·laborar amb el meu equip. El que passa és que n’hi ha alguns que m’han ensenyat el cul i l’he vist massa pelut!

19

A l’hora de presentar una nova candi-datura a Guissona, has tingut proble-mes per crear una llista.

No, en absolut, m’ha costat trobar dones per complir amb el tema de la paritat. Vaig haver de prescindir d’algun home.

La gent de la teva llista es presenta seguint-te a tu com a líder o per la ideologia del partit?

N’hi ha de tots, normalment perquè saben que jo he fet coses. En vuit anys he fet coses que hi ha gent que s’acolloneix. M’he enfrontat directament al “totpode-rós” sense cap problema. Si li he dir que és un feixista li dic que és un feixista, i si t’he de donar la raó a tu, te la dono a tu.

On t’informes de l’actualitat?Normalment la ràdio, Catalunya Informació.

Ara mateix estàs llegint algun llibre?Ara en aquests moments no.

Una qualitatXerrar massa, ser massa sincer... Sóc mal polí-tic, dic les coses tal i com les sento.

DefecteDe defectes com tothom en tinc molt... potser el defecte també és parlar massa.

Què no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde?Primer una foto de la meva filla i la senyera.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Suposo que més d’una, no perquè jo no vulgui, sinó perquè hi haurà impediments. Lluitaré al màxim per aconseguir-ho, però estem en un moment de crisi i també cal la voluntat aquí a Guissona per aconseguir-ho. El monstre d’aquí Guissona pesa massa i ho té massa ben agafat.

Adjectiva els altres candidats:Pérez: correcteJairo: trampósDíaz: xenòfobNogués: no el conecTresens: correcte, un home de dretes que

defensa les seves ideesJulià: aprofitadíssim, venut. Aquest es va vendre per un plat de faves. Parra: bé, no és que em caigui com el Pérez, però bé.Casoliva: un aprofitat, no el veig transparent, s’ha enganxat a aquest món i en vol viure peti qui peti.

M’he comprat un elefant... i no el puc mantenir

Eres a la plaça el dia que els Margeners van descarregar el 4d9?Per desgràcia no.

Coneixes el nom dels dos personatges prin-cipals dels Pastorets de Guissona?És que hi anava quan era petit aquí al Centro i ja no me’n recordo. “Joder macho” no em surt.

T’agrada el nou ajuntament?No puc dir no m’agrada, però per la meva manera de veure-ho no es correspon amb els cèntims que s’han gastat.

Has mentit mai al teu currículum?No al currículum no.

Vermut del Trullàs o del Centro?El vermut al Trullàs.

Carn de l’Àrea o del Meuet?Del Meuet!


20

Es mostrava molt tranquil

Conversa plàcida, educada i amena, potser influeix que ja coneixia als entrevistadors.

El telèfon no parava de sonar però no l’ha contestat fins al final de l’entrevista.

S’ha reservat un as a la màniga perquè no ha volgut desvetllar la proposta estrella del seu programa electoral.

Anava vestit de manera informal amb una camisa negra arromangada i texans.

Va pagar els beures.

Al bar amb.., Ramon Pérez (AxG)

Ja des del principi s’ha mostrat molt tranquil, hem tingut una conversa plàcida, educada i amena, potser influeix que ens coneixia.El telèfon no ha parat de sonar en tota l’entrevista, però no l’ha contes-tat fins que no l’hem acabat.S’ha reservat un as a la màniga perquè no ha volgut desvetllar la proposta estrella del seu programa.Ha vingut vestit de manera informal amb una camisa negra arromanga-da i texans, i al marxar ens ha pagat els beures.

21

Vosaltres heu promès que cap regidor cobraria per la seva condició de regidor. És una promesa d’aquelles que no es compleixen?

T’explico, nosaltres no hem dit que cap regidor no cobraria, el que hem dit és que cap regidor renunciarà a la feina i estarà a sou de l’Ajuntament. Nosaltres creiem que el regidor, el polític, en un poble com Guis-sona, ha de ser una feina temporal. El regi-dor ha d’estar per planificar, per dirigir, per organitzar, però no per executar les feines. L’execució d’aquestes tasques ha d’estar en mans d’un tècnic, no d’un polític. Per altra banda, els regidors cobren uns diners en funció de les assistències als plens. Aquesta remuneració per assistències, si depèn de nosaltres, es rebaixarà un 15%. Creiem que són massa altes en els temps actuals.

Què és el que més t’ha indignat d’aquests quatre anys d’oposició?

El que m’ha indignat més ha sigut la impossi-bilitat de poder tindre cap conversa tranquil-la, en positiu, de tu a tu, amb l’alcalde i regi-dors d’una forma constructiva per intentar parlar coses, acordar temes. Això no ha estat possible. Durant aquests quatre anys qui ha governat ha estat Josep Cosconera, però ni amb ell ni amb la major part del seu equip, el Casoliva per exemple, no hi ha hagut mai una voluntat de poder-nos entendre. Jo crec que en una campanya electoral cadascú fa les seves propostes i intenta convèncer la gent que la seva proposta és la millor, però no veig perquè en el moment que s’ha acabat la campanya electoral i han sortit els regidors no podem posar-nos tots junts a treballar.

