El meu treball de recerca, titulat: violència domèstica ...³/Treballs de Recerca... · En situacions en què jo expressava la meva opinió o feia alguna cosa, si no coincidia amb

El meu treball de recerca, titulat: violència domèstica, per desgracia

un tema que en l’actualitat veiem quasi cada dia als mitjans de

comunicació. Por, menyspreu, violència, submissió, famílies des

estructurades... En definitiva sentiments i situacions que no haurien

de tenir lloc a la societat del s.XXI

L’any 2010 ens deixa una estadística desastrosa, amb 85 persones

víctimes de la violència domèstica.

Aquet treball és en memoria de totes les víctimes de la violència

domestica, d’ànim perquè aquesta situació es denuncií.

Dono les gracies a totes les persones que han col·laborat en aquet

treball i especialment a Maria Reves, tutora del treball.

Violet sanford

VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Treball de Recerca | 2

ÍNDEX

Introducció...................................................................... 3

Definició............ ..............................................................4

Tipus de maltractament..................................................5 i 6

Característiques d’un maltractador...................................7 i 8

Testimoni de l’home......................................................9-12

Testimoni de la dona....................................................13-18

GAV...........................................................................19-32

Centre d’informació i recursos per a les dones a Cornellà..33-34

Annex de notícies .......................................................35-36

Conclusió........................................................................37

Bibliografia......................................................................38



Introducció

Sincerament el tema del treball de recerca no el tenia gens clar, però

finalment vaig decidir-me per la violència domèstica per diferents motius,

l’augment dels delictes amb relació a aquest tipus de violència fou un dels

motius principals.

Aquest treball constarà de diferents apartats:

Definició.

Tipus de maltractaments.

El perfil del maltractador.

Les diferents organitzacions que presten ajuda .

Dos testimonis reals, el d’ una dona i d’un home, maltractats.

Un estudi realitzat durant un mes que consisteix en un recull de

notícies,sobre els diferents maltractaments, extrets del diari La

Vanguardia.

Les estadístiques de 2010 són terribles i d’una manera o d’altra s’ha

de posar fre a aquesta penosa situació.

Aquest treball és la meva forma de denunciar la violència domèstica i

intentar que tots els col·lectius tant de dones com d’ homes, així com la

joventut que seran adults en un futur ,no hagin de patir mai, ni facin patir

mai, una situació com les que ara explicaré.

També és un petit crit perquè el govern i tots els estaments públics

s’impliquin una mica més a ajudar a resoldre aquesta lacra que pateix

actualment la societat.

Per acabar vull donar les gràcies a totes les entitats i persones que han

col·laborat en aquest treball i que ens demostren que tot això, a la llarga,

es pot superar, que és una situació difícil però la gent que la pateix amb

molta ajuda i comprensió, pot sortir, d’aquest pou.



Definició

Són les agressions físiques, sexuals, psicològiques o d’altra índole per part

d’un familiar o d’alguna persona, que causen danys físics i psíquics i

vulneren la llibertat de l’altra persona.

La violència va associada quasi sempre l’ús de la força ,és una forma

d’exercir poder i necessàriament implica l’existència d’una persona que es

troba en posició superior respecte a l’altra: pares - fills, homes - dones,

mestre – alumne...

Al cap del temps , la violència es converteix en l’única forma de relacionar-

se amb la resta i d’aconseguir els propis objectius.

Suposa un atemptat a la dignitat de la persona i un detriment dels béns

protegits legalment: integritat física, honor, llibertat i seguretat personal o

llibertat sexual.

Els maltractaments poden ser físics o psicològics.



Tipus de maltracte

Maltracte físic

És qualsevol conducta que porti a l'ús de la força produint una lesió física en

el cos de la víctima o el que es diu "maltracte d'obra", aquella agressió que

deixa senyal en el cos de la víctima. Són manifestacions de lesió: les

empentes , cops de puny i puntades de peu, cremades al cos, cops amb

objectes, forcejar arribant a provocar blaus al cos, trencaments d'ossos,

talls i lesions a òrgans interns i / o irreversibles.

Maltracte psicològic

Els factors que influeixen en l'abús psicològic són molt variats: emocionals,

econòmics, socials, etc.

La persona es veu dominada per l'altra, que la humilia en la intimitat i

públicament, limita la seva llibertat de moviment i la disposició dels béns

comuns.

Resulta complicat detectar aquest tipus d'abús, encara que s'evidencia a

llarg termini en les seqüeles psicològiques. En aquest cas la violència

s'exerceix mitjançant insults, vexacions, crueltat mental, crits, menyspreu,

intolerància, humiliació en públic, càstigs o amenaces d'abandó. Condueix a

la depressió i, en ocasions, al suïcidi.

Maltracte sexual

Aquest tipus d'abús és difícil de demostrar a menys que no vagi

acompanyat per lesions físiques. Es produeix quan la parella força l’altra

persona a mantenir relacions sexuals o l'obliga a realitzar conductes

sexuals en contra de la seva voluntat. Els principals maltractaments sexuals

són les violacions vaginals, les violacions anals i les violacions bucals.

També són freqüents els tocaments i les vexacions, podent arribar fins a la

penetració anal i vaginal amb la mà, puny o objectes com ampolles o pals



Maltracte econòmic

Significa limitar l’accés de la persona als recursos econòmics, laborals i / o

educatius. Això pot provocar que les víctimes es vegin pressionades a

romandre amb el maltractador ja que no compten amb recursos

econòmics.



Característiques d’un maltractador

Característiques generals:

Possiblement va patir abusos en la seva infantesa, o els ha

presenciat en la seva família.

Té un temperament explosiu que s'activa amb petites

frustracions o arguments.

És extremadament possessiu i envejós. Posseeix un desig

intens de controlar la seva parella.

El seu sentiment de masculinitat depèn de la dependència de

la dona sobre ell. Només se sent home si la seva parella és

completament submisa i depèn d'ell.

Té relacions superficials amb els altres.

Té baixa autoestima.

Té expectatives inamovibles sobre les relacions de parella i no

en tolerarà d’altres Espera que la parella es comporti d'acord

amb les seves expectatives o la seva idea de com una dona

hauria de ser, de vegades com va ser per part dels seus

pares, o just el contrari. Exigeix que ella canviï per acomodar-

se a les seves expectatives.

