El Diari de Sant Feliu, num.12 novembre

Número 12 // 20.000 exemplars // novembre 2012 // Sant Feliu de Llobregat

Noves taxes i increment d’IBI per a l’any 2013

L’equip de govern ha aprovat la pujada de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) en el ple del mes d’octubre. L’IBI va ser un nou cavall de batalla entre govern i oposició per diferències en el criteri que determina el coeficient d’aquest impost, que acostuma a ser una quantitat important dels ingressos municipals, molt cobejats en temps de crisi. L’equip de govern congela el tipus impositiu, que es troba actualment en un 0,522% del valor cadastral, però el que pagaran els pro-pietaris pujarà a causa de la revisió cadastral aprovada en el 2005.

S’aproven les ordenances fiscals amb l’abstenció del PP i el vot contrari del PSC

* Válido para pizzas medianas y familiares con 3 o más ingredientes. Válido los 7 días de la semana.

93.666.96.11Av. Montejurra 21

Sant Feliu de Llobregat

*

Elsa García Lorenzo

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 12, novembre 201220.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Redacció: [email protected]

Esports: [email protected]: [email protected]ó: administració@eldiaridesantfeliu.comEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889

Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: [email protected]èfon: 936 857 683

Una vegada més, d’ ‘el dit (oposició) al fet’ (govern)

Al darrer ple de l’Ajuntament, es van apro-var les ordenances fiscals (impostos, taxes i preus públics municipals) per a l’any 2013.

Enguany, hi ha algunes novetats importants però en general per l’any 2013 els ciutadans i ciutadanes veuran incrementats els impostos municipals, sobre tot l’IBI.

Apareixen algunes taxes noves, com la de ti-nença de gossos (15 euros/any que s’incrementen si l’animal és de raça presumptament perillosa), de difícil gestió i encara de més difícil aplicació. Està demostrat que gravar la tinença és ineficaç contra l’incivisme (si és aquesta la intenció) dels propie-taris.

Es creen bonificacions i reduccions impositives a empreses i activitats que generin ocupació, una me-sura en la línia de contribuir des de l’administració a facilitar la generació d’activitat econòmica, tal i com reclamava l’editorial d’EL DIARI del mes passat.

Però sorprèn sobremanera que per a l’any 2013, quan moltes famílies continuaran vivint els estralls d’una crisi que cada vegada genera més atur (a Sant Feliu ja hi ha 3.700 aturats) el govern d’Iniciativa i Convergència decideix deixar d’aplicar la reducció sobre el tipus de gravamen del IBI que des de 2006 es venia aplicant per compensar una part dels in-crements derivats d’aquesta revisió cadastral i de l’augment que determinen els Pressupostos Generals de l’Estat. En definitiva, les famílies pagaran el 2013 bastant més que aquest any en concepte d’IBI.

Però sens dubte, el que -una vegada més- serà di-fícil d’explicar és el perquè d’aquest canvi de criteri

dels partits de govern. ICV i CiU tornen a demostrar la falta de coherència amb el que ells mateixos defen-saven. Fa només dos anys, ICV demanava una major reducció de l’IBI i criticava el que considerava incre-ments abusius, tot i que llavors el govern de PSC i CiU reduïa el tipus. Avui, dos anys després, ICV no només no augmenta la reducció d’IBI, sinó que l’elimina. En el mateix sentit, CiU torna a evidenciar la renúncia als seus anys de govern a la ciutat, a canvi de mantenir sòlid l’estrany pacte de govern i no incomodar els seus socis d’esquerra verda. Cal recordar que va ser en els govern municipals compartits entre els socialistes i CiU quan s’aplicaven aquestes reduccions que ara eli-minen.

Per il·lustrar aquest doble discurs en funció de ser al govern o a l’oposició, recordem un extracte del bloc de l’actual alcalde, quan era a l’oposició (octu-bre de 2009), sobre el preu públic dels casaments al Palau Falguera...

«Una parella m’ha dit que es voldria casar l’any que ve al Palau Falguera, però que a partir de l’any que ve s’haurà de pagar 100€ i és una despesa que es poden estalviar. Diuen que es casaran a la sala de plens, que és de franc. Potser hauran d’esperar més, perquè ara hi haurà més cua: això no els amoïna. Simplement, han deixat de banda la seva il·lusió de casar-se al Palau.

També haurem de recórrer als nuvis per quadrar les alegres contractacions de compis dels primers anys de govern de PSC i CiU?...»

Ara, l’alcalde dobla el preu de casaments al Palau Falguera... Serà que els seus “compis” cobren més?

la foto del mes

Farmàcies tancades. L’Estat no paga a la Generalitat i el govern català paga tard a les farmàcies. Per pro-testar contra aquest virus, les farmàcies catalanes van fer vaga el 25 d’octubre. A Sant Feliu, només n’hi havia dues d’obertes, per complir els serveis mínims. La del carrer Girona va ser una de les que va tancar. Xaví Martí [email protected]

El sentimiento de la pela

En la Transición, Adolfo Suárez ofreció a Josep Ta-rradellas el mismo trato fiscal y económico que había acordado con el País Vasco, pero los par-tidos políticos catalanes no lo aceptaron aludien-do que sólo sería bueno si la economía iba bien. Decían que si venían mal dadas, no se podría pedir ayuda económica al go-bierno estatal.

Resulta paradójico que siendo Catalunya la más solidaria con el resto de autonomías -más que el País Vasco- haya sido la diana preferida de varios dirigentes del Partido Po-pular, que han lanzado campañas en contra de Catalunya llamándonos “peseteros, pedigüeños e insolidarios”. Llama la atención que, aunque en el País Vasco también hay un sentimiento indepen-dentista, en España nadie les llama insolidarios.

Catalunya basa su pe-tición de consulta inde-pendentista sólo porque no está de acuerdo con el reparto económico. Que muchos estén a favor de la independencia por la pela, no hace más que dar argumentos a los antica-talanistas. Por otra parte, Mas se podría haber aho-rrado el viaje a Madrid para pedir el pacto fiscal, pues ya conocía la negati-va de antemano.

Pronto empezará la campaña electoral y los políticos catalanes ten-drán la oportunidad de informar a los ciudada-nos de los pros y contras de una posible indepen-dencia. El señor Mas de-berá explicar su gestión

de estos casi dos años de recortes en sanidad, edu-cación, dependencia y sa-lario de los funcionarios; así como la implantación del copago farmacéutico, y deberá explicar porque ha estado de acuerdo con medidas adoptadas por el PP, como ayudar a la banca con dinero público o implantar la reforma la-boral. Tanto los que piden el voto para promover el referéndum como los que están en contra, de-berán responder muchas preguntas: En caso de ob-tener la independencia, ¿se mantendría el actual sistema de pensiones, seguridad social y des-empleo?, si solicitamos el ingreso a la C.E.E., ¿qué moneda tendremos?, las empresas con sede en Ca-talunya se desplazarán a otras autonomías?, habrá boicot a los productos catalanes?, las autopis-tas serán gratuitas?, para llamar al resto de España el precio de las llamadas será el mismo, tendremos ejército profesional?

Seguro que habrá más preguntas que afectan a la ciudadanía de Cata-lunya, y especialmente a las personas que están en paro e hipotecadas. Si los políticos sólo piensan en los votos y se olvidan de las necesidades de la gente será un sistema feudal dónde sólo existi-rán amos, criados y mi-seria.

Manuel Guerra

veí de La Salut

opinió editorial

Qué balance haces de este primer año de El Diari?

El balance de este primer año no puede ser otro que positivo. No es nada fácil arrancar un proyec-to como este, pero el hecho de poder estar cumpliendo un año, es motivo de alegría, sin duda. Hemos estado presentes, desde octubre de 2011, todos los me-ses (con la salvedad del mes de agosto) puntualmente en todos los hogares de Sant Feliu. Poco a poco nos hemos ido dando a conocer, hasta el punto que ya somos una de las referencias in-formativas de la población.

Siempre me ha sorprendido que una ciudad como Sant Feliu no tuviera ningún medio de co-municación de las características de El Diari DE Sant FEliu, ya que es una población muy dinámica. En ese sentido, creo que hemos sabido conjugar la necesidad de

informar de lo que hemos consi-derado relevante de entre todo lo que sucede durante un mes, con la divulgación de la activi-dad de las entidades, que desde el voluntarismo, son las que real-mente construyen cada día la ciudad. De la misma manera, una ciudad con un tejido comercial tan rico como el nuestro también necesitaba de una plataforma de promoción de su actividad, a tra-vés de la publicidad en nuestras páginas, lo que les permite llegar a todas y cada una de las familias de Sant Feliu.

—Qué crees que aporta este medio respecto a los otros me-dios de comunicación existen-tes en la ciudad?Creo que mantenemos el espíri-tu inicial, que ha sido informar, sin más. Pero una información diferente de la que se puede en-contrar en los medios municipa-les, que lógicamente recogen la actividad del Ajuntament desde una determinada posición, o de la que se puede encontrar en el diario digital Fetasantfeliu, que sin duda hace también una labor informativa muy interesante, pero en el cual prima la actuali-dad, pero con las limitaciones de no llegar a toda la población o la brevedad con la que se abordan los temas.

Creo que El Diari DE Sant FEliu

puede profundizar más en los temas, abordarlos con mayor amplitud, lógicamente en detri-mento de la actualidad, ya que tiene una peridodicidad men-sual. También es una tribuna abierta para que las entidades tengan el espacio que los otros medios no les ofrecen.

La libertad que nos permite el hecho de sostenernos econó-micamente de manera exclusiva con los ingresos de publicidad, es también una ventaja a la hora de poder abordar de manera ri-gurosa, pero con visión crítica las dinámicas políticas de la ciu-dad, aspecto que, como en cual-quier medio de comunicación, ocupa una parte importante del interés de los lectores.

Por tanto, su principal he-cho diferencial respecto a otros medios públicos (que respon-den lógicamente a los intereses municipales) o que se editan di-gitalmente, es la universalidad de su alcance, llega a todos los buzones de la ciudad periódica-mente, siendo leído por todos los sectores de la población y su visión independiente de lo que sucede en Sant Feliu. —Cómo encaráis el futuro? Como he comentado, el úni-co hándicap de El Diari es el no poder abordar las noticias con rapidez. En ese sentido, ya hace

CIUTAT 3novembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

‘EL Diari de Sant Feliu’ es consolida com a referent informatiu dels santfeliuencs

algunos meses que nos ronda la idea de publicar El Diari quince-nalmente, lo que sin duda nos permitiría tanto abordar más in-formación, como que ésta fuese de mayor actualidad. También estamos estudiando tener una versión digital, pero con un en-foque diferente al del Fetasantfe-liu, ya que creemos que hay es-pacio para ambas publicaciones abordando de manera diferente la actualidad informativa.

De todas formas, ambos pro-yectos están sujetos tanto a la respuesta de los comercios y actividades económicas que nos apoyan a través de la publicidad que insertan, que de momento

están respondiendo muy bien, como a la política de expansión que Sant Feliu Comunicació, que es la sociedad editora de El Diari, está desarrollando con la edición de otra publicación similar en Castellbisbal y las próximas en poblaciones de nuestra comarca.

En resumen, creemos que pode-mos seguir creciendo, con un ma-yor uso de las nuevas tecnologías y de las redes sociales y una mejora de la edición en papel. Es un pro-yecto joven, muy joven, que toda-vía se está definiendo y que nece-sita seguir teniendo la magnifica respuesta de la ciudadanía, de las entidades y del tejido económico y comercial de la ciudad.

Jesús SerranoSoci fundador d’El Diari

“Llegamos a todos los sectores de la población”

CIUTAT4 novembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

A.R. La Comunidad Eco-nómica Europea es quien decide qué cupo de alimentos debe recibir cada país en función de su población. Cuanto más excedente hay, más alimentos se pueden dar. Es un momento también de recortes aquí, ya que aunque Bruselas quiere salvar el programa europeo de ayuda alimentaria para las personas sin recursos (PEAD, por sus siglas en inglés) reducirá su presupuesto un 30%. Es la

Baja el presupuesto para el programa de alimentos

paradoja de los tiempos que vivimos, en que se destina menos dinero a fondos tan necesarios como los de búsqueda de empleo y formación o este mismo.

Aunque la crisis ha disparado el número de familias en toda Europa que recurren al programa a través de los Bancos de Alimentos, la Comisión Europea ha fijado en 2.500 millones la cantidad destinada al PEAD para los próximos 7 años, un 30%

menos que antes, cuando tocaban a 500 euros por año. La causa? Seguramente el recorte del presupuesto está causado por la presión de los países del norte de Europa. Los 2.500 millones saldrán del Presupuesto de la Política de Cohesión, después de que el Tribunal Europeo dictaminara que era ilegal conseguirlo del fondo agrícola comunitario. El grupo de los 27 países aún podrían recortar más esta ayuda.