“Per tenir fe en el teu camí no cal demos-trar que el camí dels altres és equivo-cat”. Heu aplicat aquest lema durant els últims anys a l’oposició?

A veure, en una part sí i, evidentment, una part no. Aquesta frase va ser la frase de l’ante-rior campanya electoral i la vam aplicar. Ara bé, en el moment que es va acabar la campa-nya electoral i vam entrar com a regidors no era decisió nostra si se’ns obrien les portes a participar en el govern de l’Ajuntament o no. No era decisió nostra perquè hi havia un grup que tenia majoria absoluta. No ens van obrir les portes i ja vam dir en el moment del discurs d’investidura que faríem una oposi-ció constructiva i vigilant. Hem estat apor-tant moltes idees i explicant com crèiem que s’havien de fer aquelles coses que no s’esta-ven fent correctament.

Ser el partit de l’oposició implica fer la traveta a l’equip de govern?

Nosaltres no l’hem fet mai la traveta, tot i que la podíem fer. Nosaltres sempre hem demanat, per exemple, els pressupostos, que me’ls deixessin estudiar abans del Ple per poder-los discutir. Però no ho han volgut fer mai. Clar, llavors els pressupostos els coneixes directament en el Ple. I només et queda l’opció de presentar al·legacions a posteriori i, clar, aquestes al·legacions algú les pot interpretar com fer la traveta.

Autoretrat: Ramon Pérez

22

Però si no es feia d’aquesta manera hauríem estat una oposició de no fer res.

En un fòrum on ningú diu el nom “tot s’hi val”?

A veure, aquesta pregunta que em fas és molt bona, però d’entrada ja és una pregunta que sap tot el periodisme en general, un debat que hi ha obert a Internet i que evidentment jo no tinc la resposta. Perquè el que va passar en el seu moment al fòrum d’AxG passa al fòrum de La Vanguardia, passa al fòrum dels diaris esportius, del NY Times, a tots als fòrums que hi ha a Internet, fins i tot de llocs molt prestigiosos si estan 100% oberts i no hi ha manera d’identificar l’usuari que ha fet l’escrit. L’ideal seria que cada persona, per responsabilitat pròpia, no escrigués allò que no hagués hagut d’escriure. En el nostre cas, ens hem fet un tip de filtrar missatges ofen-sius i que clarament busquen fer mal una persona. I n’hi ha hagut d’aquests escrits que anaven dirigits a l’equip d’Esquer-ra Republicana com escrits que anaven escrits a nosaltres.


(Riu) Aquesta pregunta és d’aquelles que te les vas preguntant, jo em presento per diferents motius. Sempre he estat molt implicat amb el poble i m’hi he sentit lligat amb moltes coses. Però arriba un moment que et van preocupant més altres coses del poble: com es gestio-na, cap on evoluciona... A partir d’aquí, fa quatre anys ens vam presentar i vaig entrar com a regidor. En el moment que he participat com a regidor he vist que era un repte molt gran, molt gran, que no em fa por però que m’impressiona

moltíssim. Crec que ara és una edat òpti-ma i les circumstàncies són per a mi les més bones per fer-ho. Perquè, sobretot, estic envoltat d’un equip de gent, d’un grup de gent, que no els tinc al darrere, els tinc al costat. Llavors crec que no hi ha cap bon motiu per no provar-ho.

Quin resultat seria un èxit? i quin seria un fracàs?

Parles suposo de manera raonable. El fet de poder-hi ser ja és per estar content, però és per acontentar-se, no és per llan-çar coets. Amb dos o tres crec que estarí-em contents.

AxG amb qui pactaria? I amb qui no pactaria.

Parlar de pactes a Guissona gairebé és ridí-cul. Ridícul no, però no te gaire sentit. La gràcia seria asseure’ns tots junts i inten-tar arribar al consens. En tots els temes jo crec que hi hem de poder arribar. Això no vol dir que nosaltres estiguem dispo-sats a entrar amb qualsevol que ens digui entreu; això no, perquè ja t’he dit que nosaltres no estem disposats que cap de nosaltres estigui amb un sou a l’Ajunta-ment, doncs potser tampoc estem dispo-sats a formar part d’un govern que no segueixi aquest principi perquè va en contra del que nosaltres creiem que s’ha de fer. Cal veure quines condicions, com vols muntar l’Ajuntament, què vols ser i com et vols organitzar.

Acció per Guissona com a partit inde-pendent, separació de CiU amistosa o traumàtica?

Totalment amistosa; de fet, no hi ha hagut separació perquè no hi ha hagut

23

unió. Fa quatre anys s’estava fent una cosa per una banda i una cosa per l’altra i en un moment donat uns buscaven i uns altres també buscaven i ens vam trobar. Perquè tothom va buscant quan hi ha eleccions. I vàrem creure que compartí-em la filosofia que teníem de l’Ajunta-ment i ens enteníem bé entre nosaltres i vàrem anar junts. Però després, respec-

tant la gent amb una idea de partit, no vàrem tenir cap problema perquè cadas-cú se n’anés de nou per la seva banda. Mira, ahir estàvem penjant cartells i ens vam trobar amb l’equip de Convergèn-cia i vam anar a fer un beure tots junts al Batistet i ens vam fer un fart de riure recordant com ho fèiem fa quatre anys. Cap mena de problema.