Té una gran capacitat per creure's les seves pròpies

mentides. Projecta tota la culpabilitat de la seva relació sobre

la seva parella: No s'hauria emborratxat si ella no el/lai

molestés tant. No s'enfadaria si ella fes el que ell/ella espera.

Si alguna cosa surt malament mai no en té la culpa,és l’altra

persona que segurament el va provocar intencionadament i

planeja contra ell.

Pot ser descrita com una persona que té doble personalitat. O

és encantador o extremadament cruel. És o molt egoista o



molt generós, depenent del seu estat d'ànim o de qui estigui

present.

Una de les característiques més importants dels abusadors és

la seva gran capacitat per enganyar els altres. Pot aparentar

ser una persona calmada, encantadora i molt educada. D'aquí

que moltes vegades compta fins i tot amb el suport de la

família de la víctima.



Després de les característiques generals, els psicòlegs distingeixen dos

tipus de maltractadors, l’home “pitbull” i l’home “cobra”.

L’home “Pit bull”

Vigila i ataca públicament la seva companya

Només és violent amb les persones que estima

És gelós i té por que l’abandonin

Priva la seva companya sentimental de la seva independència

Possiblement va tenir un pare abusiu

Reacciona violentament durant una discussió

Espia la dona contínuament pensant que aquesta l’enganya

L’home “Cobra”

És difícil tractar-lo amb una teràpia psicològica

No depèn emocionalment d’una altra persona, però insisteix que la

seva companya ha de fer el que ell vulgui

És molt probable que sigui agressiu amb tot el món

Abusa de les drogues i l’alcohol

És més propens a amenaçar amb ganivets o pistoles

Sovint és un psicòpata

És fred i calculador



SITUACIONS DE MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC

Aquest és un testimoni escrit per X.P.P, un home de 36 anys que ens

explica la seva experiència el dia 1 de desembre del 2010:

Val a dir, que aquestes situacions de parella , que ara passaré a detallar,

són explicades des del meu punt de vista particular. En el meu cas, l’home,

a l’altra part, la dona, se li va diagnosticar al cap d’un temps, alcoholisme i

més tard un trastorn de personalitat límit. Un cop trencada la relació que va

donar com a fruit una preciosa nena, va esdevenir en un cas de

drogoaddicció.

1.- Absorció de la personalitat de la parella.

Davant de situacions que se’ns plantejaven per quedar amb el “meu”

entorn o situacions que hagués de fer jo sol, no es mostrava negativa, però

amb la cara pagava i després es palpava una forta tibantor en l’ambient.

Davant d’aquestes situacions, vaig anar deixant de banda el “meu” entorn,

de manera que només podíem fer el que ella volia. Em vaig distanciar de les

meves amistats de tota la vida, vaig deixar el futbol (en aquells moments jo

jugava en una bona categoria) i, fins i tot, em vaig distanciar de la meva

família; i si alguna vegada anava a veure’ls, hi anàvem només la meva filla i

jo, ja que la majoria de vegades ella no volia venir. Tot el meu entorn

s’adonava que jo ja no era el mateix, i tot i que m’ho deien, jo estava

convençut que estava fent el correcte, escollia el que, en principi, era el

més important en la meva vida, la meva dona i la meva filla. Fins i tot en el

seu entorn (amics seus o familiars) o en un entorn comú (veïns o amics

comuns), si jo era massa protagonista, ja s’encarregava de donar l’avís

pertinent (amb la seva actitud cap a mi), si no en el moment, a posteriori.

2.- Possessió i Materialisme.

Per sort per a ella, quan la vaig conèixer, ella gaudia d’un estatus

econòmic força bo (feina, bon sou, pis, cotxe,...) gràcies al negoci familiar.

Doncs bé, tot i haver-nos casat, tot el que era d’ ella, era d’ ella i només

d’ella, i el que era meu, era dels dos, perquè així li ho havia especificat jo,

encara que, com que no li faltava de res, així m’ho havia fet saber ella a mi,

no volia res de mi. El que s’entén d’una relació com “compartir”, en el seu



cas no existia, perquè ella anava servida, és clar, però a l’hora de pagar,

per cavallerositat o per educació, quasi sempre pagava el mateix, cosa que

feia que, a final de mes, jo anés moltes vegades a dues veles. Mai

m’acabava de sentir plenament integrat en aquest vaixell en comú.

3.- Malgastar i servilisme.

Enllaçant amb el punt anterior, com que ella econòmicament anava

forta, estava acostumada a un nivell de despeses i capritxos important

(joies, sortir de festa, comprar o encarregar menjar, anar a sopar,

viatges...) es permetia un ritme que per a mi era bastant difícil d’arribar. Si

algú tenia alguna cosa, ella ho havia de tenir a poder ser millor. Aquesta

situació va generar que jo fos un secundari en la pel·lícula, i més que un

senyor, era un criat (treballar, fregar, planxar, anar a comprar, fer menjar,

sortir amb la nena....). Ella estava per sobre de la resta i era el centre del

món.

4.- Dur la contrària i represàlies.

En situacions en què jo expressava la meva opinió o feia alguna cosa, si

no coincidia amb el seu parer, era motiu de mala maror, i encara que

coincidíssim, havia de ser ella qui ho digués o donés el vist-i-plau. Aquesta

mala maror, es traduïa en unes represàlies molt dures, al menys per a mi,

des de no parlar-me durant un temps, a no tenir relacions conjugals,

passant per un total menyspreu o despotisme sobre la meva persona o fins i

tot, dormir al sofà.

5.- Sentiment de culpabilitat.