A.R. En Sant Feliu hay tres pun-tos de distribución de productos alimentarios, conocidos popular-mente como bancos de alimen-tos (aunque el Banc d’Aliments sea, oficialmente el sito en Bar-celona). Dos de ellos están ges-tionados por la entidad solidaria Cáritas (los que dependen de las parroquias de Sant Joan Baptis-ta y de Sant Llorenç) y otro que gestiona la Iglesia Evangélica. Aunque en otros municipios se encargan de ellos otras entida-des laicas o las asociaciones veci-nales, en Sant Feliu corre a cargo de la iglesia.

Alimentos desechablesLa única parroquia que está aco-gida al Banc d’Aliments de Bar-celona es la de Sant Joan Bap-tista, situada en el barrio de La Salut. Tomás es el coordinador y “un voluntario más”. Lleva 6 años dedicándose plenamente al voluntariado, aunque hace ya 15 ayudaba junto a su madre, como transportista y coordinando el transporte.

Es el que da la cara y distribu-ye las faenas del resto de volun-tarios. Explica que los organiza-dores de los bancos de alimentos “recogen productos perecede-ros, a veces de camiones que no tienen los papeles correctos”. O también de Mercabarna, donde se tira mucha fruta y verdura,

así que el Banc d’Aliments de Barcelona llegó a un acuerdo para reservar una nave donde las empresas que lo deseen lle-ven todos los productos que por algún motivo, desechan.

El Banc d’Aliments llegó a un acuerdo con Mercabarna para poder recoger alimentos

A veces, simplemente es por-que las medidas de las las frutas no es el deseado para su comer-cialización. Así, se evita la típica imagen de personas escarban-do en los contenedores a la vez que se le da una buena salida a la verdura. La parroquia de Sant Joan Baptista dispone de un pase para poder entrar en Mercabarna y una vez al mes un trabajador se desplaza allí. Es así desde que se pactó con el Ayun-tamiento para que una persona de la Brigada Municipal lo hicie-ra voluntariamente. La parro-quia también tiene un convenio con el centro comercial Splau! de Sant Joan Despí para coger productos, y personas con vehí-culos van a buscar cosas.

En la Salut se atienden a 60 personas dos veces al mes. En total, a cada familia se le ofre-

En Sant Feliu hay tres puntos de distribución de alimentos que ayudan a más de familias

¿Cómo funcionan los bancos de alimentos?

ce la ayuda durante tres me-ses, susceptibles de renovarse. Los alimentos que se dan son sobretodo los que están en la base de la pirámide alimentaria (legumbres, arroz, pasta, leche, azúcar...) y, por ejemplo, no se reparte alcohol. La ayuda sólo es un complemento, no todo lo que una familia necesita para alimentarse durante un mes. Y como complemento, también se reparten productos de limpieza y de higiene personal.

Voluntarios Todos los que hacen posible toda la fase desde la recogida hasta distribución de alimentos a las personas que lo necesitan son voluntarios. Hay unos ocho voluntarios y, aparte, algunas veces las mismas personas que se benefician del servicio del banco de alimentos ayudan tam-bién a descargar. Cada semana, todos dedican algunas horas. La única que tiene un sueldo es la asistente social de Cáritas, que recibe a las personas y decide sobre sus necesidades, después de que los servicios sociales ha-yan derivado las personas a ella. Algunos voluntarios son perso-nas que anteriormente habían recurrido a ese servicio.

Cada vehículo va cargado con unos 400 quilos de comida y en

cuanto llegan las furgonetas car-gadas, los voluntarios organizan los productos y los colocan pla-nificando lo que darán (primero lo más perecedero) y en qué can-tidad.

Hay diversas entidades que donan alimentos a el Banc d’Aliments de Barcelona, del cual se nutren muchos puntos de distribución de la comarca: hoteles, empresas, supermer-cados... La parroquia de Sant Joan Bapista compra en el Banc d’Aliments de Barcelona una vez al mes, y Tomás explica que de Enero a Junio sólo les llegan los alimentos de allí.

Aparte de no cumplir con el tamaño o aspecto de las frutas

o la proximidad de la fecha de caducidad, hay otros motivos por los que estas organizaciones pueden dar alimentos, como em-presas que tienen un problema con el etiquetado. Por ejemplo, al poner la fecha de caducidad con la de envasado, o productos que se acaban de lanzar al mer-cado y no se venden. En todo caso, siempre son productos co-mestibles no comercializables por alguna u otra razón. Tomás cita las empresas que donan co-mida: “Desde Lidl, Esclat, Bon-Preu, Suma, Bimbo, Panrico, re-postería Martínez, Nestlé hasta Airós de Sant Feliu, una empresa muy buena que vende productos para celíacos”.


A.R.

Es evidente que no todas las empresas donan los alimen-tos por altruismo. Por ejemplo, cuando existe un grupo de em-presas que pactan una igualdad de precios (competencia desleal) y son descubiertas, a veces los tribunales les permiten pagar la mitad de la multa correspon-diente en especias, es decir, en forma de donación de alimentos; aparte, las empresas se benefi-cian de bonificaciones fiscales al donar alimentos.

Iglesia EvangélicaOtro de los puntos que distribu-ye alimentos es la Iglesia Evan-gélica, que atiende a 40 familias, a las cuales dona dos veces al mes con un intervalo también de quince días durante un periodo de seis meses. Su coordinadora, Isabel Gimeno, afirma que ha no-tado un cambio en el perfil de las personas que acuden a estos ser-vicios, ya que son “personas del pueblo, que antes no hubieran necesitado esta ayuda”.

El proceso es el mismo, ya que la asistente social remite estas personas a esa parroquia, que es la de ‘primera acollida’, y por tanto donde se deriva a la gente en primer lugar.

También existe un servicio de ropero cada jueves en el barrio de Can Calders

Después, van a otros centros o se los vuelven a remitir. A di-ferencia de la Sant Joan Baptis-ta, el banco de alimentos de la Iglesia Evangélica depende de los alimentos que les entrega Cruz Roja y de la colaboración de la iglesia, que a veces tam-bién recolecta comida.

Allí colaboran cinco volunta-rios. Gimeno explica que le gus-ta ayudar a los demás: “Sé que todos hemos pasado por situa-ciones difíciles, incluida yo, y me gusta ayudar porque además

siento la obligación de hacerlo, es lo que realmente queremos”. I s a b e l siempre ha estado muy implicada, ya que lle-va 11 años colaboran-do en esa parroquia.

RoberNo sólo de pan vive el hombre, y es evidente que en fa-milias con d i f i c u l t a -des económicas hay carencias de algo más que comida. Por eso, también existe un servicio de ropero los jueves en el barrio de Can Calders y La Salut.

Está atendido por dos volun-tarias -que han sido asistentas sociales- y en el mismo espacio hay un servicio de guardería, se-cundariamente un esplai, donde se pueden detectar situaciones problemáticas. Dentro del co-

legio Arquitecte Gaudí, Cáritas también ofrece apoyo escolar con personas que dan clases de refuerzo de manera gratuita du-rante una hora.

El gran recapteAhora que se acerca la Navidad, Cáritas organiza el gran recap-te de Nadal y también hay un recapte de joguines, organiza-do por los servicios sociales del

Ayuntamiento. El gran recpate de Nadal se llevará a cabo los días 30 de Noviembre y el 1 de Di-ciembre en la parroquia de Sant Joan Baptista.

También la Catedral de Sant Llorenç ofrece un punto de dis-tribución de alimentos, en este caso en el barri de Falguera. Tres grandes ejemplos de una gran ayuda, aunque la caridad nunca debiera sustituir a la justicia.

Atur desbordat i menys recursos en polítiques per trobar feina

X.M. A Catalunya, un cop arribats al tercer trimestre de 2012, s'han batut tots els records d'atur. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) relativa a aquest període, el país presenta un total 840.400 persones sense feina, una taxa del 22,56%. Segons les dades oficials del SOC (que fan referència a les persones que estan apuntades a les llistes dels serveis d'ocupació), Catalunya va tancar el mes de setembre amb 632.457 persones aturades (15,9%). El Baix Llobregat va tancar el mes amb 71.275 perso-

Esther Sànchez demana la supressió de les oficines de l’INEM per millorar l’eficàcia contra la desocupació

nes sense feina (16,5%), mentre que a la nostra ciutat se'n van registrar 3.738 (16,3%). Cal desta-car que en els darrers quatre anys, des del mes de setembre de 2008 (quan va començar la crisi), l'atur s'ha quasi doblat: Catalunya tenia 354.215 persones aturades; el Baix Llobregat, 38.864, i Sant Feliu, 2.080. La nostra ciutat presenta 1.658 persones més a l'atur que ara fa quatre anys.

Davant les dades de l'EPA del tercer trimes-tre, la secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Esther Sànchez, va denunciar “l’enorme irresponsabilitat política” del govern espanyol per no haver transferit encara a Cata-lunya els 191 milions d’euros que li corresponen per finançar les polítiques actives d’ocupació aprovats per la Conferència Sectorial d’Ocupació de Comunitats Autònomes el passat mes de maig. Aquesta xifra, a més, representa un 57% menys de recursos respecte al que li va correspondre a Catalunya en els pressupostos generals de l’Estat el 2011. Sànchez també es va mostrar partidària de suprimir les oficines de l'INEM i que la gestió integral de les polítiques i oficines d'ocupació re-caigui únicament en el SOC.

CIUTAT6 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012

Vuit santfeliuencs al 25-NTots les formacions polítiques amb presència a Sant Feliu -amb l'excepció d'Esquerra- han incorporat militants a les llistes que presenten els seus respectius partits a les eleccions del 25 de novembre. Alguns dels candidats donen la seva visió d'aquestes comicis amb tres preguntes:

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

Jaume Bosch (4). Actual diputat al Parlament i membre de la Fundació Nous Horitzons.

1. Creiem que podem fer una pujada molt important perquè hem estat la veu de l'oposició contra Convergència aquests dos anys al Parlament, hem es-tat al costat de la gent que s'ha mobilit-zat contra les retallades i hem apostat clarament pel dret a decidir, així que crec que tenim una clara tendència a pujar en aquestes eleccions.

2. Tenen d'especial dues coses. La primera i fonamental, és que es donen en un moment de crisi econòmica que la ciutadania està patint, i especialment al Baix Llobregat, que ha provocat que el Govern de Convergència i Unió s'hagi dedicat a retallar els serveis bàsics de l'Estat del Benestar. Ara és el moment de que la ciutadania reaccioni enfront aquesta política de retallades, perquè és bàsicament la mateixa la de CiU i la del Partit Popular.

El segon motiu és que després de la manifestació de la Diada Nacional és evident que hem entrat en una nova etapa a Catalunya a nivell polític que exigeix que en la propera legislatura se celebri un referèndum per tal que el poble de Catalunya pugui decidir lliure-ment el seu futur.

3. Crec que tindrà pes. Nosaltres estem molt satisfets dels resultats de la candi-datura alternativa gallega d'esquerres del Beiras, ha estat la sorpresa de les eleccions a Galícia, vots del PSOE i del BNG que hi han anat a parar. Dirigents d'Iniciativa han estat a Galícia donant-li suport i ells ens en donaran i pensem que aquest resultat demostra que una alternativa més a l'esquerra del Partit Socialista, que en aquest moment està jugant un paper molt poc clar i està molt despistat, demostra que una alter-nativa clara d'esquerres clarament na-cional pot fer-se un espai.

Aurora Huerga (77). Formà part de les llistes al Congrés dels Diputats a les eleccions generals i és secretària de política social de CCOO.

1. Confiem en que una opció política que ha estat des del primer dia en contra de les retallades, al costat dels treballadors i les treballadores i amb un missatge molt clar sobre tot al costat de la gent que més està patint, serà bo. Per bon resultat, con-siderem pujar la representació que tenim actualment.

2. Crec que Catalunya té la seva pròpia idiosincràsia. Iniciativa per Catalunya obté un resultats aquí que no tenim a la resta del territori, però no ara, sinó des de fa temps. Els resultats pujaran perquè gent que en anteriors eleccions votava als socialistes, en aquesta ocasió no ho farà. Nosaltres fem una crida als treballadors i treballadores, que són els que més estan patint la situació actual, i esperem recollir els fruits. Crec que la tendència d'Iniciativa no canviarà gaire i si ho fa, serà en positiu.