On t’informes de l’actualitat?Al diari Segre, La Vanguardia i l’Ara. Són els que llegeixo habitualment.

Ara mateix estàs llegint algun llibre?Sóc del club de lectura de l’Ateneu i ara hem de llegir La memòria de les formigues. A la tauleta tinc El do de la paraula de Jordi Pàmi-es. La impremta Babel també la tinc a sobre el llit.

Una qualitatM’agrada molt dialogar i acordar.

DefecteQuan estic molt convençut que una cosa és correcta els altres s’ho han de treballar per convèncer-me del contrari.

Què no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde?Al meu despatx no hi faltarà una cadira davant de la meva taula.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Sempre diem que no fem promeses, que com a molt fem propostes que intentarem fer amb esforç.

Adjectiva els altres candidats:Audet: incombustibleJairo: home FacebookDíaz: no el conecNogués: no el conec

Tresens: enigmàticJulià: conformistaParra: imaginatiuCasoliva: professional de la política.

M’he comprat un elefant... ja em diràs que en faré ara!

Eres a la plaça el dia que els Margeners van descarregar el 4d9?Sí. No, els Margeners el 4d9 no l’han fet mai!

Coneixes el nom dels dos personatges prin-cipals dels Pastorets de Guissona?El Rovelló i... l’altre no el sé.

T’agrada el nou ajuntamentEstèticament és atrevit. A mi em sap greu com ha quedat l’ajuntament per dos motius. L’entra-da principal ha deixat de ser l’entrada principal, això per una banda; a més, fer l’entrada princi-pal pel costat ha suposat perdre mitja plaça.

Has mentit mai al teu currículum?Mentir no, com a molt tots fem veure que sabem una mica més d’anglès.

Vermut del Trullàs o del Centro?Del Trullàs

Carn de l’Àrea o del Meuet?Depèn del tipus de carn, però més del Meuet que de l’Àrea.


24

Al bar amb... Jairo Serrano (ICV)

“Llevo un día, llevo un día...” son les seves primeres parau-les en trobar-nos. Avui pengen cartells i tot són presses. Puntual. Look informal, com si l’haguessin tret de casa sense avisar: xandall i samarreta amb un elefant estil indi al centre i al voltant, unes lletres on es llegeix Sweet Seeds, semillas feminizadas. Ganes de parlar i d’explicar-se, està convençut del que defensa. El mòbil sona uns quants cops, avui comença la campanya...

25


És la segona vegada que em presento, però abans no era cap de llista. Ho faig perquè l’altra vegada no vaig quedar content de com es van fer les coses i ara em torno a presentar. Fa temps que inten-to fer coses però sempre m’han capat les idees, sempre, sempre. És inútil. I he vist que per fer les coses t’hi has de posar, sinó no et pots queixar.

I per què sota les sigles d’ICV?

Hem seguit la ideologia del partit. Ens coneixem i els vam plantejar el nostre projecte i el van acceptar. Crec que neces-sitaven aire nou, més enllà de l’Audet.

Què ha passat amb el Joan Audet?

Fins ara, ell es presentava sota les sigles d’ICV i Entesa pel Progrés Municipal. Ell estava avalat per Entesa i nosaltres treba-llàvem més per ICV. Cadascú va presen-tar el seu projecte i a nivell nacional d’ICV van triar el nostre.

Però vosaltres no l’heu comptat dins el vostre projecte?

No, perquè no estàvem d’acord com feia les coses. No fa falta ser destructiu per construir.

Proposta estrella?

La il·luminació led a tot el poble. Aquest és l’eix de tota la campanya. A través de l’estalvi energètic que suposa aquest canvi d’il·luminació plantegem totes les altres propostes. Perquè al cap d’un any, amb la il·luminació led, s’estalvia el que gastaria Guissona en cinc anys. Això permet dedicar diners a altres coses.

Quines coses?

Tot va lligat. Si estalviem podem millorar la recollida selectiva de residus, perquè l’actual sistema ha quedat obsolet. Es podrien fer illetes de contenedors, amb recollida d’oli també, per exemple. S’ha de millorar la neteja també, ampliant l’horari. En Educació s’hauria d’ampli-ar l’oferta formativa, sobretot de cicles formatius. També estem interessats a fer un conveni entre les acadèmies de suport escolar privades i l’Ajuntament, perquè aquest reforç escolar arribi a les unitats familiars més desafavorides, és a dir, a la gent que no s’ho pugui pagar. Una altra proposta és fer una borsa de treball, etc.

Us ha costat molt fer les llistes?

No volíem una llista de 20 vocals. Volí-em una llista estil Barça, poca gent però potent. No ens ha costat.

Què us aporta fer una llista tan jove?

Crec que l’edat no té res a veure si les idees són vàlides. Tenir gent jove fa que estiguem més al dia, no ho sé. La gent jove és el futur.

I l’experiència?