Quan es produïen situacions de malestar amb les represàlies

esmentades, automàticament es produïa una situació en el meu cap que em

feia donar voltes i més voltes a la situació encadenada. Havia d’ analitzar

detingudament i detalladament la situació des del meu punt de vista i fer un

gran esforç d’empatia per entendre què era el que li podia passar pel cap a

ella, amb el corresponent sentiment de culpabilitat i plantejant-me

contínuament si era jo qui havia actuat malament. La majoria de vegades,

per sort, m’ adonava que eren simples ximpleries, petits detalls als quals

qualsevol no donaria importància, però que ella sí, i que havien



desencadenat una resposta negativa en ella. Quasi sempre, tot i no tenir

ella raó, per acabar d’una vegada amb la situació tibant, li acabava donant

la raó o demanant-li perdó. Aquest sentiment va generar que en el moment

de fer o dir jo alguna cosa, anés cohibit sempre, pensant si li sentaria bé o

no, refermant encara més el seu protagonisme abans esmentat, en la

relació.



VIST DES DEL TEMPS

Bé doncs, un cop detallades algunes situacions en la meva relació de

parella, puc dur a terme un exercici de reflexió i anàlisi del que vaig viure.

La relació va ser una mica “mogudeta”: Una primera etapa, que va

durar uns 3 anys, després d’un any de sortir junts, ens vàrem casar i a l’any

següent, vam tenir una nena preciosa. Després ens vam separar, tornant jo

a casa dels meus pares, ja que el pis on vivíem era seu (mai més ben dit).

Tot seguit, en desmuntar-se-li tot el seu plantejament, confessa un

problema amb l’alcohol (ben dissimulat fins aleshores, només sospitós

perquè quan sortíem, no cada dia, bevia bastant i la resta de dies, jo

treballant, tenia continus canvis d’humor), amb el corresponent tractament

d’alcoholisme. Ens vàrem rejuntar de nou uns 2 anys més i de nou

separació i divorci. Finalment, pèrdua de custodia de la nena per part d’ella

en favor meu. Actualment, la nostra filla i jo vivim a casa dels meus pares,

tenim una estabilitat econòmica, social i familiar immillorable i ella viu sola

a casa seva, sense feina, mantinguda pels seus pares i no sé si es relaciona

amb gaire gent.

Quant als meus sentiments actuals se’n poden citar un quants que en

aquest moment em vénen al cap:

1.- Culpabilitat.

Sí, culpabilitat, perquè al principi de la relació, jo ja vaig apreciar certs

detalls i actituds per part d’ella, que em feien sospitar que seria un partit

difícil de jugar, però que el podria guanyar i aconseguir que fóssim feliços,

em vaig equivocar

2.- Incredulitat i llàstima.

Tot i que ha passat temps, encara no m’acabo de creure el que vaig

viure i la capacitat d’aguant que vaig tenir. No em puc creure que una dona

amb totes les cartes al seu favor, feina estable en un negoci familiar,

amistats, família (tot i alguna tibantor), bens, una nena meravellosa i un

marit (jo) que ho vaig quasi donar tot per ella, ho hagués tirat tot per la

finestra. El que ningú sabíem a ciència certa, era el rerefons que amagava.



En certa manera, sento una mica de llàstima per com es va anar

corrompent la seva situació fins a l’actualitat.

3.- Ràbia i menyspreu.

Amb les situacions viscudes i amb mi mateix. Amb les situacions

viscudes per no haver pogut trobar la solució correcte que no esdevingués

l’estat de conflicte i amb mi mateix per haver permès rebaixar-me de tal

manera que no era jo mateix, em vaig transformar en un altre. En certs

moments, sento menyspreu pel que em va fer patir a mi i a tot el seu

entorn, però per sobre de tot, li tindré un menyspreu etern, irreparable i

irreconciliable per la situació que va fer passar a la nostra filla, que es va

esdevenir en el procés del canvi de custodia, sense esmentar-ne d’altres.

4.- Orgullós de mi mateix.

Doncs, potser està malament que jo ho digui, però estic orgullós de mi

mateix per haver afrontat les diverses situacions de conflicte sense “tirar pel

dret” i haver fet alguna barbaritat que després haguéssim hagut de

lamentar no només jo, i procedir de la manera més legal i justa que em

dictava la meva consciència, intentant triar sempre tots els bons consells

que em va anar donant el meu entorn.

5.- El més important, gratitud.

A molta gent dec el meu benestar actual i el de la meva filla i els estaré

agraït eternament. Gràcies a Déu, hem tingut un bon entorn que ens ha

donat en tot moment el seu suport incondicional.

En primer lloc, als seus propis cosins, que en tot moment van estar a

sobre de la situació, involucrant-se i fent durs sacrificis (fins i tot els seus

fills) que no tenien la necessitat de fer, pel benestar d’ella, meu i de la

nostra filla. El seu suport i consells no els oblidaré mai.

Al seu propi germà i cunyada, que, a l’ igual que els cosins, ens varen

ajudar en tot el que van poder, en el seu cas, la situació la varen viure una

mica des de la distància, però amb la mateixa preocupació. El meu cunyat i

el meu cosí (encara que no som de sang, la vida me’ls ha donat) varen

jugar un paper molt important en el procés per la custodia de la nostra filla,



i aquest fet mai no l’oblidaré i és un deute “no tàcit” contret per a tota la

meva vida.

Als seus propis pares, que des d’una posició molt compromesa, per por a

les fortes represàlies en la seva pròpia persona per part d’ella, feien el que

podien per ajudar.

Les meves amistats, que, tot i que, en el seu moment els vaig deixar de

banda i fins i tot els vaig poder ofendre, a l’hora de la veritat, sempre han

estat pendents de mi per ajudar-me en la mínima ocasió.

Als meus caps on, gràcies a Déu i a ells, encara treballo. Tot i anar algun

dia molt “tocat” moralment, sempre han confiat en mi. Des del primer

moment, em varen mostrar el seu suport i em varen donar valuosíssims

consells.

I per últim i no menys important, tot al contrari, als meus pares, sense

ells, jo ara mateix no estaria escrivint aquestes línies, no sé on seria ara. Sé

que han patit molt en aquests períodes, ja que per a ells, que em tenen en

un pedestal, eren unes contínues faltes irreparables sobre la meva persona i

va ser, a vegades, bastant dur poder frenar les seves reaccions i no actuar

d’alguna altra manera. En tot moment ens han rebut amb els braços oberts,

tant a mi com a la seva néta, la màxima alegria de les seves vides.