3. Primers, aquests comicis són especials perquè haurien de ser d'aquí a 2 anys, i s'han avançat per la discussió sobre la independència i el sobiranisme. Crec que CiU està amagant les la seva política de retallades darrera de les banderes. Te-nim l'obligació que no només es parli d'independència i de banderes, sinó dels problemes que té la gent que no arriba a fi-nal de mes, que està patint desnonaments i atur o precarietat laboral.

1. Quins resultats espereu obtenir? 2. Creus que el resultat de les eleccions basques i gallegues influirà en la intenció de vot de l’electorat català? 3. Per què són importants aquests comicis i quines característiques especials tenen?

Rosa M. Martí (núm. 68).Primera tinent d’alcalde, regido-ra de Serveis Socials, Seguretat Ciutadana i membre d’UCD

1. Creiem que obtindrem un resultat més ampli que la última vegada però no crec que traiem majoria absoluta. De tota ma-nera, fer prediccions d'aquestes és molt perillós, totes les enquestes que surten crec que serveixen més per desbaratar les coses que no pas per situar-les. És molt imprevisible. De tota manera, la ca-rrera d'autodeterminació és molt àmplia i crec que Convergència i Unió tindrà millors resultats.

2. No crec que les eleccions hi influeixin perquè han estat lloc a dues comunitats autònomes i en totes dues han tingut re-sultats molt diferents.

3. Són un punt d'inflexió i deixen de ser unes eleccions al Parlament català per tenir un full de ruta molt diferent del que hi ha hagut fins ara. Hi ha moltes ex-pectatives. La gent té molta il·lusió i estic notant que molta gent jove que s'hauria quedat a casa ara té interès per anar a votar perquè veuen un futur molt dife-rent. No sé si pujarà la participació però sí crec que, sobretot, ara votarà gent que fins ara no ho havia fet.

Jaume Mañosas (núm.59). Regidor de Joventut, Noves Tec-nologies i Política Língüística i Conseller Nacional de CDC.

1. Espero que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el poble català doni la seva confiança a CiU i al nostre President. Ens cal un gran re-sultat electoral, que doni la força que el President Mas necessita per a tirar endavant el procés de transició nacio-nal i impulsar una consulta al poble de Catalunya, sobre si cal que Catalunya esdevingui un Estat de la Unió Europea. En aquest sentit, per a contrarrestar la majoria absoluta del PP a Madrid, seria molt convenient una majoria equiva-lent de CiU al Parlament. 2. No crec que les eleccions gallegues o basques influeixin significativament en la intenció de vot a Catalunya. Tot i això, cal destacar que el bon resultat de les for-macions nacionalistes al País Basc, a Flan-des i a Escòcia, mostra que quelcom està canviant i que estem a punt d'encetar un nou període on les petites nacions com Catalunya, tenen una gran oportunitat de progressar a la Unió Europea. 3. La importància d’aquestes eleccions rau en què s’ha esgotat un model que ha durat més de 30 anys. Catalunya s’ha implicat a fons en el desenvolupament d’Espanya i s’ha intentat de trobar un encaix satisfactori que respecti la singu-laritat de Catalunya. Amb la sentència del TC contra l’Estatut i el cop de porta del Govern Espanyol a la proposta del Pacte Fiscal es fa necessari trobar una nova forma de relació de Catalunya amb Europa i el món. Ens hi juguem que el poble català pugui ser consultat sobre si vol que Catalunya esdevingui un nou Estat de la UE. Disposar d’un Estat pro-pi ens ha de permetre disposar de més recursos per al nostre desenvolupament econòmic, social i nacional. En fi, ens hi juguem la nostra llibertat, supervivència i també el futur dels nostres fills i néts.

Convergència i Unió

CIUTAT 7 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012

Elisabet Ortega (núm.31) Regidora i membre de Noves Generacions

1. Estem treballant molt per fer en-tendre als ciutadans que la separació de Catalunya no és la solució als pro-blemes que tenim. Així que esperem tenir uns bons resultats que aconse-gueixin frenar la deriva separatista que estan reclamant des de certs sec-tors polítics.

2. Considero que els ciutadans de Ca-talunya tenen molt clar el que defen-sem els partits que ens presentem a les següents eleccions. El Partit Popu-lar Català sap que sortir de la crisi serà possible sempre que estiguem tots junts treballant en la mateixa adreça, i esperem que tot català que no vulgui separar-se d'Espanya ens votarà a no-saltres independentment dels resul-tats en altres Comunitats Autònomes.

3. Aquestes eleccions són importants per l'amenaça de la separació de Ca-talunya d'Espanya i, en conseqüència, d'Europa. Certs polítics estan sent molt irresponsables en confondre als ciutadans dient-los que amb la sepa-ració de Catalunya tot s'arreglaria, quan és sabut que això només ens portaria a la ruïna i la marginalitat dins d'Europa. Tots els organismes econòmics diuen que les mesures que està realitzant Espanya ens por-taran a recuperació econòmica i la inestabilitat política que generen els discursos separatistes només afecten negativament. Hem de demostrar que som un país fort, unit i que estem tots treballant per sortir de la crisi.

Maria Rosa Rodrigo (63).Secretària d’Acció Social

1. Crec que podem ser optimistes a causa de l'increment d'adherits i sim-patitzats que hem tingut aquests da-rrers temps i després de l'11S. Crec que obtindrem entre quatre i sis diputats. Fa 2 anys, quan érem un partit com-pletament nou, amb 140 dies de vida, en vam obtenir quatre!. Ara, amb la normalitat adquirida pel tema de la in-dependència, i amb les sol·licituds que tenim per anar-ho a explicar a mitjans on abans hem estat proscrits, i també a universitats, centres cívics, etc., crec que anem bé perquè el nostre missat-ge s'entén i és compartit per una base cada cop més gran de la població.

2. Podria dir, en general, que sí i que no. Els països són molt diferents, i les condicions, sobretot econòmiques, també. Galícia és una autonomia com Catalunya, depèn dels Pressupostos de l'Estat, però rep més del que paga. I el País Basc té el concert econòmic, la clau de la seva caixa, i no és escan-yat econòmicament com Catalunya; pot decidir sobre les seves infraes-tructures, i encara es permet tornar diners a l'Estat.

Galícia no té cap partit independen-tista en escena, encara que ara sí té algú que representa el vot nacionalista, el del Sr. Beiras. I guanya el PP. I no-saltres tenim un partit independentis-ta, SI, i dos més que diuen que ho són, ERC i Reagrupament. Aquí guanya el vot nacionalista de fa molt de temps. I el PSC-PSOE, cada vegada menys PSC, i actualment a la deriva, té i potser tin-drà aquí la mateixa baixada espectacu-lar que ha tingut en aquestes dues elec-cions. Aquest aspecte (PSC-PSOE) és en l'únic que ens assemblarem. Al País Basc ens assemblem en l'existència de partits independentistes i que el PP no té arrelament al país. Però les seves as-piracions són molt diferents que les ca-talanes. Ells fins ara no han pogut votar al seu partit independentista, i en canvi han tingut els diners dels impostos del seu país. Sabem que envegen la nostra capacitat de mobilització per la Diada de l'11S, i nosaltres els hem admirat sempre, cosa no recíproca. Les dues úniques coses en les que s'assemblaran els resultats electorals seran pocs re-presentants del PP i enfonsament del PSC-PSOE.

3. Cap de les dues eleccions influirà en la intenció de vot dels independentis-tes catalans.

Partit Popular Català (PPC)Solidaritat Catalana per la Independència (SCI)Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Carles Amigó (64).Secretària d’Acció Social

1. Ara el nostre partit és molt més conegut que quan ens vam presentar per primer cop ara farà 2 anys, per tant, la perspectiva entre nosaltres és molt optimista. Tot i que algunes enquestes diuen que no tindrem re-presentació al Parlament, estem con-vençuts que aquestes s'usen com a arma electoral per desmotivar a un tipus d'electorat. Fa dos anys deien el mateix i en vam treure 4. A Ciutadans, després d'haver entrat al Parlament, en les següents eleccions també els hi van pronosticar que no entrarien i sí que ho van fer. La meva perspectiva és obtenir 6 o 7 diputats.

2. El context en ambdues regions no té res a veure amb el nostre. De fet, la situació en que ens trobem és ab-solutament nova i imprevisible. Tot i així, sí que crec que com va passar allà, tant PP com PSOE perdran vots (el PP tot i treure més escons a Galí-cia va perdre 100.000 vots, que no són pocs…). El PSC està cometent un sui-cidi polític intentant vendre un pro-ducte, el federalisme, en el qual no hi creu gaire gent. Primer, perquè costa d’entendre. Segon, perquè el federa-lisme no depèn exclusivament dels catalans, sinó que implica un canvi a Espanya que ningú vol i que reque-reix d’una gran reforma constitucio-nal amb amplis consensos tan polítics com socials.

3. És clar que després de la manifesta-ció més multitudinària de la història de Catalunya alguna cosa ha can-viat. Si a això hi sumen la greu crisi econòmica, efectivament són unes eleccions ben singulars. Tenint en compte que cada any, de cada 100 eu-ros que paguem en impostos només ens en retornen 62, la gent ha anat agafant consciència que amb la in-dependència guanyaríem en autogo-vern i podríem per exemple decidir la política d’ocupació, tant important en aquests temps, i recuperaríem el 9% del PIB que perdem cada any per l’espoli fiscal. El que hem de tenir clar en aquests comicis és si volem inde-pendència o no, i segons el meu crite-ri, només hi ha un partit que té com a objectiu prioritari aquest, Solidaritat Catalana per la Independència. Tam-bé destapem les vergonyes dels par-tits tradicionals, com els sous il·legals de la Diputació, que encara està als tribunals, o l’escàndol dels peatges.

1. Nosaltres treballarem per obtenir el millor resultat possible, explicant a la ciutadania de Catalunya que exis-teix una alternativa sensata, amb una proposta dirigida a fer-nos per-met avançar socialment, construint una sortida solidaria de la crisi que no suposi la pèrdua de dret bàsics de com la salut, l’educació o la protecció contra els infortunis i la pobresa, mi-tjançant una recuperació progressiva de l’economia i que també ens permet avançar sense trencar, perquè la nos-tra proposta d’un avenç federal es sal-ven las pretensions dels nacionalisme recentralitzador del PP i també del nacionalisme independentista de CiU.

2. No ho crec. Cada elecció és diferent i a cada elecció la ciutadania tria entre les diferents ofertes per gestionar allò que se li sotmet a la seva considera-ció. Aquí escollirem un Parlament de Catalunya, que a la seva vegada de-signarà a una persona per governar Catalunya durant els propers 4 anys. I això no té res a veure amb el que suc-ceeixi al País Basc o a Galícia.

3. Bàsicament perquè com hem vist aquest dos últims anys hi ha formes diferents d’afrontar la crisi econòmi-ca, que es allò que a la gent més ens preocupa i ens hauria d’ocupar. Una d’aquestes maneres és la que propo-sem els socialistes, i portem a terme allà on els ciutadans ens donen la responsabilitat de governar, basada en treballar per sortir junts de la cri-si, repartir els esforços d’una manera justa fent que qui més té, aporti més i fent que no es desmantelli l’estat del benestar que teníem i estaven construint. I l’altre, la que practiquen CiU i PP, en el Govern de Catalunya i d’Espanya, donant-se suport mutu basada en tot el contrari. Fent que la crisi la paguen el més febles, destruint els drets socials, retallant la sanitat, l’educació i els serveis socials i fent que cada cop hi hagi més gent a l’atur, malgrat van prometre reduir-lo.

Lourdes Borrell (núm. 53).Secretaria del PSC Baix Llobregat

REPORTATGE8 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012

Les famílies pagaran entre un 7 i un 8% més d’IBI a l’anyL’aplicació de la revisió cadastral de 2005 i la no reducció del tipus impositiu fan pujar el rebut de l’impost en plena crisi econòmica

L’ajuntament ha aprovat les ordenances fiscals per a l’any 2013 en el ple del mes d’octubre amb els vots de l’equip

de govern (ICV i CiU), el PP s’ha abstingut i el PSC ha votat en con-tra. Del conjunt de la fiscalitat municipal per l’any vinent des-taca l’increment que patiran les families en el rebut de l’IBI, donat l’increment del valor cadastral. Fruit encara de l’aplicació de la revisió de 2005 i la no reducció del tipus impositiu per part de l’equip de govern, a diferencia del que es venia fent des del primer moment de la revisió.

L’IBI va ser un nou cavall de batalla entre govern i oposició per diferències en el criteri que determina el coeficient d’aquest impost, que acostuma a ser una

quantitat important dels ingres-sos municipals, molt cobejats en temps de crisi.