Jo quan vaig pujar per primer cop a una bicicleta no en sabia. De tot se n’aprèn. Tenim idees i volem demostrar que són vàlides.

Al marge de la política també es poden fer coses pel poble. Heu estat involu-crats en l’associacionisme de Guissona?

Sempre hem volgut posar-nos en temes de festes, hem presentat mil plans però no hem pogut fer mai res. Jo vaig obrir una associació quan era més jove, MaiTankis, però no va funcionar, perquè

26

de la corda sempre acaben estirant quatre. Els altres també han estat en altres associacions. La Mireia sempre a la rereguarda, l’Elena a l’esplai i als Marge-ners, el Massy és un míssil en potència...

Vau ser dels primers a denunciar l’ona-da de robatoris a Guissona. Quines polítiques de seguretat tindreu?

El tema ja el vam denunciar fa dos anys. Nosaltres creiem que dos policies locals són insuficients. Queden moltes hores sense seguretat. Volem ampliar la plan-tilla, però no en un sentit recaptatori ni per assetjar el ciutadà, sinó per vigilàn-cia.

Què tens de verd?

El terme verd inclou diverses ideologies. Jo he estat en diferents mogudes fora de Guissona.

Com recicles a casa?

Tinc diferents contenidors i la bossa pel tèxtil. I l’oli el porto a reciclar al bar, que tinc un petit recipient.

El fet que hi hagi tantes llistes dificulta-rà formar majories i és fàcil que s’acabi formant un govern municipal amb molts partits. Això us fa por?

Si t’hi fixes, l’orientació que porten els partits nous que es presenten són de dreta. A mi m’estranya que qualsevol partit de dretes tombi tant temps de govern d’esquerres. No em fa por. La dreta no té futur.

Us veieu com una força decisiva per formar govern?

La gent ens veu com un partit “bisagra”, i podria ser. Mai es pot dir d’aquesta aigua no en veuré, però crec que no pactarem mai amb Plataforma, Partit per Catalu-nya i el PP.


Fracàs no n’hi pot haver cap, perquè no tenim cap regidor ara mateix. Èxit? Aconseguir que només una de les nostres idees s’acabi portant a la pràctica ja seria un èxit, si és des de dins el govern millor i si és des de l’oposició, també.

Pernil dolç o jamón serrano?

Cecina.

Sardana i castells o flamenc i “Feria de abril”?

Els he vist els dos junts. Mira, no sé ballar sevillanes ni sé ballar sardanes.

Autoretrat: Jairo Serrano

27

T’hem sentit cantant català, però, parlar-lo?

Em semblaria molt hipòcrita ara posar-me a parlar en català quan sempre he parlat amb tothom en castellà. Que cons-ti que el parlo i, probablement, millor que alguns catalanoparlants.

I per què no el parles?

Tu amb quin idioma somies?

I si fossis alcalde, amb quin idioma faries el pregó?

Si l’he de fer en català no tinc cap proble-ma, i segurament m’entendran molt millor que algú que sigui català.

On t’informes de l’actualitat?Per tot arreu, estic enganxat al twitter.

Quin llibre llegeixes actualment?“Mis sentencias ejemplares”, d’Emilio Cala-tayud.

Una qualitat.Súper creatiu.Un defecte.Nerviós.Una debilitat.El rock.

Quina cosa no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde?Et diria que una guitarra però... no queda bé... una foto queda molt “monya”... doncs... una foto del meu avi.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Estic segur que el deute que ens trobarem el treurem.

Defineix amb un adjectiu...Xavier Casoliva: fotogènicJoan Audet: no se sap explicarRamon Pérez: molt actiuJavier Díaz: no és lo seu...Nogués: qui és aquest?

Jordi Tresens: i aquest canvi d’ideologia? Miquel Julià: perseverantMiquel Parramon: “campetxano”

Continua la frase: “m’he comprat un elefant...”On el poso si és tan gran. Si no l’encerto el Petit de Cal Eril em mata!

Eres a la plaça el dia que Margeners van descarregar el 4 de 9?Crec que hi era, però feia de voluntari de Creu Roja.

Els dos personatges principals dels Pasto-rets de Guissona són...No ho sé.

T’agrada el nou Ajuntament?Si Ikea volgués estar venent a dins podria ser.

Has mentit al teu currículum?No

Vermut del Trullàs o del Centro?Del Trullàs.

La carn, de l’Àrea o del Meuet?Del Meuet les costelles i les hamburgueses i de l’Àrea la vedella i el gall dindi.


28

Al bar amb... Javier Díaz (PxC)

Arriba 10 minuts tard però és disculpa: obligacions fami-liars. Look informal, xandall i bambes. Pinta de segu-rata, després ens confirma que ho ha estat durant molt temps. Respon de forma breu però clara i a mitja entrevis-ta apareix, per casualitat, el número dos de la llista. “Estoy haciendo una entrevista para el Crepúsculo”, li diu.

29


Perquè estic fart de queixar-me. Ara vull fer. Jo tinc un nen i he anat moltes vegades a demanar ajudes i no me les han donat, totes són per als immigrants. I això ho vull canviar.