Resumint, en qualsevol cas, el maltractament en totes les seves

variants, és una situació que no hauríem de permetre, és una ofensa cap a

una altra persona, però la seva complexitat per l’entorn dels implicats, la fa

molt difícil de resoldre en alguns casos. Crec que és bàsic rodejar-te de

bona gent assenyada i de la teva confiança amb qui et puguis desfogar, que

et puguin escoltar i que et puguin anar donant bons consells que després tu

puguis, amb tranquil·litat, avaluar segons el que estàs vivint en primera

persona i dur-los a terme.



Aquet és el testimoni d’una dona que es presenta amb les inicials E.M, una

dona maltractada durant deu anys:

La meva intenció explicant la meva experiència es poder ajudar altres dones

que es troben en una situació similar fent de guia i ajuda per a elles. El 14

de novembre es el dia internacional de la Violència de gènere i en aquesta

perspectiva m’agradaria que aquest testimoni sigui respectat públicament

respectat. La meva és una historia sobre la violència sexista que vaig patir

durant deu anys per part de la meva ex-parella.

Sóc una dona de 45 anys que vaig patir maltracte per part de la meva ex-

parella durant deu anys i en els últims anys també en foren víctimes les

meves dos filles. Em vaig casar quan acabava de complir 25 anys i al

principi tot era normal fins que un dia, sense motiu aparent, la meva ex-

parella es va enfadar amb mi i em va donar una bufetada. A partir d’aquest

moment es van produir escenes violentes (cops, agressions, insults...) cada

cop més freqüents. Van néixer les dos nenes i llavors el meu ex-marit

actuava violentament sempre que elles no eren presents.

Va anar passant el temps i a poc a poc vaig arribar a acostumar-m’hi, ho

vivia com una cosa normal. Ell em va convèncer que tot el que em feia era

per culpa meva i que m'ho mereixia, i de fet, després d'actuar

violentament, jo acabava demanant perdó ja que m’ arribava a sentir

culpable i responsable dels seus actes "És perquè t’ ho mereixes "em deia, i

potser no em deixava sortir de casa en uns dies fins que em desapareixien

els blaus. Ara sé que tenia la síndrome d'Estocolm, tenia l’ autoestima per

terra. Cada vegada eren més freqüents aquestes escenes i amb el pas del

temps el meu temor era més gran perquè no solament em pegava i

insultava, sinó que també m’agredia amb objectes que tenia a mà, vaig

arribar a acostumar-m’hi i ja formava part de la meva vida.

Les meves filles creixien i quan la gran tenia 12 anys i la petita 8, la situació

va començar a empitjorar. La meva ex-parella va començar a insultar-me i

agredir-me davant d’elles com si fos normal, jo li suplicava que no ho fes

davant d’elles, però a ell tot li era igual, fins i tot ho feia al carrer. La meva

filla gran no podia creure el que veia i va començar a defensar-me, llavors

va ser quan va començar a maltractar-les a elles, també.



Era tant el sofriment i la por que es vivia a casa que les meves filles un dia

em van dir “ O treus el papa de casa o ens n’ anem nosaltres”. La meva filla

gran havia protagonitzat dos intents de suïcidi ja que veia que la meva ex-

parella m’acabaria matant i no suportava la idea de viure sense mi, llavors

vaig reaccionar, vaig demanar ajuda al meu germà i li vaig explicar el que

estava passant però sense ser conscient encara, que estava sent

maltractada.

El meu germà em va posar en contacte amb una associació d’ ajuda a les

víctimes de la violència de gènere, a la Fundació AGI em van assessorar ,

ajudar i convèncer que hauria de denunciar-lo perquè ningú pot permetre

que li aixequin la mà ni l’ insultin, vaig estar un temps rebent ajuda per part

d’ una assistenta social i una psicòloga i la meva filla gran també va anar-hi

més endavant, no em van atendre com una clienta sinó com una persona

desesperada que estava enfonsada moralment i sense saber quin camí

prendre, també em vaig posar a mans dels meus advocats actuals, els quals

es van posar a treballar per poder efectuar la denúncia al més aviat

possible.

Després de posar la denúncia, els Mossos D’esquadra van venir a buscar-lo

a casa – això va ser al novembre de 2007 – se’l van emportar detingut a

comissaria, on va passar dos dies, aquell mateix matí vaig declarar i a la nit

ho va fer la meva filla de 12 anys, el jutge va dictar una ordre

d’allunyament i l’ús del domicili per a mi i les meves dos filles.

Han passat ja tres anys i he de dir que la justícia s’ha comportat molt bé,

amb l’ajuda de la meva psicòloga i la meva psiquiatre he aconseguit tirar

endavant, m’acaben de donar l’alta, gràcies a l’ Inem he pogut entrar en el

programa de Renta Activa d’ Inserció i rebre una ajuda de 400 euros

mensuals per víctimes de la violència de gènere .

Ara, soc una dona feliç que veig la vida amb uns altres ulls i sóc conscient

de tot el que he viscut i ho tinc clar: no s’ha de permetre sota cap concepte

el maltracte fistic ni psicològic.



M’he tornat a casar amb un home que m’estima, em respecta, em valora i

em fa sentir con un ser humà, he tornat a recuperar la meva autoestima,

les meves filles reben tot l’afecte que mai no van tenir del seu pare.

La vida és massa valuosa per viure-la amb por, patiment i dolor.



GAV

El GAV és el departament dels mossos d’esquadra que s’ocupa dels delictes

relacionats amb la violència domèstica.

El GAV segueix uns protocols per saber de quin tipus de violència es tracta,

de gènere, domèstica, masclista.. Per cada un d’aquest casos segueix un

protocol diferent. A partir de tota la informació recollida he elaborat un

resum amb els apartats més importants.

1.1.1 VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Forma de violència estructural, dirigida cap a les dones, que té com a

objectiu perpetuar el sistema de jerarquia imposat pel model patriarcal. La

violència s’expressa a través de conductes i actituds basades en un sistema

de creences sexistes i heterocentristes.

Tendeix a accentuar les diferències basades en els estereotips de gènere.

Les formes que pot adoptar poden anar des de la discriminació en qualsevol

nivell ( polític, institucional, laboral, religiós..), fins a la utilització del cos de

la dona com objecte de consum, així com qualsevol forma de maltractament

físic, psicològic i sexual.