L’equip de govern congela el tipus impositiu -a diferència del que va fer l’any passat i del que s’ha vingut fent els darrers 7 anys-, un tipus que es troba ac-tualment en un 0,522% del valor cadastral, però el que pagaran els propietaris pujarà a causa de la revisió cadastral aprovada en el 2005 per l’Estat espanyol en un moment que, recordem-ho, el mercat immobiliari esta-va en ple pic d’entusiasme. Això significa que, com a mitjana, l’increment de l’IBI serà d’entre un 7% i un 8%, ja que a l’aplicació de l’increment del valor per la revisió s’ha d’afegir el increment marcat en els PPGG de l’Estat. Per fer front a aquesta pujada de fac-

to, l’anterior govern comandat per PSC-CiU feia una rebaixa del 2% del tipus d’interès, el que va centrar l’estira i arronsa al ple.

L’oposició va denunciar que, en contra del que ha fet ara, ICV-EUiA va estar repetidament demanant la reducció de l’IBI durant els anys que no era al go-vern. El portaveu del PP, Sergi Jiménez, va argumentar que “du-rant 7 anys, les associacions de veïns i l’oposició -en aquell mo-ment formada per Iniciativa per Catalunya i Esquerra- han estat pressionat per baixar l’IBI. I en el seu habitual estil concís i directe, es preguntava: “I ara què?”.

El PSC va adoptar una

política de contenció de

la pujada de l’impost

El mateix argument que ha esgrimit el Grup Municipal del PSC. L’exalcaldessa de Sant Feliu i portaveu socialista, Lourdes Bo-rrell, va etzibar un “no es manté l’IBI, vostès l’augmenten”, i va explicar que “quan va entrar la crisi, l’anterior govern va baixar el tipus al 2%”. Al seu bloc, Bo-rrell denuncia que “no pot ser que la solució a la davallada

var amb els vots favorables d’ICV-EUiA-ISF, CiU i el vot en contra del PSC i l’abstenció del PP.

Lourdes Borrell també va ar-gumentar que l’increment d’IBI és excessiu i que l’Ajuntament l’hauria de rebaixar, com s’havia fet anteriorment. Manel Carrión li va replicar dient que, quan l’Ajuntament rebaixava el tipus d’IBI en un 2%, s’estaven apli-cant increments molt superiors, a causa de la revisió cadastral de l’any 2005: un increment del 18,15% al 2008, un del 11,3% al 2009 i un del 9,5% al 2010, per posar uns exemples.

Carrión va afirmar que l’increment que es produïa amb el govern socialista “era molt major” malgrat que les pujades de l’IPC (Índex de Preus al Con-sum) llavors “eren menors”, i va afegir: “És cert que no hi ha decrement però l’increment és molt menor”. A aquestes de-claracions, Lourdes Borrell va contestar que si l’IBI augmen-tava amb el govern socialista era “pel seu volum, no per la valoració cadastral”, és a dir, que hi havia més immobles que pagaven l’impost, ja que la bombolla immobiliària enca-ra no havia esclatat. En tot cas, segons l’Ajuntament, “la previ-sió d’ingressos d’aquest impost s’incrementa lleugerament”.

En declaracions a El Dia-ri, Carrión ha afirmat que “l’increment del padró és d’un 5,39% però tenint en compte que

cada any puja entre 1,5-2% per nous rebuts, hauríem de restar a aquest 5,39 aquest 2% i ens po-sem e un 3,9%, que és l’IPC que hi ha actualment”. També argu-menta que “el tipus impositiu és baix, perquè està entre el 0,4 i l’1% i nosaltres estem al 0,52”.

El regidor d’Hisenda

afirma que el tipus

impositiu és baix El regidor d’Hisenda afegeix

que hi ha dos tipus de situa-cions: “immobles que es van donar d’alta abans del 2005 i im-mobles que ho van fer després, i qualsevol immoble que s’hagi fet nou després d’aquesta data no té increment, ja que nosal-tres multipliquem per deu anys l’increment de cada immoble que hi havia en estoc i incorpo-rem cada any una desena part”. És a dir, que els preus posteriors ja estan actualitzats.

Esquerra i SIEl portaveu del grup munici-pal d’Esquerra Republicana, Oriol Bossa, posa l’accent en el pes impositiu que supor-ten les classes mitjanes amb l’IRPF, l’IVA, l’IBI..., que titlla d’”inassumible”: “Tot i això, som conscients de les dificultats im-menses per les que passen les fi-nances municipals, i és per això que volem defugir la crítica fàcil

d’ingressos de l’Ajuntament sigui augmentar l’IBI fins a l’any 2015”. En els darrers anys, el PSC va adoptar una política de contenció de la pujada de l’impost.

El tema va enfrontar les posicions de Borrell i Carrión. El regidor d’Hisenda va de-fensar que l’actual govern ha congelat la xifra i que la pujada de l’IBI és “a causa de la revisió cadastral” i l’equip municipal va defensar que mantenir l’IBI és una de les mesures contemplades al Pla de Sanejament, també apro-vat al ple. Borrell va contes-tar que l’ens encarregat de dissenyar l’anterior pla va ser la Diputació, “com a tots els ajuntaments”. El Pla de Sane-jament 2012-2015 es va apro-



i demagògica”. “A Sant Feliu, els dos partits hegemònics han tin-gut sempre discursos diferents segons estiguessin al govern o a l’oposició!”, remarca.

Solidaritat Catalana va més enllà: “L’ajuntament de Sant Feliu s’ha vist forçat a buscar nous ingressos de manera des-esperada, com la majoria de consistoris”. Afegeixen que “Catalunya és la tercera regió del món amb l’IRPF més elevat, per la qual cosa les nostres ad-ministracions no haurien de te-nir problemes de liquiditat, què passa doncs amb els diners que paguem en impostos?”. Per a SI, la resposta és clara: “O bé hi ha una mala gestió lligada a la co-rrupció, o bé els nostres impos-tos desapareixen del país, ras i curt; perquè de cada 100 euros que paga cada català en impos-tos, 48 marxen cap a altres re-gions d’Espanya”.

Pla de sanejamentEl Pla de Sanejament inclou el refinançament de la despesa financera amb un préstec sub-vencionat a llarg termini, la re-ducció de 1.700.000 euros del Pla d’Inversions de Mandat que,

Des dels inicis de la civilització, tots els estats han tingut la necessitat de gravar la propietat immobiliària d’alguna manera o altra, amb el que coneixem avui dia com a cadastre, per tal que els poders públics siguin capaços de fer front a les seves des-peses bàsiques. Aquesta funció ha esdevingut l’actual Impost sobre Béns Immobles (IBI).

L’IBI, però, no depèn directa-ment del cadastre, sinó del valor que se li adjudica a la propietat immobiliària, és a dir, el seu valor cadastral, des del 1988. L'impost sobre béns immobles (IBI) és un tribut de caràcter periòdic regulat en la Llei d'Hisendes Locals. Grava la propietat situada en cada terme municipal, hi ha diferències segons la seva naturalesa rústica o urbana o de característiques especials.

Titularitat estatal, gestió compartida

La pujada de l'IBI ha generat moltes queixes en els municipis catalans perquè el Consell de Ministres es-panyol va aprovar una pujada im-portant, del 10%, justament abans d'acabar l'any, amb un decret llei el 30 de desembre de 2011.

Tot i que la titularitat de l'IBI és municipal, la seva gestió és com-partida amb l'administració esta-tal i l'encariment s'afegeix a les pujades que ja tenien previstes els ajuntaments amb més dificultats pressupostàries. La pujada fixa-da pel govern espanyol depèn de l'actualització del cadastre i, per tant, pot variar molt entre un mu-nicipi i un altre. En el cas de Sant Feliu, l'actualització és del 2005.

Un impost tan important com incomprès

segons l’alcalde, “no afectarà al conjunt d’inversions de proxi-mitat que s’estan fent des de

fa un any i mig”, i rebaixa d’un 1% de la despesa ordinària amb l’estalvi d’energia, la no reno-

vació de jubilacions, etc. Al seu bloc, Lourdes Borrell afirma que “reduint els sous i contracta-


cions de càrrecs de confiança, de caps de protocol i totes aquelles despeses que prescindibles.

CULTURA10 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012

Núria RajadellDoctora en Pedadogia

Anabel Raluy—Per què vas estudiar Peda-gogia?Sóc filla d’una víctima del fracàs escolar, i jo mateixa vaig patir-lo. No m’adaptava a les circumstàn-cies educatives d’aquell moment, l’escola de Sant Just era molt tan-cada. Així que vaig venir a Sant Feliu repetint quart de Batxille-rat -era el primer institut- i vaig passar de ser la més moguda a ser la primera de la meva promo-ció. Els meus pares em va portar aquí perquè temien que si anava a Barcelona em perdés.

—Què és per a tu l’educació?L’educació és la clau del món. És una professió molt impor-tant, però molt menyspreada per la societat perquè tothom es creu capaç de diagnosticar com s’ha d’educar.

—Tu vas estudiar en una èpo-ca en què l’educació no tenia en compte la pedagogia. Què tenia de pitjor l’ensenyament franquista?Jo vaig tenir la sort de que ana-va a una escola en que tot es feia en català, excepte els treballs i els exàmens, i va ser quan vaig venir a Sant Feliu que vaig sen-tir per primera vegada parlar en castellà. Però el problema prin-cipal de l’educació en aquesta època és que volia homogeneït-zar, tothom havia de passar pel mateix passadís. En contrast, jo crec molt en les intel·ligències múltiples. Tots tenim vuit àm-bits molt importants per treba-llar i alguns sobresurten més,

Núria Rajadell és nascuda a Sant Just Desvern, santfeliuenca d’adopció, els avis són d’Esplugues i ella diu que, per completar el cercle, el seu fill “s’ha d’enrotllar amb algú de Molins”. És inquieta i sempre té un borboteig d’idees i de projectes al seu cap. Li falta temps per fer tot el que voldria perquè li encanta la seva professió, la pedagogia, i no té pèls a la llengua per dir el que pensa, per això envia cartes al mateix ministre Wert.

que són els que s’han de poten-ciar. L’escola homogeneïtzadora només valora l’àrea acadèmica: la intel·ligència matemàtica i la lingüística. Jo no crec en baixes ni en altes capacitats, tots som bons en alguna cosa.

—Creus en una relació més igualitària amb l’alumnat?És bàsic. Hi ha persones que van venir fa 20 anys i encara es recorden del meu primer dia de classe, diguéssim que treballo l’impacte, els espanto. I cada any varia. Quan vaig començar a donar classe, amb 22 anys, em feia passar per alumna, això ara ja no ho puc fer. És el millor regal de cada any. Molt sovint fem classe a l’herba. La gràcia rau en poder impartir classe sense gaires suports i sa-ber improvisar. Si t’agrada do-nar classe, es transmet. A més, m’agrada mantenir el contacte amb els alumnes. Cada dia hi parlo amb el Facebook.

—Has estat vicedegana de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Com vas arribar a ocupar aquest càrrec?Cremant etapes; m’agrada dir que primer vaig centrar-me a fer ràpid el currículum per centrar-me després en el vitae: em vaig llicenciar, després vaig fer la tesi per poder ensenyar i aleshores vaig sentir que realment podia aportar alguna cosa a la societat, a més, em sembla que a la vida has de passar un sèrie de barre-

res fins que pots dir el que vols a qui vols. Conec molta gent a la facultat i em van provocar per acceptar el càrrec.

—I com va ser la teva tasca?Vaig estar durant 7 anys i vaig treballar l’adaptació dels estu-dis a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el conegut Pla Bolonya. Quan van acabar els 7 anys vaig dir “prou, perquè si no acabaré com una cabra” perquè em despertava a les 3 de la mati-nada pensant en la feina.

—S’ha fet bé l’adaptació a l’Espai Europeu d’Eduació?Depèn. Jo penso que sí, però si esperem que tot ens vingui do-nat de dalt no evolucionarem mai. A la meva facultat aquest serà l’últim any en què hi haurà un curs que pertany al pla antic, i crec que si l’adaptació es fa gra-dualment és millor. Era neces-sària l’homogeneització a l’espai europeu però el nivell d’anglès continua sent massa baix. Jo sempre matxuco els meus alum-nes perquè surtin fora i, de fet, el meu fill està a Alemanya, tot i que també brego perquè després d’una temporada a l’estranger, els joves tornin. El problema és que s’ha fet tard, i d’això culpo el ministre José María Maravall [ministre d’Educació en l’etapa de Felipe González] perquè no va considerar-ho important en el seu moment i la implantació es va endarrerir molt. Li vaig dir a la cara que quan un està en un lloc ha de saber de què està par-

“Els joves haurien de sortir fora i tornar”

lant. Aquest ministre, com altra gent, es col·loca per fer el gran dinar i per penjar-se medalles, cosa que a mi no m’ha agradat mai. També li he enviat vàries cartes al ministre Wert. Un mi-nistre d’educació no pot ser so-ciòleg igual que jo no em puc ficar en economia. Cadascú ha de ser el millor en el que fa. És el problema d’aquest país.