Per què per Plataforma de Catalunya?

Perquè va una mica amb les meves ideolo-gies, tot i que jo no sóc tan radical.

Fas de la immigració la teva bandera?

Nosaltres no volem ser tan radicals, però és veritat que a Guissona hi ha molts immi-grants. Si entrés a l’Ajuntament jo dedica-ria les ajudes que ara es dediquen als immi-grants, a la gent del poble; per exemple, als joves que volen arrencar i no poden: ajudes al lloguer, a l’emprenedoria, etc.

Sou conscients que us presenteu sota les sigles d’un partit que, moltes vegades, ha estat titllat de xenòfob?

Sí, però no comparteixo el radicalisme. L’únic que vull és igualtat.

Quins problemes creus que té Guissona relacionats amb la immigració?

Crec que s’han creat guetos i hi ha bara-lles. –“Una Coca-cola de lata, si us plau!” No sé, problemes d’integració. Als col·legis hi ha massa immigració i això endarrereix el nivell dels nens d’aquí.

Solucions?

Reduir la immigració.

Com?

Quina pregunta... per exemple tallant les ajudes als immigrants. Pel que fa a la feina ja és més complicat... això ho porta l’Alsi-na...

Interrupció: apareix, per casualitat, el número 2 de la llista... “es que estoy haciendo una entrevis-

30

ta para una revista, el Crepúsculo.... no, como se llama? Crápula, eso!

Però si vosaltres esteu a l’Ajuntament, alguna cosa a dir hi teniu no?

Es pot parlar, però no sé fins a quin punt es pot tocar... El que li demanaria és que només agafés, com a màxim, fins a un 20% d’immigrants. Tenim 4 milions d’aturats espanyols...

Què us diferencia de Partit per Catalu-nya, que s’ha creat arran de Platafor-ma per Catalunya?

No hi ha gaires diferències. Partit per Catalunya, però, és una còpia barata de Plataforma.

Seria possible un pacte amb Partit per Catalunya?

Sí, podria ser.

A part d’immigració, alguna proposta més?

Sí. En altres pobles semblants a Guissona hi ha entre 8 i 10 policies locals. Caldria augmentar els efectius, sobretot a la nit i als caps de setmana. I també tenir Urgèn-cies mèdiques.

Quins lligams tens amb Guissona?

Hi vaig viure molts anys, hi tinc els amics, el col·legi on anava. Però no he viscut sempre aquí.


La llista la vam fer a última hora, va ser una decisió d’última hora.

Autoretrat: Javier Díaz

31

Teniu alguna alternativa econòmica per diversificar l’economia de Guisso-na i que no tot es basi amb la CAG?

L’economia de la CAG s’estudia fins i tot a la universitat, no crec que s’enfonsi mai.

Immigrant o nouvingut?

Immigrant.

Series capaç de fer un míting electoral sense dir la paraula immigrant?

Sí.

Quins grups portaries per la Festa Major?

Fa 10 anys que treballo de porter: festes majors, concerts... podria portar qui volgués. Però portaria Estopa perquè els conec.


L’èxit seria que, surti qui surti, faci el millor pel poble. I un fracàs, que les coses empitjorin a nivell econòmic i amb l’augment dels immigrants.

On t’informes de l’actualitat?A la televisió, Antena 3. I a Internet.

Quin llibre llegeixes actualment?Cap.

Una qualitat.Caràcter.

Un defecte.Només un? Enveja.

Una debilitat.El meu fill.

Quina cosa no faltarà al teu despatx quan siguis alcalde?La bandera catalana.

Quina promesa faràs que no puguis complir?Fer fora els immigrants... No, perdona! Inten-taré no fer-ne cap que no es pugui complir

Defineix amb un adjectiu:Xavier Casoliva: simpàticJoan Audet: no sé qui ésJairo Serrano: introvertit

Ramon Pérez: no sé qui ésNogués: antiquatJordi Tresens: és l’hòstiaMiquel Julià: no sé qui ésMiquel Parramon: quin Parra? No sé qui és

Continua la frase: “m’he comprat un elefant...”Del zoo.

Eres a la plaça el dia que Margeners van fer el 4 de 9?No.

Els dos personatges principals dels Pasto-rets de Guissona són...Ni idea.


Has mentit al currículum?No

Vermut del Trullàs o del Centro?De Centro.

La carn, a l’Àrea o al Meuet?A l’Àrea.


32

Al bar amb...Isidro Nogués (PxCat)

Autore

trat:

Isidro

Nog

ués

No ens coneixem, ni tant sols sabem quina cara fa. Ens avisa per telèfon que porta ulleres i que vindrà amb americana gris. Ets l’Isi-dro? No, noia, jo em dic Josep. Mentre esperem, algú pica a l’es-quena i diu: hola, ets de la revis-ta? Si, és ell. Puntual. Look mudat però amb una americana que se li ha quedat gran. A la solapa un pin: ens diu que és de quan era regidor a Cervera. Se li deu haver quedat enganxat a la solapa des d’alesho-res i no l’ha pogut treure... o potser és l’últim vestigi que li queda d’uns temps passats que, potser, ja no tornaran... Olor de colònia d’home potent i amb un parlar enrogallat desgrana, “claro y llano”, les seves propostes de la seva campanya. “Jo sóc un home clar”, diu. Oi tant!