1.1.2 VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

És una forma de violència de gènere; la que es desenvolupa en l’espai

domèstic.

S’entén per espai domèstic el delimitat per les interaccions en contexts

privats. Engloba les relacions de parella o ex-parella amb o sense

convivència. L’objectiu és el mateix, mantenir el control i domini sobre la

dona per conservar o augmentar el poder de l’home en la relació. Les

formes que pot adoptar poden ser, maltractament físic psicològic, sexual,

l’abús econòmic i social.



1.1.3 VIOLÈNCIA FAMILIAR

Formes d’abús de poder que es desenvolupen en el context de les relacions

familiars.

Té dues vessants, la basada en el gènere ( cap a la dona- violència

domèstica-) i la basada en la generació ( la violència cap als nens i als

ancians).

1.1.4 VIOLÈNCIA MASCLISTA

La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la

discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de

relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans

físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les

coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o

psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

1.1.4.1 La violència masclista es pot manifestar en alguns dels

àmbits següents:

Violència en l’àmbit de la parella: Consisteix en la violència física,

psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i

perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la

persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.

1.2 TIPOLOGIA D’ABUSOS

Es pot distingir entre les següents formes:

Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el

cos d’una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física

o un dany.

Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional

que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà

d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència d’obediència o



submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra

limitació del seu àmbit de llibertat.

Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de

naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició,

l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de

prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb

independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o

la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.

Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no

justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona

i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels

recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella.

2. CONSIDERACIONS PSICOSOCIALS DE LA VIOLÈNCIA.

L'establiment de la violència com a forma habitual de relació dificulta la

identificació de l'abús per part de les víctimes.

Bàsicament, identificar la violència domèstica suposa participar d'un

concepte d'abús ampli que pot incloure les agressions físiques lleus o greus,

però sobretot ha de considerar i identificar altres formes d'abús que

freqüentment són invisibles per a la dona maltractada i per a la societat en

general.



2.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA:

Les característiques principals de la violència domèstica o de gènere serien

a grans trets les següents:

Començament precoç: es dóna de forma subtil des del començament

de la relació i durant les primeres relacions de parella on hi ha

menys experiència emocional i afectiva.

Ocultació de la violència familiar: la persona que pateix

maltractaments tendeix a no explicar-ho a ningú, s’aïlla socialment.

Tot aquest comportament ve marcat encara per la incidència de

determinats estereotips socials en què aquest problema esdevé com

a privat i no públic.

Cronicitat: la víctima pot trobar-se durant molts anys, a vegades

més de 10, en aquesta situació d’abús. Les causes per restar en

aquesta situació poden ser diverses com ara:

Econòmiques ja que normalment moltes d’elles depenen de

l’agressor econòmicament i les feines que realitzen són de tipus

precari.

Socials , vénen marcades per l’aïllament, la vergonya de la víctima i

per la por a l’estigmatització.

Familiars, moltes dones tenen al seu càrrec fills i això fa que es

generi sentiment de culpabilitat vers el pare i al mateix temps por de

no poder-los mantenir o que els hi preguin.

Psicològiques, són de diferents tipus i moltes són conseqüència de

l’anul·lació de la personalitat de la víctima com per exemple: la baixa

autoestima, depressió, insomni...

Por al futur, això es dóna quan una persona fa temps que pateix una

situació d’abús, al final ella la percep com a “normal” i la viu amb

certa acceptació. Quan alguna cosa fa veure a la víctima que

necessita un CANVI això la terroritza, és la por a aquest canvi i

sobretot a la incertesa o desconfiança en el seu futur.(relacionat amb

el punt que tracta sobre els elements perpetuadors del

maltractament).



2.2 CONSEQÜÈNCIES DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA SOBRE LA

VÍCTIMA

Les víctimes de violència del tipus que s’està tractant, presenten alguns dels

següents símptomes:

Conductes d’ansietat

Depressió

Pèrdua d’autoestima

Sentiment de culpabilitat

Aïllament social

Dependència emocional:

o Repercussions psicològiques

o Trastorn d’estrès post traumàtic

o Depressió

o Ansietat ( Atacs de pànic)

o Abús de substàncies



2.3 FACTORS QUE PREDISPOSEN AL MALTRACTAMENT

La violència s’aprèn. Aquest fet, àmpliament acceptat, implica la possibilitat

d’incidir en els processos d’aprenentatge, especialment des del marc

familiar i escolar i també a través dels mitjans audiovisuals. D’aquesta

manera es pretén potenciar la convivència pacífica i la solidaritat, evitant la

transmissió de pautes de comportament violent i la discriminació per raons

de sexe, cultura, etc.

La forma tradicional de l’estructura social, en la majoria de cultures, ha

atorgat el poder i la representativitat als homes, la masculinitat, el domini

social els a atribuït un repartiment no equitatiu de funcions.

L’educació reflecteix aquesta separació de rols, afavorint el concepte de

fortalesa en els homes, ensenyant els nens a respondre de forma activa

més enllà de l’assertivitat, aconseguint així la majoria dels seus objectius

mitjançant la força.

A part dels factors socials propis de la cultura en la qual vivim, també hem

de valorar les repercussions que les experiències negatives tenen sobre el

comportament futur dels nostres infants.

En aquest sentit, les persones que estan sotmeses a una gran càrrega

d’experiències desagradables o negatives, tendeixen a la seva projecció per

aprenentatge vicari i/o modelatge.

Per tant aquells nens que han patit, directa o indirectament,

maltractaments, quan són adults, es guien per les pautes de comportament

adquirides al llarg de la seva infantesa i adolescència i en alguns casos es

reprodueixen les conductes agressives.

Un abordatge efectiu ha de contemplar a més d’altres intervencions:

Estratègies educatives.

Intervenció psicosocial amb les víctimes.

Intervenció psicosocial amb l’agressor denunciat.

Intervenció psicosocial amb l’agressor potencial.



Intervenció psicosocial amb els fills de l’agressor.