“L’escola homogeneïtzadora només valora la intel·ligència matemàtica i la lingüística”

—Com veus l’actual context universitari com, per exem-ple, la pujada de taxes?L’alumne paga el 20% del cost de la seva matrícula. Jo penso que quan un estudiant comença s’ha de plantejar en quants anys vol acabar, si en 4 o en 6, i fer un pacte amb si mateix. Jo estic a la Comissió Econòmica de la Uni-versitat de Barcelona i una cosa és el que diuen els mitjans i una altra la realitat.

—No creus que una part de la població en quedarà exclosa? Per a mi el problema és que no hi ha possibilitat de com-paginar els estudis universita-ris amb una feina. El que no es pot fer en aquests casos és ma-tricular-se de tots els crèdits perquè serà impossible que l’estudiant ho pugui assumir.

A.R.

Els estudis són per gaudir-los i fer vida universitària per créi-xer com a persona.

—Quins són els reptes de l’educació a l’actualitat?La immigració i l’educació espe-cial. Potser no s’està prou prepa-rat. El principi de que tothom ha de ser igual a l’escola em sembla perfecte, però no tot el perso-nal està prou preparat. D’altra banda, cada partit hi posa el seu toc. A l’època convergent, la gran aposta va ser la immersió lingüística per tenir tots les ma-teixes condicions, a l’època so-cialista, la prioritat va ser tras-lladar l’educació més enllà de les aules: espais de petita infància, obrint els patis als barris, etc. —Vas ser regidora d’Educació durant 3 anys. Com valores aquesta etapa i què vas voler potenciar?Em vaig trobar amb una oposi-ció política molt dura. Jo anava de número 8 a la llista del PSC com a independent, perquè sem-pre he estat participativa i m’he ofert a tothom per donar un cop de mà en l’àmbit educatiu i em van venir a buscar. Vaig accep-tar amb la condició de no cobrar per aquest càrrec i de no afiliar-me a cap partit. Però la política té moltes misèries, hi ha un de-terminat rol de polític que con-sisteix més a fer-se la punyeta que a resoldre problemes cons-tructivament. No em penedeixo d’aquesta etapa, però em trobo més còmoda a l’àmbit educatiu.

CULTURA 11novembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

La VI Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Sant Feliu de Llobregat ha rebut un 40% més d’espectadors que en l’edició an-terior amb un total de 500 perso-nes han assistit a les projeccions.

Aquesta nova edició es va presentar el dijous 18 d’octubre, amb la projecció del documental de Fermín Muguruza Next music Station: Lebanon, i es va inaugu-rar dijous passat, 25 d’octubre, amb dues projeccions sobre el Sàhara, a les quals van assistir més de 100 espectadors.

En tots aquests dies de durada de la Mostra s’han pogut veure

La VI Mostra de Cinema Àrab rep un 40% més de públic

un total de quinze projeccions, entre ficció i documentals, i en els debats posteriors hi ha parti-cipat set convidats, entre direc-tors de cinema i escriptors.

Més MostraEl CineBaix ha tingut una altra iniciativa, i és allargar la mostra incloent en la seva programació habitual de les properes setma-nes algunes de les pel·lícules que s’han pogut veure dins del cicle, amb l’objectiu de que aquelles persones que no hagin pogut as-sistir aquests dies, tinguin una altra oportunitat.

Al cicle hi han assistit 500 espectadors més que l’any passat

CIUTAT12novembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Un altre dels atractius de la celebració van ser els gossos policia que es van poder veure a partir de dos quarts d’1 en una exhibibió de la unitat canina.

També va tenir lloc una cursa de muntanya pel parc de Collserola i es van sortejar obsequis entre els nens i nenes participants als tallers.

Els mossos celebren el seu cinquè aniversari. El 20 d’octubre va fer cinc anys que va obrir la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Sant Feliu i ho han volgut celebrar amb una jornada festiva especialmente adreçada als infants. El programa d’activitats, que es va iniciar a les 10 del matí, va incloure un taller de dibuix i diferents jocs. A més, la mainada va poder obtenir un carnet infantil de mosso o mossa i pujar a diferents vehicles policials, així com utilitzar materials dels agents.

Solidaritat Catalana celebra el seu segon Congrés ComarcalRosa Maria Rodrigo ocupa la secretaria d'Acció Social al Baix LlobregatMés de 60 persones, entre adherides i simpatit-zants de Solidaritat de la comarca, van assistir al segon Congrés que va celebrar el partit a la Sala Ibèria. L’acte va comptar amb la presèn-cia de Toni Strubell, president de Solidaritat, i va servir per presentar la candidatura conjunta 'Amunt el baix'.

El diputat Toni Strubell va valorar la troba-da entre Mariano Rajoy i Artur Mas a Madrid, succeida el mateix dia. Va explicar que SI havia ofert a Mas fer un govern de concentració amb totes les forces polítiques que s’hi volguessin

afegir per tirar endavant el procés cap a la in-dependència, “perquè ara era el moment de fer país i no de fer partidisme”, va dir.

Els assistents van aprovar pràcticament per unanimitat la candidatura presentada per cons-tituir la nova Assemblea Comarcal i el nou coor-dinador va explicar a grans trets els grans eixos d’actuació que pensa portar a terme. L'objectiu principal de SI al Baix Llobregat és augmentar el vot independentista a la comarca. La santfe-liuenca Maria Rosa Rodrigo és la nova secretària d'Acció Social.

La nova Executiva Comarcal

Esquerra Republicana7 de novembre. ERC celebra un debat electoral a l'Ateneu Santfeliuenc amb la presència del diputat d'ERC, Marc Sanglas.

A més, Esquerra farà parades de campanya el diven-dres 9 de novembre a la plaça de la Vila, l'endemà dis-sabte 10 a la confluència dels carrers Ramón y Cajal amb sant Josep, i el cap de setmana següent, el divendres 16 de novembre a la plaça de l'exèrcit (estació Renfe) i el dissabte 17 al carrer Comte de Vilardaga cantonada amb Federica Montsen. Totes les parades seran de 6 de la tar-da a 8 del vespre.

Solidaritat Catalana9 de novembre. El dia d’inici de la campanya electoral, hi haurà la primera enganxada de cartells a les 12 del ves-pre. 10 de novembre. El partit té previst instal·lar la seva car-pa a la plaça de la Vila per donar informació electoral.15 de novembre. Al mig de la campanya, es farà el míting central del Baix Llobregat a l’Auditori del Palau Falguera. Comptarà amb la presència de les primeres figures de la llista a la circumscripció de Barcelona, el diputat i por-taveu de Solidaritat, Alfons López Tena, el diputat Uriel Bertran, l’escriptora i periodista Núria Cadenas, que tan-ca les llistes de SI per Girona, i, possiblement, la periodis-ta Isabel-Clara Simó, quarta candidata de la llista (encara per confirmar).

A més, SI farà xerrades als pobles de la comarca que així ho desitgin amb el tema 'I després de l'11-S, què?'.

Partit Socialista15 de novembre. El partit celebra un acte en què inter-vindran Eva Granados i Lourdes Borrell. Serà a dos quarts de 7 a la Sala d’actes de la Torre del Roser.

5, 12 i 19 de novembre. A més, el partit posarà una carpa al mercat setmanal els dilluns 5, 12 i 19 de novem-bre, de 10 del matí fins a la 1 del migdia.

També posarà carpa als diferents barris. El dia 16 de 5 a 7 de la tarda a la plaça Rafael Alberti, el dia 17 d’11 a 1 al barri Roses, el 18 també d’11 a 1 a la plaça de l’Ajuntament, el dia 23 de 5 a 7 de la tarda a la plaça de la Salut.

Actes de campanya

de l’entitat. Un dels objectius de la nova Junta es obrir l’entitat al conjunt de la ciutat, ja que es con-sidera que ha estat massa tancada en si mateixa durant molt de temps. En aquest sentit, es con-sidera fonamental el paper de les activitats que s’organitzen, així com les que desenvolupen les seccions tradicionals de l’entitat, com el billar, la coral o els escacs.

La celebració del 120è Aniversari un bon mo-ment per donar-nos a conèixer

Per a la celebració d’aquest aniversari, s’ha de-finit un ampli programa d’actes, en el qual parti-cipen totes les activitats pròpies de La Unió Co-ral, destacant el Ball de Gala del 120è Aniversari i el concert de la Coral SisVuitCinc, la coral jove de La Unió Coral o la projecció d’un documental d’imatges de la història de La Unió Coral entre al-tres.

Moment de l’entrega de premis del Torneig de billar de les Festes de Tardor, amb el regidor d’Esport i el president de l’entitat

Els escacs és una de les activitats més antigues de la Unió Coral

Publicació EsPEcial En motiu DEl 120è anivErsari Novembre 2012

La Unió Coral es va constituir formalment l’any 1892, fa cent vint anys, i des de lla-vors l’entitat ha anat alternant èpoques de molt dinamisme amb altres de menys activitat. Cal destacar, per exemple, que

la nostra entitat sempre ha estat una entitat molt activa i vinculada a les celebracions festives de Sant Feliu, fins i tot amb un programa propi de Festa Major per a gaudi de tota la ciutadania, els anys 60 i principis dels 70, o el fet de ser seu du-rant molts anys de l’Exposició Nacional de Roses, símbol de la nostra ciutat.

Enguany la Junta Directiva va decidir celebrar aquesta efemèride i aprofitar-la com a un element de promoció i divulgació de l’activitat que fa ac-tualment La Unió Coral.

Des del mes de març passat la Junta té un nou president, Juan Antonio Vázquez, que va ser esco-llit a l’Assemblea General Extraordinària en subs-titució de Toni Sánchez, l’anterior president, que va complir els cinc anys de mandat al capdavant

Actualment, La Unió Coral manté seccions esta-bles d’escacs, billar i Coral (amb dos cors) i ofereix tot un seguit d’activitats com ball de saló, ioga, funky, i recentment, slim-dance. A més, el socis poden gaudir d’espais com la biblioteca-sala mul-timèdia (a tota l’entitat i ha connexió wifi), el racó del soci, a on els socis es troben per passar una es-tona amb diversos jocs de taula o tenen la possibi-litat de seguir els partits del Barça o Espanyol per pantalla gran.

En el context de la celebració dels 120 anys, la Junta impulsarà el debat d’un document estratè-gic del que ha de ser La Unió Coral en els propers anys, amb la intenció que sigui aprovat a la prope-ra Assemblea de l’entitat i es configuri com el pla d’actuació de l’actual Junta, que té un mandat de cinc anys.

Com cada any, la Unió Coral posa a la venda

participacions amb el número 35.763.

Si esteu interessats, ja podeu passar a comprar-la.

L’entitat ja disposa de loteria de Nadal

La Unió Coral celebra el seu 120è aniversari

—Recentment, la coral jove de La Unió Coral ha adoptat un nou nom, Coral Sis-VuitCinc. Perquè aquest nom? Com el vau triar?Des del moment que vam fundar la coral hem estat buscant un nom adequat que re-flectís la idea del cor. Un cor format per gent jove amb un repertori ben variat, on la gent vingués a gaudir-hi. Han estat dos anys i mig sense nom, fent pluges d’idees i sense trobar-ne cap que ens fes el pes. Ara en començar el tercer curs, vam decidir que ja n’hi havia prou i durant un sopar-reunió de la Junta vam decidir no marxar a casa sense un nom. Així va ser com va sorgir cor “sisvuitcinc”. 685 és un dels prefixos telefònics de Sant Fe-liu de Llobregat, un nom com qualsevol altre però que ens agrada com sona i ens recorda que som un cor de Sant Feliu. El més impor-tant és fer-nos-el nostre, i certament cada cop ens el sentim més propi.

—Quants membres composeu actualment la coral i fins a quants membres pot aco-llir? Actualment la coral està formada per vint-i-tres cantaires; 8 nois que formen les cor-des de baixos i tenors, nou contralts i sis so-pranos. No hem marcat un número límit de membres, la idea és continuar creixent.

—Cal formació prèvia en cant o qualsevol es pot iniciar i integrar-se a la coral?Una de les idees clau del nostre projecte és que no cal saber de música, no cal haver es-tudiat des de petit per gaudir-ne. Encara que això pot semblar un punt feble, pel que fa al nivell musical del cor, és tot el contrari. Es-tem gratament sorpresos de comprovar que les ganes supleixen la manca d’estudis. És una oportunitat, que ens permet que qual-sevol que en tingui ganes pugui aprendre i formar part del cor. Evidentment si es té for-mació i se sap llegir música millor que millor, però no és un requisit.