33


Em presento perquè sóc de Cervera i em van dir que a Guissona faltaven candidats, i com que els dos regidors de Cervera van fundar el Partit per Catalunya, i la majo-ria de candidats de Plataforma per Catalu-nya havien plegat, doncs vaig pensar que seria una bona opció. Sóc un bon candidat i bon regidor. Jo anava de primer candidat a Cervera per Plataforma per Catalunya, però resulta que vam tenir un moviment, un terremoto, i vam escindir-nos d’aquest partit i vam fundar Partit per Catalunya.

Propostes estrella?

En sanitat, volem que es creï un ambulatori perquè el ciutadà de Guissona no hagi de dependre de l’Àrea de Guissona. Hauríem de tornar a obrir l’ambulatori. També s’ha de millorar la recollida de la brossa. Volem obrir l’Ateneu...

...ara aprofita per anar llegint, de reüll i sense que es noti, el programa que té sobre la taula...

Volem eliminar els pisos patera, per millo-rar la convivència a la ciutat. No volem cap immigrant il·legal, lluitarem per la crisi amb la promoció de noves empreses, no volem que les escoles es converteixin en focus de violència i guetos...

Dit així, sembla que les coses vagin molt malament... No és una mica alarmista?

No és que vagi malament, però el partit que està governant no ho ha fet prou bé, i nosal-tres ho volem millorar. Sobretot la seguretat ciutadana, ajudant a l’expulsió dels delin-qüents estrangers.

Continueu fent bandera del tema de la immigració...

Nosaltres només empadronarem els que treballin i tinguin contracte. A Guissona hi ha molta immigració i la meitat no estan empa-

dronats. El que volem és eliminar. Eliminar. Eliminar tota la immigració que no vol treba-llar, moros, musulmans, que només venen a mangar! I això ho volem eliminar.

Com?

Doncs dient, noi, si no tens feina, ves-te’n.

Però això no es pot fer... hi ha unes lleis...

Si que es pot fer, els ajuntaments manen. Si podem fer-ho, ho faré. Això no es pot fer en un any ni en dos, però es pot fer. Jo moros no en vull... ara, el que són romanesos o d’altres comunitats, vale, això ja és un altre tema... però els que venen a mangar no.

És conscient que això que està dient pot ser titllat de racista?

Nosaltres no som racistes, nosaltres som lliberals. Ara tots els partits s’han apuntat al tema de la immigració perquè ho vam començar a dir nosaltres.

Què us diferencia de Plataforma per Catalunya?

Aquests són d’ultradretes. Nosaltres no. A Cervera, quan jo estava a Plataforma, vam ser la segona força a l’ajuntament. Ara, la majoria s’han escindit de Plataforma i han anat a Partit per Catalunya. Potser que la gent, a l’hora d’anar a votar, es confongui, però som diferents.

Quins lligams tens amb Guissona?

Jo conec molt Guissona, hi tinc família tot i que no hi visc. Guissona és una ciutat que és molt gran, hi ha l’avícola de Guissona, una fàbrica de paper per aquí a baix... em sembla... Jo vull fer les coses ben fetes, primer som nosaltres, els espanyols. No els estrangers, que dema-nen coses i demà els hi donen. Això ho volem eliminar. Que un Espanyol vagi a demanar una ajuda i no li donin, no pot ser.

34

Aquesta també és una de les propostes de Plataforma...

Si, perquè ens ho han copiat de nosaltres.

I a nivell de política econòmica?

La Cooperativa és la cooperativa. Miraríem de pactar sobre els temes d’immigració. Conec a l’Alsina, un dia vaig pujar amb ell a l’avioneta, i en podríem parlar. Jo li diria: mira Alsina, aquí em de fer això, et sembla bé? Si em diu si, doncs endavant. Si em diu no, doncs ja miraríem el que hem de fer. Si hem de regalar un terreny, doncs el rega-lem, ja ho veuríem.

El fet que siguis una persona de fora de Guissona, no et pot influir negativament?

No té res a veure, perquè la gent no vota al partit, vota a la persona.

Precisament per això...

No, perquè la gent em coneix, no he pogut

fer els cartells a temps perquè el Barnola anava de cul, però la gent ja sap qui sóc. Jo he estat regidor, he tingut una empresa de seguretat, que no va anar bé, però ja me n’he sortit. Però la gent em coneix.

Immigrant o nouvingut?

Immigrant.

Series capaç de fer un míting sense dir la paraula immigrant?

No. En volíem fer un a l’Ajuntament però no ens han donat permís.


Un èxit seria arribar a tenir un regidor. Un fracàs, cap regidor.

Pactaries amb Plataforma per Catalunya?

Ho hauria de parlar amb el president del partit.

L’INTERROGATORI ¿?¿?¿?¿On t’informes de l’actualitat? Parlant amb la gent, i al Doll Informatiu.

Quin llibre llegeixes actualment? Cap.

Una qualitat. Obert.

Un defecte. M’enfado de seguida.