Estigmatització de la conducta violenta

2.4 ELEMENTS PERPETUADORS DEL MALTRACTAMNET

Molts són els elements que ajuden que el silenci de la víctima sigui un

obstacle en la recerca de vies de solució en nombroses casos de violència

domèstica: processos paralitzants relacionats o generats per la por,

percepció de no ser capaç d’escapar del problema, manca de recursos

alternatius, dependència emocional, dependència econòmica, baixa

autoestima, etc.

Un dels elements amb més pes a l’hora d’amagar els maltractaments per

part de la dona s’explica per la victimització a la qual està sotmesa i que,

majoritàriament, segueix les següents fases:

2.4.1 DESCONFIANÇA I NEGACIÓ

La víctima nega la situació, no es pot creure què li està passant. No arriba a

ser conscient del que està patint i li resta, en molts casos, importància.

2.4.2 ACCEPTACIÓ DE LA SITUACIÓ

La víctima creu que és totalment dependent de l’agressor i el veu com un

“superhome” que la protegeix. D’aquesta manera, justifica a nivell

psicològic la situació que pateix.

2.4.3 DEPRESSIÓ TRAUMÀTICA I ESTRÈS POSTRAUMÀTIC

La víctima pateix una depressió fruit de la situació traumàtica que ha de

viure diàriament.



2.4.4 INTEGRACIÓ DEL TRAUMA EN LA VIDA DIÀRIA

La víctima ha après a normalitzar la situació gràcies a la posada en marxa

d’un sistema de defensa per protegir la seva integritat psicològica i

recuperar l’homeostasi fisiològica i conductual. Aquestes fases mostren

l’impacte psicològic que provoca en la víctima el fet d’estar sotmesa a una

altra persona i explica que algunes dones maltractades protegeixin les

seves parelles.

2.5 CICLE DEL MALTRACTAMENT:

Qualsevol episodi de violència sol presentar una seqüència que convé

conèixer per prevenir-la i/o detectar-la. Es parla del cicle de la violència

quan es poden diferenciar les següents fases:

Fase 1: Tensió

Fase 2: Incident

Fase 3: Reconciliació

Fase 4: Calma

La tensió s’incrementa. Desapareix la comunicació (insults, faltar al

respecte,...). La tensió generalment s'inicia en l’agressor i pot ser d'origen

extern (problemes de la feina, situacions d'estrès, etc.), o de frustració

respecte a la seva relació, o d’experiències viscudes en les respectives

famílies d'origen de cara a les formes de resoldre els conflictes. La víctima

té la necessitat de tranquil·litzar l’agressor. S’inicia un procés violent amb

creixement incontrolable tot i que la víctima creu poder controlar la situació.

Abús físic, sexual, o psicològic . Es produeix l’esclat i la descàrrega

d’emocions. La reacció de la víctima sol ser de shock o col·lapse emocional.

Un cop finalitza l’incident és quan la víctima presenta denúncia pels fets. Si

hi ha intervenció de la policia en el lloc dels fets, també es dóna en aquesta

fase.



L’agressor es disculpa, dóna excuses, la víctima es culpabilitza

inconscientment, nega els abusos, etc. Es dóna la manipulació emocional,

l'expressió de la necessitat que té d'ella i la promesa de canviar.

Generalment també es produeix paral·lelament que ell responsabilitzi la

dona del que ha passat (ex: "m'has posat nerviós", etc.)

Aquesta tercera fase té uns efectes diferents sobre la dona i sobre l'home.

Sobre la dona actua com un element de reforç en el manteniment de la

situació, ja que l'home li fa creure que realment ell canviarà, alhora que la

involucra en l'acte abusiu, fent que ella se senti també culpable de

l'incident.

Això és possible perquè s'ha donat abans un procés de devaluació de

l'autoestima de la dona, mitjançant abusos psicològics que de vegades són

difícils de detectar però que vulneren greument la confiança de la dona vers

els seus sentiments i emocions.

D'altra banda, l'home queda reforçat en la seva conducta, atès que ell

mateix no vol identificar-la com a violenta, i el perdó, o la por de la dona, li

permeten no qüestionar-se les seves accions.

Durant aquesta fase, la policia sol trucar a la víctima per realitzar gestions i,

de vegades, aquesta sembla penedida i vol retirar la denúncia ja que ha

disculpat l’agressor .

Cal tenir en compte que els canvis d’actitud se solen succeir, habitualment,

en aquesta fase.

Fase 4; La Calma

L’incident s’oblida, l’abús no es percep com a tal. La calma o reconciliació és

l’etapa que més victimitza i lliga psicològicament la dona.

Quan arriba el judici normalment la víctima es troba en aquesta fase de

calma que determinarà, en gran part, la seva declaració. S’ha de tenir en

compte que actualment amb els Judicis Ràpids la víctima és en aquesta fase



quan assisteix al judici també es pot trobar en la fase d’esclat o el de lluna

de mel.

Amb la retirada de les denuncies es té una falsa percepció per part dels

professionals d’haver realitzat una tasca inútil i on la frustració o impotència

es fa palesa. Hem de tenir en compte que la denuncia que es realitza no és

un fet aïllat , i que forma part del procés en els quals es troba la víctima per

tal que aquesta surti d’aquesta situació. En moltes ocasions els resultats no

són mai immediats o a curt termini, sobretot si es té en compte , la

naturalesa d’aquest problema i el seu abast.



3. VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La violència de gènere és aquella dirigida vers la dona en el sí d’una relació

de parella.

Es tracta d’una violència estructural que té per objectiu mantenir o

incrementar la subordinació de la dona. Aquesta violència s’expressa a

través de conductes i actituds basades en un sistema de creences sexistes i

heterocentristes, que tendeix a accentuar les diferències que es basen en

els estereotips de gènere, conservant les estructures de domini que es

deriven d’aquests estereotips.

La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció

Integral contra la Violència de gènere, distingeix d’entre les víctimes de

violència domèstica, les víctimes de violència de gènere.

L’objecte d’aquesta Llei és “actuar contra la violència que, com a

manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de

poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui

són o han estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara

sense convivència”. Per tant, aquesta Llei no abasta totes les

manifestacions de la violència contra les dones ni en la societat ni en la

família, ja que queda exclosa la violència que s’exerceix per raó de sexe

contra altres membres femenins del grup familiar (ascendents,

descendents, menors, incapaces, etc.).