Entrevista a Alea Ardanuy, membre de la junta del Cor Sisvuitcinc

—Quines actuacions de la Coral destacaries, de les que feu durant l’any. Alguna actua-ció propera (a més a més de la del dia 1 de desembre)?La veritat és que totes les actuacions que fem són destacables. Els concerts que no falten mai són el de Nadal, un pel voltant de les Festes de Primavera i el de final de curs. Aquest últim sempre té un encant especial, perquè acostu-ma a aglutinar tota la feina del curs. També són destacables els concerts que fem amb altres grups o formacions de cant per-què ens permeten conèixer que fan altres col·legues del món del cant i això sempre és enriquidor. Aquest any, si tot va bé, farem el concert del dia u de desembre i també estem pendents de confirmar pel següent cap de setmana un concert amb el Cor de la gent gran de la Unió Coral.

—Com valoreu el fet de pertànyer a una entitat de més de cent anys de vida com La Unió Coral? A Sant Feliu sempre hi ha hagut molta tra-dició de cant coral, però trobàvem que hi mancava un cor de gent jove amb ganes de fer un repertori més allunyat dels clàssics de sempre. Pertànyer a una entitat amb tan-ta història dins el camp de la música ens ha permès crear aquest cor i ser qui som, per aquest motiu ho valorem molt positivament i només tenim paraules d’agraïment. Des d’un principi ens hem entès i treballem amb els mateixos objectius construir un grup de cors de diverses edats dins el municipi. Ara només ens falta el cor infantil, que actualment està en procés de creació.

—I quina opinió teniu de l’entitat, quines coses considereu que son millorables?Com ja hem comentat, pel que fa al funciona-ment del Cor sisvuitcinc l’opinió que tenim de l’entitat és molt bona. Creiem però, que és

una entitat que no acaba de tenir gaire èxit entre els joves de Sant Feliu, i és una pena. Es podrien dur a terme moltes activitats en col·laboració amb entitats de joves del poble, sobretot tenint en compte que molts cops la manca d’equipaments, sales o locals que ofe-reix l’Ajuntament, impedeixen al jovent rea-litzar les seves activitats.

—Què li diríeu a un jove o a una jove per engrescar-lo a cantar a la vostra coral? Li diríem que som un grup de joves que tenim ganes de passar-nos-ho bé cantant tot tipus de música i que no cal tenir estudis musicals. Que vingui a provar-ho un dia d’assaig (di-lluns de 21:30h a 23:30h) sense cap mena de compromís. Fins ara tots els que ho han fet no han marxat!

—Quins objectius a curt termini teniu per a la coral?A curt termini la idea és continuar creixent i sobretot fent concerts a Sant Feliu i fora d’aquí, donar-nos a conèixer.

Alea Ardanuy Agulló té 26 anys i és veïna de Sant Feliu de Llobregat. Va estudiar músi-ca durant molts anys a l’Escola Municipal de Sant Feliu de Llobregat, on va cantar també a la coral Bruela. Ara fa tres anys, va decidir, juntament amb un grup d’excantaires d’allà, crear un cor de gent jove. Forma part de la Junta que gestiona el Cor i també hi canta.



L’activitat de funky creixDes de fa uns anys, el grup de funky GINGER UP està integrat dintre les acti-vitats que es desenvolupen a La Unió Coral. Aquest grup és molt actiu a totes les activitats culturals de la ciutat i tant se’ls pot veure actuar a els festes d’un barri com a les Festes de Tardor , com és el cas de les festes d’enguany, on va col·laborar i participar en diverses activitats.

L’activitat del grup no es redueix als assajos i a les diverses actuacions que realitzen, sinó que també alguns membres del grup organitzen al juliol, a La Unió Coral, un curs intensiu de funky, que ha tingut molt bona acollida en les dues edi-cions que s’han celebrat.

Ara, l’activitat es veurà incrementada. Aquest mes de novembre, els dimarts i dijous de 7 a 8 de la tarda, s’inicia un nou grup de funky que ja compta amb una desena de membres.

Tindreu una bona mostra de tota aquesta ac-tivitat el diumenge dia 2 de desembre a la tarda a la Sala Iberia a on, dintre dels actes de celebra-

ció del 120è Aniversari del “Coro”, a la mostra de funky que organitzem amb la col·laboració dels grups de l’Associació de Veïns de Can Maginàs.

La Rua de Carnaval pot tenir una comparsa nova, la de La Unió Coral.La implicació de l’activitat de funky i del grup va molt més enllà i han proposat, de cara a Carnestoltes, organitzar una comparsa que participi a la Rua, la qual cosa ha estat molt ben acollida per la Junta i els hi ha donat tot el su-port. Per tant ja ho sabeu, qui vulgui animar-se a participar, disfressar-se i seguir el ritme de la coreografia, només cal que ho digui!

L’entitat estrena pàgina webDins dels actes de celebració del 120è aniversari es presentarà la nova pàgina web de La Unió Coral, serà el dissabte dia 15 de desembre a les 18.00 hores, en el marc de l’acte institucional previst . Des de fa mesos s’està treballant en un nou disseny de la pàgina web que també modifi-carà la adreça electrònica donat que estarà allotjada en un nou domini, www.launiocoral.cat.

Amb la nova pàgina web es pretén que totes les activitats que es des-envolupen a l’entitat, així com l’activitat que les seccions tenen regular-ment, estiguin puntualment a l’abast de tots els socis i de la població en general.

Aquest ha estat un pas més en la línia d’obrir l’entitat al seu entorn, alhora que les socis i sòcies, així com els molts usuaris de les activitats de la societat, tinguin un nou canal d’informació i comunicació.

També, dins d’aquesta clara aposta per les noves tecnologies, l’entitat ha començat a fer us de les xarxes socials, en concret Facebook i Twiter, on La Unió Coral manté els seus perfils regularment actius.

El curs intensiu del mes de juliol conclou amb una festa on participa tot l’alumnat.


La secció de billar va acollir les prèvies del campionat de Catalunya

El passat dissabte dia 3 de noviembre es va dis-putar a la seu del club de billar de La Unió Coral una de les zones Prèvies del Campionat de Ca-talunya a Banda de 4ª categoría, classificatori per a les finals de Catalunya.Hi van participar 8 jugadors, enquadrats en dos grups. L’organització va anar a càrrec de la secció de billar del Coro, que a més es trova disputant ja la Lliga Catalana Interclubs a Tres Bandas amb dos equips, un que milita a la pri-mera divisió i un altre a tercera.

El Cor de La Unió Coral canta a Montserrat

El proper diumenge dia 11 de noviembre el Cor de La Unió Coral fa la seva tradicional sor-tida anual que aquesta vegada te com a destí Montserrat. Gairebé 60 persones s’han inscrit a l’excursió d’enguany, que a més de gaudir d’un bon dinar a El Bruc te com a activitat destacada l’actuació del Cor a la Basilica de Montserrat, cap a les 11 del matí.

ACTE INSTITUCIONAL. Reconeixement a la tasca dels expresidents de l'entitat.

PROGRAMA D'ACTIVITATS

120è AniversariLA UNIÓ CORAL

IOGA. Sessió oberta de ioga per a tothom.

BALL DE GALA.

ESCACS. Exhibició de partides simultànies.

ESCACS. Partides simultànies obertes a tothom.

CONCERT de la CORAL SisVuitCinc de La Unió Coral.

BALLS DE SALÓ. Exhibició de diferents modalitats de balls de saló.

FUNKY. Exhibició amb els grups GINGER UP i NEW LEGEND de LA UNIÓ CORAL.

ESCACS. Torneig de partides semiràpides per equips del Baix Llobregat.

PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL "Imatges de 120 anys de vida"

CASTELLERS. Exhibició castellera de la Colla Castellera de Sant Feliu.

CANTADA DE NADAL. Tradicional concert de Nadal de les corals de La Unió Coral


Barri antic, barri nou

El nou edifici del Centre Cí-vic del barri Mas Lluí acull el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i més tard obrirà les portes l’Arxiu Co-marcal del Baix Llobregat i les entitats del barri.

Precisament l’Arxiu i el Centre d’Estudis han orga-nitzat l’exposició ‘El Mas Lluí, un camí d’enllaç’, que s’ha pogut veure fins al 28 d’octubre. Fotografies i do-cuments d’un barri d’arrels

agràries i pageses ara total-ment renovat. Alguns dels documents mostren el pri-mer cop que es conserva d’u n document amb el nom del barri, així com documents sobre la finca de Pere Dot.

Al web toies.wordpress.com es pot consultar un interessant resum sobre la història del barri. Bona part del material s’ha que-dat allà perquè tothom la pugui veure.

L’Esplai Sant Llorenç ha acabat les reformes que tenia pendents des de feia 6 anys. El col·lectiu va ce-lebrar amb una festa l’acabament del pati i del porxo, que queia a trossos i, de pas, de tota la instal·lació elèctrica, per adaptar-la a la part que s’havia fet nova. Els responsables de l’esplai han pogut fer front a les obres gràcies a la subvenció de l’Ajuntament, el conveni amb la Fundació Pere

Després de molts anys, l’entitat ha finalitzat les reformes que tenia pendents

Tarrés, i la resta, un 60%, ho han afrontat amb un préstec a 10 anys. Per sort, l’Ajuntament els ha aju-dat perquè no haguessin de pagar totes les despeses que comporten unes obres d’aquestes caracte-rístiques -com el fet de disposar d’un contenidor d’escombraries- i només ha pagat les fiances. Dies abans de la presentació en socie-tat, l’Esplai Sant Llorenç va fer una festa interna per a tots els moni-

tors, inclosos els que van fundar l’espai lúdico-pedagògic ara fa més de 30 anys.

Cal tenir en compte que el Sant Llorenç és un dels esplais més an-tics de Sant Feliu, al barri de Roses Castellbell. Actualment està con-format per quinze monitors que s’hi dediquen de manera volun-tària, que organitzen una sortida de cada grup per trimestre i de tots en conjunt un cop a l’any.

El pati de l’Espai Sant Llorenç durant les obres i després, i detall dels nous lavabos. Josep Menargues / A.R.

PBF Serveis Funeraris ofereix una atenció personalitzada als ciutadans de Sant Feliu

PBF Serveis Funeraris és l'empresa que gestiona el cementiri de Sant Feliu. La companyia ha dut a terme una important remodelació de la qual ja s'ha assolit la primera part, la de l'ampliació (l'última remodelació del qual va tenir lloc al 1997) amb l'addició de 300 nous nínxols als 3.000 ja existents, així com de 80 colum-baris que se sumen als 130 existents, i la restauració de tots els nínxols per assegu-rar-ne la impermeabilització. Unes obres costoses que s'han dut a terme minorant al màxim les molèsties als visitants al ce-mentiri en el seu primer aniversari.

La segona fase consistirà en la cons-trucció de criptes, la restauració de la capella i la rehabilitació d'un panteó mo-dernista que hi ha al cementiri, que inclou un projecte -pendent de l'aprovació de l'Ajuntament- per construir un monument per espargir les cendres. Apart d'allò més visible, a nivell administratiu PFB també està duent a terme l'actualització de la ti-tularitat de tots els nínxols.

Un servei globalLa gerent, Anna Gassió, explica que han tancat un cercle: “Volem oferir tots els serveis i assessorament que qualsevol persona necessita arran de la defunció d'un ésser estimat: inhuminacions, in-cineracions, trasllat de cendres i de cos, servei gratuït d'atenció telefònica per su-port psicològic, un llibre per acompanyar la persona en el procés de dol, homenat-ges pòstums tant civils com laics, ceri-mònies civils, tràmits...”.

“Donem servei als ciutadans de Sant Feliu sigui on siguin, per exemple, una família que hagi anat a viure a fora però li interessi mantenir el vincle amb sant Fe-liu i els atendrem sobre tot des d'aquí”.

És el cinquè aniversari del Tanatori i PBF Serveis Funeraris també disposa d'un servei d'esqueles tant a Internet com en premsa escrita. PFB, que dóna servei a tot el Baix Llobregat, Barcelonès i el Maresme, prima l'atenció personal i no puja preus l'any que ve.