Una debilitat. La gent.

Què no hi faltarà al teu despatx quan siguis alcalde? Amabilitat i diàleg.

Quina promesa faràs que no puguis complir? El que dic ho vull complir.

Defineix amb un adjectiu els altres candidats: Xavier Casoliva: qui és?... ah, l’actual alcalde. Bo. Joan Audet: qui és? ... ah, el d’abans d’Iniciati-va... Fora, fora, no en vull saber res. Jairo Serrano: bo Ramon Pérez: qui és? No el conec.

Jordi Tresens: qui és? Miquel Julià: qui és? Per qui es presenta?... ah, el PSC... regular Javier Díaz: qui és? el de plataforma... fora, fora. Miquel Parramon: bo.

Continua la frase: “M’he comprat un elefant...” Per vendre-me’l.

Hi erets a la plaça el dia que Margeners de Guissona va descarregar el 4 de 9? No.

Com es diuen els personatges principals dels Pastorets de Guissona? No ho sé

T’agrada el nou ajuntament? Si

Has mentit mai al teu currículum? No.

Vermut de Trullàs o de Centro? Allà on puc!

La carn, a l’Àrea o al Meuet? M’agrada la bona.

35

Al telèfon amb... Jordi Tresens (PP) L’objectiu del Cràpula, quan es

planteja fer un especial elecci-ons, és poder parlar amb tots els candidats per tal d’ajustar-se, tant com sigui possible, a la miti-ficada “objectivitat informativa”. Però no sempre plou quan un en té ganes. A vegades, les externa-litats frustren els objectius. Doncs bé, quan el Cràpula es disposava a concertar una entrevista amb el candidat del Partit Popular, aquest s’hi va negar, al·legant que ja havia fet una entrevista pel “Doll Informatiu” i que, citem textualment, “ja ho havia vist tot el poble, no cal que en faci més”. Això és tot el que podem trans-criure de la breu conversa telefò-nica que el Cràpula va mantenir amb el candidat. Aquí ho deixem i que cadascú jutgi com bona-ment pugui.Permeteu, però, que el Cràpu-la en faci una breu reflexió. I és que, quan un s’apunta al carro de la política, per local que sigui, hauria de saber que hi ha algu-nes coses que van amb el càrrec, com un “pack”. I si no vols pols, no vagis a l’era.

36

EL FARSANT

Avui, lliçó d’història.

Ja feia molts anys que un fill il·lustre de Iesso, el gran Juli Cèsar, havia marxat de les nostres contrades per conquerir les Gàl·lies i la Britània. La seva actuació davant de les hosts bàrbares li va valdre el títol de senador a Roma, cosa que el va fer que els assumptes locals passessin a un segon terme. Així doncs, va acceptar el càrrec que li oferien a la gran capital, on va desenvolupar la carrera meteòrica que més o menys tots coneixem.

Un dia, però va tenir un atac de lucidesa tot remullant-se els peus a riu Po, i es va adonar que ja havia arribat el moment de fer “allò” (“allò” és una expressió obscu-rantista amb què els polítics defineixen les ganes de deixar de viure del “cuento”). Tot plegat, feia massa temps que no reno-vava els pretors de la seva estimada Iesso, i potser ja era hora que algú li prengués el relleu. Per tant, va reunir tretze patri-cis iessonensis que l’havien servit fidel-ment des del primer dia i els va ordenar

que tornessin a la seva pàtria i hi esta-blissin un govern renovat amb totes les ensenyances que els havia inculcat. Els escollits van estar molt contents de poder tornar al seu municipi d’origen i immedi-atament van emprendre el camí de torna-da a casa. Al cap d’una lluna ja tornaven a estar entre els seus.

Val a dir que Iesso era un petit municipi de l’interior de la Tarraconense on no acostu-mava a passar mai gran cosa extraordinària. Tant era així, que la principal tasca del pretor màxim a part d’administrar la justícia havia estat sempre la de presidir la prestigiosa festa en honor al déu Bacus. En els darrers anys, però, amb l’absència de Juli Cèsar, Iesso havia canviat molt. El rendiment de les explotacions agràries havia millorat osten-siblement, cosa que havia provocat que les famílies benestants haguessin adquirit una gran quantitat d’esclaus provinents principal-ment d’Àfrica i de Dàcia. Paral·lelament, tant la població com el nucli en si havien crescut considerablement.

FERE LIBENTER HOMINES ID QUOD VOLUNT CREDUNT (*1)

37

El que són les coses, els pretors designats per Juli Cèsar van començar a desitjar secretament el càrrec de pretor màxim, anhelant de posar-se al capdavant d’aque-lla pròspera ciutat. Així les enveges van començar a aflorar en tots els estaments de Iesso, i de seguida es crearen bàndols entre ells.

La meteorització va esdevenir meteòrica (redundància), i va arribar un moment en què els pretors van deixar de parlar-se entre ells. Ja que eren incapaços d’esco-llir qui d’ells seria el nou pretor màxim, es va acordar que fos l’oracle del temple de Minerva qui ho determinés. Aquest va establir que cadascú hauria de mirar de convèncer els ciutadans lliures de Iesso amb els ensenyaments que havien sentit en boca de Juli Cèsar.