La novetat més destriable de la reforma penal introduïda per la L.O. 1/2004

consisteix a atorgar una major protecció a un grup específic de subjectes

passius dins de les víctimes que recull l’article 173.2 CP, concretament a la

dona víctima de violència causada per l’home a qui l’uneix o ha unit una

relació afectiva de parella.

Les víctimes de la violència de gènere segons la L.O. 1/2004 són:

Muller o ex-muller de l’autor (home).

Dona que tingui o hagi tingut una relació d’anàloga afectivitat, fins i

tot sense convivència amb l’autor (home).



Penalment també rep la mateixa protecció que les víctimes de la

violència de gènere la persona (home o dona) especialment

vulnerable que convisqui amb l’autor (home).

Segons la circular de Fiscalia General de l’Estat 4/2005 s’entén per

persona especialment vulnerable qualsevol persona vulnerable ,

home o dona, que convisqui amb l’autor, independentment del tipus

de relació que tinguin.

També es consideren víctimes de la violència de gènere des d’un punt

de vista processal:

o Descendents (home o dona) propis o de l’esposa o convivent,

amb o sense convivència.

o Menors o incapaços (home o dona) que convisquin amb

l’agressor (home) 5.

En aquests casos el jutjat competent per a conèixer la causa és el Jutjat de

Violència sobre la Dona.

CAL DESTACAR:

El més important per tal d’evitar confusions de concepte és tenir clar que

violència masclista és qualsevol violència que un home (sexe masculí)

exerceix contra una dona pel fet de ser dona. La violència masclista no és

un concepte penal ni processal sinó derivat d’una llei autonòmica. Les

diverses formes de violència contra la dona tenen la seva resposta en el

codi penal d’acord amb el fet delictiu comès: agressió sexual, assetjament

sexual, lesions, maltractaments dins de l’àmbit de la violència domèstica o

de gènere, etc.

La violència domèstica sí és un concepte penal i processal derivat de la Llei

11/2003 i sí té un tracte diferenciat en el CP: l’habitualitat en aquest tipus

de conductes es penen, a l’igual que, entre d’altres, el legislador dóna major

protecció a aquestes víctimes en elevar certes conductes que abans eren

falta a delicte, com per exemple els maltractaments en l’àmbit de la llar.



Dins de la violència domèstica i donat el nombre de dones mortes a mans

de les seves parelles els darrers anys, el legislador va voler elevar l’estatus

de protecció d’aquestes dones a través de la Llei 1/2004. El concepte de

violència de gènere neix d’aquesta llei.

Cal tenir present però que la discriminació positiva que fa aquesta llei vers

les dones en la majoria dels casos la trobem en la pena associada als

delictes, no al delicte en sí i per tant, l’actuació policial és o hauria de ser la

mateixa tant si la víctima és un home (violència domèstica) com si és una

dona (violència de gènere).

Per tant, incloent en el nostre imaginari el concepte de violència masclista

podem fer les següents afirmacions:

La violència de gènere és una forma de violència masclista.

Només part de la violència domèstica és violència masclista: la que

l’autor és home i la víctima dona.

Les dones víctimes d’agressions per part d’homes, fora de l’àmbit de

la llar són víctimes de violència masclista.



6.3 QUADRE RESUM:

Violència masclista

Violència de gènere

Violència domèstica

Autor: home

Víctima: dona

Àmbit: fora de la llar/ àmbit llar.

Exemples: Agressions sexual, assetjament sexual, prostitució, tràfic éssers

humans, avortament, etc.

Autor: marit/parella

Víctima: dona/parella.

Exemple: Marit o exmarit que agredeix física o psicològicament la seva

parella.

Autor: Home o Dona

Víctima: home

Àmbit: llar

Exemple: Dona que agredeix la seva parella, home.



Centre d’informació i recursos per a les dones de

Cornellà

Aquesta informació ha estat extreta d’una entrevista realitzada ha Núria

Jimenez el dia 28 de novembre del 2009

El centre d’atenció a les dones de Cornellà va néixer l’any 1995. Va

constituir-se el consell municipal de la dona, que és un òrgan consultiu de

l’Ajuntament, amb l’objectiu d’impulsar les politiques d’igualtat a Cornellà.

Alhora, una de les seves prioritats va ser la creació d’un centre d’informació

i recursos per a dones, pensat i estructurat com a espai d’informació i

assessorament, subvencionat per un departament de l’Ajuntament amb

pressupost propi i ajudes exteriors.

El centre, fa quinze anys que es dóna a conèixer a través de la web, de la

revista de la ciutat: Cornellà informa, de Ràdio Cornellà i tríptics publicitaris.

Aquest centre ajuda les dones que han patit tot tipus de maltractament de

violència masclista tant sigui psíquic, sexual, econòmic, ambiental, etc.

Només hi treballen professionals, no hi ha voluntaris i, segueixen el següent

protocol:

1. Acollida

2. Estudi de la situació i les necessitats, recursos i suport familiar.

3. Què és el que vol fer ella.

4. Es posa en marxa un pla conjuntament

5. Es dissenya el pla segons les seves necessitats.

6. Es deriva als serveis específics que es consideren adients.

7. Seguiment de la situació mentre sigui necessari.

També, la Generalitat disposa d’una xarxa de centres d’acolliment tant

d’emergència, com de llarga estada, en cas que una dona no ho necessiti se

la deriva a aquests pisos.



Els pisos d’emergència permeten que les dones hi puguin romandre durant

15 dies, tot i així depenent de la situació, ja que si es veuen en la necessitat

de fugir de casa poden recórrer a aquests pisos fins que no se’ls assigna un

pis de llarga estada. Aquest tràmit es du a terme amb l’única finalitat

d’aconseguir tant el seu benestar com el dels seus fills.

La mitjana d’edat d’aquestes dones se situa entre els trenta i els quaranta

anys, segons les estadístiques del 2010. Però hem de ser conscients que el

maltractament és present en totes les edats.

Són persones amb baixa autoestima, es fan responsables de la situació ja

que creuen que han deixat sentir al seu agressor que la situació era

sostenible així, els envaeix la por, la tristor i la decepció gran part del

temps.