Una exposició explica les arrels de Mas Lluí

L’Esplai Sant Llorenç estrena una part nova

18 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012ESPORTS

“Tenim més jugadors i més equips, estem fent bé la feina”

Xavi Martí. —Quasi 40 anys d’història. Quina és la situació actual del club? El 2015 farem 40 anys. Econò-micament, ens trobem en una situació ajustada, com els altres clubs esportius. Les subven-cions i les ajudes s’han retallat, però nosaltres ens mantenim gràcies a uns costos molt ajus-tats i a una gestió dels recur-sos que mira d’adequar-los a la nostra dimensió. A nivell social, cada dia estem més involucrats en la vida diària de la nostra ciutat amb activitats esportives i extraescolars. La nostra massa social comença a ser important, amb uns 150 esportistes inscrits al club i uns 30 esportistes més que venen a entrenar i a jugar a les nostres instal·lacions grà-cies als convenis firmats amb diferents escoles de la ciutat. Per promocionar encara més l’handbol i el CHSL, els nostres entrenadors es desplacen tam-bé a les escoles per ensenyar l’handbol en horaris d’activitats extraescolars. El club aposta perquè tots els tècnics tinguin la titulació oficial d’entrenador-monitor de la Federació Ca-talana d’Handbol. Parlem de 180 famílies i volem donar una formació de qualitat. Tenim 14 equips, nou dels quals estan federats, des de pre-benjamins fins a sèniors. Hem aconseguit tenir tres equips femenins, cosa

que feia molt de temps que no teníem. El nostre objectiu és formar un grapat de nens i ne-nes, un total de 50, que formen part de l’escola Andrey Xepkin. Des de fa 2 anys hem incremen-tat un 40% la base social del club, passant de 110 esportis-tes als 150 actuals. També hem aconseguit formar més equips i això creiem que és degut a que estem fent bé la feina.

—Quines quotes es paguen?Davant la crisi, i per facilitar que les famílies puguin portar els seus fills a entrenar, estem ajus-tant molt els preus de les quo-tes, que comprenen les despeses derivades de la federació, de les assegurances, dels sous dels tècnics i de les equipacions. Els costos en categories més altes es disparen i la quota que paguen els esportistes no cobreix totes les despeses, però ho compen-sem entre tots, i cap quota és molt cara ni molt barata.

—Com compenseu els efectes de la crisi?L’Ajuntament està fent esforços per mantenir les subvencions a les entitats esportives, però la crisi afecta a tothom. Per su-plir aquesta manca de recursos estem reduint costos i lluitant per incrementar la base social del club i aconseguir així més ingressos per tancar els pressu-

postos. També busquem patro-cinadors. Des de la passada tem-porada, i per primera vegada en els darrers anys, el Sant Llorenç disposa d’anunciants al pavelló i a les samarretes dels nostres conjunts. Això ens permet poder ajustar més les quotes.

—Fareu alguna celebració el 2015?Estem pensant fer algun acte social destacat; tenim contac-te amb la federació per mirar d’organitzar aquesta celebració com cal. No sabem encara el que farem, però ho celebrarem com es mereix el club i la seva gent.

—Com va ser el procés d’acostament a l’Andrey Xe-pkin per acabar gestant i creant l’escola d’handbol que porta el seu nom?L’Andrey és el jugador que ha aconseguit més copes d’Europa i viu a Sant Feliu i jugava amb el Barça. Ens vam acostar per afinitat amb l’esport i li vam demanar que ens ajudés. Ini-cialment, va entrenar l’equip sènior i vam creure que podria ser una bona iniciativa el fet de posar el seu nom a l’escola del club i al pavelló. Posteriorment, va entrar dins del quadre tècnic del Barça i no va poder compa-ginar les dues tasques, tot i que encara col·labora amb el nostre club i amb l’escola que porta el seu nom. També cal dir que els

seus dos fills juguen als equips sèniors. L’Andrey és un referent en el món de l’handbol i aquest fet ens ofereix molts avantat-ges, ja que la seva experiència és molt valuosa per als nostres jugadors, entrenadors i nens i nenes que s’inicien en aquest esport.

—Què és el que aporta l’handbol a les persones que el practiquen?Nosaltres tenim clar que és un esport col·lectiu minoritari, el tercer en importància a la ciu-tat. Apostem per la formació i pels valors. No volem alta com-petició perquè sabem que això suposa molt sacrifici i uns cos-tos molt elevats. Volem pro-mocionar l’handbol i que arribi

a tothom. Oferim una atenció personalitzada, ja que en les categories baixes (de formació) tenim un tècnic i un ajudant per cada 10 infants. Volem transmetre convivència, res-pecte i valors que crec que no existeixen en altres esports, ja que estan molt massificats.

—Al llarg de la seva història, el Sant Llorenç ha tingut sec-cions d’hoquei patins, volei-bol, bàsquet i futbol sala. En un futur, recuperareu alguna d’aquestes seccions?Fins fa 3 anys, vam tenir equips de voleibol. El que és cert és que volem potenciar l’handbol per sobre de tot i no ens plan-tegem ara per ara obrir-nos a altres esports.

X.M.

Parlem amb el president del Club Handbol Sant

Llorenç, Gabriel Hernández. Es tracta d’una entitat

que es va fundar el 1975 i que cada any que passa

guanya en base social i en èxits educatius i espor-

tius. A la seva pàgina web es destaca que és un

club amb una clara vocació “popular” i “d’iniciació i

promoció de l’handbol”, un esport col·lectiu que és

el tercer en importància a la ciutat, amb el permís

del futbol i el bàsquet. El club disposa d’equips en

totes les categories i amb un sènior masculí que

juga a Segona B.

Paraula de Juan Manuel Domínguez

El primer que se m’ocorre quan parlo de l’esport de Sant Feliu és que m’agradaria que estigués millor subvencionat i que els patrocinadors i el pú-blic s’animessin a donar més suport a qualsevol esport, però en temps de crisi ho puc enten-dre; i em costa més d’entendre-ho quan sento parlar dels sous d’alguns jugadors i els pressu-postos d’alguns clubs de futbol, de golafres, jets privats, juga-dors ben pagats però tristos, representants, intermediaris, compra de partits, dopatge...

Però les diferències existei-xen en tots els àmbits de la vida i hem de portar-ho tant bé com puguem, encara que no sigui just. L’esport ens fa millors i les seves màximes es poden aplicar a tots els àmbits de la vida: tre-ball en equip, superació, sacrifi-ci, esforç, humilitat...

La segona idea que em ve a la ment és gratitud, a aquelles persones que de manera altruis-ta s’esforcen a inculcar aquests principis sense esperar res a canvi; persones que sacrifiquen el seu temps perquè unes altres gaudeixin, aprenguin o es diver-teixin. I com que el que conec és l’esport humil -on costa arribar a final de mes i és difícil pagar les instal·lacions, els àrbitres, les equipacions, les fitxes, les san-cions i un llarg etcètera, només vull dir-vos moltes gràcies pel vostre esforç i per la vostra dedi-cació. Moltes gràcies per fer-nos oblidar per una estona els pro-blemes, per fer-nos millors, per pensar que l’esport uneix.

Sant Feliu i els seus espor-tistes no tenen grans ambi-cions materials, però aspiren a grans coses en altres sen-tits: volen competir esporti-vament, volen que els nostres nens tinguin instal·lacions dignes, volen tenir joves ben formats, entrenadors, prepa-radors físics, nutricionistes, medicina esportiva. En defini-tiva, volen que l’esport sigui un vincle d’unió que aglutini a persones de totes les classes socials, de diferents colors de pell, de diverses religions i de múltiples pensaments polítics. Els nostres clubs s’esforcen a treballar-ho, però és gràcies a la gent que ho gestiona que ho aconseguim.

Totes aquestes reflexions brollen i sorgeixen de les con-verses que tinc amb Juan Ma-nuel Domínguez, una persona que ve a veure partits amb mi, que segueix cada setmana el programa que faig a la ràdio i que pensa que l’esport ha de servir per aglutinar la gent. Do-mínguez ha estat entrenador, el seu fill ha jugat a l’Hospitalet i al Gramenet i és una d’aquestes persones que viu l’esport amb passió, una d’aquestes persones que també es poden trobar a tots els clubs esportius de Sant Feliu.

opinió

Joaquín Rivas, director i presenta-dor del programa ‘Àrea de Joc’

Jornada multiesportiva. A la V Trobada Local de Centres de Secundària celebrada el dia 25 d’octubre al Parc Esportiu de Les Grases-La Salut de Sant Feliu, hi van participar més de 400 alumnes de 2n d’ESO de Sant Feliu.

19 el diari de Sant Feliu · novembre de 2012 ESPORTS

Se necesita regularidad en los resultados El Santfeliuenc fué líder de Primera Catalana la jornada 6, con 14 puntos. La derrota contra el Reddis de la jornada 7 i el empate contra el Amposta de la jornada 8 (28 de octubre) rele-garon al equipo blanquiazul a la tercera plaza, con 15 puntos y a uno del segundo, el Vilade-cans, y a dos del primero, el Ascó, que es el único equipo que aún no ha perdido.

Nueva página web de la Peña RecreativaPara conocer todo aquello relativo a la Peña Recreativa de Sant Feliu sólo hay que visitar la nueva página precreativa.webnode.es. En el espacio virtual se pueden consultar las clasifi-caciones, las crónicas de los partidos, imágenes de los encuentros y del club y notícias. “Los Pajaritos” es un club que ya suma tres décadas de historia.

Un oro y dos medallas de plataEl atleta de nuestra ciudad Kevin Serres consiguió el primer puesto en los 150 metros lisos, el día 15 de septiembre. También consiguió dos medallas de plata en los 220 metros vallas y en el salto de longitud. Serres, que compite con el Club de Atletismo de una ciudad vecina, Sant Just, consiguió estas medallas en el campeonato de Cataluña de promoción 2012.


Un llarg medaller per al Taekwondo de Sant Feliu

El Club Taekwondo Molero ha començat la temporada després del descans d’estiu amb la participació de deu esportistes en el Campionat de Catalunya Infantil de combat. Va ser el 14 d'octubre al Palau de la Mar Bella de Barcelona, i els joves esportistes van finalitzar amb un resul-tat de cinc bronzes i tres classificats en quarts. A més, Ariadna Pérez va ser cam-piona en la seva categoria en la modali-tat de combat medalla d’or.

Dos competidors del club de la cate-goria absoluta es van desplaçar sis dies després a l’Open Nacional de Castelló que se celebrava a Benicàssim. Després de

combats molt disputats, la representació es va classificar en les finals, amb un or de Juan Ramón Casas Traver, en la cate-goria de menys de 87 quilos, i un bronze lloc per a David Torelló, en la categoria de menys de 74kg. Un gran resultat, tenint en compte l’alt nivell de participació que té aquest esdeveniment amb el sostre en 1.200 competidors, i al qual només van acudir dos representants de la categoria sènior del club Molero, obtenint el pri-mer i el segon llocs al podi.

Per si fos poc, els esportistes del club també es van desplaçar a Salou per parti-cipar a l’Open que se celebrava a la ciutat

el cap de setmana del 20 al 21 d’octubre, on participaven més de 500 esportistes. El club santfeliuenc Taekwondo Molero ha participat amb setze esportistes in-fantils, dos àrbitres i quatre delegats. La primera jornada van aconseguir vuit medalles a la competició de tècnica i l’endemà dotze durant la jornada de la competició de combat. La majoria de competidors han participat en les dues modalitats, aconseguint alguns estar al pòdium d’honor en ambdues competi-cions. La comitiva va tornar a casa amb vint medalles aconseguides pels setze participants entre les dues jornades.

Els esportistes han obtingut grans resultats en tres competicions diferents

Desde P4 hasta primariaEl Gimnàs Sant Feliu da clases de kárate con un 25% de descuento

El Gimnàs Sant Feliu ofrece clases de kárate para los más pequeños. Este noviembre se mantendrá el 25% de descuento en el curso y la matrícu-la gratis. Además, los que lo deseen pueden probar una clase gratuita un día o dos sin ningún compromiso. Las clases están dirigidas a niños desde P4 hasta primaria y se divide en dos gru-pos. El de los más pequeños enseña sobretodo equilibrio, coordinación, flexibilidad y agilidad a través de los juegos y el contacto es muy leve. El segundo grupo es para mayores de los 8 años de edad, y en él se trabaja más la técnica: “Ninguna clase tiene que

ver con la anterior porque se busca el equilibrio, hay días más intensos y otros más lights”, explica el maestro. La amplitud de la sala (250m2) permi-te correr y moverse a gusto.

Las clases tienen lugar los lunes y miércoles de 5.15 a 6.15 (primer gru-po) y de 6.15 a 7.15 (segundo gruo). El profesor que imparte las clases es Da-vid Sánchez, que practica artes mar-ciales desde que tiene 4 años. Empezó con el taekwondo y el full contact, fue campeón de kárate de Catalunya y ha ganado varios torneos, entre Buda-pest y Barcelona, además de haber pertenecido a la selección catalana de

shinkai, otro arte marcial. Luego co-menzó a impartir clases a niños, y el pasado octubre empezó en el Gimnàs Sant Feliu donde, explica, “ha habido muy buena acogida y ya hay unos 18 niños y niñas apuntados.”