Així, al dia i lloc convinguts i davant de tota la població van anar desfilant un per un tots els candidats a pretor màxim de Iesso. Casualment s’ha documentat fins a

nou candidats, juntament amb la cita de Juli Cèsar que encapçalava el seu discurs. Tot seguit els repassem un per un.

El pretor que havia estat la mà dreta del Cèsar i que aspirava a substituir-lo a Roma algun dia, convençut i encegat per la seva victòria va començar com si ja hagués guanyat, amb un Vini, vidi, vinci (*2).

El més veterà de tots, qui havia estat la mà esquerra de la mà dreta del Cèsar (o la mà dreta de la mà esquerra), però no havia tastat mai el poder, no es dona-va per vençut i va començar amb un “Mentre em quedi alguna cosa per fer, no hauré fet res”.

El candidat preferit dels patricis, presu-mint del favoritisme que podria aconse-guir gràcies a la seva proximitat als esta-ments que governaven Roma va etzibar (parlant d’ell en tercera persona): Caesa-rem vehis, caesarem fortunam (*3).

38

El soci d’aquest darrer, amb una inex-plicable jugada estratègica, se’n va voler desmarcar a última hora, iniciant el seu discurs adreçant-se a ell amb un Divide et vinces (*4).

El més jove i acarnissat dels candidats volia trencar, peti qui peti, amb tot el que els precedia, i va envalentir-se abocant-se al límit de l’estrada tot dient la frase lapidària Ignavi coram morte quidem animam trahunt, audaces autem illam non saltem adventum (*5).

El mentor del candidat anterior, tot defraudat perquè aquest l’hi havia clavat una punyalada a la seva esquena va contestar-lo amb un discurs dramatitzat que iniciava un Tu quoque, fili mihi? (*6).

Un pretor va iniciar el seu discurs, mostrant-se com el representant de la Hispània més casposa, tot justificant la seva candidatura amb un misteriós Hoc voluerunt... (*7).

Finalment va aparèixer dos candidats lliberts (temps enrere havien estat esclaus) que quasi ningú coneixia i que no es podrien veure entre ells. Només tenien una cosa en comú: no parlaven: bordaven, tot dient fàstics dels esclaus dacis i africans que voltaven per Iesso, tot cridant amb aires de superioritat Teneo te, Africa (*8).

Finalitzat el torn de tots els candidats, l’oracle del temple de Minerva va diri-gir-se a ells parafrasejant el Juli amb una de les seves frases més cèlebres: Alea iacta est (*9)(...)

S’ignora el resultat d’aquell plebiscit ja que les fonts historiogràfiques no ho recullen. Però sí se sap que de llavors ençà s’ha anat celebrant anualment a Iesso el concurs d’oratòria la tercera nit de Saturn del mes de Juli Cèsar. I si ho tornéssim a fer així?

*1 “Els homes, quasi sempre creuen el que volen”

*2 “Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer”

*3 “Portes al Cèsar i a la fortuna del Cèsar”

*4 “Divideix i venceràs”

*5 “Els covards agonitzen davant de la mort, els valents no se n’adonen d’ella”

*6 “Tu també, fill meu?”

*7 “Ells ho han volgut...”

*8 “Àfrica, et posseeixo”

*9 “La sort està tirada”

39

L’INTRANSIGENT

I les raons de tot plegat se m’han anat apareixent aquestes últimes setmanes de precampanya, campanya i més merda de campanya. Un, quan és molt jove -i una mica ingenu-, pot pensar que petits gestos, voluntat, mano dura, disciplina, implica-ció, etc. poden fer canviar la merda actual per una societat més justa, equitativa, igua-litària, sostenible, neta...

Doncs quan un es fa gran veu, sovint amb impotència, que tota aquesta bona fe se’n va a campistraus. Que l’autèntic poder està en l’exercici del diner; que potser tenim la il·lusió de ser lliures en la mesura que comprem les nostres robes, potingues i electrònica; que som el que consumim; que el “cogito ergo sum” és un anacronisme… No és cap secret.

Llavors em pregunto jo: com fer una campa-nya en aquest sentit? Qui, amb una mica de rigor, és capaç de prometre un canvi,

per petit que sigui? Qui pot prometre que eradicarà la pobresa, o que garantirà la igualtat d’oportunitats en el món laboral? Ningú. Perquè ningú no està per sobre del comerç, ni del Cantander, ni de La Faixa. No, ni tan sols ells, els polítics. Així com crec que tampoc faran res per castigar els ganduls i els lladres… És per això que veig amb fàstic uns i altres: uns prometent coses que no vénen al cas, uns altres que mai perseguiran els ganduls perquè no els convé electoralment; altres que veuen els brots verds en les algues del fons del mar…

La cosa està en el fet que ningú no pot prometre res que no puguin fer els altres. Llavors, el vot s’acaba convertint en un exercici de fe. I jo no crec en res, llevat potser de qui em prometés ser un bon administrador… i és que no hi ha diners, home!

JO NO PUC SER POLÍTIC…

40

Documents

EL CRÀPULA 2011