Annex de notícies

Durant els mesos d’octubre i novembre he realitzat un estudi del diari la

Vanguardia que consistia a agafar totes les notícies relacionades amb la

violència de gènere.

Durant la realització de l’estudi/prova hi he trobat notícies relacionades amb

el tema,cada dia, a continuació n’explicaré algunes:

Un home mata la seva dona a Castellón apunyalant-la i després

tracta de suïcidar-se

Una dona de 33 anys va morir a la matinada després de ser apunyalada pel

seu marit, de 46 anys. Més tard, l'home intentà suïcidar-se llançant-se des

del terrat de l'edifici on vivia l'esposa. Sobre l'agressor pesava una ordre

d'allunyament. Amb aquesta són ja 51 víctimes de la violència de gènere a

Espanya des de començament d'any.

Un home se suïcida després de matar a la seva esposa d’ un tir

Un home de 43 anys es suïcidà la matinada d'ahir a Vilanova i la Geltrú amb

la mateixa arma de foc amb la qual minuts abans va acabar amb la vida de

la seva parella, de 42 anys. Els fets van passar al pis que compartien la

parella de nacionalitat espanyola. No existeixen denúncies prèvies per

violència domèstica tampoc cap dels dos morts tenia antecedents policials.

Van ser els propis fills de la parella, un noi de 18 i una nena de 9 anys, els

qui van informar als agents dels fets, el noi fou qui va trobar els seus pares

morts amb ferides d'arma de foc.



Las cicatrius invisibles

Crònica del torn de guàrdia en un jutjat de violència sobre la dona:

Joves, gairebé adolescents, com la noia de 23 anys, aparellada des de fa

més de deu, de condició molt humil, mare de dues criatures ja, a qui el seu

company, que té vigent una ordre d'allunyament, ha amenaçat. "Aniré a

l'escola quan vagis a recollir els nens i et mataré".

De mitjana edat, com la propietària de tres restaurants, amb una posició

més que còmoda, que explica una història similar a altres, mil vegades

repetides entre quatre parets. "Es va enfadar perquè se li va trencar una

corretja del rellotge i me’n va culpar a mi. Diu que sempre trenco les coses.

Va anar a la cuina, va agafar un ganivet i va començar a fer-se talls al braç.

Sortí deixant darrere seu un bassal vermell, amb el ganivet a la mà. El

nostre fill, de deu anys, se li abraçava perquè no se m’acostés. Li deia, No,

papa, no papa, per favor, no papa. I ell responia; Veus aquesta sang?,

hauria de ser de la teva mare. Em faig això per no matar-la. La nostra altra

filla, més petita, es va quedar paralitzada, al meu costat "

Grans, com la senyora que va anar a casa d'una veïna, plorant, cansada

que cada vegada que el seu marit bevia la colpejava, la insultava, la

tractava com un drap. La veïna s'acostà als Mossos d'Esquadra i quan tocà

explicar-se el plor a penes va permetre que parlés: "Tot són mentides i

exageracions dels Mossos. Si el meu marit és molt bo, mai no m'ha

enganxat. L'únic defecte que té és que de vegades canta molt alt, però res

més. La jutge i la fiscal s'intercanviaren una mirada de complicitat, poc més

podien fer. Arxivat.

Ella s'ha retractat, com el 12% de les dones que inicien un procediment

judicial per maltractaments.



Conclusió

Una vegada finalitzat el meu treball de recerca puc arribar a la conclusió

que el maltractament és un problema gravíssim ,enorme, una lacra que

tenim en la nostra societat.

S’ha d’arreglar d’alguna manera, això ens portarà temps. Penso que una de

les maneres que ens ajudaran a pal·liar aquest problema és l’educació,a

l’escola,a casa...

En aquest treball de recerca tenim nombrosos exemples de maltractaments:

els dos testimonis reals, d’ una dona i d’un home (l’home parent meu), dues

experiències i des de diferents punts de vista.

L’annex de notícies, noticies reals, tràgiques, famílies des estructurades etc.

L’any 2010 ens deixa una estadística desastrosa, amb 85 persones

mortes,víctimes de la violència domèstica.

El Centre Reina Sofia ha fet públic un informe en el qual assenyala que

entre 2000 i 2009 han estat assassinades per les seves parelles 629 dones,

el que suposa una mitjana de 63 l'any. L'estudi ha comptabilitzat tant les

dones que han mort a mans dels seus companys sentimentals en el

moment de l'agressió, com les que van perdre la vida posteriorment, com a

conseqüència de les ferides provocades per les pallisses o atacs.

En l'última dècada, una mitjana de tres dones per milió d'habitants han

perdut la vida en aquestes circumstàncies.

Si d’aquí a uns anys algú torna a tractar aquest tema,espero que les

estadístiques no siguin tan cruents, això voldrà dir que la nostra societat ha

millorat.

Per últim vull agrair a Xavier Pau Pérez i a E. M pels seus testimonis i la

seva valentia i sinceritat.



Bibliografia

www.mailxmail.com/curso-maltrato-mujer-menor-anciano/maltrato-mujer-

violencia-domestica

www.todamujeresbella.com/1276/sintomas-de-abuso-psicologico-

emocional/

www.wikipedia.com

Directora del centre d’informació i recursos per a les dones de Cornellà,

Nuria Giménez.

Testimoni de Xavier Pau Pèrez

Testimoni de E.M

Diari la Vanguardia

Departament de la violència domèstica dels Mossos d’Esquadra (GAV)

http://www.mailxmail.com/curso-maltrato-mujer-menor-anciano/maltrato-mujer-violencia-domestica

http://www.mailxmail.com/curso-maltrato-mujer-menor-anciano/maltrato-mujer-violencia-domestica

http://www.todamujeresbella.com/1276/sintomas-de-abuso-psicologico-emocional/

http://www.todamujeresbella.com/1276/sintomas-de-abuso-psicologico-emocional/

http://www.wikipedia.com/

Documents

El meu treball de recerca, titulat: violència domèstica ...³/Treballs de Recerca... · En situacions en què jo expressava la meva opinió o feia alguna cosa, si no coincidia amb