David Sánchez explica que el kárate ayuda a encontrase físicamente bien y a adquirir valores como “la cordiali-dad, el respeto a los demás -desde el maestro fundador hasta a los compa-ñeros- y a uno mismo”. Pero sobreto-do “se aprende abnegación, no dejarse caer y superarse”. Porque el kárate kyokushin sigue manteniendo la esen-cia del arte marcial.

Quatre curses per a totes les edats La Sansi organitza una minimarató a l'Andrey Xepkin

El Club d'Atletisme la Sansi ha organit-zat, amb la col·laboració i patrocini de l'Ajuntament, una cursa de 5 quilòmetres amb sortida i arribada des del pavelló An-drey Xepkin, padrí de la cursa, el dia 11 de novembre.

La carrera principal tindrà lloc a les 11 del matí, però en total hi ha quatre cate-gories per al més joves: dues amb inici a un quart d'11, la primera per als nascuts entre els anys 2003 i 2006, amb una dis-tància d'un quilòmetre, i la segona per als nascuts a partir del 2007, de 300 me-tres. La següent cursa tindrà lloc a dos quarts d'11 i serà per als nascuts des del 1998 fins al 2002, amb un quilòmetre de distància. Com dèiem, però, la cursa po-pular principal és la que comença a les 11, que és apta per a majors de 15 anys fins a qualsevol edat. Totes les curses, amb circuit per la ciutat, estan obertes als dos sexes, i hi haurà guarda-roba i llar d'infants per als més petits.

La Sansi obsequiarà tots les persones inscrites amb una samarreta tècnica i una bossa amb begudes energètiques i altres productes, a més de participacions en sorteigs i alguna que altra sorpresa. Es tracta de la primera cursa organitzada per l'entitat lloretenca a la ciutat de les roses, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament, després d'haver fet cur-ses en diverses ciutats catalanes, quatre d'elles amb més de 3.000 participants.

La Sansi recomana recollir el dorsal i la samarreta el dia abans, després de for-malitzar la inscripció, que es pot fer fins al 8 de novembre per un preu de 13 euros, al mateix pavelló, exepte les curses in-fantils, que costaran 2 euros i els infants es poden inscriure el mateix dia. Ja hi ha 700 corredors populars inscrits i queden disponibles els últims 300 dorsals.

Prom

esas

B

Prom

esas

A

Preb

enja

mín

B

Preb

enja

min

A

Ben

jam

ín D

Ben

jam

ín C

Ben

jam

ín B

Ben

jam

ín A

Ale

vín

D

Ale

vín

C

Ale

vín

B

Ale

vín

A

Infa

ntil

B

Infa

ntil

A

Inf-

Ale

fem

enin

o

Juve

nil

Am

ateu

r fe

m

Am

ateu

r B

Am

ateu

r A

Futb

ol s

ala

B

Futb

ol s

ala

A

Pre

senta

ció

dels

equip

s d

e la

Peña R

ecre

ati

va, te

mpora

da 2

012-2

013

Campions de les lligues 2011 i 2012 del Baix LlobregatEl Club Petanca Jubilats no és només una entitat esportiva, ja que també s'ha convertit en un espai on poder relacionar-se i fer amistats

Jugar amb els peus tancatsLa petanca, que en els seus orígens rebia el nom de joc de boles, és tant antiga com la ci-vilització del lleure. Es practicava a Egipte i a Grècia i va ser exportada pels romans a la Gàl·lia (França). La petanca, tal i com la coneixem ac-tualment, presenta el seu punt de partida l'any 1907 a la localitat de La Ciutat (Provença). El pri-mer concurs oficial es va

celebrar en aquest mu-nicipi el 1910.

Com a curiositat, cal assenyalar que el ter-me petanca prové de les paraules de l'occità pro-vençal “pè(s)” [peus] i “tanca(ts)” [tancats], que va derivar en l'expressió “jogar a pès tancats”, és a dir, amb els peus junts i clavats a terra, per opo-sició al joc provençal en què el jugador pot agafar embranzida.


A Sant Feliu, existeix un grup de persones jubi-lades que han decidit ocupar part del seu temps lliure practicant un esport que, a la pràctica, no és només això. L'equip A ha guanyat les dues darre-res lligues de jubilats de la comarca, però aquests no són els únics èxits que han aconseguit gràcies al seu esforç, ja que al Club Petanca Sant Feliu es combina l'exercici físic amb les relacions socials, la possibilitat de fer amistats i els moments gas-tronòmics.

Les 10 pistes d'aquest club, que abans estaven si-tuades al carrer Verge de Montserrat (quan el club de jubilats estava vinculat al club Roses), les podem trobar al barri Falguera, al carrer del Pla 90, i han estat cedides per l'Ajuntament de la nostra ciutat. Un dels trets característics d'aquest club de petan-ca, que suma uns 150 socis i sòcies, és l'esperit de treball i d'esforç de la seva gent. El passat mes de febrer, i per evitar “passar fred a l'hivern”, es van posar a treballar per construir un edifici dins les pistes. El president del club des de l'any 2007, Ma-nuel Pedrosa, ha afirmat que aquesta petita caseta -que compta amb servei de bar, televisió, guarda-roba i taules i cadires-, és “molt necessària per la gent gran”. Es tracta d'una instal·lació que s'ha pogut fer realitat gràcies a l'esforç de tothom: els diners han sortit de les aportacions personals i del petit pressupost del club i la mà d'obra facilitada pels mateixos socis i sòcies.

Competició i melés La lliga de jubilats del Baix Llobregat comença el mes de febrer i s'allarga fins el juny. El club de Sant Feliu hi competeix amb dos equips mixtes formats per 9 persones cadascun. Els partits es disputen els dimarts al matí i, com en d'altres esports, són d'anada i tornada. Els entrena-ments, allò que en l'argot de la petanca es co-neix com a melé, se celebren els dimecres i, els jugadors i les jugadores, no tornen a casa amb les mans buides. El president Pedrosa assenya-la una taula situada a l'interior de la caseta que han construit els socis i les sòcies que està plena de lots formats per vi, oli, olives i embotits... són els lots que s'emporten els equips guanyadors de les melés.

Fer-se soci o sòciaSi alguna persona desitja formar part del Club Jubilats i apendre a jugar a petanca només cal que s'acosti a les instal·lacions del carrer del Pla. Els avantatges són nombrosos, ja que es podrà practicar esport i ocupar el temps lliure. Pedro-sa afirma que es tracta d'un club que “mira molt per la seva gent”. En aquest sentit, cal assenya-lar que la quota és només de 10 euros l'any, una quantitat ridícula si es tenen en compte tots els beneficis socials que es poden rebre.

recepta

• 1kgdeterneraparaestofar

• 1cebollapicada• 1/2zanahoriapicada• 1dientedeajo• 1teocitodeapio• 50gdeharina• unahojadelaurel• 5cucharadasdetomate

frito• 1/2vasodecervezanegra• 1kgdeboniatosasados• 200gderovellons• 200gderossinyols• sal

Recetas y cócteles de Carlos Ruiz Vidal

Enunacazuelaañadirundedodeaceite.Enharinar la carneyfreírlahastaquedore.Apartarlaen una bandeja con papelabsorbente. Quitar el aceite yconelresultantehacerunsofritoconlasverduras.Unavezhayanpasado10minutosañadiremosel tomate y la cerveza negra.Dejaremos cocinar 5 minutosmás. Añadiremos la carne,cubriremos con agua el guisoy taparemos la cazuela.Dejaremos cocer a fuego lentodurante 1 hora ymediamás omenos.rectificardesal.

1

Limpiar y cortar las setas.saltearlas en una paella conaceite hasta que pierdansu agua. Dejamos levar.Encendemos el horno.Introducirlassetasenelguisoy dejar cocinar 5 minutosmás. Pasar los boniatos porun pasapurés y añadirle unpoquitodesalyaceitedeoliva,mezclarbien.

2

Estofado de ternera con puré de boniatos y setas

3

llibres

Jenn Díaz. «Lo echaron a suertes y me tocó a mí. Creo que hicie-ron trampa, pero me

callé». Així comença el primer conte de Narrativa breve com-pleta de Carlos Casares, titulat, igual que tota la primera part, El juego de la guerra. Així, amb summa naturalitat, amb un to entre infantil i tendre. Podria semblar, llavors, ja que la majo-ria d’ells estan escrits en aquest mateix to, que aquests contes són senzills, que són fàcils. Quan estem enfront de proses tan de-purades i orals, sovint tendim a pensar que aquest conte ho podria haver escrit qualsevol. Bé; en aquest cas, aquest conte i tants altres els ha escrit no-més Carlos Casares. Escriure un relat que podria dir-se (no recitar-se, dir-se) té la mateixa o més complexitat que un carre-

gat de cultismes i prosa poètica. Aquests contes s’han quedat en l’esquelet, tan breus, i per això amaga cadascun d’ells un tresor. Casares es queda en la superfície del conte, deia, mos-trant només l’essencial; aquesta superficialitat, aquesta quoti-dianitat és precisament el que dota la seva obra d’alguna cosa especial i més profunda. Narrar la petita venjança d’un nen, el discurs d’un borratxo, l’espera d’un vell… totes les escenes que donen unitat a la primera part són del tot corrents, i aquí de-mostra Casares el seu mestratge quotidià, del dia a dia: no neces-sita més per escriure un conte maco. L’important d’aquesta antologia no és solament el po-der que tenen per si sols els re-lats de ficció o que el llibre perdi una mica de força en la part del mig, una mica més periodística

i tancada en un tema més limi-tat, l’important d’aquesta anto-logia és que Carlos Casares ens arriba traduït i ens arriba lú-cid, modern i diferent. Llavors, cal donar-li un punt més a tota aquesta narrativa reunida, i és per la labor que fan des de Lli-bres del Silenci per apropar-nos les millors veus gallegues a la resta del país.

‘Narrativa breve completa’

agenda

Noves tendències en màrquetingDimarts 13Seminari: Noves tendències en màrqueting: noves competències d’èxit en la gestió rendi-ble de clients. Adreçat a emprenedors, em-preses i comerços. Cal inscripció prèvia. Més informació: [email protected] o al telèfon 93 685 07 83 (Cristina Jaime). De 9 a 11 del matí.

Tertúlia: la violència de gènereDimarts 13El Casal de la Dona organitza aquesta tau-la rodona que es farà a l’Ateneu de 7 a dos quarts de 8 del vespre.

Estrena de la pel·lícula Fènix 11*23 al CineBaix

Del 9 al 12 de novembre

Autor:CarlosCasaresEditorial:LibrosdelsilencioPreu:18€

SUGGERIM 23novembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Presentación

En el lateral de un platohondopondremos el puréde boniatos y en el fondodelplatocubrirconelguisobiencalienteyconsalsa.

A dos quarts de 6 el CineBaix estrena la pel·lícula dirigida per Joel Joan, que explica un fet real ridícul i tràgic a parts iguals. Un dels darrers episodis en la dialèctica Cata-lunya-Espanya.

Noves tendències en màrquetingDimarts 13Seminari: Noves tendències en màrqueting: noves competències d’èxit en la gestió rendi-ble de clients. Adreçat a emprenedors, em-preses i comerços. Cal inscripció prèvia. Més informació: [email protected] o al telèfon 93 685 07 83 (Cristina Jaime). De 9 a 11 del matí.

Tertúlia: la violència de gènereDimarts 13El Casal de la Dona organitza aquesta tau-la rodona que es farà a l’Ateneu de 7 a dos quarts de 8 de la tarda .

Tertúlia artística: Pere Masramon, fotografies

Dimarts 13Entrada lliure. Organitza la Biblioteca Montserrat Roig i el Cercle de Belles Arts de 7 del vespre fins a les 9 de la nit a la Sala d’Actes de la Torre del Roser.

Vespres de cinemaDijous 15Entrada lliure. Organitza la Biblioteca Montserrat Roig a càrrec d’Emilia Montoliu.De dos quarts de 8 a 9 del vespre a la Sala d’Actes de la Torre del Roser.

Taller l’entrevista de selec-cióDivendres 16Més informació i inscripcions a la Oficina d’Intervenció Integral, 93 666 27 92 de 12 del migdia a 2.

Òpera: Manon LescautDiumenge 18L’obra de Puccini en diferit des del Teatre La Fênice de Venècia. Serà a dos quarts de 8 al CineBaix.

Curs d’iniciació a InternetDijous 8Taller d’iniciació a Internet per a la re-cerca de feina. Més informació i inscrip-cions al Servei Local d’Ocupació (Can Ma-ginàs - 93 685 07 83). De dos quarts de 10 del matí fins a les 12 del migdia.

Documents

El Diari de Sant Feliu, num.12 novembre